EXTRA FESTES D'ALCOI 2012 by Jordi Orts

extra_alcoi2012:Maquetaci贸n 1 14/04/12 23:04 P谩gina 1

SANT JORDI 2012

www.aramultimedia.com

Alcoi, abril de 2012

suplement especial

extra_alcoi2012:Maquetación 1 14/04/12 23:04 Página 2

Sant Jordi 2012

ARAMULTIMÈDIA

Avant la Festa (sense mirar enrere) Estan immerses les festes de Sant Jordi d’Alcoi en un procés de modernització? Portem massa anys debatent sense consens al voltant d’esta mateixa pregunta. Afortunadament, la Festa és més que això No volem ni sentir parlar de les paraules crisi i economia, per molt que som conscients que totes dos estaran ben presents en les festes de moros i cristians que un any més celebrem a Alcoi. Pel que fa a la crisi, a la Festa en tenim més d'una. En la immensa majoria dels casos, polèmiques estèrils adobades per pensaments retrògrads que s’han imposat i han impedit actualitzar-se a una de les celebracions més singulars i belles que un puga imaginar – que a més és la nostra-. Sí, a estes hores i després de dècades, al nostre poble seguim parlant de si les dones han de baixar fent esquadra o no, de si és millor fer les festes en cap de setmana o respectar les dates tradicionals o de si les entrades són massa curtes o massa llargues. A tot açò, a l’Ajuntament d’Alcoi i malgrat la renovació política, se’l

continua esperant en esta història en la que creiem té moltes coses a dir. Ara bé, impacients per una renovació profunda en el món fester que ens sembla no acaba d’arribar mai, a ARAMULTIMÈDIA volem ser optimistes i quedar-nos amb les coses bones, que també les veiem. Ja ho hem dit, no volem parlar més de crisi -ni que siga per uns dies-. Així doncs, aquest 2012 aplaudim amb força el cartell fester, com també el fet que cada dia trobem a més dones que s'integren amb normalitat dins de les filaes, un fet insòlit fins fa ben poc. En aquest mateix Extra hem parlat amb Gema Cerdá Miralles, festera de ple dret als Maseros i membre de la seua Junta Directiva. També saludem les veus creixents que demanen un canvi en les dates i ens acomiadem de Javier

Morales, en l'últim any com president de l'Associació de Sant Jordi. Un dirigent fester a qui, com a mínim, li reconeixem la seua dedicació i esforç a sovint poc recompensats tant de portes endins com de portes a fora. D’altra banda, formulem desitjos. Desitjos compartits de modernitat festera, d'alegria al carrer, de mentireta i plisplaiet, de música, de sang alterada, de celebració popular i oberta, de bon oratge... Sabem que no cal que els proposem perquè és cert que molts d’ells ja venen sols, però demanem que enguany, en temps difícils com els que ens toca viure, siguen encara una realitat més poderosa. Per damunt de tot allò que, ja hem dit, no ens agrada. Finalment, per a que no se'ns puga dir a Alcoi que no som festerets de veritat: avant la Festa, que ja la tenim ahí!

Xifres Pam amunt pam avall, les dades de la Festa alcoiana són les mateixes cada any. Segons fonts de l'Associació de Sant Jordi, unes 10.000 persones desfilaran en les Entrades del proper 22 d'abril, sent els grups més nombrosos els de les capitanies cristiana (Cids) i mora (Bequteros). Vora 20.000 localitats s'han posat a la venda per a presenciar les desfilades, en unes entrades que s'esperen multitudinàries al caure en diumenge. Altres dades significatives són, com sempre, els quilos de pólvora que es repartiran per al dia de l'Alardo. Com en edicions anteriors, es dispararan uns 2.500 quilos, un per fester. Més informals són xifres com les de café licor. Des del ram estimen que es beuen uns 60.000 litres, un per alcoià, durant la Trilogia.

EX TR A

Sembla que fou ahir, però amb aquest ja són tres els suplements especials en pdf editats per ARAMULTIMÈDIA, amb motiu de les festes de moros i cristians d’Alcoi

ARAMULTIMÈDIA Lara & Llorca Comunicació SL info@aramultimedia.com www.aramultimedia.com

Coordinació de la redacció: Lídia Vila Coordinació de l’Extra fester de 2012: Rafa Cerdá Redacció: Rafa Cerdá, Lídia Vila i Jordi Orts (disseny i maqueta) Col·laboradors: Natxo Lara, Jordi Linares i Jordi Sempere

extra_alcoi2012:Maquetación 1 14/04/12 23:04 Página 3

Sant Jordi 2012

G U I Ó D’AC T ES DISSABTE 21 D’ABRIL. DIA DELS MÚSICS 19.30 hores. Festa del Pasdoble amb desfilada de bandes de música fins la plaça d’Espanya. Interpretació posterior de l’Himne de la Festa. Finalment i fins la 1 de la matinada, Nit de l’Olla amb entradetes pel centre de la ciutat. DIUMENGE 22 D’ABRIL. DIA DE LES ENTRADES 5.45 hores. Arrancà de la Diana a la plaça. Desfilada d’una esquadra de cada filà en el primer acte oficial de la Trilogia alcoiana. 10.30 hores. Inici de l’Entrada cristiana, amb el capità de la Filà Cids a la Bandeja sobre les 11.20 hores. Final aproximadament a les 15 hores, en acabar la desfilada dels Maseros, que ocupa l’Alferessia. Participen les catorze filaes cristianes. 17 hores. Inici de la desfilada dels moros. El capità de la Filà Bequeteros estarà davant l’Ajuntament 50 minuts després i tot acabarà al final de l’avinguda del País Valencià (cap a les 22 hores) amb l’Alferes dels Benimerins. Participen les catorze filaes mores. DILLUNS 23 D’ABRIL. DIA DE SANT JORDI 9 hores. Segona Diana, amb el concurs de les 28 filaes. 11 h. Processó de la Relíquia del patró Sant Jordi fins Sant Maure, per a la missa major (12 hores). 14 h. Mascletà davant l’Ajuntament. 18 hores, Diana vespertina del Cavallet. De 19.30 a 21.30. Processó general, amb el concurs de totes les filaes i els càrrecs. 23.30 hores. Retreta, per Sant Nicolau, la plaça d'Espanya i Santo Tomàs, fins arribar a l’església de Sant Jordi. Desfilada lúdica. DIMARTS 24 D’ABRIL. DIA DE L'ALARDO 7.15 hores. Celebració del Contrabando, protagonitzat per les filaes Andalusos i Maseros. En acabar, guerrilles fins les 9 hores. 9.45 hores, Estafeta i Ambaixada mora, comença la disputa pel control de la ciutat. 11 hores. Celebració de l’Alardo del matí fins l’encontre entre els càrrecs davant el castell. 16.30 hores, Estafeta i Ambaixada cristiana. Seguidament, inici de l’Alardo de la vesprada, que acabarà amb Alcoi en mans dels cristians. 20 hores. Acompanyament de la imatge de Sant Jordi el Xicotet a la seua esgésia, des de la parròquia de Sant Francesc i Sant Maure. 21.30 Aparició de Sant Jordi. Tot seguit i a la mateixa plaça, Soparets (22 hores) per al fi de festa. + Info: http://www.associaciosantjordi.org/es/guion-de-actos-dela-fiesta.html (programació completa en pdf)

ARAMULTIMÈDIA

extra_alcoi2012:Maquetación 1 14/04/12 23:04 Página 4

Sant Jordi 2012 JORDI GARCÍA. CAPITÀ CRISTIÀ (CIDS)

“Un càrrec no és només lluir” la marxa amb que jo desfilaré, que és diu Leyenda. Amb mi anirà la Unió Musical i el Cor de Montaverner; amb la meua dona, l’Aliança de Mutxamel; amb els cavallers la música de Vallada; amb les dames banda d’Alfarrasí; amb el ballet la Degollà. En total són 750 músics, més de la meitat del boato que el formen 1.350 persones en total. També sabem que el ballet serà diferent al que s’ha vist a Alcoi. El ballet que el realitzarà un grup de València que és diu Dinàmics, va ser guanyador del concurs de la televisió Tú si que vales.

RCM

Ens reunim amb Jordi Garcia a la seu de la seua filà, i el primer que li preguntem es pels seus orígens festers. “Jo vaig començar a eixir als Navarros, de fet em van batejar vestit d’aquesta filà, però quan tenia 13 anys mon pare va canviar de filà i jo darrere. Des dels 18 anys vaig ser de la Junta, he estat més de 25 anys i durant cinc vaig ser primer tro. També he fet dues esquadres de negres, la del alferes i la del mig del 2005, i d’ací va sorgir el tema de la capitania.” Com va començar tot? Un grup d’amics van començar un montepio per a veure que faríem els propers anys, ens tocava l’esquadra de negres. A l’any 2008 es va comentar que podria fer el capità, jo vaig dir que acceptaria si no hi hagués altre candidat perque crec que no és idoni que la filà tinga que decidir per un o altre; l’altre candidat es va retirar i al arribar a casa... festa. És cert que la majoria de càrrecs diuen que al arribar a casa els diuen que estan bojos... Al meu cas, casi em maten, però d’alegria. Marisa la meua dona es va posar molt contenta i les meues filles també.

Qui t’acompanyarà? Els cavallers, són el meu grup d’amics. En total 16, algun anirà de moro, perque el Cid també tenia amics moros, representaren els senyors de les terres per on el Cid passava, baixaran d’una forma diferent. Les dones són les seus dames i també part de la meua família. La meua dona i les meues tres filles, Lucía, Lara i Rita, eixiran juntes en una carrossa, i estrenaran al carrer Volgudes, peça de Paco Valor que ens va demanar permís per estrenar al concurs de l’Olleria on va guanyar. Que demanaries a la gent que va a veure-vos? Els diré i els dic que vagen a veure els Cids que serà un boato que s’ha treballat moltíssim, trobaran coses molt dinàmiques, que disfruten del que Jordi Garcia i la seua familia han preparat durant aquestos anys. També m’agradaria explicar, que ser un càrrec no es tan sols lluir, és una responsabilitat i un esforç econòmic. No vull que ningú pense que la gent que va a la carrossa no sap els problemes econòmics que hi ha, però vull recordar que el nostre esforç econòmic ha repercutit en gent que està treballant per a la festa com les modistes, els artesans o els músics. Açò no és açò ho pague jo, és el resultat d’un estalvi i un esforç, en lloc d’haver fet 10 viatges o comprar-me un cotxe de gama alta, faig realitat la meua il·lusió que és ser el capità dels Cids, la millor filà del món.

I qui ha estat l’encarregat de realitzar aquestos dissenys? El meu i el de tot el boato excepte l’esquadra de negres és de José Moiña, ha treballat molt i ha obtingut uns resultats excepcionals.

Parlant de festa, és diu que s’hauria de renovar, què opines? Per suposat, les festes s’han d’adaptar a la societat. Quan van començar les festes es vivia de forma diferent, hi ha que donar més temps a les festes i per això cal que siguen en cap de setmana i els actes es pogueren retardar. Es molt bonic fer unes dianes a les 6 o les 7 del matí, però no hi ha ningú llevat de l’arrancà. Podria ser a les 10 o les 11 i fer l’entrada de Cristians per la vesprada, al dia següent l’entrada dels Moros, a més en cas de mal oratge hi hauria més maniobrilitat. El dia de Sant Jordi i els Trons, els deixaria igual. El que hi ha que fer és adaptar la festa a la societat actual, la gent vol eixir per la nit, jo no puc gaudir de la nit de l’Olla i com jo molts festers. La festa ha de ser el que el públic vol, i lo que el poble vol és poder veure els actes més tard.

Com sempre tot anirà acompanyat de música... Sí, hem pretès tindre una banda sonora de la capitania, com si d’una pel·lícula es tractara. Paco Valor ha estat el compositor i tot és basa en

La dona, creus que està integrada a la festa? Jo crec que sí, i que seguirà pas a pas, quan les dones vullguen creuar ho faran, a la meua filà tenen la possibilitat de fer-ho.

Què pots contar-nos del boato? No pretenem contar cap història, anem a basar-nos en la figura del Cid, aspectes monumentals relacionats amb la zona on va viure. Els vestits representen el Medievo ric, són molt medievals, de la cort.

extra_alcoi2012:Maquetación 1 14/04/12 23:04 Página 5

Sant Jordi 2012 JUAN MIGUEL MIRÓ. CAPITÀ MORO (BEQUETEROS)

“Que es done la conjunció perfecta” Amb 56 anys d'edat, Juan Miguel Miró és el capità moro de 2012 de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Juanmi, com prefereix que el criden els amics, es va submergir en el món de la festa ara fa 21 anys. Ens explica açò i moltes coses en una amable conversa a la seu de la filà i sota l’atenta mirada del seu Primer Tro i amic. Com va ser la teua incursió en el món de la Festa? Els meus primers anys van ser una mica dubtosos, ja que els dos primers com a fester vaig formar part dels Maseros. Però a poc a poc, la marxa mora va anar fent-me més estímul que el pasdoble i vaig decidir així passar-se al bàndol de la mitja lluna, concretament als Bequeteros, d’on forme part des de fa 19 anys. En quin moment i com et vas plantejar ser el capità moro? Només cinc anys més tard d'ingressar en la filà vaig tenir la gran sort de fer de cap de l'esquadra de blancs i arrancar així la desfilada de l'última Capitania dels Bequeteros. En només 14 anys he passat, com aquell que diu, de cap a Capità, això és impensable. A partir d'aquell moment vaig prendre el meu propi protagonisme en la filà, ostentant diferents càrrecs i responsabilitats. I açò va ser especialment senzill pel fet que els Bequeteros constitueixen, tradicionalment, una petita família amb tan sols 83 membres i un fons fester molt gran. Poc temps després vaig formar part d'una nova il·lusió compartida, com va ser representar un dels efectius de la ‘esquadra d'enmig'. A partir d'aquell moment, van començar a assaltar-me els comentaris d'alguns companys que em proposaven com a candidat per a la pròxima Capitania bequetera. Aquest pensament poc a poc es va fiançar,i aleshores vaig recordar alguna cosa molt més anterior. Quan jo era un xiquet, en ma casa i amb el meu pare, ja en aquell moment comentavem la il·lusió que suposaria fer de capità en la ciutat d'Alcoi. Encara que no negavem les dificultats que tot açò suposaria, i per açò ens limitavem l’objectiu a la localitat de Banyeres, on residíem quan jo era xiquet. Aquest record de la infantesa i del meu pare, unit a una gran quantitat de comentaris d'ànim i l’embranzida que anava creixent en el si de la filà, van començar a convertir-se en una realitat que a poc a poc es mostrava més propera a mi i a la meua família: la meua dona Isabel i els meus fills Sofia i Kiko. Com va reaccionar la familia? Quan ho vaig comentar per primera vegada a casa ningú va poder ocultar la seua sorpresa i, evidentment, els seus dubtes. Principalment la meus dona Isabel, el suport més gran que he tingut en aquesta aventura. Ella es va mostrar prudent des del principi malgrat ser més festera que jo mateixa. Encara així, no vaig dubtar i vaig aprofitar el moment que es presentava com una oportunitat única en la vida. Em vaig assegurar de tenir a tota la filà darrere, recolzant-me, i especialment al meu amic Juan com a Primer Tro per a compartir aquesta aventura. La meua dona Isabel ha sigut el pilar fonamental sobre el qual s'ha sustentat aquesta Capitania. Jo mateix sóc fester perquè la meua dona és festera. La il·lusió a voltes

RCM

_ ens fa fer bogeries, però veus que tot va bé quan totes les coses que fas perquè un desig puga convertir-se en realitat acaben involucrant a molta més gent pel camí. Sobre quins pilars reposarà la Capitania dels Berberiscos 2012? Sense donar massa detalls, podem dir que el boato recrearà l'entrada dels moriscs a un vergel, un paradís que els ha costat molt esforç conquerir de la mà d'un guerrer i d'un boato format per una barreja de música i color. El nostre principal objectiu serà gaudir de la batalla guanyada. José Moiña ha sigut l'encarregat dels dissenys dels vestits, tant del Capità com del seu boato. Ací no vaig tenir dubtes a escollir a Moiña perquè plasmarà la meua il·lusió, ja que es troba en un dels millors moments de la seua carrera, en el qual ha abastat ja l'experiència. Sap molt de festes i té tots els mitjans i les formes per a fer-ho tot possible. Ell ha sabut suplir la inexperiencia del que s'enfronta per primera vegada, i única, a un càrrec d'aquesta envergadura. Estaré acompanyat per deu amics, deu emirs, entre els quals es troba el meu fill Kiko. La meua dona Isabel i la meua filla Sofia seran la dues dames de la cort musulmana, qui al seu torn rebran l'abric d'altres deu dames. A més, entre nou i deu bandes acompanyaran als Bequeteros durant la seua entrada a la ciutat d'Alcoi. Quatre d'elles específicament en el boato del Capità, entre les quals destaca la banda del Campello, que interpretarà una peça de Saül Gómez dedicada a aquest càrrec: Belsai. Aquesta obra va ser escrita pensant precisament en la meua dona Isabel. En total, entre músics i festers, unes 1.350 persones m’acompanyaran en aquest càrrec. Quin desig tens per a aquestes Festes? El meu desig és que es produïsca aquesta conjunció perfecta entre música, públic i sol que tots esperen. Que tota aquesta il·lusió dipositada durant mesos cale en el públic i que tots puguen participar d’aquest gran concert que és una Entrada de Moros i Cristians com les que vivim a Alcoi, no solament gràcies als càrrecs sinó a totes les filaes en conjunt.

extra_alcoi2012:Maquetación 1 14/04/12 23:04 Página 6

Sant Jordi 2012 JOSÉ LUIS GINER . ALFERES CRISTIÀ (MASEROS)

“El més important és l’ambient” seua Alferessia, a mi em va agradar i li vaig proposar que em fera uns esbossos. Li vaig transmetre les meues idees i les va plasmar perfectament. La confecció és a càrrec de Festa Alcoi. L'esquadra de negres va triar un altre dissenyador, en aquest cas Roberto Pérez. Explica’ns una mica més qui t'acompanyarà? Quina música tindreu? Aniré acompanyat per dotze cavallers, gent de la filà i amics, entre ells el meu fill Diego que acaba de complir 28 anys. La meua dona, serà la favorita i comptarà amb deu dames, una d'elles serà la meua germana. A més el meu nebot Noè, que és Masero, i portarà l'estendard de l’Alferes.

RCM

Josele Giner, serà el proper alferes cristià, que va accedir al càrrec amb una curiosa història: “Estàvem menjant a Fontilles fa anys i Paco García, Paco Súper, va comentar que si el pròxim alferes era un amic, a ell li faria il·lusió fer de Mossèn. Aleshores van començar amb ‘Josele, tu podries fer d'alferes’, i la remor va córrer com la pólvora i ja en la filà tothom deia que jo volia fer l'alferes, càrrec que sempre m'ha agradat.” És una de les poques coses que et falta per fer en la filà... Sóc Masero des de fa 37 anys. El 1974 un grup d'amics vam pensar en eixir a festes. Al nostre grup, ja hi havia un fester, Rafa, que pertanyia a aquesta filà pel que vam dir d'apuntar-se, encara que al final jo vaig ser el primer que em vaig llançar en 1975. Pràcticament he fet de tot. Tres esquadres de negres, entre elles la del capità de 1985, quan la pluja va obligar a aturar l'Entrada. Recorde que anava fent de cabo a l'altura de la Casa de la Cultura i no podia aixecar la vista, ni obrir la boca perquè se m'omplia d'aigua. A més he ocupat tots els càrrecs de la Junta menys tresorer, he estat governador del castell en l'acte del Contraban i vaig ser sentinella. He fet, esquadres, dianes i la Glòria. La família també t’ha donat suport? Per representar aquest càrrec, el suport de la família és fonamental, al principi, quan l'hi vaig dir a la meva dona, Nadia, em va dir que estava boig, però de seguida van estar amb mi al 100%. Serà la meua favorita. Què vol representar el boato? La idea serà transmetre com eren els Maseros d'abans, els que vivien a les alqueries i com van començar els antics oficis artesans que posteriorment van donar pas al Alcoi industrial. El boato serà un homenatge a ells i a intenció és que estiga ple de música durant tot el trajecte amb unes 700 persones en total. Qui és l'autor dels dissenys? Juan Climent és el dissenyador tant del boato de l'alferes com del de la filà. Ell és el primer tro dels Asturians i va realitzar el disseny de tota la

La intenció és que hi haja música durant tot el recorregut. L'esquadra oficial, anirà com és habitual amb Pas als Maseros. Hi haurà xicotets grups de dolçaina i tabal, que interpretaran temes populars que esperem animen a la gent. La favorita estarà acompanyada per la Banda d'Alfarrasí al costat d'un grup de dolçainers, amb un pas masero. A mi m'acompanyarà La Degollà, que interpretaran Tabal i saragüells. És una marxa que a Alcoi encara no ha sonat a les entrades, però en aquest cas tindrà uns arranjaments especials. L'esquadra de negres, desfilarà amb l 'Altet dels Canons. El boato també tindrà un ballet, concretament el de Carmina Nadal, que ja ens va acompanyar en els últims càrrecs amb molt èxit. Ballaran també xiques de la filà. La filà Maseros és diferent, també en el tema de la dona. Està lleig que jo ho diga però es comenta que a Alcoi hi ha quatre filaes, Moros, Cristians, Maseros i Contrabandistes. A la filà sempre hi ha hagut dones que ens han acompanyat al llarg de la història. Ara també hi ha diverses amb tots els drets, i quan jo vaig entrar com primer tro, al meu costat una dona, Gema, va entrar a la Junta Directiva. No tenim cap problema, ni polèmica en aquest aspecte, ja que estem totalment implicats. Què opines del possible canvi de dates? Com Primer Tro, no puc opinar, ja que en els Maseros les decisions les pren l'Assemblea que és sobirana. Com fester, supose que com tots, amb el cor estic a favor de 22, 23 i 24 sempre, ja que són unes festes d’Interès Turístic Internacional com les Falles o Sant Fermí que mai canvien de data. Això no vol dir que no reconega problemes: hi ha gent que treballa fora, les empreses exportadores, el comerç, l'hostaleria, les bandes... cada vegada hi ha més dificultats per realitzar-les en aquestes dates quan són entre setmana i alguna solució caldrà trobar. La majoria de la gent parla que la festa ha de canviar, què opines? Hem d'adaptar les festes a la situació actual, sobretot en temps de crisi. Cal tornar al d'abans, si no podem menjar gambes i marisc, menjarem cacaus i tramussos. El més important és l'ambient, quan jo em vaig apuntar no es feien tots els mejars de gala i ho passàvem igual de bé.

extra_alcoi2012:Maquetación 1 14/04/12 23:04 Página 7

Sant Jordi 2012 J. ANTONIO CANALEJAS. ALFERES MORO (BENIMERINS)

“Fonamental, passar-ho bé ” Juan Antonio Canalejas Valenciano, Cana, és l’alferes moro 2012, pertany a la filà Benimerins, i el primer que li preguntem es precisament com va començar la seua vinculació a la festa? “Al meu cas podríem dir que primer van ser els mobles que la festa, vaig perdre molt prompte a mon pare i no vaig poder accedir de jove a cap filà, després amb molt esforç ho vaig poder aconseguir, i vaig triar la meua filà perquè volia una filà on el fonamental fora passar-ho bé, un estil com la filà del meu barri, els aragonesos, però com sempre m’he sentit una mica moro, em vaig apuntar als Benimerins.” I com va ser decidir-te per fer l’alferes? Realment jo no era el candidat, era un amic, però es va enfadar i se’n va anar de la filà. Ara és Basc, i l’anterior primer tro, que ja va morir, va comentar: “Cana, tu faries un bon alferes”, i de repent tota la filà va fer del rumor una realitat, jo amb l’ambient del sopar em vaig fer avant. La família m’ha donat molt suport, sense la seua ajuda seria insuportable. Podries explicar com serà el càrrec, quina temàtica heu pensat? En els moros i cristians d'Alcoi crec que ja està tot escrit, si fas una recreació històrica, no pots posar un ballet xinès o egipci, encara que sempre busques una mica de novetat. El boato serà una combinació amb una part guerrera i una altra de aposentament del món àrab, explicant el que aportaven en el món de la cultura, ceràmica, tèxtil, etc. David Verdú dissenyarà el seguici de l'alferes, la filà ha triat a un altre dissenyador per al boato general, encara que les línies són molt similars. La confecció és a càrrec de Diego del Molinar, és un professional, soci de la filà i tota una garantia. Qui t'acompanyarà? Estaré acompanyat per onze cavallers, entre ells el meu fill Joan. La meua dona Nieves serà la favorita i també tindrà onze dames, dos d'elles, les meues filles Míriam i Judith. La música també és una part important en un boato... He volgut que durant tota la desfilada hi haja musicalitat, ara sóc alferes, però fins fa poc era primer tro i aquest era l'objectiu de la filà. L'Agrupació Musical Serpis serà l'encarregada de posar la música al meu boato ja que un grup de 30 músics anirà primer amb el ballet de Virgínia Bolufer, i seguidament ja amb mi interpretant Al-Faris, que ha compost per a l'ocasió Andrés Guerrero . El boato serà amè i no molt llarg, no tenim por al de l'any passat, participaran unes 750 persones i segur que quan finalitze, la gent dirà ¿ja s'ha acabat? Quin és el teu principal desig per a aquestes festes? Que la gent gaudisca, que la filà transmeta alegria i que durant 2 ó 3 dies puguen oblidar la crisi i gaudir. Reconec que el suport del públic és molt important i agraeix l'esforç de la gent que paga 20 € per una cadira.

RCM ,

Els done les gràcies per ser-hi, jo sóc un treballador i realitzaré un càrrec ajutat, fer de alferes, no és pensar en “a veure que em gaste”. Què penses de la Festa en l'actualitat, les dates o el paper de la dona? Opine que la festa s'ha d'adaptar sí o sí i que hi ha coses que han canviat. Els preus han baixat molt, hi ha hagut gent que ha anat fora a realitzar els seus boatos i els tallers de creació alcoians han hagut d'ajustar els seus preus, la crisi és brutal. Per sort he pogut fer el càrrec perquè tinc el meu sou fix en ser funcionari . Un dels grans mals que hi ha hagut a les festes és la compra de grans i luxosos locals. En temps de bonança es van adquirir i ara es paguen les conseqüències pagant hipoteques. La festa ha de buscar solucions perquè siga més barata, a la meua filà des de fa set anys que fem una aportació per a que els anys de càrrec no fera falta una derrama extra. Sobre el calendari, pensant amb el cor, dic que tots els festers volem el dia de Sant Jordi el 23 d'abril, i les festes 22, 23 i 24 sempre. Jo per sort per la meua feina no tindria problema, però sé que les circumstàncies generals no són així. Hi ha molta gent que treballa fora i també existeix un altre problema amb la música, és complicat poder portar a una banda de 60 ó 70 músics. Els temps canvien, Alcoi abans era molt industrial, ara cada vegada hi ha més gent que treballa fora, així que entenc a les persones que tenen aquests problemes. Respecte a la dona vull dir que la meua filà poden Creuar, és a dir, ser membres de ple dret i com marca l'ordenança tenen el seu propi vestit. Crec que és qüestió de temps, les dones saben el que volen i eixiran a la festa quan vulguen, la gent s'acostumarà. Es tracta de pagar i divertirse. Segur que algun dia veurem una esquadra femenina.

extra_alcoi2012:Maquetación 1 14/04/12 23:04 Página 8

Sant Jordi 2012

JAVIER MORALES. PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE SANT JORDI

“És igual d’important ser un bon directiu com un bon ex directiu” Javier Morales viu en 2012 les últimes festes com president del Casal de Sant Jordi Han passat huit des de que Javier Morales accedís a la presidència de l’Associació de Sant Jordi, com els valora? Han sigut huit anys molt intensos, sempre em quedaré en les coses bones, encara que sé que hi ha coses que han estat bé i altres que no. Sóc una persona humana i m’he enganyat, jo esperava fer unes coses, però em quede en la part positiva. Per exemple, en el tema de la dona fa poc vaig fer el cabo en un assaig als Maseros i a la meua esquadra hi havia més dones que homes, això vol dir que alguna cosa hem fet bé en aquest tema. En termes gerenals, tinc que fer un balanç positiu: vam fer el Museu de la Festa, van dur les festes a l’estranger, i en el tema de la dona anem poc a poc, a banda el Casal ha tingut una remodelació total. En huit anys no he parat de fer coses, que costen molt, sóc un fester normal i corrent que intenta anar a la filà i que intenta ser una persona molt plana, he tingut aquest gran honor i ho duré sempre a la memòria. He gaudit molt, me’n recordaré molt de les coses bones, de la gent que he conegut i els amics que he fet. Amb molta gent he tingut diferent manera de veure les coses. Per a un fester poder gaudir d’aquesta presidència és el màxim i també he d’agrair a la meua família el seu suport, per a mi la meua família és el màxim també. Estic relativament satisfet. En el tema de la dona per una banda hi ha qui considera que s’ha fet massa i qui al contrari que es va massa poc a poc. Anem pas a pas, a mi egoistament, m’hagués agradat ser el president la primera Diana feta per dones. L’esquadra és mes difícil, no se si serà d’ací un any, o dos, però crec que falta poc. Un altre tema sempre polèmic és el de les dates. Nosaltres som una de les quatre potes de la taula, les altres són Ajuntament, empresaris i sindicats. Els estatuts marquen com han de

ser el calendari des de 1979, si hi ha una negociació, segur que arribem a un acord, potser hi ha gent que ens veja com un mur que ens rebota tot, però t’assegure que no som així. Creu que la gent desconeix el que es fa al Casal? Jo he intentat ser un president pròxim, hi ha gent que ens veuen com els de la xapa que boneguen, els manons, però no és així. Jo tots els divendres vaig a la filà, no estem tancats al Casal en un búnquer. El president va a totes les filaes, no estem per davant del bé i del mal, simplement som festers amb virtuts i defectes. Una de les coses que més ha repetit als llarg dels últims anys és que hi ha que adaptar les festes a l’actualitat. Vivim una crisi econòmica important i les festes no són alienes. El primer per a les persones és menjar, vestir, una vivenda o l’educació, la festa lògicament és l’últim, ara estem en un moment difícil, hem de ser prudents, donar facilitats a la gent jove, ajustar les despeses de les filaes tenint en compte a qui menys té, ja vindran millors moments. Una de les novetats és el programa informàtic que ha desenvolupat el Campus de la UPV. L’any passat l’entrada cristiana no va eixir bé, però tampoc vull que ens fustiguem, altres anys també ha passat, el que vam fer es comprometre’ns a fer alguna cosa. Potser el dia de l’Entrada no tindrà funcionament in situ, però si permetrà mesurar i planificar, el dia a dia ens donarà la raó. Quin és el futur de Javier Morales al món de la festa? Jo tornaré a ser un fester de a peu, com sempre he sigut. És igual de important ser un bon directiu com ser un bon ex directiu, no clavar-se en el que fan els demés La meua etapa s’ha acabat, vindran altres persones amb altres idees que jo respectaré com m’han respectat a mi en el meu moment.

La integració de la dona en la Festa ha estat un dels temes claus de l’etapa de gestió de Javier Morales, un temps de canvi i crisi també en l’àmbit fester. /RCM

extra_alcoi2012:Maquetación 1 14/04/12 23:04 Página 9

Sant Jordi 2012

OPINIÓ: RAFA CERDÁ Les festes de moros i cristians d’Alcoi, per a molts exemple de tradició, per a mi no tant. Com sol passar, almenys a Alcoi, les coses de tota la vida, tal vegada no ho són tant.

La tradició, quan interessa titud complaciente de los festers i apegats que lo permitieron. A falta de la responsabilidad personal de los festeros, son los Primers Trons quienes han de evitar que tales sucesos se repitan y que les entradetes no degeneren en un chabacano carnaval”.

un recorregut, que la fa més llarga, i mes trista, sense gent, baixant per la part antiga de la ciutat. La Glòria que tampoc te públic en aquestos trams si va acompanyada dels festers que amb el gotet que van resant les estacions i lluint el “traje noviero”.

Al 1969 que les dones participaren en una entradeta es considerava un “chabacano carnaval”, ara per a molts també, podem fer dues coses evolucionar o fer el mateix que aquell any.

Hem quedat que canvis sí, però només quan convinga... i crec que cal recordar que les festes de 1970 van ser en cap de setmana i les cròniques no són gens positives, res estrany, tenint en compte que són d’Adrian Espí. La Glòria va ser el diumenge 29 de març, la Glòria Infantil el dijous 23 d’abril, les entrades dissabte 25, i així successivament.

Cada vegada es parla més de la integració de la dona en la Festa; hi ha algunes filaes que ja les podem considerar de persones, altres encara són només d’homes i així ho seran per sempre, pareix ser. També es parla de les festes en cap de setmana, tots els entrevistats per ARAMULTIMÈDIA, d’una manera o un altra parlen de la conveniència d’aquest canvi, cosa que no es novedosa: l’any 1970 les festes ja es van canviar per aquest motiu.

Per a la gent que opte per no fer canvis, puc dir-li que l’entrada dels moros de 1969 va acabar a les 19.30 hores, així que ja poden anar corrent per arribar a temps.

Podem recordar el que va passar als anys 1969-70, i primer parlarem del tema de la dona, i citarem les paraules del cronista de l’època, Salvador Doménech Llorens, que diu textualment: “En dos filaes y en dias diferentes, Labradores y Almogávares permitieron que formasen mujeres durante un rato. Ni la euforia del momento, ni la curiosidad del caso, ni la brevedad del caso justifican la falsa galantería y la ac-

Misteriosament no tot és tradició, en aquella mateixa crònica es diu que el recorregut de la Glòria i la Diana és massa llarg i que hauria de fer-se mes curt: “Hay cosas y tradiciones, por muy respetables que sean, que la evolución trepidante del mundo y de las ideas obliga a suprimir o bien amoldar a las circunstancias del momento y esta es una de ellas”. Això es va fer, però des de fa poc la Diana torna a

A l’any 2012 tampoc podem dir que les coses no han canviat: ara algunes dones sí poden participar a les entradetes, a moltes se les ha denegat l’admissió a les filaes, continua el debat al voltant de les dates de les festes, la Diana es fa en un recorregut llarg i que en lloc de reconéixer l’error, avancen l’horari a les 5.45 hores. Ja que estem podria ser a les dos del matí, després de l’última entradeta, així al menys hi hauria algú al carrer.

extra_alcoi2012:Maquetación 1 14/04/12 23:04 Página 10

Sant Jordi 2012

JORGE BALMASEDA. SANT JORDIET

Fester de la Filà Verds, Jorge Balmaseda encarna a Sant Jordiet en les festes de 2012. L’Il·lusiona llençar les ﬂetxes des del castell. /RCM

El primer fester, a lloms d’un cavall Abans de començar amb l’entrevista, Jorge Balmaseda reconeix que ja li n’han fet alguna que altra i que li agrada. És un poc tímid, però no hi ha cap problema, perquè el seu germà Jacobo que té cinc anys, està al costat per ajudarnos amb l’entrevista. També la seua germana, Jimena, de 3 anys, vol participar. Jorge recorda la nit del sorteig: “Ma mare em va dir que anàrem a dormir perquè ja era tard i no m’havia tocat. Jo vaig anar al llit però no em podia adormir i finalment va telefonar mon pare per a dir que seria Sant Jordiet. Jo em vaig posar molt content, el que passava és que estaven fent-li moltes entrevistes i no podia parlar”.

Verónica sa mare, ens explica que “realment al veure que era tan tard creia que no li havia tocat el sorteig i per això els vaig gitar”. Jorge, el pare, recorda “que primer es va sortejar la medalla de Sant Jordi, va eixir dos vegades el número 1, que és el que tenia el meu fill, i el meu sogre em va dir que estava clar que era impossible que tres vegades eixira l’u, però si va eixir i va ser una gran alegria”. El Sant Jordiet explica que sa mare ha estat l’autora del disseny, i que la cuirassa i el casc són obra de Santi de Metall Art i que els cuirs els ha fet “el pare de Júlia, una companya de classe” (es tracta d’Alfonso Torres). La confecció la

faran Pepa i Camilo del Casal. Jorge reconeix que té ganes que siga l’entrada i Jacobo ràpidament diu que és perquè serà “cap batedor”. Verónica ens aclareix la història. Diu que Jorge baixarà amb cavall, però que aquesta és la primera entrevista on no diu que el que més ganes té es de tirar les fletxes. També recorden que a l’última esquadra especial del Mig dels Mossàrabs, el iaio matern de Jorge va eixir com a cap batedor i ell anava davant amb un cavall i el mateix vestit. Jorge llençarà més de 15.000 fletxes. A banda de les festes també ens explica que li agradaria ser “futbolista” i que aquest any ha jugat a

hoquei a l’Alcodiam i han quedat campions autonòmics. Respecte al seu futbolista preferit diu que és “Valdés”, que ell és del Barça i de l’Alcoyano. Jacobo diu que “Messi és el millor” i a Jimena li agrada més “Piqué”. També explica que és un bon estudiant el que més li agrada són les matemàtiques i el que menys el coneixement del medi i, segons sa mare, també el valencià. Un dels principals problemes d’aquest any han sigut les continuades proves, ja que a Jorge no li agraden gens, i n’ha tingut “massa” al seu parer. Però no li importa perquè té moltes ganes ja de que siguen les festes. No n’hi ha per a menys.

extra_alcoi2012:Maquetación 1 14/04/12 23:04 Página 11

Sant Jordi 2012

MARIA LLOPIS. REGIDORA DE TURISME

En clau turística: cap a la Festa en cap de setmana Maria Llopis reconeix que ha sigut de les qui, com molts alcoians i alcoianes, des que va formar la seua pròpia família ha aprofitat els dies festius de la trilogia per a fer alguna escapada. Encara així, afirma sens dubte que va beure de la Festa des de ben xicoteta quan vivia en un dels carrers del centre. Aquestes festes seran molt diferents, per a l'edil de Turisme de l'Ajuntament d'Alcoi. Personalment, ella espera uns dies de “molt treball però també molta il·lusió”. Per a l'edil alcoiana, les festes de moros i cristians són sens dubte el principal reclam turístic de la ciutat, per tant resulta fonamental oferir una bona imatge durant aquests dies quan rebem la major afluència de turistes de l'any. Com déiem, Maria Llopis ha viscut la Festa des de ben xicoteta. Fins i tot va participar activament d'ella formant part del boato de la Filà Aragonesos, on té a part de la família. Però a mesura que va anar creixent la seua faceta viatgera guanyava terreny, i aprofitava per a gaudir d'una de les seues petites passions que, com no pot ser d'una altra manera, és el Turisme. Encara així, sempre intentava tornar un dia abans per a poder vibrar amb la força de l'Alardo, l'acte fester que més li agrada de la Trilogia. Des de la Regidoria de Turisme encara no tenen cap xifra fiable que ens puga indicar com seran, quant a visites, aquestes festes de 2012. És cert que de moment sí que

estan rebent reserves de grups ja que, cal recordar, la Tourist Info s'ocuparà de la venda de les cadires per a les entrades. Les expectatives són bones. De moment, l'allotjament en la ciutat està bastant complet. Un marge més folgat tenen els allotjaments rurals. L'edil ens avança que resulta complicat calcular el volum de visitants, ja que com la festa es viu al carrer pocs són els turistes que passen per la Tourist Info i contribueixen a elaborar l'estadística. El que és evident és que enguany, caient el Dia de l'Entrada en diumenge i amb l’obertura de l’autovia, la xifra de visitants serà generosa.

La regidora mostra predilecció per ﬁxar les festes en cap de setmana Maria Llopis es mostra convençuda que la resposta del sector turístic cap a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi és positiva en relació a la inversió municipal que suposa. Com deia, es tracta de l'esdeveniment més important de l'any i rares vegades decep. Però és cert que des de la seua Regidoria pretenen posar especial obstinació perquè Alcoi siga una ciutat atractiva per al turisme més enllà del mes d'abril. Des-estacionalizar el turisme és, per tant, prioritat. Un altre factor clau per a l'èxit turís-

RCM

tic de les festes és el fet que se celebren durant el cap de setmana. Com a representant de la ciutat en aquesta parcel·la tant econòmica com a cultural i social, Maria Llopis mostra la seua predilecció per fixar les festes en cap de setmana. Però encara així, afirma que la festa no és únicament turisme, sinó també tradició, i per açò proposa el consens social abans de decidir. Sobre l'hermetisme de la festa i la seua evolució en els últims anys, l'edil considera que s'ha vist un canvi i una millorança considerable en el fet que “la Festa haja eixit més al carrer”. Afirma que l'espectacularitat de la festa resideix precisament en el carrer i que és precisament la gent la que fa que l'ambient de carrer resulte fonamental. Maria Llopis considera que l'equilibri entre l'organització interna

i la festa en el carrer és necessari, per a assegurar que els actes es complisquen com estan previstos i així la gent els puga gaudir més. Respecte a la promoció turística, des de la Regidoria no tenen pensat de moment emprendre una campanya específica per a vendre el paquet turístic que suposen les festes. El treball a partir d'ara, quan els moros i cristians ja s'han convertit sens dubte en la targeta de presentació d'Alcoi, resideix en el “tàndem format per l'Ajuntament i l'Associació de Sant Jordi”. Pel que correspon al Govern, ells són els encarregats de facilitar les infraestructures i tota una programació d'opcions d'oci complementàries a la Trilogia. I pel que a les filaes respecta, incideix en el fet que “traure la festa al carrer ens beneficia a tots”.

extra_alcoi2012:Maquetación 1 14/04/12 23:04 Página 12

Sant Jordi 2012

Mirant al futur OPINIÓ: JORDI SEMPERE És evident que tots sabem la importància que té la música en qualsevol celebració festiva i les festes de moros i cristians són un exemple més on la festa no seria el mateix sense ella. Tots tenim assumit que ens esperen uns anys molt durs, ja que tenim que donar el màxim de tots nosaltres per intentar mantindre el mateix nivell o inclòs mes alt que fins ara, de forma que econòmicament tots tenim que "apretar-se el cinturó". Algunes de les coses que jo crec que caldria qüestionar-se una miqueta i simplement reflexionar, és en tirar un poquet la mirada enrere en el temps i vore com han anat canviant les festes, bé per a millorar o al contrari... Entre d’altres, tire a faltar, fent un poquet de memòria, eixe ímpetu per muntar uns boatos amb coherència i força, que jo crec que realment és una de les coses que ens feia diferenciar-nos de la resta de Entrades de Moros i Cristians, parlant tant a nivell musical com a muntatges. Per a bé o per a mal, com a alcoians està clar que no tindrem el mateix punt de vista, ni visió, ni forma de pensar,.....que altra gent de fora, ja que hi ha gent

que les viu molt intensament com un servidor, des de varis punts de vista bé el musical o el fester. De tal forma que pense que hi ha que apostar i saber buscar dins de les possibilitats que podem trobar dins d’Alcoi, dins de tots els camps per a poder intensificar aquesta festa que ens fa grans a tots i crec que pot ser encara molt més orgull per a tot el poble. Intentar apostar per la gent del poble, que hi ha gent amb moltíssimes ganes de fer coses i que sap de sobra com es treballa en Alcoi i qué es vol.....tant a nivell de muntatges, musics, ballets, boatos, etcètera. I intentar apostar pels músics que coneixen millor aquestes festes, és evident que es poden buscar aportacions de fora per a intentar innovar,però les de dins d'Alcoi encara no s'han explotat ni la meitat, de tanta gent, musics, bandes, grups de dolçainers que hi ha amb ganes de fer cosetes per la festa del poble. Per la meua part gaudim de les nostres festes, i intentem crear festa i cada any estar més orgullosos i no al contrari, que jo crec que es pot fer entre tots i col·laborant entre tots junts que és el més important.

extra_alcoi2012:Maquetación 1 14/04/12 23:04 Página 13

Sant Jordi 2012

OPINIÓ: RAFA CERDÀ

Això no ho pague jo, ho paguen els festers! Un ha de ser directiu de l’Associació de Sant Jordi o d’una ﬁlà per treballar per la Festa, però aquest és un treball voluntari i no remunerat Institució i no vaig a dir quins, però dos primer trons m’han confirmat que membres de la Junta Directiva de l’Associació van reclamar que no els havien convidat, per suposat sense pagar, això ho pague jo no!, això que ho paguen els festers!

A pocs dies per a que comencen les festes de moros i cristians d’Alcoi, ens oblidarem per uns dies de la crisi, com va dir l’alcalde Toni Francés a la presentació de la revista de festes, i només pensarem en boatos, música, trons, plisplais, mentiretes, cadires o balcons. La gent s’oblida de la crisi i gasta diners en coses inútils, com agulletes, barrets, ulleres de sol de baixa qualitat, i no passa res, i a més hi ha altres que gaudeixen de les festes i a més sense pagar res.

Una de les coses roines d’aquesta faena es que descobreixes coses que més voldries no saber, però al menys queda l’esperança de poder-ho contar. Perque a més hi ha filaes, que seguint aquest exemple de bons directius que no paguen, doncs directament la Junta no paga fulla, per la feina que fan, això és amor per la festa, clar que sí! També els primers trons fan un montepio, tenen tot el dret, el que no tenen el dret és a fer-lo amb diners de la filà, que hi ha més de un que ho fa així i no passa res!

Les festes valen uns diners amb poques factures, però diners són igual. Escolte com durant els últims anys el president de l’Associació, Javier Morales, demana austeritat a les filaes, i des d’ací li diria que també hauria de fer el mateix amb la entitat que presideix, hi ha molts exemples. El sopar de presentació de càrrecs que es fa després dels actes al Teatre Calderón, li costa a cada filà més de 2.000 euros, els festers paguen el seu sopar i el de tots els convidats, això és austeritat? Per

què va tot el quadre d’honor de l’Associació sense pagar? Per què va quasi tota la corporació municipal sense pagar? Bé aquest any només els homes, crec que al saló Rotonda poques dones han entrat en aquest sopar, perque elles van

a la Gruta, on el sopar es molt més car pels detallets, clar. Això és austeritat... Vàries filaes han realitzat actes interns al que el president ha estat convidat com a representant de la

És a dir la festa ha de ser per a tots, tots ho tenim que gaudir-la, però ara alguns s’aprofiten d’altres. Un ha de ser directiu de l’Associació de Sant Jordi o d’una filà per treballar per la Festa, però aquest és un treball voluntari i no remunerat. Estic segur que no tots són un Gorrons, que ho demostren i donen exemple.

extra_alcoi2012:Maquetación 1 14/04/12 23:04 Página 14

Sant Jordi 2012

RAÜL BOTELLA. AUTOR DEL CARTELL

OPINIÓ: JORDI ORTS

Gràcies

El cartell de l’alegria i la festa de tothom Cartell de Raül Botella (2012)

RCM

Havies imaginat fer el cartell de festes? Sí ho havia imaginat, és una il·lusió que quasi tots els artistes alcoians tenen, però no sabia que seria tan prompte. Representa més realitzar el cartell sent fester i alcoià? Sé que té la seua repercussió social i al ser fester té el seu punt emotiu, però això és un suplement, el que volia fer és una feina ben feta. Buscava una tipografia que es pogués veure bé, que es llegís bé el missatge. Després plasmar un poc la meua idea i transformar-la en cartell. La idea és el carrer, l’ambient de festa. Jo sempre l’he volgut transmetre a través de la gent, amb aquest caos que es forma quan ha acabat la Diana i comença l’entrada. És l’alegria del començament de les festes. Com vas realitzar el cartell?

Cartell de Paco Aznar (2011)

La idea ja la tenia, estava segur del que volia, en gener vaig fer la distribució del cartell, el primer que vaig fer és el tipus de lletra. Després una vegada treballada la tipografia, vaig fer l’esbós del dibuix en blanc i negre. Després el repte era aglutinar tot eixa multitud de personatges d’una manera que cridara l’atenció i que estigueren en conjunt, per això les tonalitats grogues. Cartell de Ignacio Trelis (2010)

No has deixat cap detall. Representa la multitud, jo al dibuixar d’aquesta manera gaudisc. Finalment cada personatge té la seua personalitat, cada vegada buscava més detalls.

TBO i realment és un còmic, aquesta és una forma pròxima d’expressar-se, podem discutir la forma però el missatge està clar.

Que et pareixen les reaccions de la gent ? He vist reaccions positives, he llegit tots els diaris. A mi m’interessaven tot tipus d’opinions. Les contraries també, diuen que és un

Concurs o designació? Hi ha dues opinions, la designació te les seus coses bones, es pot ajudar a un artista a rellançar-se o es pot premiar a un artista veterà. L’altra és el concurs, que ben orga-

El dia que em vaig assabentar que Raül Botella faria el cartell de Festes vaig tenir sentiments contraposats: d'una banda vaig lamentar que el nou govern no fera res per a canviar el sistema d'elecció, i que optara per Raül a dit de la mateixa forma que Jordi Sedano va optar en 2011 per un artista com Paco Aznar; d'altra banda, vaig sentir certa alegria en conèixer el nom de l'escollit. No cal ser un especialista en art per a apreciar que entre Paco i Raül hi ha tot un abisme, no només en el concepte sinó pel que fa a la tècnica o les capacitats artístiques. Sincerament, i com no iniciat en cartellisme que sóc, hui això em dóna igual. Si per alguna cosa m'ha captivat el cartell de Festes, i no sols en comparació al de l'any anterior, és per l'energia positiva que ha sabut transmetre. Ho tenim ben a la vista, a la Festa de Raül, que és la del meu poble, hi cabem tots. Festerets, festerots, músics, mirons... també les xiques del boato i el capità, si de cas, al final. Fa molts anys que vaig vendre el meu vestit de moro, però mai he deixat d'estimar les festes, simplement vos diré que porte una dècada esperant trobar en elles alguna cosa que s'assemble a allò que Räul ens ha dibuixat: un espai d'alegria, música, gent al carrer... per a viure tots plegats en harmonia una Festa que la sang altera. Gràcies Raül, per com ens has mirat i com has fet que nosaltres, tots, ens sentim reflectits. nitzat i ben promocionat pot aportar molts idees noves, visions diferents de la Festa, des de fora ens poden contar moltes coses. Un concurs ben organitzat és molt bona idea, així és que estem davant un dilema. Igual s’’ha de buscar una fórmula a mig camí, que combine el concurs i la designació. Si es fera concurs, m’agradaria presentar-me.

extra_alcoi2012:Maquetaci贸n 1 14/04/12 23:04 P谩gina 15

Sant Jordi 2012

extra_alcoi2012:Maquetación 1 14/04/12 23:04 Página 16

Sant Jordi 2012

GEMA CERDÁ. FESTERA DE PLE DRET

“Per sort als Maseros no hi ha homes i dones, hi ha persones” Gema Cerdá Miralles viu la Festa des de ben menuda. Ara, no només és membre de la Filà Maseros de ple dret, també forma part de la Junta Directiva. /RCM

per RAFA CERDÁ En un temps on no és fàcil accedir a la Festa amb plens drets per a la dona, hi ha filaes com Maseros o Marrakesch que podríem considerar un oasi dins de la irracionalitat regnant. Parlem amb Gema Cerdá, qui a més de ser festera forma part de la Junta Directiva dels Maseros. Una entrevista molt personal, entre germans:

volen dones a les seues filaes? Que deixen un any tindre dones a les filaes i si algú agafa algun virus greu o li passa alguna cosa que les esborren. Ets de la Junta, has tingut algun problema? La veritat és que no, Josele el primer tro i alferes aquest any, em va dir que volia comptar amb mi, el meu càrrec és el de comptadora, no sóc el cop, com molta gent diu ni molt menys la secretaria, que és el que la majoria d’homes van pensar al saber que una dona era de la Junta. La gent em sol tractar prou bé.

Des de quan ixes a festes i per què? La veritat és que no ho recorde, però pel que m’ha dit ma mare l’any 1989 quan va començar a amanir els saragüells, jo li vaig dir que volia eixir a festes i ho vaig fer fins l’últim capità. Posteriorment em tocaria eixir de valenciana amb un vestit molt car, pel que vaig decidir no seguir. Ara bé, quan es van aprovar els estatuts, directament al fer la sol·licitud vaig passar a ser festera, perquè als Maseros els infantils o fills de festers no passen per votació. Consideres justes les diferenciacions entre homes i dones a les filaes? Sé que a la majoria de filaes les fan, i em sap molt mal. Per sort als Maseros no hi ha homes i dones, hi ha persones. Ara els estatuts permeten a les dones apuntar-se però les filaes no les admeten, molts pares veuen com si accepten als fills dels amics, però no a les sues filles. Hi ha gent que diu que la dona si participa en la festa, que només hi ha que veure els boatos. Això no és participar en la Festa, és participar en les entrades. La festa són 365 dies, no tres. La gent s’obsessiona amb les esquadres, jo sé que al menys fins d’ací 20 anys no la

A quins actes participes? La veritat és que puc fer-ho a tots, i dels que he fet el que més m’agrada és l’Alardo, des de xicoteta sempre ha estat un dels meus favorits. Sempre somies en fer una esquadra, però ara amb la normativa actual no som encara prou dones. Ja la farem, quan siguem onze dones, però sóc conscient que fins els 40 anys no podré i en tinc 26. podré fer, però si fora home als Maseros no seria tant diferent, ja que som uns 120 festers i realitzem només una esquadra completa, així que els conters ixen molt fàcilment: toca esquadra cada onze anys. Hi ha moltes més coses per fer que les esquadres, encara que reconec que si em faria il·lusió. L’Ordenança de la Festa indica que el vestit femení ha de tindre diferències perceptibles amb el de l’home, què opines? Jo puc parlar del meu vestit i la veritat és que jo no em senc identificada amb el vestit de masera, no té

MÁS VALE UN MAL ACUERDO QUE UN BUEN PLEITO

cap element distintiu i molta gent no sap ni de quina filà és. Aquest vestit va ser votat per dones que no s’han apuntat a la filà, en lloc de haver ser votat per l’Assemblea que és qui realment té que prendre les decisions. Quina és la reacció de la gent? Be hi ha divisió d’opinions, si és cert que a alguna entradeta més d’un ha soltat barbaritats molt fortes, però pel contrari hi ha molta gent que aplaudeix inclús de forma exagerada. Que diries als homes que no

Creus que les festes estan adaptades al temps en que vivim? Està clar que no, tot el mon ho diu però pocs fan alguna cosa. Als Maseros sí ho hem fet. Tenim tres tipus de fulles, que han evitat moltes baixes. Molta gent d’altres filaes ens diu que bé està això de pagar mitja fulla i poder vestir-se sense dret a acte, però no ho fan. També es sorprenen quan expliquem que la nostra fulla val poc més de 500 euros, mentre altres passen els 800. Es una qüestió de deixar de gastar en coses innecessàries. Sobren regalets, convidats, ramells de flors...

ALÇAMORA, 17. ALCOI 966523065

extra_alcoi2012:Maquetación 1 14/04/12 23:04 Página 17

Sant Jordi 2012

OPINIÓ: JORDI LINARES DOMÍNGUEZ

Solbes Arjona el megaloartista Un año más, tras los fríos invernales, los secos meses navideños y el aletargamiento generalizado, es tiempo de cambios, de florecimiento, de vida. Hace exactamente 7 años entré por primera vez en la casa de una persona que me cambió la concepción y el concepto que tenía sobre el arte. Anquilosado en la cultura amanerada universitaria, de las copias, de la memorización de datos, del inventariado renacentista, del clasismo modernista y el movimiento ecléctico tardoparroquial preponderante actualmente, supe entender que el arte va más allá; se vive, se siente, se respira, te apasiona, lo amas, lo intuyes, lo anuncias y denuncias. El verdadero arte no se copia, no se adapta a una época, es libre, es creativo, es ingenuo, sarcástico, rompedor; es arte. Yo no entiendo ya unas Fiestas de Moros y Cristianos sin una colección pictórica de Solbes Arjona, con sus escuadras variopintas, sus perfiles alcoyanos, los colores únicos que claman fiesta y jolgorio. Es Arjona una vez más al servicio de la Fiesta en honor al Patrón más Universal de la cristiandad: San Jorge. Tras el estudio de varios artistas locales como Cabrera, Laporta, Solbes, Castañer o foráneos como Segrelles con una dedicación y entrega espartana, me pregunto si ha habido algún creador a lo

largo de la historia de Alcoy que le haya dedicado tanta pasión y creatividad a la causa de los Moros y Cristianos, es más, me pregunto si algún artista ha dado tanto a una Fiesta por tan poco. Cada año entre 50 y 100 láminas “nacen” en el estudio de Arjona: escuadres de negres, escuadres de blancs, Sant Jordi, cabos batidores, procesiones, el alardo, la retreta, l’aparició… cada momento tiene su representación en su plástica; año tras año sin cesar, golpe a golpe, duro con el pincel y el lienzo. Por lo tanto, rotundamente afirmo que es y será el artista más prolífico que ha tenido Alcoy para sus Moros y Cristianos; podríamos llenar catálogos enteros con lienzos, láminas, tablas y hasta planchadores con la representación de algún icono festivo. Para mí y respetando a otros artistas, el trabajo de Arjona es colosal, infravalorado y de una exquisitez e innovación inusual: su obra puede identificarse fácilmente por cualquier ojo aunque no esté educado, huye del figurativismo arcaico sin embargo, deja entrever formas, siluetas e iconos totalmente reconocibles. Es el artista póstumo al servicio de la Fiesta del patrón más universal, del más conocido, del más glorioso, del megalomártir. Jorge Linares Domínguez @jordilinares23 “Me gusta Arjona”

extra_alcoi2012:Maquetación 1 14/04/12 23:04 Página 18

Sant Jordi 2012

OPINIÓ: NATXO LARA

Som els millors? Si seguim com ara, acabarem tenint les millors festes del món, però s’ho passarem fatal. No cal patir, no? Són festes. Passem-ho bé.

Em resulta especialment dolorós haver d’escriure sobre aquestes coses i de manera contundent. És realment dur perquè sóc el primer que em pose la túnica, em carregue les cadenes de Navarro i isc al carrer el 22 d’abril amb totes les ganes de gaudir de les tradicions del meu poble i de passar-ho bé amb els amics i familiars. Quan el segon dia estic morint-me del cansament pense cap a dins allò de: “Són les festes del teu poble, no pots anar-te’n a casa ja”. Pensar que el meu iaio va refundar la filà fa més de 50 anys, saber que em va apuntar a la filà sense condicions i sense admetre peròs dels meus pares… i pensar que fa més 30 anys que sóc d’aquesta agrupació social… em fa sentir-me encara pitjor opinant sobre una Festa que és meua i de la que em sent partícip. No és qüestió d'auto-odi ni de fer mal per fer-ne, però el cert és que així no podem continuar. El dia de la Glòria hi havia moltíssima menys gent que anys anteriors. El bon oratge, la desocupació… i “la dona que m’apreta i em diu que se n’anem a la platja, que ella no vol estar tot el matí de diumenge en casa mentre jo m’embufe en la Penya del Bon humor” tenen la culpa. Per un motiu o un altre, el cert és que a la plaça d’Espanya el dia de la Glòria es podia caminar sense problemes i fins i tot colar-se en primera filà quan fa deu anys era impensable. Em tem que el mateix passarà el dia dels Trons, dimarts, a això de les 21.30 hores, quan els que hem aconseguit el dia lliure, se'n tornem a casa després de l’Aparició de Sant Jordi per anar a fer faena l’endemà. No podem continuar així, i menys justificar-ho tot com ho solem fer amb allò de: “Enguany les festes fatal perquè cauen en cap de setmana i estarà ple de forasters”.

laes, i les filaes traguen. A la fi, Marrakech enfadats pel vestit femení, moltes filaes amb els cupos tancats per no deixar entrar dones. I ara, els Verds. El discurs fals i hipòcrita és el de sempre: “Les dones clar que poden apuntar-se, ningú les diu que no… Que vinguen i s’apunten”. Però clar el que no diuen és que després d’apuntar-se s’hauran de sotmetre a la votació secreta (covard) dels festers que els negaran l’entrada. “Apunta’t que no et deixe entrar”.

No sé on hem d’arribar, no sé si ens sonarà el despertador un any quan Sant Nicolau estiga buit el 22 d’abril a les 20 de la vesprada. Perquè les entrades són eternes, avorridíssimes, insofribles i no hi ha persona humana que les suporte. Dotze hores assentat en una cadira de fusta suportant 100 tones de confeti sobre el cap. I vinga a passar morets i cristianets de quatre en fondo… El tema de l'hostaleria tampoc acaba d’arrancar, i no és de rebut que la gent se n’haja d’anar fins l’Alameda per fer-se un bocata perquè el centre està saturat. Tant difícil és –senyors hostalers- posar quatre xiringuitos en algun carrerot (tipo Fira de Cocentaina) i fer rostides gegants? Després vindran dos tios de fora, el muntaran i ens queixarem. El tema de la pólvora és també una agonia que s’allarga i s’allarga. Com sempre, mirem cap a altre

costat mentre no ens arriba la galtada a la cara. El tema d’un quilo per cap… en fi, sabem que es compleix… deixem-ho a mitges. La limitació, la pròrroga fa que els alardos deslluïsquen prou. Si sabem que és un acte condemnat a desaparéixer o a quedar-se en una cosa testimonial… per què no ho fem ja? Per què no ho fem bé? Per què no ho fem tot de vesprada i de matí fem el contraban a una hora que les persones normals puguen vore’l (perquè ara el veuen els borratxos i els macarres que acaben faltant-li el respecte als pocs festers que matinen)? Hi ha moltes coses a millorar. També el de la dona en la Festa. Que, gràcies a l’espenta d’algunes eminències talibaneres, està a punt d’esclatar-nos en la cara. I els festers, som tan sobiranament bobos que traguem. Els qui manen (polítics, primers trons, responsables de la Festa) li passen la pilota calenta a les assemblees de les fi-

Fins ara eren quatre fonevoleres. Però amb els Verds i els Marrakechs la cosa se n’ha anat de mare. Perquè són les filles i les germanes dels festers a les que no han deixat entrar fent –una vegada més- el ridícul i mirant cap a un altre costat en compte d’afrontar les coses de cara. Espantós, ridícul i molt de poble de fa 200 anys. La cosa no acaba així, perquè el problema passa a les filaes. I és que hi ha alguns als qui només els resta morir-se abans de vore una dona desfilant per Sant Nicolau. Però és que ja no és la qüestió important fer o no esquadra o vestir el mateix vestit. Els problemes ja arriben amb les dones que ixen amb els vestits B, que vesteixen paregut però no paguen ni tenen dret a res. Algunes volen estar al costat del seu home –fester- en la trilogia, o dinar en la filà. Però no poden perquè a la filà només dinen els festers. No poden desdejunar el dia de Sant Jordi perquè no són festeres tot i que van a la filà a dur al xiquet per a la Segona Diana. Deixen el xiquet amb el pare desdejunant a la filà i ella se’n va al bar del costat. I quan acaben, se’n van a la diana junts. És normal? No les poden obligar a dur el casc posat perquè no són festeres, però sí que ixen a l’entrada amb la filà… en definitiva, xicotets detalls de convivència que acabaran fatal, amb festers enfrontats i amb polèmiques internes. Totes elles fruit de la incomunicació i del fet de no resoldre i sí guanyar temps. M’encantaria equivocar-me, però, ara, és el que veig. Tindrem les millors festes del món, però s’ho passarem fatal. No cal patir, no? Són festes. Passem-ho bé.

extra_alcoi2012:Maquetación 1 14/04/12 23:04 Página 19

Sant Jordi 2012

OPINIÓ: LÍDIA VILA

Passen els anys i Alcoi segueix sense preguntar-se què passa al Partidor quan no baixa l’Entrà. /ARAMULTIMÈDIA

Es lloga barri per tres dies "Un barri grada". Així podríem dir que és el barri que acull la Festa gran alcoiana. Aquesta expressió la vaig escoltar per primera vegada ara fa cosa d'un parell de setmanes. Un veí del barri del Partidor definia així, al seu parer, el conjunt de cases i carrers més emblemàtics que podem trobar a la ciutat d'Alcoi en aquests moments. Però no per emblemàtics han estat respectats i estimats com caldria. Reflex únic de la vida obrera de finals del segle XIX i durant bona part del segle XX, el centre d'Alcoi és tot un mosaic que ens permet entendre la ciutat que gaudim (també patim) avui en dia. Però molt lluny han quedat aquells carrers transitats per veïns i veïnes trafegades dins d'una jornada labo-

ral més llarga del que deuria ser. Ara el mercat ja no abasteix la gana, i els xiquets ja no juguen als carrers. Fins i tot, el cens de coloms a la Glorieta ha descendit considerablement per a disgust de molts. I és que el Centre d'Alcoi s'ha convertit en allò que podríem dir un barri de postal, un decorat. De fet, aquest últim mot s'ha portat a l'última expressió amb exemples tan clamorosos com la 'Balada triste de trompeta' que ens va "regalar" Àlex de la Iglesia. Ja sabem tots massa com ens agrada als alcoians presumir, ni que siga de bombardejos, cases tombades i papers a les parets que queden al descobert. Però el cert és que l'assumpte no pinta massa bé. Els solars no fan

sinó augmentar, i les perspectives en el món de la construcció per a que açò canvie són tan escasses com les possibilitats dels coloms de seguir criant sense la persecució d'un Ajuntament que sembla més capficat en resoldre la qüestió de les aus que en retornar la vida al Centre de la ciutat, al cor d'Alcoi.

barri de la nostra ciutat. Un barri que d'estar viu, de veritat, seria el principal punt d'atracció turística com no han sabut ser altres esdeveniments o infraestructures com ara Camins d'Art o el Museu de Bombers, per citar només dos exemples on s’han invertit molts diners públics.

En aquests moments la desil·lusió entre els veïns i veïnes és palesa. Alguns diuen que "res ha canviat" des del passat 22 de maig (#22M) a aquesta banda. Bé, tampoc ens posarem en el pitjor, però és cert que la problemàtica del Centre té difícil solució.

És cert que algun avanç s'ha fet. La Plaça de Dins, el carrer Sant Francesc o Sant Llorenç (beneïda peatonalització) atrauen a propis i estranys durant les llargues jornades d'estiu. Però de nit, tot torna a una calma massa obligada. I en aquest moment, com durant les altres 362 nits de l’any (algunes menys si comptem les filaetes), ningú no hi haurà al balcó esperant una Festa que no arriba. El Centre, com sempre, es queda sense Festa.

La Festa alcoiana ens ocupa fins a tal punt que resulta més rendible tenir un balcó per gaudir dels actes en "classe preferent" que salvar un

Bones festes! 19

extra_alcoi2012:Maquetaci贸n 1 14/04/12 23:04 P谩gina 20