L’AVENTURA DEL PENSAMENT
1r.- PRESENTACIÓ. MUVIM significa:….. MUVIM significa Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat.
2n.- ESPAI: “Els Monestirs Medievals” a) Quina importància tenien els monjos copistes en la cultura de l’època medieval?
La importància que tenien els monjos copistes en la cultura de l’època medieval va ser molt gran ja que eren els únics que sabien llegir i escriure per això es dedicaren a la copia de manuscrits que d’altra forma es hagueren perdut. Així, les biblioteques monòstiques s’ompliren no soles de llibres religiosos, textos litúrgics i vides de sants: també de clàssics llatins de retòrica, dret, medicina, literatura general o els primers manuals de llengua
llatina
utilitzada
sigles
després
en
les
Universitats.
b) Estava permès als monjos dubtar de les veritats que copiaven? Per què és important aquesta nova actitud a les acaballes de l’època medieval? La església no permetia als monjos dubtar sobre el que copiaven i si dubtaven els castigaven. Açò es feia per a que la gent no es revolucionara i així els podien tindre controlats, sobre tot les seues idees. Aquesta actitud va ser important perquè així els llibres eren copiats sense ninguna alteració, sense afegir ninguna opinió.
3r.- ESPAI: “La impremta” Quina importància va tindre la impremta en la història de la Humanitat? El invent de la impremta va transformar la societat humana i va obrir una nova era en conservar el pensament escrit i al difondre'l a una societat majoritàriament analfabeta.
Aquesta revolució de la difusió d'informació i coneixements, gràcies als llibres que es van començar a imprimir en grans quantitats, va ser tan important i d'un impacte tan fort que durant un bon temps les publicacions de tot tipus van ser fortament regulades i censurades. Pel que fa a flux i difusió d'informació es refereix, va ser un "salt quàntic" en el segle XV, avui potser comparable a la difusió d'informació mitjançant Internet. En ambdós casos, una democratització de la informació i difusió del coneixement que va tendir un pont d'accés a les ciències i al coneixement més real del tipus de societat en la que estaven vivint, que fins a aquest moment estava al maneig d'uns pocs que s’encarregaven de que no veiés mai la llum.
4t.- ESPAI: “La revolució cosmològica” a) Per què el model teocèntric cristià xocava amb els descobriments sobre l’astronomia? L’astronomia xocava amb el model teocèntric cristià perquè generava una gran controvèrsia. Els descobriments de l’astronomia demostraven que la Terra i els altres planetes giraven al voltant del Sol, heliocentrisme. Aquesta teoria desmentia el que la església deia: que la Terra era el centre de l’univers i que tant el Sol com els altres planetes giraven al voltant d’ella. b) Van tenir alguna classe de problemes els científics i filòsofs per defensar les seues idees? Descriu quins i amb qui. Feu especial menció a Galileo Galilei. Aquests personatges varen tindre problemes perquè les seues idees o el que ells defenien anaven en contra del que deia la fe cristiana de la església. Varen ser perseguits i jutjats per la Inquisició perquè els consideraven heretges i alguns van ser condemnats a mort. A Galileo Galilei li va passar el mateix, va ser perseguit i condemnat i per a poder escapar de la pena de mort renegà de les seues idees i acceptà el Teocentrisme públicament.
5é.- ESPAI: “L’home màquina” a) Al segle XVII es desenvolupa una Nova Ciència de la mà de Descartes. La seua afirmació, “Pense aleshores sóc” és considera tota una revolució, per què? Descartes va començar a dubtar de totes les formes de pensar que li havien ensenyat i de les veritats que li havien fet rebre. Pren una posició escèptica ja que no es pot fiar de moltes coses i proposa un dubte metòdic. Basant-se en el seu pensament va sotmetre a juí tots els coneixements de l’època i creà un mètode per analitzar-los o justificar-los.
b) Què representa la plataforma mòbil? A qui fa referència aquesta màquina perfecta? La plataforma mòbil representa el paral·lelisme entre la vida i els humans. Fa referència a la màquina perfecta que és l’home. c) Quina implicació va tenir Newton i els seus descobriments en el pensament de l’època? El pensament europeu travessava per una onada de canvis, exemplificats per la filosofia natural de Sir Isaac Newton, un matemàtic i físic brillant. Les idees de Newton van proporcionar el sentit de la major part del que sobrevindria en el segle posterior darrere de la publicació dels seus “Philosophiae Naturalis Principia Mathematica”. Però Newton no estava només en la seua revolució sistemàtica pensadora, sinó que era simplement el més famós i visible dels seus exemples. Les idees de lleis uniformes per als fenòmens naturals es van reflectir en una major sistematització d'una varietat d'estudis.
6é.- ESPAI: “L’enciclopèdia” Què pretenen Diderot i d’Alembert confeccionant l’Enciclopèdia? L’objectiu era difondre la idea de la Il·lustració francesa.
Pretenien
conservar
i
difondre
tots
els
coneixements de l’època. Aquests escriptors esperaven forjar un poderós instrument per a lluitar contra l'obscurantisme de les autoritats polítiques i religioses. La majoria de les figures culturals i científiques de l'època van col·laborar en aquest fet.
7é.- ESPAI: “La Il·lustració espanyola i valenciana” a) Hi havia il·lustrats espanyols i fins i tot valencians? Posa 3 exemples. Sí, si que van haver-hi, per exemple: Espanyols--> Entre els artistes que van treballar per a aquesta publicació podem trobar José Luis Pellicer, Francisco Ortego, Eduardo Sánchez Solá, José Zorrilla, Ramón de Campoamor, Juan Valera, Leopoldo Ales Clarí, Emilio Castelar... Valencians--> Juan de Cabriada, José de Saragossa, Baltasar Íñigo, Juan Bautista Corachán...
b) Anomena alguns científics del segle XVIII i XIX que apareixen en l’escena del balcó. Quina va ser la seua rellevància? 1.
Antonie Lavoisier: Fundador de la química moderna.
2.
Eduard Jenner: desenvolupa la primera vacuna contra la pigota.
3.
John Dalton: va descriure el defecte de la visió conegut ara com a daltonisme, va enunciar la llei de les pressions parcials i la llei de les proporcions múltiples, i establí la teoria atòmica: la matèria està composta per àtoms i és divisible.
4.
Louis Proust: va establir la llei de les proporcions definides.
c) Descriu el saló burges. És un saló ampli, ordenat i acollidor, on podem trobar taules redones amb cadires còmodes a joc, també llums antics i un armari grandíssim. Les parets tenen molts quadres i als finestrals hi ha unes grans cortines. Té totalment un aire burgés inspirat en la il·lustració i en el segle XVIII. I allí trobem una dona amb antigues vestimentes que molt amablement ens va guiar al nostre lloc per a seure i ens va oferir exquisits bombons.
8é.- ESPAI: “Les millors i les pitjors creacions de la Humanitat” Explica alguns aspectes positius de la ciència al llarg del s. XIX i s.XX. L'arribada del Internet per a l'accés a la informació d'una manera més econòmica i lliure, la instauració dels avions com a mitjà de transport, la diversificació d'idiomes per Europa, la instauració del capitalisme (si així ho vols veure ), els fruits de la revolució industrial, els grans avanços en medicina com les vacunes i el descobriment dels gens i del genoma humà, desenrotllament de la biotecnologia.(On destaca la enginyeria genètica), invenció de la bombeta, teoria quàntica, de la relativitat i de l’origen de les espècies.
Ara comenta alguns aspectes negatius de la utilització de la ciència al s. XX Guerres Mundials com a conseqüència de la creació de bombes i armament; el genocidi i l'etnocidi, les polítiques d'exclusió social i la generalització de la desocupació i de la pobresa. Que com conseqüència, es van aprofundir les desigualtats quant al desenrotllament social, econòmic i tecnològic i quant a la distribució de la riquesa entre els països, i les grans diferències en la qualitat de vida dels habitants de les distintes regions del món. En relació a la medicina utilització del genoma per a la clonació; i en la química creació d’agents nocius i mortals.