TESA MOLLÀ AINOHA LAHUERTA MIQUEL MARTÍNEZ JORGE RAGA PABLO SANCHÍS
JUDICI BRUIXES DE ZUGARRAMURDI ESCENA 1: Xafardeig a la porta de l’església. -
PAQUITA: A què no sabeu el que ha somiat la meua neboda?
-
VICENTICA: Ai xica contau, no et fases de pregar.
-
PAQUITA: Vos ho vaig a contar però que no surta d’ací.
-
MARUJA: Tranquil·la dona, d’ací no eixirà res.
-
PSQUITA: Dons resulta que havia somiat amb una espècie de dones malignes o bruixes que ballaven adorant al dimoni.
-
VIRTUDETES: Xica calla, que a mi eixes coses no m’agraden, donen molta mala sort. (totes les dones es santigüen)
-
RETOR: La missa va a començar! (diu pegant palmades)
ESCANA 2: Menció a la filla de la Trini en la missa. -
RETOR: Anem a dedicar-li un minut de silenci a la filla menuda de La Trini que ha mort aquest matí. (apenat)
-
DONES: (xafardejant) Pobra trini, però això li a passat per descuidà.
-
TONI: Per favor retor, faça una menció al meu pobre porquet Acensi, que ha mort aquest matí sense marques de cap tipus, com si d’una malvada bruixeria es tractara.
-
DONES: Mare de Déu, que Déu ens ajude.(es tornen a santiguar)
-
RETOR: La missa s’ha acabat, aneu en pau! (diu després d’haver dedicat un minut al pobre porc i es buida l’església)
ESCENA 3: Carme va a parlar amb el retor. -
CARME: Ai senyor retor, si vostè sabera...
-
RETOR: Conta-ho filla, conta-ho que Déu t’escolta.
-
CARME: A veure, jo no vull dir res però he escoltat a Maruja, Vicentica i totes estes comentar que la neboda de Paquita havia somiat amb unes bruixes que segueixen al dimoni.
-
RETOR: Però que hem dius filla?!
-
CARME: El que sent pare, però això no és tot, perquè clar: després de saber que s’ha mort la filla de La Trini i el porc del Toni hem fa pensar que alguna cosa malvada hi ha al poble.
-
RETOR: Està parlant de bruixeria? (asombrat i inquiet)
-
CARME: Sí, bruixeria; màgia negra... com vulga dir-li, tot és el mateix.
-
RETOR: Esperem que estigues equivocada, però per si de cas que Déu ens pille confessats.
-
CARME: Pare faça alguna cosa per favor, faça alguna cosa. (desesperada)
-
RETOR: No et preocupes, parlaré amb la inquisició. Pots anar tranquil·la.
ESCENA 4: El retor va a parlar amb un inquisidor. -
RETOR: Vinc a denunciar a Pilar, Amparo i Mari Tere per bruixeria.
-
INQUISIDOR: Estàs segur? Tens proves?
-
RETOR: No se si seran suficients, però el porc, la xiqueta morta i el somni...
-
INQUI.: No digues més, és suficient. Però segur què són elles?
-
RETOR: Estic segur, anem a per elles.
-
INQUI.: D’acord, anem-hi.
ESCENA 5: Pilar, Amparo i Mari Tere estan reunides en la quadra de Mari Tere, fent balls estranys. -
AMPARO: Crec que ve un inquisidor amb el retor.
-
PILAR: Mare meua, què voldran? (asustada)
-
RETOR: Mire-les senyor inquisidor, ací estan i fent balls estranys.
-
MARI TERE: Què passa? Què feu vosaltres ací?
-
INQUI.: Silenci! Esteu acusades de practicar la bruixeria i anireu a la presó. (les agafen del braç i se les emporten per a jutjar-les)
-
AMPARO: No, es una injustícia. Tot és mentida, solteu-nos. (crida)
ESCENA 6: El judici de les bruixes. -
BARTOLOMÉ: Tots en peu, fa presencia en la sala la senyora Silvia Montero Rivas, jutgessa d’aquest tribunal.
-
SILVIA: Bon dia a tothom, que entren a la sala les acurades MªTeresa, Pilar i Amparo (amb veu ferma)
-
ACUSADES: Açò és una injustícia, en quin cap cap que la bruixeria existeix?
-
SILVIA: Silenci, o desallotjaré la sala! Que s’expliquen les acusades.
-
ACUSADES: (Intenten defendres davant el jurat i la jutgessa)
-
SILVIA: Bé, ja he sentit prou, hem retire mentre que el jurat a delibera.
(El jurat se’n va a deliberar i torna més tard a la sala amb el veredicte) -
JURAT: Ja tenim el veredicte. (entregant-lo a la jutgessa)
-
SILVIA: El jurat ha parlat, i ara jo, jutgessa d’aquest tribunal dicte que MªTeresa, Pilar i Amparo, acusades de bruixeria i que s’enfronten a una pena de mort són culpables. (glopeja amb el martell) S’alça la sessió.
-
BARTOLOMÉ: Tots en peu, abandona la sala la jutgessa d’aquest tribunal, la senyora Silvia Montero Rivas.
ESCENA 7: Compliment de la pena de mort. -
MARI TERE: No hem cremeu, soc innocent! (crida mentre la nuguen a un pal)
-
INQUI.: Calla! Eres la bruixa i per tant tu moriràs cremada. (diu mentre comença a prendre la palla de baix del pal)
-
PILAR: Que pare esta injustícia!
-
AMPARO: De veres cregueu que la bruixeria pot fer eixes coses? És impossible!
-
INQUI.: Prou, silenci! Vosaltres morireu decapitades.
-
BOTXÍ: (col·loca a Amparo i a Pilar el posició, es a dir el cap sobre el tronc d’un arbre tallat, i les decapita en silenci)
-
POBLE: Teniu el que es mereixeu! (criden alegrats i amb gran expectació)
ESCENA 8: Xafardeig a la plaça. -
PAQUITA: Menys mal que han mort. (sospira alleujada)
-
VICENTICA: Sí, perquè jo ja no dormia tranqui-la.
-
VIRTUDETES: Després ens queixem de la inquisició, ara ja no hi ha bruixes ni coses rares.
-
DOROTEU: (Que passava per allí i intervé a la conversa) Jo no estaria tan segur, perquè he sentit que...
CONTINUARÀ...