L’EDUCACIÓ MUSICAL EN L’EDAT PRIMERENCA AMB MAMÀ I PAPÀ Temps de lectura aprox: 6min
La idea de fer música amb xiquets de 0 a 3 anys acompanyats pels pares té com a finalitat que xiquets i adults facen i aprenguen música, gaudisquen, interactuen i així reforcen el vincle afectiu. Aquesta activitat introdueix xiquets i adults en una sensibilització musical que els permet utilitzar la veu parlada i cantada a través de cançons populars infantils, i també a desenvolupar la memòria i millorar la coordinació psicomotora. Des de la creació d’aquesta activitat de Jardí Artístic de
Afortunadament, l’ésser humà mai acaba d’aprendre, a
0 a 3 anys, s’ha intentat que la música, a més de tot el
causa de la plasticitat estructural del cervell. Però, hi ha
que ens aporta a nivell sensorial, s’utilitze com un mitjà
facultats com el llenguatge, el pensament lògic, l’accent
per reforçar i enfortir el vincle entre pares i fills, i contri-
d’un idioma, etc., es desenvolupen al llarg dels primers
buïsca a establir i millorar la comunicació en la família.
anys de vida. Per tant, des d’aquest punt de vista l’educació en edat primerenca és fonamental i ací s’inclou la
Actualment, és ben conegut els nombrosos problemes
música.
que hi ha dins les famílies per falta de comunicació i afectivitat. Aquest fet ens el dóna el tant accelerat ritme
Algun pare o mare dels que vénen amb els fills de 3 anys
de vida, l’excés d’activitats dels pares (treball) i dels fills,
a classe es pregunten: “Per què cal acompanyar el seu
la televisió, internet, els videojocs... En definitiva, activi-
fill a classe de Jardí Artístic si van a soles a escola?”
tats que es porten a terme individualment i que porten
El professorat que impartim les classes creiem necessà-
a la incomunicació familiar, ja que el temps dedicat a la
ria l’assistència d’almenys d’un dels pares, encara que
família no es el suficient. S’han perdut tradicions com
aquest compromís no sempre és feliçment acceptat per
jugar en família o simplement xarrar i créixer conjunta-
l’adult, per que a més de implicar l’assistència implica
ment.
una participació activa.
Un altre trist fet és que els pares no canten als fills. Les
Bé, una de les raons, com he citat abans, és per l’enfor-
raons apleguen a ser molt variades: per no conèixer un
timent del vincle afectiu i la comunicació. El xiquet és,
repertori de cançons infantils, o, fins i tot, per conside-
des de la primera edat, molt curiós a nivell auditiu, i li re-
rar-se que no saben cantar. I realment no s’obtenen els
sulta molt còmode i fàcil l’expressió a través de la cançó.
mateixos resultats si un xiquet escolta música enregis-
Per tant, el pare i la mare, compartint aquesta activitat
trada o si escolta els propis pares cantant-li cançons.
els permet no només observar el desenvolupament del fill sinó ser part del procés de musicalització i a més
Recents investigacions han suggerit que l’ensenyament
entendre molt millor el que el xiquet fa a classe i recrea
de música pot exercir sobre els xiquets un efecte positiu
posteriorment a casa.
sobre el funcionament del cervell (Altenmüller i Gruhn, 1998). Des d’un punt de vista neurològic, els primers anys de vida són crucials per al desenvolupament de les connexions sinàptiques del cervell, i el seu desenvolupament està bàsicament determinat per la seua disposició genètica, la seua estructura individual depèn de l’ús que se li dóna. Totes les experiències s’emmagatzemen al cervell i influencien la seua estructura neuronal (Gruhn, 2002).
4
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
Pares i mares durant una classe del Jardí Artístic al CME Martí de Viciana
Per a molts pares aquestes classes poden ser un primer
I pel que fa a l’adult, la finalitat és que estiga integrat en
contacte amb la música, per a altres, en canvi, pot sig-
el desenvolupament de l’infant, i que observe el procés
nificar esborrar alguna experiència negativa o frustrant
d’ensenyament del seu fill o fins i tot de l’aprenentat-
anterior, o pot ser per a pares músics signifique viure la
ge de si mateixa, i així compartir les dificultats i l’assoli-
música des d’una vessant diferent al de la seua formació
ment dels continguts del seu fill, alhora que gaudeixen
acadèmica.
d’aprendre i fer música a la vegada.
En alguna ocasió algun papà músic professional ha
El desenvolupament cognitiu musical es basa en els
aportat els seus coneixements musicals a la classe quan
paràmetres musicals: duració, timbre, tempo, dinàmica,
s’ha assegut al piano i ha acompanyat alguna de les can-
ritme, melodia, forma, textura... I pel que fa a les can-
çons, o en un altre cas ensenyant-nos ell una cançó a
çons, la presència dels pares ajuda a l’aprenentatge del
tots.
repertori i a la funcionalitat, ja que les cançons són cantades a casa acompanyant la vida familiar. El que també
Així, cal remarcar que la idea que mares i pares assistis-
es treballa a les sessions és la creativitat i l’espontaneïtat
quen i participen de l’activitat és fonamental per al de-
dels integrants.
senvolupament dels xiquets, i gràcies a la seua presència es poden incorporar determinats continguts musicals
Per concloure em queda dir que jo vaig triar estudiar
que sense la presència dels pares no serien possibles.
música, i m’ha aportat coses fabuloses. Amb la música he crescut, m’he format com a professional i sobretot
L’activitat es porta a terme una vegada per setmana du-
com a persona. No cal dir que la música m’ha ajudat i
rant una hora, i cada grup està format per 10 xiquets i 10
m’ha acompanyat en tot moment, i ara jo em trobe amb
adults com a mínim, en el cas que no més vinga el pare
la voluntat de compartir-la amb totes les persones i per-
o la mare. Està organitzat per l’edat dels infants, existei-
sonetes (el meu benvolgut alumnat infantil) per a que
xen tres nivells: de 0 a 1 any, de 2 anys i de 3 anys.
siga tant útil per a ells també.
Les classes es basen en la interacció del xiquet amb els adults que l’acompanyen, però també es fa un treball grupal i individual; per exemple, es fan activitats en que els xiquets participen i els pares observen.
Bibliografia
ALTENMÜLLER, E.; GRUHN, W. La investigación de la función cerebral y la
El propòsit de l’activitat és crear unes bones condicions per
educación musical. Eufonía, Año IV Nº10. GRAO, España, 1998
a que el xiquet, o més aviat la família, descobrisca el plaer de fer música integrant aspectes corporals, vocals i instru-
Anna Piquer i Garcia
mentals i puga així desenvolupar una personalitat equili-
Professora de Jardí Artístic
brada, integrant aspectes cognitius, emocionals i socials.
EDUCACIÓ I PEDAGOGIA
5