treball sobre la inquisició

Page 1


EL TRIBUNAL DE LA INQUISICIÓ O DEL SANT OFICI Contesteu a les preguntes i elaboreu un treball amb els continguts de les respostes. 1.- Aquest tribunal, en quin moment es va crear i amb quina finalitat? Es va crear a l'any 1231 per lluitar en contra de les heretgies. 2.- En aquest tribunal, quina classe de delictes es jutjaven? Els delictes que es jutjaven en el tribunal de la inquisició eren: -

Les opinions o afirmacions en contra de la fe catòlica.

-

Les opinions o afirmacions en contra de les veritats dites per l’església o no revelades per tots.

-

Les opinions o afirmacions que contradeien la fe, per diverses conseqüències, probablement morals certes.

-

Les opinions o afirmacions que tenien doble sentit, un catòlic i un en la falta de la fe. Principalment el que destacava era l’últim.

-

Les opinions o afirmacions que no se basaven en asuntes tocants a la fe o la moral.

-

Les opinions o afirmacions en contra de la unitat de l’església.

-

Les opinions o afirmacions en contra de la pietat catòlica.

-

Les opinions o afirmacions que difamen les autoritats eclesiàstiques o estats religiosos.

-

Les opinions o afirmacions que blasfemen a Deu.

-

Negar la fe de Deu rebuda en el bautisme.

-

Negar la fe de les religions en certes circumstàncies.

-

Blasfemar la fe.

-

Dividir-se o separar-se d’una religió.

-

Endevinalles,fetilleria i arts d’encantament.

-

Invocar als dimonis.

-

Astrologia judiciària i quiromancia.

-

Delicte dels no sacerdots que celebren misa o confessen. Clercs que contrauen matrimoni.


3.- Quina manera de procedir tenia el Tribunal de la Inquisició? Com actuava? Hi havia diferents tipus de procediments: Edicte de gràcia: L'acusat tenia 30 o 40 dies per confessar-la seua culpa, si no confessava recorrien a la pena de mort. Delació: Tots els ciutadans podien ser col·laboradors del tribunal. Detenció: En una presó de la inquisició. Investigació: S’investigava a l’acusat per saber la veritat. Reu: Incomunicat, ignorava la identitat del delator i els càrrecs que se li imputaven, fomentant així la denúncia. Segrest de béns: Per a pagar les despeses del procés i manteniment de l'acusat. Judici. El reu comptava amb un advocat defensor, que increpava el reu a què confessés els seus culpes, més que defensar-lo. Tot acabava en absolució o condemna. 4.- Quina relació hi havia entre el Tribunal de la Inquisició i la Monarquia Absoluta? Era important el poder de l’església en la Monarquia Absoluta? Les diferències que havien entre el Tribunal de la Inquisició i la monarquia absoluta eren les ordres religioses: A la Monarquia Absoluta la propietat eclesiàstica era el nucli d'un ordre estamental immutable i a la inquisició era l'instrument d'eficàcia provada per a eliminar qualsevol gènere d'amenaça contra si mateix.


5.- Com actuarà el Tribunal de la Inquisició front a les idees de la Il·lustració que arriben a Espanya des de França? En aquests textos tens alguna informació al respecte. El Tribunal de la Inquisició actuava controlant i censurant la informació sobre tot escrita que arribava des de França. Es controlaven els llibres, per a que les persones no pogueren trobar informació i els filòsofs e intel·lectuals eren perseguits, amenaçats i torturats moltes vegades fins la mort, per a que no divulgaren les seues idees.

La intervención del Santo Oficio en la lucha contra la penetración de ideas revolucionarias francesas, a partir de 1789, se manifiesta por ejemplo en un edicto inquisitorial de 13 de diciembre de 1789 donde se declara que, “teniendo noticias de haberse esparcido y divulgado en estos reinos varios libros, tratados y papeles que pretenden destruir el orden político y social, y de aquí la jerarquía de la religión cristiana, se comunica la prohibición explícita de leer treinta y nueve obras escritas en francés, bajo la multa de doscientos ducados”. El Santo Oficio mantuvo intacto su aparato de vigilancia, que preveía la presencia de comisarios en los puertos marítimos y en las fronteras terrestres, así como la visita sistemática a las librerías del reino, que estaban obligadas a presentar un ejemplar del Índice de libros prohibidos, así como un inventario anual de sus existencias.


Las órdenes religiosas, ven en la propiedad eclesiástica el núcleo de un orden estamental inmutable, presidido por la monarquía absoluta, y en la Inquisición el instrumento de eficacia probada para eliminar cualquier género de amenaza contra el mismo. Ahora son los filósofos y liberales, como antaño los moriscos o judaizantes. El dominico Alvarado advierte a los filósofos: «Prediquen, pues, si así les parece su doctrina; pero no extrañen que para esta clase de apóstoles tengamos los católicos un quemadero; y si no se hallan con fuerzas ni para callar ni para arder, todavía tienen otro remedio. Ahi está la Francia, que los recibirá con los brazos abiertos (...). Pero; ¿en la España? (...), ¿qué deben esperar? Ya lo tengo dicho: el quemadero». 6.- Quina reacció tindran els filòsofs i pensadors espanyols que escolten notícies del que està passant a França en època de la Revolució. Ací tens altre text que et pot ajudar. Els pensadors i els il·lustrats espanyols pensarien que el que ells estaven iniciant a Espanya, a França ja havia sorgit i ja havia esclatat, en part, gràcies a la classe obrera, es a dir, als treballadors i als comerciants. I que havien d’aconseguir que Espanya continuara pel mateix camí, de tal forma que havien d’obrir els ulls a la classe obrera per a comptar amb el seu recolzament i així poder fer que les coses canviaren.


“Debemos luchar contra «el despotismo religioso y civil», que gobierna España y cuyo núcleo, lógicamente, es el Santo Oficio. «¿No es ya tiempo se pregunta José Marchena- de que la nación sacuda el intolerable yugo de la opresión del pensamiento? ¿No es tiempo de que el gobierno suprima un tribunal de tinieblas que deshonra hasta el despotismo? (...) El primer paso de toda mejora es destruir la Inquisición por sus fundamentos”. Lo cierto es que el «tribunal de tinieblas» puso todo su celo en obstaculizar una propaganda revolucionaria que, desde el momento en que llegan al poder los girondinos, cobra nueva intensidad.

7.- BUSQUEU MÉS INFORMACIÓ I COMENTEU LES 4 CARACTERÍSTIQUES IMPORTANTS QUE APAREIXEN A CONTINUACIÓ: Busqueu més informació sobre elles i expliqueu-les en el treball. Aquestes idees també eren defensades per la Inquisició. 1. VISIÓ TEOCÈNTRICA DEL PENSAMENT DE L’ANTIC RÈGIM Creguem que la visió teocèntrica fa referència a que Déu es el centre del món. L’església vol inculcar al poble els seus pensaments. 2. ORIGEN DIVÍ DEL PODER DEL REI. (ESGLÈSIA I MONARQUIA ABSOLUTA ESTAVEN UNITS) L’origen diví que tenia atorgat el rei provenia de Déu. Al estar unides l’església i la monarquia absoluta, basant-se en la figura de Déu, deien qui tenia el poder o qui era elegit per ser el rei. 3. SOCIETAT ESTAMENTAL. En la societat dividida per estaments, l’església i la Inquisició, formaven part del prestigiós grup social de privilegiats. Això volia dir que podien accedir als càrrecs econòmic i polítics, ja que, formaven part de la classe que tenia gran pes social i que per estar dins d’aquesta classe, arribaven fins i tot, a lliurar-se d’alguns pagaments. 4.CONDICIÓ DE LA DONA EN L’ANTIC RÈGIM. La condició de la dona a l’Antic Regim era molt miserable. La part de la població que eren homes pensaven que la dona sols servia per a les tasques domestiques, encarregar-se dels fills i de ser la dona perfecta servint al seu marit.


1ª.- VISIÓ TEOCÈNTRICA DEL PENSAMENT DE L’ANTIC RÈGIM : Algunes frases d’aquella època deien: Las únicas lecturas que deben editarse son las vidas de santos y las obras de piedad. Todo es obra de Dios, los hombres tienen un destino en la tierra que está predestinado por Dios y sujeto a un plan divino.

Per contra, la Il.lustració defensava la llibertat de pensament i el pensament racional, ací teniu algun exemple d’un pensament il.lustrat: La fe es una virtud inventada por los hombres que temen las luces de la razón, y que pretenden de este modo engañar a los hombres para someterlos a su autoridad.

A Espanya es volen defensar aquestes idees perquè es vol fer que Espanya s’aproxime als països europeus on s’estan desenvolupant les ciències i els nous pensaments. Un intel.lectual de l’època, Gándara deia:


“Si se aspira a sacar a España de su atraso cultural, y de que entre nosotros broten «las divinas plumas» de los Voltaire, Montesquieu o Rousseau, es preciso garantizar la libertad de pensamiento.”

També la Il.lustració defensava la importància de que les persones havien de buscar la felicitat i deia que la Natura ha creat a l’home per a que arribe a ser feliç.

2.- ORIGEN DIVÍ DEL PODER DEL REI. (ESGLÈSIA I MONARQUIA ABSOLUTA ESTAVEN UNITS) El poder del rey tiene origen divino, la autoridad del Rey es designada por Dios y solo a éste le debe rendir cuentas....... El rey es la ley

3.- SOCIETAT ESTAMENTAL: L’esglèsia, la Inquisició, formava part d’un estament privilegiat. Els estaments privilegiats (noblesa i clergat), tenien un pes social molt gran donat el seu prestigi i es lliuraven de pagar molts impostos. També, tenien un tracte jurídic diferent a altres grups socials com


burgesos i camperolat, a més d’ accedir a càrrecs polítics i econòmics de manera preferencial.

4.- CONDICIÓ DE LA DONA EN L’ANTIC RÈGIM: Aquest text vos pot ajudar..... "Durante el Antiguo Régimen, el cometido de la mujer es fundamentalmente doméstico. Tres son sus funciones básicas: ser buena madre y esposa, ordenar el trabajo doméstico, y perpetuar la especie humana. Fray Luis de León en su obra La Perfecta Casada traza el perfil ideal de la mujer: modesta, recatada, obediente, sacrificada, defensora del propio honor y del familiar, educadora de los hijos, etc.”








Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.