RECULL DE LA PRIMERA ENTRADA DE CADASCUN DELS PARTICIPANTS COM A MOSTRA ……….. INICIATIVA I PROPOSTA CARME ROSANAS blog.- Col·lecció de moments ……… REALITZAT PER ANFORSA E-MAIL .-anforsa@gmail.com Blog.- http://catombella.blogspot.com
E
INICIATIVA I PROPOSTA DE CARME ROSANAS BLOG.- Col·lecció de moments PARTICIPANTS EN LA RODA POÈTICA JULIOL 2011.1.- Deomises Es desclou la tenebra -----2.- Joana Navarro El teler del record -----3.- Carles Casanovas El rocar de Tiana 4.- Noves Flors Noves Flors 5.- Montse Fons d'armari 6.- Jordi Dorca Adverbia 7.- Isabel Poemes al blog 8.- Laura T Marcel Mar i cel 9.- Francesc Mompó Uendos, greixets i maremortes ------10.- Llaudal Biosofia 11.- Helena Bonals D'allò bell, d'allò sublim 12.- Pakiba Roses vermelles 13.- Elfreelang Si dubto és que sóc si penso és que sóc 14.- Veí de dalt Malerudeveure't 15.- Olguen Dalmasas Olguen Dalmasas 16.- Guspira Paraules despullades 17.- Barbollaire Un lloc per nosaltres 18.- Mon La garrofa de Mont-roig 19.- Mª Roser Algué Petiteses 20.- Vicicle Viciclisme 21.- La senyoreta Reykjavik Sol de Mitjanit a Reykjavik 22.- Lolita lagarto zero-zer-o-zer-o- no-ser 23.- Zel Ara mateix 24.- Mq Res 25.- Carme Rosanas Col·lecció de moments 26.- onatge Onatges 27.- Fanal Blau A la llum d'un fanalet 28.- Anton Rebaixes 29.- Jesús Mª Tibau de tens un racó dalt del món
1.--Innocència òrfena de Deomises [primera itinerància i primer intent de seguir en Mon] Perquè el valor és un bé massa car que no em puc permetre, Deixa'm en l'hospici del silenci i de la vergonya, innocent De mi, que he foradat les butxaques amb el pas del temps, I la xavalla s'ha perdut pel camí i pels besos manllevats. Perquè la fam m'amenaça en cada segon d'existència, omple'm, Escudella'm amb carícies el plat del cor, fins que sobreixi, Que l'insomni per no ser correspost em desvetlla nit rere nit.
2.- ENTRE LES OMBRES De Joana N. ……. Entre les ombres, els meus ulls plorant, el meu cor enyorant passions, i en la distància el teu regne; urgents les emocions m'arrosseguen a tu, més jo sense tu al teu coixí... seguiré somniant.
4 .- Fràgil De Noves Flors Potser de vegades sense dir-te res m'allunye de mi i entre en el teu son llavors d'amagat sense fer soroll engegue la música que ja no fa mal evoque mil llunes que desfeien mots i mots mai no dits i caminals fràgils com un pensament. Potser de vegades m'acaça el neguit i córrec amunt, ben lluny, serra amunt cel i estels amunt fugint de la por de ser de cristall i d'esborrar vides. Llavors d'amagat em done a la mar.
5 .- BENVINGUTS de la Montse Portes i finestres obertes, passem i compartim un somriure, deixem-nos portar pels sentiments, festejant el caliu de l'amistat.
6 .- Fràgil De Jordi Dorca
Amb sentors de brega i dolor de vida, el retruc del dia va hissant-se, fressós, com la vela enamorada del vent.
L'estrena del dia quan el vent pica el vidre i la llum omple el món t'aixeca i et llença com un llamp a la vida. I el somni Ês record. El passat, un llast i l'esdevenir no arriba...
7 .- L'estrena del dia d'Isabel
8 .-Volar fort De Laura T. Marcel
Ha arribat l'hora de que aixequis el vol ja tens les primaveres que t'han proveit del plomatge necessari és el teu moment i ho has de fer sol. Avui mirava fotos, records del passat, moltes històries viscudes, molts sentiments en aquell inventari on només cadascú pot explicar com li ha anat. La vida és per viure-la i s'ha d'anar tastant caure i aixecar-se, gaudir i treballar, ser conscient cada dia de tot el que va passant. Obre totes les portes, omple-ho de colors, corre, salta, dorm i balla, riu i plora, fes-ho tot. I de tant en tant atura't agafa aire, respira a fons i només mira endarrere per agafar "carrerilla" i volar més fort.
9 .- UNA VESTA RÒNEGA DE FRANCESC MOMPÓ Una vesta rònega com a pell de pols perquè la color no em trobe quan mastegue la cançó del cansat com una salmòdia pesada i lenta; cap llum entre els dits que separen els òssos dels vençuts.
11.- Extensi贸 d'Helena Bonals El teu m贸n interior, en les parets de la cambra on escrius, en la mirada d'una fotografia, en una pe莽a de roba que t'estimes, en cada vers que has ent猫s, i ara, en aquest poema.
AigĂźes de primavera que degoten pels jardins, posades damunt les branques, les gotes es tornen brins. Al cor d'una triste fotja clara tremolen els cels divins. S'acuita la neu a fondre's i baixa torrent endins, ai fresa de les escumes, Com mou el fullam dels pins! Com solgen ,les flors novelles! Com dringuen aquets matins!
Al riu de les aigĂźes noves diuen que hi ha tres remolins;
12 .- AIGĂœES DE PRIMAVERA de Pakiba
" L'un molia or i plata, l'altre perles i robins, l'altre l'amor de les dames que captiven els fadrins".
13 .- Itinerari d'efes d'Elfreelang
Celebrem´ho tot o quasi tot el que sigui grat maridem les efes amb les esses i les tes convidem el juliol i el poniol i el julivert fem una festa versaire efemèrides d'estiu!
Ballem ! dansem amb les vocals i els accents esclatem petards de rimes i de joia llencem enlaire els rams i entomem la toia llancem les penes al torrent fem festa i festegem!
14 .- El fred indomable de el veí de dalt
Em done al mar, inclement i eteri, rostolls de pedra encesa. La figura del teu rostre s’emmiralla en una festa de cintes blaves. M’enfonso en un bosc espès dels rínxols indomables i el vent atàvic, ignominiós, em perboca retrets i adagis. En ve del fred l’esgrafiat del teu nom. Em done al mar, sí; i per ell m’enlairo sense còdols a les butxaques ni atzucacs a les genives. I ara em dic: “I doncs, d’on ve aquesta remor de cendres…?”
15.- Terra. De Olguen Dalmases Un 25 d'abril de 1707. Felip; No t'ho perdonem. Ens llevares allò estimat. Intentares fer-nos oblidar el passat. Felip: No t'hem perdonat. Cap per avall, notaràs aquella terra que intentares destrossar.
16 .- Amors llunyans de Guspira Aquesta nit t'he tornat a tenir com la melodia té el músic com té l'infant la il·lusió jo tinc la dolçor dels teus petons la passió als llençols la realitat d'haver estat un somni. Aquest matí, quan el sol m'ha tret del llit no t'hi he trobat i un cop més m'he omplert les mans del desig de les teves carícies.
17.-Del silenci dels somnis de Barbollaire Hem preparat lleixes i aparadors per omplir-los, de bell nou, amb el traç màgic del sentiment lluminós que neix del silenci dels somnis
18.- PRIMER PENSAMENT DE JULIOL de Mon Com un llamp has passat per ma vida D’aquells que escletxa deixen al cel Al meu cor el teu l’obria Tocat, ferit resto en zel Ai! Innocent de mi Per que no em brollen les paraules quan et tinc a prop ? Per que em tremola la veu i la mirada.? Aquesta fastigosa timidesa em deixarà orfe d’amor
A CADA LLOC... A les fulles rosada al cel estels al jard铆 flors a la lluna somnis al mar reflexes als teus ulls rialles a un nad贸 petons als avis tendresa a la vida il路lusions... M: Roser Algu茅 Vendrells
20 . - En cada vers que has entès …de Vicicle
En cada vers que has entès Queda el misteri En cada vers que has comprès Resta la metàfora En cada paraula elegida Queda el desencert En cada paraula no dita Resta el veritable sentit del món: Gotes de pluja sobre l'aigua.
21 .- Volareu lluny del temps De La Senyoreta Reykjavik
Volareu lluny del temps i viureu sense rellotges, travessant portes que un dia semblaven infranquejables. Volareu lluny del temps desfet en esponjosos flocs de nostàlgia i sabreu que l’ara paga la pena. Volareu lluny del temps perquè en aquest moment fugisser i temperat, sabeu on voleu arribar. Volareu lluny del temps amb una corda de records enganxada al turmell què us recorde d’on veniu.
22.ni piu
22.-ni piu
lolita lagarto
loli ta lag art o
sense dir-te res .sense dir ni piu . . un ocell canta .
23.-retorn
de zel
Vençut, el cansat prova d’alçar-se, sent enyor de lluites i vol encara, -després del forçat repòscercar la llum perduda, esmunyedissa... Un dia trist li va fuitar dels ulls Tant temps sol, amb les mans buides i els òssos febles, vol retornar al color de la vida, que tant enyora... prova d’alçar-se, jo li dono la mà.
seguint (a no sĂŠ qui) a tots
24.Mq 24 .mq
25 .-Obro la porta de Carme
Obro la porta a cada vers. En aquest instant, a la més petita de les hores.
Esclataran els perfums més despentinats, colors subtils, sabors exquisits. Com qui somia, i serà sovint, com ara, a les més petites de les hores.
26 .Festegem... d'onatge Festegem els sentiments brindem amb aigua de lluna, compartim sinceritat, les nostres mans s’uneixen sobre el marbre de la taula, en el poema de les mirades hi cerquem la metàfora profunda, amb dos cors cantem a una sola veu, la flama del temps potser mantindrà el caliu o les cendres s’abraçaran al vent...
27.-L'ú de Fanal Blau Més enllà d'una nit, s'albiren les primeres escletxes de llum, que dibuixen amb traç acolorit l'estrena del dia. L'ú, com el primer, d'un llarg viatge.
28 .- AMAGAT DINS TEU... d'Anton 1.- Amagat dins teu, encongit, sojornes el camí que un jorn emprengueres. Mut i sord al moviment que et salvi ajups el ser en el teu JO intern. Com baldufa parada – peus immòbils -, dorms el calvari d’una soledat impia. Què et fa el sondroll que transita pla si és el teu silenci que sempre t’estossega ? Amagat dins el callar ni penses en res... Així, el temps no transita en ton dormir. Quimera de senders de futur anorreats. Tot tu t’avens a l’esclavisme que no busca un ideal que et corprengui i anul·li una esperança de desig de batec millor.
Parles d’infantesa gatoll madur a recer del coster, dolça engruna de setembre sucós del meu Priorat antic, del temps d’anar a l’avellana i pessigar, clandestinament, del teu regal.
29 .- Parles d'infantesa de Jesús Mª Tibau