L'estoig 2012 by AMPA Mare Nostrum

L’estoig

Nº 9 Juny 2012

Revista digital de l’AMPA del Col·legi Públic Mare Nostrum de València

El mare nostrum compleix 10 anys!!

Esport a l’escola tecnologia per a tots

L’estoig Nº 9 Juny 2012

Revista Digital de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes del CEIP Mare Nostrum (València)

CONTINGUTS SALUDA DE LA JUNTA DIRECTIVA .............. 3

TECNOLOGIA PER A TOTS

ESPECIAL 10 ANIVERSARI DEL COL·LE:

L’HOME BIÒNIC Juanma Belda.................. 26

INAUGURACIÓ .................................... 4

ESPORT A L’ESCOLA

VIATGE AL MARE NOSTRUM Victòria García ................................................. 5

CLUB BÀSQUET GRAO ............................. 28

CP 96 - CEIP MARE NOSTRUM Miguel Guillem ............................................... 6 PER A QUÈ SERVEIX L’ESCOLA I LA SENYORETA MARE NOSTRUM Vicente Sebastián ............................................ 8 EL CEIP MARE NOSTRUM AVUI .......... 10 10 ANYS DEL MARE NOSTRUM: RECULLS DE PREMSA ....................................... 12 10 ANYS DE L’AMPA ......................... 14 TOTES LES PORTADES DE L’ESTOIG ... 16 10 ANYS DE TROBADES ..................... 18

LA IMPORTANCIA DEL DEPORTE Alejandro López ..................................................... 29 HOCKEY EN EL MARE NOSTRUM David Granero ................................................. 30 FOTOS ................................................... 31 RACÓ DE LECTURA ELS LLIBRES DE TONI Miguel Ángel Rodríguez ............................................................. 32 EL RACÓ DELS XIQUETS TIERRA FÉRTIL ........................................ 34 TREBALLS DE LES CLASSES ...................... 36 COL·LABORACIONS DELS ALUMNES ........... 53

EL CEIP MARE NOSTRUM A LES TROBADES 2012 Comissió Trobades .......................... 19

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

TREBALLS SELECCIONATS PER AL SAMBORI 20

LA EDUCACIÓN EN LA SOCIEDAD ACTUAL Eva Escrivá y Luis Sirvent - CADE .................. 56

ANY DE CELEBRACIONS Vicente Sebastián . 21 ADÉU A CIUTADANIA? Miguel Guillem ........ 22 EL DÍA DEL ÁRBOL 2012 ......................... 24 MI EXPERIENCIA CON LAS CLASES DE 2º PRIMARIA O DE CÓMO TODO NIÑO TIENE UN CIENTÍFICO DENTRO Concha Gómez Mena . 25

AUCA, PROJECTES EDUCATIUS Ximo Valero 57 TITULITIS AGUDA: ¿OBSESIÓN O NECESIDAD? Carlos Julio García - Top Trainers ................................................. 58 LA SITUACIÓ ACTUAL DE L’EDUCACIÓ PÚBLICA Comissió L’estoig ..................... 60

COL·LABOREN:

Miguel Ángel Rodríguez

Victòria García

Eva Escrivá y Luis Sirvent - CADE

Miguel Guillem

Mati Balaguer

Ximo Valero - AUCA

Vicente Sebastián

Carlos Julio García - Top Trainers

Raquel Gómez

Comissió Trobades

Marc Escrihuela

Mónica Clemente

Concha Gómez Mena

Lucía Galindo

Anabel Llodrá

Juanma Belda

Marc Rodríguez

Marta Pallás

Alejandro López

Celia Bonet

David Granero

Moltes gràcies a tots!!

Equip de redacció: Comissió L’estoig

L’estoig

SALUDA DE LA JUNTA DIRECTIVA Aquí estamos nuevamente con nuestra revista “L’estoig”. Desde que en el año 2004 saliera su primera edición, muchas son las familias que han colaborado en su elaboración; aunque este año lo haremos en un formato más moderno, económico y ecológico. En ésta, nuestra primera edición como Junta Directiva, hemos contado con la colaboración de un equipo de madres y padres para la realización de la revista, tanto como del claustro, así como del alumnado del centro. Hemos tenido un año de trabajo, esfuerzo y dedicación y así sacar adelante los proyectos que el Ampa desarrolla para los niños y sus familias aunque desafortunadamente por las circunstancias que todos conocemos, no hemos podido llevar a cabo todas las que teníamos programadas desde principios de curso. Este año como novedad hemos propuesto una actividad extraescolar de inglés en la cual los niños han ido familiarizándose con el idioma de una manera divertida y los más mayores empiezan a romper el hielo a la hora de comunicarse en dicha lengua con la posibilidad de hacer la prueba del Trinity College of London. Por último, os seguimos animando a todos a formar parte de nuestra asociación para que sea lo más numerosa posible, colaborando -con una módica y casi simbólica cantidad al año- para ofrecer a nuestros hijos actividades de calidad que enriquezcan su educación. Esperamos que este volumen y nuestro nuevo formato sea de vuestro agrado y agradecemos como siempre vuestra confianza y colaboración, Un Saludo, La Junta Directiva

CORREO ELECTRÓNICO: ampacpmarenostrum@gmail.com BLOG: http://ampaceipmn.blogspot.com JUNTA DIRECTIVA CURSO 2011-2012 Presidencia

María I. Maestre

Vocales:

Vicepresidencia:

Encarna Rojas

Sandra Gilabert

Secretaria:

Ana Isabel Albarracín

Concepción Llorens

Vicesecretaria:

Amparo Carbó

María José Mola

Tesorería:

José Luis Pastor

César Escrihuela

Endi Guzmán

LA INAUGURACIÓ DEL COL·LEGI

L’estoig

VIATGE AL MARE NOSTRUM

Victòria García - Directora del CEIP Mare Nostrum des de 2010 El 30 de maig de 2003 va començar el meu viatge al Mare Nostrum (llavors Col·legi Públic núm. 96). No m'ho podia creure, vaig haver de mirar una vegada i una altra la pàgina del concurs de trasllats per a comprovar que era cert, que era el meu nom i el meu DNI; i que eixe col·legi que cada vesprada de tornada a casa veia construir i el qual pensava que mai estaria al meu abast, era el meu destí per al curs 2003/2004. (Aquell dia vaig pensar que m'havia tocat la loteria). Recorde com si fóra ahir, el primer dia de curs, els nervis de no conèixer a ningú, les ganes de trobar almenys una cara coneguda amb qui poder parlar i trencar el gel del moment, però com quasi tots estàvem igual, va ser fàcil i a la mitja hora d'estar en el col·le, la sala de professors es va omplir de converses que giraven sobre el mateix tema: “Jo estava en el col·legi…” (Com sabeu, els mestres en general i les mestres en particular tenim facilitat per a iniciar una conversa amb persones del gremi). Vaig començar el curs amb la il·lusió i energia comparables al primer dia de treball de la meua vida, però la vida va voler que no poguera acabar eixe curs ni estar el següent. En aquells moments vaig descobrir els 'tresors' que hi havia en el Mare Nostrum i no puc imaginar el meu viatge sense ells. I va arribar el curs 2005/2006 amb la festa del nom de l’escola, el mural, les fotos, el ball... ja érem oficialment el col·legi Mare Nostrum. També vam tindre Mozart molt present eixe curs, ja que en 2006 es commemorava el 250 aniversari del seu naixement i el Mare Nostrum es va omplir de tallers, murals, poesies i fins i tot una particular adaptació de “La flauta màgica” que recorde amb especial afecte. L'any 2008 va ser Jaume I el nostre homenatjat i el Mare Nostrum va vestir les seues millors gales per a una gran desfilada on tots ballarem a ritme de dansa medieval. Però, per damunt de festes, homenatges i centenaris estan les persones. El que arriba amb 3 anys i tota la vida per davant, o els que van vindre per a quedar-se poc temps. Tots formen part de la nostra història, tots han compartit un temps del viatge i han deixat alguna cosa per al record. Alumnes, professors, famílies, conserges, cuineres, monitors, AMPES, netejadores, Equips Directius... La tripulació va canviant, és llei de vida: les jubilacions, el pas a l’institut, navegants de tot el món..., arribades i comiats que cada fi de curs omplen l'escola d'una barreja de sentiments molt particular. Però no hi ha paraules que puguen explicar el que sentirem aquell matí quan vam saber que una companya no vindria a treballar, que Ana no entraria per la porta perquè estava plantant-li cara a la vida.. Des d'eixe moment fins avui ens ha donat a tots una lliçó que no està en cap llibre. Una lliçó de coratge, de força de voluntat i superació. Aquell matí solejat del mes de maig… es va fer de nit al Mare Nostrum. Per a acabar vull donar les gràcies a les persones que m'han acompanyat i m'acompanyen en aquesta aventura. A Vicent per creure en mi més que jo mateixa, a Inma per confiar i seguir al meu costat quan més ho necessitava, a Isabel pel seu compromís i el seu esforç durant aquest temps, a... bé, a tots aquells que sempre em fan costat, que sumen solucions i resten problemes, que aporten idees, opinions i discrepàncies amb l'única intenció d'ajudar, que saben el poder curatiu d'un somriure, una mirada afectuosa o una abraçada. A tots i totes… GRÀCIES! 

L’estoig

C.P. 96 - CEIP MARE NOSTRUM

Miguel Guillem Galve- Mestre del CP Mare Nostrum, Director 2004-2005 En el curs 2004-05, Tere com a secretària, Mª José Sosa com a cap d'estudis i jo formem l'equip directiu del centre. Vam ser un equip de transició entre l'equip que va posar en funcionament el centre i l'equip que hauria de presentar un projecte al Consell Escolar per ser triat i així consolidar el funcionament de la nostra escola. Iniciem el curs amb el nom de CP 96 i finalitzem amb el nom triat per la comunitat escolar CEIP Mare Nostrum. De vegades la paraula transició pot associar-se amb provisional; no va ser eixe el nostre cas ja que, encara que cada un de nosaltres provenia de centres diferents, sempre vam tindre la sensació que, de nou, formàvem part d'un projecte que amb el treball i l'esforç de tots havíem de consolidar. Per això, el nostre objectiu va ser doble: d'una banda, finalitzar el treball iniciat per l'ED anterior i per un altre iniciar projectes que consolidaren i donaren entitat al centre, com el Projecte Educatiu, el Pla de Normalització. Per dir-ho d'una altra forma, passar del funcional a l'institucional, del més extraordinari a la quotidianitat, de la improvisació al procediment. Va ser un any complicat. El mateix fet d'assumir la direcció l'u de setembre no va facilitar les coses així com que cap membre de l'ED anterior continuara al centre. Malgrat l'experiència tot era nou i la forma de solucionar-ho també havia de ser diferent. El dia a dia estava ple de problemes administratius, de funcionament, de relacions, pedagògics, …. Crec que els vam anar solucionant posant una dosi elevada de treball,

esforç, voluntat, imaginació, compromís i sobretot il·lusió. Els objectius proposats no els hauríem aconseguit sense comptar amb la col·laboració i l'esforç del professorat així com amb la total col·laboració de la Junta Directiva de l’AMPA i del Consell Escolar, totalment compromesos amb l'escola. Entre tots vam anar construint el futur que ens havíem marcat, un futur que s'ha anat consolidant any rere any. Al llarg d'estos anys han passat coses importants en la vida del col·legi i ha ocorregut sense que quasi ens hàgem adonat d'això. Les aules han anat completant-se any rere any; la primera promoció que va iniciar i va acabar els seus estudis ja s'ha incorporat a l'institut, el professorat és pràcticament definitiu, els projectes s'han anat consolidant i s'han iniciat uns altres nous, les activitats organitzades des de l'AMPA s'han reafirmat i s'han oferit altres noves. Han passat moltes persones il·lusionades i compromeses per la junta directiva de l'AMPA, del Consell Escolar i inclús per l'ED; però totes elles amb un objectiu comú: el CEIP Mare Nostrum. No voldria acabar sense recordar i donar les gràcies a Carmen Soto per la seua inestimable ajuda en la búsqueda i solució als conflictes educatius amb què vam haver d'enfrontar-nos, a Tere i a Mª Carmen, sempre amables i disposades al capdavant de la cuina, a Santiago i Pilar, sempre disposats a col·laborar, excedint moltes vegades les seues funcions i, sobretot, a les meues companyes d’aventura, Tere i Mª José, pel seu suport i col·laboració.

L’estoig

Portada de l’Estoig, juny 2005

Al juny de 2005 la revista “ L'Estoig” ens donava l'oportunitat d’acomiadar-nos. Hui davant els temps tan difícils per a l’escola pública (i pensant que el pitjor encara esta per arribar) m'agradaria fer-ho amb part d'un poema de Gabriel Celaya: “Pero es consolador soñar mientras uno trabaja, que ese barco, ese niño irá muy lejos por el agua.

Soñar que ese navío llevará nuestra carga de palabras hacia puertos distantes hacia islas lejanas

Soñar que cuando un día esté durmiendo nuestra propia barca en barcos nuevos, seguirá nuestra bandera enarbolada.”

Miguel Guillem Galve

L’estoig

PER A QUÈ SERVEIX L'ESCOLA I LA SENYORETA MARENOSTRUM

Vicent Sebastián - Mestre del CP Mare Nostrum, Director de 2005 a 2010 Amb ocasió de l'aniversari de l'escola havia pensat en unes lletres que feren referència als cinc cursos de la meua etapa com a director, temps de reptes, de treball i de gran il·lusió. No obstant això, he modificat en part el contingut d'aquest escrit per un altre, molt concorde, pense, amb la situació que vivim en aquests moments, per aixó el títol que encapçala aquestes lletres. A més a més, els alumnes de 6é A, amb la seua aportació a la revista d'enguany, d'alguna manera, m'han marcat la pauta. La docència, el magisteri d'Infantil i Primària, està, com és ben sabut, majoritàriament compost per dones. El nostre centre no és una excepció: el claustre està format pel 80% per elles. I sí, estic volent destacar la labor lliurada i sacrificada de les meues companyes en la tasca diària amb l'alumnat. I d’eixe color tinc un trage, la meua dona també és mestra i sé amb quina intensitat es prepara qualsevol activitat, per menuda que semble, per als seus alumnes, la preocupació amb la qual viu la seua problemàtica i la dedicació i obstinació que posa en la seua atenció. Sí, benvolgudes famílies, podeu estar tranquil·les i confiades amb les qui deixeu diàriament la vostra prole. Els vostres fills ja ho saben i ho aprecien, com demostra l'afecte amb que han acomiadat a les companyes en cada jubilació: Amparo, Romi, Mati, Maria, Isabel, Carmen, Julia, Vicenta, Ana...

treball i quefers braç a braç. A les qui cal agrair el bon fer de tants anys en la seua carrera docent. La petjada que deixen en tants xiquets que han passat per les seues mans: la paraula amable, el gest matern, l'exigència afectuosa de la qual només una veritable mestra és capaç: demanar donant el millor de si mateix. La veritable mestra és generosa però exigent….perquè a més del rigor en el seu treball transmet el sentit de la responsabilitat, la discreció amb la qual es resumeix tot un codi de valors humans i ètics. Amb l'edificació d'unes, moltes, personetes úniques. Què suposa ser mestra, en la seua dimensió ètica?, algú que ensenya a través de l'exemple, del que és com a persona, d'aquests valors que difon, indivisible de l'aspecte laboral, comprenent que l'ensenyament no és una mera transmissió de continguts, sinó que ix de les quatre parets de l'aula; algú que no separa lo social de l'escolar, una persona que està sempre en procés d’aprenentatge i actualització, a la qual no li és prou la formació inicial, que viu apassionadament l'avanç dels seus alumnes, assumint que és sembradora i no recol·lectora, perquè els resultats d'aquesta tasca realitzada amb tanta il·lusió, comprensió i proximitat, no es veuen a curt termini.

Persones que deixen la seua pell, la seua vida en la professió, que volen als seus alumnes i que són estimades per ells; en una visió molt allunyada de la qual altres lectures pretendrien mostrar.

És cert que aquesta tasca exigeix molt, i que de vegades assalta el descoratjament, perquè és difícil abordar-ho tot, cal esforçar-se, buscar recursos, … Elles, transmeten coneixements, eduquen en valors, fomenten un clima de convivència que facilita el creixement personal, desenvolupen habilitats,... i competències.

Companyes amb les que hem compartit

Vosaltres, mestres, sou l'eina i la bona

L’estoig

coordinació amb les famílies, fa que l’alumne funcione, que aprenga, que potencie la seua vàlua. Però quantes vegades no us heu sentit soles perquè els alumnes donin el millor de si mateixos? Encara així heu donat la resposta: "Una gran persona demostra la seua grandesa per la forma en què tracta als xiquets." I també: Si tractes a una persona com el que és, serà el que és, si tractes a una persona pel que pot arribar a ser, serà el que puga arribar a ser. Les famílies ens demanden qualitat, nombres, lletres, moltes coses… i vosaltres durant molt temps encara doneu més: tenacitat, esperança, i una dedicació perquè aquestes persones que manejaran el futur ho facen honestament i que construeixen un món millor. ...I aquestes són les mestres que jo conec, les senyoretes Marenostrum.

Finalment reprenc el meu temps com a director, el sentiment d'afecte cap al centre, un tot d'alumnes, famílies i companys. Sis anys de compartir esforç, treball, il·lusions i algun que altre tràngol i mal de cap. Una experiència nova, un nou aprenentatge i un repte, com va suposar per a mi quan em vaig presentar com a director d'aquest centre. En la meua motxilla d'aquests anys tinc un bon sabor de boca, pesa més els fets gratificants que el que no

ho són, i també l'íntima sensació d'haver posat el meu granet de sorra en un escola nova i flamant. He trobat ací grans professionals amb els quals he compartit temps i treball. Un col·lectiu ric i divers, molt vàlid, que pot realitzar amb èxit les tasques que es propose. Com no pensar ara en les persones que més a prop han estat aquests anys, des de l’equip directiu o de menjador, cuina i consergeria i infermeria, la veritat és que podia clavar aquí a tot el claustre per la seua vàlua i col.laboració. Gràcies també a les Ampas d'aquests anys, difícil és la seua tasca i de vegades ingrata és la seua comesa, sense la col·laboració de la qual l'escola no estaria completa. Tenim un vaixell com a logotip, com a senyal d'identitat, no és qualsevol vaixell, és una imatge dels velers que solcaven el Mediterrani en una època d'esplendor per a València, i reflecteix, el mar obert, la unió de les persones per un objectiu comú, l'afany d'aventura i progrés. Com va deixar escrit Ausiàs March en Veles e Vents: Veles e vents han mos desigs complir facent camins per la mar (veles i vents que ens ajuden a aconseguir els nostres desitjos fent camins per la mar). En aquest desè aniversari, desitge al CEIP Mare Nostrum la millor de les travessies i amb això em referisc a les persones que estem en ell, sinó no seria un vaixell, sinó una corfa buida. Sempre a la vostra disposició, una abraçada. Vicent Sebastián

L’estoig

EL CEIP MARE NOSTRUM AVUI

m…. u r t s o are N M l e a Així er

...i així és avui. Troba

Lâ&#x20AC;&#x2122;estoig

les diferĂ¨ncies!

L’estoig

10 ANYS DEL MARE NOSTRUM

1 març 2 006

El nom del col ·le: de CP 9 6 a Mar e Nostrum

8 Abril 2009 ri del 800 aniversa l rei naixement de En Jaume I

L’estoig

RECULLS DE PREMSA

24 abril 2009 Cita con las estrellas L’edifici Guía de Arquitectura de Valencia, 2007

il 2010 28 Abr Llibre l e d a i El D rcanvi e t n ’I d I Fira res de Llib

L’estoig

10 ANYS DE L'AMPA DEL MARE NOSTRUM Comissió L’estoig En diciembre de 2002 un grupo de padres sentó las bases de nuestra Asociación, con ilusión, muchas ganas de trabajar, compromiso y la seguridad de que un AMPA contribuiría a mejorar el funcionamiento del colegio. Y así fue, y así es. La presencia de la Asociación, durante estos diez años de andadura, ha facilitado la posibilidad de contribuir activamente en la educación de nuestros hijos:  Con su presencia en el Consejo Escolar, donde tiene representación.  Haciendo posible, entre otras cosas, que nos sea más “fácil” conciliar nuestra vida laboral

con los horarios escolares.  Realizando actividades culturales, como la escuela de padres, cursos de valenciano para

adultos, taller de técnicas de estudio (dirigido al último ciclo de primaria), participación en “les trobades”, etc.  Festivas. Colaborando con el colegio en las fiestas de Fallas, Carnavales, Navidad, etc.

 Y muchas otras, “dia de germanor”, cena de fin

de curso, despedida a la promoción de sexto, y más. No cabe duda que el trabajo que realiza la Asociación es susceptible de mejora, pero lo cierto es que todas las personas que a lo largo de estos diez años se han implicado activamente en la gestión y apoyo a la AMPA lo han hecho desde el firme convencimiento de estar enriqueciendo la educación de sus hijos en la escuela y la escuela misma. Y por ello desde la revista l’Estoig queremos agradecer a todos y cada uno de ellos su compromiso. Tanto a los componentes de las Juntas Directivas, que durante este período se han ido relevando en la tarea (a veces ardua) de gestionar la Asociación, como a todos los socios que la integran. También queremos agradecer la colaboración que nos han mostrado durante esta singladura los diferentes equipos directivos que han estado al frente del Mare Nostrum. Y su contribución a la hora de posibilitar tanto actividades como propuestas. Equipos directivos con los que hemos mantenido y mantenemos una relación basada en el respeto mutuo (tanto en los acuerdos como en los desacuerdos, por qué no decirlo) y un objetivo común: mejorar la

L’estoig (Ve de la pàgina 14)

educación que reciben nuestros hijos, sus alumnos. Año tras año, la AMPA ha realizado diversas actividades que están dirigidas a todas las familias, ya sean socias o no. Ser socio de la AMPA tiene sus ventajas, evidentemente, por ejemplo el descuento en las actividades de conciliación. Algunas de estas han resultado fundamentales para muchas familias del colegio y se han mantenido durante todo este tiempo:  Escoleta Matinera (08:00 a 09:00) durante todo el curso escolar y para los asistentes a la

escuela de verano.  Escola d’estiu en los meses de junio y julio, para poder conciliar los días

de vacaciones de verano con el trabajo.  Multitaller de junio y septiembre, que cubre el horario de tardes en estos

meses en los que se hace difícil compatibilizar horarios.  Extraescolares (16:30 a 17:30) de octubre

a mayo. Otras actividades realizadas a lo largo de estos diez años han sido:  Realización de la Agenda Escolar.  Talleres como el Huerto Ecológico, el de las estrellas,

representación de títeres, cuenta-cuentos…  Salidas:

Jornadas

germanor,

excursiones a contar estrellas, a visitar el puerto de Valencia, a reforestar las sierras valencianas…  Festivas: Almuerzo de Fallas

(siempre contando con la inestimable ayuda de las cocineras del cole), día de Reyes Magos, bienvenida a los alumnos de infantil 3 años…  Reivindicativas, a favor de la

escuela pública valenciana.  Y tantas más…

Por todo esto debemos ser conscientes de que el trabajo de la Asociación es tarea de TODOS y PARA TODOS. Y por esto tenemos que seguir implicándonos en él. Es fundamental asociarse, estar informado sobre el trabajo que realiza la AMPA, asistir a las asambleas, opinar, proponer, leer las circulares, consultar el blog, y por supuesto, prestar algo más que el apoyo moral y económico (que siempre, siempre se agradece) Tenemos que hacer relevos, dar un paso adelante y ayudar para que la Asociación de Madres y Padres siga presente en el Mare Nostrum.

Un cordial abrazo y feliz 10º aniversario, AMPA.



l’escola

L’estoig

10 ANYS DE L'AMPA DEL MARE NOSTRUM Any 2004

Any 2006

Any 2005

Any 2007

L’estoig

TOTES LES PORTADES DE L’ESTOIG Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

10 ANYS DE TROBADES

L’estoig

EL CEIP MARE NOSTRUM A LES TROBADES 2012 AMPA Mare Nostrum—Comissió Trobades El passat diumenge 13 de maig es van celebrar les Trobades 2012 i la nostra escola va participar-hi. Enguany la ciutat de València va acollir les trobades de quatre comarques: l’Horta Nord, l’Horta Sud, el Camp de Túria i el Camp de Morvedre. I com que les primeres Trobades es feren a l’Albereda, per a celebrar els 25 anys de Trobades, va ser ahí on enguany va tindre lloc la festa. A les 10 del matí ens concentràrem a la Plaça de l’Ajuntament per participar en la cercavila fins l’Albereda.

Quan arribàrem a l’Albereda ja estaven muntats els tallers de les diferents escoles. La nostra escola va participar amb el taller de “Suc de Taronja”. El taller va ser tot un èxit. Els xiquets gaudiren d’un refrescant suc de taronja natural preparat per ells. I amb la calor que feia més d’un fins i tot va repetir.

I en acabar els tallers, com que el matí va ser molt intens i necessitàvem reposar forces, dinàrem tots junts. Va ser un dia festiu, en què els pares, mares, alumnes i professors del CEIP Mare Nostrum vàrem gaudir d’un ambient lúdic i de germanor per a defensar l’Escola Pública Valenciana. 

L’estoig

TREBALLS SELECCIONATS PER AL PREMI SAMBORI 2012

Treballs del Mare Nostrum seleccionats: PRIMER CICLE : Eva Fuster Candelas Josep Llacer Marí Lidia Díaz Martínez Asenci Descals Llorente SEGÓN CICLE Llum Cabañes Suñer Marta Prats Montagud Lucia Castell Ródenas Raül Company Chordà TERCER CICLE Alejandro García Oviedo Daniel Lorenzo Ramón Francisco Pastor Naranjo Guillermo Beltrán Mola

L’estoig

ANY DE CELEBRACIONS Vicent Sebastián - Mestre

S’acaba de celebrar la Trobada del 25 Aniversari d’Escoles en València, i buscant a la meua biblioteca he trobat un llibre de 1933, el primer llibre de text escolar per a l'ensenyament en valencià, i és una delícia. Us presente a continuació la pàgina que fa referència a aquest mes de maig. 

L’estoig

ADÉU A CIUTADANIA? Miguel Guillem - Mestre, Tutor de 5é B Com quasi sempre després d’unes eleccions es produixen canvis en el sistema educatiu. Un d’ells afectarà a una de les assignatures més desconegudes i desprestigiades (inclús algunes ments lúcides ens han acusat als mestres de realitzar adoctrinament amb ella): és l’assignatura de CIUTADANIA. Per això, ara que prompte desapareixerà, volguera que les famílies que no han tingut als seus fills en cinqué sàpien el que realment hem treballat durant aquest temps i que després reflexionen si realment en l’escola no continuarem treballant sempre estos valors.

1.- Aprenem a conviure 

Desenvolupar l’empatia com a mitjà per comprendre els altres.



Relacionar-se amb els altres de forma assertiva, cooperar i fer treball en equip.



Reflexionar sobre els conflictes en les relacions interpersonals i respectar les normes de convivència.



Solució dialogada dels problemes de convivència i dels conflictes d’interessos.



…

2.- Una companya nova en classe anomenada Down 

Aplicació dels valors cívics (solidaritat, justícia, comprensió) en situacions de discapacitat.



Comprensió de les dificultats dels discapacitats en la nostra societat i valorar positivament la seua integració en els centres escolars.



Contribució a l’eliminació de barreres que dificulten la participació de les persones discapacitades.



…

3.- Puzzle de cultures 

Analitzar críticament les actituds racistes, xenòfobes o discriminatòries que es produixen en el nostre voltant..



Establir el caràcter positiu de la immigració com a factor dinamitzador i enriquidor de la societat.

L’estoig



Respecte crític pels costums i les formes de vida diferents dels propis.



…

4.- Coses de xiques i coses de xics 

Desigualtat entre dones i homes en la família, en la feina i en la vida social



Identificació dels sexisme en la vida quotidiana.



Els estereotips sobre els dos sexos.



…

5.- Els Drets Humans 

La dignitat humana. La lluita a favor dels drets de les persones.



La declaració dels Drets Humans. Els drets dels xiquets.



Caràcter universal d’aquests drets. Drets i deures.



…

6.- La societat democràtica / La meua aportació és important 

Reconeixement responsabilitat.



Valors de la societat democràtica: respecte, tolerància, solidaritat, justícia, cooperació i cultura de la pau.



El dret i el deure de participar-hi.



Participació responsable en els grups, en les tasques que fan i en les decisions que prenen (assemblees, delegats, …)



Respecte i cura dels béns públics.



dels

altres

com

base

convivència.

Llibertat

… I MOLT MÉS. Miguel Guillem, tutor de 5éB

L’estoig

EL DÍA DEL ÁRBOL 2012 Comissió L’estoig Por segundo año consecutivo la Asociación de Madres y Padres celebró el día del árbol con una reforestación en la zona de la Casa de la Colegiata, en Albalat dels Tarongers. El día 4 de marzo de 2012 unas cuantas familias pertrechadas con herramientas, agua y un buen almuerzo se reunieron para colaborar en la reforestación de esta zona. Con esta actividad se pretende fomentar en los niños el amor por la naturaleza enseñándoles cómo se recupera una zona dañada por un incendio, y haciéndoles comprender la importancia de la conservación de nuestras zonas forestales. Como siempre, contamos con la colaboración de un guarda forestal que nos asesoró sobre cómo debíamos plantar correctamente los pequeños robles que nos había donado la Conselleria de Medio Ambiente. Estas fotografías, cedidas por algunas de las familias participantes, ilustran la agradable y fructífera mañana de domingo que compartimos. 

¿Y LOS ÁRBOLES DEL AÑO PASADO? Las pequeñas carrascas que plantamos el año pasado en Simat de la Valldigna no se han secado, como se puede ver en la foto. Crecen poco a poco, a su ritmo. Esperemos que la zona se recupere en unos años.

L’estoig

MI EXPERIENCIA CON LAS CLASES DE 2º DE PRIMARIA O DE CÓMO TODO NIÑO TIENE UN CIENTÍFICO DENTRO Concha Gómez Mena Cuando Asun, la tutora de 2ºA, me pidió que fuera un día a clase a contarles lo que hacemos en el laboratorio, acepté encantada. Yo trabajo en el IBMCP, un Instituto de Investigación de plantas que está muy cerca del colegio, en el campus de la Universidad Politécnica. Aprovechando que en la clase de Coneixement del Medi estaban trabajando el tema de “Las Plantas” me pareció que lo tenía muy fácil. Luego en casa sentada en el ordenador ya no me lo pareció tanto, ¿son los alumnos de 2º de primaria demasiado pequeños para entender esa cosa tan rara que parece que es la Ciencia? Ahora ya sé que no. Los niños son científicos en estado puro, no paran de preguntarse cómo son las cosas y cómo funcionan, y no se conforman fácilmente con nuestras respuestas. Además, casi siempre sus preguntas nos desconciertan porque ven el mundo con otros ojos, muy diferentes a los nuestros. En fin, el día de la charla yo andaba algo preocupada pensando que nunca había hablado para 50 niños (las dos clases de 2º de primaria). Con mi montón de diapositivas solo esperaba que no se generara el caos o, lo que es peor, el aburrimiento. Solo tengo que decir que nunca he tenido un público más atento ni más agradecido. Me lo pasé muy bien con ellos, con sus preguntas y con todas las cosas que me contaron al final de la clase. Muchas gracias, chicos y chicas de 2º de primaria, y sobre todo, muchas gracias, Asun, ha sido toda una experiencia.

Para aquellos que tengáis interés en hacer algunos experimentos con vuestros hijos os animo a visitar la página web de Proyecto PLANTéatelo: la Ciencia es divertida (www.planteatelo.es). Este es un proyecto de divulgación científica promovido por el Instituto de Biología Molecular y Celular de Plantas inicialmente enfocado a profesores de primaria y secundaria para la realización de ejercicios prácticos de Biología con sus alumnos. El proyecto pretende incentivar entre los más jóvenes su interés por el medio científico, acercándoles al apasionante mundo de la Biología de las plantas, respondiendo a interesantes preguntas como ¿por qué son verdes las plantas?, ¿tienen ADN los plátanos? o ¿por qué envejecen las plantas? En la página web se proponen una serie de prácticas de laboratorio para las cuales tenéis disponible el manual de prácticas en pdf y vídeos explicativos. ¡Espero que os guste! 

L’estoig

Tecnologia per a tots

L'HOME BIÒNIC Juanma Belda - Institut de Biomecànica de València Des de fa temps hem somiat amb l'ús de la tecnologia per millorar les nostres capacitats: tindre cames que ens permeten córrer més ràpid, ulls que ens permeten veure més enllà, i afegir-nos capacitats noves: comunicar-nos amb les màquines mitjançant el pensament o ser capaços de volar. Aquest desig és de vegades tan intens que se li ha posat nom propi: l'home biònic. En l'any 2004, Kevin Warwick va escriure un llibre amb el títol "I, cyborg"(1) en el què explicava les seues experiències personals. S'havia implantant en el seu avantbraç, durant sis mesos, un artefacte que li permetia controlar un braç artificial i sentir el contacte dels dits artificials. Més endavant, la dona de Kevin també es va implantar un artefacte semblant de manera que podia cadascú "sentir" la presència de l'altre. També va aprendre a manejar-se amb un detector d'ultrasons de manera que podia desplaçar-se sense necessitat de llums, simplement "sentint" la proximitat d'obstacles gràcies a les sensacions que li transmetia l'artefacte. A aquests artefactes se'ls denomina neuropròtesi.

que afecten a la privacitat i a la seguretat personal, però posen en relleu la potencialitat d'aquests plantejaments i ens adverteixen dels problemes del bon o mal ús que habitualment comporta el desenvolupament tecnològic. No és l'únic dilema que a dia de hui han plantejat les tecnologies relacionades amb l'home biònic. Podries pensar que una persona amb les dues cames amputades tingués prohibit disputar els 100 metres llisos en unes olimpíades per que el Comitè Olímpic considere que té avantatge? Doncs això és el que li va passar a Oscar Pistorius, un atleta sud-africà que corre amb dues cames artificials i que després de batre tots els rècords possibles en les paralimpíades va començar a participar en competicions contra atletes amb les dues cames. No obstant això, la IAAF li va prohibir córrer a les Olimpíades de Pequín, després de ser denunciat per córrer amb avantatge. Afortunadament, aquesta prohibició se li ha llevat i aquest estiu el podrem veure competir en les Olimpíades de Londres.

El corredor paralímpic sud-africà Oscar Pistorius. Va néixer (1986) amb una malformació congénita a les cames i li les amputaren als 11 mesos. Kevin Warwick mostrant la neuropròtesi i el robot que manejaba amb ella.

Que aquesta experiència es convertisca en alguna cosa desitjable per estendre el seu ús és prou més que discutible ja que planteja problemes ètics molt importants

També és possible muntar en unes cames que ens ajuden a caminar. Es diuen exosquelets i comença a haver un bon nombre d'alternatives diferents. Uns serveixen per ajudar a caminar a persones que no ho poden fer d'una altra manera. (Continua a la pàgina x)

L’estoig (Ve de la pàgina x)

Altres serveixen per ajudar a recuperar la capacitat de caminar(2). Hi ha t a m b é alternatives per ajudar a treure el tremolor dels braços(3), o permetre que persones amb debilitat o fatiga puguen caminar més lluny i més ràpid.

Reawalk. Un exosquelet per a persones paraplègiques

T'imagines fer anar un ordinador només amb el teu pensament? doncs bé, això és possible i es diu Interfície Cervell-Ordinador (Brain Computer Interface en anglès). Potser per a tu no tinga molta utilitat, donat que és més lent que utilitzar un teclat i un ratolí, però per a persones que no poden moure el seu cos comença a ser una alternativa viable i, si a més, tenen dificultats per parlar, pot esdevenir una ferramenta que els facilite la relació amb altres persones i viure de manera autònoma (4) . Això és el que vol fer el projecte europeu ABC.

No sempre és possible, ni desitjable l'ús de sistemes biònics. És el cas dels implants coclears, unes neuropròtesis que poden ajudar a algunes persones a recuperar parcialment l'oïda. No obstant això, un grup significatiu de persones sordes es neguen a l'ús d'aquest tipus d'implants amb un bon nombre d'arguments: Els efectes secundaris associats, la decepció per la baixa qualitat de l'audició aconseguida i l'existència d'un sistema efectiu de comunicació per a aquestes persones: la llengua de signes. Això ens ha de fer reflexionar en dos sentits. En primer lloc, els desenvolupaments tecnològics poden ser una alternativa, però no necessàriament la més adequada. En segon lloc, l'ús dels sistemes ha d'estar mediat sempre per la informació adequada a la persona que l'ha d'utilitzar i pel respecte a la decisió (i l'opinió) que aquesta persona tinga sobre els avantatges i inconvenients de l'ús. La bioenginyeria, la branca de la tecnologia que desenvolupa totes les aplicacions que hem comentat, està encara en els seus primers passos i necessitarà persones que treballen amb il lusió i respecte per utilitzar els desenvolupaments tecnològics d'una manera responsable i que ens ajude a millorar la nostra qualitat de vida. T'apuntes?  (1) http://www.amazon.es/I-Cyborg-KevinWarwick/dp/0252072154/ref=sr_1_2?s=foreign -books&ie=UTF8&qid=1336324938&sr=1-2 (2) http://www.iai.csic.es/better/ (3) http://youtu.be/9yA82g5C9uM (4) http://www.abc-project.eu/

Com funciona l’Interfície Cervell-Ordinador: 1 El pacient visualitza mentalment el cursor assolint l’objectiu o “target”. 2 L’activitat del cervell és interpretada pel software de l’ordinador. 3 El monitor de l’ordinador mostra l’activitat del pensament.

Cathy Hutchinson, tetrapléjica des de fa més de 14 anys per un accident vascular cerebral, ha aconseguit moure un braç robotitzat gràcies a uns elèctrodes implantats en el seu cervell. (El País, 17-5-2012)

L’estoig

Esport a l’Escola

Club Básquet Grao El pasado miércoles 4 de abril el periódico deportivo Superdeporte dedicó la página central de su suplemento Superbasket, dedicado al Basket Base, al Club Basquet Grao. Reproducimos a continuación el artículo.

El Grao busca su sitio en el básquet valenciano Los acuerdos con el Mare Nostrum y el Serpis han sido vitales El Club Bàsquet Grao está en pleno crecimiento. Actualmente está formado por nueve equipos. Cuatro de ellos participan en las competiciones de la Federación Valenciana. Tres en categoría Sénior y uno en Júnior. En total 46 jugadores forman el club. Los otros cinco equipos son los que formarían la escuela. Un total de 56 niños/as que están iniciándose en el mundo del baloncesto. Para crear la escuela, el CB Grao firmó unos acuerdos con el colegio Mare Nostrum y el instituto Serpis, de manera que la actividad de la escuela está repartida entre ambos centros y el Polideportivo de Nazaret. El acuerdo con el CP Mare Nostrum se forjó en la temporada 2009/2010. Gracias a la dirección del centro y la colaboración del AMPA, se creó un núcleo de tres equipos que ha ido creciendo hasta los cinco de la actualidad. Este acuerdo se creó para permitir al club el poder trabajar con los niños/as desde la edad más temprana del Grao. La mayoría de los miembros de la escuela está formada por jugadores del propio colegio, pero también se permite que se incorporen niños de centros cercanos con el propósito de llegar al mayor número de chavales posible. El acuerdo con el IES Serpis comenzó a principio de esta temporada con el fin de garantizar que los chicos/as que abandonaban el colegio para entrar en el Instituto pudieran continuar defendiendo el escudo del CB Grao. El Serpis es el Instituto al que se incorporan los alumnos del CP Mare Nostrum una vez finalizan los estudios de primaria. La dirección del centro se mostró muy receptiva ante la idea, y nos dieron todo tipo de facilidades para ponerla en marcha. Una vez conseguida esta estructura, el objetivo del club a corto plazo es consolidarse y ampliarla cada temporada el número de jugadores y conseguir al menos un equipo en cada categoría. Algo que no está tan lejano, ya que en este momento sólo carecen de equipo cadete. Desde el club, tienen previsto que el cadete se pueda formar dentro de dos temporadas. Pero no se quedan ahí. En el Grao ya están pesando en la posibilidad de copiar el modelo de estructura creada en el Mare Nostrum en otro colegio dentro del ámbito del IES Serpis, para incrementar el número de jugadores del club.

L’estoig

Esport a l’Escola

LA IMPORTANCIA DEL DEPORTE Alejandro López Balderas - Entrenador C.B. Grao

El deporte tiene la facultad de ayudar a desarrollar destrezas físicas, hacer ejercicios, socializar, divertirse, aprender a jugar formando parte de un equipo, aprender a jugar limpio y a mejorar la autoestima. También ayuda a los niños en su desarrollo físico mejorando y fortaleciendo su capacidad física y mental. Normalmente, los jóvenes son físicamente más activos que los adultos ya que un niño sano, interesado en la actividad física, está siempre en movimiento. En los niños, practicar de manera continuada una actividad física, puede mejorar el estado físico de los pequeños pero siempre habrá que tener en cuenta, a la hora de programar un entrenamiento, una serie de elementos. El primero de ellos es la multilateralidad, que consiste en la necesidad de desarrollar, a través del entrenamiento, el conjunto de todas las capacidades motoras del niño en forma adecuada y de la manera más variada posible. En segundo lugar la polivalencia, es decir, la formación de la actividad motora en el niño debe adquirirse en diversas disciplinas deportivas, a través de ejercicios que contienen los movimientos de base de diversos deportes. El baloncesto, por ejemplo, es mucho más que la simple actividad física y, si se enseña de una forma apropiada y acorde a los intereses de nuestro hijo, puede convertirse en un hábito muy favorable para él. Los padres deben ser conscientes de que los niños que no practiquen deporte durante la infancia probablemente tampoco lo harán durante la vida. Ayuda a ganar seguridad en sí mismo, ya que el hecho de ir superando retos anteriores, hace que el niño se sienta capaz de afrontar otros de mayor dificultad. 

Contribuye a aumentar la autoestima, ya que "se gusta a sí mismo" al ver que es capaz de hacer bien, diferentes tipos de movimientos y ejercicios. Favorece la autonomía, el niño se da cuenta de que es capaz de dominar su cuerpo en el entorno (espacio, conos, obstáculos, saltos, etc.). Ello le hace consciente de que tiene gran capacidad para actuar de forma independiente. Su mejora hace que se sienta valorado por los demás: sus compañeros le llaman para participar en sus juegos, sus profesores le felicitan y sus padres también. Le ayuda a sentirse valiente en diferentes situaciones, tanto físicas como sociales, y eso le da seguridad. Se siente más independiente, capaz de decidir por él mismo cuándo y cómo debe actuar. La práctica de hábitos saludables es una de las mejores aportaciones que podemos ofrecer los padres a nuestros hijos. Ya hemos visto que la actividad física aporta muchos beneficios y mejora la salud de la persona. Los efectos negativos del sedentarismo sobre la salud están claros. Un niño que se mueve, que corre, que le gusta jugar con sus compañeros, es un niño "más sano" que otro que tiende siempre a quedarse sentado, enganchado a la tele o jugando a algún videojuego. Seguramente los padres, si acostumbráis a vuestros hijos a alguna actividad física, estaréis haciendo una inversión a largo plazo en felicidad y salud. Ellos seguro que nos lo agradecerán. Inculcar desde el principio que lo importante es practicar un deporte, no ser un campeón, sino un amigo, un compañero, alguien con quien reírse, jugar y a la vez luchar por algo.

Deporte es vida. 

L’estoig

Esport a l’Escola

HOCKEY EN EL MARE NOSTRUM David Granero La Escuela de Hockey del CEIP Mare Nostrum es actualmente una de las más numerosas de Valencia. Con 28 alumnos en sus filas este año hemos participado con 2 equipos alevines y uno benjamín en la liga de hockey sala, y un equipo alevín y otro benjamín en hockey hierba. Este año, tras 4 temporadas al frente de la escuela, nuestro entrenador Rubén Vercher ha tenido que dejar nuestro cole por motivos laborales. En su lugar David Granero se une a Luis Navalón para enseñar a nuestros jóvenes jugadores las diferentes y complejas técnicas que tiene nuestro deporte y transmitir los valores que tiene un deporte de equipo y olímpico que entre otros son el compañerismo, el respeto, el esfuerzo, la constancia y la diversión. El hockey es un deporte que no acaba en la escuela, muchos antiguos alumnos del cole forman parte de las categorías inferiores del Valencia Club de Hockey. Actualmente el club participa en la mayoría de las competiciones tanto masculinas como femeninas organizadas por la federación de hockey de la Comunidad Valenciana. ¡Anímate y juega nosotros! www.valenciach.es

con

L’estoig

Esport a l’Escola

FOTOS

L’estoig

Racó de lectura

ELS LLIBRES DE TONI Miguel Ángel Rodríguez M’agrada llegir, i m’agrada llegir en valencià. I com hom tendeix a pensar que la resta comparteix, si no tots, una gran part dels gusts propis, per açò pensava parlar-vos d’algun llibre escrit en valencià que m’hagués agradat darrerament. Finalment, però, he trobat que potser fóra més plaent escriure’n i llegir-ne d’un autor a qui conec bé i m’estime. Li diuen Antoni Torreño Mateu, encara que els que el tractem el diem només Toni. És molt probable que no el conegueu, i és una llàstima: no sabeu el que us perdeu! Toni és una persona que ha viscut tot un bon grapat d’experiències, moltes de les quals ha sabut plasmar en la seua producció bibliogràfica. I a l’inrevés: algunes de les obres seues li han dut, fins i tot, a viure experiències no sempre a l’abast de tothom, com més avant us contaré. És professor de valencià a l’IES «L’Om», a Picassent, professió que va desenrotllar per primera volta a l’IES «Sorolla», de València, el curs 1987-88. Llavors fou quan ens vam conéixer, encara que el lloc va ser el Penyagolosa, i durant uns anys férem viatges junts la colla d’amics per ca nostra i més enllà. Ell va ser la primera persona amb qui vaig començar a parlar en valencià i hui, sense veure’ns amb tanta regularitat, encara mantenim el contacte. Però al que anem: llibres, els seus llibres. El 1997 Toni va escriure La serp del llac. És una obreta publicada per Edicions del Bullent i adreçada al públic infantil, divertida, amb un llenguatge molt proper i atapeïda d’il·lustracions dibuixades per l’autor mateix. Tracta sobre la vida d’un llogaret de pescadors, la vida dels quals es veu interrompuda per l’aparició d’una gran serp marina a la badia on fan la faena seua de cada dia. Una xiqueta, Carlota, sent curiositat per aquest monstre –anomenat Angull– que brama i no s’està de llançar foc i terra per la boca. Així que una nit pren la barca de son pare i s’endinsa en la badia a colp de rem. Però si el títol fa referència a un llac, perquè parlem d’una badia? No us conte més; tan sols us dic que la final em va sorprendre i semblar molt grata. En gran mesura, per la proximitat on es van desenvolupar aquests fets, dignes de rondalla. Amb raó va ser finalista del VII Premi Carmesina de Narrativa Infantil aquell any. De manera paral·lela, aquell 1997 l’autor féu, en companyia d’Isabel Payà i Climent, una traducció al valencià del Llibre de les meravelles del món, publicada en la mateixa editorial. Com totes i tots sabeu, les pàgines d’aquesta obra narren el viatge que Marco Polo va fer cap a les terres del Kublai Khan a les acaballes del segle XIII. Així i tot, allò en què vull ara parar esment no és l’obra en sí mateixa, sinó la manera i el grau en que Toni, en particular, es va implicar per obtindre un exacte coneixement que li duguera a aconseguir una seriosa i satisfactòria traducció. Tant va absorbir-li el seguiment i la necessària investigació sobre els indrets i les rutes que va prendre Polo en el periple seu que Toni es va veure abocat existencialment a haver de conéixer tot allò de primera mà, encara que fos set-cents anys després. Sense més companyia que una motxilla –això sí, ben farcida– se’n va anar a recórrer la Ruta de la Seda durant uns quants mesos sabàtics. Va travessar d’est a oest el continent asiàtic, discorrent pels vells camins que conduïren al comerciant venecià a descobrir als ulls europeus ciutats pretèrites. El nostre traductor va creuar Turquia, Iran, Turkmenistan, Uzbequistan, Kirguizistan i Xina, on va transitar pel Tibet. Ací, entre

L’estoig

d’altres vivències, va conviure uns dies amb una família de pastors nòmades. Com a distingit hoste, va ser invitat a prendre una preuada sopa. I així com, a la nostra terra, allò més excels i reservat de l’olla és el moll de l’os, Toni va ser complimentat pels amfitrions amb un ull de corder flotant al bell mig de la sopa, què sense dubtar-ho hagué d’empassar-se – prejudicis culinaris a banda– i mostrar el seu agraïment per l’atenció rebuda. Si en voleu saber més, només cal que llegiu Emprentes de Xahrazad, doncs el 2005 Brosquil Edicions va publicar el relat del viatge que Toni va fer uns pocs anys abans. La seua novel·la L’ombra de Hamlet guanyà la setena edició del Premi de Narrativa Eròtica la Vall d’Albaida l’any 2000, sent publicada per Bromera. Féu ací una incursió en aquesta mena de literatura per a adults, encara que des de tòpics propis de Shakespeare (Hamlet, Ofèlia, sensualitat, passió…). Però allò que més em va agradar fou que posara els noms de tots nosaltres, els seus amics, als personatges de l’obra. Per a celebrar el premi rebut, organitzà una gran festa nocturna al jardí d’unes amigues, amb degustacions culinàries que preparàrem cadascun dels invitats, racons de lectura, recitals, piscina… tot plegat ambientat en consonància amb l’esperit i la carn de l’obra guanyadora. Bromera li va publicar el 2008 un altre treball: Deesses per nassos. Aquella volta es tractà d’una peça teatral que va escriure quatre anys abans per a «Numen Teatre», i l’estrena de la qual tinguí la sort de gaudir. Aquesta tragicomèdia desplega les vicissituds que pateixen les deesses gregues Demèter i Persèfone en decidir trencar la regla per la qual mare i filla deuen de separar-se en arribar cada tardor. L’Olimp es llança rere elles, qui s’amaguen entre els mortals i van recorrent –i mostrant-nos amb plor, dol i humor– successives cultures i valors al llarg de diferents èpoques de la història. La creació teatral fou premiada el 2009 per la Crítica dels Escriptors Valencians de Teatre. A més de tot açò contat, Toni té al seu currículum més bagatge literari (com ara Vicents, Alís i Maripilis, guanyadora el 1995 del Premi Cristòfor Aguado de Narrativa de Picassent), traduccions (La morta enamorada i altres relats fantàstics, de Théophile Gautier; Il servitore di due padroni, de Carlo Goldoni), obres didàctiques (Guies Recursos Batec 1 i 2; Les lectures de “Pinocchio”; Taller de Llengua: El Periòdic Mural; Hedda Gabler, de Henrik Ibsen: propostes de treball) i direcció de peces teatrals (Tirant lo Blanc; Supertot; La Pau retorna a Atenes; El criat de dos amos). Amb tot, vull presentar-vos, a la fi, una altra història infantil que va publicar el 2003: Un rescate tierra adentro. És un relat curt escrit en castellà – per a la revista «El Problema de Yorick»–, adreçat de nou als més menuts, i on Toni fa ús del seu humor i dels noms prestats per sa filla i els seus nebots per narrar l’aventura viscuda per la tripulació del Tenebroso, tot un vertader galió pirata ple dels més inversemblants pirates, en la seua missió d’anar al rescat de la pirata Andrea, presa durant nou mesos pel malvat Cráneo Machacante. Vaig llegir l’aventura al meu Marc tota d’una tirada fa ara un any i va quedar encantat. Us encoratge a tots, adults i xiquets, a llegir el llibre de Toni que trobeu més adient al vostre gust, perquè per a triar n’hi ha. De segur que cap d’ells no us defraudarà. I si l’ocasió us arribara, no dubteu de conéixer també a Toni. 

L’estoig

El racó dels xiquets

TIERRA FÉRTIL Comissió L’estoig Navegando por Google, en busca de información, nos topamos con esta fotografía aérea del año 1968. Corresponde a la zona de la Isla Perdida; veréis que es fácil distinguirla, está rodeada de tierras de cultivo.

1968 Juguemos un poco y construyamos una avenida (Blasco Ibáñez), coloquemos un puñado de edificios de viviendas, un polideportivo, y en un hueco, entre las huertas, edifiquemos un colegio; el nuestro, el Mare Nostrum. El urbanismo ganó terreno a los cultivos y el paisaje ahora parece muy distinto. Aunque en realidad, si nos paramos a pensar, en ese rincón en el que hemos edificado nuestro colegio prevalece la esencia del terreno que ocupa. Los “labradores” no llevan las manos manchadas de tierra, sino de polvo de tiza. Las “semillas” son nuestras (¡y qué semillas, oiga!), y la cosecha no podía ser más preciosa, más rica, recogemos educación.

L’estoig

1980

1992

2008

Vista aérea del final de la Avenida Blasco Ibáñez de Valencia (fuente: Guía Callejero de Valencia)

La huerta es nuestra. Labradores y familias tenemos que cuidarla todos los días porque cuando hay buen clima es agradable verla, llena de colores y sonidos diferentes y cuando no lo hay debemos protegerla de las inclemencias del tiempo, de las plagas, de los intermediarios que quieren venderla mal. Nadie dijo que cultivar fuera fácil. Este año se cumplen 10 desde que en el curso escolar 2002-2003 se inauguró el Colegio Público 96, ahora “Mare Nostrum”. Desde la revista l’Estoig le deseamos muchos años de cosechar educación y cuanto más PÚBLICA y con más CALIDAD, mejor. Os invitamos a ver los trabajos que han realizado para vosotros los alumnos y profesores del Mare Nostrum. 

El racó dels xiquets

L’estoig

PRIMER A

L’estoig

El racó dels xiquets

PRIMER B

QUÈ PODEM DUR A CLASSE? Els xiquets i les xiquetes de Primer B estem aficionant-nos a dur a classe qualsevol cosa que tenim a casa i que pensem pot agradar als nostres companys i companyes.

Ho fem perquè: 1. Si u porta una cosa a classe que els altres no sabem que és, ara ja sabem com és, perquè la veiem (Mar). 2. A partir de veure-la pot entrar-nos curiositat per saber més coses sobre eixe objecte, planta, animal... ens fem preguntes (Alex) 3. A partir de la informació, dibuix ,objecte que portem ens entra ganes de visitar un lloc (La cova de les calaveres, El Palmeral i les festes d’Elx,...) (Ivan- Ana) 4. A més, així podem compartir el que ens agrada. (Ivan) Compartir amb la nostra classe i amb les altres classes del Cicle. (Gala) 5. Les coses que porten sempre són boniques. (Joan) 6. Si t’agraden pots anar a comprar-les i tenir-les a casa (Ana) De tot el que hem dut el que més recordem són:  Els fòssils i les pedres volcàniques.  Els Instruments musicals de fusta (granota, flauta,polsera de llavors...), de fang (ocarina) i el metrònom.  Un barret de pelegrí, una palma i les al·leluies del Diumenge de Rams.  Un termòmetre i una brúixola.  Els llibres d’animals, de famílies del món,....  Els Animals: l’Insecte pal, l’alacrà, un rusc d’abelles, les tortugues d’aigua i els cucs de seda.  La rosa de Jericó.

El que no oblidarem és: 1. Amb els cucs varem tenir un greu problema doncs van començar a nàixer abans de que les moreres tingueren fulles, però amb l’ajuda de diversos pares ho solucionarem i així podem anar coneixent les diferents fases de la vida del cuc de seda. 2. Josep ens va regalar a cadascú un animal diferent, fets per ell amb escaiola. I ara, cada xiquet/a estem fent un treball sobre l’animal, que Josep ens va regalar, per exposar-lo a classe. 



  

TAMBÉ DUEM... Taps de plàstic per ajudar a xiquets necessitats. Caixetes,... per reutilitzar. QUÈ FEM PER LA FAMÍLIA? Postals de les estacions o festes. Festival de Nadal,... Ens aprenem els poemes de “Sac de poemes” i els hi recitem de memòria, molt bé.

FELIÇ ANIVERSARI, ESCOLA NOSTRA!!!!

L’estoig

El racó dels xiquets

SEGON A

 Cuando estudiamos una lengua extranjera, además de desarrollar la competencia lingüística, es importante conocer las costumbres y formas de vida de sus hablantes, acercándonos al entorno sociocultural de las personas que hablan esa lengua. Por esta razón, los libros de texto, al final de las unidades didácticas, incluyen un apartado para “FESTIVALS”. En el área de inglés, los alumnos de 2º hemos visto cómo celebran “Halloween”, “Christmas”, “Carnival” y “Easter”. Hemos conocido juegos infantiles que no faltan en las fiestas de Halloween.

Gabriel y Marta trajeron a clase unas calabazas huecas y las encendimos con una vela a modo de farol (Jack-O'-Lantern pumpkin ).

Confeccionamos y decoramos nuestro propio antifaz. También aprendimos una canción. Para celebrar Christmas cantamos v i l l a n c i c o s tradicionales y decoramos una tarjeta navideña. En Carnival también realizamos actividades del libro y cantamos una canción.

L’estoig

El racó dels xiquets

SEGON A

Y . . . cuando llega la primavera . . . Happy Easter! Hemos aprendido que el símbolo de la pascua es el conejo y los huevos de pascua y que el origen de esta tradición se remonta a antes de Cristo. El conejo era un símbolo de la fertilidad ( a renovación de la vida tras el invierno), y se asociaba con la diosa fenicia Astarté, a la que dedicaban el mes de abril. En alusión a esa diosa, en algunos países del norte de Europa a la festividad de pascua se la denomina "Easter". Ya en el siglo VIII los anglosajones habían transferido dicho nombre a la fiesta cristiana que designa la celebración de la Resurrección de Cristo, adaptando el nombre de la fiesta pagana en las tradiciones cristianas. A partir del siglo XIX, se empezaron a fabricar los muñecos de chocolate y azúcar en Alemania. Un grupo de emigrantes alemanes llevaron esta tradición a Norteamérica y por ello se ha extendido en los dos continentes.

Game: “Catch the falling eggs”

“Here we go round the mulberry bush”

El pasado miércoles 4 de abril, los alumnos de 2º curso nos divertimos mucho jugando a “ Easter Eggs Hunt ”. Teníamos que encontrar los huevos escondidos en el jardín de la entrada del cole. También jugamos al corro cantando una tradicional canción inglesa. Nos lo pasamos muy bien y al final recibimos como premio unos buenísimos huevos y figuras de chocolate.

Los alumnos de 2ºA nos muestran las “Easter Cards “ que decoraron para felicitar a sus familias.

Después de jugar, los alumnos de 2ºB están preparados para recibir el Premio: Delicious Chocolate Eggs.

El racó dels xiquets

L’estoig

SEGON B

L’estoig

El racó dels xiquets

TERCER A

El racó dels xiquets

L’estoig

TERCER B

L’estoig

El racó dels xiquets

TERCER B

El racó dels xiquets

L’estoig

QUART B

L’estoig

El racó dels xiquets

QUART B

El racó dels xiquets

L’estoig

QUART A

L’estoig

El racó dels xiquets

CINQUÉ B

Una de les novetats d'este curs respecte als anteriors és que estem ampliant i buscant informacions d'algun dels apartats, temes, frases, etc que apareixen en els continguts de les diferents àrees de cinqué. Açò ens serveix per aprendre a buscar informació, resumir-la i comentar-la en classe, escoltant i compartint opinions amb els nostres companys. Esta és una part del que hem treballat:

Biografies d'escriptors com Jules Verne, Emilio Salgari, Federico García Lorca. Exploradors i descobridors com David Livingstone, Robert Falcon Scott , Biografia d'un personatge tan important com Nelson Mandela (inclús vam veure la pel·lícula 'Invictus)

Hem aprofundit en el que van ser les Croades, la Pesta, el lema de la Revolució Francesa Costums típics de la nostra terra com la festivitat del Corpus, el significat de la “Moma” i de “les Roques”.

Hem aprés l'origen dels premis Nobel i la seua importància en el món actual. El significat del “Dia de la Dona”. Organismes Internacionals com l'ONU i diferents ONG, significat de les seues sigles, a què es dediquen i la seua importància. Amb l'ajuda de Mafalda hem conegut i treballat els deures i els drets dels xiquets

Pensem que això només és el principi. Alumnes de 5é B

El racó dels xiquets

L’estoig

CINQUÉ A

L’estoig

El racó dels xiquets

CINQUÉ A

El racó dels xiquets

L’estoig

SISÉ A

LO QUE EL VIENTO NO SE LLEVARA CARTA AL COLEGIO MARE NOSTRUM DE LOS ALUMNOS Y ALUMNAS DE 6ºA Empezamos el colegio con tres años. Era un gran comienzo entrar en un colegio que no tenia nombre pero si un número, "96". Todo Infantil era muy emocionante, se fueron unos compañeros y vinieron otros. Después llegó Primaria que la empezamos todos muy bien y además todos estábamos contentos, eso significaba que ya éramos más mayores .Pasamos por varios profesores, todos ellos magníficos y ahora ya estamos en el último curso y es el momento de despedirse de todos, también de los alumnos de otros cursos y próximas generaciones. Durante todos estos años el CEIP Mare Nostrum ha sido como una casa para nosotros. Hemos pasado muchas horas de nuestra vida y le hemos cogido mucho aprecio y cariño. A lo largo de todo este tiempo hemos aprendido, trabajado, jugado, estudiado...No todo nos apetecía en el momento en el que lo hacíamos pero aun así lo hemos hecho. Hemos disfrutado jugando con nuestros compañeros, la clase de 6ºA, que han sido los mejores amigos que se podrían llegar a tener. Los profesores que hemos tenido en todo este tiempo nos han ayudado a hacer la tarea más importante: ¡Aprender! Algunas personas creen que no todos los profesores son iguales, pero nosotros lo que sí sabemos es que se preocupan por sus alumnos. Además de preocuparse, nos apoyan y nos enseñan cosas nuevas cada día: la vida es como un libro abierto que nunca para de escribirse, siempre hay algo que te ayuda a dar tu siguiente paso. En el mundo hay muchos colegios pero ninguno como éste, en el que todos los alumnos estén dispuestos a aprender y estudiar sin protesta alguna. También nos parece que profesores como los de este colegio no hay, son únicos ya que quieren a toda costa enseñarnos, nos aconsejan y nos cuidan como si fuéramos sus propios hijos. Están dispuestos a todo con tal de que no hagamos gamberradas o estudiemos o trabajemos ya que ése es su propósito y su trabajo que deben cumplir, pero a lo que no están obligados es a hacer su trabajo con tanta fuerza de voluntad. Por último vamos a hablar de cuanto añoraremos este colegio, a los profesores y a los alumnos. A lo largo de nuestro aprendizaje en el colegio Mare Nostrum (nombre en latín que significa Mar Nuestro) hemos aprendido muchas cosas y hemos conocido a muchas personas. Cuando se menciona la palabra

L’estoig

El racó dels xiquets

SISÉ A

colegio por definición muchos niños creen que es aburrido, éste en cambio no lo es. A parte de estudiar y trabajar también puedes divertirte, lo que pasa es que hay que aprender cual es la hora de estudiar y trabajar y cual la de divertirse. El aprendizaje en el colegio es una de las cosas más importantes de la vida, ya que si lo desperdicias o no lo aprovechas quizás no puedas lograr algunos de tus sueños. Por eso nos gusta este colegio, porque ha sacado lo mejor de nosotros. Pensamos en la clase y nos gustaría quedarnos, o mejor aún que el Mare Nostrum nos siguiera a todas partes, es una parte de nuestra vida y siempre lo será. Todos los profesores con los que hemos estado nos han enseñado todo lo bien que se puede enseñar a alguien. Cuando nos vayamos del cole, lo echaremos de menos, pero seguiremos trabajando y esforzándonos mucho para conseguir nuestros objetivos y para demostrar lo bien que nos han enseñado: en Infantil nos enseñaban a escribir, a leer, sumar o restar y en Primaria, raíces cuadradas, multiplicaciones o divisiones; pero siempre valores fundamentales como el respeto, el agradecimiento, la educación y la capacidad para seguir estudiando, conseguir méritos o simplemente llegar a la meta, es decir a lo que siempre hemos querido ser. A los valores anteriores, hemos de añadir el haber conseguido muchos amigos que nos han hecho reír, imaginar…y aunque el instituto nos separe, siempre serán un recuerdo, ya que se llevará una etapa que ha sido y es maravillosa y que se quedará en un montón de recuerdos que difícilmente se olvidarán. Ya es hora de decir adiós al colegio “Mare Nostrum”, y hola a lo que viene. Siempre nos acordaremos de este cole, porque ha sido una casa para nosotros, ya que gracias a él hemos conocido a todos nuestros amigos y aprendido muchas cosas. Probablemente, cuando nos vayamos nos emocionemos, incluso lloremos, pero sabremos que todo lo que nos quede será para motivarnos y seguir adelante.

¡Feliz cumpleaños Mare ¡Gracias Mare Nostrum¡

Nostrum¡

El racó dels xiquets

L’estoig

SISÉ B

L’estoig

El racó dels xiquets

COL·LABORACIONS DELS ALUMNES

Lucía Galindo Estrela (1er B primària)

L’estoig

El racó dels xiquets

COL·LABORACIONS DELS ALUMNES

L’HOME DE PERTXIGÜELES Autor: Marc Rodríguez i Camps (1er B) Arranjaments: sos pares

Açò era una nit de forta pluja a Pertxigüeles. Un senyor estava en front de la llar del foc, a sa casa, quan va sentir que picaven a la porta: PAMPAM!!! –Qui serà a aquestes hores? –es demanà el senyor, quan tornà a escoltar de sobte: PAM-PAM!!!, i cridà: –Ja vinc, ja vinc. Obrí la porta i trobà un home sota la pluja, tot cobert amb un abric amb caputxa. El senyor de la casa digué al visitant: –Passe, passe, que s’està mullant. El senyor demanà l’home que passara i llevara l’abric que portava, que li donaria un plat de sopa calenta primer de tot. El visitant, però, sense llevar-se l’abric ni deixar-se veure la cara, contestà: –Adeu! Me’n vaig. –No se’n vaja encara –li demanà el senyor de la casa–, que plou molt. –Que sí. –Que no. –Que sí, que he de fer un encàrrec. –Un encàrrec a aquestes hores? Quin? I s’escoltà un crit: AAAHHH!!! Una setmana després anaren a buscar al senyor a sa casa, però la porta estava tancada amb pany i clau. Després de tres mesos tornaren a la casa. La gent estava cansada perquè no els obria la porta, així que la tombaren i allí dins trobaren al senyor. El metge digué que havia mort de por.

L’estoig

El racó dels xiquets

LA PORTA DEL COL·LE

COL·LABORACIONS DELS ALUMNES

er primària) (1 la ue ih cr Es c ar M

L’estoig

Activitats Extraescolars

LA EDUCACIÓN EN LA SOCIEDAD ACTUAL Eva Escrivá Gil y Luis Sirvent Segura — CADE Psicólogos En la sociedad actual, vivimos en un mundo en el cual todos creemos que tenemos la razón, vamos cargados de derechos, sin importarnos si podemos hacer daño a otro, lo importante es salirse con la tuya, cueste lo que cueste. Vamos abocados hacia una sociedad individualista, competitiva e insolidaria. Creemos que lo sabemos todo, que tenemos la mejor casa, el mejor coche por el dinero que hemos invertido, que nunca nos equivocamos, que lo nuestro es mejor que lo del otro, y sin darnos cuenta esta información la transmitimos a nuestros hijos.

¿Y cómo hacerlo?, pues educar es muy sencillo, debemos actuar como modelos, lo realmente difícil es, actuar como modelos durante 24 horas, 365 días al año. Eso, sí es difícil. A veces preferimos educar: “haz lo que yo te diga y no lo que yo haga”, esto requiere un compromiso por nuestra parte muy fuerte. Le pedimos a nuestro hijo que no chille, y nosotros estamos todo el día chillando. Le pedimos que colabore en las tareas y vemos que algún miembro no colabora… y el niño se plantea ¿por qué lo tengo que hacer?

Este es un arma de doble filo, puesto que la sociedad filtra a nuestros hijos que somos seres perfectos, que nunca nos equivocamos y que no rectificamos ante nada. Con un “clic” del ordenador somos capaces de emitir diagnósticos médicos, con un “clic” puedo organizar un viaje, con un “clic” puedo conseguir prácticamente todo. Entonces si soy tan válido. ¿Cómo me voy a equivocar, con la educación de lo que más quiero? Eso, ni me lo planteo.

En el día a día en consulta, oímos de manera incesante, “arrégleme al niño que no sé lo que le pasa”,” por qué no hablas con el niño más tiempo, es él que tiene el problema”, ” no entiendo lo que le pasa, lo tiene todo y es infeliz”,” lo he probado todo y no funciona nada con él”… en definitiva, lo que nos transmiten en muchas ocasiones en la consulta, es que, es un problema externo a ellos. Le pasa algo que no sabemos y nosotros no tenemos nada que ver. Sí es cierto que en algunas ocasiones, “las menos”, pero en muchas otras no nos damos cuenta que ellos actúan como espejos nuestros.

Cuando decidimos ser padres, en ese preciso instante, ya nos une un lazo con nuestro hijo, a partir de ese momento vamos a tratar de darle lo mejor. Nos vamos a preocupar por su educación, desarrollo, salud…, y siempre, partiendo de la base, que va a ser lo mejor para ellos. Aunque a veces como padres confundimos que lo mejor para nosotros, es lo mejor para nuestros hijos. Se nos plantea como padres una dicotomía a la hora de educar a nuestros hijos, y pensamos en que hay que hacerles fuertes, competitivos, independientes para que nadie les pueda hacer daño y que necesiten de los demás lo menos posible. Porque si los educamos solidarios, comprensivos, benevolentes… tenemos miedo a que se los “coman”, enseguida pensamos que en la sociedad hay dos caminos, comer o ser comido. Y caemos en el error que la mayoría de padres cometemos. Hay que enseñar a nuestros hijos valores, capacidad de decisión, libertad para elegir y lo más importante, enseñarles a ser felices.

Tratemos pues de permitirnos fallar, cometer errores y reconocerlos, solo así podemos enseñarles a nuestros hijos a equivocarse, y lo que es más importante a saber rectificar y no frustrarse cuando ven que algo no les sale como esperaban. Con estas sencillas directrices, educaremos en la tranquilidad, y no en la ansiedad de proyectar en nuestros hijos lo que nosotros no hemos alcanzado en nuestras vidas. Somos humanos y por tanto, debemos saber lo que hacemos bien, pero también lo que hacemos mal para rectificar y para enseñarles a esforzarse por conseguir las cosas dignamente y humanamente. “Seamos buenos modelos para nuestros hijos”. CADE Psicólogos Pl. José Mª orense Nº11 TL. 963388333

L’estoig

AUCA, PROJECTES EDUCATIUS Ximo Valero

L’estoig

TITULITIS AGUDA: ¿OBSESIÓN O NECESIDAD?

CARLOS JULIO GARCÍA—Director Pedagógico y Docente de Top Trainers A lo largo de nuestras diversas etapas de aprendizaje vamos adquiriendo conocimientos varios, algunos de ellos fuera del programa curricular. Habilidades informáticas, deportivas, artísticas y, sobre todo, conocimientos lingüísticos. Los años pasan, y las horas invertidas en aprender inglés son muchas y de diverso origen: las clases de inglés curricular en el colegio e instituto, el profesor particular, la academia del barrio, las extraescolares de inglés o la estancia de 1 mes en Southampton. Todas son fuentes válidas para mejorar nuestro inglés; pero nos encontramos en la Europa del plan Bolonia, de las Becas Erasmus, de los programas intercampus con EEUU, la red EURES para la movilidad de trabajadores dentro del territorio de la UE, y de un largo etcétera de instituciones que ya han empezado a demandar a estudiantes universitarios y jóvenes profesionales un certificado oficial avalado por una universidad británica o americana de prestigio que avale el manejo del idioma.

Trinity Oral Examinations de la Trinity London College se ha convertido, sin duda, en una de las pruebas más solicitadas. Ya no solamente por el prestigio del ente examinador. La oralidad de las pruebas la convierten en una de las más atractivas para el alumno, puesto que ésta consiste únicamente de una conversación individual con el examinador, un intercambio que simula la comunicación real. Ello la convierte en una prueba práctica, amena a la hora de su preparación y, sin lugar a duda, la prueba más real de que las habilidades comunicativas cotidianas se están adquiriendo. Pero lo que esta prueba ofrece y en lo que ninguna otra puede competir es la edad mínima de participación. Alumnos de entre 7 y 8 años pueden prepararse al grado 1, presentarse, aprobar y dar un pequeño paso en el proceso de validación de sus conocimientos de inglés pero un gigantesco paso en el hábito de la certificación de las habilidades en general. Un paso adelante en el proceso de madurez del alumno, que se enfrenta por primera vez a una prueba oral, individual y 100% en un idioma que no es el suyo. No hace falta resaltar mi total aceptación y complicidad con esta prueba. Es el autoconvencimiento del alumno de que está aprendiendo, pero también la seguridad para madres y padres que sus hijos están aprendiendo, con total garantía. Por eso desde el AMPA del CEIP Marenostrum y desde Top Trainers animamos a todos los lectores a que den el primer paso en la identificación y validación de su inglés, desde principiantes (grado 1) hasta nivel bilingüe (grado 12).

L’estoig

Un año más se acercan los nervios típicos e irremediables que genera el saber que se acerca un examen. Estos nervios son aún mayores cuando a los que se enfrenta el alumno es un reto nuevo. Después de 8 meses aprendiendo, esforzándose y sacrificando el tiempo fuera del horario curricular, es hora de que nuestros alumnos obtengan sus resultados. Este año, el CEIP Mare Nostrum, cuenta con un participante que se va a presentar a la prueba. Sin duda muy motivado por sus padres, que a lo largo del curso nos han contactado interesándose por su evolución y capacidades. Y, en efecto, el candidato está listo, como lo está el resto. El próximo junio se entrevistará con un examinador/ora británico/a que durante unos 10 minutos le evaluará su conocimiento de inglés en un formato de entrevista/diálogo ameno y relajado.

El resultado del curso es satisfactorio, sin lugar a duda, y en los tres grupos. Las profesoras nos transmiten, emocionadas, la implicación de los alumnos, la solidez de lo aprendido y la predisposición para seguir aprendiendo. Hemos sido conscientes en todo momento que no se puede descuidar el nivel de las clases y su principal característica: la oralidad. Hablar, hablar y más hablar. El hacerlo en un entorno dinámico a base de roleplaying, juegos lingüísticos y recursos multimedia es necesario para asegurarnos el aprendizaje y la seguridad de un aprobado en la prueba oral.

El mes de mayo será definitivo. Los alumnos practicarán todo el vocabulario y las estructuras aprendidas, se comunicarán entre ellos (supervisados, corregidos y evaluados por sus profesoras) y de forma directa con la profesora y preparadores. Seguirán Todos los alumnos se están enfrentando a disfrutando de dinamismo en el aula y, diario, eso sí de forma placentera y por su puesto, consolidando y ampliando amena, a simulaciones del examen de conocimiento. Trinity. Se entrevistan en grupo, en El candidato que representa a Mare parejas o individualmente con la Nostrum lo va a borda’, no tenemos duda. profesora, o bien con la formadora que se Pero su contribución va a ser mucho desplaza especialmente para ello los mayor de la que él mismo se imagina. martes. Hablan y hablan, en formato de Con su aprobado, su diploma y el entrevista, sobre asuntos varios: reconocimiento del nivel adquirido información personal (edad, origen), abrirán los ojos y picará la curiosidad de describen objetos del entorno (aula, alumnos y padres que, como llevo viendo colegio, la ciudad, la casa), identifican y año tras año en los diferentes centros en describen animales, hablan del clima, de los que hemos impartido, darán el paso a eventos especiales (cumpleaños, matricular a sus hijos a la prueba oral de festividades u otras celebraciones) o Trinity. describen físicamente y el carácter a sus Nosotros estaremos aquí, listos para amigos y familiares. Además manejando seguir mejorando las habilidades gran cantidad de verbos en presente comunicativas en inglés de nuestros simple y continuo, dándoles la alumnos. Cargados de nuevos recursos e herramienta necesaria para poder ilusionados por ver la evolución para la componer expresiones más complejas que que tan duro trabajamos y tan en serio en el primer trimestre del curso. nos tomamos. 

L’estoig

LA SITUACIÓ ACTUAL DE L’EDUCACIÓ PÚBLICA Comissió L’estoig En aquest número de la revista l'Estoig hem volgut commemorar el desé aniversari del Mare Nostrum. A més dels treballs realitzats pels alumnes, pares, mares i professors, hem recopilat fotografies, articles de premsa, activitats realitzades per l'associació en les seues diferents etapes, activitats realitzades pel claustre de professors, etc. i així poder mostrar la vida en el col·le. Però honestament pensem que si volíem reflectir el dia a dia en el col·le no podíem obviar la situació actual de l'educació pública, ja que ens afecta a tots directament. No podíem deixar de mencionar el perquè de totes les protestes que es realitzen els dijous a la porta del col·legi i les vagues i altres concentracions. El nostre ànim no és adoctrinar, cadascú és molt lliure de pensar el que vullga, però sí d'informar dels motius pels quals pares, mares, alumnes i professors de l'escola pública, del nostre col·legi, diuen NO ALS RETALLS EN EDUCACIÓ. ELS PARES, MARES, ALUMNES I MESTRES PROTESTEN:

 Perquè no es massifiquen les aules amb un augment del 20% més d'alumnes en Infantil, Primària, Secundària, Formació Professional, Batxillerat.

 Perquè no s'eliminen programes educatius de compensatòria que atenen la diversitat de l'alumnat i a la integració escolar.

 Perquè la substitució de professors siga immediata estudiants.

queden

desatesos

els

 Perquè es mantinguen els menjadors escolars i no es reduïsca l'import de les beques de menjador.

 Perquè no s'elimine l'actual bo-llibre i seguisca la seua generalització en la secundària.

 Perquè es cree una xarxa d'infantil pública i no es rebaix l'import de l'actual bo infantil.

 Perquè no s'externalitzen i privatitzen servicis educatius públics que al final paguem tots.

 Perquè no disminuïsquen les beques en cap nivell educatiu.

 Perquè no se suprimisca el transport escolar.  Perquè no s'augmenten un 20% les taxes universitàries.

 Perquè es construïsquen els més de 200 centres educatius pendents i desapareguen els 930 barracons que existixen a la Comunitat Valenciana.

 Perquè els centres mantinguen la seua oferta actual de modalitats de batxillerat, que volen eliminar.

 Perquè

no es paralitze la Formació Professional de dos cursos complets amb més continguts pràctics.

ELS MESTRES PERQUÈ:

PROTESTEN,

TAMBÉ,

 En

els dos últims cursos la Conselleria d'Educació ha acomiadat a 2.422 professors.

 Perquè no admeten que a 7.000 interins els lleven dos mesos de salari i siguen enviats a l'atur.

 Perquè no admeten el retall del 50% del complement de formació bàsic per al seu reciclatge.

 Perquè no estan d'acord en què en el seu horari laboral s'incrementen les hores lectives.

 Perquè no s'augmenten les ràtios d'alumnes per aula i s'eliminen grups en els distints nivells educatius.

 Perquè no es desplacen i suprimisquen dels seus centres de treball a milers de funcionaris.

 Perquè no es acomiadem a milers d'interins i professors associats.

 Perquè es garantisquen les despeses de funcionament dels centres.

 Perquè no estan d'acord en què les seues baixes mèdiques es cobrisquen als 10 dies.

 Perquè no reduïsquen l'import del seu salari quan estan malalts.

 Perquè no admeten la supressió de 800 professors de desdoblaments.

Formació

Professional

 Perquè es cobrisquen les jubilacions amb oferta d'ocupació pública en educació per a disminuir les xifres de l'atur.

 Per

a evitar la reducció del personal d'administració i servicis educatius complementaris dels centres.

PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALITAT

Lâ&#x20AC;&#x2122;estoig