Escoles gimnàstiques by Junta AMPA Enric Valor

La sistematització de l’activitat física

Escoles Gimnàstiques Rosa Bernabeu Santisteban 18/02/2011 IES de Castalla. Educació Física

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ: BREU RESUM HISTÒRIC FINS 1800 2. L’ACTIVITAT FÍSICA FINS AL 1900 2.1.Escola alemanya 2.2.Escola sueca 2.3.Escola francesa

3. ELS GRANS MOVIMENTS (1900-1939) 3.1. Moviment del centre 3.2. Moviment del nord 3.3. Moviment de l’oest

4. LÍNIES GIMNÀSTIQUES 4.1. Òrbita cultural alemanya 4.2. Òrbita cultural escandinava (neo-sueca) 4.3. Òrbita cultural francesa 5. CONCLUSIÓ: ACTUALITAT DE LA GIMNÀSTICA I L’ACTIVITAT FÍSICA 6.BIBLIOGRAFIA

Activitats gimnàstiques minoiques.

1. INTRODUCCIÓ: BREU RESUM HISTÒRIC FINS 1800

Il·lustració de l’obra de Ieronimus Mercurialis De Arte Gymnastica (1569).

Portada del llibre de Jean Jacques Rousseau: Emile ou De l’Education (1762).

1. INTRODUCCIÓ: BREU RESUM HISTÒRIC FINS 1800

’activitat física és una part natural de l’esser declarava la treva sagrada en la que es paraven totes humà, de fet es part del nostre desenvolupa- les guerres, les olimpíades eren un element d’unió ment personal. Per això des de la prehistòria entre els grecs. Als Jocs es participava en les carres’ha desenvolupat fins a arribar a l’esport i l’educa- res, en llançament de disc i javelina, salt llarg, lluita, ció física tal com la coneixem. Durant l’època antiga carreres de cavalls i carros... Els guanyadors dels Jocs l’activitat física estava molt relacionada amb la reli- estaven considerats com a semidéus i aquesta va ser gió i l’espiritualitat una de les causes de la desaparició dels Jocs, amb el Evidentment durant la prehistòria tenia un ca- transcurs del temps els guanyadors eren adorats com ràcter de supervivència molt marcat que feia que els deus i això causava lluites entre ells. homo sapiens sapiens desenvoluparen les seues caEn la zona oriental, a Xina i India hi predopacitats físiques de manera que augmentava la seua minaven corrents filosòfiques, espirituals i religioses. eficàcia en la cacera. Aquest desenvolupament tam- En el cas de Xina el Cong Fu que data de 2700 anys bé tenia un caràcter ritual i espiritual ja que aquell abans de Crist o el Tai-Xi-Xuan establien sistemes amb millors capacitats físiques s’encarregava de gui- de moviment coordinats amb la respiració i sistemes ar al grup espiritual i socialment. D’aquesta manera de defensa personal. A India apareix el Ioga i altres aquell home (ja que les dones no estaven considera- ideologies que desenvolupen moviments posturals des capaces) que tenia millor condició física tenia un suaus i moderats que ajuden a arribar a l’equilibri protagonisme important en les noves societats que físic. s’estaven creant. A Roma, l’activitat física tenia un caràcter Durant l’època grega l’esport va tenir un gran marcadament militar, l’Imperi Romà en el seu afany desenvolupament ja que com manifestaven tots els de conquerir nous territoris va centrar el físic en el intel·lectuals de l’època, entre ells Plató, l’activitat desenvolupament de qualitats que foren útils en la física és una part molt important de la formació dels guerra, com és el cas dels gladiadors i els legionaris. joves grecs, és el principal mètode educatiu i el pilar En esta època es perd totalment l’interès per l’actide la formació personal i professional de l’individu. vitat física com a mecanisme en l’educació. Per això els grecs donen molta importància al cos, Com en tants altres àmbits de la cultura, l’Edat sobretot els espartans que tenien una forma d’edu- Mitja i el feudalisme suposen un retràs en el desencar als xiquets basada en el desenvolupament de les volupament de les activitats culturals i amb l’acticapacitats físiques, vitat física passa el ja que aquestes mateix. L’activitat els proporcionafísica estava mal ven més capacitat vista per l’Església mental de suportat que era el òrgan el sofriment. És a organitzador de Grècia on naixen la vida en aquesta els Jocs Olímpics època. Per a l’Esque tenien un origlésia el desenvolugen místic i religipament físic supoós ja que es feien sava la pèrdua de la en honor a Zeus. integritat corporal L’esport és tan imja que li dóna molta portant que mentre importància a l’eses feien els Jocs es Atletes: Pintura sobre ceràmica grega. piritualitat deixant

Il·lustració de l’obra de Ieronimus Mercurialis De Arte Gymnastica (1569).

de costat tot allò relacionat amb el físic. Així i tot, se celebraven tornejos i justes ja que els cavallers havien de desenvolupar la seua capacitat militar. De tota manera els cavallers estaven vistos per l’Església com a un mal exemple de conducta. Per tant l’activitat física sofreix un infravaloració absoluta en l’àmbit de l’educació i la vida social. Amb l’arribada del Renaixement retornen moltes de les costums clàssiques, entre elles l’interés pel cos i l’activitat física com a element important en el desenvolupament personal i professional d’un individu. És també durant el Renaixement quan comencen a sorgir noves competicions que intenten imitar el caràcter dels Jocs Olímpics Antics, es creen per exemple els jocs de Costwald al 1612, que no eren més que una reunió de gent on es tractaven aspectes físics i culturals, es feien carreres, salts, llançament de javelina, lluita, esgrima, ball, cant o escacs, entre altres activitats. En ells podien participar persones de qualsevol classe social, però la quantitat de gent que es reunia quan es celebraven causava disputes violentes i la poca organització va fer que desaparegueren precisament quan naixia l’interés pels Jocs Olímpics Antics. Per tant l’època del Renaixement es caracteritza pel retorn a la idea de l’activitat física com a part important del desenvolupament personal, com a part natural de l’ésser humà i com a activitat d’oci, és també en aquest moment quan comença a aparèixer la gimnàstica que es desenvolupa princi-

palment el segle XIX. Així ho manifesta Rousseau en el seu Emilio, llibre II: “Si desitja conrear la intel·ligència del seu alumne conree les forces que han de regir-la. Exercite el seu cos contínuament, faça-ho fort i sa, perquè puga fer-li intel·ligent i raonable; deixe-li treballar, deixe-li fer, deixe-li córrer, deixe-li cridar, deixe-li sempre en moviment, deixeli ser home de vigor i aviat es farà de raó” 1. Aquest és un exemple de la mentalitat dels humanistes, una mentalitat pedagògica que acaba formant la base del que és l’activitat física actual en quant a l’educació, ja que en aquesta època comencen a crear-se els primers programes d’educació física en les escoles que desenvolupaven noves habilitats dels alumnes. Durant aquest període comença a desenvolupar-se l’activitat física com a tal, per a més tard —durant el segle XIX— començar la seua sistematització. Aquestes idees senten la base de la posterior creació de nous moviments i escoles que transformaran la concepció de l’exercici físic proposant formes concretes del desenvolupament d’aquest. El desenvolupament d’aquesta part del Renaixement el farem a continuació en l’explicació de les diferents escoles

1 Jean Jacques Rousseau: Emilio o De la educación, citat per Alberto Langlade y Nelly R. De Langlade: Teoría general de la gimnasia, Stadium, Buenos Aires, 1983, pp. 24-25.

Gimnàstica pedagògica de Guts Muths.

2. L’ACTIVITAT FÍSICA FINS AL 1900

Escena característica d’un gimnàs de l’escola alemanya.

Sesió de gmnàstica sueca al’exercit d’aquest pais..

2. L’ACTIVITAT FÍSICA FINS AL 1900

es del 1800 apareixen diferents zones a les que es proposen diferents i noves maneres de realitzar els exercicis físics vinculades amb la gimnàstica que encara és una nounada.

2.1. L’escola sueca Als països nòrdics per al desenvolupament naix durant el segle XIX intel·lectual i integral de una nova manera d’enl’individu; militar, amb tendre l’activitat física exercicis durs que desenbasada en les idees huvoluparen les capacitats manistes que ressorgeiper a la guerra; mèdica, xen durant el Renaixeque fora capaç de correment. Durant la mateixa gir postures i servir com època en que es creen a teràpia; y estètica, per les escoles s’hi celebren a que el cos fora bell. a Suècia uns jocs anoPer tant aquesta nova menats jocs Pan-Escangimnàstica proposava un dinaus (1834) que posen desenvolupament anade manifest l’interés per tòmic, fisiològic, intel· l’esport i l’exercici que lectual i de correcció de naixen durant aquesta defectes físics de forma època. Amb el pas del harmònica, es a dir, de temps i degut a la influforma igualitària a tot el ència de la nova escola cos. Per a això Ling va sueca, aquestos jocs van desenvolupar un sistema acabar convertint el salt Pehr Henrik Ling, el creador de la gimnàstica sueca. d’exercicis que havien de en exercicis gimnàstics, seguir un esquema detercombinant-los així amb la lluita o les carreres. Per minat, o el que és el mateix, havien de tenir posició tant podem dir que aquesta nova forma de fer exer- inicial, desenvolupament i posició final. En ells s’uticici té una influència molt important en la societat litzava material tal com anelles, barra fixa, escales sueca del moment. oscil·lants, corda per a trepar... Per tant aquest autor Aquesta ideologia està basada en les idees de tenia una concepció analítica de la gimnàstica, es Pehr Henrik Ling i influenciades per les idees de tractava d’un sistema amb una concepció anatòmicGuts Muths que no van tenir molt èxit a alemanya. biològic-correctiva. Anatòmica, perquè desenvoluLing proposava exercicis físics amb l’objectiu de pava les habilitats de forma harmònica i igual a tot el formar el cos correctament i corregir les postures, cos; biològica, perquè estava basat en les necessitats per tant es basava en exercicis sistematitzats amb del nostre cos i correctiva, perquè tenia una finalitat la finalitat de produir modificacions al nostre cos i terapèutica. a les nostres tendències corporals. Ling propugnaPerò qui realment va aconseguir que l’obra de va una gimnàstica pedagògica, ja que era important Ling es transmetés va ser el seu fill Hjalmar Ling

que va sistematitzar, ordenar i completar l’obra de son pare i d’igual manera va traslladar les seues idees al sistema educatiu per a aplicar-les. Va ser Ling fill qui va crear el primer esquema d’una lliçó gimnàstica incloent-hi exercicis respiratoris amb la finalitat d’eliminar la tensió i desenvolupar la plasticitat. A pesar dels intents dels Ling per a que mitjançant la gimnàstica s’arribara a poder corregir defectes corporals, açò no va ser possible encara que van aconseguir fomentar l’interés per la salut en els països nòrdics on va triomfar aquest tipus de gimnàstica.

Finalment la gimnàstica desenvolupada per l’escola sueca, basada principalment en les idees dels Ling i altres que els van influenciar amb menor importància, es va convertir en un sistema d’exercicis simples, estàtics, basada en el moviment d’un nucli articular específic, caracteritzats per l’artificialitat dels moviments desenvolupats i executats amb un ordre seguit per les veus que organitzaven els exercicis. Amb el temps l’escola sueca va evolucionar fins convertir-se en el moviment del nord. La rigidessa característica de la gimnàstica sueca va tindre molta acceptació en l’àmbit militar (a l’esquerra) i en el contexte escolar (part inferior de la pàgina).

2.2 Escola alemanya Amb el Renaixement sament racional i lògic apareixen les noves idees alemany. És el primer en de la gimnàstica com a eleestablir la necessitat que ment pedagògic i Roussel’educació física es practiau influeix molt amb les cara segons les necessitats seues idees en aquest nou fisiològiques i els coneixepensament. L’alemany Joments anatòmics establint hann Bernhard Basedow moviments molt naturals. és un dels primers en esGuts Muths crea una sètablir l’exercici físic dins rie d’exercicis molt orgadel sistema escolar prinitzats, regulars i prescrits mari seguint les idees de amb anterioritat i els sepaRousseau, creant un pla ra en tres grups: els exerd’exercicis físics educatiu, cicis gimnàstics vertaders, harmònic i integral. els treballs manuals i els Però és Guts Muths jocs col·lectius juvenils. qui li dona un nou enfoMuths és l’autor amb cament a aquest concepte, majors aportacions en és el pare de la gimnàstica quant a fonaments teòpedagògica, a pesar que a Guts Muths, pare de la gimnàstica pedagògica. rics, el que ha permès part Alemanya les seues idedel desenvolupament de es tenen poc seguiment per la major influència de les diferents manifestacions esportives i activitats a la gimnàstica amb caràcter nacionalista que expli- l’aula en l’actualitat, convertint-se així en el pare de carem a continuació. Muths com ja hem dit és el l’educació física alemanya en l’actualitat. És tal la pare de la gimnàstica pedagògica que crea basant-se seua importància que també influència a Ling en la en les idees clàssiques i molt influenciada pel pen- seua creació de la nova gimnàstica sueca.

Instal·lació gimnàstica dissenyada per Guts Muths.

Il·lustració d’una classe de Jahn, amb alguns dels seus originals aparells gimnàstics.

Però sens dubte el que major influència va tenir en la societat alemanya de l’època va ser F. Ludwing Jahn degut al caràcter patrioticosocial de la seua gimnàstica que ressaltava la raça ària i volia desenvolupar així la seua força. Cal recordar que la situació política d’alemanya, envaïda per Napoleó, era propensa a aquesta actitud patriòtica. Jahn crea la Gimnàstica hui coneguda com a Olímpica, Internacional o Esportiva. Era una gimnàstica purament militar, exigent i discriminatòria que tenia com a finalitat desenvolupar la capacitat de sofriment i l’esperit combatent dels joves. Vol separar-se de tal manera de la gimnàstica fins el moment establerta que li canvia el nom i la nomena turnkunst. També cal destacar la influència de Adolph Spiess que sistematitza l’activitat física i estableix que

Friedrich Ludwing Jahn.

els exercicis s’han de dur a terme durant dues hores, tres vegades per setmana, i hi desenvolupa un programa especial per a xiquetes. Spiess intenta incorporar metòdicament la gimnàstica a les institucions educatives alemanyes i destaca la importància de l’activitat física sota sostre i a l’aire lliure. Arrel d’aquestes noves formes d’entendre la gimnàstica, a Alemanya s’estableix una lluita entre la gimnàstica de Muths o la de Jahn. En aquell moment va ser la de Jahn la que va predominar però actualment és Muths el pare de la gimnàstica alemanya a les escoles. Aquesta gimnàstica alemanya amb el seu sistema sintètic i rítmic ha permès que l’elecció de materials e instal·lacions adequades i l’entrenament sistematitzat i dur hagen sigut desenvolupats.

Instal·lació d’Adolf Spiess, amb especial atenció a les xiquetes.

2.3. Escola francesa El naixement de la Amorós és criticat per nova gimnàstica que es crear una gimnàstica que és crea a França és degut la unió entre la de Muths i principalment a l’aportala de Janh, i per acostar-se ció de Francisco Amorós més a la militar que a l’esun valencià exiliat a França colar. Però altres entesos per les seues idees liberals. defenen que ell es basa en Aquesta escola es caractepart de les idees de Pestaritza per tenir una conceplozzi i que Amorós publició natural i utilitària de la ca la seua obra abans que gimnàstica. la de Janh fora expandida Les idees de Francisi traduïda. De qualsevol co Amorós es base en les manera la gimnàstica que de Johann Henrich Pestaproposa Amorós està basalozzi qui sempre va estar da en el desenvolupament molt preocupat pel millode les qualitats físiques a rament de l’educació amb la mateixa vegada que les una base psicològica pasintel·lectuals mitjançant sant d’activitats més fàcils la utilització d’aparells i a més difícils basant-se en El coronel valencià Francisco Amorós i Ondiano. instruments com maces o la pràctica. D’aquesta mahalteres. Els exercicis denera va proposar unir i vincular l’educació física senvolupats per Amorós són rítmics i acompanyats metòdica amb moviments naturals a l’exterior, com de càntics per a activar la respiració. són la lluita, l’escalada o l’equilibri. Pestalozzi estaSota la influència d’Amorós es crea l’escola bleix dos tipus de gimnàstica la intuïtiva o natural i francesa amb un caràcter global ja que el cos hi parla planificada o sistemàtica que posteriorment es va ticipa als exercicis com un tot, sent la seua finalitat separar en industrial i militar. Aquesta última gim- preparar a l’individu per a la vida adulta perfeccionàstica planificada militar és la que agafa Amorós nant els moviments naturals i aconseguir el domini com a base. corporal per a aconseguir un cos estèticament bell.

Imatge del pedagog Johann Heinrich Pestalozzi.

Instal·lació gimnàstica de Francisco Amorós per desenvolupar el seu mètode.

Plana del llibre Nouveau manuel complet d’education fisique, gymnastique et moral (vol. 2), de Francisco Amorós, Marqués de Sotelo (1848).

Gravat colorejat que representa l’activitat d’un gimnàs a principis del segle XX.

3. ELS GRANS MOVIMENTS (1900-1939)

La gimnàstica, també al teatre.

Isadora Duncan.

3. ELS GRANS MOVIMENTS (1900-1939)

3.1. Moviment del centre El moviment de centre es divideix en dos tipus diferents de manifestacions, la manifestació artísticrítmic-pedagògica i la tècnic-pedagògica. Aquest nou moviment es desenvoluparà paral·lelament a un nou concepte de la vida i els seus problemes. La manifestació artístic-rítmic-pedagògica pertany a les aportacions de la Rítmica de Dalcroze i la Gimnàstica Moderna. Evidentment aquest moviment està molt lligat a la dansa expressionista del moment. Aquest nou concepte de la Gimnàs-

tica Moderna és un moviment femení que acabarà influint en la gimnàstica masculina i els inspiradors de la qual són professionals de la dansa, el teatre i la música. Els creadors més importants d’aquest moviment són Jean George Noverre, François Delsarte i Isadora Duncan. Noverre va ser un incomprès de la seua època ja que buscava una nova dansa que representara els moviments del ballarí, amb els quals aquest poguera ensenyar la seua ànima, per a això s’inspira en la na-

Emile Jacques Dalcroze, un dels principals impulsors de la incorporació del sentit rítmic a la gimnàstica.

Retrat de Noverre i representació d’una de les seues creacions: Danse Chinese.

tura, en els seus moviments i sorolls. Delsarte defineix el cos com una unitat i establint la idea que el cos s’ha de moure en la seua totalitat per a aconseguir arribar a la màxima expressivitat. Segons Delsarte els gestos i moviments del nostre cos conformen el llenguatge expressiu. Però sens dubte el que més influeix en aquest nou concepte de gimnàstica és l’adaptació americana de les idees de Delsarte. Isadora Duncan influència el moviment expressionista de Munic i descriu una dansa basada en la natura destacant la importància del desenvolupament harmònic del cos.

Exercicis expressius de Delsarte.

Emile-Jaques Dalcroze aporta molts conceptes a esta manifestació artistic-ritmic-pedagògica. Dalcroze té una idea molt pedagògica de l’exercici físic, defensa que un alumne capaç de seguir el compàs i el ritme tindrà més capacitat per a organitzar els seues pensaments d’una forma més precisa. Els seus exercicis es basaven en el seguiment d’ordres (hop!), són exercicis en els que s’utilitza una gran concentració el que proporciona un perfecte equilibri entre els centres nerviosos i de moviment, gràcies a l’harmonització dels moviments queda garantida la imaginació i l’expansió dels sentiments.

Harmonització del moviment, segons les teories de Dalcroze.

El moviment expressionista de Munic té una gran influència en el desenvolupament de la creativitat en la Gimnàstica Moderna. La base d’aquest moviment és fer a l’espectador experimentar els mateixos sentiments que els de l’artista expressionista. Rudolf von Laban va contribuir artísticament amb noves tècniques, coreografies i moviments en la dansa; educativament establint la dansa, l’art i els moviments dramàtics com a tècniques educatives; i industrialment fent anotacions i planificant exercicis i procediments de treball. Però va ser Rudolf Bode el creador de la gimnàstica expressiva, influenciat pels Rudolf Bode. autors nomenats amb anterioritat. En línies generals la gimnàstica de Bode es regeix basant-se en tres principis: el de la totalitat, el del canvi rítmic i el de l’economia. El principi de la totalitat, simplement explicat significa que “qualsevol moviment que es realitze ha de donar oportunitat a què la unitat cosesperit actue de forma harmònica i rítmica” 2. En el principi del canvi rítmic Bode estableix que qualsevol moviment ha de ser una transició d’un estat de tensió a un de relaxació, d’ací que els exercicis proposats per Bode es basen en l’oscil·lació. El principi

d’economia estableix que els moviments totals de l’home que es basen en el pas de l’estat en tensió al relaxat sols són econòmics quan són elevats per la participació de l’esperit. Els exercicis de Bode es basen en el resort que no és més que l’oscil·lació del pes corporal, però també treballa amb aparells com pilotes o pilotes medicinals. La corrent gimnàstica coneguda hui com Gimnàstica Moderna va ser una creació de Bode, però després altres professionals van fer les seues aportacions com és el cas de Heinrich Medau. Les majors aportacions de Medau al camp de la gimnàstica són tres principalment. La primera aportació és la utilització d’aparells portàtils ja que tenen la capacitat d’alliberar l’individu per així crear moviments orgànics més complets i naturals. La segona aportació és que una correcta postura pot ser el punt de partida per a crear nous moviments i com pot aconseguir-se aquesta postura correcta mitjançant la modelització de la respiració. La tercera aportació és el desenvolupament de determinats conceptes com el treball musical d’improvisació, els moviments d’oscil·lació o l’ampliació del contingut rítmic de la gimnàstica.

2. Alberto Langlade i Nelly R. De Langlade: Ibídem, p. 92.

Recreació actual del mètode gimnàstic d’Heinrich Medau, caracteritzat per la utilització dels aparells portàtils.

Hilma Jalkanen crea també la Nova Gimnàstica Femenina Finlandesa que contribueix en molts aspectes dels quals cal destacar l’expressivitat corporal i la utilització de contraccions isomètriques sos-

tingudes alternades amb relaxaments i ritmes musicals. Jalkanen remarca la importància de l’alternança entre la contracció i la relaxació, la importància de la postura i de la respiració.

Demostració de la Nova Gimnàstica Femenina Finlandesa, d’Hilma Jalkanen.

Però de tota manera la Gimnàstica Moderna encara està en continua evolució, actualment falla ja que no considera en els seus conceptes molts dels avanços biològics, es tracta d’una modalitat clarament femenina i els seus treballs amb orientació formativa s’ajusten únicament a tècniques amb l’objectiu d’aconseguir el moviment orgànic i rítmic del que ja hem parlat abans. Actualment la seua influència en el panorama internacional de la gimnàstica és enorme, però en molts casos no és aplicable a nivell escolar per la seua dificultat ja que es mostra insuficient. En quant a la manifestació tècnic-pedagògica del Moviment del Centre, es basa principalment en la Gimnàstica Natural o Escolar Austríaca de Karl Gaulhofer i Margarete Streicher. La seua obra naix com a contraposició als exercicis de caràcter militar predominants a Alemanya i al caràcter terapèutic de la gimnàstica a Suècia, entre altres raons. La Gim-

nàstica Escolar Austríaca té com a finalitat arribar al “desenvolupament òptim de l’home sencer” 3. Per això aquesta gimnàstica relaciona constantment els exercicis físics com a elements didàctics que s’adeqüen a les necessitats del xiquet. És un sistema natural, ja que acosta al xiquet a moviments habituals a l’exterior i es basa en les necessitats pròpies del xiquet per a establir els exercicis adequats. Els exercicis poden dividir-se en quatre grups: exercicis de compensació, que suprimeixen i milloren les debilitats corporals; exercicis formatius, que afavoreixen la forma personal del moviment; exercicis de performance i art en moviment, que són exercicis acrobàtics, i la dansa. Aquest nou concepte de l’exercici físic s’ajusta més a la concepció actual del que és l’educació física. Les seues característiques més visibles són l’execució d’exercicis per parelles o en grups i la utilització d’aparells i la seua manera natural de treballar amb ells. 3. Ibídem, p. 152.

Imatges de la Gimnàstica Escolar Austríaca.

3.2. Moviment del nord

Elli Bjorksten

Elin Falk

A l’igual que el Moviment del Centre, el Mo- ció d’eixa soltesa de la que ja hem parlat abans, la viment del nord també es divideix en diferents ma- concepció del ritme com a mesura de control dels nifestacions: manifestació tècnic-pedagògica, mani- exercicis, la utilització de la música, el fet que el festació científica i el nexe entre una manifestació i pensament es centrara en la respiració, la importànl’altra (l’eclecticisme), però totes elles englobades en cia de l’estètica dels moviments. Cal dir que hi existeixen moltes diferències entre el concepte de ritme la gimnàstica neo-sueca. En quant a la manifestació tècnic-pedagògica de E. Bjorksten i el de l’actual Gimnàstica Moderna, cal destacar la Gimnàstica Femenina d’Elli Bjorks- que la seua preocupació rítmico-estètica-expressiva ten, la Gimnàstica Fonamental de Niels Bukh o va acabar sent productiva. Bjorksten va influenciar la la Gimnàstica Escolar d’Elin Falk, entre altres. La gimnàstica masculina posterior i la gimnàstica neoGimnàstica Femenina d’Elli Bjorksten presenta els sueca, la seua innovació va ser enorme i hi va aportar exercicis gimnàstics amb la finalitat de satisfer la ne- llum i va verificar molts conceptes de l’escola sueca cessitat de moviment del cos fent treballar els mús- com la necessitat de la localització de l’exercici o la necessitat de seculs de manera guir la lliçó sota completa o deun esquema ajussenvolupar una tat. La Gimnàsbona postura, la tica Fonamental força i la resisde Niels Bukh tència en el tre(classificada dins ball entre altres. de la gimnàstica Les contribudanesa) naix com cions d’aquesta a violenta contraautora en el terposició del sistereny pràctic són ma suec d’exerl’aportació de cici físic, perla idea de soltequè hi tenia un sa o llibertat en caràcter militar, els moviments, perquè la quanla creació d’una titat d’exercici nova tècnica que era insuficient... facilitara l’adop- Sessió actual de gimnàstica neosueca.

El danés Niels Bukh dirigeix una demostració de la seua Gimnàstica Fonamental.

Aquesta gimnàstica té una finalitat física i espiritual i les capacitats principals que s’han d’obtenir mitjançant l’exercici d’aquesta són la força, la flexibilitat i la destresa. Bukh, a diferència del sistema de Ling que era molt estàtic, crea un programa més dinàmic creant cadenes de moviments. En el camp pràctic, Bukh utilitza elements tècnics tals com el dinamisme, el ritme, la flexibilitat, les preocupacions preventives i correctives, la destresa, major aprofitament del temps, importància de l’estètica i l’espectacularitat... En general la seua obra va servir per a reafirmar determinats conceptes de la gimnàstica sueca i denegar uns altres. La Gimnàstica Escolar d’Elin Falk va aportar idees importants basades en les de Ling com són la importància de la postura i de les posicions inicials i finals, l’aspecte recreatiu de l’activitat física, la major naturalitat en els moviments —ja sense veus de direcció—, el treball als peus com a òrgan d’impuls i el concepte de ritme quan caminem i ens movem. La seua obra no deu ser considerada com una còpia de la Gimnàstica Natural Austríaca perquè no ho és, ni tampoc ho és de la gimnàstica de Bode i els seus continuadors. Li va donar prou importància a la postura de la columna vertebral i per això en la seua gimnàstica té molta importància que la localització dels exercicis siga molt específica. El nexe entre les dues variants del moviment

del Nord el constitueix l’eclecticisme de Josef Gottfrid Thulin. Thulin crea una sèrie d’exercicis en forma de joc i de conte per atraure els més xicotets, els qui han de ser estimulats mitjançant la imaginació. Thulin intenta adaptar la ciència i els seus avanços a la nova manera de fer exercici que havia nascut i que no havia adaptat aquestos avanços. Thulin contribueix en la gimnàstica neo-sueca aportant naturalitat als moviments, economitzant els esforços o aportant nous exercicis basats en la Gimnàstica Austríaca. La manifestació científica del moviment del nord es centra en la fisiologia de Johannes Lindhard. L’obra de Lindhard presenta un enfocament totalment científic de la gimnàstica i una agressivitat i ironia enormes per no pertànyer a la mateixa àrea que la resta de professionals que estudiaven l’activitat física. Les principals contribucions de Lindhard són la gimnàstica i la universitat com a lloc d’importància per a la pràctica de l’exercici físic, la fisiologia com a mecanisme per a conèixer millor el cos i, per tant, la gimnàstica i la crítica al món gimnàstic on podem trobar una intenció de destrucció de totes les idees anteriors Totes aquestes modificacions i contribucions a la gimnàstica neo-sueca van elevar el seua valor com a expressió educativa ja que es va construir sobre una finalitat purament formativa.

3.3. Moviment de l’oest El moviment de l’Oest es divideix en diferents manifestacions: la científica, la tècnic-pedagògica i el nexe entre ambdues. La manifestació científica d’aquest moviment es veu influenciada per les teories de Ling i, per tant, es centra en una preocupació dels metges pels problemes dels exercicis amb una finalitat terapèutica, la qual cosa els va fer caure en unes conseqüències negatives, ja que es va fer dels exercicis un problema mèdic, es va relacionar excessivament els conceptes de salut i malaltia amb l’exercici físic i es va profunditzar en temes biològics, deixant de costat els aspectes tècnics, pedagògics i psico-sociològics. El nexe entre ambdues manifestacions és l’eclecticisme de Georges Demeny. Demeny va fer contribucions científiques a la gimnàstica del moment ja que va aplicar les ciències biològiques en la interpretació dels problemes de l’educació física, va estudiar el moviment humà millorant instruments i tècniques, i aplicant aquestos coneixements de forma controlada va millorar alguns aspectes tècnics de la gimnàstica. En quant a l’àmbit tècnic-pedagògic, Demeny descriu l’educació física com “el conjunt de mitjos destinats a ensenyar a l’home a executar un treball mecànic qualsevol amb la major economia possible en la utilització de la força muscular” 4 . Demeny va establir que el moviment havia de ser complet, continu, circular i basat en la independència de les contraccions musculars, a més va distingir quatre efectes dels exercicis físics: efecte higiènic, estètic, econòmic i moral. La seua obra va ser ampla i complexa i en el camp gimnàstic deu ser apreciat

Chronophotographie de Georges Demeny.

baix l’enfocament crític i pràctic, així i tot les seues aportacions van ser oblidades ràpidament per l’escola francesa. 4. Ibídem, pp. 261-262.

A banda de les seues aportacions en el camp de la gimnàstica, Georges Demeny va ser dels pioners en la utilitització del cinema per l’anàlisi dels moviments esportius, amb les seues chronophotographies.

En quant a la manifestació tecnicopedagògica cal destacar el Mètode Natural de Georges Hébert que es caracteritza pel seu caràcter liberal. Hébert parla de l’aire lliure, del treball en plena natura, quasi nu i d’exercicis físics utilitaris, de tal forma que el seu concepte encaixa més amb la definició actual d’educació física. Els punts fonamentals de la seua obra són: el desenvolupament i perfeccionament de l’home primitiu fins a l’home civilitzat, la crítica al greu error de l’educació física de la seua època (que

tendia a l’especialització excessiva) i l’educació com a guia. Les seues lliçons d’exercicis es basen en tres possibilitats segons el seu caràcter: treball generalitzat, el treball més tècnic i el treball de manteniment. Les seues aportacions van ser molt importants en el desenvolupament del moviment de l’Oest. A pesar d’això aquest moviment francès no és capaç d’aportar solucions ni teories realment útils als problemes que planteja l’educació física del moment.

Retrat de Georges Hebert i reproducció d’una de les sues obres.

Una imatge d’instal·lació gimnàstica derivada de les idees de Georges Hebert.

Fotografia de promoció del Comité Olímpic Italià per als Jocs Olímpics de Pequí.

4. LÍNIES GIMNÀSTIQUES

tu al ac a tic m nà s Gi De l’alta competició...

...al gimnàs...

...o al carrer. 28

4. LÍNIES GIMNÀSTIQUES 4.1. Òrbita cultural alemanya Una vegada desaparegut el concepte de l’Escola que era la Gimnàstica Moderna l’única capaç de Alemanya arrel del Moviment del Centre, sorgeix permetre un total desenvolupament rítmic-expresuna nova realitat a alemanya caracteritzada per un siu, que l’adaptació d’aquesta a l’home serà exitosa procés d’integració i evolució i un procés de revita- quan cada esportista realitze el moviment amb la lització. tensió adequada per En el procés que aquest siga vid’integració i evoril i aquesta forma lució basat en la d’actuar rítmica deu Gimnàstica Modertransferir-se als trena i en la Gimnàsballs amb aparells, tica Natural Ausals exercicis d’agitríaca es produeix litat al sòl i a desuna canvi degut a treses que permel’evolució dins de ten fer espectacles l’escola de Medau majors. Influeixen de la gimnàstica ormolt amb els seus gànica i l’extensió a coneixements All’àmbit masculí de berto Dallo i Otto l’execució d’exerciHanebuth, els qui cis amb aparells. La no anem a descriugimnàstica orgànica re. En la gimnàstide Medau es basa en El professor argentí Alberto Dallo, envoltat de gimnastes al 1959. ca austríaca hi van un gimnàstica global haver continuaque té en compte particularment dors d’aquest corrent, tenint en la influència de l’aparell digestiu, compte la pausa que va suposar el respiratori i altres òrgans. Les la Segona Guerra Mundial per majors aportacions de Medau al sistema educatiu austríac que són la puntualització de que una va seguir un model hitlerià. correcta postura és el punt de L’actual Gimnàstica Interpartida i la seua preocupació per nacional deriva d’aquesta branca la claredat i la precisió. Aquesalemanya. Actualment es basa ta gimnàstica de Medau s’aproen la realització d’exercicis soxima al que hui coneixem com bre les barres paral·leles, sobre a Gimnàstica Rítmica ja que barra fixa, sobre cavalls amb ja s’hi utilitzaven aparells com anelles, anelles, sòl i bots sobre cercles i pilotes i era únicament cavall, per als homes. Per a les femenina. Per altra banda ja hi dones es basa en exercicis de sòl, existia el desig que els homes en el cavall de salts, en la barpogueren treballar els beneficis ra d’equilibri i en les paral·leles de la Gimnàstica Moderna baasimètriques. Evidentment la sant-se en els tres principis esGimnàstica Internacional, hui tablerts per Bode. Hi ha una sèen dia deriva de molts autors, rie de pedagogs amb unes idees moltes teories i de la dansa, per comunes respecte açò i establien Portada d’una obra d’Otto Hanebuth. descomptat.

Gimnàstica de competició en els Jocs Olímpics

Tant la Gimnàstica Artística o Esportiva, com la Gimnàstica Rítmica tenen els seus arrels en els moviments del centre i l’òrbita alemanya 30

4.2. Òrbita cultural escandinava (neo-sueca) El Moviment del Nord es tracta d’un trencament amb la tradició i l’esperit tancat de la tradició sueca i les contribucions de determinats autors van donar lloc a la gimnàstica neo-sueca. Els creadors de la gimnàstica neo-sueca es van nodrir principalment de la gimnàstica de Ling però va estar influenciada per la gimnàstica Moderna, la Internacional i l’escolar austríaca. D’aquesta manera es crea la Gimnàstica Jazz, una sèrie d’exercicis als que se’ls ha afegit música jazz, bàsicament. La vella escola sueca es va veure influenciada per moltes línies gimnàstiques i açò és degut a la seua intenció d’evitar l’encasellament en la gimnàstica de Ling, ja que considerant que es troben en retràs respecte a la resta d’Europa intenten incorporar tot el material que està oferint-se nou en aquesta àrea. Però a més són els primers en comprendre aquest nou sentit d’universalització que regirà la gimnàstica a partir d’ara i comencen a experimentar i a integrar el material de les diferents línies gimnàstiques dins de la seua pròpia d’una manera harmònica.

Sessió d’aeròbic, una manifesació actual derivada de la gimnàstica sueca.

Gimnàstica jazz. El seu orige també és l’escola sueca, amb aportacions de la gimnàstica moderna, la internacional o rítmica i l’escolar austríaca

4.3. Òrbita cultural francesa No ens ocuparem de l’òrbita cultural francesa per tractar-se de la menys important i per tractar prou àmbits no referits a la gimnàstica. Cal destacar

la influència del mètode natural de Georges Hebert i el treball de la Federació Francesa de Gimnàstica Educativa i Gimnàstica Voluntària.

L’aplicació dels conceptes gimàstics de l’escola francesa, amb autors com Amorós o Hebert, ha esdenvingut habitual en la preparació física de les forces armades.

El parcour o parkour pot ser constituisca la darrere manifestació del mètode natural propugnat per l’escola francesa.

La pràctica del parcour es desenvolupa al carrer i utilitza com a aparells els elements del mobiliari urbà.

5. CONCLUSIÓ: ACTUALITAT DE LA GIMNÀSTICA I L'ACTIVITAT FÍSICA

Recreació actual del tipus de moviment propugnat per Isadora Duncan.

Molts dels elements de l’actual caos gimnàstic es relacionen amb les aportacions de la dansa a la pràctica artística, quotidiana o competitiva de la gimnàstica.

5. CONCLUSIÓ: ACTUALITAT DE LA GIMNÀSTICA I L'ACTIVITAT FÍSICA

mb el pas del temps, aquestes corrents gimnàstiques tan diferenciades durant el segle XIX, van acabar fonent-se de manera que cadascuna contenia el que li interessava de l'altra fins a arribar a l'actualitat. El moment actual de la gimnàstica es defineix com a Caos Gimnàstic, degut a eixa poca diferenciació entre línies i moviments, i a la gran abundància de teories, línies, professionals... De manera que —entre altres diverses manifestacions—la gimnàstica s'ha convertit en un nou esport que està en continu canvi. Com ja hem vist a través d'aquest treball l'activitat física té una gran importància en el desenvolupament humà. En la prehistòria, per exemple, l'homo sapiens sapiens no hauria evolucionat mentalment si no s'haguera preocupat de caçar i de buscar unes qualitats físiques millors per a aconseguir un desenvolupament mental major.

Els objectius principals de l'educació física són la formació corporal, l'educació motriu, l'augment de l'eficiència i la creació del moviment. Aquests quatre conceptes han de ser la base de qualsevol professional que educa als xiquets en la importància de l'esport en la seua vida. L'activitat física i la seua importància pedagògica estan infravalorades en molts casos pels propis alumnes que consideren que l'educació física és una hora per a desfogar-se. Potser després de dos segles de canvi és necessari fer conscients a aquells qui practiquem l'activitat física de la importància d'aquesta sobre la nostra ment i el component psicosocial que té l'esport i l'activitat física en general. L'activitat física proporciona molts beneficis i la inactivitat causa malalties que desgraciadament estan molt presents en la societat actual ja que l'esport s'ha vist substituït per la televisió o les vídeo consoles. És necessari un canvi en la nostra mentalitat.

Chronophotographie de Georges Demeny.

6. BIBLIOGRAFIA Llibres Diem, Carl: Historia de los deportes, Luis de Caralt, Barcelona, 1966. Langlade, Alberto y R. De Langlade, Nelly: Teoría general de la gimnasia, Stadium, Buenos Aires, 1983 (2a ed., la 1a edició és de 1970).

Pàgines web: http://www.uclm.es/profesorado/mvelasco/contenidos/uclm/docencia/ Bases%20Teoricas/Materiales/Las%20escuelas%20gimn%C3%A1sticas%20y%20 su%20relaci%C3%B3n%20con%20la%20actividad%20f%C3%ADsica%20y%20 educaci%C3%B3n%20f%C3%ADsica%20actuales.htm http://www.efweb.net/escuni/BASES%20TEORICAS%20EF/TRABAJOS_ AF/2008_09/6ESCUELAS%20GIMNASTICAS.pdf http://historiaefi.blogspot.com/2007/05/corrientes-gimnsticas-gimnasia-sueca-y.html http://www.uhu.es/65111/temas/tema2_3ma.htm http://books.google.com/books?id=oeMyuIhEIgsC&printsec=frontcover&hl=es#v=onep age&q&f=false http://books.google.com/books?id=Xe4bwTVDIugC&printsec=frontcover&hl=es#v=one page&q&f=false http://www.efdeportes.com/efd58/conoc.htm http://www.efdeportes.com/efd86/jjoo.htm http://www.efdeportes.com/efd8/gimnasia.htm http://naiie-enp9.blogspot.com/2010_09_01_archive.html 36