Fil Directe Any XV · Número 29 · Juliol 2011
El GAM rememora l’arribada del primer tractor a Montellà · Ara fa 50
anys d’aquell esdeveniment. El primer tractor va ser un Steyr, que van comprar a cal Manó pàg. 6
· Alfred Pérez-Bastardas presenta el seu últim llibre a Montellà pàg. 2
· Manel Figuera ens proposa una pujada al Cadí per la canal del Cristall pàg. 14
Sumari - Miscel·lània: pàgines 2i3 - La parla cerdana, pàgina 4 - Cartell d’activitats de la Diada del GAM: pàgina 5 - L’arribada del primer tractor a Montellà: pàgines 6a9 - Castell de Sant Romà, descripció i recerques (i III): pàgines 10 i 11
- La Festa les Llibre del Pirineu compleix 15 anys: pàgina 12 - L’escola se’ns apropa: pàgina 13 - Cristalls del Cadí: per la canal del Cristall: pàgines 14 a 18 - Herbes, plantes i flors: pàgina 19 - Racó del llibre pirinenc: pàgines 20 i 21
gam
GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ
Editorial Aquest mes d’agost farà quatre anys que l’actual Junta Directiva del Grup d’Amics de Montellà es va posar a treballar. Han estat quatre anys d’esforç continu per tirar endavant un projecte que, creiem, ha aconseguit bona part dels objectius proposats. Fer ara i aquí una llista de tot el que s’ha fet seria una tasca àrdua i podria semblar que pequem d’immodèstia. Mirant els diversos butlletins del Fil Directe, hom pot veure quins han estat els nostres passos més destacats –entre els quals voldríem remarcar, només, la multitudinària celebració dels 25 anys de l’entitat– així com també les mancances –que n’hi ha, com no podria ser d’altra manera– de la tasca d’aquesta Junta Directiva. Els èxits d’aquests quatre anys, tanmateix, no poden considerar-se mèrit únicament dels membres de la Junta, ans al contrari. Tot el treball realitzat no hauria estat possible sense la col·laboració –directa o indirecta– de la setantena de socis de la nostra associació i de tots els simpatitzants que ajuden, col·laboren i, sobretot, participen de les nostres activitats. Sense totes aquestes persones, el projecte no només no hauria estat possible, sinó que estaria mancat de sentit. És cert que no tot han estat flors i violes. Però la Junta Directiva prefereix quedar-se amb els bons moments d’aquests quatre anys –que han estat molts– més que no pas recordar dies menys positius. Diuen que el qui fa tot el que pot no està obligat a més. Partint d’aquesta premissa i mirant de manera retrospectiva aquest període, pensem que ens mereixem treure una mica de pit i estar orgullosos de la feina feta, sempre tenint en compte que en queda molta per fer i recordant que tot allò que no ens mata, ens fa més forts. La Junta Directiva
miscel·lània
Alfred Pérez-Bastardas presenta el seu darrer llibre a Montellà
GUILLEM LLUCH Coincidint amb el dia de Sant Jordi, l’escriptor Alfred Pérez-Bastardas va presentar el seu darrer llibre, La Cerdanya, quadern de notes, al Bar Tupinet de Monte-
llà. L’acte, organitzat pel Grup d’Amics de Montellà, va comptar amb una bona afluència de públic i després de la presentació, l’autor va firmar un bon nombre de llibres. La Cerdanya, quadern
Kílian Jornet, designat Cerdà de l’any 2010 GUILLEM LLUCH L’esportista Kílian Jornet, veí de Montellà durant molts anys i exalumne de l’escola Ridolaina, ha estat designat Cerdà de l’Any 2010. El jurat del premi, organitzat per l’Institut d’Estudis Ceretans, Amics de Cerdanya i Ràdio Pirineus, l’ha triat, gairebé per unanimitat, per davant de Manel Figuera i la Ruta de les Tres Nacions, que eren els altres finalistes. El jurat ha tingut en compte
els mèrits esportius de Jornet, però també la seva implicació tant a l’Alta com a la Baixa Cerdanya. La proclamació es va fer el passat 14 de maig a la capella de la Mare de Déu de Gràcia de Puigcerdà, mentre que l’entrega del guardó es va fer a la Formatgeria de Llívia. Jornet estava competint a l’estranger i no va poder assistir als actes, però sí que hi van ser els seus pares, l’Eduard i la Núria, i la seva germana Naila. 2
de notes és un llibre de reflexions i vivències d’un barceloní que fa més de quaranta anys va descobrir la comarca i se’n va enamorar. Dels pensaments que l’autor transmet en aquest llibre, alguns dels quals força controvertits, es desprèn que està preocupat pel futur d’una comarca marcada pel creixement urbanístic dels darrers anys i per l’evolució del turisme. El llibre vol ser una reflexió del passat, del present i del futur del petit país de la Cerdanya. Alfred Pérez-Bastardas, nascut a Barcelona l’any 1944 i amb segona residència a Bolvir, és historiador, Premi Extraordinari de Llicenciatura el 1979 i doctorat a la Universitat de Barcelona el 1985. A banda d’aquest llibre, és autor de mitja dotzena més de volums.
El GAM col·labora amb l’Operació Cabrinetty El GAM ha col·laborat en la campanya de recaptació popular iniciada per diferents associacions de Puigcerdà i de Cerdanya, per tal de recuperar l’estàtua del general Cabrinetty, tot fent una donació econòmica. Cabrinetty va defensar la Vila dels atacs carlins, i és considerat un heroi a Puigcerdà. L’antiga estàtua va ser destruïda durant la Guerra Civil i la nova s’ubicarà a la plaça de Puigcerdà que duu el seu nom.
miscel·lània El soci del GAM Llorenç Vergés edita el Poema de Sant Llorenç del Munt d’Iu Pons GUILLEM LLUCH
Entre les novetats literàries de la passada diada de Sant Jordi volem destacar des d’aquestes pàgines l’edició del Poema de Sant Llorenç del Munt, del poeta i dramaturg Iu Pons i Serdanyés (1902-1959), que ha anat a càrrec del soci del GAM Llorenç Vergés. Iu Pons, considerat el millor poeta terrassenc dels anys centrals del segle XX, va néixer a Sants i es va traslladar a la ciutat de Terrassa, arran del seu casament, l’any 1927. Va publicar alguns reculls de poemes molt ben valorats per la crítica: Poemes i epigrames (1931), Nous poemes (1931) o Les mans (1947). En morir, va deixar inèdita bona part de la seva obra, que inclou poesia, teatre i alguna novel·la. Entre aquests inèdits destacava el Poema de Sant
Llorenç del Munt, un extens poema narratiu de prop de 5.000 versos ben conegut pels terrassencs amants de la poesia
i l’excursionisme, però que mai no s’havia pogut editar. Ara, gràcies a la fundació terrassen-
Edita: Grup d’Amics de Montellà NIF: G-25076795 C/ Nord, 1 - 25725 Montellà de Cadí (Lleida) Mail: info@amicsmontella.cat Pàgina web: www.amicsmontella.cat Tirada: 400 exemplars Distribució de la revista: Montellà, Martinet, Estana i Bellver
ca Torre del Palau i al treball pacient del nostre consoci, el poema es pot llegir per primera vegada tot sencer. Cal recordar que Llorenç Vergés és casat amb Montse Pons, néta i hereva del llegat del poeta. L’edició definitiva del text s’ha fet a partir de les diferents versions, senceres o fragmentàries, que corrien del poema, i ve encapçalada per un extens pròleg escrit amb la voluntat de fer conèixer la dilatada història d’aquest text mític i de fer justícia al seu autor, injustament oblidat. Encara que no es tracti d’un llibre pròpiament de temàtica pirinenca, sí que té a veure amb una de les muntanyes més estimades pels nostres excursionistes i, només per això, creiem que val la pena recomanar-lo des d’aquí.
Maquetació: Guillem Lluch Col·laboradors en aquest número: Isidre Domenjó, Manel Figuera, Íngrid Giralt, Guillem Lluch, Enric Quílez, Ariadna Plans, Montse Torres, Llorenç Vergés i Oliver Vergés. Correcció de textos: Llorenç Vergés Equip Coordinador: Guillem Lluch, Montse Torres i Llorenç Vergés 3
col·laboracions
La parla cerdana Per Sant Jordi d’enguany, va sortir publicat el llibre “La parla cerdana” d’en Manel Figuera, Anna Montané, Agnès Figuera, Enric Quílez i Salvador Vigo. Es tracta d’un recull de paraules, locucions, frases fetes i refranys procedents del lèxic cerdà, és a dir, de la variant dialectal del català que es parlava antigament a la Cerdanya, a cavall del català septentrional i del català central i que s’ha anat perdent en l’oblit de la gent més gran dels pobles més amagats de la comarca.
del lèxic sobre el porc i la ramaderia ho ha fet en Salvador Vigo. Aquest llibre era molt necessari. D’una banda, per demostrar que el cerdà no té res a envejar a qual-
Es tracta d’un treball de més de dues dècades de recol·lecció de dades sobre el terreny que han dut a terme els autors i que pretén recollir i salvar per les futures generacions l’enorme riquesa dialectal del cerdà. Algunes expressions són molt conegudes, com referir-se a una tassa com a “xicra” o dir que una cosa ha acabat “com la vetllada de Grus”, és a dir: “a les fosques i a garrotades”.
sevol altre dialecte del català en quant a riquesa de mots i expressions.
La part central del lèxic l’han recollit en Manel Figuera, l’Anna Montané i l’Agnès Figuera, mentre que del lèxic relatiu a plantes, se n’ha encarregat l’Enric Quílez i
D’altra banda, hem volgut posar èmfasi en el fet que els dialectes, lluny de ser una cosa empobridora, de “pagès”, que no té lloc al món modern, poden enriquir la 4
llengua catalana, massa estandarditzada pels mitjans de comunicació massius i conferir-li autenticitat. Per desgràcia, massa cops, els parlants de l’autèntic cerdà, s’han sentit menysvalorats o avergonyits per fer servir aquesta varietat, que per a ells era senzillament la seva forma de parlar. Però lluny d’aquesta idea d’inferioritat, nosaltres reivindiquem el cerdà com la llengua autèntica que es parlava a la Cerdanya, a cavall del rosellonès i del català central i que ja va ser recollida en bona mesura per mossèn Alcover durant la seva visita a terres pirinenques ara fa poc més d’un segle. Els autors hem volgut retre homenatge a totes aquelles persones que han parlat el cerdà fins a temps molt recents i no hem volgut que aquesta rica variant dialectal es perdés irreversiblement a la nit dels temps, ja que forma part del nostre patrimoni cultural, irrenunciable i col·lectiu de tots els cerdans.
Enric Quílez i Castro Coautor del llibre
XI Diada del GAM Dissabte 6 d’agost
De 10:30 a 20:00 h.- Exposició a la carpa de la plaça del Llac
La Flora del Cadí (amb la col·laboració del GRC)
18:00 h - Conferència sobre plantes medicinals a càrrec de
Maria Àngels Bonet
19:00 h - Xocolatada a la plaça amenitzada amb la música de
Elies de cal Mariol
20:00 - Lectura dramatitzada de Canigó, a càrrec de
Martí Peraferrer
5
col·laboracions
Fa cinquanta anys va arribar el primer tractor a Montellà No tot foren avantatges, és clar. La mecanització del camp, engegada de manera decidida a casa nostra a partir de la dècada dels seixanta del segle passat, va comportar també un estalvi de mà d’obra que aviat repercutiria en el despoblament del món rural. Va suposar també l’adaptació o la desaparició d’oficis ancestrals com el dels carreters, els basters, els tractants de bestiar, etc., amb tot un sistema de relacions humanes que necessàriament va haver de canviar. A resultes de la guerra civil, Espanya anava un parell de dècades sobretot, en la tasca de llaurar, una endarrerida pel que fa a la mecanització del camp respecte a Alede les més feixugues per al pagès manya, França o Anglaterra. Els i la que més havia fet esmolar l’enginy dels investigadors per tal primers contingents de tractors es de fer-la més fàcil, com demostren van importar cap als anys 1951 i 1952, sovint amb l’ajut americà, i les màquines locomòbils a vapor, aparegudes ja a mitjan segle XIX. molt poc després s’inicià la fabriEl tractor permetia, a més, llaurar cació a l’Estat de tractors amb les llicencies estrangeres correspoa major profunditat que el parell. nents (Lanz Ibérica S.A. i Motor Un altre avantatge molt destacaIbérica S.A., el 1953, amb les ble era la menor despesa de força física, tant a l’hora de llaurar, com marques Lanz i Ebro, respectivament, o Barreiros Diesel, el de segar, com d’anar o tornar del tros o arribar-se a la muntanya per 1959, amb els tractors Hanomagveure el bestiar. Les explotacions, Barreiros, per exemple). La seva arribada a Montellà coincidí amb a més, van guanyar en rendibilitat, fet que es traduí en una major una època de canvis importants en el sector. Els primers anys seixanqualitat de vida dels agricultors. També es guanyava en seguretat a ta van veure la liberalització de l’hora de realitzar aquelles tasques la importació d’aquests vehicles, que abans s’havien de sol·licitar que abans depenien de l’estat del parell de bous (o de vaques), avui al Ministeri d’Agricultura sota la malalt, demà gansoner o descom- condició de posseir una propietat superior a 100 hectàrees. Això passat... provocava que arribessin amb
L’Estevet de cal Manó feinejant amb un Steyr a Castellnou de Carcolze
Per a l’Antoni Pich, Tonet Calçot Si els nostres càlculs són correctes, aquest any en farà cinquanta que va arribar a Montellà el primer tractor, la qual cosa, vista la importància que aquesta eina ha tingut en el desenvolupament i les millores de la tasca agrícola, bé mereix ni que sigui un breu recordatori des de les pàgines del Fil Directe. De tothom és conegut l’impacte que va representar per al camp la mecanització de les feines agrícoles i d’una manera especial la introducció de l’eina que n’havia de ser el motor, el tractor. Entre els avantatges que el tractor va suposar cal esmentar, en primer lloc, el gran estalvi de temps, ja que va permetre que en poques hores hom pogués enllestir la mateixa feina en què abans hauria hagut d’esmerçar diversos dies. Aquest fet s’evidenciava,
6
col·laboracions comptagotes, i com sol passar en aquests casos que es generés aviat una situació de picaresca a l’hora de les adjudicacions. Per acabar-ho d’adobar, els manuals d’instruccions estaven escrits en anglès o, en el millor dels casos, en el castellà dels països llatinoamericans. El primer tractor va arribar a Montellà el 1961, deu anys més tard que a la Seu, on la família Codina adquirí el primer de tota la comarca, un model de la marca austríaca Steyr. L’Isidre El Deutz de cal Rosta exposat als Arenys Armengol, fill d’aquesta casa, recorda encara el preu que calia on havia fet el servei militar i on Però a partir del 1963, any en què pagar aleshores per un litre de s’havia tret el carnet de conduir». va arribar una tongada d’aquests gasoil: 2 pessetes. Deixant de vehicles, el degoteig fou constant: banda les vacil·lacions lògiques a No cal dir que com passa molt el Deutz D30 de cal Rosta, que fa l’hora d’afrontar una despesa com sovint quan les tradicions i les permetre al seu propietari baixar aquesta, sembla que el retard de maneres de fer estan molt arrelaa Martinet els pots de la llet que Montellà s’explicaria també pel des, l’arribada d’una novetat tan abans havia de baixar amb l’euga fet que el pendent pronunciat de destacada com el tractor va ser i un carro, el Superebro 52 de bona part de les finques feia vista des de posicions totalment cal Pardal, el Fiat 441 R de cal dubtar si el tractor podria fer bé a contràries: els uns hi veien la suCalçot, el primer amb doble seva feina, tenint en compte que el peració de les dures penalitats tracció al poble, el Deutz de cal punt de gravetat d’aquests vehide la tasca agrícola i, doncs, Bassó, l’Hanomag-Barreiros R cles era força alt. Fins i tot sembla l’entrada en una nova etapa que 335 de cal Xico, etc. Hi va haver que es va arribar a fer una prova no es podia menystenir si els cases que aviat van tenir un segon que no resultà gaire satisfactòria recursos hi acompanyaven; altres, tractor, sovint per necessitats tècperquè el tractor quedava clavat. de tarannà més conservador, niques com el doble embragatge, En canvi no va caldre adequar creien que l’eina no tindria èxit, o que permetia una major independ’un manera especial els camins que no seria rendible per a findència de l’embaladora; altres i els portells perquè en general ja ques petites, o que la quantitat de cases en van tenir només un, comeren prou amples. diners a desembossar era excessi- prat nou o de segona mà; altres va en relació a les prestacions que cases van optar per comprar-lo a El primer que arribà a Montehi veien. En molts casos, l’opinió mitges; altres, finalment, no en llà fou també un Steyr, el de cal i la decisió dels padrins de les van tenir mai cap. El proveïdor de Manó, adquirit de segona mà a cases fou determinant a l’hora de molts d’aquests tractors fou el un propietari d’Adrall. Com que decantar-se o no per l’adquisició Carrillo de la Seu. l’home patia una minusvalidesa, de la màquina. el tractor estava adaptat i va Els primers a tenir tractor anaven caldre tornar-lo a l’estat inicial. Sigui com sigui, com ja hem dit, a jornal a treballar les terres dels «L’Estevet», ens explica la Lolita l’arribada dels tractors fou relaque encara no en tenien. Això era Olm parlant del seu marit, «estava tivament tardana i va dependre, possible perquè les finques eren “regirat” per un tractor des que és clar, de les necessitats de cada petites i aleshores hi havia prou els havia vist treballar a Figueres, casa i dels recursos disponibles. gent a les cases per a complir amb 7
col·laboracions les pròpies obligacions. Anar a jornal, però, no volia dir tan sols treballar la terra, sinó també fer llenya, treure fems d’eres i estables, conduir la palla fins al paller, etc. Les primeres eines que varen acompanyar el tractor foren l’arada i el remolc. El pinte de dallar a vegades ja venia amb el vehicle i a vegades no. Després vindrien el remolc d’escampar fems i les embaladores. En el primers temps, però, els tractors alternaven la tasca amb el parell. D’altra banda, sempre que es podia es procurava adaptar les velles eines al tractor. El Joan de cal Ferrer de Martinet, per exemple, feia uns aplics per adaptar-hi les carretoines del fems.
cal Raulé van tenir un bon ensurt quan l’Steyr se’ls va desfrenar al Solà i anà a estavellar-se rostos avall. O a cal Xico, quan els va bolcar el tractor a Cortariu. Potser per això un any, per Sant Cristòfor, aquells primers tractors pujaren a la plaça de l’Església i foren beneïts pel capellà.
autoescola es va instal·lar a Martinet per a donar la possibilitat de fer les pràctiques als interessats. De Montellà hi baixaven cinc homes: el Joan Xico, el Tonet Calçot, el Pepet Taio, el Pepet de la Borda i el Peret Bassó. A la nit anaven a fer la teòrica baixant per la Costa gelada. D’altra banda, foren molts els nois i noies de les cases que donaren un cop de mà a les cases conduint amb seguretat aquells tractors, sense por de les autoritats de trànsit, que devien fer els ulls grossos.
El fet que arribés primer el tractor que el cotxe va propiciar que el primer fos utilitzat sovint per fer determinades activitats que avui corresponen al cotxe. Un exemple, anar a fires i festes majors. La Lolita de cal Manó recorda que Per a les famílies, l’arriuna vegada l’Estevet i ella, bada del tractor era tot un acompanyats per l’Antonio esdeveniment. Per això i la Mercè de cal Raulé, van no és estrany que diversos anar amb el seu Steyr testimonis gràfics que hem a la fira de Sant Antoni de pogut recollir o dels quals Bellver. En aquests casos, ens han parlat mostrin un com havien fet anys abans propietari satisfet en plena els nostres padrins, calia tasca o, més sovint encadur a part la roba de muda. ra, la mainada de la casa Alguns també recorden A dalt, Joan Tosas i la mainada amb el Superebro 52, al clos de cal Pardal. A baix, el enfilats dalt del vehicle en haver anat a buscar bolets petit Josep Ribera al volant de l’Hanomagactitud festiva. amb el tractor. Del que es Barreiros de cal Xico tractava, en definitiva, era No tot eren, però, alegries. d’estalviar-se les llargues Els tractors tenien cops amagats caminades, encara que, tot s’ha que van causar més d’un ensurt Cal tenir present que en la majode dir, aquells primers models no als seus propietaris. El Joan Parria de casos va entrar el tractor a oferien gaires comoditats i esllodal recorda que un dia, baixant pel les cases abans que el cotxe i que maven els usuaris. La preocupació carrer Major va perdre el control després de treure’s el carnet molts pel disseny i confort no arribarien del vehicle i va tenir sort de la caps de casa van acabar amb el fins a les darreres dècades del paret de cal Raulé que el va aturar, tractor el seu aprenentatge de con- segle. perquè, si no, hauria saltat daltaductors. Una vegada, abans fins i baix de la font del Cóm. També a tot de pensar a tenir-ne, una És evident que la despesa que 8
col·laboracions
comportava l’adquisició d’un tractor retardava sovint la decisió. Segurament és per això que a la majoria els ha quedat gravada la quantitat de pessetes que els va costar la màquina. El cas més sorprenent, en aquest sentit, és el del Tonet Calçot, que recorda que pel seu Fiat va haver de desembossar la quantitat de 248.811 pessetes. Ara bé, vist amb perspectiva, la inversió no sembla tan exagerada, ja que molts d’aquests primers tractors encara estan avui dia en condicions de treballar, i ho seguirien fent a ple rendiment Llorenç Pich muntat sobre el flamant Fiat 441R de cal Calçot si la nova maquinària no els exigís davant les potents i voluminoses una potència que no poden desen- l’Associació d’Amics dels Tracmàquines actuals, carregades de volupar. Sabem, per exemple, que tors i Màquines Antigues de GiCV, de conducció més àgil, alguns d’aquells vells tractors que rona o entitats com el Museu del Tractor d’Època de Castellbisbal més confortable i més segura, van marxar de Montellà encara o la Federació però a vegades una mica massa corren: el Fiat de cal Calçot encasenyors. No podem, però, oblidar ra feineja per Talltendre, el Deutz d’Associacions d’Amics de la Maquinària Agrícola d’Època de cap de les maneres la revolució de cal Rosta es mou pels Arenys. (FAMAE). que van representar en el seu moAltres que han romàs al poble, ment per a la vida de la nostra com el Massey- Fergusson pagesia. Des d’aquí el nostre de cal Xico o els Ebro de cal modest homenatge. Pelat o de cal Joanllata treuen el cap tot sovint. Sembla que alguns altres que han quedat Llorenç Vergés aturats en badius i corrals encara podrien sortir a prenRelació d’informants (als quals dre l’aire amb la instal·lació agraïm la col·laboració): d’algun recanvi. Per sort, d’un temps ençà ha sorgit un interès decidit per part de gent de la pagesia i de professionals del sector de la maquinària agrícola per la conservació, estudi i caL’Steyr de cal Raulé reposant a l’hora talogació d’aquests tractors de la migdiada d’època, és a dir, aquells que foren fabricats abans de 1970, i, en general, per la història de la mecanització del camp. Són Aquells vells tractors que tant ens impressionaven de petits amb els un bon exemple d’això associaseus roncs, la seva força i la seva cions com ara Amics del Tractor grandària han quedat avui dismid’Època del Bages, les homòninuïts com bestioles indefenses mes del Solsonès i l’Empordà, 9
Isidre Armengol, cal Codina (la Seu d’Urgell). Joan Artigues, coordinador de FAMAE (Sant Just Desvern). Marcel·lí Ginesta, cal Gras. Mília Isern (els Arenys) Joan Munt, cal Ferrer (Martinet). Joan Munt, cal Rosta. Cisquet Munt i Maria Capdevila, ca la Matilde. Lolita Olm, cal Manó. Pepet de la Borda. Tonet Pich, cal Calçot. Família Ribera-Pagès, cal Xico. Joan Tosas, cal Pardal.
col·laboracions
El castell de Sant Romà, descripció i recerques (i III) plantejat que era germà del comte llem fratre meo»). L’únic comte Al Fil Directe número 27 vàrem Guillem Ramon de Cerdanya, i, Guillem, contemporani a aquesta veure que actualment la història convinença de 1108, és Guillem del castell de Sant Romà de Mon- per tant, fill il·legítim del comte Ramon de Cerdanya. Així doncs, tellà continua essent un misteri, ja Ramon Guifré (que governà el comtat de Cerdanya del 1035 al sembla que Ermengol Josbert que no trobem ni bibliografia 1068). Arriben a aquesta concluhavia de ser un fill il·legítim de ni documentació de l’època que Ramon Guifré de Ceren parli. Tot el que danya. s’ha dit d’ell fins ara fa referència únicament «Fins ara, Ermenal castell de Sant Romà gol Josbert ha estat de Sisquer. Tot i així, fa presentat com un fill dos números, vàrem il·legítim del comte deixar una pregunta de Cerdanya» oberta a la qual ara toca de donar resposta: qui Si la cosa fos tan senera aquest tal Ermengol zilla, però, no caldria Josbert que es presenta dedicar un article a com a fill il·legítim del veure qui era aquest comte de Cerdanya, però personatge. En el que vam descobrir que passat article, vàrem era hereu de diverses explicar que Ermengol possessions a la vall de Josbert apareixia com Lavansa? Encara que hereu dels castells aquesta qüestió sembli que formaven l’honor no estar directament rede Lavansa en un lacionada amb el castell document datat el 13 de Sant Romà de Mond’abril de 1106, dos tellà, és, en realitat, la anys abans de dir, en clau de volta de la nostra una convinença amb investigació, ja que és els Pinós, que tenia precisament el coneixeJurament de fidelitat del bisbe Sant Ermengol aquells castells pel ment d’aquest personatge comte Guillem, germà el que ens ha permès des- d’Urgell al comte Guifré de Cerdanya/ Arxiu Corona d’Aragó. seu. Qui era el testacobrir que tota la infordor que havia deixat mació relacionada amb el castell de Sant Romà de Montellà sió perquè en el document en què a Ermengol aquells castells en herència? Guillem Josbert. En el Ermengol Josbert cedeix els casfa referència, tells de l’honor de Lavansa (Josa, seu testament, aquest tal Guillem en realitat, al de Sisquer. Josbert, senyor de Lavansa, reparOssera i Sant Romà de Sisquer) teix entre els seus germans, entre als Pinós (vegeu Fil Directe 27), Ermengol Josbert ha estat fins els quals figura Ermengol Josbert, es diu que els té pel comte Guiara un personatge envoltat de les seves possessions. misteri. Diversos historiadors han llem, el seu germà («comite Gui10
col·laboracions Els Senyors de Lavansa (finals s.XI- inicis s. XII) Guillem = ? Josbert Guillem = Guisla Guillem Josbert = Godlén (... - 1106/1108)
Ermengol Josbert (... - 1108/1118)
Umbert Pere Josbert (... - 1118/1132) (... - 1118/1132) En negreta, els Senyors de Lavansa
Així doncs, d’una banda, Ermengol Josbert diu que té aquells castells pel comte Guillem, però sabem que els hi va llegar el seu germà, Guillem Josbert de Lavansa que no era comte de Cerdanya, sinó senyor de Lavansa. Com podem resoldre aquesta problemàtica? Només coneixent l’ascendència d’Ermengol Josbert, podrem descobrir de qui era realment germà. En el pacte amb els Pinós de 1108, Ermengol Josbert es presenta com a fill de Guisla. D’altra banda, en un document del 1085, Guillem Josbert diu que els seus pares eren Josbert i Guisla. Era molt comú, en aquest moment, que els fills tinguessin com a segon nom el nom del pare. Per exemple, el fill del comte Borrell II de Barcelona es va dir Ramon Borrell, mentre que el seu fill es digué Berenguer Ramon i el fill d’aquest últim Ramon Berenguer. En el comtat de Cerdanya també succeïa així: Guifré II va tenir Ramon Guifré i aquest Guillem Ramon. D’aquesta manera, Guillem, senyor de Lavansa, es va anomenar Guillem Josbert perquè el seu pare es deia Josbert. De la mateixa manera, Ermengol s’anomenarà Ermengol Josbert. Clarament veiem, doncs, que Guillem Josbert de Lavansa i Ermengol Josbert compartien pare
i mare, cosa que els convertia en germans. No entrarem aquí a comentar més arguments, que hi són, que ens demostrin que Guillem Josbert i Ermengol Josbert eren germans, ja que creiem que queda prou demostrat. És a partir d’aquesta relació familiar que entenem que quan Guillem Josbert de Lavansa fa testament al 1106, deixi una part de les seves possessions a Ermengol Josbert. Aquest, per la seva banda, cedirà l’honor de Lavansa als Pinós l’any 1108, tal i com vàrem veure en l’article anterior. Ara bé, perquè Ermengol diu, doncs, en la convinença del 1108 que era germà del comte Guillem? Segurament es tracta d’algun tipus d’error de l’escrivà. En aquest moment, hom pot pensar que aquesta és la resposta fàcil per sortir d’aquest cul de sac. Entre comte («comite») i senyor de Lavansa (que és el que potser hauria de dir) hi ha molta diferència, cosa que faria poc provable un error. Tanmateix, no n’hi ha tanta entre «comite» i «comitore». Els comdors, «comitore» en llatí, eren persones que posseïen una honor o un conjunt de fortaleses 11
cedides directament pel seu comte. Guillem Josbert de Lavansa, el seu pare Josbert Guillem, i el seu avi, també anomenat Guillem, havien estat tots ells comdors del comte d’Urgell. Per tant, Ermengol Josbert no era un fill il·legítim del comte Ramon Guifré de Cerdanya, sinó que era fill de Josbert Guillem, comdor del comtat d’Urgell. D’aquesta manera resolem la polèmica generada entorn aquest personatge. «Ermengol Josbert, doncs, era descendent dels senyors de Lavansa i comdors del comtat d’Urgell» Quina llum ens aporta això en el cas de Sant Romà de Montellà? Al cap i a la fi, ni en aquest ni en l’anterior article hem pogut aportar informació històrica sobre aquest castell. Tanmateix, hem fet una cosa que pot resultar molt important: desmentir allò que es donava per segur i que en realitat no ho era. La qüestió principal, però, segueix sense resposta: a qui pertanyia el castell de Sant Romà de Montellà? Potser algun dia apareixerà alguna documentació que aporti llum a la qüestió que deixem oberta, i doni resposta al qui, al quan...
Oliver Vergés
col·laboracions
La Festa del Llibre del Pirineu compleix 15 anys
Els dies 2 i 3 de setembre, la Festa i Fira del Llibre del Pirineu arribarà a la seva quinzena edició. Aquesta cita anual amb els llibres i els escriptors de muntanya es va endegar el 1997 a la vila de Martinet, per iniciativa de qui aleshores era l’alcalde del municipi, Amadeu Clausó. El batlle va demanar un cop de mà a Joan Obiols, a Manel Figuera i a qui signa aquest article. Tots quatre, amb l’ajuda de Jesús Carrascal, secretari de l’Ajuntament, vam confeccionar un programa d’actes modest, però alhora engrescador: volíem crear un punt de contacte dels autors pirinencs i d’aquests amb els seus lectors, un objectiu que es manté, catorze anys després, com l’autèntic pal de paller de la festa. Presentacions, xerrades, debats i taules rodones començaven a donar visualitat a una literatura, la pirinenca, que, des de feia uns pocs anys, havia esdevingut un fenomen cultural arreu del territori. Els autors de la Vall d’Aran,
de l’Alta Ribagorça, del Pallars Jussà, del Pallars Sobirà, de l’Alt Urgell, de la Cerdanya i d’Andorra van veure en la Festa del Llibre de Martinet l’oportunitat, no només de donar a conèixer la seva obra, sinó també —i sobretot— l’eina necessària per donar cos a una literatura que era l’expressió d’una manera de ser i d’entendre el país. La creació, el mateix any 1997, del premi Pirineu de narració literària, el lliurament del qual posava la cloenda al programa d’actes de la Festa, va permetre el descobriment de nous valors de les lletres pirinenques que avui són ja escriptors consagrats.
L’any 2003, la Festa del Llibre del Pirineu iniciava una nova etapa amb el trasllat de Martinet a Organyà. Per acord dels alcaldes de totes dues poblacions —Amadeu Clausó i Joan Busquets, respectivament—, la vila de les Homilies agafava el testimoni d’una bella història amb sis anys de recorregut. Endarrere quedava tota una feina que no havia estat feta debades i que havia de servir de base sòlida pel que es disposava a fer en anys posteriors. 12
Des d’aleshores, la Festa ha continuat creixent, Ja el primer any a Organyà, al premi Pirineu s’hi van afegir dos mes: el Grau i Colell de poesia, convocat per l’Associació Cultural Tresponts Avall, i el premi de Contes Curts de Joves Autors, convocat pel servie de Joventut del Consell Comarcal. Posteriorment, el cartell de premis s’ha anat ampliant amb l’Abert Vives de Periodisme, el Cebrià Baraut de treball de recerca de batxillerat, el Lletres de Dones de narrativa curta i el Germans Espar i Tressens de la Gent Gran. En total, gairebé 6.000 euros en premis. L’any 2008, la Festa va obtenir un gran impuls amb el canvi d’ubicació de l’Ajuntament a una carpa instal·lada a la plaça de l’Església. Disposar de 600 metres quadrats coberts per acollir-hi la part firal —llibres i artesania alimentària— i l’espai de presentacions i taules rodones, va representar un salt qualitatiu que va confirmar la consolidació de l’esdeveniment. L’any següent, l’espai es va ampliar amb la creació d’un espai infantil. El programa d’actes s’ha anat eixamplant progressivament. La introducció d’una nit temàtica el divendres, la creació de l’Homilia laica, que cada any s’encarrega a un reconegut escriptor o les visites guiades al centre històric d’Organyà han configurat una oferta cultural d’allò més atractiva.
Isidre Domenjó
l’escola se’ns apropa
El CEIP Ridolaina enceta un nou projecte per al més petits de l’escola Enguany, l’escola Ridolaina ha encetat un nou projecte impulsat pel Ministeri d’Educació i Ciència. El projecte va dirigit als més petits de l’escola i té una durada de dos anys. Hi participen Escoles de Zones Rurals de Catalunya (ZER) i Centres Rurals Agrupats (CRAS) pel que fa a l’Estat espanyol. La ZER BaridàBatllia participa en el programa «Construir saberes compartiendo tradiciones», conjuntament amb la ZER de Poblet, els CRAS de Terol, Lleó i Galicia i una escola de Canàries. Aquestes escoles es centraran en dos objectius. Per una banda, conèixer les tradicions dels territoris dels diferents centres educatius i, per l’altra, aprofundir en el saber entorn del concepte de l’aigua. Pel que fa a les tradicions, es pretén fer un recull dels costums propis del territori, ja siguin danses, festes o llegendes populars. Un bon exemple d’això és el pastís de mona que els nens i nenes van preparar, per després poder compartir la seva elaboració i la recepta amb les altres escoles, via telemàtica. A més a més, d’aquest treball de recopilació s’obtindrà un recull de contes de cada un dels centres
que formen part del projecte i esdevindrà una maleta pedagògica. Un material que es compartirà entre totes les escoles. El treball a propòsit de l’aigua és un fil conductor per a iniciar una metodologia d’aprenentatge més oberta, creativa, experimental i motivadora. Cada escola, depenent del seu entorn i interessos, inicia el seu aprenentatge des de punts diferents, però en què l’aigua no perd mai el protagonisme. Una font, un riu, la transformació o els usos de l’aigua són un bon pretext per a començar a caminar per, en últim terme, tornar a compartir amb les altres escoles. Durant el desenvolupament d’aquest projecte, hi ha espais 13
per a compartir i intercanviar experiències amb els nens i nenes de les altres escoles participants, utilitzant les tecnologies de la informació però també de forma presencial i vivencial. Així, una d’aquestes trobades es durà a terme el proper curs a Tarragona, i és per aquest motiu que les colònies del curs vinent seran en aquestes comarques. Esperem que esdevinguin una excel·lent oportunitat per a créixer en el sentit més ampli de la paraula.
Ariadna Plans Íngrid Giralt
col·laboracions
Cristalls del Cadí
Et veig, camí de l’alta collada; vaig pel teu fil de corbes sinuoses Neu al pas de l’airosa carena
Per la canal del Cristall Passejar des del coll de Pallers fins a Prat de Cadí s’ha convertit avui en una de les activitats turístiques més freqüentades a la Cerdanya. Fa uns anys, aquest bell indret al peu de la muralla nord del Cadí era conegut només per caçadors, contrabandistes i excursionistes. Personalment crec que Prat de Cadí és un dels paratges més bells i espectaculars del Parc Natural del CadíMoixeró. El PR -C-121, que forma part de la xarxa de senders del parc, facilita aquesta passejada. Després el camí s’enfila per la canal del Cristall fins a poques passes de la popular font del mateix nom i fins a la carena del Cadí, on enllaça amb el sender carener GR 150-1.
Sense ànim de caure en la carrincloneria, he anomenat cristalls del
diversos. L’objectiu és que aportin visions diferents, pinzellades d’aquest recorregut tan emblemàtic com popular. Però de ben segur no ho seria si abans no l’haguessin freqüentat els caçadors d’isards i els contrabandistes que anaven i venien d’Andorra. El topònim esquerda del Moltó, tanmateix, dóna a entendre que també l’havien seguit els pastors amb els seus ramats d’ovelles i de cabres. Estana (1.500 m, 0 h) és el lloc de sortida. Es tracta d’un bonic poble habitat tot l’any que forma part de l’extens terme municipal de Montellà i Martinet. Té una església parroquial d’origen romànic dedicada a sant Climent. Enlairat en un contrafort del Cadí, el serrat Moster, Estana gaudeix d’un dels millors panorames de la Cerdanya. Es pot seguir amb automòbil la pista que duu al coll de Pallers, però és preferible deixar-lo al mateix poble.
Aquesta ascensió és, segons el meu parer, una de les més boniques que es poden fer a la comarca, tot i que no és apta per a persones amb vertigen o que els impressionin les alçades. Al corredor, d’altra banda, no deixa d’haver-hi perill de caiguda de pedres. A l’hivern és una delícia anar Un cop al coll de Pallers a Prat de Cadí amb raque(1.490 m, 0.10 h), cal contites de neu, però l’ascensió nuar per la pista senyalitzaper l’ombrívola i freda da amb franges de pintura A dalt, la canal del Cristall des de Prat de Cadí. canal requereix l’ús de pioblanca i groga. De seguida Al mig, el peu de la canal del Cristall. A baix, el let, grampons i de vegades es troba una desviació de la sector dels blocs de roca. corda, segons l’estat de la dreta i el camí penetra en neu i si se n’ha format una cornisa Cadí, de manera metafòrica, una una pineda de pi roig amb boix. sèrie de cites textuals d’autors a dalt. Més amunt segueix la carena de 14
col·laboracions la serra de Mataplana, que separa la vall del Quer i la vall de Bastanist. Es travessa un sector vermellós amb gresos i conglomerats abans d’arribar al coll de Reineres (1.620 m), amb una tanca de fusta per al bestiar. El camí passa al vessant de la vall del Quer i el pendent s’accentua a través d’unes cornises pedregoses amb vista detallada de la muralla nord del Cadí. Al collet Roig (1.770 m) es torna al vessant de Bastanist. Es passa per un sector planer, pintoresc, enmig d’una pineda de pi negre amb avets, moixeres de guilla i nerets. El camí creua un torrent, enllaça amb una antiga pista forestal que puja per l’esquerra i supera un graó darrere del qual s’obre Prat de Cadí (1.820 m, 1.10 h).
Cap als anys setanta encara s’hi podia acampar, però després de la creació del Parc Natural del CadíMoixeró el 1983 l’acampada hi
Cadí és formidable des d’aquesta base d’acampada i d’escalada. Enfront, el solc de la canal del Cristall s’obre entre les parets de la roca Verda, a l’E, i la muralla de les roques de l’Ordiguer, a l’W.” Cerdanya i altres valls del Segre. A. Jolis i M.Simó de Jolis. Malgrat que l’edició d’aquesta guia, la quarta, és del 1986 i el parc ja estava creat, escara s’hi parla de l’acampada. “Si un paisatge pot arribar a expressar-se, a Prat de Cadí ho fa en forma de poesia visual: cada aresta és un vers i cada penya una estrofa. Poc indrets hi ha al Pirineu comparables a la majestuositat de Prat de Cadí, al peu de les roques Punxeguda, Verda i de l’Ordiguer.” Descobreix el Parc Natural del CadíMoixeró i la Cerdanya. Manel Figuera.
És difícil expressar amb paraules la bellesa d’aquest “Se trata de una amplia y indret, per a mi un dels més bella pradería situada al bonics de la Cerdanya i del pie de los acantilados Pirineu. No cal dir que hi vaig sorprendentes de la sovint, encara que només Canal del Cristall, de la sigui per passar-hi un matí. Canal de Estana y de la De tota manera reconec que si Roca Verda y quizá la no vaig més amunt em quedo base más apropiada de amb les ganes d’enfilar-me toda clase de marchas y per la canal del Cristall o, a escaladas por los sectol’hivern, per qualsevol de res oriental y central del les altres a dreta i esquerra: A dalt, el corredor prop de la canal principal. Cadí. En su centro está canal de l’Ordiguer, canal Al mig, la penya i la cornissa, i el coll de la la Font del Pi y en su Obliqua, canal Sàbat, canal canal. A baix, la tartera que duu a la cova de la borde occidental la dels Troncs, canals del Ticó, font del Cristall. Font de la Serreta, por lo canal de la Roca Verda, canal està prohibida. Que hi pasturi el que es zona muy apta para acamd’Estana... El vessant nord del par.” Por el Pirineo catalán (Cer- bestiar sí que es permet. Cadí és tot un univers de canals i daña, Alto Berguedá y Ripollés) de corredors. “L’amfiteatre de la muralla de C. Enríquez de Salamanca 15
col·laboracions Travessant el prat en sentit sud s’arriba, de nou ja dins del bosc de pi negre, a la font del Pi (1.835 m, 1.15 h). Si no es duu aigua és important proveir-se’n aquí, ja que no és segur que n’hi hagi a la font del Cristall. El camí, sempre senyalitzat, comença a enfilar-se amb pendent costerut evitant les tarteres a banda i banda. Unes llaçades curtes duen gairebé fins al peu de la roca de l’Ordiguer. Llavors, ja fora del bosc, descriu un flanqueig en diagonal a l’esquerra per anar a cercar un collet (2.000 m, 1.45 h) a la base de la canal del Cristall, damunt d’un cingle calcari segat per una profunda escletxa, l’esquerda del Moltó.
vessada per una cornisa horitzontal i amb dos colls a cada costat. El camí s’enfila ara per l’esquerra, aprofitant un corredor estable que evita la tartera. L’ascensió, amb tot, continua sent dura fins a la base de la penya, al mig de la cor-
“La grimpada per la canal es fa cercant els millors passos arran de la paret de l’Ordiguer. L’ascensió és dura però alegre perquè la tartera s’alterna amb la roca. No és difícil, però sí que és perillosa.” Cerdanya i altres valls del Segre A. Jolis i M. A. Simó De Jolis Les marques del camí A dalt, l’entrada de la cova des de dintre pugen per la dreta, efecA baix, la corinissa d’accés a la cova tivament arran de la paret de la roca de l’Ordiguer. nisa de la qual s’aprecia l’entrada Cal superar una graonada un xic a la cova de la font del Cristall. aèria amb l’ajut de les mans i després creuar un seguit de terras- Les franges blanques i vermelles ses. Més amunt la canal s’estreny van cap a la dreta, però si es vol i perd inclinació en un sector amb anar a la cova és millor dirigir-se blocs calcaris. En sortir-ne s’és al cap a l’esquerra, ja que per aquesfons d’un embut pedregós. Al seu ta banda l’accés a la cova no és capdamunt destaca una penya tra- tan exposat. 16
“La font del Cristall, que de tan nom flueix, està situada sota mateix del caire estimbat de la canal mirant a tramontana, penjada en el cingle. Son accés és molt dificultós i franquejable tan sols a aquell que tingui’l cap ben serè per a vorejar precipicis. S’hi baixa per una fisura rocallosa, esquerda del cingletar, entre rocater despenyat, seguida d’un estret elleix en que la penta, formant bauma s’avença enfora, essent precís acotar el cap per a passar dessota la sortida roca y estant-se obligat a guaitar, per força, l’horrorós precipici que dessota’ls peus s’obre. El pas és tot just estret per un cós sol y cal assegura bé’ls peus per a evitar desprendiments de rocall. Guanyat aquest mal pas se troba la font dins d’una rodona cova, oberta sota la penya, tenint al davant un balcó desbaranat obert sobre la timba. El centre del pla terrer de la cova està format per una bassa d’aigua, clara i transparenta que’s va filtrant pel fons sense desguaç exterior. Aquest receptacle que constitueix la font, està alimentat per un seguit de degotalls que traspuen del sostre
col·laboracions de la roca, sense mica de senyal enlloc de tosca, ni per tant d’estalactites, lo que dona evidencia de la puretat de l’aigua. Aquesta es fredissima, forta i agradable al paladar i gaire be no’s pot rebre de gelada. En l’emmirallat bassal acostumen a trobar-s’hi bones llimpes de glaç. Des de la boca nord de la cova’l cop de vista general es admirable y vers el fons esfereïdor, deixant un record inoblidadiç.” Cerdanya, valls altes del Segre C. A. Torras. Parant atenció a unes oportunes fites de pedres es guanyen uns metres per un tarter relliscós fins que s’ateny la cornisa per l’accés de l’esquerra. Amb precaució, se segueix cap a la dreta, amb el precipici —horrorós o no, de fet no n’hi pa per a tant—fins a l’entrada de la cova. Les persones altes, sobretot, tenen el risc afegit, si duen algun bastó plegat a la motxilla, de tocar-hi al sostre que hi ha damunt de la cornisa i de desequilibrar-se. “L’accés és impressionant, amb un pas perillós per l’estretor de la cornisa i sota el sostre de la roca. Dintre de la cova, oberta de cara al N, hi ha la font més popular i característica del Cadí, l’aigua de la qual procedeix de filtració i experimenta períodes de sequedat.” Cerdanya i altres valls del Segre. A. Jolis i M. A. Simó De Jolis Per la banda de l’esquerra no es troba aquest pas perillós en què la cornisa és estreta i on el sostre de la roca obliga a ajupir-se. “La canal del Cristall, d’altra banda, era una via utilitzada des de fa
A dalt, la carena del Cadí. A baix, una bona colla al cim del Vulturó
molts anys per caçadors i contrabandistes. A la seva part superior hi ha la cova de la font del Cristall, on s’arriba per una cornisa aèria sobre un precipici. Al seu fons hi havia abans un petit brollador que es formava pel degoteig de l’aigua al sostre, però molt sovint es troba seca, per la qual cosa és millor proveir-se d’aigua a la font del Pi, a Prat de Cadí.” 17
Descobreix el Parc Natural del Cadí-Moixeró i la Cerdanya M. Figuera La font del Cristall (2.480 m, 3 h), hi hagi aigua o no, dintre de la seva cova, no cal dir que és un dels llocs més emblemàtics de la Cerdanya, mencionat per molta gent però certament coneguda per bastant menys, atès el seu accés
col·laboracions
A l’esquerra, Manel Figuera a la torreta geodèsica del cim de la roca Punxenta. A la dreta, arribant al coll de Pallers.
no apte per a persones poc avesades en recorreguts durs i aeris d’alta muntanya. Tornant enrere es troba el caminet de les fites, que en un parell de llaçades ateny la carena del Cadí 2.510 m, 3.10 h), no gaire lluny, a l’esquerra (est), del coll de la Canal del Cristall. Un cop aquí dalt recomano acabar d’arribar al cim del puig de la Canal del Cristall (2.586 m, 3.15 m), una bona talaia del Cadí i del Baridà. Per al retorn hi ha diferents op-
cions. Una podria ser baixar per on s’ha pujat, tot i que sempre és millor variar el recorregut fent un circuit. El més assequible és seguir la carena fins al cim del Vulturó (2.653 m), el més elevat del Cadí, i baixar per la canal Baridana fins que s’enllaça amb el camí senyalitzat (GR 150) que del Querforadat va al coll de Pallers (3 h). Un altre és passar pel cim de la roca Punxenta (2.606 m), una vertadera proa de vaixell, i anar al pas de la Roca Plana, des del qual es baixa al prat Sistre i al collet d’Estenedor i se segueix
el camí dels Collets fins a Prat de Cadí (2.30h). Aquesta opció, però, és només recomanable per a les persones que sàpiguen bé per on es baixa del pas de la Roca Plana, on per desgràcia hi ha hagut algun accident. Si s’han previst, la travessa fins al pas dels Gosolans i Prat de Cadí, o la del puig de les Gralleres i el pic de les Tres Canaletes fins al coll de Jovell i Josa de Cadí, són ben aconsellables.
Manel Figuera
www.amicsmontella.cat Encara no coneixes la nostra web? Fotos, història, activitats, tots els Fil Directe...
DISTRIBUïDOR SALA 18
herbes, plantes i flors, per Montse Torres Satureja Montana. L
Medicago Sativa L.
Català: Alfals, Ufals Castellà: Alfalfa, Mielca Descripció: Planta d’arrels persistents que cada any renova la part aèria. Pot arribar a mesurar 1 m d’alçada. Les fulles són compostes, amb tres folíols dentats. Les flors són papilionàcies, de color rosat, situades a l’extrem de la tija formant ramets. Cicle: Planta vivaç. Floració a la primavera i durant tot l’estiu. Hàbitat: Prats i pastures, horts, vores de camins. Efectes: Encara que es cultiva principalment com a farratge, es apta per al consum humà, ja que conté moltes vitamines, especialment A i C. Antihemorràgic, remineralitzant. Parts utilitzades: La planta seca i fresca, les flors tendres i l’arrel. Aplicació: Es poden picar les flors fresques, i barrejades amb oli s’utilitzen en forma de pegats per guarir contusions, blaus i per parar hemorràgies de petites ferides. En ús intern, es pot utilitzar la planta seca (1-2 tasses al dia) amb efecte remineralitzant, vitamínic i nutritiu. S’havia utilitzat molt per a combatre el raquitisme. El suc de la planta fresca conté molta vitamina C i s’utilitza per a combatre l’escorbut. L’arrel s’ha utilitzat per fer sabó per a la roba. La planta fresca es pot consumir bullida com si es tractés espinacs (a més conté tres vegades més vitamina A).
19
Català: Sajolida, sajulida Castellà: Ajedrea, hisopillo Descripció: Mata petita i olorosa d’un a dos pams d’alçada, amb una tija llenyosa, angulosa i peluda. Flors molt petites bilabiades, blanques o roses, que surten de les axil·les de les fulles principals. A les fulles s’hi troben nombrosos clotets que acullen les glàndules odoríferes que li donen una aroma intensa. Cicle: Arbust vivaç. Floreix de la primavera a la tardor. Hàbitat: Murs, cases velles, llocs pedregosos, sols calcaris. Efectes: Astringent, antisèptic, estimula la gana, lleugerament expectorant. Parts utilitzades: Els brots florals, tant si són secs com frescos. Aplicació: En ús intern, es pot fer una infusió (3 cullerades de te per tassa d’aigua, 3 cops al dia, sense que bulli mai) contra la gastroenteritis, la cistitis i la bronquitis. La decocció de les summitats florides s’utilitza com a protector hepàtic. També es pot menjar crua, amb verdures i per aromatitzar estofats de carn i caça. Se’n pot fer sopa, amb propietats digestives, igual que amb la farigola. També es pot elaborar un vi aperitiu amb les puntes florides.
racó del llibre pirinenc
Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI. L’any 2010 es va celebrar a la Seu d’Urgell el mil·lenari de l’accés al bisbat d’Urgell del cèlebre bisbe sant Ermengol. Ermengol fou un personatge molt destacat del seu temps. Qui més qui menys ha sentit a parlar de la seva tasca constructiva de ponts, de la seva iniciativa en el camp militar, que va portar a la conquesta de Guissona abans del 1017, o del miracle succeït després de la seva mort a Pont de Bar. Ermengol, però, no fou l’únic personatge destacat del segle XI. D’entre els seus contemporanis cal destacar, sens dubte, Arnau Mir de Tost. En aquest «Racó del llibre pirinenc» volem presentar una obra recent que explica la vida d’aquest cavaller català que, sortint de les seves possessions de Tost, va acabar esdevenint vescomte d’Àger. L’obra en qüestió, si bé té un caràcter marcadament històric, vol ésser divulgativa; apta per a un públic no exces-
sivament familiaritzat amb l’estudi de la Història. Això és deu, segurament, al tàndem que formen els dos autors.
L’un, Francesc Fité i Llevot, doctor en Història i especialista en Història de l’Art; l’altre, Eduard González i Montardit, farmacèutic de professió i historiador aficionat que ja ha publicat anteriorment quelcom 20
en aquest camp. Aquesta combinació entre formació professional i afició és potser la clau per aconseguir un elevat rigor i, al mateix temps, un text de fàcil comprensió. L’obra té dues parts clarament diferenciades. En una primera, els autors situen el lector en el context històric del comtat d’Urgell en el segle XI. Sens dubte, aquests primers capítols són bàsics per a situarse en el context en el qual Arnau desenvolupà les seves conquestes vers el sud musulmà, però també per a conèixer la realitat d’aquestes contrades fa mil anys. Una realitat marcada per una important sobrepoblació de la muntanya pirinenca, al límit de les seves capacitats; per l’inici del feudalisme, moment en què els comtes començaren a perdre poder real respecte als grans senyors del territori com el mateix Arnau Mir, i marcada també pel continu enfrontament
racó del llibre pirinenc amb l’islam, tal i com es pot veure en les diverses batalles, com la d’Albesa o Torà, explicades amb detall en aquesta obra.
fet, és aquesta part de l’estudi la que converteix el llibre en l’obra més destacada feta fins ara sobre Arnau Mir.
La voluntat dels autors de fer En la segona part, s’explica la divulgativa i apta per a un púvida d’Arnau Mir a través de blic força general aquesta obra més de cent cinquanta docuens permet de recomanar-la a ments coetanis. Aquest segon tots els lectors interessats en la bloc de l’obra, potser més espès història i, en concret, en la hisque el primer, no només explica tòria medieval pirinenca. Molt la vida del personatge, sinó que sovint, l’aficionat a la història també parla dels diversos docu- recela d’aquest tipus de llibres, ments amb què els autors han per por que se li demanin uns treballat i els ressenya. Aquest coneixements previs sobre el procediment, que a priori pot tema. En aquest cas no és així. semblar una mica allunyat d’un Arnau Mir de Tost, un senyor llibre de divulgació històrica, de frontera al segle XI és un permet al lector de conèixer i llibre idoni per a fer el salt de entendre des de dins la tasca de revistes de caràcter divulgal’historiador, que té en el docu- tiu com Sàpiens a llibres més ment la seva font principal. De pròpiament d’història; o bé,
per a disfrutar una bona estona passejant pel comtat d’Urgell i la Catalunya del segle XI . Títol: Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI Autors: Francesc Fité i Llevot i Eduard González i Montardit Editorial: Edicions de la Universitat de Lleida. Col·lecció «El Comtat d’Urgell» Any 2010 Pàgines 322 Preu 23 €
Campanya de recaptació popular per a la recuperació de l’estàtua del general Cabrinetty Pots fer el teu donatiu a Número de compte: 2030 0016 42 3300023554 Titular: Associació Cerdanya Cultura
Necrològiques Hem de lamentar la defunció dels veïns de Montellà Francisco Munt Pagès (1919-2011) Elisa Pagès Munt (1911-2011) Descansin en pau. 21
Oliver Vergés
Saló per a banquets i reunions Crtra. Nal. 260 (Lleida a Puigcerdà) Km. 205 25724 LLES-MARTINET (Lleida) Tel. 973.51.51.76
-
Carrer Major, s/n - 25725 - ESTANA - 973 51 53 45
Fax. 973.51.50.78
www.estanacalbaste.com
BAR - RESTAURANT
ROSALEDA c/ Segre, 30 - Tel. 973 51 52 85 25724 MARTINET DE CERDANYA 22
INSTAL·LACIONS VIDAL-MATA, S.L. - INSTAL·LACIONS ELÈCTRICQUES FRIGORÍFIQUES I D’HOSTELERIA - VENDA D’APARELLS INDUSTRIALS I DOMÈSTICS
Carrer Comptat d’Urgell, 42 25700 La Seu d’Urgell 973 35 14 20
El Grup d’Amics de Montellà recorda a tots els seus socis que aquest mes de juliol procedirà a cobrar la qüota anual.
www.amicsmontella.cat
Encara no coneixes la nostra web? Fotos, història, activitats, tots els Fil Directe...
Vil·la Visitación
LLOGUER D’APARTAMENTS A MONTELLÀ DE CADÍ (Cerdanya) 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Tot exterior. Amb calefacció. Vistes a la Serra del Cadí Temporada d’estiu - Temporada d’hivern
Tels. 93 422 51 39 - 973 51 51 19
Grup d’Amics de Montellà: Carrer del Nord S/N (Cal Xevit) 25725 Montellà de Cadí (Lleida) 23
Almacenista y distribuidor C/ Albert Einstein, 18 - 28 (Polígon Almeda)
Tel. 902.636.526 - Fax. 902.636.527
email: decero@decero.es
www.decero.es
08940 CORNELLÀ DE LLOBREGAT (Barcelona) El Grup d’Amics de Montellà necessita la teva col·laboració! Informa’t sobre els objectius de l’associació. Participa i fes-te’n soci! Si ja n’ets, aporta’n un de nou! Omple la butlleta de sol·licitud d’inscripició que consta al dors
gam
GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ