Fil Directe 11

Page 1

Any VI

•

Núm. 11 • Juliol 2002

Si des d’aquestes pĂ gines hem insistit sovint en els perills que comporta l’ús especulatiu i desordenat del sòl de muntanya i en el poc cas que es fa respecte a la necessitat de l’anomenat creixement sostenible, avui voldrĂ­em parlar d’un altre problema que corre paral.lel al primer i que tambĂŠ afecta negativament les comarques pirinenques. Ens referim a la proliferaciĂł d’infrastructures que, si bĂŠ responen a uns criteris evidents d’utilitat, pel fet de potenciar directament o indirectament l’economia d’aquestes comarques, incompleixen sovint les mĂ­nimes exigències pel que fa a l’adequaciĂł estètica amb l’entorn en el qual s’assenten. Tant ĂŠs aixĂ­, que l’impacte visual de certes edificacions actuals malmet sense remei l’harmonia d’un paisatge natural afaiçonat de fa segles per la mĂ respectuosa de l’home, i fa perillar, paradoxalment, el principal esquer amb què s’ha volgut atreure el turisme, nova font de riquesa per a aquestes comarques. En el cas mateix de la Cerdanya, anomenada en altre temps la SuĂŻssa catalana, sĂłn moltes les realitzacions urbanĂ­stiques que sorprenen pel mal gust amb què han estat fetes, i posen en qĂźestiĂł els criteris que els diferents municipis segueixen a l’hora d’acceptar o rebutjar determinades obres. Com es pot permetre, per exemple, que es parli de tĂ­piques cases ceretanes quan del que es tracta ĂŠs d’una rastellera de cases adossades sense cap mena de personalitat? De què depèn que un home pugui pintar la seva façana d’un determinat color o no, quan n’hem vist de tan lletjos? Com ĂŠs possible que enmig del verd dels prats cerdans hi cĂ piga el negre funerari de certa pedra vista i de la pissarra, mĂŠs pròpia del Pallars i d’Andorra? I què podem dir de MontellĂ , poble que ha patit com el que mĂŠs aquest desgavell arbitrari? Crida l’atenciĂł, d’un temps ençà , la proliferaciĂł en els espais adjacents del ciment i el formigĂł, que vĂŠnen a contrarestar l’ensulsiada de les velles delimitacions de paret seca. AixĂ­, per exemple, quan es va demanar que s’arrangĂŠs el camĂ­ del cementiri, l’Ajuntament, ben diligent, va respondre amb una encimentada el mèrit de la qual serĂ , sens dubte, la durabilitat, però no pas l’adequaciĂł a un entorn on fins fa poc l’únic que destacava era el romĂ nic auster de Sant GenĂ­s. Davant d’actuacions com aquesta, no ĂŠs lĂ­cit de preguntar-se per què no s’encimenten tambĂŠ els carrers del poble, que fa temps que ho demanen a crits? L’ús de ciment, de formigĂł i de materials prefabricats ha simplificat certament els sistemes de construcciĂł i ha permès aixecar amb facilitat naus, coberts i altres edificacions necessĂ ries per a dur a terme les tasques agrĂ­coles. Però tot depèn de la ubicaciĂł de l’obra i dels criteris de construcciĂł. La utilitat no hauria d’estar renyida amb l’estètica, però per desgrĂ cia cada dia veiem amb nous exemples que la precipitaciĂł guanya la partida a la racionalitat i al bon gust. Perquè ens considerem Amics de MontellĂ i de les comarques de muntanya, volem fer constar des d’aquĂ­ la nostra preocupaciĂł davant d’aquestes actuacions i d’altres que es preveuen en un futur immediat. Pensem que ni l’utilitarisme ni l’afany del guany econòmic no poden comprometre el futur d’un patrimoni que ĂŠs de tots.

"

# $% & '

( % ! )

*

+

!

Avanç del programa a la pà g. 3.

Avanç del programa a la pà g. 5.

S U M A R I. Miscel.lĂ nia...............................................................

2

Els nostres personatges, per Roser BombardĂł .......

6i7

Festa de Santa Magdalena 2002 ............................. 3 L’escola se’ns apropa ‌‌........................................... 4

8 Herbes, plantes, flors‌ per Montse Torres ‌...‌.. Patrocinadors‌‌‌‌‌‌‌‌‌‌..‌‌‌‌‌....... 9 i 12

II Diada del Grup d’Amics de Montellà ....................

Racó del llibre pirinenc, per Llorenç VergÊs .........

5

-1

10 i 11

• • • •

•

•

17’55 h 18’00 h 18’25 h 18’30 h

– Repic de campanes – Cercavila – Arribada al mas Mandrat – Missa a l’ermita romà nica de santa Magdalena – Benedicció del terme 19’30 h – Berenar amb coca i moscatell al prat – Ball del porró i altres dances 20’00 h. – Retorn a Montellà Cercavila i balls tradicionals amb

BALLARRUSCA El trajecte fins a l’ermita es farĂ a peu atès el carĂ cter privat del mas Mandrat, on es troba situada l’ermita. L’organitzaciĂł facilitarĂ l’accĂŠs de persones amb mobilitat reduĂŻda mitjançant 2 vehicles degudament autoritzats.

Organitza:

GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ

APARTAMENTS EN LLOGUER AL CENTRE DEL POBLE

Ideal per a grups de 4 o 6 persones – No s’admeten animals domèstics

Pl. de l’EsglÊsia Tels. 973 51 50 72 -

25725 MONTELLĂ€ DE CADĂ?

973.51.51.19

- 93.422.51.39

Dissabte 10 d’agost de 2002

II Diada del G.A.M.

Programa d’actes

•

De 10 a 21 h. – A la carpa instal.lada a la plaça del Llac V ExposiciĂł fotogrĂ fica MontellĂ ahir... te’n recordes? II Recull d’imatges de fa mĂŠs de 30 anys

•

•

17’00 h. – Itineraris pel Pirineu en recerca de llegendes Conferència a cĂ rrec de Joan Obiols, escriptor Lloc: Restaurant El Tupinet – Pujada de l’EsglĂŠsia 19’00 h. – Cançons i balls tradicionals d’arreu del mĂłn amb

•

21’00 h. – Sopar popular a la Plaça

•

23’00 h. – Bestieses i altres reflexions

amb la Companyia Cerdanya Teiatro Lloc: Pl. del Llac

SORTEIG DE 3 MAGNĂ?FIQUES TOIES 1 lot de productes artesans de la Cerdanya

1 joc de cerà mica per fer la queimada d’orujo, obsequi de Grupo Coren 1 lot de llibres obsequi d’Editorial Molino

Organitza:

GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ

♦ ♦ ♦ ♦ ♦ 5 6 7 5

$ 3 $ 5 8 0 88

& $ ( ) * 0 % ' 2 % 2 + 1 # % # ! "$ ! !( 1 # ( $ ! 1 # %

2 $ 4 ( 9 : # 2 $ 4 ! ' !

) * ! ! , $ ! " $ # % , - % $ $

$ +; 0 ! 0 < 2 9; 0

. ) * 3 $ =;; # +=;; $ $ $

# ) ( $ ( "

! ! "# $ %$ & ' "

& $ ( ) * ' + , $ $ # $ $ - $ $ $ -

$" + # $ - #

) * ! ! , - (

. ) * # '/ 0 !

* ) 1

$ ( )

) 5 - +9 >; 9; + ?9@ ( $ +; 4

2 $ % =)+A +7A

$ >;

2 ' # $ $ # ( 5 B $ $ $ $

) < 5 * +; >; + ! * #

# ) & ! "# #

* ) 1 # # ' $ # $

$ ( ) ! "# # $ # # ' $ $ %

1 # # ' 2 $ $

! !

3 3 2 ' 2 ' # 4% $ $ ! !

.

RESTAURANT

La Coma SalĂł per a banquets i reunions

Ctra. Nal. 260 (Lleida a Puigcerdà ) – Km. 205

25724 LLES – MARTINET Tel. 973.51.51.76

–

(Lleida)

Fax. 973.51.50.78

Especialitats Pastisseria

!

08025

-

Barcelona

Tel. :986.33.01.00

!

CalĂ bria, 166 " ## $ #

ESTACIĂ“

$ $ & '%() *%

SERVEI

" #$ #$%# "

% " ## " "

- Fax: 986.33.59.41

EstaciĂł Servei Martinet, S.L.

Ctra. Nal. 260 – Km. 205,7 25726 LLES – MARTINET (Lleida) Tels. 973.51.50.86

–

973.51.51.53 (part)

♌♌ ♌ ♌ ♌ ♌ ♌ ♌

Segons aquestes disposicions el vescomte cedia la villa Bimar a Santa Maria d’Urgell, juntament amb unes vinyes situades al poble de Bar. S’ignora, però, des de quan existeix l’esmentat llogarret, com arribĂ a mans de Bernat i si es tractava d’un mas o d’un petit poblat mĂŠs o menys dispers. Se sap, però, que mĂŠs endavant passĂ a formar part de les propietats de la famĂ­lia dels PinĂłs. És justament grĂ cies a un capbreu de 1568, en què es feia memòria de les rendes que corresponien a Felip Galceran de Castre i de PinĂłs, que ens assabentem que ja aleshores la propietat de Vima era a mans de la famĂ­lia Tor, originĂ ria, potser, del Querforadat. A partir d’aquest moment i fins als nostres dies, la història d’aquesta famĂ­lia i la de Vima aniran indestriablement lligades.

Rosalia PANTEBRE TRASFĂ? Vima i el Querforadat. Editorial Solsona Comunicacions. Solsona, 2001. 237 pp - 19,23 Euros (3.200 Ptes)

El passat 10 de setembre va tenir lloc al SalĂł Polivalent de l’Ajuntament de Martinet la presentaciĂł del llibre Vima i el Querforadat, obra de la investigadora andorrana Rosalia Pantebre TrasfĂ­. L’acte comptĂ amb un pĂşblic entusiasta, atret, de ben segur, per la coneixença directa d’alguns dels homes i dones que s’han vinculat en els Ăşltims temps a aquests indrets, però tambĂŠ, i molt especialment, per l’atmosfera llegendĂ ria que d’uns anys ençà embolcalla el nom de Vima. Cal dir, ja d’entrada, que el llibre de la Rosalia satisfĂ de la mateixa manera el lector que s’hi acosta a la recerca d’una veritat històrica fins ara poc coneguda que el que ho fa atret per una de les notes mĂŠs brillants de l’imaginari cerdĂ : la que fa referència a la princesa asteca Maria Xipaguazin Moctezuma. La primera i segona parts de l’obra pretenen establir quins han estat els lĂ­mits de la sotsvegueria del BaridĂ al llarg dels segles i quins els orĂ­gens del llogarret de Vima, les primeres referències del qual es troben en les disposicions testamentĂ ries de Bernat I, vescomte de Conflent, redactades el 25 de gener de 1003.

Rosalia Pantebre dedica la tercera part del llibre, titulada Amos i masovers, a precisar, fins allĂ on li ha permès el treball d’arxiu, qui va ser cadascun dels membres de la famĂ­lia Tor i qui eren els masovers que en certes èpoques es feren cĂ rrec de la propietat. És en aquesta part on destaca d’una manera especial el mèrit del treball de l’autora. I no tant per la minuciosa i a vegades perdedora informaciĂł aportada, poc atractiva, si voleu, per a un lector aliè a l’esmentada famĂ­lia Tor, sinĂł per l’alt valor d’exemple de la tenacitat, el rigor i la paciència de què ha de disposar qualsevol investigador, professional o aficionat, que vulgui furgar en les arrels del nostre passat. La mateixa autora ens adverteix de les dificultats i trencacolls amb què s’ha trobat, tot remenant arxius, quan diu: ÂŤDocuments sense data, noms de bateigs que es repeteixen en les generacions successives, abreviacions dels noms compostos [...], absència del segon cognom, substituciĂł del nom de famĂ­lia pel nom de la casa on s’ha nascut, substituciĂł del propi cognom, en el cas de ser dona, pel cognom del seu marit, o nom de la casa del marit ... Aquests factors condueixen a la confusiĂł i atrauen dificultats a l’hora de fixar la identitat dels personatges, fan ballar les dècades del temps difĂłs en la llunyania i ensems el cap de qui en vol esbrinar els misterisÂť Amb això no volem dir que el llibre no tingui interès per al lector poc inclinat a trencar-se el cap pels camins de la genealogia. Ben al contrari, hi ha un altre aspecte del llibre que el fa particularment interessant. Ens referim al conjunt de dades aportades pels protocols notarials (bĂ sicament pels capĂ­tols matrimonials i les disposicions testamentĂ ries), que ens forneixen informacions molt valuoses sobre el tarannĂ dels nostres avantpassats a l’hora de vincularse per matrimoni a una altra famĂ­lia, de llegar els seus bĂŠns als hereus o d’assegurar-se que hom tindria cura del descans de la seva Ă nima.

Destaca, a tall d’exemple, el cas de mossèn Josep Bastida, que en el testament de 1831 disposà que li fossin celebrades nou-centes misses, però que en un codicil posterior rebaixà a només quatre-centes! Rosalia Pantebre dedica els capítols IV i V de Vima i el Querforadat a fer un repàs del ventall de llegendes que aquests indrets han generat, i en especial a la llegenda baridana més coneguda, aquí i arreu de Catalunya, els fonaments de la qual no dubta a enderrocar amb l’ajut de proves totalment fiables. Ens referim a la llegenda de l’enllaç matrimonial de Joan Grau, suposat baró de Toloriu, i la princesa Maria Xipaguazin, hereva de l’imperi mexicà de Moctezema II, morta el 1537 i enterrada davant l’altar de l’església de Toloriu. Sembla que aquesta llegenda nasqué els anys quaranta per a satisfer la vanitat i l’interés d’un tal Guillem “de GrauRifé”, que emparant-se en la bona fe dels uns i en la ignorància dels altres, es féu reconèixer com a Guillem III de Grau i de Moctezuma i va viure durant un temps a l’esquena de vanitosos com ell que li compraven a preus força respectables títols de duc, marquès o comte. El seu cas arribà fins i tot al Ministeri de Governació de Madrid i va pertorbar la tranquil.litat d’alguns personatges d’autèntica sang . blava. Voldria, per acabar, fer referència a algunes de les notícies que dóna el llibre sobre Montellà de Cadí, notícies més escasses del que podria fer pensar la proximitat geogràfica amb Vima, però no pas desprovistes d’interès. Valdria la pena destacar, en primer lloc, la importància que degué tenir el nostre poble als inicis de l’edat moderna atesa l’existència de notaris permanents documentats des de finals del segle XVI i a tot al llarg del XVII. Els membres de la

família Tor hi acudiren més d’una vegada, així com altra gent dels pobles del voltant. Alguns d’aquests notaris foren Francesc Arajol (...1596...), Bartomeu Arajol (...1620...), Isidre Soler (...1665...) i Francesc Raures, o Raurez, (...1698...). Però el fet més impactant referit al nostre poble té a veure, ben al contrari, amb gent al marge de la llei. Rosalia Pantebre aporta dades precises d’un succés tan escruixidor que fins ara semblava tractar-se d’una de les contalles sobre Vima i els seus imaginaris tresors. Pel que es veu, el capvespre del darrer dia de juliol de 1825 Jaume Tor Puig tornava cap a Vima amb el ramat quan fou sorprès per una colla de lladres de Montellà. El seu objectiu era ferse amb les dobles d’or que presumptament amagava en algun forat l’amo del mas. Per aconseguir-ho no dubtaren a torturar-lo a ell i a la seva dona, Maria Bastida, a la qual penjaren als cremalls de la llar per fer-li sentir el turment del foc. Malgrat que ho regiraren tot, els lladres no se sortiren amb la seva, però deixaren Jaume Tor agonitzant i la seva dona mal ferida. En l’inventari de les pertinences de Vima, annex al testament de Maria, redactat quinze dies després del fets, hi apareix una dada objectiva que demostra amb tota la seva fredor la veracitat dels fets anteriors: entre moltes altres coses, la masia de Vima contenia «dos marfegas y dos matalassos, despedasats a punyalades». Els fets relacionats amb Montellà no acaben aquí. El llibre ens parla també de les conseqüències de la Guerra Gran (saqueig i incendi del poble a mans dels francesos el 7 d’octubre de 1793) i d’una dura batalla el 15 de maig de 1839, durant la primera guerra carlina.

..… ………………………………………………………...…………............………….....……….....…………….....……….....….......

BUTLLETA DE SOL.LICITUD D’INSCRIPCIÓ DE SOCI DEL GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ... Sol.licito la meva inscripció com a membre del Grup d’Amics de Montellà, per a la qual cosa detallo les meves dades personals (*), tota vegada que assenyalo la condició de soci que desitjo ostentar: Soci num.ordinari

Quota 18,00 Euros/any (3.000 ptes)

Soci protector (1) … ………… Euros/ ........ Ptes/any (1) Aportació com a mínim triple de la quota de soci ordinari

Nom i cognoms:......……………………..........................................................N.I.F. ............................................. Lloc i data de naixement: ...............…………………............................................................................................... Professió:.......................................................................................................................……….. Domicili: .........................................................................……….... Població: .....................................CP: ........... Tels. ............................. - .................................- Fax: .............................. Correu-e: …………………...………….. Autoritzo al Banc/Caixa ........................................……....................... Agència: .................. Dígit Control .......... Compte/Llibreta Nº ................................................ perquè carreguin els rebuts que presenti el Grup d’Amics de Montellà a nom del qui subscriu i signa ......................................................, a ...... de .......................................................de 2002 Signatura (*) Dades subjectes a la Llei LORTAD, Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre de 1999, de protecció de dades de caràcter personal.

Adreçar a: Albert Martí Roig

–

C/ Sardenya, 524 1er. 2ª

-

08024

BARCELONA

Almacenista y Distribuidor

Sant Gabriel, 70 al 76

e-mail: decero@decero.es www.decero.es

Tels. 93.473.72.27 - 93.473.72.85

08950

-

Fax 93.473.14.83

ESPLUGUES DE LLOBREGAT (Barcelona)

EL GRUP D’AMICS DE MONTELLÀ NECESSITA LA TEVA COL.LABORACIÓ !!

INFORMA’T SOBRE ELS OBJECTIUS DE L’ASSOCIACIÓ PARTICIPA I FES-TE’N SOCI. SI JA N’ETS, APORTA’N UN DE NOU Omple la butlleta de sol.licitud d’inscripció que consta al dors

- 12

Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.