15/10/2012
PLATÓ
EL TEMPS ÉS OR
Miguel Ángel Campos, Aroa Caparrós, Gemma Cervera, Alba del Olmo, Alba Diego
EL TEMPS ÉS OR
15 de octubre de 2012
ÍNDEX 1. La República i la Teoria de les Idees .........................................................3
2. Per què és necessària la Teoria de les Idees? ..........................................4
3. Què és una idea? Antecedents i característiques ....................................4
4. De què hi ha idees ....................................................................................5
5. Quina idea defensa Plató en la Teoria de les Idees? ................................6
6. Com s’explica l’origen i odre del món ......................................................6
7. Bibliografia ................................................................................................8
EL TEMPS ÉS OR
15 de octubre de 2012
1. La República i la Teoria de les Idees.
L
a República és l’obra cèlebre de Plató on estan bolcades les seues principals idees. Aquesta obra és la més citada en discursos i mítings polítics, on es sosté que l'Estat perfecte serà aquell que siga governat per filòsofs, una mena de oligarquia intel·lectual. La República és un intent de fonamentar un estat just. Amb la qual cosa, el govern hauria de pertànyer als filòsofs, perquè aquests estan capacitats per dirigir els homes al coneixement del just i a la idea del bé. Plató va idear en La República un Estat tan perfecte que resultava una utopia. És per això que en discursos polítics i mítings nomenen la "República" com a tipus ideal de govern. La Teoria de les Idees representa el nucli de la filosofia platònica, l'eix a través del qual s'articula tot el seu pensament. En general es considera que la teoria de les Idees és pròpiament una teoria platònica, malgrat que diversos estudiosos de Plató, hagen defensat la tesi que Plató l'havia pres directament de Sòcrates. El problema que planteja Plató a la Teoria de les Idees és saber diferenciar l’estudi del coneixement de l’estudi del ser, és a dir la teoria del Dualisme. En aquesta teoria Plató distingeix el Dualisme Ontològic i el Epistemològic: ONTOLÒGIC: L’opinió (coneixement sensible): s’obté mitjançant els sentits. Dins d’aquest món podem diferenciar dos graus de coneixement: o Les conjectures o imatges: és un tipus de coneixement imperfecte perquè no l’obtenim directament, sinó a través d’oïdes o imatges. o La creença: és un coneixement directe que obtenim a través de l’experiència. La ciència (coneixement intel·ligible): s’obté mitjançant la intel·ligència. Dins d’aquest món podem diferenciar dos graus de coneixement: o Coneixement discursiu: és un tipus de coneixement que exigeix al raonament realitzar una demostració: les matemàtiques. o Coneixement de les idees o instintiu: és el coneixement que s’obté mitjançant el ser de les coses. EPISTEMOLÒGIC: El coneixement científic (episteme): és el nivell superior del coneixement, el saber a sobre la realitat intel·ligible: o Objectiu: la realitat intel·ligible, el ser. o Clar, vertader i no relatiu, i la seva font és la intel·ligència. o No canvia, és universalment vàlid. o Objectiu, fiable. La opinió (doxa): és un grau de saber inferior al coneixement(episteme); el saber a sobre la realitat sensible i material. o Objecte: la realitat sensible, el devenir. o Font: els sentits. o Obscur, superficial, aparent, poc fiable. o Canviant i relativa.
EL TEMPS ÉS OR
15 de octubre de 2012
2. Per què és necessària la Teoria de les Idees? Motius fonamentals.
L
a gran teoria platònica sobre les Idees, és una teoria que constitueix el fons i l'essència de la filosofia del deixeble de Sòcrates, es pot reduir i condensar en els següents termes: La Idea, amb relació a Déu, és la seua intel·ligència, amb relació a l'home, és l'objecte primer i real de l'enteniment, amb relació al món extern i sensible, és l'arquetip, la manera exemplar, amb relació a sí mateixa, és l'essència de les coses, amb relació a la matèria, és la seua mida, la seua sigil·lació, el seu principi, la seua impressió. Una de les primeres conseqüències de la teoria de les Idees és la "separació" entre la realitat intel·ligible, cridada també món intel·ligible i la realitat sensible o món visible que aboca a la filosofia platònica a un dualisme que serà font de nombrosos problemes per a mantenir, i que Aristòtil assenyalarà com un dels obstacles fonamentals per a la seua acceptació. A aquests dos mons objectius corresponen quatre graus de coneixement per part de l'home, que són:
Mite de la Caverna
La imaginació que percep espècies o representacions dels objectes sensibles. La fe, per mitjà de la qual assentim a la realitat objectiva del món extern, i coneixem les coses sensibles, com singulars i contingents. La ciència racional o demostrativa, per mitjà de la qual coneixem les Idees quant constitueixen i representen les veritats i objectes de l'ordre matemàtic. I finalment, la ciència intel·lectual o superior, la intel·ligència intuïtiva de les Idees, i principalment la de l'ésser absolut, principi universal dels dos mons, és a dir de la Idea del Bé, que és al món intel·ligible el que el sol material és el món visible. La tasca de la filosofia consisteix a ascendir des del Món Sensible al Món de les Idees i en aquest contemplar la Idea del Be (per açò Plató defineix la filosofia com “una ascensió en ser”). Aquesta teoria és fonamentalment una teoria ontològica però té clares repercussions en altres àmbits com l'antropologia, la teoria del coneixement, l'ètica i la política. 3. Què és una característiques.
L
idea?
Antecedents
i
a convicció que la veritat és necessària per a poder viure en la ciutat a l'empara de la justícia porta a Plató a situar-se enfront dels sofistes i al costat del seu mestre Sòcrates, que havia afirmat que l'ésser humà pot fer ciència i que la ciència és un conjunt de coneixements universals, necessaris i immutables. Si l'ésser humà pot posseir coneixements necessaris, universals i immutables, és perquè existeixen objectes reals que són necessari, universals i immutables, ja que,
EL TEMPS ÉS OR
15 de octubre de 2012
en cas contrari, el coneixement científic mancaria de valor, al no posseir un objecte del que fóra correspondència. Com a conseqüència de tot açò, Plató es va veure obligat a afirmar que, a més del món sensible en el qual viu l'ésser humà, compost d'objectes particulars, contingents i en continu canvi, existeix un altre món els objectes del qual són necessaris, universals i immutables: és el món de les idees. La constitució d'un saber científic suposa la realitat de l'intel·ligible, la realitat de la idealitat. Perquè el raonament universal tinga un objecte i no siga un raonament buit, Plató pensa que cal admetre l'existència real de la idees. A cada classe d'objectes que existeixen en el món sensible li correspon una idea, una essència, en el món suprasensible, i aquesta idea és l'autèntica realitat. El món sensible, el món en el qual viu l'ésser humà és, doncs, una realitat de segona classe, de categoria inferior, que únicament “és” en la mesura en què participa del món ideal, intel·ligible. Les idees tenen les següents característiques: •
• • •
•
Són objectives. No són pensaments o continguts del pensament, sinó entitats sense l'existència de les quals seria impossible el coneixement científic; són realitats ideals autèntiques i arquetips ideals de tot el sensible. Són universals, mentre que les coses sensibles són individuals i mantenen amb elles, entre unes altres, la relació que el particular manté amb l'universal. Són immutables i indivisibles a diferència de les coses sensible que canvien contínuament i, a més són divisibles. Són eternes, innates, transcendeixen el temps i no estan en l'espai, al contrari que les coses sensibles que comencen a existir –estan, doncs, en el temps- i ocupen un lloc en l'espai. Es troben, a més, jerarquitzades i existeix una idea que posseeix un rang tan elevat en aqueixa jerarquia, que abasta a totes.
Les idees, per tant, són “models”, “arquetips ideals”, mentre que les coses sensibles són “còpies”, “imatges”; estableix entre les idees i les coses una relació de casualitat expressada com a imitació o còpia. L’antecedent de la Teoria de les Idees de Plató ve de Parménides: les coses són allò que podem saber mitjançant la raó, no a través dels sentits que de vegades ens poden dur a la contradicció. Les coses no poden ser contradictòries per a poder arribar al camí de la veritat lògica. 4. De què hi ha idees?
S
Parménides
egons Plató, totes les coses del món material han estat creades a partir d'unes formes, motlles, arquetips o paradigmes que s'anomena Idees. Les idees s'ordenen jeràrquicament, de manera que la idea suprema té el triple vessant de bé, veritat i bellesa i d'ella emanen les altres idees, com del sol prové la llum. El bé és la qualitat moral que porta al subjecte a actuar correctament, és una
Plató
EL TEMPS ÉS OR
15 de octubre de 2012
virtut i un objectiu vital si la persona vol obrar d'acord amb l'ètica. Segons el corrent filosòfic, el bé pot consistir en unes característiques o unes altres, però totes les escoles estan d'acord en uns manaments bàsics com el respecte a la vida i intentar no ferir els altres, així com seguir els propis principis, apartar-se del vici, conrear l'amor, ser conscient de la pròpia existència i del valor de les pròpies decisions o evitar els excessos. La veritat és un concepte propi de la filosofia que té una gran varietat de significats. Pot indicar tant honestedat, bona fe i sinceritat, en general, com el fet d'estar d'acord amb la certesa o realitat d'alguna proposició, en particular. La bellesa és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció. És una experiència en gran part subjectiva i no tot el que ens causa plaer ha de contenir bellesa.
5. Quina posició defensa Plató en la Teoria de les Idees sobre la realitat i la veritat?
P
lató accepta que la physis està en continu canvi (Heràclit)1 i accepta, amb Parménides, que més enllà de la physis hi ha un món immutable (de conceptes, formes, o idees), de models (el món del SER immutable de Parménides: autèntic, immutable, que no varia). És aquest món on trobem la veritat, el que cal buscar amb l'esforç. El món físic vindria a ser com les "fotocòpies" gastades d'aquelles idees o món de models o patrons. I gràcies a aquell món de models, perfecte (a través del record), podem detectar que són els diversos Physis cossos físics canviants. Per semblança a l'original. La seua teoria es resumeix en el dualisme. Hi trobem el dualisme Ontològic i el Epistemològic. El Ontològic està format per dos móns, el de les idees i el sensible. I el epistemològic es divideix en dos graus o nivells del saber, coneixement o episteme i opinió o doxa. 6. Com s’explica l’origen i l’ordre del món?
E
l món sensible ha estat fet pel demiürg2. No és que el demiürg hagi creat el món del no-res, el que ha fet és actuar sobre una matèria informe i caòtica, que existia des de sempre, i treure del seu estat de confusió i desordre per portar-la a un estat d'ordre, convençut que aquest estat era millor que aquell primitiu caos en què es trobava. Ha introduït un ordre en la matèria caòtica que existia i ha fet, així, del món un cosmos i, per això, s'ha servit com a model d'unes idees, que també existien des de sempre, projectant sobre la matèria. Ho ha fet de la mateixa manera que un escultor (demiürg) projecta la imatge del que vol representar en el marbre o la fusta (idees). D'aquesta 1
Heràclit d'Efes fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, fill de Blisó. Fou un filòsof considerat de l'escola jònica encara que diferia dels seus principis en alguns punts. 2 El demiürg, en la filosofia idealista de Plató, és considerat un déu creador del Món i autor de l'univers sensible.
EL TEMPS ÉS OR
15 de octubre de 2012
manera, del caos primitiu es va passar a aquest cosmos organitzat que, si és imperfecte, no ho és per voluntat del demiürg, sinó perquè la matèria, essencialment limitada i canviant, no té capacitat per ser perfecta més que en grau limitat.
EL TEMPS ÉS OR
15 de octubre de 2012
BIBLIOGRAFIA http://filosofandoyotrascosas.blogspot.com.es/2008/09/la-republica-de-platon.html http://www.webdianoia.com/platon/platon_fil_ideas.htm http://www.alcoberro.info/planes/plato.htm http://www.e-torredebabel.com/Historia-delafilosofia/Filosofiagriega/Platon/TeoriadelasIdeas.htm http://www.alcoberro.info/planes/plato.htm http://www.webdianoia.com/platon/platon_fil_cosmo.htm www.filosofia.org/zgo/hf2/hf21066.htm http://www.nodo50.org/filosofem/spip.php?article217 http://ca.wikipedia.org/wiki/Plat%C3%B3#Teoria_de_les_idees http://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%A9_(filosofia) http://ca.wikipedia.org/wiki/Bellesa http://ca.wikipedia.org/wiki/Veritat http://filex.es/historia/platon/1_aproximacin_a_platn.html http://www.ivoox.com/playeriVoox_ea_133226_1.html http://www.webdianoia.com/platon/platon_bio.htm http://filosoart.blogspot.com.es