na vegada hi havia un gentil, és a dir, un home que no practicava cap religió. Era molt savi, però no tenia cap coneixement de Déu ni creia que hi hagués res després de la mort. Cercant remei a la seva tristesa, arribà a un bosc ple de fonts i de bells arbres fruiters. Mentrestant, s’esdevingué que tres savis es van trobar a la sortida d’una ciutat. L’un era jueu, l’altre cristià i el tercer musulmà. En veure’s, es van saludar, acollir i acompanyar. Cadascú parlava als altres dos de la seva creença i els seus pensaments, i parlant, parlant, arribaren al bosc per on caminava el gentil… Amb el Llibre del gentil i dels tres savis, Ramon Llull (1232-1316) ens ofereix una sorprenent paràbola interreligiosa amb un desenllaç desconcertant.
www.fragmenta.cat
Amb una guia de lectura per anar més a fons
R AMON LLU LL
U
Llibre del gentil i dels tres savis
6
Sembla que vaig néixer a Mallorca el 1232. Em vaig casar i vaig tenir dos fills, però els vaig deixar després que se m’aparegués Crist crucificat. Des d’aleshores em vaig dedicar a aprendre, contemplar, escriure i viatjar incansablement. Tothom escrivia en llatí al meu temps, però jo ho vaig fer també en català i en àrab (de jove, fins i tot en provençal!). Els erudits diuen que vaig escriure 260 obres. Alguns m’anomenen Ramon lo Foll; altres, Doctor Il·luminat. ¿I qui sóc jo per jutjar si el que he escrit és obra de follia o és docta il·luminació? Vaig morir el 1316. La meva Art m’ha sobreviscut.
Vaig néixer a Barcelona el 1980. Vaig estudiar humanitats perquè amb una sola carrera podia acostar-me a la llengua, la literatura, la història, la filosofia i l’art. Els meus interessos es van anar decantant cap a la literatura i el pensament, i especialment cap a la incidència que hi té el factor religiós. Ensenyo literatura catalana a la Universitat Pompeu Fabra. L’any 2007, amb Inês Castel-Branco, vam fundar Fragmenta, una editorial al servei de totes les persones que es fan preguntes i que no exclouen les aportacions que les espiritualitats i les religions han fet per tractar de trobar-hi respostes.
Vaig néixer a Barcelona el 1972. Vaig estudiar pintura i gravat a Belles Arts. Seguidament, vaig començar a treballar com a il·lustradora, i des d’aleshores no he parat d’inventar mons, publicar un munt de llibres i impartir cursos i tallers relacionats amb aquest tema que tant m’apassiona. A més a més, em fascina donar vida als meus personatges a través de l’animació. És per això que ara combino la il·lustració amb la imatge en moviment a la productora thetreeonthesea. He il·lustrat l’àlbum Funàmbulus (Fragmenta, 2015), amb text d’Àlex Tovar.
Publicat per Fragmenta Editorial | Plaça del Nord, 4, pral. 1.ª | 08024 Barcelona | www.fragmenta.cat | fragmenta@fragmenta.cat Col·lecció: Petit Fragmenta, 6 | Directora de la col·lecció: Inês Castel-Branco | Primera edició: març del 2016 | Impressió i relligat: Agpograf, SA © 2016 Ignasi Moreta, per l’adaptació del text i la «Guia de lectura» | © 2016 Àfrica Fanlo, per les il·lustracions i la coberta | © 2016 Fragmenta Editorial, SL, per aquesta edició Dipòsit legal: B. 2.972-2016 | ISBN: 978-84-15518-36-5 | Reservats tots els drets
Versió d’Ignasi Moreta Il·lustracions d’Àfrica Fanlo
U
na vegada hi havia un gentil, és a dir, un home que no practicava cap religió. Era molt savi, però no tenia cap coneixement de Déu ni creia que hi hagués res després de la mort. Un dia, aquell home va començar a pensar en la vellesa, en la mort i en la pèrdua dels plaers d’aquest món. Li agradava molt la vida mundana, i pensar que la mort s’ho enduria tot li causava un enorme desconsol. Mentre hi pensava, se li negaren els ulls i sentí que el cor se li nuava de tristesa i de dolor.
Cercant remei a la seva tristesa, arribà a un bosc ple de fonts i de bells arbres fruiters, amb animals terrestres i aus de diverses espècies. El gentil va pensar que veure i olorar les flors i contemplar la bellesa dels arbres, les fonts i les riberes li portaria algun consol davant els pensaments que el turmentaven. Començà, doncs, a olorar les flors i a menjar els fruits dels arbres per comprovar si això li oferia cap remei. Però quan pensava que havia de morir i esdevenir no-res, el seu dolor i el seu plor es multiplicaven. Angoixat, s’agenollà, alçà les mans i els ulls al cel, besà la terra i es preguntà enmig de plors: —¿Per què vaig ser engendrat? ¿Per què vaig venir al món?
El gentil quedà molt sorprès per aquestes paraules, com també per l’estrany comportament i les estranyes vestidures dels tres savis. —Bell amic —li digué un dels tres—, ¿d’on veniu? Sembleu trist i desconsolat. ¿Què us passa? ¿Per què heu vingut a aquest lloc? ¿Que potser us podem consolar i ajudar en res? El gentil explicà que venia de terres llunyanes, que era gentil i que estava pres d’un gran dolor i pena. I afegí: —He quedat molt meravellat perquè, en saludar-me, m’heu desitjat l’ajut de Déu, que ha creat el món i que ressuscitarà els homes. No n’havia sentit a parlar mai, d’aquest Déu que dieu, ni de la resurrecció. —Bell amic —li digué un dels savis—, ¿no creieu en Déu ni teniu esperança en la resurrecció? —No, senyor —respongué el gentil—. I si m’ho podeu explicar, us prego que ho feu, ja que em provoca una gran tristesa sentir que m’acosto a la mort i que després de la mort esdevindré no-res.
Aleshores, els tres savis van tractar de demostrar-li l’existència de Déu i el fet de la resurrecció. Un cop demostrat això conjuntament, cadascun dels tres intentà que el gentil es convertís a la seva creença particular: el jueu volia que es fes jueu, el cristià el volia cristianitzar i el musulmà volia que es convertís a l’islam, la religió dels musulmans. —¿Com? —digué el gentil—. ¿No actueu tots segons una mateixa llei? —No —li respongueren els savis—. Un de nosaltres és jueu, l’altre cristià i el tercer musulmà. —¿I quina de les tres religions és la veritable? —preguntà el gentil.
na vegada hi havia un gentil, és a dir, un home que no practicava cap religió. Era molt savi, però no tenia cap coneixement de Déu ni creia que hi hagués res després de la mort. Cercant remei a la seva tristesa, arribà a un bosc ple de fonts i de bells arbres fruiters. Mentrestant, s’esdevingué que tres savis es van trobar a la sortida d’una ciutat. L’un era jueu, l’altre cristià i el tercer musulmà. En veure’s, es van saludar, acollir i acompanyar. Cadascú parlava als altres dos de la seva creença i els seus pensaments, i parlant, parlant, arribaren al bosc per on caminava el gentil… Amb el Llibre del gentil i dels tres savis, Ramon Llull (1232-1316) ens ofereix una sorprenent paràbola interreligiosa amb un desenllaç desconcertant.
www.fragmenta.cat
Amb una guia de lectura per anar més a fons
R AMON LLU LL
U
Llibre del gentil i dels tres savis
6