Vaig néixer una nit de tempesta, quan s’acabaven el maig i la dècada dels setanta. Vaig créixer amb llibres a les mans i poesia a les butxaques. Escoltava poemes, els llegia i, aviat, vaig començar a inventar-los. M’agradava anar a veure els meus avis, que vivien en una casa baixa amb jardí. Des de llavors, tinc el costum de ficar-me en jardins dels quals, a vegades, em resulta difícil sortir. També m’agrada convidar a berenar un munt de personatges fantàstics que ronden el meu cap. Davant d’un te calentó, passem la tarda escrivint històries.
Soc il·lustradora. Vaig néixer a Madrid, en una casa sense jardí però amb llibres. Em recordo de petita, passant les pàgines d’un pesat volum de l’enciclopèdia Larousse, buscant les làmines de color: banderes de països, papallones, mapes… També recordo dibuixar amb retoladors en quartilles blanques un inventari del meu món de llavors: una castanya, una sabata, una dent. Si em preguntes, aquesta va ser la llavor. Sempre hi ha una llavor que espera pacient una oportunitat feta de carícies de sol i de la generositat de la pluja.
Publicat per AKIARA books Plaça del Nord, 4, pral. 1a 08024 Barcelona www.akiarabooks.com info@akiarabooks.com
© 2024 M. Carmen Aznar, pel text © 2024 Raquel Catalina, per les il·lustracions © 2024 AKIARA books, SLU, per aquesta edició
Primera edició: març del 2024 Col·lecció: Akipoeta, 8 Traducció: Albert Balasch Direcció editorial: Inês Castel-Branco
Reservats tots els drets
AKIARA treballa amb criteris d’ecoedició, optimitzant el disseny, triant papers certificats i cercant una producció de proximitat per minimitzar l’impacte ambiental.
Aquest llibre ha estat imprès sobre paper Offset Arena Natural Rough de Fedrigoni, amb un gramatge de 200 g/m 2 per a la tripa i de 300 g/m2 per a les cobertes díptiques, cosides amb fil vist.
Aquest producte està fet amb material procedent de boscos certificats FSC® ben gestionats i de materials reciclats.
Dipòsit legal: B 3.091-2024 ISBN: 978-84-18972-46-1
Imprès a Catalunya: @Agpograf_Impressors
En la tipografia, s’ha usat la Gentium Book.
L’
origen del teu origen va ser una abraçada càlida a l’hivern. Així vas ser, sense saber-ho, semença. Llavor en camp fèrtil, regada per la sístole i la diàstole de la mare terra, de la mare pluja. Vas brotar amb la força poderosa de la tardor. I va créixer un jardí. El teu jardí. El jardí que habites.
E
ls teus ulls, encisats, exploraven el jardí. Tot era nou. Tot creixia, per primera vegada, per a tu. La catifa frondosa, que aguantava el que no sabies aguantar, s’omplia de petons i de carícies que gronxaven el límit, petit i indefinit, del teu ésser. L’olor de les teves flors era blanca. Tela blanca, llet blanca, blanc amor. I et van fer, a la branca de l’ametller, un niu de non-nons teixit amb els fils vibrants del cordó antic. Vas arrelar amb força, i alhora fent tentines, en l’abraçada del niu.
E
l teu pas vacil·lant es va tornar ferm, a poc a poc, al jardí. Els brins frescos pessigollejaven, nerviosos, les plantes nervioses dels teus peus. I aquells peus encuriosits t’apropaven a l’arbust de les nines, al sembrat de les pintures, al matoll de les cançons, a l’arbre de les tirallongues alegres. Uns altres jardiners et van teixir bufandes, et van explicar històries, et van dur, agafant-te de la mà, a cada flor.
Les vas anomenar totes: rosa, clavell, poesia, espígol, lilàs, pare, àvia, menta, lliri, dàlia, rosella, rossinyol… A la primavera van brotar, a milers, margarides, inicis i desvetllaments. I el teus ulls encisats els veien créixer.
I
creixia amb la teva saba, amb la teva sang, el teu jardí. Va despertar impetuós. Es va estendre salvatge, com la jungla. Es va estendre la vida al teu jardí. Es va estendre la teva vida al jardí. Es va estendre l’heura grimpadora, a la intempèrie, arrapant-se als murs esquerdats que no podien contenir el teu jardí envoltant i caòtic.
La violència abraçava la tendresa de les teves noves flors. Vas plantar preguntes sense resposta i van néixer, després del teu reg de llàgrimes, inquietuds. I algun sí. I més d’un no.
L
es dones són verdaderes jardineres. Elles són les cuidadores dels seus bonics jardins habitats, d’aquells trossets de natura propera, sembrats de vida i poesia. EL JARDÍ QUE HABITES és un poemari íntim i femení que recorre la vida sencera d’una dona a partir de la metàfora del jardí.
9 7 2 4 6 1
AKIPOETA LA BELLESA DELS DETALLS
9 7 8 8 4 1 8