Vaig néixer a València, al mes de juliol. Vaig néixer groga, em van posar al sol i em van dir Mar. Crec que per això m’agrada l’estiu gairebé tant com els gats, els nens i les nenes, els llibres i la poesia. Després me’n vaig anar a viure al bosc, i des de llavors també m’agraden els arbres, les granotes i els esquirols. Aquestes són les meves coses preferides. Escric, recito i jugo, no per aquest ordre, però sí amb el mateix entusiasme. Tinc molts llibres. I m’agrada visitar escoles i biblioteques per estar amb persones de totes les edats i jugar amb les paraules i els poemes. Crec que el món té coses belles, però també moltes coses horribles, per això intento cercar la bellesa a través de la poesia, perquè tot el que ella toca sempre es torna una mica més bell.
Visc a Lisboa. Vaig néixer després del 25 d’abril, a l’altra banda de l’oceà. No vaig atrapar els vents de la revolució dels clavells, però floto cinc pams sobre el terra quan dibuixo idees i enfonso els pinzells en la pintura. Visc entre llapis, pinzells, agulles, gossos, guitarres, adolescents i taules de multiplicar. Miro d’estirar el temps, però no sempre ho aconsegueixo, i per això faig diverses coses alhora. Visc en un laberint de llibres, joguines, pintures i papers, on neixen il·lustracions que es van publicant en revistes, diaris i també en llibres per a petits i grans. M’agrada ballar i fer música, dissenyar vestuari i escenografia, llegir i caminar al costat de la mar.
Títol original: Corazón de pájaro Publicat per A K I A R A books Plaça del Nord, 4, pral. 1.ª 08024 Barcelona (Espanya) www.akiarabooks.com info@akiarabooks.com Primera edició: maig del 2020 Col·lecció: Akipoeta, 1 Direcció editorial: Inês Castel-Branco
© 2020 Mar Benegas, pel text © 2020 Rachel Caiano, per les il·lustracions © 2020 Albert Jané, per la traducció © 2020 A K I A R A books, SLU, per aquesta edició
Imprès a Catalunya: @Agpograf_Impressors Dipòsit legal: B 9.346-2020 ISBN: 978-84-17440-63-3 Reservats tots els drets
Aquest llibre s’ha imprès sobre paper Òfset Arena Natural Rough de Fedrigoni, amb un gramatge de 140 g/m 2 per a la tripa i de 300 g/m 2 per a les cobertes díptiques, cosides amb fil vist.
Aquesta obra ha comptat amb una ajuda de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques de Portugal.
Aquest llibre s’ha imprès amb paper certificat FSC, que procedeix de fonts respectuoses amb la societat i l’entorn, i pot ser considerat un «llibre amic dels boscos».
Va néixer a la vora de la mar. Hi havia xarxes, vaixells, sorra i pedres suaus com la brisa. Estrelles i cargols de mar, i tardes de menjar síndria a l’embarcador. Hi havia cristalls suaus i rodons que regalava la mar. Hi havia una platja de còdols on les pedres feien petar la xerrada amb les onades sense parar: clic-clic, cloc-cloc, clac-clac. Ella va aprendre a parlar aquest llenguatge misteriós abans de saber dir el nom del sol.
La Nona tenia un amic. Era el seu veĂ, el fill del forner. Li duia dolços acabats de fer i, agafats de la mĂ , corrien costes avall fins a arribar a la platja.
Era l’únic a qui ensenyava els seus tresors més estimats: —Mira, tinc un sol petitet. —Però… si és un cargol de mar —li va contestar en Martí. —No, és un sol molt petit que brilla i que m’enlluerna. Ara tinc una estrella per a mi sola… i per a tu, si la vols. I, veus?, aquestes pedres tan suaus són les llengües de la terra. Sempre s’expliquen coses amb la mar, nit i dia. Ho vols sentir? —Sí —va dir ell.
I es van posar a córrer un altre cop, sempre agafats de la mà, fins a la platja de còdols. Es van asseure sobre una roca. Van escoltar atentament. Era veritat; les pedres enraonaven, es donaven cops les unes contra les altres: clic-clic, cloc-cloc, clac-clac. Les ones contestaven, sense parar, fent un murmuri molt suau. Van passar molta estona en aquell indret, ben junts, escoltant aquella conversa interminable. I ell va treure un dolç gairebé acabat de fer i se’l van partir. I es van fer un petó.
Després se’n van anar cap a casa. A la porta, abans de tancar-la, ella li va dir: —Un dia vaig explicar a la mestra que guardava un sol i les coses que vaig trobant. Em va dir que, si havia trobat un sol diminut, havia trobat un tresor. Que el tingués ben desat i sempre ben atès. Perquè totes aquestes coses que trobo, el que m’explica la mar quan m’hi acosto, o quan brama el mal temps, i tot el que em diuen les fulles seques de la tardor, de tot això se’n diu poesia.
—Ah, així doncs, a mi també m’agrada la poesia —li va contestar en Martí. I en Martí va pensar que la poesia eren pedres i cargols de mar, i vidres molt suaus de coloraines, i una clau, i un tros de la xarxa d’un pescador, i una pila de fulles seques per terra. Que la poesia era això: un sol a la sorra o poder escoltar la conversa de la terra amb les onades.
La Nona va néixer en una illa, a la vora de la mar, i es feia preguntes que no li sabia respondre ningú. Els seus ulls hi veien més, i la Nona ho havia d’escriure, perquè no se li escapés com la sorra entre els dits. Un conte preciós sobre el naixement de la poesia i de l’amor.
ISBN
978-84-17440-63-3
9 788417
440633