Jane Goodall: Aprendre dels ximpanzés by AKIARA books

ISBN

JANE GOODALL APRENDRE DELS XIMPANZÉS

La reconeguda primatòloga Jane Goodall explica la seva passió per l’Àfrica, el seu primer contacte amb els ximpanzés i la seva relació amb ells, que ha fet canviar la nostra visió de l’espècie humana. A més d’investigadora, Jane Goodall és una gran activista i defensora de valors socials i ecològics. Davant la destrucció d’hàbitats que pateixen moltes espècies, Goodall argumenta que la conservació s’ha de concebre de manera holística, amb la plena participació de la població local.

DISCURS PRONUNCIAT PER JANE GOODALL EN OCASIÓ DEL PREMI INTERNACIONAL CATALUNYA EL 2015

GOODALL

AKIPARLA LA FORÇA DE LA PARAULA

978-84-17440-98-5

JANE APRENDRE DELS XIMPANZÉS

Comentari d’Irene Duch Latorre // Il·lustracions de Joan Negrescolor // Edició bilingüe

El discurs de la Dra. Jane Goodall, fundadora de l’Institut Jane Goodall, Comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic i Missatgera de la Pau de l’ONU, es reprodueix amb el permís de la Generalitat de Catalunya. Publicat per AKIARA books Plaça del Nord, 4, pral. 1a 08024 Barcelona (Espanya) www.akiarabooks.com info@akiarabooks.com © 2015 Generalitat de Catalunya, pel text del discurs, amb motiu del XXVII Premi Internacional Catalunya © 2021 Irene Duch Latorre, per les «Claus del discurs» © 2021 Joan Negrescolor, per les il·lustracions © 2021 AKIARA books, SLU, per aquesta edició Primera edició: novembre del 2021 Col·lecció: Akiparla, 7 Traducció del discurs: Jordi Pigem Disseny i coordinació de la col·lecció: Inês Castel-Branco i Jordi Pigem AKIARA treballa amb criteris de sostenibilitat, cercant una producció de proximitat i minimitzant l’ús de plàstics i l’impacte ambiental. Aquest producte està fet amb material procedent de boscos certificats FSC® ben gestionats i de materials reciclats. Imprès a dues tintes, l’interior amb paper reciclat Shiro Echo Blanc de 120 g/m2 i la coberta amb cartolina Kraftliner de 250 g/m 2. S’han usat les fonts Celeste Pro Book, Helvetica Narrow i Franklin Gothic Std. Imprès a Catalunya @Agpograf_Impressors Dipòsit legal: B 17.883-2021 ISBN: 978-84-17440 - 98-5 Reservats tots els drets

APRENDRE DELS XIMPANZÉS Comentari d’Irene Duch Latorre // Il·lustracions de Joan Negrescolor // Edició bilingüe

ÍNDEX DISCURS

Pronunciat per Jane Goodall en ocasió del Premi Internacional Catalunya (2015) Versió en anglès Versió en català

CLAUS DEL DISCURS

Jane Goodall, la primatòloga humanitària Les aventures de la petita Jane L’arribada a l’Àfrica i Louis Leakey El tumultuós camí a Gombe El naixement d’una primatòloga excepcional A la Universitat de Cambridge De primatòloga a conservacionista El missatge de Jane Goodall Marcant la diferència tres-cents dies l’any

10 11

57 60 61 63 66 68 70 72 74

En primer lloc, vull donar les gràcies al jurat i a tot-

hom, aquí a Catalunya, per haver-me fet sentir com a casa. Tant de bo pogués parlar en català! Tanmateix, com que d’una manera o una altra m’he convertit en un pont entre el regne animal i el regne humà, us donaré la benvinguda amb la salutació que rebríeu a Gombe: «Uh uh uh uh uh uh uh uhhhhhh uhhhhhh uhhhhhh uhhhhhh». «Aquesta soc jo, soc la Jane.» Això és el que he dit en llenguatge ximpanzé.

Crec que el suport de la mare va influir decisivament en la meva vida. En relació amb això, és interessant que entre els ximpanzés també hi ha bones mares i males mares. Les ximpanzés que són bones mares són afectives i protectores, però no sobreprotectores. I, sobretot, les bones mares donen suport als seus fills, i així aquests se’n surten millor. És per això que crec moltíssim en el paper de la mare.

També vam organitzar una sessió sobre les condicions als laboratoris mèdics que utilitzen ximpanzés per provar vacunes i cercar tractaments per a les nostres malalties. I, malgrat que aquells científics comprenien perfectament que els ximpanzés són ben semblants a nosaltres biològicament, no eren capaços d’admetre que també hi havia semblances pel que fa a la personalitat, la ment i, sobretot, les emocions. Quan vaig sortir d’aquella conferència, sabia que havia d’intentar fer alguna cosa. No sabia què podria fer, però no podia seguir ignorant aquests problemes. Els ximpanzés m’havien donat tant que sabia que havia d’intentar ajudar-los.

Estem aprenent que els ximpanzés tenen cultures diferents depenent del lloc on viuen. La cultura és el conjunt de comportaments que es transmeten d’una generació a la següent a través de l’observació i l’aprenentatge. Per exemple, al Senegal els ximpanzés poden deixar el niu durant la nit per anar a buscar menjar. Els ximpanzés de Gombe no abandonarien mai els seus nius de nit, però això passa perquè al Senegal fa molta més calor que a Gombe. Encara estem aprenent coses fascinants sobre els ximpanzés, malgrat que la seva població minva cada vegada més.

Viatjant pel món, m’he trobat amb joves que tenen molt poca esperança pel futur, que estan enfadats, deprimits o, simplement, apàtics. I per què? Perquè, com em van dir, hem posat en perill el seu futur. Quan penso en el mal que hem fet al nostre planeta d’ençà que jo era petita, em sento avergonyida de la nostra espècie. Hi ha científics que creuen que, fem el que fem, ja no hi ha manera que puguem evitar destruir completament el nostre planeta. Potser soc ingènua, però crec que no tenen raó. Crec que hem de seguir esperançats.