Suplement especial
VILABLAREIX TÉ DE TOT EL POBLE CELEBRA LA FIRA DE TARDOR DEL 26 AL 28 DE SETEMBRE DAVID BORRAT
2
DIVENDRES, 26 DE SETEMBRE DEL 2014
VILABLAREIX
ESPORT, CULTURA, EMP EL MUNICIPI DE VILABLAREIX COMBINA ELS AVANTATGES DE LA PROXIMITAT A LA CIUTAT AMB LA TRANQUIL·LITAT DE LA VIDA RURAL TEXT MARC OLIVERAS ■ FOTOS DAVID BORRAT
S
ituat a l’àrea urbana de Girona, a l’entrada sud d’aquesta capital, el municipi de Vilablareix té molt bones comunicacions. A l’oest hi ha la sortida 7 de l’autopista AP-7 i a l’est, la N-II a tocar. Hi passa la línia 5 del servei d’autobusos de l’ATM, que circula per l’antiga carretera de Santa Coloma de Farners cada mitja hora, i la GI-533 travessa el poble per la meitat. En cotxe, Vilablareix és a només cinc minuts del centre de Girona, però alhora és a dos minuts del camp, ja que un 80% del municipi, de 6 quilòmetres quadrats, està format per camps i boscos, plens de rutes i senders amb uns paisatges naturals molt bonics. L’àrea urbana es concentra en un racó del terme municipal. La resta de la superfície configura un enorme pulmó verd de més de 4 quilòmetres de boscos, camps de regadiu i pastures. Vilablareix, amb 2.550 habitants, és un poble molt tranquil que conserva l’encant de la seva part vella, i té molta activitat empresarial i associativa. Ja no és només un poble dormitori, la gent hi pot fer pràcticament tot el que necessita
i el que vol per omplir la seva vida, des de treballar fins a estudiar, fer activitats diverses d’oci, esport, associacionisme, teatre, música, trobades gastronòmiques... En els últims anys, Vilablareix ha fet un esforç considerable per dotar-se de tots els equipaments necessaris per a una població creixent, que s’ha duplicat des dels anys 90 fins avui. Segons l’Ajuntament, fins i tot s’han sobredimensionat aquests serveis, amb la previsió que la població pugui arribar als 5.500 habitants en un futur no gaire llunyà. A més, Vilablareix té una taxa d’atur estructural del 5%. Itinerari escolar complet
Tot i ser un poble petit, els nens de Vilablareix poden fer tot l’itinerari escolar fins a segon de batxillerat sense moure’s del municipi, ja que tenen una llar d’infants municipal, el Col·legi d’Educació Infantil i Primària Madrenc –ubicat en una antiga escola noucentista dels anys 1911-1912 totalment reformada– i l’institut que porta el nom del poble. A més, el municipi té una ludoteca municipal, Les Orenetes. Aquest equipament ofereix un servei
ludicocultural que vetlla per la personalitat de l’infant a partir del joc. Àmplia oferta de centres esportius
Vilablareix disposa de diverses instal·lacions per a la pràctica de l’esport: un camp de futbol nou, pistes de pàdel, pistes de tenis i un pavelló municipal que programa diferents activitats per a totes les edats. També disposa de piscina descoberta per a tothom que vulgui refrescar-se durant els mesos d’estiu. L’oferta d’equipaments esportius inclou també unes pistes de petanca i vuit parcs infantils per als més menuts repartits per tot el poble. Can Gruart: cultura en un edifici històric
El Centre Cultural de Can Gruart és l’edifici on hi ha la ludoteca, i allotja també les instal·lacions del casal de gent gran, la biblioteca, sales de conferències i sales polivalents i d’exposicions. Can Gruart és un dels equipaments estrella del municipi, no només per la diversitat de serveis que es concentren en aquest centre cultural, sinó també per l’interès arquitectònic de l’edifici: una masia fortificada del segle XVI coneguda com a torre Romaguera.
Activitat empresarial i comercial creixent
Vilablareix té dos polígons industrials, als sectors Perelló i Güell, i empreses petites i mitjanes que configuren bàsicament un entramat únic amb els polígons de Girona i Aiguaviva. El poble disposa des de l’any passat d’un viver d’empreses, El Rusc, que té tots els serveis necessaris perquè els emprenedors puguin desenvolupar un projecte empresarial des de la idea fins a poder fer el salt al mercat real. Un dels objectius d’aquest viver d’empreses és que els habitants que viuen a Vilablareix puguin muntar negocis i petits comerços al poble, i complementin així l’oferta comercial ja existent: la fleca, la botiga de comestibles, l’estanc i la farmàcia. Actualment el municipi té una vintena de comerços especialitzats, per exemple, de fruites, verdures, peixateria, carnisseria... que, de mica en mica, van enriquint la vida del poble. Pisos de protecció oficial
Una vista del poble de Vilablareix.
A Vilablareix pràcticament no es va edificar durant els anys
de l’auge de la construcció perquè hi havia poc sòl urbanitzable. En els últims anys, però, s’han construït més de 200 pisos, la meitat dels quals de protecció oficial, que han servit perquè els joves del poble hagin pogut adquirir-hi un habitatge i hagin pogut quedar-s’hi a viure i a treballar. La construcció d’habitatges de protecció oficial es gestiona a través de l’empresa municipal Vilablareix Futur. Un poble amb molta vida social
En els últims 14 anys Vilablareix s’ha dinamitzat molt amb la creació de noves associacions. Antigament comptava amb els amics del pessebre i el grup de teatre, però actualment ja són 18 les entitats constituïdes de tota mena: esportives, juvenils, de dones i culturals. El poble també disposa d’un local per a joves coordinat per l’àrea de joventut. Aquest pretén ser un espai de trobada, de formació i d’informació per a joves de Vilablareix. Ràdio Vilablareix, veu de la música en català
Vilablareix té una ràdio municipal que emet tots
els continguts en català, inclosa la música, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Es fa un informatiu setmanal d’abast local i diversos programes de participació ciutadana, amb diferents espais on qui vol pot dir-hi la seva sobre qualsevol tema d’interès. També es fan càpsules per a la promoció i difusió de les diferents associacions i entitats, així com de les activitats que s’organitzen a l’escola i a l’institut del poble. Gràcies a les noves tecnologies i a l’streaming, Ràdio Vilablareix té més de 6.000 fidels seguidors d’arreu del món. Tots els grups de música en català, des dels més coneguts, com Txarango, fins als que acaben de començar, com els Be Thunders, acaben passant per la ràdio del poble, ja que s’ha convertit en un referent entre les emissores que han optat per difondre els grups musicals i la cultura del nostre país. Un canal de televisió ‘online’
A més de la ràdio, el municipi també disposa d’un canal de televisió
3
DIVENDRES, 26 DE SETEMBRE DEL 2014
PRESA I VIDA SOCIAL L’edifici que acull la ludoteca, la biblioteca i el casal de la gent gran.
online que fa un programa setmanal amb vídeos en què s’informa de les diverses coses que passen al poble, organitzades per l’Ajuntament o per les diverses organitzacions, entitats o equipaments del poble. L’últim vídeo que s’ha elaborat repassa les activitats de celebració de l’Onze de Setembre que es van organitzar al municipi. Rutes a peu per camins fluvials
Dins del terme municipal de Vilablareix hi ha àmplies zones boscoses i camps de cultius amb diferents rutes tant per fer a peu –com el camí fluvial Moisès Fusté Serra i l’itinerari fluvial– com per seguir en bicicleta –a través de dos carrils bici–. Tots aquests camins disposen de plafons amb informació referent a les diferents espècies d’arbres del bosc de ribera que trobem seguint el riu
Marroc, un afluent del Güell, que divideix el casc urbà de la resta del municipi: els veïnats, els masos i el puig de l’ermita, les pastures i els boscos. Espais i monuments d’interès cultural
És en aquesta banda del riu on hi ha l’església parroquial de Sant Menna, del segle XVII, l’ermita de Sant Roc, d’estil gòtic de mitjans del segle XV, i la Torratxa o torre dels Moros, una torre funerària sepulcral de l’època romana, datada entre els anys 150 i 250 després de Crist. Projectes per tenir cura del medi ambient
L’Ajuntament de Vilablareix va implantar fa un any la recollida d’escombraries porta a porta, fet que els permet assolir resultats de recollida d’un 80%-85% sobre el total de residus generats, maximitzant la
recuperació de material. L’anomenat porta per porta també permet garantir la qualitat de les fraccions de recollida selectiva i reduir el percentatge d’impropis, cosa que facilita la recuperació i el reciclatge de materials i minimitza la part destinada a l’abocador. L’Ajuntament també fa campanyes anuals de conscienciació de respecte pel medi entre els més petits, té àmplies zones verdes i fins i tot l’urbanisme del poble es fa pensant en el medi ambient com a eix d’acció de govern integral del consistori. Centres de salut
Els veïns de Vilablareix tenen al poble un centre sanitari, un consultori local amb professionals de la salut que es desplacen des del centre d’atenció primària del poble veí de Salt, en diferents hores i dies de la setmana.
4
VILABLAREIX
UNA FIRA DE TARDOR ARRELADA AL PASSAT RURAL DEL 26 AL 28 DE SETEMBRE VILABLAREIX PROGRAMA BALLS, TASTOS, MÚSICA I ACTIVITATS LLIGADES A LES FEINES DEL CAMP TEXT MARC OLIVERAS
DIVENDRES, 26 DE SETEMBRE DEL 2014
A
quest any, els dies 26, 27 i 28 de setembre, Vilablareix organitza la 7a edició de la Fira de Tardor amb l’objectiu de donar la benvinguda a aquesta estació tan especial de l’any, que sempre arriba carregada de productes típics de temporada: castanyes, moniatos, carbasses i carbassons, bolets, carxofes, pomes... Per celebrar el final de l’estiu i l’arribada de la tardor, aquest poble de la comarca del Gironès munta una fira centrada en la pagesia i l’artesania amb l’objectiu de mostrar les eines antigues i noves del camp i de la llar, així com els oficis de pagès. Balls tradicionals
Ball de bastons a la plaça durant la Fira de Tardor de l’any passat. AJUNTAMENT DE VILABLAREIX
També s’organitzen excursions, amb rutes de senderisme i caminades pels seus boscos i els seus rics paisatges rurals, i al centre del poble, entre moltes altres activitats, s’hi fan balls tradicionals, trobades geganteres i de puntaires, el concurs de fotografies de la fira... El divendres 26 les activitats són predominantment culturals, amb la lectura d’un conte a la biblioteca municipal i la conferència sobre l’alimentació i la salut a la tardor a Can Gruart. L’endemà pren el relleu la gastronomia, amb la segona edició dels Tastets de Tardor. Diumenge arrenca la fira clàssica, amb expositors i estands a la plaça Perelló, autèntic centre neuràlgic de la Fira, on, a més de les activitats programades, tots els visitants i participants que ho vulguin tindran a la seva disposició un servei de bar durant tot el dia, amb esmorzars a partir de les 10 del matí i vermut a partir de les 12 del migdia. Concurs de guisats
L’edició de l’any passat dels Tastets de Tardor va aplegar més d’un miler de persones. AJ. VILABLAREIX
Algunes de les novetats que destaquen del programa d’aquest any són el concurs de plats típics de guisats i postres amb poma, que tindrà la participació i la implicació dels habitants del municipi, en concret de l’Ateneu de la Dona, un col·lectiu molt dinàmic de mestresses cuineres, expertes en guisats típics, com per exemple la vedella amb castanyes, la vedella amb bolets, els cargols a la
llauna... Altres novetats a destacar són la gimcana de pares i fills –una activitat pensada per fer en família–, l’exhibició de bitlles catalanes i la demostració i exhibició d’aus rapinyaires, unes espècies que abans de l’arribada de l’electricitat havien sigut molt més abundants a tot Catalunya. A pagès la relació de l’home amb els animals sempre havia sigut molt estreta, sobretot amb aquelles espècies que li eren útils per a les feines del camp, abans de la motorització que va portar l’arribada dels camions i els tractors. És per això que moltes de les activitats típiques d’aquestes fires van enfocades a mostrar la relació entre els éssers humans i els animals, el bestiar en general: cavalls, ponis per passejar... Són unes activitats que solen agradar molt a la mainada i que fa anys que formen part de la Fira de Tardor. Arrels rurals
Vilablareix no té tradició de viure del turisme; històricament s’ha dedicat a l’agricultura i a les feines del camp. És per això que aquest és un dels millors leitmotivs per donar a conèixer el poble a la gent de fora del municipi, mostrant les seves arrels rurals, l’aspecte que els seus vilatans coneixen millor i que des de diferents angles i perspectives conformen les diferents activitats programades d’aquest any. La potent xarxa associativa del municipi, el creixement espectacular de les entitats i de la seva participació en les diferents activitats en els últims anys, així com el creixement any rere any del nombre de visitants i participants a la Fira de Tardor demostren el caràcter dinàmic i la voluntat del poble. Vilablareix reivindica amb aquesta Fira de Tardor el seu passat pagès, al mateix temps que pretén explicar el present, ja que l’activitat agrària cada cop té menys pes dins del global de l’activitat econòmica del municipi. Eines del camp
En un passat no tan llunyà l’agricultura era el motor econòmic i el referent del poble, sobretot en relació amb Girona i altres pobles i
5
DIVENDRES, 26 DE SETEMBRE DEL 2014
ciutats dels voltants. Per tant, aquesta fira mostra amb quines eines es treballava al camp i quines feines s’hi feien, tot relacionat amb artesans que vénen a mostrar els seus oficis tradicionals, molts dels quals són els últims que es dediquen a la seva especialitat. Tot això es complementa amb parades i estands diversos on es mostra la riquesa gastronòmica d’aquesta època de l’any –la tardor– i els productes de temporada. Una casa de pagès
També es fan xerrades, conferències i exposicions per ensenyar a la gent jove d’avui com es guarnia una típica casa de pagès d’abans. Tot just fa 60 anys encara s’utilitzaven molts objectes que ja han desaparegut, com la planxa de ferro o el burro per escalfar-se els peus. A la plaça Perelló s’hi fan moltes activitats, s’exposen arades i segadores d’abans i collidores d’avellanes antigues, entre moltes altres eines del camp que actualment ja no
s’utilitzen. En contrast, també s’hi podran veure tractors moderns i joguines noves. De fet, tal com es pot comprovar passejant pels camps de cultiu que queden a Vilablareix, en aquest municipi hi predomina bàsicament el blat i el blat de moro, a vegades juntament amb la soja, l’ordi, la civada, el gira-sol... Sobretot de regadiu a partir de la construcció del canal de regants. Abans hi havia molts arbres fruiters –pomeres, cirerers i perers–, però de mica en mica aquests cultius han sigut substituïts pels cereals. Tot i això encara queden algunes pomeres grans i velles al municipi, arbres muts que fan ombra des dels marges, testimonis impertèrrits del pas del temps i de la relació de Vilablareix amb la poma, una fruita que tradicionalment arribava entre finals d’estiu i principis de tardor. Els Tastets de Tardor
L’any passat, a més, i com a exemple de la voluntat dinamitzadora, es van organitzar per
set de la tarda a onze de la nit, amb la participació dels sis restaurants del municipi (König, Imperial Perelló, Can Mengar, Restaurant Marcos, Restaurant La Temporada i Restaurant Migdia; es poden veure les propostes de cadascun al gràfic del costat), tot regat amb tres marques de cerveses artesanes gironines (Moska, Kerunta i Pico), vins i caves d’Àngel Martí i begudes i refrescos de les empreses Consigel - Gintoniq i Dual. primera vegada els Tastets de Tardor. Tots els restaurantss del poble van muntar ar unes carpes al voltant nt del Centre Cultural de Can Gruart i van cuinar plats típics dee tardor, entre altres tapes típiques de cada restaurant. Tott i ser el primer any que s’organitzava, va ser un èxit rotund, amb més d’un miler d’assistents que van assaborir els plats. Aquest any es repetirà l’experiència, cia, de
‘Mapping’ i música
Finalment, aquest any a més es comptarà amb l’espectacle de mapping que oferirà De Palol i amb la música de Pep Poblet i Nito Figueras per amenitzar la vetllada. Cal tenir en compte que els restaurants que participen en els Tastets de Tardor oferiran tots els seus plats especials amb els seus menús al llarg de tota la setmana del 28 de setembre al 5 d’octubre per a totes les persones que vulguin repetir l’experiència o que se l’hagin perdut.
6
DIVENDRES, 26 DE SETEMBRE DEL 2014
VILABLAREIX
L’interior d’una de les empreses del viver. A sota, l’exterior dels locals, que tenen entrades independents.
EL RUSC PROTEGEIX LES EMPRESES INNOVADORES EL VIVER EMPRESARIAL, BEN COMUNICAT, JA TÉ LLISTA D’ESPERA TEXT GERARD BAGUÉ ■ FOTO DAVID BORRAT
Q
uan ara fa un any l’Ana García, òptica optometrista, va decidir abandonar el paraigua protector d’una òptica de Girona i volar sola per instal·lar-se al viver d’empreses El Rusc de Vilablareix, va córrer dos riscos: el de la independència i el del nou espai. Tots dos s’estan saldant a favor seu. “Som a cinc minuts de la ciutat i els meus clients de Girona estan encantats de poder aparcar davant del centre. A més, n’he guanyat de nous, del poble”, afirma. També creu que el fet de no tenir vinculació amb una òptica la dota de més credibilitat a l’hora de decidir si cal o no recomanar unes ulleres als seus clients. A més, considera molt bona la relació qualitat-preu del seu espai a El Rusc. La clientela està constituïda en un 80% per nens que hi van acompanyats en cotxe pels pares. Els “raros del viver, i
fins i tot del país”, com comenta amb ironia Marc Capilla, són els membres de l’empresa Inolve Newtech, que han desenvolupat el Fliwer sensor, que es pot definir com l’iPhone de les plantes. Es tracta d’un dispositiu que va més enllà dels clàssics temporitzadors de reg, ja que controla les necessi-
tats de les plantes i ofereix informacions d’humitat, necessitats de fertilització, hores de llum i altres paràmetres via wifi. El Parc Central de Girona, en plena reurbanització, instal·larà aquests sensors. Capilla, el fundador de l’empresa, valora la bona situació del viver, a prop de l’autopista AP-7 i
l’aeroport GironaCosta Brava, i el preu competitiu dels seus espais. L’empresa, que seria més pròpia d’un parc tecnològic, està còmoda en el viver mentre encara la fase de comercialització del seu innovador producte, que
DOTZE NOVES EMPRESES QUE S’OBREN MERCAT ✖ Nexcat, SL (assessorament d’empreses) ✖ Velna Cosmètica Professional (productes d’estètica i perruqueria) ✖ Depalol Multimedia, SLU (noves tecnologies interactives audiovisuals)
✖ Termowash (maquinària de neteja d’hostaleria) ✖ “Ensenya’m i Parla’m” (centre de logopèdia) ✖ El Talleret de Vilablareix (realització de tallers i workshops de manualitats)
✖ Centre d’Optometria de Catalunya (diagnòstics i tractaments en la cura del desenvolupament de la visió)
✖ Berigth Shop (roba per a dona i home de dissenyadors catalans i outlet)
✖ Inolve Newtech, SL (recerca i desenvolupament de noves tecnologies)
✖ Rec Comunicació (serveis de premsa i comunicació per a empreses i institucions)
✖ RealToBit, SC (fotogrametria i modelatge en 3D)
✖ Brandway Branding (serveis de publicitat i relacions públiques)
de moment només es pot comprar a la web www.fliwer.com però que esperen poder vendre aviat en grans superfícies de jardineria. Mar Casas, tècnica responsable del viver d’empreses, situat a l’avinguda Lluís Companys en un edifici de nova planta, explica que tenen ocupats els dotze locals disponibles i que ja hi ha llista d’espera, tot i que al principi va costar d’omplir. Pertany a la Xarxa Gironina de Vivers d’Empresa. Per poder optar als seus espais, cal que les empreses no superin els dos anys i no desenvolupin activitats
que generin una competència a les empreses del municipi. Casas admet que no tots els emprenedors podran tirar endavant un cop passats els 3 anys de permanència al viver, tot i que hi ha possibilitat de dos anys de pròrroga en alguns casos. La tècnica opina que el gran èxit d’El Rusc és que es tracta de locals amb entrades independents a peu de carrer, i no de despatxos. Al llarg dels gairebé dos anys de vida del viver hi ha hagut molt poques baixes. “El que sap greu és que alguna empresa ha desaparegut no pas perquè no fos viable sinó perquè tenia com a clients empreses que no els pagaven. La crisi de les altres les ha arrossegat”, lamenta Casas. El preu del lloguer d’un local és de 5 euros per metre quadrat i inclou electricitat, telèfon, wifi, mobiliari com taules i cadires, un portàtil connectat a una impressora multifuncions i l’ús gratuït d’una sala de reunions. Un local de 44 metres quadrats surt per un preu aproximat de 219 euros. Els serveis tècnics d’El Rusc organitzen també càpsules divulgatives sobre emprenedoria i mantenen informats els seus membres de les subvencions i els premis que es convoquen.
7
DIVENDRES, 26 DE SETEMBRE DEL 2014
VILABLAREIX
E
l mes vinent farà un any que Vilablareix va començar la recollida de residus porta per porta, i el resultat, fins ara, difícilment pot ser millor. L’actual equip de govern a l’Ajuntament va tenir molt clar des d’un primer moment que era el model que volien per al municipi. “Un any abans ja vam començar a informar la població i vam anar al nord-est d’Itàlia per veure com ho feien allà”, explica Pau Rovira, regidor d’Urbanisme i Medi Ambient. “A Itàlia ens van advertir que qui s’embrancava en un projecte així difícilment tornava a guanyar les següents eleccions municipals, però a Vilablareix ho vam explicar a l’oposició i tothom hi va estar d’acord, de manera que guanyi qui guanyi les pròximes eleccions, el model es mantindrà”, afegeix Rovira, que agraeix “moltíssim” l’actitud dels partits a l’oposició. “Els regidors dels altres partits es van integrar a la comissió per preparar el porta per porta. No volíem que el fet que hi hagués un canvi de govern hagués de significar un canvi de model”, explica Rovira. “Abans de començar la recollida selectiva, es destriava al voltant d’un 35% dels residus i la resta anava a rebuig. El nostre objectiu era arribar al 65% o 70%”, diu Rovira, que xifra el triatge actual en més d’un 80% de mitjana, amb puntes del 87%. “És molt important, no només de cara a implantar un model més sostenible mediambientalment sinó també perquè per cada tona de rebuig l’Ajuntament ha de pagar uns 70 euros a l’abocador i, com menys n’hi enviem, menys hem de pagar”, explica el regidor de Medi Ambient.
LA RECOLLIDA PORTA PER PORTA, UN ÈXIT DE TOTS VILABLAREIX ÉS L’ÚNIC MUNICIPI DE LES COMARQUES DE GIRONA QUE RECULL TOTES LES FRACCIONS TEXT JORDI CARRERAS
Adaptació
Estalvi important
“Hem de tenir en compte que és una aposta de futur, perquè així com ara paguem el que paguem a l’abocador, en deu anys aquesta quantitat perfectament es pot multiplicar per quatre, perquè aquesta és la tendència”, afegeix Rovira. Joan Quintana, director de l’empresa d’iniciatives socials Tirgi, que té 77 persones contractades amb algun tipus de disminució i que
fa la recollida a Vilablareix, explica que l’Agència de Residus preveu aquesta pujada del preu dels abocadors. “Al País Basc, que ja és més car que aquí portar el rebuig als abocadors, hi ha molts més pobles que fan el porta per porta”, diu Quintana, que afegeix que “mentre el preu per tona sigui relativament barat, és més còmode llançar-ho tot sense triar, però això s’acabarà”. Com que Vilablareix, de moment l’únic municipi de totes les comarques de Girona que fa íntegrament la recollida de totes les fraccions porta per porta, ara només envia a l’abocador al voltant d’un 15% dels residus que genera, l’Ajuntament ha de pagar menys, per la qual cosa, l’objectiu de l’actual equip de govern és que tothom se’n beneficiï. “Si no podem rebaixar la taxa de recollida d’escombraries a la població, almenys sí que mirarem de congelarla tant com puguem perquè hem d’agrair a la població el seu compromís”, diu Rovira. “Malgrat les taxes d’escombraries que cobrem, l’Ajuntament encara havia d’afegir-hi uns 30.000 euros anuals”, una xifra que ara es veurà sensiblement reduïda.
Els veïns de Vilablareix s’han acostumat a la recollida porta per porta. DAVID BORRAT
Canviar de model pel que fa a la recollida de residus pot ser una mica complicat, però en el cas de Vilablareix, amb uns 2.500 habitants i uns 800 habitatges, ha anat prou bé. “Abans d’instaurar-lo, rebíem moltes preguntes, però una vegada va entrar en servei, en una setmana tothom s’hi ha acostumat”, assegura Rovira. “Molts llocs encara no s’hi posen per desconeixement i és veritat que és una aposta en la qual has de creure, perquè et marca un ordre, però ràpidament tothom ho entén”, afegeix. Per ajudar a implantar aquest model, a Vilablareix han creat la figura de l’educador mediambiental, que atén els dubtes que es plantegin els veïns. “Per ara funciona tan bé que el rebuig, que ara recollim un cop per setmana, aviat ens plantejarem fer-ho cada dues, perquè, si es tria bé, la veritat és que de rebuig en queda ben poc”, explica Rovira, que opina que amb els mesos aniran ajustant els calendaris de recollida de cada fracció per optimitzar la gestió dels residus.
VILABLAREIX
DAVID MASCORT ALCALDE DE VILABLAREIX
“ARA ELS JOVES JA ES PODEN QUEDAR A VIURE AL POBLE” TEXT M.C-P. ■ FOTO DAVID BORRAT
L
a crisi ha colpejat amb duresa la gran majoria dels ajuntaments, però en alguns municipis, menys ofegats econòmicament i amb menys població necessitada d’ajut social, el pes de la recessió ha sigut més fàcil de suportar. És el cas de Vilablareix, un municipi de l’àrea urbana de Girona amb 2.550 habitants, un índex d’atur molt per sota de la mitjana catalana i unes finances municipals gairebé sanejades. Vilablareix no disposava de sòl urbanitzable durant el boom de la construcció i l’Ajuntament no va poder disposar dels sucosos ingressos que el rajol va aportar a molts altres municipis. Quan la bombolla de la construcció va esclatar, Vilablareix no en va sortir esquitxat. ¿Vilablareix és un poble privilegiat? Vilablareix té un perfil molt semblant a altres pobles de l’àrea urbana de Girona, com Fornells o Quart, on la gestió municipal resulta més fàcil perquè la crisi no ens ha afectat tant com en altres poblacions. En part, per una qüestió de massa crítica: tenim menys habitants i, per tant, un menor nombre de persones que ho passen malament. Tenim serveis socials, però tenim la sort que no estan saturats. Cal tenir en compte que als anys 90, quan Vilablareix va experimentar un fort creixement de població, molta gent que es va instal·lar al poble eren petits empresaris o funcionaris, als quals la crisi els ha agafat al final de la seva vida professional. Ara ja estan jubilats o a punt de jubilar-se. A diferència de Salt, una població també de l’àrea
urbana de Girona, Vilablareix té poca població immigrant. No n’hi ha pràcticament gens. Com a Fornells, a Quart, a Sant Gregori i Sarrià de Ter. No tenim immigració estrangera perquè en aquest municipi no hi havia pisos. Qui volia venir aquí havia de comprar una casa i això excloïa immigrants, i també autòctons. Fins que no es van construir pisos la gent del poble no es podia quedar aquí, havien de marxar. Quan hi va haver el boom urbanístic, en aquest poble no hi havia sòl urbanitzable. Per tant, no és que aquí no s’hagin volgut immigrants, és que no han tingut l’oportunitat de venir. No ha sigut fins als últims anys que s’han construït pisos nous, uns 200, més de la meitat dels quals són de protecció oficial. Això ha permès que els joves del poble s’hi hagin pogut quedar. ¿I s’hi han volgut quedar perquè hi tenen tots els serveis? Des que va començar la crisi no només no hem tancat cap servei, sinó que des del 2007 hem creat tres equipaments nous: el centre cultural Can Gruart, l’edifici amb el casal de la gent gran, la ludoteca i la biblioteca, i el complex on hi ha el camp de futbol, les pistes de pàdel i altres instal·lacions esportives. En els anys de bonança en aquest ajuntament no hi va haver grans ingressos de llicències perquè no teníem sòl. En canvi, en els anys de crisi alguns exercicis hem ingressat més diners per llicències que mai. El 2011 teníem 2,6 milions d’euros de deute (el 110%) i acabarem el juny de l’any que ve amb 1,5 milions (el 54% d’endeutament). I a hores d’ara tenim totes les factures als proveïdors pagades.
Com s’ha aconseguit? Treballant molt, i molt bé. Fent una bona gestió. La nostra feina a l’Ajuntament és per ajudar la gent i fer-los la vida fàcil. I no cobrar-los gaires impostos. Crec que la solució, quan hi ha menys ingressos, no és tancar serveis, sinó fer-los però amb el mínim cost. Per exemple, si construïm un camp de futbol, el traiem a concessió. Així a l’Ajuntament no li costa ni un euro el manteniment de la instal·lació, sinó que ingressa diners. Hem construït una deixalleria, i no només no ens ha costat ni euro, sinó que ingressarem cada mes de l’empresa que l’ha construït i l’explotarà. El secret és posar imaginació a la gestió diària. A partir dels 90 la població de Vilablareix es va doblar i va passar del miler d’habitants als 2.550 actuals. ¿A què es va deure aquest fort creixement? A la proximitat de Girona i Salt, que és d’on provenia la gent que va instal·lar-se al poble. I la gent
que segueix venint són de Girona i Salt. Aquí s’hi viu molt bé. És un poble tranquil on tens tot el que necessites per viure. I, a més, hi passen moltes coses. Abans era un poble on bàsicament podies dormir-hi. Ara pots viure-hi i treballar-hi. Els nens ja hi poden fer tot el cicle formatiu, des de la llar d’infants fins a l’institut, poden fer esport, teatre, música... moltíssimes activitats. Igual que els grans. A més, als anys 90 vam fer el primer polígon i fa sis anys hem acabat el segon, a més del viver d’empreses, de manera que és més fàcil que la gent munti el seu negoci aquí i no hagi de marxar fora. La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, ha denunciat l’Ajuntament dues vegades en poc temps. Ens ha denunciat dues vegades, per una moció aprovada pel ple en suport a la plataforma Diem Prou i per una altra moció a favor de la sobirania fiscal. En els dos
casos se li ha desestimat la denúncia i ella ha presentat recurs. És una guerra oberta d’aquesta senyora contra els que pensem diferent en un tema molt concret. Algú li haurà de demanar responsabilitats pels diners de tots els contribuents que s’ha gastat presentant denúncies sense guanyar-ne cap. Les dues mocions van ser aprovades per unanimitat. ¿Els plens de Vilablareix són poc controvertits? En les tres últimes eleccions ERC hem guanyat per majoria absoluta. En totes aquestes qüestions (les mocions que ha denunciat Llanos de Luna) hem votat sempre els 11 regidors per unanimitat: ERC, CiU i el regidor d’Independents pel poble - PM, antic PSC. Pràcticament tot ho votem per unanimitat. Per a cada qüestió creem comissions especials per treballar-la junts. Hi ha entesa excepte en els pressupostos. Alguns anys CiU s’absté o hi vota en contra.