TALLER DE COMPOSTATGE Jornades d’Ecoturisme Novembre 2013 Ajuntament de Pedreguer
QUÈ ÉS EL COMPOSTATGE? És una tècnica que imita la natura per transformar - de forma més accelerada - tot tipus de restes orgàniques , en el que es denomina compost o humus , que després de la seua aplicació a la superfície de la nostra terra s'anirà associant a l'humus , que és la essència del bon viure d'un sòl saludable , fèrtil i equilibrat en la naturalesa
PROCÉS DE FORMACIÓ DEL SÒL 1 Roca Mare; 2 Influència sobre la roca dels
canvis de temperatura, vent; 3 Acció de l ’aigua i de les seues sals
minerals; 4 Acció dels sers vius; 5 Acció conjunta de totes les
matèries orgàniques i inorgàniques.
FASES DEL SÒL
Aquesta tècnica es basa en un procés
biològic ( ple de vida ) , que es realitza en condicions de fermentació aeròbia (amb aire ) , amb suficient humitat i que assegura una transformació higiènica de les restes orgàniques en un aliment homogeni i altament assimilable pels nostres terres . En aquest procés biològic intervenen la població microbiana com són les Bacteris , Actomicetos , i Fongs que són els responsables del 95% de l'activitat del compostatge i també les algues , protozous i cianofícies . A més en la fase final d'aquest procés intervenen també macroorganismes com col · lèmbols , àcars , cucs i altres de moltes espècies
ELS AVANTATGES DEL COMPOSTATGE
Estalviarem en abonaments . Fent compost amb les nostres restes no necessitarem comprar abonaments ni substrats , ja que els tindrem a casa gratis i de gran qualitat . Estalviarem en recollida de fems . S'estima que entre el 40 i el 50 % d'una bossa de fem domèstica està formada per deixalles orgàniques . És una despesa absurda pagar perquè arrepleguen , traslladen i s'amuntonen perquè es podreixen o cremen aquestes restes i els de les podes i segues de la gespa -moltes vegades a desenes de quilòmetres- podent transformar en un ric adob a casa nostra o entorn immediat amb el consegüent estalvi .
Contribuirem a reduir la contaminació . Com més a prop aprofitem les restes orgàniques més es reduirà el consum de combustibles per al transport , hi haurà menys acumulació de deixalles en abocadors i contribuirem a una notable reducció de substàncies tòxiques i gasos nocius, ja que en els abocadors les restes orgàniques es podreixen ( sistema anaerobi ) , embolicats amb tot tipus de materials inorgànics . Per descomptat que també evitarem la contaminació produïda al cremar-los.
Millorarem la salut de la terra i de les plantes i la nostra pròpia . El compost obtingut de les nostres deixalles orgàniques es pot emprar per millorar i enfortir el sòl de la gespa , dels arbustos , dels arbres i de l'hort , amb una qualitat d'assimilació incomparablement superior a la de substàncies químiques o substrats d'origen desconegut que comprem , ja que el compost vigoritza la terra i afavoreix l'activitat de la vida microbiana , evita l'erosió dels nutrients i en general potencia i afavoreix tota l'activitat biològica dels sòls , que és la millor garantia per prevenir plagues i malalties en els vegetals .
QUÈ HI PODEM POSAR AL COMPOST?
Tot el que emprem influirà d'una o altra manera al llarg de tots els processos que s'aniran produint . Poe això hem d'adoptar la precaució de no incloure mai en el compostatge elements tòxics o nocius . El següent llistat facilitarà la selecció . Materials orgànics compostables sense problemes
Plantes de l'hort o jardí
Herbes adventícies o mal anomenades "males herbes" , ( millor abans que facin
llavors) Fems i llits de corral
Branques triturades o trossejades procedents de podes ( fins a uns 3 centímetres de
gruix ) Matas i matolls
Plantes medicinals
Fulles caigudes d'arbres i arbustos ( evitant les de noguer i llorer real) Fenc i herba segada Gespa ( en capes molt fines i prèviament dessecat ) Peles i restes de fruites i hortalisses Restes orgàniques, excepte cítrics, de menjar en general Closques d' ou (millor triturades ) Marro de cafè (es poden incloure els filtres de paper ) Restes d'infusions ( les que va en sobre) Tovallons i mocadors de paper ( no impresos ni acolorits ) ; millor reciclar Llana en brut o de vells matalassos ( en petites capes i barrejat ) Closques de fruits secs
REPASEM
QUÈ NO HI PODEM POSAR AL COMPOST? Plantes malaltes.
Restes de carn o peix
Productes lactis.
La sorra de la caixa del gat, o la femta dels gossos.
Materials químics-sintètics
Materials no degradables (vidre, metalls,
plàstics) Aglomerats o contraxapats de fusta (ni els
encenalls o serradures)
Tabac (cigars, purs, picada), ja que conté un
biocida potent com la nicotina i diversos tòxics
Detergents, productes clorats, antibiòtics
TIPUS DE COMPOSTERES DISPONIBLES AL MERCAT
LES NOSTRES COMPOSTERES SENSE COST
EL COMPOST AMB CUCS
COM I QUAN UTILITZAR EL COMPOST Els materials sense fermentar , acabats d’ amuntonar , no estan en condicions d'incorporar-se al cicle de nutrients de la terra o les plantes . Però poden servir com encoixinat de la terra o del mateix compost madur i amb el temps i l'activitat dels microorganismes s'anirà incorporant al procés d'humidificació . És el moment de major presència de nutrients i també el de menor assimilació dels nutrients per als sòls i les plantes .
El compost fresc pot tenir algunes setmanes o diversos mesos però en ell es pot apreciar l'activitat de macroorganismes com cucs , cotxinilles i altres espècies . També es poden reconèixer encara algunes restes perquè només estan parcialment descompostos . Aquest compost jove no té perquè fer males olors . Pot ser parcialment aprofitat per les arrels però hem d'evitar que les seves parts no descompostes entrin en contacte amb les arrels ja que contenen encara substàncies inhibidores i més si s'enterren poden produir putrefaccions i elements tòxics per falta d'oxigen . Ha de ser utilitzat exclusivament en superfície , té un valor fertilitzant elevat i afavoreix els microorganismes del sòl . Mai s'ha d'enterrar i segons les condicions ambientals convé protegir-lo amb un encoixinat en el seu ús en horts .
El compost madur . Pot tenir d'entre diversos mesos a un parell d'anys . Tot just s'apreciarà presència de cucs i les restes orgàniques no són recognoscibles perquè estan perfectament descompostos . Té una estructura homogènia , una olor agradable i un color pràcticament negre . Es pot utilitzar en qualsevol tipus de planta sense risc a produir inhibicions o un altre tipus d'efectes negatius en el seu creixement . El seu poder fertilitzant és inferior respecte a un compost jove ja que molts dels seus elements han desaparegut en el procés de descomposició . El seu ús és molt adequat en terres argiloses i vaig poder emprar-se en cobertura o lleugerament barrejat amb les capes més superficials de la terra
El compost vell . També se li denomina humus . Sempre té més d'un any i està en la fase de mineralització . Es pot barrejar amb la terra i fins i tot enterrar i la seva acció és més eficaç en terres pesades .
ELEMENTS CLAUS PER UN BON COMPOST HUMITAT El grau d'humitat aconsellable dels materials que comencen el procés del compost està entre el 30 i el 80%. Cal tenir en compte que cada material que forma part del comspost té un grau d'humitat inicial diferent i que segons es vagi descomponent també s'anirà homogeneïtzant. Els nivells d'humitat òptims per a un compost en la seva fase de maduració se sol situar entre el 40 i el 60%. L'excés d'humitat produeix compactació dels materials, manca de ventilació i per tant putrefacció i lixiliviados (líquids). Està situació impedeix l'acció dels microorganismes aerobis. La manca d'humitat alenteix el procés de descomposició i també pot produir compactació.
AIREACIÓ La garantia d'un bon compost és que es produeixi en condicions
aeròbies, en presència d'aire, és a dir oxigen. Una ventilació excessiva dessecarà les restes i una insuficient produirà putrefacció i elements tòxics, lixiliviados i males olors.
La quantitat d'oxigen també varia en funció dels materials a
compostar i del moment de la descomposició. En el moment inicial seria convenient mantenir espais airejats en relació al volum d'entre el 50 i el 60%. Amb la descomposició aquesta relació anirà disminuint fins a relacions menors del 10% d'aire en el volum total del que es composta
TEMPERATURA Amb els nivells d'humitat i ventilació assenyalats i si el volum de
restes és prou gran començarà una elevació de temperatures al cap d'alguns dies. Aquesta variació de temperatures també dependrà de la temperatura ambient i de la forma del compostatge.
Les temperatures del compostatge poden elevar fins als 70 º
encara no és recomanable ja superant els 65 º comencen a morir gran quantitat de bacteris i microorganismes beneficiosos per al procés. A cada rang de temperatura intervenen diferents poblacions microbianes i són molt poques les que intervenen en gairebé tots
El pH (acidesa i alcalinitat). L'expressió numèrica del pH de l'aigua pura és de 7
en una escala de 0 a 14, per sobre d'aquesta xifra es consideren solucions alcalines o bàsiques i per sota solucions àcides. Elements àcids en el compostatge són les fulles d'arbustos de terres àcides, les agulles de pi, les escorces de cítrics; davant aquestes restes bacteris i cucs gairebé actuen i són els fongs els que més intervenen. En un compostatge variat i ben barrejat, amb
una relació C / N equilibrada, no hi ha perquè preocupar-se del pH.
Nivells alts de Nitrogen Orins: 1/1 Fems d'aus i fems fresques d'animals: 5-15/1 Purins d'ortigues i ortigues fresques: 3-15/1 Gespa acabada de tallar: 10-20/1 Plantes lleguminoses fresques: 10-20/1 Abonaments verds abans de la floració i maduració
de llavors: 10-20/1
Restes vegetals frescos :10-20/1 Marro de cafè: 20/1 Restes de cuina: 15-25/1
Equilibrats en C i N Consolda, ortigues: 15-30/1 Fem d'ovella o cavall amb llit de palla: 20-30/1 Herbes al final del cicle vegetatiu: 20-30/1 Fulles d'arbres fruiters i arbustos: 20-35/1 Fems de cavall amb llit de palla: 20-40/1 Branques de poda primaveral, triturades fines
o mitjanes: 25-40/1
Residus de cultiu de xampinyó: 30-40/1
Nivells alts de Carboni Serradures: 500-1000/1 Paper i cartró: 150-300/1 Canyes de blat de moro seques: 100-150/1 Palla de blat: 100-130/1 Sarments: 85/1 Torbes: 40-100/1 Agulles de pi: fresques 30/1, seques de 150/1 Branques de poda tardor i les molt gruixudes: 30-80/1 Palla de civada, sègol i ordi: 50-60/1 Fulles de faig, roure i frondoses: 50-60/1
És important que el compost continga una considerable quantitat de materials amb alt contingut en cel · lulosa i lignina (palla, branques, fulles ...), doncs encara que la seua descomposició és més lenta també són millors precursors de l'humus.
COM EVITAR LA MALA OLOR Evitant excés d’humitat
Evitant excés de material fresc
Evitant que la compostera estiga al sol, millor
baix d’un arbre protector
Algun element elevat en carboni, com potser
cartró, paper o periòdics. També palla.