2.- Introducció A Girona, des dels primers ajuntaments democràtics s’ha vetllat per l’educació dels més petits. L’any 1978 es posava en funcionament la primera de les Escoles Bressol Municipals de Girona, a Hermanos Sàbat, La Baldufa. Un parell d’anys més tard, el 1980, s’obria, aprofitant una antiga fàbrica de bosses de mà, Cavall Fort, a Font de la Pólvora. Ambdues escoles es situen en dos sectors molt marginals de la ciutat, s’adscriuen a Serveis Socials i s’anomenen “guarderies”. Fins aleshores la metodologia utilitzada era marcadament “escolar”, però gràcies al conjunt de professionals de les escoles i a la voluntat política d’aquell temps és va poder fer “el viatge”. Aprofitant l’agermanament de Girona amb la cuitat de Reggio Emilia les educadores van poder conèixer una altra manera d’entendre la pedagogia, un nou concepte d’infant i de l’adult que l’acompanya. Es passa de ser “guarderies” a Escoles Bressol i s’inclouen dins l’àrea d’educació. Aquest moviment de renovació pedagògica no només es duia a terme a Girona sinó a nivell de tot l’Estat. És en aquest moment quan es comença el que serà el model de les Escoles Bressol Municipals de Girona. S’entén l’educació dels infants com a una globalitat i el joc com un l’eix fonamental de l’aprenentatge. Es considera que tot el temps que els infants romanen a l’escola és educatiu i es vetlla per l’estabilitat dels professionals que interaccionen amb els nens i nenes. Pren rellevància l’anàlisi, la tria i la cura de l’espai i dels materials en el procés educatiu i es destaca la importància de la formació dels/les educadors/es. Així, i reconeixent-nos com a centres públics, podem dir que les Escoles Bressol Municipals de Girona, ens definim com escoles obertes, democràtiques, laiques i catalanes. Van haver de passar molt anys perquè la xarxa d’escoles s’ampliés i no va ser fins al 2002 que es va posar en funcionament la nova escola El Pont, situada al barri de Pont Major. La població va anar creixent i les escoles bressol no van poden absorbir tota la demanda. En menys de deu anys es van obrir un total de 4 escoles bressol, repartides pels diferents sectors de la ciutat. L’any 2005 es va posar en funcionament El Tren, situada al barri de Sant Narcís. El 2007 es va inaugurar l’escola bressol Garbí, al barri de Palau; el 2010 es va posar en marxa L’Olivera, situada al barri de Montilivi i finalment l’any 2012 es va posar en funcionament La Devesa, situada al sector que duu el mateix nom. A l’igual que passa amb els infants, cada escola té les seves peculiaritats i s’adapta al seu entorn i a les necessitats de les famílies que hi formen part. Tot i això val a dir que les Escoles Bressol Municipals de Girona segueixen una mateixa línia, una forma de fer similar que les engloba, un concepte d’infant i d’escola que les fa úniques... amb les seves diferències. Es parteix de la visió d’un infant capaç i competent i construeix el seu propi aprenentatge aprofitant la interacció amb els objectes que l’envolten, amb la relació amb altres infants i amb l’acompanyament d’un adult igualment capaç. Aquesta interacció es realitza en espais acollidors, oberts, motivadors i integradors que promoguin l’experimentació, la curiositat i la descoberta. Espais vius, rics, transparents i participatius, on tota la comunitat educativa s’hi sent acollida. Centres on es promouen valors de vida quotidiana, de convivència i de respecte. Els adults, aquells que acompanyen als infants en el seu desenvolupament global, cal que tinguin molt present que no son els protagonistes, que els infants poden aprendre moltes coses per si sols, deixant-los temps. Cal de treballar en equip: els educadors s’han d’implicar i participar en tot allò que afecta directa o indirectament als infants; i aquests els necessiten per ferse grans. Tot això sense oblidar a les famílies, treballant plegats i seguint una mateixa línia, aquella que ajudi als infants a ser grans persones, a arribar lluny i a poder aconseguir la fita més important que hi ha a la vida: CRÉIXER.
4