En moviment [Entreactes Primavera 2021] by Ajuntament de Girona

www.girona.cat/cultura twitter/@cultura_gi facebook.com/GironaCultura youtube/GironaCultura

Entre

Primavera 2021 | Nº 4 Abril — juny

En moviment

Actes

Entreactes — Infantils i familiars

Primavera 2021 Abril — juny

Entreactes

En moviment

Marta Marín-Dòmine per Eva Vàzquez

18 Paula Grande per Pau Benavent 28 Sara Cabarrocas Artista Girona Kreas 31 Agenda diària

Estiu 2020

Entreactes

En moviment Quim Ayats Bartrina Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona

Primavera 2021

5 Nosaltres no hi veiem millor ni més enllà que els nostres avantpassats perquè siguem millors que ells; només és que ens sustentem en les seves espatlles immenses. De fet, som nans a les espatlles de gegants de Bernard de Chartres. El filòsof francès del segle XII Bernard de Chartres, a qui s’atribueix aquesta cita, ens proposa una imatge molt poderosa que significa que el nostre coneixement del món es basteix sobre el coneixement de les persones sàvies que ens han precedit, els gegants. Hi veiem lluny perquè estem sobre les seves espatlles. Progressem perquè altres ja han fet camí en les diverses matèries de la ciència, la cultura i el pensament. L’escriptora Marta Marín-Dòmine, comissària de la instal·lació audiovisual “Je vous offre les oiseaux/ Us ofereixo els ocells”, en homenatge a les víctimes de l’Holocaust, que fins a finals del mes d’abril podreu visitar al Museu d’Història dels Jueus, ens regala, en l’entrevista que publiquem, reflexions sobre el valor del testimoni individual, de les petites o grans històries que permeten reconstruir i interpretar la memòria col·lectiva, i del paper de l’art com a vehicle per aproximar-nos al passat i intervenir-hi. En la darrera edició de l’Entreactes, posàvem l’accent en la importància de mantenir un terreny fèrtil perquè les llavors donin fruits. Una mostra del dinamisme dels nostres equipaments i d’aquesta tasca constant per oferir programacions de qualitat és la celebració dels 15 anys de l’Auditori de Girona. Des d’aquí les nostres felicitacions perquè, sens dubte, la seva bona feina ha contribuït a fer créixer el panorama musical del nostre país. Més enllà dels grans escenaris i convençuts que cal enriquir tot el teixit cultural i creatiu, des del Servei de Cultura volem dinamitzar amb el cicle A prop la programació de petit format de les comarques de Girona amb una selecció de propostes artístiques de diferents disciplines: audiovisuals, arts escèniques, pluridisciplinàries, arts visuals i musicals que tindran lloc en diversos espais dels barris de la ciutat. Hem tancat la convocatòria del cicle A prop amb 217 projectes presentats. Volem donar veu a artistes del territori, com Paula Grande, una cantant que transita per diferents gèneres musicals amb mestratge i convicció. No us perdeu la seva entrevista. Ens posicionem també al costat de creadores i creadors que, com ella, exploren el propi art i ens proposen projectes que ens fan sentir que som una societat viva, amb inquietuds, en constant moviment, capaç de qüestionar els vells models i reinterpretar-los. En l’apartat Artista Girona Kreas us presentem el projecte Realitats analògiques de Sara Cabarrocas, la qual a través de dos fanzins ens mostra la realitat de dues persones per explicar-nos els models relacionals i conceptes LGTBI relacionats amb l’expressió de gènere. Per construir necessitem la perspectiva que ens han llegat els nostres predecessors i predecessores, com ens suggeria Bernard de Chartres a l’inici d’aquest escrit. L’art i la cultura són eines poderoses que ens permeten fer un doble moviment: enfondir les arrels en la memòria i el coneixement per veurehi més lluny, per impulsar-nos, per avançar i estar sempre en moviment.

Entreactes

Patrimoni i museus

Estudiosa de la literatura testimonial, Marta MarínDòmine ha viscut més de vint anys al Canadà, vinculada a la Universitat Wilfrid Laurier d’Ontario. Les seves incursions en la literatura, el cinema i la instal·lació artística, com Je vous offre les oiseaux, que ha portat al Museu dels Jueus, giren al voltant de la memòria. El 2019 va publicar Fugir era el més bell que teníem, pel qual ha obtingut nombrosos reconeixements. La pandèmia ha propiciat el seu retorn a Catalunya en un moment, diu, en què se li ha aplacat l’ànsia de fugir, però no d’estar en moviment.

Primavera 2021

Marta Marín-Dòmine text: eva vàzquez fotos: carles palacio

Una de les motivacions de Je vous offre les oiseaux va ser la interrogació sobre com mostrar l’horror. Creu, com Claude Lanzmann, que és “indecent” pretendre mostrar?

En la instal·lació també hi ha implícites “les dificultats inherents a l’acte de commemorar”. La museïtzació ha contribuït a enfortir la memòria o a convertir-la en un espectacle?

Hi ha moltíssims elements que intervenen en aquesta suposada indecència del mostrar, perquè cada lloc té una dificultat interpretativa enorme, en la qual intervenen factors polítics, com ara de quina manera el país on s’enclava accepta i transmet aquells fets. Perquè mostrar un lloc fos indecent caldria també tenir en compte els elements a través dels quals es mostra. S’ha dit que hi ha un cert efecte Disneylàndia en alguns espais de memòria. També els llocs, a la vegada, responen a diferents funcions: Auschwitz és alhora un cementiri, un espai pedagògic de memòria i un lloc on hi ha les traces d’un esdeveniment històric. No et puc donar una resposta ferma, però diria que la indecència depèn de la intenció.

Quan parlo de la dificultat de commemorar em refereixo a la sensació enganyosa de pensar que, a través de l’acte commemoratiu, recuperem el sentit de l’experiència, tota la complexitat d’allò que ha estat viscut. No ens hauríem d’enganyar: commemorar vol dir assenyalar, recordar una fita, però a l’experiència en si, evidentment, no s’hi arriba. És aquesta la petita crítica que indico en la meva instal·lació. Quan s’insisteix en la possibilitat de retornar al passat a través de la crida als sentiments, de dramatitzacions o de reconstruccions, la museïtzació contribueix a fer del lloc un espectacle. Al passat no s’hi torna mai, però a vegades és possible una comunió, com en certa tendència museològica minimalista, que intervé poc en el paisatge.

Entreactes — Patrimoni i museus

9 Com seria més apropiat conservar Auschwitz, com un cementiri, un museu o un santuari? No soc una especialista per respondre assenyadament aquesta qüestió. Estem parlant d’un complex molt gran que rep un milió de visitants a l’any. Això comporta un desgast del terreny, tasques de manteniment, i també problemes ètics. Una comissió d’experts fa uns anys va debatre com preservar Auschwitz, i l’arquitecte Robert Jan van Pelt, un col·lega meu, va proposar que es tanqués. Tancar un espai és convertir-lo en un lloc prohibit, en un lloc sagrat, intocable, com fan certes cultures africanes allà on s’ha comès un acte criminal. La cultura europea no sé si accepta de la mateixa manera barrar llocs. Fa temps, em decantava també per tancar-lo, que es convertís simbòlicament en el forat més negre d’Europa. Ara ja no n’estic segura, després d’haver-hi anat unes quantes vegades i d’haver-hi fet recerca.

L’enormitat del mal costa d’assumir i només l’acostament al detall, com el de les sabates trobades als camps, permet fer-se’n una idea? Em sembla molt bonica la manera de contraposar l’enormitat d’un esdeveniment històric amb la petitesa del detall. Els esdeveniments catastròfics se solen explicar a través de la quantitat de víctimes que han ocasionat, i aquesta magnitud fa desaparèixer justament la humanitat de la víctima. Considerar els éssers humans com una massa ha estat la manera com les dictadures han tractat els ciutadans i, per tant, una manera de fer desaparèixer la singularitat de cada un d’ells. En la petitesa veiem allò que també som nosaltres i que ens agermana amb la víctima. Les sabates, que agafen la forma del peu, són la prova irrefutable

Primavera 2021

que allà hi va haver un cos, un cos que se sostenia dret i que va anar donant forma a la sabata amb la seva manera peculiar de caminar. A la instal·lació també hi ha evocacions d’aquesta petitesa a través de claus, maletes i sabates. La clau no s’ha convertit en una icona del camp, però és molt punyent, perquè la gent que se la va endur comptava tornar a casa, cosa que la majoria no va poder fer, ni els que van sobreviure.

“Ens pensem que, a través de l’acte commemoratiu, recuperem tota la complexitat d’allò viscut. No ens hauríem d’enganyar: commemorar vol dir assenyalar, recordar una fita, però a l’experiència en si, evidentment, no s’hi arriba.”

Entreactes — Patrimoni i museus

10 El descobriment que els supervivents no recordaven haver vist cap ocell a Auschwitz la va colpir, diu, “com l’absència en un conte”. La xoà és un conte atroç? Entenc el que vols dir, però jo el posaria dins la categoria d’un malson. Com més coses sabem sobre Auschwitz, més mal fa aquest coneixement, i això per a mi no és un conte, sinó una narració que els sentits volen obstruir. Un conte, potser fins i tot el més horrorós, vol donar una lliçó, moltes vegades moral, i els grans autors del gènere pretenen entretenir, perquè és cert que hi ha alguna cosa plaent en l’horror, sobretot quan és narrat i no sofert personalment. Als llocs on s’han comès atrocitats, no hi ha lliçó moral, no hi ha plaer a extreure’n; són allò recurrent que ens ve a la memòria i que no voldríem recordar. Un malson.

Ens cal una narrativa, una ficcionalització, per fer visible la veritat? Totalment d’acord. Per arribar a un fet que desconeixem, ens cal recórrer a la narració, i com que tota narració comporta retallar damunt la realitat, això seria ficcionalitzar, però mai mentir. Em dol que coneguem tan poc les narracions que ens han deixat els supervivents. Coneixem Primo Levi, Charlotte Delbo, Joaquim Amat-Piniella, però no gaires més. En el camp de l’ètica del record, haurien de ser més coneguts, i no només els autors que han passat pels camps nazis, sinó també els supervivents d’altres genocidis: la literatura testimonial ruandesa, la japonesa, etc. Per dir-ho curt: sense narració no hi ha memòria. La humanitat ha de compartir aquestes experiències, les ha de saber per veu de qui les ha patides, i no ens hem d’espantar, perquè no ens parlen només de dolor i desconsol, sinó també de la capacitat de viure, i de com es viu

11 després, amb un interès per l’altre que es demostra transmetent el que un ha viscut perquè també està present en les exclusions actuals. En les dels refugiats, per exemple, que ens confronten amb el nostre benestar. Aquest és un altre testimoni que haurem de recollir i incentivar, perquè la gent comença a explicar-se quan troba algú que la vulgui escoltar.

Si l’art és l’única manera de fer present una realitat inabastable, contradiu això la vella sentència que no és possible la poesia després d’Auschwitz? L’art és l’únic vehicle per aproximar-nos a l’impossible: tornar al passat i intervenirhi. El dictum d’Adorno potser s’ha d’entendre com la necessitat de repensar la cultura mateixa, un cop ha estat capaç de produir barbàrie, o, en tot cas, que s’ha de continuar creant d’esquena a una alta cultura que no va impedir l’horror. Però el mateix Adorno va reformular més tard aquell dictum, emès en plena assimilació del que havia succeït i de renúncia a qualsevol forma de lirisme. Recórrer al lirisme per parlar d’Auschwitz, com a La vida és bella, per a mi és una traïció, és una falla ètica. Primo Levi, Imre Kertész o Jean Améry no s’autorepresenten com a víctimes; parlen més aviat de testimoni, d’aquell que passa la paraula, la pròpia i la dels altres; un subjecte actiu. A mesura que han anat desapareixent, ens hem apropiat la seva veu, els hem decantat cap al victimisme i els hem omplert d’un sentimentalisme del qual moltes vegades la literatura testimonial és absent.

Primavera 2021

“En el camp de l’ètica del record, els testimonis haurien de ser més coneguts, i no només els que han passat pels camps nazis, sinó també els supervivents d’altres genocidis. Per dir-ho curt: sense narració no hi ha memòria.” Entreactes — Patrimoni i museus

“La memòria política, que és bastant esquemàtica, hauria de defugir el sentimentalisme i presentar les injustícies sense que fos una excusa per exalçar els drets d’una comunitat ni els seus trets identitaris.”

Les mesures excepcionals per la pandèmia han instaurat una “estètica grollera i poc rumiada”, deia en una ocasió. Hem esdevingut una societat governada per la por? Quan em referia a l’estètica grollera era més aviat per indicar la mandra que demostrem en l’ús de les imatges. Quantes vegades hem vist malalts a cures intensives, imatges de malalts al llit? Això em sembla molt groller, molt poc respectuós amb el cos de la persona que pateix i amb la gent que l’estima. Ara què veiem? Imatges de braços rebent injeccions. Em sorprèn molt aquesta repetició, que no afegeix informació, i la insensibilitat que revela. La proliferació d’imatges sense que aquest cos passiu i sotmès a la mirada de l’altre pugui reaccionar indica que no respectem la vulnerabilitat, i això és molt preocupant en un segle que ja hauria d’haver extret una lliçó del passat per no fer, de l’altre que és mostrat, un objecte.

Tot allò que ens repel·lia de la llei ha esdevingut, arran de la covid, un imperatiu moral. Quina és la ratlla que separa la servitud voluntària del compromís amb el bé comú? Em fa la impressió que s’ha generat un debat fals, sobretot a Europa, on la qüestió de les llibertats individuals és gairebé sagrada. El bé comú és el conjunt de normes que ens permeten col·lectivament gaudir d’una mateixa situació, d’uns privilegis, diria jo. Evidentment, és una idea política molt difícil de dur a terme, perquè hi ha diferències de classe. El que m’ha sorprès és que no es parli amb tanta radicalitat política de la gent que no ha pogut estar confinada i que ha corregut un risc altíssim de contagi. Tampoc de les persones de classe humil i marginal,

Primavera 2021

Entreactes — Patrimoni i museus

15 com les que no tenen llar on confinar-se. Això no ha comportat grans reflexions. El desconfinament, que per a uns seria l’exercici de la màxima llibertat, per a d’altres és una condemna, i això no s’ha posat sobre la taula. He estat sempre molt crítica amb els abusos de poder, però en aquest cas no he aconseguit fer una equació tan nítida entre manca de llibertat i restricció de moviments.

Com valora les polítiques de memòria històrica dels governs català i espanyol? La memòria elevada a l’acció oficial i, per tant, política és una qüestió sempre controvertida i que genera moltes ambivalències, i també inquietud i confrontacions entre comunitats; en el cas de Catalunya i l’Estat, entre la comunitat vencedora i la vençuda. Malgrat tot, es comencen a fer les coses bé, però passaran anys i hi haurà modificacions, i fins i tot oblits. Acabo de dir “vencedors” i “vençuts”, i això ja és una simplificació de la història complexíssima de la guerra i la dictadura, perquè hi havia matisos a cada bàndol. A mesura que un esdeveniment s’allunya, es tendeix a simplificar més, i això també resta a l’esdeveniment el seu potencial d’aprenentatge sobre les comunitats humanes. Aquest és un exercici que em penso que no estem fent i que potser no fa ningú. Una qüestió és la memòria tal com ha quedat representada a través dels testimonis, i l’altra és la memòria política, que sempre és bastant esquemàtica. Seria millor que no tendís a exalçar res, sinó a presentar de la manera més neutra possible uns fets. La memòria oficial ha de defugir el sentimentalisme i presentar les injustícies sense que sigui una excusa per exalçar els drets d’una comunitat ni els seus trets identitaris.

Primavera 2021

L’any 1993, va guanyar el premi Mercè Rodoreda pel llibre Inici de tardor. Què se n’ha fet, d’aquells contes? Va persistir en la ficció? Aquesta sí que és bona! Hi ha poca gent que ho recordi. Sí, vaig guanyar aquell premi i vaig quedar finalista d’un altre a Cerdanyola, amb una novel·la. Sempre he escrit, però no m’ha mogut gaire el desig de publicar. La universitat nordamericana t’exigeix un nombre anual de publicacions acadèmiques bastant elevat, i jo m’hi vaig dedicar de gust. Entre això i les classes no em quedava gaire temps per a la ficció, en la qual d’altra banda vaig quedar bloquejada, fins que un dia vaig trobar el quid en la literatura de no-ficció. És un camí amb què un autor o autora es pot relacionar de manera immediata amb el públic. No és un creador de mons, sinó que estén la mà, o la veu, per arribar al que té en comú amb els altres.

A Fugir era el més bell que teníem, necessitava afrontar la memòria com un fenomen no col·lectiu, sinó individual? Era una pregunta individual que també es va fer col·lectiva, i va néixer de la necessitat d’esbrinar com la meva generació havia assimilat un passat violent; si teníem consciència que els nostres avis i els nostres pares havien fet la guerra i havien patit una dictadura terrible, de la qual continuo pensant que s’ha parlat poc, no tant del fet en si, sinó de tot el que ha comportat. Ha conformat una manera de ser, de veure les coses i de fer davant certs posicionaments que tenen a veure amb el passat. D’aquesta generació que van ser joves i adolescents en la Transició, en parlaré en un llibre sobre el retorn i els llocs que estic escrivint.

Entreactes — Patrimoni i museus

17 En el llibre planteja diverses estratègies de rememoració: el record personal, els arxius, els papers llegats del pare... Ens reconstruïm amb pedaços? Soc una amant del fragment perquè m’hi reconec, i crec que molts artistes i escriptors han deixat palesa aquesta fragmentació del subjecte i, per tant, de l’experiència. La manera d’arribar a l’altre també és a fragments, i això, que desconcerta i incomoda moltes vegades, també pot alleujar en d’altres, perquè hem de renunciar a l’obsessió de la completesa, d’arribar a l’altre totalment, d’arribar als esdeveniments històrics totalment.

En un passatge diu: “Em sembla que ningú no ha filmat encara els espais buits de l’Europa de 1945.” Com els filmaria avui?

“En una Catalunya que s’ha reivindicat obrera i revolucionària, resulta que la memòria de l’anarquisme és totalment rebutjada i incòmoda. I és incòmoda perquè es confronta amb l’Estat, qualsevol estat.”

Tampoc és veritat que no s’hagi fet res sobre les ruïnes d’Europa des de 1945. Rossellini va filmar les ruïnes de Berlín a Alemanya any zero, i Wanda Jakubowska va rodar La darrera estació a Auschwitz poc després de l’alliberament. Però potser no hem acabat de retenir la imatge d’una Europa totalment devastada. M’agradaria treballar amb algun artista que fes cinema d’animació digital per filmar les grans masses de gent que, des del 1933, es movien fugint per tot Europa, a Alemanya i a l’Europa de l’Est, però també aquí el 1939. Animaria aquest mapa amb fotografies reals, com si fos terra cremada. Si coneixes algú, m’ho dius, perquè crec que seria un projecte bonic i bastant impactant. Tenim la idea que quan les guerres s’acaben, s’acaba tot, i només cal anar a Beirut o a Síria per comprovar que no és així. La ruïna queda durant anys i impregna la percepció d’aquells que l’han vista i la transmeten als que venen després.

Primavera 2021

Un escriptor té més eines per fer front a la memòria dels camps i de l’exili i, en certa manera, per exorcitzar-la? La cultura pot ser una salvació? O ho és més la consciència política? Una manera de resistir és la cultura, entesa en el sentit ampli. Compartir versos, intercanviar receptes com feien algunes dones, cantar, recordar obres de teatre... Abans es memoritzava més, per compartir, per sentir-se amb els altres. Primo Levi observa, però, que els deportats que tenien una ideologia política podien explicar-se la seva reclusió pel fet que eren enemics del nazisme. Els que eren deportats sense cap raó, pel sol fet d’existir, perquè eren jueus o gitanos, aquests no podien donar-se cap explicació, i ho tenien més difícil per sobreviure, al marge del fet que molts estaven destinats a l’extermini tan bon punt arribaven al camp. Per tant, sí, la cultura, allò que ens fa sentir part d’una comunitat, ajuda. Per si sola no salva, però pot ajudar-hi.

Parla també del poder del riure de la seva família, fins a literalment desprendre’s del cos i volar. “La resistència rebel del riure” que esmenta és també un acte polític? El riure és una arma poderosíssima, alliberadora, que no fa mal al cos. També és alliberadora la ràbia, però corroeix l’ànima. El riure, en canvi, l’allibera, i a més s’encomana, es pot compartir. És altament revolucionari, i per això molesta els poderosos. També és interessant observar com el riure de les dones es considera impertinent. Hi ha molt poques pintures on aparegui una dona rient. Una dona rient fa por. Hi ha tot un imaginari sobre el riure de la dona tan ric com el de la classe obrera. En un terreny més petit, el riure familiar era allò que ens permetia escapar de l’ambient gris. Caldria pensar molt més en el riure i en el que ofereixen aquests grans mestres que són els pallassos i les pallasses. ∫∂

Hi ha exilis dels quals no es parla quasi mai: els desertors de les guerres colonials, els perseguits per la dictadura de Primo de Rivera o la repressió contra l’anarquisme. Hi ha una memòria esbiaixada. És molt interessant comprovar com en una Catalunya que s’ha reivindicat obrera i revolucionària, resulta que la memòria de l’anarquisme és totalment rebutjada i incòmoda. I això que és un moviment bastant interessant d’importar al present, pel pacifisme, per l’amor a la natura, per l’opció vegetariana. És una memòria incòmoda perquè es confronta amb l’Estat, qualsevol estat. Per tant, la recuperació ha de fer-se per via no oficial. En demana d’altres: la via artística, la literària, l’associativa, la veïnal.

Entreactes — Patrimoni i museus

Música

Paula Grande és una cantant polifacètica amb les idees clares. Per ella, la música és una eina de transformació social i una experiència individual que només té sentit en col·lectivitat. De xicoteta ja volia ser cantant i de gran tenia pànic escènic quan, a vint-i-quatre anys, va guanyar els primers sous musicals als barets de platja de la Costa Brava. Ara, viu de l’ofici de músic i prepara el tercer disc personal. Canta en solitari i amb les Karamba, col·labora amb la Girona Jazz Project Big Band, dirigeix una coral, fa audicions comentades i molts projectes més.

Primavera 2021

Paula Grande text: pau benavent fotos: silvia poch

Com vas començar en el món de la música? Sempre he cantat i sempre he estat vinculada a la música perquè a casa se n’escoltava molta i, de petita, m’agradava molt tot el que estava relacionat amb l’art. Sempre vaig tenir molt clar que volia dedicar-m’hi però no vaig estudiar música mai perquè a casa no hi havia diners, vinc d’una família molt humil i això em va capar en molts aspectes. Aquest és un dels motius pels quals no em vaig dedicar a la música professionalment fins als vint-i-quatre anys. Així que n’escoltava molta, en feia, n’escrivia i anava a moltes jam-session. Però sempre vaig pensar que professionalment no m’hi podia dedicar si no n’havia estudiat, que això de ser autodidacta no servia.

Malgrat això, la música es va convertir en feina. Sí, sí. La compaginava amb l’altra que tenia perquè sempre m’he buscat la vida com he pogut. Treballava en el món de la cooperació internacional, vaig estar-hi molts anys i en vaig aprendre molt. I, musicalment, primer vaig començar a fer concerts en “xiringuitos” i barets de la Costa Brava amb l’Emilio, un amic meu que va migrar de Cuba i es va quedar aquí. Em moria de vergonya, tenia pànic escènic, recordo que aquell estiu vaig tenir un pensament: si fas això per passarho tan malament, millor no fer-ho. Llavors, la força i les ganes van guanyar. I vaig fer una transició, de mica en mica.

Entreactes — Música

Penso que la música pot canviar el món. De fet, el simple acte d’escoltar-la i de viure-la, de cantar-la i d’experimentar-la, és transformador.

També dirigeixes el cor feminista i mixt de l’Ateneu Coma Cros de Salt. Canteu cançons que parlen d’igualtat, canvi social, lluita, esperança, ecologia i d’altres mons possibles. És un projecte molt col·lectiu i reivindicatiu. És que no entenc la música sense aquesta experiència col·lectiva, sense aquest poder de transformar el món en què vivim i de transformar-nos a nosaltres mateixos. El cor és una experiència molt bonica perquè és amateur. No fem concerts i això em relaxa, és un procés que es viu de forma tranquil·la i quasi terapèutica, per a mi és així i crec que per a elles també. No ho fem amb l’objectiu de pujar a un escenari o que l’altra et vegi, es tracta de compartir, com si ens estiguéssim explicant històries, que també és quelcom que m’interessa molt de la música i que no sé com portar-ho més a la vida, i no tant a l’escenari.

Així doncs, creus que la música pot canviar el món, certament?

Actualment, tens el teu projecte personal, ets professora del Taller de Músics, fas audicions comentades, col·laboracions i més projectes. En quina d’aquestes facetes de l’ofici de músic i de les altres que fas et quedes? Si hagués de triar-ne una perquè el món s’acaba i em diguessin o això o la mort, crec que triaria escriure cançons, és el que més em connecta amb el món i amb mi mateixa. Però és que soc molt tastaolletes, m’agrada molt fer de tot i sempre tinc curiositat per conèixer altres maneres de relacionar-me amb la gent a través de l’art.

Primavera 2021

Sí, totalment. Penso que la música pot canviar el món. De fet, el simple acte d’escoltar-la i de viure-la, de cantar-la i d’experimentar-la, és molt transformador. Una persona que travessa la seva vida amb aquesta experiència, enfront d’una altra que no ho fa, és molt diferent. Però és que, a més de cantar, les persones que fem música podem canviar el món des de molts altres punts de vista perquè interactuem amb la vida. Quan abans em referia a escriure cançons també em referia a això perquè també és una forma d’expressar el que jo penso i, d’alguna forma, sempre tinc aquest rerefons de fer justícia. Els músics tenim aquest poder perquè estem exposades a una mirada pública, la gent ens mira i ens escolta, està atenta al que diem. I per a mi és un espai meravellós on compartir el que penso, els ideals de vida, i la transformació del món i de la societat.

Entreactes — Música

22 D’entre la teua producció destaca el disc Sóc, deu cançons que parlen molt de tu perquè indagaves en les teues arrels. Què en vas traure de fer-ho? Doncs una de les coses que en vaig treure va ser saber en què em sentia còmoda cantant i escrivint perquè el meu primer disc, Viatge interestel·lar és un popurri de coses per provar. Sóc té una mirada cap al rap, cap a la cosa més poètica amb un tipus d’escriptura diferent al que implica escriure cançons melòdiques, de fet, fins i tot vaig recuperar cançons o trossos de lletres que havia escrit en la meva adolescència. Tenia ganes de tornar a aquesta música d’arrel, a aquesta sonoritat que em connecta una mica amb qui soc i, alhora, no deixa aquesta cosa més poètica del hip-hop i del rap, que em connecta també amb això que deia abans de poder explicar el món tal com jo el veig, d’esplaiar-me.

L’acostament més fort que fas a les arrels, però, és amb Vega. De bracet amb la menorquina Anna Ferrer, has revisitat el cançoner tradicional gironí Càntut. Què t’emportes de l’experiència? M’emporto un aprenentatge que no s’acaba mai perquè cada dia descobrim coses noves de Vega. I m’emporto el fet de conèixer molt més la música del lloc on he nascut, ja que, al final, tinc la sensació de no ser d’enlloc i alhora de sentir-me molt aferrada al mar, a l’Escala, al paisatge de Catalunya. Tinc aquest orgull que no té molt a veure amb el patriotisme però que hi és. Llavors, amb Vega em va passar això de recuperar una mica, a través de la música, aquesta cosa de dir, ostres, que bonic, quines cançons més maques que cantava la gent aquí, en aquest lloc on visc i on faig la meva vida, que tant m’estimo. Ha sigut un descobriment molt maco.

Quines cançons més maques que cantava la gent aquí, en aquest lloc on visc i on faig la meva vida, que tant m’estimo. Ha sigut un descobriment molt maco.

Vega mostra el rol de les dones en els últims segles amb cançons que heu recuperat tal com van ser recollides, sense gaire canvis. Per tant, hi ha lletres masclistes, fins i tot. Sí. Amb l’Anna dèiem, ostres, aquestes coses, les hem de cantar? Vols dir? Per exemple, la cançó “Caterineta” o “Pepito”, que és el gigoló del poble i fa com mitja gràcia. Doncs, vam veure que teníem dues opcions, amagar-ho o cantar-ho de forma totalment diferent, donar-hi una volta musical i fer-ne paròdia, dir, ei, hem de saber que això es cantava, que és la nostra memòria i que ens construeix tal com som, com a individus i com a societat. Llavors, seguim-ho cantant per no oblidar-ho, per fer-ne memòria. I en els concerts, de fet, volem posar una mica en context totes les lletres perquè creiem que no n’hi ha prou de cantar-les, cal dir que aquí diu això, allà diu allò, que ho estem fent per açò, etc. O sigui, creiem que s’havien de cantar.

Primavera 2021

Entreactes — Música

Les dones tenim una càrrega que els homes no tenen. Per culpa de la societat patriarcal en què vivim, hem de demostrar que fem bona música i valem, tothora.

La reivindicació de l’empoderament de la dona és constant en la teua carrera. Creus que avancem en això? No puc dir que no però tampoc puc dir que sí. És clar que avancem, me n’adono molt quan vaig a les escoles i veig moltes més instrumentistes que abans. I que hi ha molts més grups de dones que fan música, sense complexos. Però és evident que les dones tenim una càrrega que els homes no tenen. Per culpa de la societat patriarcal en què vivim, hem de demostrar que fem bona música i valem, tothora. També hi ha molts àmbits en els quals hi ha molts homes. Els tècnics amb qui et trobes, per exemple, moltes vegades et qüestionen una mica els teus coneixements, m’ha passat en alguna prova de so. Com que jo vaig amb tots els meus aparells i màquines, em pregunten: “Però vols dir que això es connecta així?” Home, sí, sé com funciona. O sigui, estem avançant però queda molta feina per fer perquè sento que hem de continuar avançant.

Primavera 2021

Ara que parles dels teus instruments. Sovint actues sola amb pedals, sintetitzador i processadors. Ho fas així perquè vols o de resultes de la precarietat endèmica que arrosseguen els músics? Al principi va ser per reivindicar-me a mi mateixa, de resultes de la inseguretat, d’aquest dubte de si puc fer-ho, de si soc bon músic o no ho soc. Va néixer com un repte, per dir-me, ostres, no necessito ningú, vull demostrar-me que puc fer-ho sola. I un cop vaig fer aquest procés em vaig adonar que a mi el que m’agrada és compartir, que la música és guai quan pots mirar-te amb algú a l’escenari, riure, fer un gest de complicitat, tancar els ulls, escoltar a veure què passa i seguir. Llavors, estar sola a l’escenari no té gaire sentit per a mi, ara mateix. Però algunes coses que faré en el futur, possiblement, lligaran amb el que comentaves de la precarietat perquè és molt més fàcil moure una o dues persones que no pas moure’n cinc.

Entreactes — Música

El món de l’art requereix temps, inversions i esforços econòmics, i aquests privilegis, si no els tens, són difícils d’aconseguir. Llavors, la pandèmia també m’ha confrontat molt amb això i he començat a pensar i a escriure el que vull que sigui el meu tercer disc.

27 El confinament que hem fet, per pal·liar els efectes de la pandèmia del coronavirus, t’ha servit d’alguna cosa, artísticament parlant? Per a mi ha sigut molt productiu, he reflexionat i he escrit moltes coses, tot i que hi ha hagut moments de tot, de no escriure i de fer bricolatge, que m’agrada molt. Però m’ha donat espai per escriure la cruesa de la situació en què vivim perquè no tot té a veure amb aquesta cosa tan bucòlica i idealista del món de l’artista, la vida a vegades té obstacles. És a dir, en una societat capitalista com la nostra, com més privilegis tens més fàcils són les coses, i quan tens menys privilegis és més complicat sortir-se’n. El món de l’art requereix temps, inversions i esforços econòmics, i aquests privilegis, si no els tens, són difícils d’aconseguir. Llavors, la pandèmia també m’ha confrontat molt amb això i he començat a pensar i a escriure el que vull que sigui el meu tercer disc.

Així doncs, totes aquestes reflexions i inquietuds es plasmaran en un treball nou? Sí, la idea és treure’l a l’octubre. Estic fent entrevistes amb algunes persones, col·lectius de diferents orígens i persones migrades, parlo amb elles sobre l’accés a la música que tenen o han tingut i ho comparo una mica amb la meva pròpia història.

Les teues cançons pouen d’estils ben diferents, des del funk als ritmes llatins, passant pel rap amb harmonies jazzístiques i sonoritats electròniques. Què cerques amb tot això? Aquesta fusió és intencionada o natural? És quelcom que surt de forma molt natural perquè tinc interès en moltes músiques diferents, que em criden l’atenció perquè em sento a gust escoltant-les o perquè hi tinc curiositat. O sigui, m’emociono amb moltes coses diferents, ho xuclo com una esponja i ho deixo anar.

Primavera 2021

També has cantat música d’arrel mexicana amb Guillem Roma o polifonia mediterrània amb Anna Ferrer. Cantes de tot i fuges de les etiquetes. Exacte, el que sí que he intentat sempre és no posar-me barreres a mi mateixa. Moltes persones em pregunten quin estil de música faig i em costa respondre, no em sento identificada amb les etiquetes. Ara aprenc a endreçar la música des del que vull explicar i no tant des de com ho vull explicar. Per exemple, per a mi, Vega té sentit perquè té un objectiu molt concret que és fer el retrat i el treball de mostrar algunes de les cançons tradicionals que hem trobat en el cançoner. Doncs aquest és el fil conductor, no si sona a tradicional o sona a no sé què. És a dir, intentar que el fil conductor vingui de la part de les emocions i no tant des de la forma.

Primer tens la idea i després utilitzes els recursos que tens a mà, vinguen d’on vinguen. Malgrat tot això, creus que tens algun camí clar, musicalment parlant? Cada vegada més, vull que musicalment soni al que jo considero que són les meves arrels, que és la música amb sonoritats més llatines i aquesta poètica que aconsegueixo amb el rap, amb la qual em sento molt a gust. Llavors, soc allà en aquest camí de trobar la barreja que em faci sentir a gust.

Mudant de raons: ets mig de l’Escala i mig de Premià de Mar, has viscut a Barcelona i ara vius a Banyoles. Què t’aporten les comarques gironines?

que vaig decidir que me’n tornava aquí dalt, el fet de sortir de Barcelona i anar cap a Girona em relaxa, em tranquil·litza i suposo que això em connecta. Ara tinc temps i espai, sembla un tòpic però és que s’hi viu diferent, la vida no colla tant. És que les ciutats són llocs molt hostils, tot i que tinc moltes amigues i amics músics que hi viuen i estan feliços. No dic que no hi hagi d’haver gent a les ciutats però m’agradaria que les ciutats fossin diferents. És veritat que hi ha molts músics i jo mateixa tenia la idea que si marxava de Barcelona no tindria feina, que la gent no em trucaria i que no em veurien però no ha estat així.

I ja per acabar: d’ençà que vas nàixer, la música ha centrat la teua vida. Què significa, doncs, la música per a tu? La música és la vida, tot i que amb el temps he après que allò maco de la música és combinar-la amb moltes altres coses i no quedar-me estancada. Aquests dies miro molts documentals musicals, ahir per exemple, en mirava un de Maria Callas i pensava, ostres, aquesta gent que té tant d’ofici només ha fet això a la vida, ha tingut una vida superesclava. Doncs no m’hi identifico. Per a mi la música és la vida, tant si faig concerts com si no en faig, si estic en un escenari o no, si m’hi dedico professionalment o no, la música sempre està i estarà en mi, independentment que sigui el meu ofici o no ho sigui. ∫∂

Jo vaig viure tres anys a Barcelona i recordo que estava molt feliç de viure-hi, m’agradava la possibilitat d’anar a les jams sempre, d’anar a concerts cada dia, si volia, d’estar en contacte amb gent, tota l’estona, això era molt guai. Però d’ençà

Entreactes — Música

Sara Cabarrocas Realitats analògiques

Artista Girona Kreas

www.instagram.com/saracabarrocas/ A l’hora d’escollir carrera, vaig optar per cursar el grau d’Audiovisuals i Multimèdia a l’escola ERAM. Al graduar-me vaig decidir que em volia dedicar a la fotografia i vaig fer un postgrau de fotografia avançada a IDEP Barcelona. L’any 2017 em vaig iniciar professionalment en la fotografia amb El Punt Avui, després d’haver-hi fet les pràctiques de final de carrera. L’any 2019 vaig guanyar el premi local del concurs Mercè Rodoreda, Educando la Mirada. Aquell mateix any vaig guanyar la beca Connecta’t a la Fotografia, que em donava l’oportunitat de treballar un any amb el diari Ara. Fins a finals del desembre del 2020 hi he treballat com a fotògrafa i editora gràfica. Paral·lelament, he fet feines de fotògrafa autònoma, amb col·laboracions com a fotoperiodista i també en altres camps de la fotografia. Realitats analògiques és un projecte fotogràfic que agrupa una col·lecció de fanzins. La temàtica principal gira entorn de la desconstrucció de l’amor romàntic, el feminisme i els drets LGTBI. Cada fanzín explica la vida en primera persona de les protagonistes: Noelia i Víctor. El fanzín Noelia és la història d’una noia que viu l’anarquia relacional. Ella ens explica com viu l’amor, com el gestiona, i reflexiona sobre les seves no-monogàmies. El fanzín Víctor ens parla sobre l’expressió de gènere i ens narra la seva història a través de fotos de quan era petit i escrits seus. A l’inici ens centrem en la seva vivència amb l’assetjament escolar. Una part molt interessant d’aquest fanzín és que ens explica que a gust que està al brillar essent ell mateix.

Primavera 2021

Entreactes — Artista Girona Kreas

Les activitats incloses a l’Agenda diària són susceptibles de modificacions en la seva organització a causa de les mesures que s’adoptin per prevenir la COVID-19. Consulteu la informació actualitzada dels actes programats a l’Agenda virtual de l’Ajuntament de Girona: girona.cat/cultura :

Agenda diària

www.girona.cat/cultura

Entreactes — Infantils i familiars

M Música · E Arts escèniques · V Arts visuals · A Audiovisuals · H Lectura, ciència i humanitats ·

P Patrimoni i museus · F Infantils i familiars / Les activitats incloses a l’Agenda diària són susceptibles de modificacions en la seva organització a causa de les mesures que s’adoptin per prevenir la COVID-19. Consulteu la informació actualitzada dels actes programats a l’Agenda virtual de l’Ajuntament de Girona: girona.cat/cultura

MARÇ H

Dg. 21, 12 h

Taller: Fenòmens elèctrics

CaixaForum Girona

Dg. 21, 12 h

Visita guiada: Símbols compartits II: el viatge d’anada i tornada

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dg. 21, 18 h

Espectacle: Solitudes

Teatre Municipal

Dg. 21, 19 h

Concert: Sonata de Liszt

Auditori de Girona

VAH

Dv. 26, 18 h

[Virtual] Conversa: L’art del menjar bé

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Dv. 26, 19.30 h

Teatre: Rey Lear

Teatre Municipal

Dv. 26, 20 h

Concert: Judit Neddermann

Auditori de Girona

Dv. 26, 20 h

Concert: Elisabeth Vera (piano)

Casa de Cultura

Dv. 26, 21.30 h

Concert: Veneris Metallum

Sala la Mirona

Del 18/03 al 27/03

Festival MOT 2021 Girona- Olot

Diversos espais

Ds. 27, 11 h

Taller: El bosc que més m’estimo

Biblioteca Salvador Allende

Ds. 27, 12 h

Inauguració: Artigau. Cròniques d’una realitat (1965-1977)

Museu d’Art

Ds. 27, 12 h

Visita teatralitzada: C.A.M.E.S - Audiovisita interactiva a les entranyes del Teatre

Teatre Municipal

Ds. 27, 17.30 h

Projecció: Dos col·legues al rescat

CaixaForum Girona

Ds. 27, 18 h

Visita teatralitzada: C.A.M.E.S - Audiovisita interactiva a les entranyes del Teatre

Teatre Municipal

Ds. 27, 20 h

Concert: Buhos

Auditori de Girona

Ds. 27, 20 h

Concert: Festival Neu! | Pau Vallvé

Sala la Mirona

Dg. 28, 18 h

Teatre: Las cosas que sé que son verdad

Teatre Municipal

Dg. 28, 19 h

Concert: Orquestra de Girona: En dansa!

Auditori de Girona

Dl. 29, 10 h

Taller: De la imaginació a la pantalla. Iniciació al cinema fantàstic

CaixaForum Girona

Dl. 22, 18 h

[Virtual] Conte: Vet aquí un conte... confinat

Biblioteca Carles Rahola

Dl. 22, 19 h

[Virtual] Trobada: A la biblioteca de... Anna Casassas i Figueras

Biblioteca Carles Rahola

Dt. 23, 18 h

[Virtual] Club de lectura: Llegir el teatre

Biblioteca Carles Rahola

Dt. 23, 19 h

Conferència: Igualtat: De Virginia Woolf a Betty Friedan

Casa de Cultura

Dt. 23, 19 h

Projecció: Peggy Guggenheim: Addicta a L’art amb M. Àngels Cabré

CaixaForum Girona

Dt. 23, 19 h

Recital: Dia de la poesia

Auditori Josep Irla (Generalitat de Catalunya)

Dt. 23, 20 h

Projecció: Hamada

Cinema Truffaut

Dc. 24, 17.30 h

Hora del conte: Pouem poemes

Biblioteca Just M. Casero

Dl. 29, 17.30 h

Club de lectura: Set ratolins cecs

Biblioteca Just M. Casero

Dc. 24, 18.30 h

[Virtual] Club de lectura: Club de lectura d’autors gironins

Biblioteca Carles Rahola

Dl. 29, 18 h

[Virtual] Presentació: Estima el teu cos

Biblioteca Carles Rahola

Dc. 24, 19 h

Conferència: Els règims polítics a l’Orient Mitjà

Casa de Cultura

Dl. 29, 18 h

[Virtual] Conte: Vet aquí un conte... confinat

Biblioteca Carles Rahola

Dj. 25, 17.30 h

Club de lectura: El forat de les coses perdudes

Biblioteca Antònia Adroher

Dl. 29, 20.30 h

Club de lectura: Misericordia

Biblioteca Ernest Lluch

Dt. 30, 10 h

Dj. 25, 18 h

Club de lectura: Con amor, Simon

Biblioteca Carles Rahola

Taller: De la imaginació a la pantalla. Iniciació al cinema fantàstic

CaixaForum Girona

F H

Dv. 26, 17.30 h

Club de lectura: L’Albert i els coloms missatgers

Biblioteca Antònia Adroher

Dt. 30, 18 h

Espectacle: Dis-order, amb Pere Hosta

Casa de Cultura

Dt. 30, 19 h

Dv. 26, 18 h

Club de lectura: Atrapallibres: El llop de sorra, d’Asa Lind

Biblioteca Salvador Allende

Conferència: Fraternitat: De les feministes radicals a la teoria queer amb M. Àngels Cabré

Casa de Cultura

Dt. 30, 19 h

Biblioteca Carles Rahola

Dv. 26, 18 h

[Virtual] Hora del conte: Conte inclusiu en llengua de signes: Plantant els arbres de Kenya

Biblioteca Carles Rahola

[Virtual] Xerrada: Patricia Highsmith i el cinema: estranys en el cel·luloide

Dc. 31, 10 h

CaixaForum Girona

Conferència: Artistes i boges: del càstig a la dissidència (AMd’Art)

Casa de Cultura

Taller: De la imaginació a la pantalla. Iniciació al cinema fantàstic

Dc. 31, 19 h

[Virtual] Conferència: Marlen Haushofer, una mirada lúcida a la societat austríaca de postguerra

Biblioteca Carles Rahola

VHP

Dv. 26, 19 h

Primavera 2021

Agenda diària

ABRIL M

Dv. 2, 20 h

Concert: Andrea Motis

Auditori de Girona

Del 31/03 al 03/04

Mostra: Explora Zinematik. Mecanismes cinematogràfics primitius

CaixaForum Girona

APF

Dg. 4, 10 h

Portes obertes als museus

Museu del Cinema Museu d’Història Museu d’Història dels Jueus Museu d’Art Museu d’Arqueologia

Dt. 13, 19 h

Club de lectura: Radical(s) de Saïd El Kadaoui

Centre Cultural La Mercè

Dt. 13, 20 h

Club de lectura: Galatea

Biblioteca Antònia Adroher

Dt. 13, 20.30 h

Club de lectura: Suite française, d’Irène Némirovsky Biblioteca Ernest Lluch

Dc. 14, 17.30 h

Club de lectura: Miniclub: Abril ploraner, maig rialler Biblioteca Salvador Allende

Dc. 14, 18 h

Conferència: Dones. República. Girona. Per una història en femení

Museu d’Història e Girona

Dc. 14, 19 h

Conferència: La radicalització islàmica a l’Orient Mitjà

Casa de Cultura

Dj. 15, 18 h

[Virtual] Club de lectura: LiceuBib

Biblioteca Carles Rahola

Dj. 15, 19 h

Cinefòrum: Parlem de Cinema? E.T., l’extraterrestre

Cinema Truffaut (Museu del Cinema)

Dj. 15, 19 h

Conferència: Desmuntant mites i descobrint ciència CaixaForum Girona

Dj. 15, 21 h

Concert: Gala Solistes del Ballet de Moscou

Auditori de Girona

Dv. 16, 9.30 h

Sortida urban sketchers: Pintem Girona

Centre Cultural La Mercè

Dv. 16, 18 h

Club de lectura: Cien pasos para volar

Biblioteca Ernest Lluch

Dv. 16, 20 h

Concert: La Real Cámara

Auditori de Girona

Dv. 16, 20 h

Concert: Clara Peya

Teatre Municipal

Dv. 16, 20 h

Espectacle: “Quin goig”, Factoria Mascaró i La Nova Euterpe

Casa de Cultura

Dg. 4, 11 h i 12 h

Portes obertes: Obrim el refugi antiaeri del jardí de la Infància

Dl. 5, 20.30 h

Biblioteca Ernest Lluch Club de lectura: Fear and loathing in Las Vegas: a savage journey to the heart of the american dream, by Hunter S. Thompson

Dc. 7, 19 h

Conferència: L’economia de l’Orient Mitjà: cent anys de petroli

Casa de Cultura

Dj. 8, 19 h

Conferència: Trobades amb... Irene Moray

CaixaForum Girona

Dj. 8, 19.45 h

Club de lectura: Crims duplicats

Biblioteca Just M. Casero

Dv. 9, 20 h

Concert: Joan Miquel Oliver

Teatre Municipal

Dv. 9, 20 h

Concert: Miquel González (orgue) i César Femenia (trompeta)

Casa de Cultura

Dv. 9, 22 h

Concert: La Pegatina

Auditori de Girona

Dv. 9, 22 h

Concert: El Arrebato

Sala la Mirona

Dv. 16, 22 h

Concert: Arnau Griso

Auditori de Girona

Ds. 10, h

[Virtual] Jornada: Taller de Viquipèdia: Viquidones de la Casa Masó

Casa Masó

Ds. 17, 11 h

Visita guiada: Exposició Incerta via amb els artistes

Casa de Cultura

Ds. 10, 10.30 h

Curs: Steven Spielberg: l’autor més taquiller

Museu del Cinema

Ds. 17, 11 h

Taller: Posa en moviment les teves emocions!

Teatre Municipal

Ds. 10, 11 h

Hora del conte: Art... i punt!

Biblioteca Ernest Lluch

Ds. 17, 12 h

Club de lectura: Fear at the festival

Biblioteca Just M. Casero

Ds. 10, 11 h

Visita guiada: Girona monàstica. Sant Pere de Galligants i Sant Daniel, encontres i desencontres de dos monestirs benedictins

Monestir de Sant Pere de Galligants

VAH

Ds. 17, 12 h

Visita guiada: Visita comentada a FOOD

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Ds. 17, 12 h

Visita guiada: La veritable il·luminació no brilla de Vicenç Viaplana

Centre Cultural La Mercè

Ds. 17, 18 h

Concert: Andreu Zaragoza Quartet feat. Michael League

Sunset Jazz Club

Ds. 17, 18 h

Taller: Veus i ritmes de l’Orient, taller de cant i percussió corporal

CaixaForum Girona

Ds. 17, 18 h

Performance: Recreació de ‘Raindrop Dance’

Pç. del Pou Rodó

Ds. 17, 18.30 h

Concert: Stay Homas

Auditori de Girona

Ds. 17, 20 h

Concert: Ginestà

Teatre Municipal

Ds. 17, 20 h

Concert: Andreu Zaragoza Quartet feat. Michael League

Sunset Jazz Club

Refugi antiaeri

Ds. 10, 17.30 h

Projecció: El bosc de Haquivaqui

CaixaForum Girona

Ds. 10, 18 h

Concert: Bover & Horellou Quartet

Sunset Jazz Club

Ds. 10, 20 h

Concert: Ferran Palau

Auditori de Girona

Ds. 10, 20 h

Concert: Bover & Horellou Quartet

Sunset Jazz Club

Dl. 12, 18 h

Hora del conte: Alicia Patapam

Sala de lectura Girona Centre

Dl. 12, 18 h

[Virtual] Conte: Vet aquí un conte... confinat

Biblioteca Carles Rahola

Dl. 12, 20 h

Club de lectura: La leona blanca, de Henning Mankell

Biblioteca Salvador Allende

Primavera 2021

Agenda diària

Ds. 17, 22 h

Concert: Stay Homas

Auditori de Girona

Dl. 26, 18 h

[Virtual] Conte: Vet aquí un conte... confinat

Biblioteca Carles Rahola

Dg. 18, 12 h

Concert: Ondina: espectacle infantil d’havaneres

Auditori de Girona

Dl. 26, 20.30 h

Biblioteca Ernest Lluch

Dg. 18, 12 h

Taller: Veus i ritmes de l’Orient, taller de cant i percussió corporal

CaixaForum Girona

Club de lectura: Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojal

Dt. 27, 20 h

Projecció: Una veritat incòmoda

Cinema Truffaut

Dg. 18, 19 h

Concert: Vivaldi

Auditori de Girona

Dc. 28, 18 h

Dl. 19, 18 h

[Virtual] Laboratori de lectura: Sant Jordi

Biblioteca Carles Rahola

Conferència: Aurora Bertrana, textos i articles per a la República

Museu d’Història de Girona

Dl. 19, 20 h

Club de lectura: Un Viejo que leía novelas de amor, de Luis Sepúlveda

Biblioteca Salvador Allende

Dc. 28, 19 h

Club de lectura: Jo confesso

Biblioteca Antònia Adroher

Cinefòrum: Cinema i Educació. Cisne Negro

Conferència: Les dones i les qüestions de gènere a l’Orient Mitjà

Casa de Cultura

Museu del Cinema

Dc. 28, 19 h

Dt. 20, 17 h

Dt. 20, 17.30 h

Hora del conte: Santa Jordina i el secret del drac

Biblioteca Antònia Adroher

Dc. 28, 19 h

Conferència: El guió i els personatges en les produccions de Pixar

CaixaForum Girona

Dt. 20, 18 h

[Virtual] Club de lectura: Llegir el teatre

Biblioteca Carles Rahola

Dc. 28, 19 h

Conversa: Poesia cantada de Clementina Arderiu

Auditori de la Mercè

Dt. 20, 19 h

Projecció: The man who stole Banksy

CaixaForum Girona

Dj. 29, 19 h

Conferència: La biodiversitat i el futur del planeta

CaixaForum Girona

Dc. 21, 19 h

Conferència: Lluites de les minories a l’Orient Mitjà

Casa de Cultura

Dj. 29, 19 h

Projecció: Invisibles. Francofonia

Cinema Truffaut (Museu del Cinema)

Dc. 21, 19 h

Conferència: Introducció a Pixar

CaixaForum Girona

Dv. 30, 18 h

Club de lectura: Imaginaris, d’ A. F. Harrold

Dj. 22, 17.30 h

Club de lectura: Emi i Max i la glacera verinosa

Biblioteca Antònia Adroher

Biblioteca Salvador Allende

VAH

Dv. 30, 18 h

Dj. 22, 19 h

Conferència: Jaume Pla (Mazoni) comenta Taxi Driver

Museu del Cinema

[Virtual] Conversa: L’art de col·leccionar amb pocs recursos

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Dv. 30, 18.30 h

Club de lectura: Charlie i la fàbrica de xocolata

Dj. 22, 19 h

Conferència: Parlem sobre matemàtiques i salut

CaixaForum Girona

Biblioteca Antònia Adroher

Dv. 23, 17.30 h

Hora del conte: La maleta de les llegendes

Biblioteca Just M. Casero

Dv. 30, 20 h

Concert: Mar Serra Grup

Casa de Cultura

Dv. 23, 20 h

Concert: Naisa Duo

Casa de Cultura

Dv. 30, 21 h

Concert: Amaral

Escales de la Catedral

Dv. 23, 21 h

Concert: Maria Jaume + Marialluïsa

Sala la Mirona

Dv. 30, 23 h

Concert: Ladilla Rusa

Sala la Mirona

Ds. 24, 11 h

Hora del conte: A la taula i l llit, al primer crit

Biblioteca Salvador Allende

Ds. 24, 17 h

Concert: Strenes | Zoo

Sala la Mirona

MAIG

Ds. 24, 18 h

Concert: Meritxell Neddermann

Sunset Jazz Club

Ds. 1, 19 h i 22h

Concert: La Casa Azul

Escales de la Catedral

Ds. 24, 18 h

Taller: L’energia, experiments per saber què és i com es transforma

CaixaForum Girona

Ds. 1 , 19.30 h

Teatre: La cabra, o qui és Sylvia?

Teatre Municipal

APF

Dg. 2, 10 h

Portes obertes als museus

Ds. 24, 20 h

Concert: OVIDI 25 feat. Toti Soler

Teatre Municipal

Ds. 24, 20 h

Concert: Strenes | Zoo

Sala la Mirona

Dg. 25, 12 h

Taller: L’energia, experiments per saber què és i com es transforma

CaixaForum Girona

Museu del Cinema Museu d’Història Museu d’Història dels Jueus Museu d’Art Museu d’Arqueologia

Dg. 2, 11 h i 12 h

Dg. 25, 12 h

Visita teatralitzada: Un passeig per la història de Sant Pere de Galligants

Monestir de Sant Pere de Galligants

Portes obertes: Obrim el refugi antiaeri del jardí de la Infància

Refugi antiaeri

Dg. 2, 18 h i 21 h

Concert: Oques grasses

Escales de la Catedral

Dl. 26, 17.30 h

Club de lectura: Un lloc per a la Rula

Biblioteca Just M. Casero

Primavera 2021

Agenda diària

Dg. 2, 18 h

Teatre: Camí a l’escola

Teatre Municipal

Dc. 12, 17.30 h

Club de lectura: Miniclub: Maig arribat, un jardí a cada prat

Biblioteca Salvador Allende

Dg. 2, 20 h

Concert: Orquestra de Cambra de Viena

Auditori de Girona

Dl. 3, 18 h

[Virtual] Conte: Vet aquí un conte... confinat

Biblioteca Carles Rahola

Dc. 12, 17.30 h

Hora del conte: Maixa i l’ós

Biblioteca Just M. Casero

Dl. 3, 18 h

Hora del conte: Ka-Ke-Ki Kontes

Sala de lectura Girona Centre

Dc. 12, 19 h

Conferència: L’estat dels conflictes actuals (II): el Kurdistan i Palestina

Casa de Cultura

Dt. 4, 19 h

Club de lectura: Radical(s) de Saïd El Kadaoui

Centre Cultural La Mercè

Dc. 12, 19 h

Conversa: Poesia cantada de Joana Raspall

Auditori de la Mercè

Dt. 4, 20.30 h

Club de lectura: Red harvest, by Dashiel Hammett

Biblioteca Ernest Lluch

Dj. 13, 18 h

Classe magistral: Conversa amb Vicenç Viaplana

Centre Cultural La Mercè

Dc. 5, 19 h

Conferència: L’estat dels conflictes actuals (I): Síria, l’Iraq i el Iemen

Casa de Cultura

Dj. 13, 18 h

Conferència: Les mestres de la República

Museu d’Història de Girona

Dc. 5, 19 h

Conferència: Com aconseguir treballar a Pixar i no morir en l’intent?

CaixaForum Girona

Dj. 13, 19 h

Cinefòrum: Parlem de Cinema? Primavera Tardía

Cinema Truffaut (Museu del Cinema)

Dc. 5, 19 h

Conversa: Poesia cantada de Carme Guasch

Auditori de la Mercè

Dj. 13, 19 h

Xerrada: BIKE2REALITY: L’aventura de pedalar pel món

Biblioteca Antònia Adroher

Dj. 6, 19 h

Conferència: Trobades amb... Javier Jaén

CaixaForum Girona

Dv. 14, 20 h

Concert: Maria Arnal i Marcel Bagés

Auditori de Girona

Dj. 6, 19 h

Xerrada: Los mitos del viaje. Viajar desde la antigüedad hasta hoy

Biblioteca Just M. Casero

Dv. 14, 20 h

Concert: Zinc

Casa de Cultura

Dv. 7, 18 h

Òpera: Aida

Teatre Municipal

Dv. 14, 22 h

Concert: El Bomba

Sala la Mirona

Dv. 7, 18 h

Performance: Oído cocina

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Ds. 15, h

Inauguració: 90 aniversari de la proclamació de la II República

Museu d’Història de Girona

Ds. 8, 11 h

Hora del conte: Explica’m un secret... al parc!

Biblioteca Ernest Lluch

Ds. 15, 11 h

Club de lectura: Protagonista jove

Biblioteca Salvador Allende

Ds. 8, 11 h

Nadons: PIU, PI, PIU… llibres al niu

Biblioteca Antònia Adroher

Ds. 15, 12 h

Club de lectura: Animals in art

Biblioteca Just M. Casero

Ds. 8, 11 h

Visita guiada: Girona monàstica. Sant Pere de Galligants i Sant Daniel, encontres i desencontres de dos monestirs benedictins

Monestir de Sant Pere de Galligants

EAF

Ds. 15, 19 h

Espectacle: La llanterna màgica de Sergi Buka

Museu del Cinema

Ds. 15, 19.30 h

Dansa: Dansem

Teatre Municipal

Ds. 8, 12 h

Audició comentada: Sessions LP #40 “Disintegration” de The Cure

La Marfà

Ds. 15, 20 h

Concert: Hanfris Quartet

Auditori de Girona

Dg. 16, 18 h

Dansa: Trama

Teatre Municipal

Ds. 8, 12 h

Inauguració: Palau Ferré, d’un sol traç

Museu d’Art

Dg. 16, 20 h

Concert: GJP Big Band & Perico Sambeat

Auditori de Girona

VAH

Ds. 8, 12 h

Visita guiada: Visita comentada a FOOD

Bòlit_StNicolau

Dl. 17, 20 h

Ds. 8, 20 h

Concert: GEMA 4

Auditori de Girona

Club de lectura: La Mennulara, de Simonetta Agnello Hornby

Biblioteca Salvador Allende

Dg. 9, 18 h

Circ: Estat d’emergència

Teatre Municipal

Dt. 18, 17.30 h

Hora del conte: Venim d’altres racons del món

Biblioteca Antònia Adroher

Dg. 9, 20 h

Concert: Cosmos Quartet

Auditori de Girona

Dt. 18, 18 h

[Virtual] Club de lectura: Llegir el teatre

Biblioteca Carles Rahola

Dl. 10, 18 h

[Virtual] Conte: Vet aquí un conte... confinat

Biblioteca Carles Rahola

Dt. 18, 19 h

Projecció: La vida secreta de Portlligat

CaixaForum Girona

Dl. 10, 20 h

Club de lectura: Ningú no ho ha vist, de Mari Jungstedt

Biblioteca Salvador Allende

Dc. 19, 19 h

Conferència: Nous reptes a l’Orient Mitjà

Casa de Cultura

Dt. 11, 20 h

Club de lectura: L’emperadriu del Paral·lel

Biblioteca Antònia Adroher

Dc. 19, 19 h

Conferència: Quin serà el futur de Pixar dins del nou Disney?

CaixaForum Girona

Dt. 11, 20.30 h

Club de lectura: Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran, d’Emmanuel Schmitt

Biblioteca Ernest Lluch

Dj. 20, 17.30 h

Club de lectura: Quatre amics i mig: el cas del mitjó pudent

Biblioteca Antònia Adroher

Primavera 2021

Agenda diària

Dj. 20, 19 h

Classe magistral: Tanit Plana comenta “Lost in Translation”

Museu del Cinema

Dg. 30, 12 h

Visita teatralitzada: Un passeig per la història de Sant Pere de Galligants

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dv. 21, 18 h

Club de lectura: L’Agni i la pluja

Biblioteca Ernest Lluch

Dg. 30, 16 h

Jornada: Rap de Girona Fest

La Marfà

Dv. 21, 18.30 h

Club de lectura: Ullals

Biblioteca Antònia Adroher

Dg. 30, 18 h

Musical: Balada del sabater d’Ordis

Teatre Municipal

Dv. 21, 19.30 h

Dansa: No sin mis huesos

Teatre Municipal

Dl. 31, 17.30 h

Club de lectura: El príncep dels embolics

Biblioteca Just M. Casero

Dv. 21, 20 h

Concert: Joan Seguí (orgue)

Casa de Cultura

Dl. 31, 18 h

[Virtual] Conte: Vet aquí un conte... confinat

Biblioteca Carles Rahola

Ds. 22, 11 h

Hora del conte: L’hort de l’eriçona Airí

Biblioteca Salvador Allende

Dl. 31, 19 h

Audició: Le Pink Tzigane

CaixaForum Girona

Dl. 31, 20.30 h

Club de lectura: Bany de lluna, de Yanick Lahenss

Biblioteca Ernest Lluch

Ds. 22, 18 h

Taller: Planetes i estrelles

CaixaForum Girona

Dg. 23, 12 h

Taller: Planetes i estrelles

CaixaForum Girona

Dl. 24, 18 h

[Virtual] Conte: Vet aquí un conte... confinat

Biblioteca Carles Rahola

JUNY

Dl. 24, 19 h

Audició: Tatevik Khachatryan i Alba Ventura

CaixaForum Girona

Dj. 3, 18 h

Casa Masó

Dt. 25, 18 h

Conferència: De què parlem quan fem història de les dones?

Casa Masó

Visita guiada: Elles també hi eren. Les dones de la Casa Masó (1830-2015)

Dj. 3, 20 h

Concert: Ivo Pogorelich, piano

Auditori de Girona

Dt. 25, 20 h

Projecció: Santuario

Cinema Truffaut

Dj. 3, 20 h

Dc. 26, 19 h

Club de lectura: El verano en el que mi madre tuvo los ojos verdes

Biblioteca Antònia Adroher

Xerrada: Catalunya efímera: 24 experiències úniques per viure la natura

Biblioteca Salvador Allende

Dv. 4, 18 h

Club de lectura: El Hobbit, de J.R.R. Tolkien

Dc. 26, 19 h

Conferència: Europa i el nou Orient Mitjà

Casa de Cultura

Biblioteca Salvador Allende

Club de lectura: Llegim... ciència-ficció!

Concert: Cala Vento: La Comunidad

Auditori de Girona

Biblioteca Carles Rahola

Dv. 4, 20 h

Dj. 27, 18 h

APF

Dg. 6 , 10 h

Portes obertes als museus

Dj. 27, 19 h

Cinefòrum: Invisibles. Zuo You (In Love We Trust)

Cinema Truffaut (Museu del Cienma)

Dj. 27, 20 h

Xerrada: Al cor de l’Àfrica

Biblioteca Ernest Lluch

Museu del Cinema Museu d’Història Museu d’Història dels Jueus Museu d’Art Museu d’Arqueologia

Dv. 28, 19 h

Concert: Els Amics de les Arts

Auditori de Girona

Dg. 6, 11 h i 12h

Dv. 28, 20 h

Concert: Francesc Ubanell

Casa de Cultura

Portes obertes: Obrim el refugi antiaeri del jardí de la Infància

Refugi antiaeri

M MF

Ds. 29, 10.15 h i 15 h

Concert: Els Pets

Auditori de Girona

Dl. 7, 18 h

Hora del conte: Rondant pel món: contes d’arreu i d’arrel

Sala de lectura Girona Centre

Ds. 29, 11 h

Nadons: Dalt del cel

Biblioteca Salvador Allende

Dl. 7, 18 h

[Virtual] Laboratori de lectura: La meva família

Biblioteca Carles Rahola

Dl. 7, 19 h

Audició: Quartet Altimira

CaixaForum Girona

Ds. 29, 11.30 h i 15h i 18 h

Concert: El Pot Petit: El Lleó vergonyós

Auditori de Girona

Dl. 7, 20.30 h

Club de lectura: A Mercy, by Toni Morrison

Biblioteca Ernest Lluch

Ds. 29, 16.15 h

Concert: Suu

Auditori de Girona

Dt. 8, 19 h

Club de lectura: Radical(s) de Saïd El Kadaoui

Centre Cultural La Mercè

Ds. 29, 19 h

Concert: Kutxi Romero + Razkin

Sala la Mirona

Dt. 8, 20.30 h

Club de lectura: Texaco, de Patrick Chamoiseau

Biblioteca Ernest Lluch

Dg. 30, 10.15 h i 13 h

Concert: Doctor Prats

Auditori de Girona

Dc. 9, 17.30 h

Club de lectura: Miniclub: Juny brillant, any abundant Biblioteca Salvador Allende

Dg. 30, 11.30 h

Concert: Cesk Freixas

Auditori de Girona

Dc. 9, 17.30 h

Hora del conte: Les bruixes no ens fan por

Primavera 2021

Agenda diària

Biblioteca Just M. Casero

Dj. 10, 19 h

Cinefòrum: Parlem de Cinema? De sobte, l’últim estiu

Cinema Truffaut (Museu del Cinema)

Dj. 10, 19 h

Conferència: Trobades amb...Núria Graham

CaixaForum Girona

Dv. 11

Inauguració: Les coses que foren

La Volta

Ds. 12

Jornada: La Volta 36: bioconstrucció i disseny sostenible

CaixaForum Girona

Ds. 12

Concurs: Concert en el marc del Festival Simfònic

Museu d’Història de Girona

Ds. 12, 11 h

Hora del conte: Emociona’t

Biblioteca Salvador Allende

Ds. 12, 11 h

Nadons: Primeres pors

Biblioteca Just M. Casero

Ds. 12, 11 h

Visita guiada: Girona monàstica. Sant Pere de Galligants i Sant Daniel, encontres i desencontres de dos monestirs benedictins

Monestir de Sant Pere de Galligants

Ds. 12, 20 h

Concert: Curtcircuit | Koers

Sala la Mirona

Del 04/06 al 13/06

Instal·lació: Festival Inund’art

Refugi antiaeri

Dl. 14, 18 h

[Virtual] Conte: Vet aquí un conte... confinat

Biblioteca Carles Rahola

Dl. 14, 20 h

Club de lectura: Secrets imperfectes, de Michael Hjorth

Biblioteca Salvador Allende

Dt. 15, 17.30 h

Hora del conte: 9 lives

Biblioteca Antònia Adroher

Dt. 15, 20 h

Projecció: Hayati (mi vida)

Dj. 17, 18 h

EXPOSICIONS VH

De l’01/03 al 26/03 [Festival MOT] Una imatge i mil paraules

Claustre de la Mercè

De l’01/03 al 31/03 Trobar temps dins del temps

Biblioteca Carles Rahola

Del 02/03 al 16/04

Del 12/03 a l’05/05 Plurals en femení. Sororitats

Fins al 25/04/21

Actors (Icònics)

Museu del Cinema

VAP

Del 15/03 al 30/04

L’any més intens de les nostres vides

Museu d’Història de Girona (Carbonera)

Del 12/03 al 30/04

Art Propi: Aquari (Gènesi) d’Alba Serrat

Centre Cultural La Mercè

Del 04/03 al 30/04

Petits amics de Josep Vinyets

Centre Cultural La Mercè

Fins al 02/05/21

Je vous offre les oiseaux / Us ofereixo els ocells Museu d’Història dels Jueus

Del 10/03 al 10/05

Escultures al claustre: L’home dempeus de Juan de la Cruz

Claustre de la Mercè

Del 04/05 al 20/05

Gianni Rodari

Biblioteca Salvador Allende

Del 18/03 al 21/05

La veritable il·luminació no brilla de Vicenç Viaplana

Centre Cultural La Mercè

De l’01/04 al 30/04 Exposició: RaholaFoto2020

Del 18/03 al 22/05

Incerta Via

Casa de Cultura

Cinema Truffaut

Del 09/04 al 30/04

1991 de Jordi Play

Claustre de la Mercè

Conversa: La dona (i la dona artista) en la nostra història recent

Casa Masó

VAH

Fins al 30/05/21

FOOD. La utopia de la proximitat

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

Dv. 18, 18 h

Club de lectura: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge, de Jordi Sierra i Fabra

Biblioteca Ernest Lluch

Del 15/05 al 15/06

90 aniversari de la proclamació de la II República

Museu d’Història de Girona

Dv. 18, 21 h

Concert: Emociona’t amb la SCCC

Auditori de Girona

Del 07/05 al 24/06

Art propi: Col·lapse de Joana Higuita

Centre Cultural La Mercè

Ds. 19, 11 h,

Hora del conte: Contes que porta el vent (una sessió de contes tradicional)

Biblioteca Ernest Lluch

Del 04/06 al 26/06

Festival Inund’art

Casa de Cultura

Ds. 19, 12 h

Club de lectura: The new sound

Biblioteca Just M. Casero

De l’11/06 a l’11/07 Lletres de colors

Ds. 19, 12 h, 21 h

Concert: Emociona’t amb la SCCC

Auditori de Girona

Del 27/05 al 27/07

Dg. 20, 12 h

Concert: Emociona’t amb la SCCC

Auditori de Girona

De l’11/06 al 22/08 Desobediencias y resistencias

Del 16/06 al 01/07

Lectores en l’art

Biblioteca Salvador Allende

VHP

Del 09/03 al 10/09

Elles també hi eren. Les dones de la Casa Masó (1830-2015)

Casa Masó

Fins al 30/10/21

175 anys del museu de Sant Pere de Galligants

Monestir de Sant Pere de Galligants

Dl. 21, 17.30 h

Club de lectura: Una passejada pel parc

Biblioteca Just M. Casero

Dl. 21, 18 h

[Virtual] Conte: Vet aquí un conte... confinat

Biblioteca Carles Rahola

Dl. 21, 19 h

Concert: La mort barroca dels caputxins

Museu d’Història de Girona

Dl. 21, 20 h

Club de lectura: La Meva família i altres animals, de Gerald Durrell

Biblioteca Salvador Allende

Primavera 2021

Identitats vàlides d’Isaac Flores

DOblar, REpetir, MIrar de Joan Vilajoana

Agenda diària

Casa de Cultura Museu d’Història de Girona

Biblioteca Carles Rahola

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona Centre Cultural La Mercè Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

44 V

Del 4/06 al 26/06

Exposició Festival inund’ART

Casa de Cultura

CONVOCATÒRIES

De l’11/06 al 27/03/2022

Les coses que foren

Museu d’Història de Girona

Fins al 19/04/21

Convocatòria: 54è Premi Prudenci Bertrana

Fins al 31/12/21

[Virtual] Viatges del poble jueu

Museu d’Història dels Jueus

Fins al 19/04/21

Convocatòria: 44è Premi Miquel de Palol

Fins al 19/04/21

Convocatòria: 42è Premi Carles Rahola

Fins al 18/09/22

Accés directe a “Acrux-Vela-Hamal, 20” de Rosa Brun

CaixaForum Girona

Fins al 19/04/21

Convocatòria: 36è Premi Ramon Muntaner

Del 21/05 al 21/05

Temps de la memòria

Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona

Fins al 15/05/21

Convocatòria: XI Biennal d’Art de Girona

FORMACIÓ M

Dc. 24/03, 18 h

[Virtual] Curs: Promoció en la indústria musical (I)

La Marfà

Dt. 6/04, 19 h

Curs: Tècniques de veu i cant

La Marfà

Dc. 7/04, 18 h

[Virtual] Curs: Promoció en la indústria musical (II)

La Marfà

Dt. 13/04, 18.30 h

Conferència: Els darrers testimonis de la comunitat jueva a Girona

Biblioteca Carles Rahola

Dc. 14/04, 18 h

[Virtual] Curs: Management i booking

La Marfà

Dc. 14/04, 19 h

Classe magistral: L’escultura de Joan de la Cruz

Centre Cultural La Mercè

Dc. 21/04, 18 h

[Virtual]Curs: Producció tècnica de directe: per art de màgia?

La Marfà

Dt. 27/04, 18.30 h

Conferència: De l’arqueologia a la història I

Biblioteca Carles Rahola

Dc. 28/04, 18 h

[Virtual] Curs: El mercat internacional. Oportunitats i riscos per a projectes musicals

La Marfà

Dt. 11/05, 18.30 h

Conferència: De l’arqueologia a la història II

Biblioteca Carles Rahola

Dv. 14/05, 19 h

Classe magistral: Classe magistral de bateria amb Jim Black

La Marfà

Ds. 15/05, 10.30 h Taller: Let’s sing barbershop!

Primavera 2021

La Marfà

Agenda diària

Soc de

Més de 15.000 persones ja gaudeixen dels descomptes i avantatges de la targeta Girona Cultura Fes-te la targeta Girona Cultura: www.girona.cat/cultura/targeta Consulta tota la programació a: www.girona.cat/cultura Primavera 2021

Primavera 2021

Entreactes — Infantils i familiars

Edita Ajuntament de Girona Àrea de Cultura Consell de redacció Aniol Casadevall Artur Iscla Natxo Morera de la Vall Laura Merino Jordi Pons Carme Sais Rafael Sànchez Edició i coordinació Tati Cervià Correcció lingüística CNL de Girona Disseny Workship.es Impressió Editorial MIC Dipòsit Legal DL Gi 336-2020

www.girona.cat/cultura twitter/@cultura_gi facebook.com/GironaCultura youtube/GironaCultura

Entre

Primavera 2021 | Nº 4 Abril — juny

En moviment

Actes