Aq ue s td o c ume ntv o ls e runp untis e g ui tal ac a mp a ny aJ o v eMa r c a e lRumbd el ’ As s e mb l e ad eJ o v e sd eS a nt aPe r p è t uad eMo g o d a . Amb a q ue s td o c ume ntv o l e mi nt e nt a rr e s umi ric o nc e nt r a rl e sd i f e r e nt s i d e e sr e c o l l i d e s ic o me nç a ra d i b ui x a r une sl í ni e sa s e g ui r . Ap a r td et r a c t a re l st e me sq uei nt e r e s s e na lj o v e ntp e r p e t ue nc t a mb év o l e ma p unt a re lc a mías e g ui rii nt e nt a rv e ur eq ui ne sha n d es e rl e ss e g üe nt sc a mp a ny e soa c c i o nsq uee sp l a nt e g il ’ As s e mb l e a d e J o v e s d e S a nt a Pe r p è t ua d e Mo g o d a . F aunsme s o sd e c i d í e mq uec a l i ama r c a re lr umbd ef o r mac o l • l e c t i v aip a r t i c i p a t i v a .C r è i e m ic r e i e mq ueq ua l s e v o lp e r s o naj o v e p o d i a ma r c a r e l r umb , i a i x í ha e s t a t Aq ue s t ac a mp a ny aia q ue s td o c ume ntp a r t e i xd el ap r e mi s s ad eq ue c o m aj o v e sc o mp a r t i m une sne c e s s i t a t siune sp r o b l e mà t i q ue sd e r i v a d e sp e lc o nt e x ta c t ua l .C o mq ueé suna s i t ua c i óc o mp a r t i d a t a mb éc r e i e mq uel as o l uc i óil as o r t i d aaa q ue s t sp r o b l e me shad e s e r c o l • l e c t i v a , q ue c a l t r e nc a ra mb l ’ i nd i v i d ua l i s me i mi t j a nç a nt l ’ a c c i óc o l • l e c t i v a p o d r e m c a nv i a r t o t e l q ue e ns p r o p o s e m. Ambl e sl í ni e sma r c a d e sp e rl e sj o v e sp e r p e t ue nq ue sv o l e ms e rc a p a c e sd ’ a r t i c ul a runar e s p o s t ap e rac a d aunad el e sp r o b l e mà t i q ue s q uehe md e t e c t a t .Unar e s p o s t aq uei nd i v i d ua l me ntnot él af o r ç a s uf i c i e ntiq ue é s ne c e s s à r i aa r t i c ul a r l ad ef o r ma c o nj unt a . C o me l sp r o b l e me ss ó nc o mp a r t i t sic o l • l e c t i us ,é sd e sd el auni t a t d e sd ’ o nhe md es e rc a p a c e sd ed o na rr e s p o s t a ,ia q ue s td o c ume nt p r e t é ns e runae i namé sad i s p o s i c i ód e lj o v e nto r g a ni t z a tp e r p e t ue nc p e ra d o na rr e s p o s t a a l e ss e v e sp r o b l e mà t i q ue s . Amé samé s , p e ns e mq ueé sp e rmi t j àd el ’ o r g a ni t z a c i óil ’ a c c i óp o l í t i c aj uv e ni ld e sd ’ o np o d e mc o ns t r ui runas o c i e t a to ne l sj o v e se ns l l i ur e m d el e sp r o b l e mà t i q ue sq ue a c t ua l me nt e ns a f e c t e n. Unap r e mi s s a ,q uet a mb éhe mv o l g utt e ni re nc o ns i d e r a c i óiq ue c o mp a r t i mt o t e sl e sj o v e s , s ó ne l sa t a c sq uep a t i mp e rp a r td e ls i s t e . ma c a p i t a l i s t a
E V O J
MB U LR AE C R MA
C o nc l us i o nsil í ni e sd et r e b a l l .
Introducció Aquest document vol ser un punt i seguit a la campanya Jove Marca el Rumb de l’Assemblea de Joves de Santa Perpètua de Mogoda. Amb aquest document volem intentar resumir i concentrar les diferents idees recollides i començar a dibuixar unes línies a seguir. A part de tractar els temes que interessen al jovent perpetuenc també volem apuntar el camí a seguir i intentar veure quines han de ser les següents campanyes o accions que es plantegi l’Assemblea de Joves de Santa Perpètua de Mogoda. Fa uns mesos decidíem que calia marcar el rumb de forma col·lectiva i participativa. Crèiem i creiem que qualsevol persona jove podia marcar el rumb, i així ha estat
[Fecha]
Aquesta campanya i aquest document parteix de la premissa de que com a joves compartim unes necessitats i unes problemàtiques derivades pel context actual. Com que és una situació compartida també creiem que la solució i la sortida a aquests problemes ha de ser col·lectiva, que cal
1
trencar amb l’individualisme i mitjançant l’acció col·lectiva podrem canviar tot el que ens proposem. Amb les línies marcades per les joves perpetuenques volem ser capaces d’articular una resposta per a cada una de les problemàtiques que hem detectat. Una resposta que individualment no té la força suficient i que és necessària articular-la de forma conjunta. Com els problemes són compartits i col·lectius, és des de la unitat des d’on hem de ser capaces de donar resposta, i aquest document pretén ser una eina més a disposició del jovent organitzat perpetuenc per a donar resposta a les seves problemàtiques. A més a més, pensem que és per mitjà de l’organització i l’acció política juvenil des d’on podem construir una societat on els joves ens lliurem de les problemàtiques que actualment ens afecten.
[Fecha]
Una premissa, que també hem volgut tenir en consideració i que compartim totes les joves, són els atacs que patim per part del sistema capitalista.
2
Veiem com les problemàtiques que ens afecten tenen una relació directa amb el capitalisme i amb la seva voluntat de mantenir-se i reproduir-se. Que per acabar amb els grans problemes del jovent hem de construir una societat alternativa al capital i al patriarcat. Que aquestes estructures dominants són les culpables de la nostra situació precària. I per això també cal una resposta col·lectiva i organitzada. Veiem que les problemàtiques que més endavant s’analitzaran tenen una vinculació molt estreta amb el desenvolupament d’aquest sistema i la seva crisi. Les nostres expectatives de vida, d’emancipació, de desenvolupar un projecte de vida, de dibuixar un futur com a joves és cada dia més complicat i complex a causa de les polítiques neoliberals que s’apliquen cada dia.
[Fecha]
Aquestes problemàtiques fan que ens sorgeixin alguns dubtes: És que no tenim oportunitats per començar el nostres projectes vitals? Com ens hem de pagar un pis? I per poder tenir uns estudis què fem i com els paguem? I que no podem ser pares i mares quan vulguem? O tot això ho hem de fer quan tenir un sou ens ho permeti? El capitalisme
3
va contra les nostres vides, és un antagonisme que vivim i patim diàriament com a joves. I amb aquesta campanya hem vist que no estem soles, que allò que ens angoixa no és un problema personal o individual. Hem vist que tenim uns problemes compartits i comuns, hem vist que soles no podem donar-hi resposta, però també hem vist que juntes podem amb tot! Hem vist i seguim creient que la resposta col·lectiva és més necessària que mai, que el jovent organitzat podrà donar resposta a aquestes problemàtiques i a altres. Ara és el moment de fer un pas endavant, ja tenim el rumb marcat, ara només cal avançar amb determinació, coratge i empenta.
[Fecha]
Després de les diferents activitats realitzades per recollir i parlar sobre les problemàtiques de les joves perpetuenques hem vist que els temes que més preocupen són la participació o implicació del jovent, l’oci, el treball, l’habitatge, el medi ambient, el territori, el transport, com també l’educació i la formació. A més també cal tenir present que totes aquestes problemàtiques en el seu interior amaguen problemes de gènere, un tema que hem considerat transversal.
4
Però no només hem mirat i parlat amb les joves perpetuenques, també ens hem llegit el Pla Local de Joventut del 2012 de Santa Perpètua i altres documents sobre problemàtiques juvenils, per tal de reforçar i millorar el nostre anàlisi i per tenir més arguments per seguir avançant i treballant pel jovent del nostre municipi.
[Fecha]
Per acabar amb aquest apartat només volem deixar clar que entre totes hem marcat el rumb, i que només entre totes ho farem possible. Els problemes que tenim són compartits, i per superar-los caldrà la implicació de tot el jovent perpetuenc. Caldrà seguir treballant colze a colze, seguir trobant-nos a les places i als carrers, caldrà seguir sumant veus i braços. Això només és un pas més, un petit pas endavant, cal seguir marcant el rumb i decidint entre totes on volem arribar i com. Fem d’aquest document una eina més per la transformació social i la construcció de l’alternativa juvenil.
5
El jovent marquem el rumb Com ja hem dit, el que volíem i volem fer és treballar obertament i de forma participativa amb totes les joves perpetuenques. Que entre totes marcarem el rumb. Però com no serem ni els primers ni els últims que ho fem, hem anat a buscar alguns projectes o algunes actuacions municipals que ens serveixin. Per això ens vam llegir el Pla Local de Joventut de l’any 2012. Un document que ens va permetre veure algunes problemàtiques, i que després parlant amb el jovent perpetuenc hem vist que segueixen existint i segueixen sent problemes reals per a les joves.
[Fecha]
Al voltant de l’any 2010 les problemàtiques juvenils perpetuenques eren: l’oci i el temps lliure, els equipaments municipals, l’emancipació, el treball, la salut, la formació, la informació i la mobilitat. Uns eixos molt similars o gairebé iguals als que l’any 2014 hem detectat nosaltres amb la campanya Jove Marca el Rumb. Els temes que més preocupen avui en dia són la participació o implicació del jovent, l’oci, el treball, l’habitatge, el
6
medi ambient, el territori, el transport i per últim l’educació i la formació. Ara entrarem en més profunditat en aquells problemes que hem recollit i amb alguns arguments que van sortir al llarg de la discussió1.
[Fecha]
El principal problema que es va detectar durant la jornada de debat va ser la manca de participació i implicació del jovent. Entre totes les presents es va dir què “Hi ha una manca de participació i implicació del jovent perpetuenc en les activitats que es realitzen al poble i en les organitzacions i diferents associacions que existeixen.” Sembla ser que malgrat tenir un gran nombre de població jove hi ha una manca d’organització i d’implicació del jovent en algunes activitats. No obstant, podem veure que hi ha participació en molts àmbits diferents, ja sigui l’esportiu, el cultural, el polític... però malgrat això podria ser molt major. Cal apuntar també que les través administratives i burocràtiques minven aquesta participació.
En cursiva es troben les aportacions recollides en el grup de discussió. 1
7
A aquest problema es podria afegir el següent: “També es detecta que hi ha una manca de cohesió dels i les joves de Santa Perpètua i que hi ha una segregació per barris en el municipi (...) Es creu que hi ha una manca de comunicació del que es fa a cada lloc i que hi ha una manca d'activitats encarades als i les joves.” Aquesta intervenció la podem vincular a l’anterior i podem veure com potser caldria fer un esforç per arribar a tots els barris i potenciar espais de trobada pel jovent perpetuenc. A més podríem afegir que hi ha un altre problema “el “sectarisme” de les associacions, cal arribar a més joves del municipi, ja que sovint sol passar que sempre hi ha més o menys la mateixa gent a tot arreu.” Per tant, en aquest àmbit veiem com hi ha diferents problemes relacionats amb el món associatiu, el jovent i la visió que tenen sobre les entitats i el municipi.
[Fecha]
En relació a la participació de caire més institucional també hi ha alguns problemes. Un d’ells és “diferents persones vinculades a entitats del poble creuen que sovint l'administració pública municipal no ho posa gens fàcil perquè les entitats desenvolupin les activitats. Diferents traves
8
administratives. Al final molta gent s'acaba cansant i pot deixar de participar i implicar-se”. La burocràcia i les traves de l’administració també és un problema. Un dels problemes que més va donar a parlar i que va suposar un gran consens va ser el que és resumeix a continuació: “Falta un òrgan de participació juvenil (com podria ser un Consell de Joves) en què es puguin tractar temes com el de l'oci i des d'on es proposin activitats dels i per als joves, però també on es tractin altres problemàtiques que ens trobem.” Acabant amb el tema de la participació es va dir que “manca un espai de referència únic on s’hi puguin trobar les diferents entitats i hi puguin realitzar les seves activitats”. Els participants pensen que aquest podria ser un espai que podria resoldre alguns dels problemes citats anteriorment.
[Fecha]
Per a nosaltres la participació i la implicació són “aquelles accions que els individus duen a terme amb una certa voluntat d’incidència en la configuració de la vida col·lectiva”.
9
En relació a la participació va sorgir la problemàtica de l’oci. “Entenent l'oci, com allò a què dediquem el nostre temps de lleure; el tipus d'oci que agrada als i les diferents joves també influeix en la participació de les activitats que es realitzen al municipi.” A més es creu que “manca un espai referent juvenil, com hauria de ser el CAM, en què s’hi realitzés una oferta d’oci encarada als joves. A més caldria que aquest espai fos gestionat pels joves”. És a dir, hi ha una manca d’espais i activitats d’oci pel jovent perpetuenc. Falten activitats o una oferta d’oci que faci que el jovent perpetuenc pugui participar i relacionar-se. Per tant, veiem com hi ha una vinculació directe entre oci i participació.
[Fecha]
També es percep que la participació en l’àmbit cultural com a forma d’oci és un problema a tenir en consideració. “Hi ha molts joves, que prefereixen dedicar el seu temps de lleure a altres formes d'oci abans que dedicar-lo a altres entitats de cultura popular.” Per tant també hi ha una relació amb el que s’ha exposat i la manca de participació juvenil en cultura popular a nivell municipal.
10
Des de l’Assemblea de Joves de Santa Perpètua de Mogoda volem vincular aquests dos temes, ja que creiem que tenen una estreta relació. La manca de participació i la manca d’oci poden anar unides, i les dues alhora poden ser solució pels problemes exposats. Una de les problemàtiques que també van sortir va ser la del treball. I el primer problema que va sortir en aquest àmbit va ser “gran taxa d’atur juvenil”. La manca d’ocupació per les joves és un gran problema, és una de les bases que impedeix desenvolupar un projecte vital com a persones. Segons les dades de lEnquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre del 2014, la taxa d'atur juvenil a Catalunya és del 37,5% entre els joves de 16 a 29 anys (un 49,5% si ens fixem en els joves de 16 a 24), un problema molt greu en un municipi com el nostre on hi ha un gran nombre de persones joves.
[Fecha]
És en aquest àmbit on el jovent podem veure d’on sorgeixen la majoria de desigualtats que patim. Les joves treballadores ens situem en la part més baixa de l’estructura laboral, durant molts anys de la nostra vida.
11
En estreta relació o relacionat amb la manca de feina hi ha el problema de la precarietat juvenil. “Els i les joves que treballen majoritàriament, es veuen exposats a treballs precaris i temporals”. Per tant, no només hi ha un problema amb la manca de treball sinó què hi ha un problema amb les condicions d’aquest treball. Hi ha un gran nombre de joves que treballen amb contractes temporals, una negació més d’una suposada estabilitat que no permet l’emancipació del jovent. O sinó també són freqüents entre el jovent els contractes de pràctiques o com a becari, que et permeten tenir certa experiència professional però al ser no remunerats o amb una remuneració molt baixa encara dificulta més tot el procés emancipatori juvenil.
[Fecha]
Les ETT representen un atac frontal als drets laborals del jovent. Al treballar amb unes condicions laborals diferents a la del treballador fix parteixes d’una desavantatge comparativa molt àmplia. Però al ser una sortida més al món laboral no hi ha un altre remei que treballar per aquestes empreses que viuen de la rotació i la flexibilitat del mercat laboral. Una peça més de l’engranatge capitalista que ens nega la nostra possibilitat de desenvolupar-nos com a persones.
12
Aquest problema es veu agreujat amb les demandes del mercat laboral. Hi ha una gran quantitat d’ofertes que demanden un alt nivell de formació i una àmplia experiència laboral. “Això fa, que sovint molts joves amb una bona formació, acabin acceptant contractes en pràctiques cobrant menys, o inclús a vegades de forma gratuïta, fet que encara precaritza més la seva situació.” Ens veiem obligades a ser precàries per tal de poder tenir una oportunitat laboral que mai arriba. Un altre problema és que “molts joves es veuen forçats a marxar fora a treballar, sentint-nos expulsats”. Un últim episodi en el món laboral, és la gran quantitat de joves que marxen a treballar fora de Santa Perpètua que marxen a altres països per buscar una oportunitat que aquí no hi és.
[Fecha]
En relació al món laboral hi ha dos problemes més. El primer és que “manca una formació laboral, sobre diferents tipus de contractes existents, els nostres drets i els nostres deures”. El desconeixement en aquest àmbit ens fa més vulnerables i fa que les empreses s’aprofitin de nosaltres, trobem que falta un coneixement més ampli en temes de drets laborals per evitar algunes
13
situacions d’explotació o precarització que patim actualment. La gran sortida que s’està venent actualment és l’emprenenedoria entre les joves. Per a molts això implica que “fem productes de nosaltres mateixes per vendre’ns, en comptes de fomentar altres formes de creació de treball i ocupació com ara les cooperatives”. Per algunes aquest model neoliberal sobre l’emprenedoria només és una eina més del capital cap a una feina precària i amb pocs drets laborals. Pensem que cal crear alternatives a aquestes propostes i defensem que aquestes passen per les cooperatives. Defensem que en aquest tema també ens manca un coneixement al qual costa d’accedir.
[Fecha]
Una conseqüència directa de la manca de treball o del treball precari és que “el jovent acostumem a veure limitat el nostre accés a l’habitatge, a emancipar-nos.” Per tant el jovent tenim un problema amb l’habitatge o l’emancipació juvenil. L’accés a l’habitatge és una problemàtica candent i que pot generar cert malestar social. El problema de l’habitatge és una mostra clara del model de creixement que vam patir fa uns anys i
14
que va esclatar amb la crisi capitalista. El preu de l’habitatge i la “manca de polítiques d’habitatge juvenil” fan que les joves no puguem marxar de casa dels pares, degut a que els habitatges de protecció oficial o les ajudes al lloguer són pur maquillatge i no pas una eina eficient i eficaç per a lluitar contra aquest problema. Sabem que pel jovent el concepte d’habitatge és una necessitat relacionada amb l’autonomia i el benestar. Per a nosaltres l’habitatge ens permet emancipar-nos del món adult , i també ens permet tenir un espai de repòs, i intimitat i autorealització pròpia. És a dir, l’espai on realitzar-nos com a persones, allà on ens desenvoluparem i creixerem com a joves.
[Fecha]
Pensem que aquesta problemàtica demostra molt clarament com hi ha un antagonisme entre capital i vida. No podem desenvolupar la nostra vida a causa dels estralls causats pel capitalisme en el jovent, ja sigui a causa de les problemàtiques derivades del treball o de les pròpies del problema amb l’habitatge i l’emancipació juvenil. A més aquest problema fa augmentar el poder adult en les nostres vides. Al no emancipar-nos no
15
podem assolir un alt grau d’autonomia personal vinculat a l’adquisició de certes responsabilitats de la vida fora la llar dels pares. Aquest fet ens dificulta el nostre creixement personal i ens infantilitza.
[Fecha]
Vinculat a la construcció desenfrenada dels últims anys i a l’especulació urbanística practicada pels diferents governs, el jovent perpetuenc també veiem que hi ha un problema amb el medi ambient i el territori. “Entès com a concepte global, des de la mobilitat fins a la flora i la fauna”. Santa Perpètua ha quedat envoltada de polígons i carreteres, reduint-se així els espais verds i fent que el nivell de pol·lució de l’aire sigui cada vegada més elevat. Santa Perpètua és un dels municipis amb més polígons de l'’Estat espanyol, concretament 12 , molts dels quals actualment es troben mig buits degut a la crisi i al conseqüent tancament de moltes empreses. Però tot i així, es vol construir un centre logístic de transport a Can Banús (Gallecs), un nou polígon a Mogoda, una ARE (àrea residencial estratègica) a Can Taió mentre el barri de Can Filuà segueix desert i el pas de la línia de MAT (Molt Alta Tensió) per la riera de Caldes.
16
En relació amb el territori hi ha una problemàtica amb el transport o la mobilitat. Degut als preus abusius del transport, la manca de connexions amb altres municipis del voltant, o la falta d’alguns transports públics, com la parada de la línia R8 de Rodalies; el jovent perpetuenc percep que hi ha un problema en aquest àmbit, veient-se limitada la seva mobilitat. Un altre problema que van destacar va ser l’educació, des de l’àmbit formal al no formal. Hi ha una manca de coneixement sobre temes educatius entre el jovent, no hi ha una aposta per fomentar l’educació i això té una repercussió directe sobre els altres àmbits i problemes citats anteriorment. El sistema educatiu és un instrument de reproducció i perpetuació del sistema. Provoca que acceptem les relacions de dominació, intenta acabar amb el sentit crític. És una eina per introduir la seva ideologia de manera inconscient mitjançant l’educació.
[Fecha]
Avui en dia veiem i patim la mercantilització i privatització de l’educació en primera persona, com per exemple l’aplicació del Pla Bolonya o de la
17
LEC. Com també la manca de democràcia interna en els centres educatius, on juguem un paper de consumidors passius. Això ens fa ser uns consumidors educatius, contant que podem accedir als estudis que volem o que ens els podem permetre. Aquest és un fet angoixant i que dificulta l’educació del jovent. Per a nosaltres l’educació ha de servir per crear subjectes actius i compromesos. Pensem que l’educació crítica és necessària, que cal tenir una educació que vagi a l’arrel dels problemes per a transformar-los.
[Fecha]
Durant el debat i la discussió va sortir la idea del poder adult. Un concepte del pensador Gil de San Vicente. “Són els mecanismes que utilitzen les adultes sobre nosaltres per tal d’adequar-nos a la norma i contribuir en la producció i reproducció del sistema i de les seves desigualtats”. Podem dir que en el procés de socialització les adultes intenten educar en els mateixos valors als joves, limitant i posant barreres a les idees i al pensament del jovent per encabir-lo en els esquemes establerts. Això per a nosaltres és un problema, ja que aquesta limitació no ens deixa viure la nostra vida tal i com voldríem. I per poder dur a terme el canvi
18
social que necessitem pensem que cal eradicar amb aquest problema.
[Fecha]
I per acabar i no menys important “cal tenir en compte la presència d’algunes discriminacions per motius de gènere existents encara”. El patriarcat i les desigualtats de gènere és un problema molt present encara entre el jovent. Malgrat haver avançat en alguns àmbits prou importants, com per exemple la igualtat en l’accés als estudis per part de les dones, cal seguir treballant contra el sistema patriarcal i evitar que es reprodueixin certes problemàtiques, com els micromasclismes, l’ús de llenguatge sexista, etc. Una problemàtica que és va desenvolupar poc al llarg del debat, però que afecta a tots i cada un dels problemes citats anteriorment. Creiem que cal dotar d’una visió de gènere a les problemàtiques anteriors i aprofundir més en temes de gènere per tal de poder assolir els objectius d’una societat més justa i acabar amb el sistema patriarcal dominant.
19
Quines propostes fem? Per acabar farem un seguit de propostes i línies de treball que cal impulsar des de l’Assemblea de Joves de Santa Perpètua de Mogoda conjuntament amb tot el jovent del municipi. Volem fer extensibles aquests eixos a totes les joves de Santa Perpètua i amb elles treballar per transformar la realitat. Aquestes propostes són prou àmplies i obertes com per ser debatudes i treballades de forma col·lectiva. Creiem que si fins ara hem aconseguit aquesta informació amb la participació, una forma de treballar que ens ha de servir per seguir teixint complicitats. Cal que per acabar amb els problemes descrits anteriorment el jovent construïm alternatives, que comunitàriament donem resposta als problemes col·lectius.
[Fecha]
En l’àmbit de la participació i la implicació juvenil i l’oci:
20
- Situar el jovent com a subjecte polític i amb capacitat d’incidència. Aquest és un objectiu de la campanya Jove Marca el Rumb. I és una de les principals tasques que volem desenvolupar des de l’Assemblea de Joves de Santa Perpètua de Mogoda. - Potenciar els espais de relació amb diversos col·lectius locals. Caldria fer una aposta per donar una resposta a aquest problema de la manca de coneixença i ajudar-nos mútuament. Un dels espais a potenciar seria la Santa Moguda i fins i tot crear una coordinadora d’entitats joves de Santa Perpètua. - Fomentar espais de trobada informals entre el jovent perpetuenc, com el Sopar Jove de Festa Major o la mateixa campanya de Jove Marca el Rumb.
[Fecha]
- Poder disposar d’un espai físic útil i adequat a les activitats dissenyades, com podria ser la recuperació del CAM com espai de referència juvenil en l’oci o la creació d’un casal popular. Creiem que aquest espai hauria de tenir un
21
funcionament assembleari i autogestionat que permeti superar les traves institucionals detectades en el document. - Treballar per la creació d’un Consell de Joventut municipal. Volem poder tenir aquesta eina a la disposició del jovent perpetuenc, una eina més pel moviment juvenil i per assolir els nostres objectius.
Propostes que fem en l’àmbit del treball: -Creiem que cal informar i formar al jovent perpetuenc sobre la situació de precarietat en la qual viu. Cal denunciar aquesta situació i intentar donar eines de formació.
[Fecha]
-Pensem que com a joves treballadores hem d’intentar lluitar contra l’explotació laboral i la precarietat que vivim. Cal organitzar concentracions, manifestacions, repartint fulls de mà, xerrades... per ampliar la consciència del jovent perpetuenc.
22
-Des de l’Assemblea de Joves volem treballar per crear noves formes de relacions laborals fora de l’explotació i del capital, i per això treballarem per donar a conèixer aquestes alternatives entre el jovent perpetuenc. En l’àmbit de l’habitatge o de l’emancipació juvenil: -Denunciar i treballar per fer visible la impossibilitat de les joves d’obtenir un habitatge. -Desenvolupar alternatives com ara l’okupació, les cooperatives d’habitatge o la masoveria urbana. Pensem que cal treballar aquestes alternatives a la propietat privada, que cal donar a conèixer aquestes formes d’emancipació i que el jovent pot exercir-les sense necessitat de passar per la propietat privada.
[Fecha]
-Posar en contacte les joves i dotar-les de les eines necessàries per dur a terme els seus propis projectes d’emancipació.
23
- En l’àmbit del medi ambient, el territori i la mobilitat: -Defensar els espais naturals amenaçats dels atacs destructius com ara Can Banús o Mogoda. Cal que el jovent perpetuenc treballem per defensar el patrimoni natural del municipi i no deixem que destrueixin els pocs espais que ens queden. -Fer conèixer a les joves perpetuenques de les problemàtiques medi ambientals que vivim al nostre municipi a causa de l’impacte derivat dels nombrosos polígons industrials i carreteres que ens envolten. -Impulsar un espai de trobada i defensa del medi ambient, si les joves no fem possible aquesta realitat ningú ho farà.
[Fecha]
-Denunciar les problemàtiques derivades de la manca de transport i mobilitat que tenim els joves de Santa Perpètua, ja sigui per manca de freqüència de pas, per la no existència de cap tipus de transport o pels preus abusis.
24
-En l’eix educatiu creiem que cal: -Fomentar l’educació crítica, i fer que el jovent participi d’espais amb dinàmiques assembleàries, amb metodologies horitzontals, on l’experiència que totes tenim i la socialització sigui una eina d’aprenentatge. Cal promoure el diàleg, el debat i la discussió entre el jovent perpetuenc. -Denunciar els valors i la moral de la ideologia hegemònica sobre les nostres actuacions i decisions. -Contra el poder adult: -Apoderar al jovent perpetuenc contra aquesta forma de dominació. Dotar de les eines necessàries per poder lluitar contra aquesta imposició. -En relació al gènere i al patriarcat:
[Fecha]
-Fer públic i posar sobre la taula tots aquells atacs i imposicions que es desenvolupen en el nostre dia a dia a causa de les relacions
25
de gènere i a la imposició del patriarcat en les nostres vides. -Defensar els drets de les dones, informar al jovent perpetuenc sobre quins són els seus drets i treballar per que tinguin un ampli coneixement en aquest àmbit.
Per assolir tots aquests objectius i desplegar totes aquestes línies de treball cal que més joves es sumin a la lluita i a la construcció d’alternatives. Cal sumar més braços, més veus, més mans, més caps, cal ser més per poder fer un treball eficaç i eficient contra els grans problemes que ens afecten.
[Fecha]
Pensem que hi ha més problemàtiques que no s’han reflectit en aquest document i que no es van aparèixer durant el debat, però que no per això hem de deixar-les de banda. És a dir, també treballarem per recollir noves problemàtiques i nous eixos de treball. Això és degut al canvi constant de la realitat i a l’aparició de nous problemes. Per tant aquest document és només una base de les feines a desenvolupar i eixos per començar a treballar.
26
[Fecha]
El jovent ha de ser el subjecte revolucionari, hem de trencar amb tot l’establer i fer possible el canvi social. És necessari organitzar-se i lluitar. Fins ara hem marcat el rumb, però el jovent hem de seguir avançant fins la victòria final. Per què entre totes ho farem tot.
27
Aq ue s td o c ume ntv o ls e runp untis e g ui tal ac a mp a ny aJ o v eMa r c a e lRumbd el ’ As s e mb l e ad eJ o v e sd eS a nt aPe r p è t uad eMo g o d a . Amb a q ue s td o c ume ntv o l e mi nt e nt a rr e s umi ric o nc e nt r a rl e sd i f e r e nt s i d e e sr e c o l l i d e s ic o me nç a ra d i b ui x a r une sl í ni e sa s e g ui r . Ap a r td et r a c t a re l st e me sq uei nt e r e s s e na lj o v e ntp e r p e t ue nc t a mb év o l e ma p unt a re lc a mías e g ui rii nt e nt a rv e ur eq ui ne sha n d es e rl e ss e g üe nt sc a mp a ny e soa c c i o nsq uee sp l a nt e g il ’ As s e mb l e a d e J o v e s d e S a nt a Pe r p è t ua d e Mo g o d a . F aunsme s o sd e c i d í e mq uec a l i ama r c a re lr umbd ef o r mac o l • l e c t i v aip a r t i c i p a t i v a .C r è i e m ic r e i e mq ueq ua l s e v o lp e r s o naj o v e p o d i a ma r c a r e l r umb , i a i x í ha e s t a t a u t e p r e p a t n a s j a / k o o b e c a f Aq ue s t ac a mp a ny aia q ue s td o c ume ntp a r t e i xd el ap r e mi s s ad eq ue c o m aj o v e sc o mp a r t i m une sne c e s s i t a t siune sp r o b l e mà t i q ue sd e r i v a d e sp e lc o nt e x ta c t ua l .C o mq ueé suna s i t ua c i óc o mp a r t i d a a u t e p r e P a t n a S J A @ / r e t t wi t t a mb éc r e i e mq uel as o l uc i óil as o r t i d aaa q ue s t sp r o b l e me shad e s e r c o l • l e c t i v a , q ue c a l m/ o c s. s e r d r wo . a u et p r e p a t n a s a / / p: t t h t r e nc a r a m bj l ’ i n d i v i d u a l i s m e i m i t j a nç a n tp l ’ a c c i ó c o l • l e c t i v a p o d r e m c a nv i a r t o t e l q ue e ns p r o p o s e m. Ambl e sl í ni e sma r c a d e sp e rl e sj o v e sp e r p e t ue nq ue sv o l e ms e rc a p a c e sd ’ a r t i c ul a runar e s p o s t ap e rac a d aunad el e sp r o b l e mà t i q ue s q uehe md e t e c t a t .Unar e s p o s t aq uei nd i v i d ua l me ntnot él af o r ç a s uf i c i e ntiq ue é s ne c e s s à r i aa r t i c ul a r l ad ef o r ma c o nj unt a . C o me l sp r o b l e me ss ó nc o mp a r t i t sic o l • l e c t i us ,é sd e sd el auni t a t d e sd ’ o nhe md es e rc a p a c e sd ed o na rr e s p o s t a ,ia q ue s td o c ume nt p r e t é ns e runae i namé sad i s p o s i c i ód e lj o v e nto r g a ni t z a tp e r p e t ue nc p e ra d o na rr e s p o s t a a l e ss e v e sp r o b l e mà t i q ue s . Amé samé s , p e ns e mq ueé sp e rmi t j àd el ’ o r g a ni t z a c i óil ’ a c c i óp o l í t i c aj uv e ni ld e sd ’ o np o d e mc o ns t r ui runas o c i e t a to ne l sj o v e se ns l l i ur e m d el e sp r o b l e mà t i q ue sq ue a c t ua l me nt e ns a f e c t e n. Unap r e mi s s a ,q uet a mb éhe mv o l g utt e ni re nc o ns i d e r a c i óiq ue c o mp a r t i mt o t e sl e sj o v e s , s ó ne l sa t a c sq uep a t i mp e rp a r td e ls i s t e ma c a p i t a l i s t a .