ÉS VERITAT EL QUE ENS DIUEN?
Conèixer el món El mapa menteix. La geografia tradicional roba l’espai, com l’economia imperial roba la riquesa, la historia oficial roba la memòria i la cultura formal roba la paraula.” Eduardo Galeano ”Patas Arriba. La escuela del mundo al revés”.
La geografia es una t猫cnica de descripci贸 territorial o es una descripci贸 ideol貌gica del territori?
Tabula Rogeriana, mapa dibuixat per Muhammad al-Idrisi per a Roger II de Sicilia (1154) Com la majoria de mapes àrabs la part superior pertany al que anomenem sud
Al Idrisi va ser el principal geògraf de l’edat mitjana, i va recollir una quantitat d’informació geogràfica incomparable. Va sostenir la teoria de la esfericitat de la Terra En el centre del món, la ciutat natal del profeta Muhamed, la Meca.
“Jerusalem es certament el centre del món habitat... Es troba en el centre longitudinal si mirem no l’espai buit sinó la densitat de la població.” Text en el Mapa de Fray Mauro (1457)
El mapamundi original de Fra Mauro té el sud en la part superior del mapa (ací està capgirat), cosa freqüent en els mapes musulmans i xinesos, en oposició als ptolemaics, on el nord és a la part superior.
Mapamundi 1569 de Gerard Kremer (Flandes 1512–1594), també conegut com a Mercator, matemàtic, i cartògraf, autor a 1538 de l’anomenada Projecció de Mercator on es respecten les formes dels continents però no les mides. El meridià 0 se situa a Punta Orchilla, com els mapes de Ptolomeu.
La representació del planeta està realitzada des del “Primer Món”, de manera que sembla molt més gran, en km2, del que realment és. Quan els mapamundis més populars estan deformats, probablement la nostra visió del món està falsejada. La causa de què els mapamundis que ens ensenyen “menteixin” és històrica.
Mercator (0,28 %) des de 1884 Groenlàndia 2,1 mill km2
Canadá 9,9 mill km2
Europa 9,7 mill. km2 ee.uu. 9,8 mill km2
Xina-India 12,7 mill km2
equador Africa 30 mill km2
Sudamèrica 17,8 mill km2
Australia 7,6 mill km2
Peters 1974 (0,50 %)
Projecció de Arno Peters (1974), segons equacions de James Gall (1885) per a l’estudi de les constel·lacions.
El meridià 0 (Greenwich) va ser adoptat com a referència en una conferència internacional celebrada en 1884 a Washington
Àustria - Hongria, Mèxic, Xile, Holanda, Colòmbia, Paraguai, Costa Rica, Rússia, Alemanya, Salvador, Anglaterra, Espanya, Guatemala, Suècia, Hawai, Suïssa, Itàlia, Turquia, Japó, Estats Units, Libèria, Veneçuela, Santo Domingo, Brasil, França. Entre els acords hi ha: . Adoptar un únic meridià de referència que reemplaci els nombrosos existents. . El meridià que travessa l’Observatori de Greenwich serà el meridià inicial. . Les longituds al voltant del globus a l’est i oest es prendran fins als 180° des del meridià inicial. . Tots els països adoptaran el dia universal. . El dia universal comença a mitjanit (hora solar) a Greenwich, i tindrà una durada de 24 hores. . Els dies nàutics i astronòmics començaran també a mitjanit. Per Ptolomeu, holandesos i francesos fins al segle XVIII, el meridià 0 passava per Hierro, pels àrabs per La Meca, pels genovesos (Fray Mauro) passava per Jerusalem, pels espanyols fins al segle XIX per Cadis -observatori de Cadis- o per Salamanca -observatori de la Universitat de Salamanca, utilitzat por la Companyia de Jesús, pels francesos en el segle XIX passava per París...
Mapamundi meridià 0 a Pekin (Greenwich 116º longitud oest. Segons criteri de població)
PODER i TERRITORI
La geopolítica es la política del poder en la geografía. Una primera època del pensament geopolític, a Anglaterra rep influències intel·lectuals d’Herbert Spencer i Darwin, i de les derivacions socials resultants de les seves teories sociològiques y biològiques. Per a Spencer, l’Estat es un organisme. Però l’Estat no es un organisme viu, al contrari, és una construcció política, jurídica, ideològica i territorial basada en una societat històricament determinada, és una estructura institucional complexa, que opera per mitjà de ressorts materials i simbòlics de poder. Per arribar a la dominació implícita, en el Poder i la política, s’ha d’exercir un determinat grau de domini i jurisdicció sobre un cert espai, ja sigui geogràfic, econòmic, cultural o virtual. Els processos de territorialització són, a la vegada, materials i simbòlics. Materials en el sentit de dominar la geografia, d’apropiar-se d’ella, de controlar-la, d’exercir el poder sobre ella. Simbolics en el sentit d’anar dipositant en el subconscient col·lectiu, en la memòria col·lectiva, els fets històrics fonamentals, els esdeveniments rellevants i decisius, les fites que marquen una trajectòria comú i les perspectives de futur.
OBJECTIUS FONAMENTALS DE L’ANÀLISI GEOPOLÍTIC a) Desenvolupar una operació intel·lectual dirigida a concebre, analitzar i comprendre una situació en el present, tal com es presenta en un espai geogràfic determinat. b) Intentar comprendre la realitat des d’una perspectiva que, relacionant l’evolució passada d’un fet o situació, els actes i decisions polítiques del present i estimant les trajectòries més probables cap al futur, ens permeti construir interpretacions útils en els processos de presa de decisions.
Europa abans de 1914 i desprĂŠs de 1918
Europa 2015
Camp Bondsteel a la regió sud-oriental de Kosovo és la base principal per a l'exèrcit d'Estats Units a Europa. Camp Bondsteel és la base militar estrangera més cara construïda pels EUA des de la Guerra de Vietnam. Serveix com a seu de Multinacional Task Force Est (MNTF-I). Situada prop del gasoducte albano-macedonibúlgar (AMBO) que transportarà el petroli del Caspi des de Bulgària a Albània. Un dels objectius de la base és el control del mateix.
A l'octubre de 2005, l'assemblea parlamentària de la Unió Europea va presentar un projecte de resolució denunciant la situació dels drets humans a la província de Vojvodina. Alguna cosa similar al que va ser l'inici de la invasió militar de l'OTAN a Kosovo. Des de Vojvodina es poden controlar els aqüífers i el cabal del Danubi
La República de Sudan del Sud va sorgir como tal el juliol del 2011 després de que la nació-estat més gran d’Àfrica, la República de Sudan, es dividís sota la tutela d’EE.UU que va recolzar Juba en la seva lluita política i armada de dues dècades contra Jartum.
Tractat dels Pirineus 7 de novembre del 1659 "S'havia convingut en la negociació que començà a Madrid l'any 1656, sobre qual fonament hi va aquest tractat, que les muntanyes del Pirineu, que comunament han sigut sempre preses com a divisió entre les Espanyes i les Gàl·lies, siguin d'aquí ençà també la divisió dels mateixos regnes”.
LA FARGA CATALANA La distribució geogràfica de la farga catalana va ser extraordinàriament extensa. Hi havia fargues en contrades pirinenques com el Conflent, Vallespir, Cerdanya, Ripollès, vall Ferrera i Berguedà. I també a Andorra i Banyoles. El mètode d’obtenció de ferro a partir del mineral es troba perfectament documentat arreu d’Europa amb els noms ‘the Catalan process’, ‘fragua o fiorja a la catalana’, ‘forge à la catalane’, ‘feu catalan’ i ‘fer catalan’. De les zones ferreres del Pirineu català (el Ripollès, la vall Ferrera, Rosselló i Cerdanya, i una quarta que seria Andorra) dues passen a mans franceses amb el Tractat dels Pirineus Consumada l’annexió, la producció de ferro a les comarques del Principat va quedar reduïda a una tercera part.
ELS CAMINS DEL CAPITAL
El llibre xinès “El tribut de Yu” del segle II a.n.e. explica que el rei Shun, va fer dibuixar uns mapes per tal de regular les aigües i les terres. Aquest estudi del terreny tenia de reflectir tot el món civilitzat. En el llibre es descriuen les nou províncies del territori xinès. La descripció consisteix a delimitar la província, obres públiques, qualitat de la terra, naturalesa del tribut a cobrar i camins pels quals arriba el tribut a la capital.
ELS NOUS ESPAIS GEOPOLÍTICS A l’espai geogràfic tradicional, caracteritzat i articulat en termes d’extensió, amplada, alçada i profunditat, se sumen ara més espais: l’espai cibernètic o informàtic, l’espai extra-terrestre o sideral i els espais intermodals. Les xarxes de transport intermodals i la transmissió d’informació en temps real es suma a les dimensions anteriors, fent més complexa la comprensió i lectura del territori, saltant per sobre de les fronteres físiques i modificant la seva importància política i jurídica.
Fa dos segles, la globalització era mercantil, però la ubicació de la indústria solament estava en unes quantes zones (en els inicis de la revolució industrial, en 1800). Cent anys després, les zones externes del sistema havien disminuït, la indústria s'havia estès a Amèrica del Nord, era l'època d'or de l'Imperi Britànic, es produïen connexions entre les àrees comercials a través de vaixells de vapor, amb el carbó com a patró tecnològic, i gràcies a les esteses de cables de telègraf. S'exportaven no solament mercaderies sinó també capitals: era una globalització financera. Aquesta integració té com a correlat un teixit de xarxes. Aquestes xarxes originalment van ser xarxes ferroviàries que es van construir en tot el planeta. Es van desenvolupar sobretot en la segona meitat del XIX i inicis del XX, i bàsicament estan concentrades a Europa Occidental, a Europa Oriental i en l'Est dels EUA. En la resta del món no van prosperar molt, excepte a les regions on els anglesos eren molt forts (Índia, Sud-àfrica, i el Nord d'Argentina). Aquestes xarxes es van detenir quan el capitalisme va canviar de patró tecnològic, del carbó al petroli.
El capitalisme ha aconseguit al llarg del segle XX, per mitjà dels estats nacionals, teixir xarxes dins de cada nació, de forma exhaustiva. Les nacions han complert bé el seu treball al llarg del segle XX. Les nacions, com a cel·les d'una bresca, s'han dedicat a la tasca de construir camins... i Ford, Volkswagen, General Motors i Toyota a la tasca de vendre els automòbils que transiten per aquests camins.
13.460 contenidors de 20 peus i 1.000 contenidors refrigerats de 40 peus.
39 contenidors i 112 Tm
MAT,s 440.000/660.000 v
Centrals intermodals
La industria i el comerç mundial mitjançant una xarxa sense precedents poden portar gran quantitat de productes diversos fabricats a qualsevol part del mon i poden ser transportats a preus cada cop més baixos a l’altre extrem del planeta. Les inversions en aquestes infraestructures son pagades pels pressupostos dels Estats, sense cap despesa per part del capital i es un dels motius de la deslocalització de les empreses. autopistes
Gasoductes, oleoductes, aqüeductes
TAV mercaderies
Una altra idea de fàbrica global mòbil són els vaixells factoria, que van començar a desenvolupar-se sobretot en la indústria pesquera i petroliera mundial, però que actualment s'han estès també a la indústria tèxtil, sobre tot el cuir. Es fa el treball de talabarderia en alta mar i els vaixells van plens d'obrers que van emmetxant les peces de vestir, que arriben i es venen. O sigui, són fàbriques vaixell. Una altra figura seria les fàbriques que es munten dins de les caixes contenidores. És a dir, les caixes contenidores ja no transporten mercaderies sinó una sèrie de màquines i eines, i són fàbriques mòbils que van enllaçades en un tren o que van dins d'un avió, i es porten i es transporten on faci falta. El que tenim és un procés on la construcció de la fàbrica mundial és el punt de partida del control del treball al món. És degut a la construcció d'aquesta fàbrica global que els salaris dels treballadors en tot el planeta vénen a la baixa en els últims 20 anys. No hi ha, fins avui, organització obrera que pugui contrarestar aquesta organització del capital en el procés de producció. I com tenim un obrer social complex, que es globalitza, i tenim igualment que aquest exèrcit industrial de reserva que ha d'interactuar amb l'exèrcit obrer en actiu també es globalitza. Això seria impensable i inconcebible si al llarg del segle XX el capital no hagués acabat de teixir un conjunt de xarxes que ho fan possible: Les anomenades infraestructures
Per poder funcionar es necessiten jaciments de petroli i gas. I per moure això fan falta xarxes d’oleoductes i gasoductes.
A les xarxes d’oleoductes cal sumar les xarxes d'estesa elèctrica de tot el planeta, que tenen una estructura semblant a les xarxes de ferrocarril, i són les que usen les transnacionals com Endesa, Iberdrola i Unión Fenosa.
A totes elles, xarxes d'aviació, de navegació marítima i d’oleoductes petroliers, caldria sumar les xarxes d'aigua, on entren les 800.000 preses hidroelèctriques que s'han construït en els últims 50 anys, per culpa de les polítiques del Banc Mundial, i els rius desviats que també teixeixen el metabolisme de tota l'economia mundial.
Aquestes xarxes tendeixen a organitzar-se en corredors: eixos centrals que coordinen les grans regions del món.
El Puerto de Algeciras invertirá más de 19 M en obras de mejora (Alimarket Transporte (TRANSmarket) 14 Enero 2014)
“La Autoridad Portuaria de la Bahía de Algeciras (APBA) ha sacado a licitación el proyecto de suministro e instalación de nuevas defensas en la zona ubicada más al sur del Muelle Juan Carlos I Este del Puerto Bahía de Algeciras. Ésta es sólo una de las tres actuaciones que acometerá la APBA en los próximos meses en el citado tramo del muelle. Dichas actuaciones suman más de 19 M€ de inversión. Con el proyecto que ahora ha salido a licitación, la línea de atraque del Muelle Juan Carlos I Este en toda su longitud (1.494 m) dispondrá de los elementos de protección y atraque necesarios y suficientes para acoger la nueva generación de buques portacontenedores, los de la Serie E y Triple E. Estos ya operan en la zona norte y central del Muelle Juan Carlos I Este. La inversión de la APBA está cofinanciada con Fondos Feder de la UE.”
Les polítiques públiques en tot el planeta del que parlen és d'organitzar on es munten els grans corredors de la globalització. Però els mapes no són el territori: el que ens diuen és cap a on es dirigeixen els processos d'acumulació de capital.
Un cop d’ull a Catalunya
2008
2014
Sta Margarida Montbui
9 barris
Comarques?
sitges
Conurbació: Continu urbà resultant del creixement simultani i recíprocament influït de dues o més ciutats pròximes i que arriba fins a fer desaparèixer l'espai intersticial rural...
Prospectiva política
És possible una federació d’estats europeus?
És possible una confederació europea articulada a partir de regions i nacions sense estat però amb poder econòmic demogràfic i polític? A quins interessos de classe serveixen?
Comprendre la geopolítica en clau de lluita de classes Necessitat urgent d’articulació d’una organització política que unifiqui les diverses corrents revolucionàries com eix vertebrador de la Unitat Popular Catalunya independent.... Pels treballadors/es Establiment de llaços ferms amb revolucionaris d’Espanya, Euskadi, Galícia i Europa Ordenament del territori, zona urbana, densitat, zona rural, de conreu, industrial, etc., recuperar l’espai