AINOHA LAHUERTA, CARLA SANMARTÍN 4T.C
Conclusions Les persones que hem entrevistat, ens han contat el seu punt de vista sobre els canvis que s’han produït en diversos àmbits de la societat (treball, educació..), però especialment en la desigualtat de gènere, entre els anys 50 i 80. Per començar, dir que hem elegit a aquestes persones perquè pertanyen a dues èpoques diferents, perquè ens poden oferir els seus testimonis des del punt de vista d’un home i d’una dona, en aquest cas, el pare d’Ainoha i la iaia de Carla i t per últim els hem escollit perquè poden donar joc a l’entrevista i fer la més productiva. Primerament parlem de l’evolució, que s’ha produït des de els anys 50 fins ara a les escoles. Antigament els alumnes estaven separats segons quin fora el seu sexe i a més estudiaven assignatures diferents; en comparació als anys 80, on aquest tema estava totalment canviat. Els estudis estaven més equiparats per a homes i dones, tot i això aquest fet encara es dona en alguns casos en l’actualitat. També cal afegir, que als anys 50, rares vegades trobàvem una dona amb carrera, ja que preferien que es dedicaren a les feines de casa i als xiquets; dècades després ens hem donat conter que aquest fet es repeteix però amb menys intensitat. Respecte al treball, l’home era la persona que s’encarregava de treballar i portar els diners a casa, fer la mili era obligatòria. Mentre que la dona es feia càrrec de les feines domèstiques i dels fills. D’altra banda, quan una dona es quedava embarassada i no tenia parella, la miraven mal i fins i tot de vegades, la tiraven de casa, anys després no estava tan mal vist, malgrat això, es malparlava. Per finalitzar, nosaltres volem donar el nostre punt de vista, i pensem que ja és hora de recapacitar i raonar, que les dones i els homes sóm iguals, i ambos es necessiten mútuament, ja que l’un no pot viure sense l’altre. Per tant, creiem que ja és moment per a actuar, i fer de la dona una companya no una esclava.