Ecòpolis Dia Mundial del Medi Ambient by Xavier Jiménez Sama

MONOGRÀFICS DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

ecòpolis

www.catalunyaconstruye.com/ecopolis

EL SECTOR Els experts advoquen per la necessitat d’un canvi de model per assegurar el futur del planeta

LES ACTUACIONS Polítiques verdes cuiden la qualitat de l’aire, de l’aigua, dels boscos i de l’ecosistema en general

Sense recursos infinits

el qüestionari

PER ÁNGELA PLAZA

JAVIER AISA / CONSTRUMÁTICA

Un canvi de model necessari i global

l’apunt

Ventall d’opinions

Diversos experts relacionats amb el medi ambient i la sostenibilitat ofereixen la seva opinió sobre el present i el futur d’un tema que afecta tots els sectors de la societat sense excepció. L’especial Ecòpolis ha volgut saber quines són les seves propostes per millorar la situació ac-

tual, sempre des del seu àmbit d’actuació, arran de la celebració del Dia Mundial del Medi ambient, que aquest any està dedicat als boscos i a la seva biodiversitat. El Dia Mundial del Medi Ambient és un dels principals vehicles que les Nacions Unides utilitzen per fomentar la sensi-

bilització mundial sobre el medi ambient i promoure l’atenció i l’acció política sobre aquesta qüestió. Per poder saber més de cada un dels participants, els vídeos resum de les entrevistes estan disponibles a la pàgina web www.catalunyaconstruye.com/ecopolis.

LES PREGUNTES

¿Com valora la situació mediambiental actual des de la seva organització?

ARNAU QUERALT

MAITE MASIÀ

Arnau

Manuel

QUERALT

NICOLÀS

PRESIDENT DEL COAMB

VICESECRETARI DEL CETIB

BIODIVERSITAT I BOSCOS EN PERILL

TECNOLOGIA I MOBILITAT SOSTENIBLES

El president del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (Coamb), Arnau Queralt, creu que l’ús i abús dels recursos és un dels principals reptes a què ens enfrontem. “Hem millorat en la gestió mediambiental, com per exemple en la contaminació de l’aire, però els problemes ara estan en l’ús dels recursos. Consumim molta energia i molta aigua”. Queralt considera que la biodiversitat corre un perill seriós i que, particularment els boscos, n’estan patint les conseqüències. “Aquests tenen molts problemes, com la desforestació i, al nostre país, una mala gestió”.

Per Queralt resulta complicat establir un full de ruta, però avança que el Coamb està “impulsant conjuntament amb institucions públiques i privades, la creació d’un sector professional i empresarial potent i amb vocació de treballar a nivell internacional, des de Catalunya, en l’àmbit del medi ambient”. Queralt destaca la importància d’una bona gestió mediambiental i assegura que “la sostenibilitat és clau per sortir de la crisi econòmica”. Com a president d’un col·legi que aglutina professionals d’aquest àmbit amb un perfil divers, Queralt afirma que, davant els problemes mediambientals, “el sector professional i empresarial ajuda a resoldre aquests problemes, genera ocupació i també riquesa”.2

El vicesecretari del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB), Manuel Nicolàs, recomana un canvi d’actitud als governs perquè “amb la crisi econòmica global, correm el risc que les inversions en medi ambient es vegin reduïdes”. Nicolàs defensa el paper dels enginyers tècnics industrials “en tots els aspectes que es refereixen a les tecnologies aplicables a l’estalvi d’energia i per generar-la d’una manera neta”, i assegura que “les tècniques aplicades en el medi ambient han de ser productores d’ocupació i de benestar econòmic”. Per Nicolàs, una de les característiques més importants del CETIB, en temàtica mediambiental, és la difusió i promoció de les energies renovables a través de cursos i publicacions, encara que pel vicesecretari la gran aposta és el vehicle elèctric ja que “és un objectiu de futur pel qual també estan invertint molt les marques”. El CETIB patrocina una trobada sobre el cotxe elèctric al Circuit de Montmeló, que cada vegada reuneix més participants i que ja ha celebrat dues edicions. També recolzen amb el seu patrocini un cotxe elèctric, el Tesla. “Creiem que l’aposta pel cotxe híbrid endollable, i posteriorment elèctric, serà una inversió tecnològica a nivell mediambiental molt interessant”, explica Nicolàs.2

“ENTRE EL 70% I EL 75% DE LES EMISSIONS DE GASOS HIVERNACLE PROVENEN DEL SECTOR DE L’ENERGIA” RAMON TORRA

“LA RECUPERACIÓ DEL LLOBREGAT TAMBÉ INCIDEIX EN LA VEGETACIÓ I EN LA REDUCCIÓ DE CO2” MAX VIVES-FIERRO

“LA POLÍTICA DEL MEDI AMBIENT HA DE SER I SERÀ UNA DE LES PRIORITATS A NIVELL MUNDIAL” JOSEP ANTON MORGUÍ

“PER PRIMERA VEGADA ENS ENFRONTEM A COSES QUE SÓN MOLT DIFÍCILS DE DOMINAR PER PART DE L’HOME”

¿Quins són els reptes de futur que es plantegen des del punt de vista de la sostenibilitat?

Anna Rosa

Salvador

MARTÍNEZ DELEGADA DE GREENPEACE CATALUNYA

Ramon

Maite

RUEDA

MASIÀ

DIRECTOR AGÈNCIA ECOLOGIA URBANA BCN

DIRECTORA INSTITUT CATALÀ D’ENERGIA

TORRA GERENT MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS

LES NUCLEARS ESTAN EN EL PUNT DE MIRA

REDUIR EL TRÀNSIT A LES CIUTATS

POTENCIAR LES ENERGIES RENOVABLES

LA NECESSÀRIA RECUPERACIÓ DELS RIUS

La delegada de Greenpeace a Catalunya, Anna Rosa Martínez, no dubta a considerar l’energia com un dels problemes més greus. Per Martínez la dependència és excessiva “tant dels combustibles fòssils com de l’energia nuclear, com s’està demostrant amb l’accident de Fukushima al Japó”. Martínez afirma que la solució existeix i està en “energies renovables, estalvi i eficiència energètica. Són solucions que es poden aplicar i el que necessitem és una voluntat política. No podem deixar el nostre futur en mans de les grans empreses energètiques”.

El director de l’Agència d’Ecologia Urbana, Salvador Rueda, creu que Barcelona necessita fer un pas més en temes de medi ambient. Rueda considera que el model arquitectònic i de disseny de la ciutat ha caducat. “No és que no hàgim de continuar fent el que és la Barcelona del disseny, però el que li falta justament és incorporar els reptes que tenen a veure amb la sostenibilitat”, apunta Rueda, que afirma que “les ciutats són els sistemes que més impacte generen a la Terra”. Per Rueda és moment d’avançar per fer front als reptes en medi ambient del segle XXI.

La directora de l’Institut Català d’Energia (Icaen), Maite Masià, assegura que l’energia i la qualitat ambiental van unides. “Entre el 70% i el 75% del total de les emissions de gas amb efecte hivernacle es produeixen des del sector de l’energia”, explica Masià. Per la directora de l’Icaen és indispensable actuar com més aviat millor per canviar aquesta tendència, agreujada per la dependència dels combustibles fòssils que són, a més, finits. “Hem d’intentar reduir al màxim les emissions d’efecte hivernacle perquè no només és una qüestió de voluntat, sinó una necessitat real”, insisteix.

Martínez creu que “el repte més important és canviar el sistema energètic i fer una transició, tan ràpida com sigui possible, a un sistema 100% renovable”. La delegada de Greenpeace a Catalunya no deixa de banda altres grans problemes com els que afecten la biodiversitat del planeta. “Hem d’incidir en la protecció de la biodiversitat que fa que els nostres ecosistemes siguin més resilients i capaços d’adaptar-se a les noves circumstàncies. És molt important aturar la desforestació, qüestió que també incideix en el canvi climàtic, o parar el buidatge dels nostres mars per la sobrepesca”. Per Martínez, és essencial “fer que les activitats humanes tendeixin a ajudar a la viabilitat del nostre planeta”.2

Rueda creu necessària una “segona revolució” a Barcelona pel que fa a ecourbanisme, un pas més enllà en la creació d’illes de vianants. “Hem de ser capaços d’alliberar el 70% de l’espai que avui utilitza el cotxe”. El director de l’Agència d’Ecologia Urbana assegura que amb aquesta mesura es reduiria el consum d’energia, les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la contaminació atmosfèrica –“que en aquesta àrea suposa la mort prematura de 3.500 persones cada any”–, el soroll i la congestió. El projecte reordenaria el trànsit rodat i potenciaria un altre tipus de transport, com “el públic, els viatges a peu i en bicicleta”. Rueda qualifica aquesta mesura com “el projecte de reciclatge més important del món”.2

Masià assegura que la prioritat és aprofitar de manera adequada els recursos que existeixen a Catalunya que són, especialment, les energies renovables. “Les hem d’incentivar, promoure, perquè s’aprofitin al màxim”. Això sense oblidar un ús racional de l’energia a través de la promoció de l’estalvi i de l’eficiència energètica. “La gent comença a estar mentalitzada, però no podem deixar de treballar en això perquè canviar mentalitats costa una o fins i tot dues generacions”, assegura Masià. Per la directora de l’Icaen, és clau conscienciar sobre el nou model energètic. “Fins ara hi havia un model d’energia barata i fàcil, perquè teníem matèries primeres senzilles d’aconseguir, però això ara està canviant”.2

Des de la perspectiva metropolitana, el gerent de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Ramon Torra, destaca els treballs de recuperació de la biodiversitat i la qualitat mediambiental del riu Llobregat. “Estem en un projecte de millora de la qualitat de l’aigua, del seu cicle complet”. Aquest projecte, per Torra, també incideix en molts aspectes clau en la salut mediambiental de la zona, com són “la recuperació de la vegetació, de les plantacions d’arbres i arbustos i, per tant, com a mesura de reducció de les emissions de CO2”. Mirant al futur, Ramon Torra considera necessari continuar treballant, en clau metropolitana, en la millora de la mobilitat, de la qualitat ambiental i del tractament dels residus, “tema fonamental que ja estàvem desenvolupant a través de l’Entitat de Medi Ambient”. A més de “la recuperació d’espais naturals, com les platges metropolitanes, i donar continuïtat a la xarxa de parcs metropolitans, com els espais de proximitat a les residències”. Tot això sense oblidar, com comenta Torra, la gestió de parcs naturals, com el de Collserola, i “seguir amb les accions que estem fent per arribar a consolidar i completar la recuperació ambiental i social del riu Llobregat”.2

“LA SOSTENIBILITAT ÉS CLAU PER SORTIR DE LA CRISI ECONÒMICA, GENERA OCUPACIÓ I TAMBÉ RIQUESA” MANUEL NICOLÀS

“L’APOSTA PEL VEHICLE ELÈCTRIC SERÀ UNA INVERSIÓ TECNOLÒGICA MOLT INTERESSANT” ANNA ROSA MARTÍNEZ

“EL REPTE MÉS IMPORTANT ÉS CANVIAR EL MODEL ENERGÈTIC PEL DE LES RENOVABLES” SALVADOR RUEDA

“HAURÍEM DE SER CAPAÇOS D’ALLIBERAR EL 70% DE L’ESPAI QUE AVUI OCUPA EL COTXE A LA CIUTAT”

Max

Josep Anton

VIVES-FIERRO

MORGUÍ

DIRECTOR FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA

CAP LABORATORI DE L’IC3

ACORDS EL GRAN REPTE PRIORITARIS A DEL CANVI NIVELL MUNDIAL CLIMÀTIC

El director de la Fundació Catalunya Europa, Max Vives-Fierro, considera que “la política mediambiental serà i ha de ser una de les principals polítiques a nivell mundial. És necessari que hi hagi un acord multilateral entre tots els països del món, perquè no serveix de res que uns països adoptin mesures molt avançades, si n’hi ha d’altres, veïns, que no ho fan”. Vives-Fierro creu que la situació actual és “bastant esperançadora” perquè la consciència sobre aquesta problemàtica va en augment. “Els polítics saben que ha de tenir un lloc primordial a les seves agendes”, apunta.

Vives-Fierro comenta que la Fundació Catalunya Europa continuarà amb la seva filosofia de ser un pont entre la ciutadania i la classe política, també en matèria de medi ambient. “Som una entitat de la societat civil, que està entre la política i la ciutadania, i ens encarreguem que la transmissió sigui fluida i funcioni”. exposa. Vives-Fierro explica que la seva tasca divulgativa continuarà a través de seminaris i conferències, així com amb programes específics. És el cas de Ciutats del futur, nascut de l’experiència del president de la fundació, Pasqual Maragall. “Expliquem com han de ser els barris verds dins de les ciutats i exportem el que hem desenvolupat a Barcelona a altres llocs del món”, comenta.2

Per Josep Anton Morguí, cap de laboratori de l’atmosfera i els oceans de l’Institut Català de les Ciències del Clima (IC3), el canvi climàtic i la seva evolució és un dels temes més importants en matèria mediambiental, actualment. “Per primera vegada ens enfrontem amb coses que són molt difícils de dominar per part de l’home”, explica Morguí. “Hem de fer un gran esforç per intentar parar un canvi que a més és molt imprevisible i que no sabem gaire bé en quin lloc, en quin moment i en quina situació els seus cops, els seus alliberaments d’energia, es produeixen”. L’IC3 centra la seva activitat en l’anàlisi i l’estudi del clima des de diferents enfocaments, però Morguí també destaca que aquesta és una inquietud de tota la comunitat científica i la humanitat en general. “Com a societat, el repte més gran que tenim és entendre què està passant en cada un dels llocs on vivim”, i una vegada aconseguit això, “buscar tots els mecanismes de mitigació del canvi climàtic i, sobretot, d’adaptació”. Morguí recorda que un dels principis fundacionals de l’IC3 és “facilitar a les generacions futures, sobretot a la infància i la joventut que està creixent en aquest moment, un món on les qüestions relacionades amb el canvi climàtic no siguin tan dures com ara”.2

Grans reptes per afrontar el Dia Mundial del Medi Ambient

els acords ALIATS PER UNA CAUSA JUSTA

Malgrat els avenços, els últims esdeveniments exigeixen un nivell més alt de conscienciació ADA JIMÉNEZ

Preservar les àrees forestals és el tema de la campanya d’aquest any M

MARGARI PÉREZ Àrea Monogràfics

es del 1972, els 5 de juny de cada any se celebra a tot el món el Dia Mundial del Medi Ambient, establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 15 de desembre del 1972, que va donar inici a la Conferència d’Estocolm (Suècia) sobre el Medi Humà. Amb aquesta celebració, l’ONU té com a objectiu aprofundir en la sensibilització de l’opinió pública mundial en relació amb temes ambientals, i intensificar l’atenció i l’acció política. Els objectius principals de la celebració són donar-li un context humà, motivar les persones perquè es converteixin en agents actius del desenvolupament sostenible i equitatiu; promoure el paper fonamental de les comunitats en el canvi d’actitud respecte als temes ambientals, i fomentar la cooperació, ja que aquesta garantirà que totes les nacions i totes les persones disfrutin d’un futur més pròsper i segur. Aquest any la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient no ve acompanyada de les millors notícies sobre ecologia, més aviat el contrari. Sembla que hi ha poc per celebrar i molta feina per fer, sobretot si ens fixem en esdeveniments recents com la catàstrofe de Fukushima o les últimes declaracions de l’Agència Internacional de l’Energia quan parla de “seriós revés” en la lluita contra l’escalfament global. S’ha advertit que serà extremadament difícil complir els objectius de Cancún i impedir que les temperatures pugin més de dos graus. Si s’espera que els boscos salvin la situació a través de la seva funció d’absorbir les emissions de gasos de tipus hivernacle, no s’està fent del tot bé ja que 36 milions d’acres de bosc es perden cada any.

LES PROPOSTES Al mateix temps que els estats i els organismes internacionals determinen i prenen consciència de la immediata necessitat de legislar i prendre mesures per fer front a l’efecte hivernacle, les organitzacions ecologistes proposen que s’incentivi i es premiï l’ús de fonts d’energia renovables: biogàs, gasificació de biomassa procedent de productes forestals i residus agrícoles, cuines i estufes eficients, geotèrmica per a calor i electricitat, sistemes fotovoltaics, piles de combustible renovable, micro i minihidràulica de menys de 10 MW, calor per solar tèrmica, electricitat solar tèrmica, cuines solars, energia de les onades, turbines eòliques, bombament eòlic. També impulsen la conscienciació del consumidor de la necessitat d’optar per tecnologies ambientals: electrodomèstics i equips industrials eficients i més respectuosos amb el medi ambient.

Salt d’aigua en una zona forestal de Sallent, a la comarca d’Osona.

el tema L’AMFITRIÓ DEL DIA

Boscos per a la gent EL DIA MUNDIAL del Medi Ambient va triar com a tema central per a aquest any Boscos: la naturalesa al seu servei, i així impulsar la conservació forestal i el consum sostenible per al creixement verd i en suport a la iniciativa de l’ONU de l’Any Internacional dels Boscos. Els boscos cobreixen una tercera part de la superfície del planeta, i realitzen funcions vitals i serveis al voltant del món, cosa que dóna vida al nostre planeta amb possibilitats. De fet, 1,6 bilions de persones depenen dels boscos per a la seva subsistència. Ells juguen un paper important en la nostra batalla contra el canvi climàtic, ja que alliberen oxigen a l’atmosfera i emmagatzemen diòxid de carboni. No obstant, malgrat aquests i altres beneficis –ecològics, econòmics, socials i de salut– inestimables, estem destruint els boscos que necessitem per viure i respirar. La conservació dels boscos i la seva ampliació necessiten ser reconegudes com una oportunitat de negoci. Els experts asseguren que la inversió que es pugui fer per frenar la desforestació i degradació pot proporcionar un retorn multiplicat en forma de nous productes i serveis. A més, els objectius previstos en matèria d’inversions en silvicultura podrien generar fins a 10 milions de nous llocs de treball a nivell mundial. La gestió dels boscos és una oportunitat econòmica i de millora de la nostra qualitat de vida. Els ciutadans cada vegada estan més conscienciats i afortunadament les noves polítiques sembla que també es mouen cap a una economia verda.

Aquestes són algunes de les propostes pel que fa a la reducció de l’efecte hivernacle, però faria falta reflexionar sobre els nostres hàbits de consum: no es tracta només de pensar si el que comprem contamina més o menys, sinó de si ho necessitem o no. El reciclatge juga en aquest sentit un paper molt important. A més del que està en mans de la ciutadania, també es requereix un alt compromís polític. La situació econòmica que vivim no ha de ser una excusa per deixar d’invertir en polítiques verdes sinó al contrari, ha de ser l’oportunitat per generar nous llocs de treball en un sector cada vegada més emergent, ja que està demostrat que les tecnologies aplicables a l’estalvi d’energia són productores d’ocupació i benestar econòmic. Un altre dels reptes més importants és reflexionar sobre el canvi del sistema energètic i arribar a un consens sobre la transició a un sistema més renovable. La dependència tant dels combustibles fòssils com de l’energia nuclear s’hauria de reduir, ja que pot ser molt perillosa. La prova és l’accident de Fukushima (Japó), que ha reobert un debat que sembla que no es tanca mai al gust de tothom. Alemanya ja ha pres partit, ara falta veure què faran els altres països.2

Les cimeres busquen el compromís internacional A MÉS DE la celebració del dia mundial, el medi ambient té nombrosos aliats internacionals, com la cimera de Kyoto del 1997, amb el seu respectiu protocol, i les cimeres climàtiques que l’han precedit, com les del 2009 a Copenhaguen i Barcelona, la de l’any passat a Cancún, o la pròxima a Durban (Sudàfrica), a finals d’aquest any. Però malgrat els centenars d’amics que sembla tenir el medi ambient, els compromisos que s’assumeixen per a la seva conservació en aquestes trobades internacionals no s’arriben a complir i en ocasions alguns països ni es comprometen a intentar-ho, malgrat les facilitats ofertes. Un exemple d’això és el Protocol de Kyoto, el document que va agafar el nom de la ciutat japonesa on es va rubricar i que tenia com a principal objectiu la reducció global de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) fins a un 5,2% respecte als nivells registrats el 1990. L’objectiu era controlar i restringir les emissions de GEI, ja que s’acumulen a l’atmosfera i afavoreixen que la radiació solar i la calor de la Terra no es dissipin cap a l’espai exterior, cosa que ocasiona que augmenti la temperatura global del planeta. En el cas de l’última conferència de les Nacions Unides sobre el clima, celebrada aquesta vegada a Cancún (Mèxic), els acords a què es va arribar van ser, entre altres, desenvolupar el Fons Climàtic Verd, un fons conjunt de 100.000 milions de dòlars (uns 75.500 milions d’euros) per a l’any 2020, destinat a la protecció dels boscos tropicals, així com al desenvolupament d’energies ecològiques. També es va acordar estendre el Protocol de Kyoto a altres països com la Xina, els Estats Units i l’Índia, i els 190 països firmants es van comprometre a contribuir al desenvolupament de tecnologies ecològiques en països en vies de desenvolupament. Un altre dels temes tractats a Cancún va ser la creació d’un pla forestal de reducció d’emissions del repoblament i la degradació forestal destinat al finançament de projectes en països en vies de desenvolupament que utilitzen les plantes per absorbir diòxid de carboni. El Protocol de Kyoto venç el 2012, per això les mirades estan posades ara en la reunió de Durban a finals d’aquest any, on s’espera restablir la ruta cap a una renovació de Kyoto. Després del fracàs de Copenhaguen i de les baixes expectatives sobre la possibilitat d’aconseguir un acord a Cancún, només queda esperar que Sud-àfrica arrenqui un ampli compromís per part de tots els països participants en la cimera.

Catalunya treballa pel medi ambient El problema ambiental és una causa d’abast mundial que reclama l’acció local i regional XAVIER JIMÉNEZ

L’educació juga un paper important en l’adquisició de compromís social M

RITA VERA Àrea Monogràfics

a lluita per la preservació del medi ambient és una causa d’abast mundial i només es pot entendre des d’una perspectiva global. Així mateix, les polítiques de foment i conservació del medi ambient, tant les de mitigació com les d’adaptació, també s’han de desenvolupar a escala local i regional perquè posteriorment siguin verdaderament efectives a nivell mundial. Alguns compromisos adquirits en aquesta direcció han arribat de la iniciativa pròpia de les administracions catalanes, mentre que altres han arribat per part de les institucions internacionals o estatals. Un exemple d’aquest últim cas és la ratificació del Protocol de Kyoto per part d’Espanya el 2002, que implica a Catalunya la responsabilitat de contribuir al compromís de limitar les emissions a un creixement del 15% respecte a l’any 1990 per al període 2008-2012. En aquest context, el 2005 el Consell Assessor per al Desenvolupament Sos-

tenible (CADS) va editar el primer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, i la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge es va establir com a òrgan de verificació de les emissions per a les empreses que participen en el mercat d’emissions. Posteriorment, l’any 2006, es van crear, sota la dependència de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, encarregada de vetllar per la implantació de les mesures contra el canvi climàtic i el compliment del Protocol de Kyoto. El 30 de setembre del 2008, la Generalitat va aprovar el pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 20082012, el primer pla català que d’una manera coordinada i integrada tracta el canvi climàtic dins del conjunt de l’acció de govern de la Generalitat de Catalunya. Aquestes són les mesures pel que fa a canvi climàtic, però els camps d’actuació han estat diversos: energia, residus, aigua, educació i sostenibilitat, aire... Una de les iniciatives que actualment s’està portant a terme és el pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire que ara està en procés de participació. L’objectiu és recollir les propostes per posteriorment considerar-les en la redacció del pla. La qualitat de l’aire és un problema que preocupa i que ac-

tualment està en el punt de mira de l’opinió pública, per això es fan controls molt exhaustius de la qualitat de l’aire per zones. CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ La recollida de residus és un altre dels àmbits de màxim interès i en què durant els últims anys s’han concentrat molts esforços. Han estat nombroses les campanyes de sensibilització i altres actuacions destinades a promoure la minimització de residus i la seva perillositat; s’ha fomentat la recollida selectiva, la valoració dels residus i la disposició del rebuig, i la recuperació d’espais i sòls degradats per l’abocament incontrolat de residus. Així mateix, els residus industrials, per la seva importància quantitativa i les seves característiques, també han disposat d’un programa de gestió i d’un model específic. La ciutadania en general ha mostrat un alt nivell de conscienciació pel que fa a aquests àmbits i altres sobre qüestions mediambientals i, en gran part, hi ha contribuït l’Administració catalana, ja que l’educació sobre els problemes ambientals és un element clau per avançar cap a la sostenibilitat ambiental, econòmica i social. Des de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat es porten a terme diferents iniciatives en aquest sentit, com el Programa d’Escoles Verdes o els Premis de Medi Ambient.2

Un paisatge natural al terme municipal de Rupit.

l’entrevista

PER JORDI MAGAÑA L’OCASIÓ

Josep ENRIC LLEBOT

“La nova economia verda és una oportunitat pel que fa a creació d’ocupació”

DIRECTOR DE LA SECRETARIA DE MEDI AMBIENT

“Millorarem la qualitat de l’aire” “Una altra de les prioritats del Govern és la que té a veure amb la conservació del valor de l’aigua” om a director de la Secretaria de Medi Ambient, ¿com valora la situació mediambiental del país? -Bona, és clar que és millorable, però si ens fixem en uns anys enrere veurem com hem evolucionat. La salut dels nostres rius és òptima, els abocadors ja no fumegen, hem aconseguit un alt nivell de recollida selectiva i imatges que ara ens semblen inversemblants, com la circulació de camions pesants al mig de la ciutat, fa menys de 10 anys formaven part de la nostra quotidianitat. -Aleshores, ¿en què podem millorar? ¿Quins són els reptes que es plantegen des de la nova Secretaria de Medi Ambient? -Un dels principals objectius és millorar la qualitat de l’aire vinculat al trànsit als entorns urbans, i en segon lloc, però dins de les principals prioritats, és mantenir el nivell de qualitat de l’aigua.

-¿Quines mesures han pensat aplicar per aconseguir-ho? -Pel que fa a la reducció del nivell de contaminació provocat pels vehicles, fomentarem l’ús del transport públic. Tot i així, la majoria de mesures per pal·liar aquest problema no estan a l’abast del Govern de la Generalitat, sinó del Govern central, com per exemple les relacionades amb l’impost de matriculació que poden premiar els vehicles menys contaminants. Això sí, des del Govern català s’han pres iniciatives, com ara la concessió d’ajudes per a taxis híbrids i la promoció dels primers autobusos que funcionen amb combustible gas. Un altre dels objectius és aconseguir augmentar el percentatge de mercaderies que es transporten en tren i que actualment suposen només el 5%. -¿Com valora el compromís de la ciutadania?

Parc eòlic a la serra de Rubió.

L’OBJECTIU

“Conscienciar de la necessitat de reduir el consum d’energia”

-De manera desigual, encara que les campanyes de conscienciació també han sigut desiguals pel que fa a temàtica i això es veu reflectit en la conducta social. Per exemple, hem d’aplaudir l’alt nivell de reducció de consum d’aigua que s’ha aconseguit, però en canvi no s’ha arribat a la mateixa conscienciació amb l’ús de l’energia. Un exemple clar és la crítica rebuda per part de la ciutadania quan es va decidir canviar el lí-

mit de velocitat de 120 km/h a 110 km/h. Encara que potser el problema és que no s’ha sabut explicar. -¿Les retallades afectaran la inversió en medi ambient? -Afectaran com afecten tots els àmbits, encara que alguns aspectes prioritaris no patiran cap canvi. -¿Per exemple? -Es reduirà la sol·licitud d’informes tècnics i algunes partides destinades a subvencions per a entitats mediambientals. En canvi, es preservaran els recursos destinats al control de la qualitat de l’aire, sobretot es mantindran els contenidors tipus petit laboratori que estan ubicats a la via pública i que són els que s’encarreguen de recollir tota la informació relativa als nivells de contaminació. -¿Quines oportunitats per al medi ambient es plantegen en aquest context de crisi econòmica? -La nova economia verda és una oportunitat pel que fa a creació d’ocupació. No només per la quantitat de llocs de treball, sinó també per la seva qualitat, tenint en compte el seu alt valor en coneixement. -¿Quina opinió li mereix l’energia nuclear? -Com tot, té avantatges i inconvenients. En aquest sentit, el Govern de la Generalitat no ha pres una postura ferma respecte a aquesta qüestió.2

A la recerca de la fórmula adequada per a un desenvolupament sostenible Les energies renovables i l’estalvi energètic es presenten com les millors opcions La reducció del consum energètic ha de ser una de les mesures a prendre M

el debat CONTAMINACIÓ I SEGURETAT

Avantatges i desavantatges de la nuclear

RITA VERA Àrea Monogràfics

l desenvolupament econòmic i social necessita el subministrament d’energia. Avui dia aquesta premissa és inqüestionable. La clara dependència de l’energia obliga els països a tenir un pla d’estratègia energètica que garanteixi un subministrament suficient però que a la vegada afavoreixi l’eficiència energètica i l’ús racional de l’energia. La fórmula per aconseguir un desenvolupament sostenible no és fàcil si es té en compte que la demanda d’energia creix anualment, que la seva producció té un gran impacte en el medi ambient i que les fonts d’energia són limitades. L’energia nuclear va aparèixer com una de les millors opcions als anys 60 amb la creació de les primeres instal·lacions però, com tot, el temps ha demostrat que té els seus avantatges i els seus inconvenients. Per una banda, l’energia nuclear aporta un 33% de l’energia consumida a Europa. Segons els seus defensors ho fa de manera neta, sense emissions de gasos d’efecte hivernacle i causants de la pluja àcida i sense perjudicar la capa d’ozó. També afirmen que les centrals nuclears produeixen quantitats molt petites de residus sòlids en proporció a les grans quantitats d’electricitat que produeixen i l’efecte de les emissions líquides i gasoses en el medi ambient és inapreciable. En canvi, els seus detractors no opinen el mateix i recorden que tenen un problema no resolt: on emmagatzemar els residus que es produeixen, residus amb vides mitjanes molt llargues. I, sobretot, un altre dels inconvenients és el seu sistema de seguretat, molt qüestionat últimament després de la catàstrofe a Fukushima. Per una altra banda, hi ha les energies fòssils, durament criticades per l’amenaça que presenten per al medi ambient. El carbó va ser el primer tipus de combustible fòssil que es va utilitzar com a energia comercial. Van seguir el petroli i, en últim lloc, el gas natural. Avui dia els tres tipus coexisteixen en el nostre model de consum d’energia, amb el carbó estabilitzat, el petroli en creixement i el gas natural en franca expansió. Però a més de ser fonts d’energia altament contaminants, són recursos finits.

nergia a partir dels combustibles fòssils, que a més tenen el problema de la seva escassetat. A més, la producció d’electricitat a partir d’energies renovables genera més ocupació que a través de les fonts convencionals, i l’evolució dels preus és previsible ja que els costos no depenen de factors polítics internacionals ni de l’esgotament de recursos. En resum, el foment de les energies renovables no genera residus de difícil tractament, són inesgotables, són autòctones, eviten la dependència exterior, creen cinc vegades més llocs de treball que les convencionals, contribueixen decisivament a l’equilibri interterritorial perquè s’acostumen a instal·lar en zones rurals i sobretot no produeixen emissions de CO2 i altres gasos contaminants.

POSSIBLES SOLUCIONS Davant la complexitat de la situació, el desenvolupament i l’aposta per les energies renovables es converteixen en una necessitat impossible d’eludir per aconseguir un desenvolupament sostenible en un món amb creixent demanda d’energia, perquè ja en aquests moments són una aportació important dins del pla energètic, sense els impactes que suposa per al medi ambient la producció d’e-

COMPROMÍS SOCIAL Més enllà d’elegir les millors fonts d’energia per a un desenvolupament sostenible és fonamental el compromís social pel que fa a la reducció del consum d’energia. La font d’energia més neta i econòmica és aquella que no es gasta. S’estima que el consum d’energia als països desenvolupats és 80 vegades superior al de l’Àfrica subsahariana. Menys de la quarta part de la població mundial,

Imatge d’Ascó, amb el riu Ebre a la dreta i, al fons, la central nuclear.

LES DESIGUALTATS ENTRE PAÏSOS EXIGEIXEN MÉS COMPROMISOS

ELS ESTATS RICS CONSUMEIXEN 3/4 PARTS DEL TOTAL DE L’ENERGIA DISPONIBLE ÉS IMPRESCINDIBLE UNA COL·LABORACIÓ PER FIXAR I COMPLIR TOTS ELS OBJECTIUS

la que habita en el món industrialitzat, consumeix les 3/4 parts del total d’energia disponible. Al món hi ha 2.000 milions de persones que no tenen accés a l’electricitat i 1.200 milions que no disposen d’aigua potable. Davant d’això, hi ha el cas extrem dels Estats Units, que amb menys del 5% de la població mundial realitza més del 20% del consum energètic total. Un altre exemple il·lustratiu: el 92% de la població mundial no té cotxe; mentre que als Estats Units i a la UE hi ha un cotxe per cada 1,8 i 2,8 habitants respectivament, a l’Àfrica només n’hi ha 1 per 110, i a la Xina, 1 per 1.375. Existeix una correlació, gairebé lineal, entre grau de desenvolupament i consum d’energia per habitant. En aquest context és evident que l’actual situació de desigualtat extrema és insostenible per més temps. Es fa imprescindible una col·laboració entre països rics i pobres per fixar i complir objectius que avui són a l’abast de la humanitat, de forma que tots puguin accedir a uns mínims imprescindibles per a una vida digna. I també de forma ineludible són urgents mesures necessàries per impedir que l’impacte sobre el medi ambient segueixi creixent i arribi a provocar danys irreversibles en el planeta de conseqüències catastròfiques per a tots, rics i pobres.

A ALEMANYA, les centrals nuclears tenen els dies comptats. Així ho comunicava recentment la cancellera Angela Merkel, que assegurava que abans del 2022 totes les instal·lacions estaran apagades, abans fins i tot que s’esgotin les seves vides útils. Que Alemanya doni per finalitzada la seva activitat nuclear és una decisió significativa i té molt a veure amb l’accident de Fukushima. El que va passar al Japó ha reobert el debat sobre la perillositat de l’energia nuclear i alguns països com Alemanya ja estan prenent cartes en l’assumpte. Després del que va passar a Fukushima la seguretat és l’argument principal a l’hora de qüestionar l’existència de centrals nuclears i altres arguments com els interessos econòmics o els nivells de contaminació han quedat relegats. A excepció de les associacions ecològiques, que amb aquesta catàstrofe veuen reforçat el seu discurs mediambiental. Avui dia s’admet sense cap mena de dubte que l’escalfament global ha estat provocat per l’acció de l’home i si no es prenen mesures urgents per aturar el seu increment, provocarà greus conseqüències per a la humanitat. La contaminació produïda per l’emissió de determinats gasos té molt a veure amb l’escalfament global. No obstant, al contrari del que es pugui pensar, les centrals nuclears no produeixen contaminació atmosfèrica de gasos derivats de la combustió que produeixen l’efecte hivernacle, ni necessiten combustibles fòssils per a la seva operació. Això sí, les emissions contaminants indirectes derivades de la seva pròpia construcció, de la fabricació del combustible i de la gestió posterior dels residus radioactius no són menyspreables. És clar que malgrat això, l’opció més segura i més verda són les denominades energies renovables, solar, eòlica, hidràulica, etcètera. No produeixen contaminació en l’atmosfera, però, com tot, tenen els seus inconvenients: són més cares que l’energia nuclear, un quilowatt d’una energia renovable costa uns 0,7 euros mentre que un d’obtingut a partir de la fissió de l’àtom, només 0,1.

AVIOTEC

Vista aèria de l’espai fluvial del riu Llobregat al tram metropolità. Destaca el parc fluvial de Sant Boi, així com el meandre de Sant Joan Despí.

La recuperació del riu Llobregat Un espai fluvial metropolità al servei de les persones i del medi ambient Els últims quatre anys s’hi han invertit més de 25 milions d’euros M

JOEL MAGAÑA Àrea Monogràfics

l Llobregat és un dels rius més emblemàtics de Catalunya i el més important de la xarxa hidrogràfica de l’àrea metropolitana de Barcelona. Durant segles el riu ha estat un recurs aprofitat segons les necessitats de cada moment històric, i des del segle XIX fins fa ben poc era bàsicament un eix industrial i de comunicacions. Afortunadament, durant els últims anys el tram metropolità del riu Llobregat està evolucionant cap a un ecosistema de gran potencialitat ecològica i paisatgística i amb una forta vocació social. L’Àrea Metropolitana de Barcelona és la institució que està portant a terme la gestió d’aquest procés, coordinada amb la resta d’administracions, estatal, autonòmica i local, al Consorci per a la Recuperació i Conservació del Riu Llobregat. Conjuntament, les administracions hi han invertit més de 25 milions d’euros els últims quatre anys, incloent-hi la Unió Europea, que, a través del fons Feder, hi ha participat amb més de mig milió d’euros. El tram metropolità del Llobregat té una longitud de 30 quilòmetres entre el congost de Martorell i el mar, territori que representa més de 1.000 hectàrees d’es-

pai fluvial pertanyents a 15 municipis diferents, amb una població conjunta que supera els 700.000 habitants. Aquesta important població s’acosta als dos milions i mig si s’incorpora a Barcelona, que compta amb un petit tram fluvial a la part nord. LES ACTUACIONS Quan es van iniciar els projectes de millora (2006), les actuacions que es van definir com a prioritàries van ser les que no estaven afectades per les obres de construcció de la línia d’alta velocitat. Així, es va definir un primer tram que comprenia des del pont del Diable de Martorell fins a l’aiguamoll del Llobregat, en la seva confluència amb la riera de Rubí. Aquest àmbit abraça un total de 202 hectàrees, distribuïdes a través de 8,1 quilòmetres de riu que pertanyen als municipis de Martorell, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, Corbera de Llobregat i Pallejà. Els objectius principals dels projectes que afecten aquest primer tram estan vinculats amb la millora ambiental del riu, per potenciar i millorar la seva funció de connector ecològic i recuperar els seus valors naturals i la biodiversitat. Paisatgísticament, les plantacions s’han organitzat per millorar la integració de les zones urbanes i les grans infraestructures de transport. Un altre dels objectius centrals per a aquest primer tram és la millora del cicle de l’aigua. En aquest sentit, s’ha apostat per l’optimització de la recàrrega de les aigües subterrànies mitjançant diverses estratègies. Un exemple és l’actuació portada a terme al meandre de ca n’Albareda, ubicat al nord d’aquest primer tram, on

la tribuna Ramon

TORRA GERENT DE LA MMAMB

FINS SOCIALS I AMBIENTALS es actuacions que s’estan portant a terme per a la recuperació del riu Llobregat s’estan gestionant des de la perspectiva social i ambiental. En l’àmbit social, el tram metropolità del riu es presenta com un espai d’oportunitat no urbanitzat, de gran escala, capaç de generar noves connexions i relacions entre els municipis. A més, conté importants elements de patrimoni històric i representa un tipus de paisatge singular, que no té precedents a l’àrea metropolitana de Barcelona pel que fa a la capacitat i qualitat que ofereix per a l’oci a l’aire lliure. En l’aspecte ambiental, hem de donar respostes de gran valor estratègic, com la millora del cicle de l’aigua i el desenvolupament de la connectivitat ecològica des del mar i les platges metropolitanes, fins al parc de Collserola. Els dos enfocaments són compatibles i fins i tot es necessiten si de veritat volem atorgar a aquest espai fluvial una posició de centralitat dins del sistema d’espais verds metropolitans.

s’han recuperat les velles basses d’infiltració per a la cubeta de Sant Andreu. Les basses prenen aigua del riu per després infiltrar-la al subsòl a nivell freàtic, amb l’objectiu de compensar l’elevada explotació a què estan sotmeses les aigües subterrànies. Aquesta actuació suposa una capacitat d’infiltració en l’aqüífer d’1,6 hectòmetres cúbics per any (l’equivalent al consum domèstic de 25.000 habitants). El segon tram d’actuació que es va definir inclou des del viaducte de la línia d’alta velocitat a Sant Joan Despí fins al pont de Mercabarna. L’adequació des d’aquest punt fins a la desembocadura ja es va tractar en el denominat pla Delta. Concretament es tracta de 207,2 hectàrees distribuïdes a través de 6,5 quilòmetres de riu que pertanyen a Sant Joan Despí, Sant Boi, Cornellà, l’Hospitalet i el Prat de Llobregat. MILLORAR L’ACCESSIBILITAT L’àmbit del segon tram d’actuació està molt condicionat per les grans infraestructures de transport que van paral·leles al riu i que actuen com a autèntiques barreres ambientals i també socials. Els projectes s’han centrat a trencar el confinament del sistema fluvial i a millorar l’accessibilitat definint i creant portes d’entrada des dels municipis pròxims al riu. Un factor determinant ha estat la presa de mesures per millorar la morfologia fluvial, amb la incorporació a les zones annexes al curs de deflectors fluvials, que tenen la finalitat de tornar la configuració natural de meandres del riu. Aquests deflectors estan, a més, plantats amb agru-

pacions de vegetació de ribera que tenen la funció d’expandir-se gradualment. Aquestes mesures, que aniran evolucionant progressivament en el temps, aniran millorant el problema de la incisió del riu i afavoriran la infiltració natural a l’aqüífer i diversificaran els hàbitats tant terrestres com aquàtics. Destaca també la inversió feta en vegetació en les dues fases i el compromís d’institucions, com per exemple l’Associació d’Amics de la UPC, per promoure noves plantacions destinades a la compensació de les seves emissions de CO2. En total, els últims quatre anys s’han plantat més de 100.000 arbres i altres espècies de vegetació associada a l’entorn natural del riu. En aquest sentit, les plantacions de vegetació estan concebudes per complir amb diversos objectius: en primer lloc són, juntament amb les plantacions arbustives, de prat i aquàtiques, una forma de millorar la qualitat ambiental de l’entorn fluvial i recuperar el conjunt de la vegetació típica que sovint havia desaparegut. Per una altra part, són actuacions que reforcen el caràcter de connector ecològic que té el riu Llobregat respecte als grans espais oberts metropolitans: la costa, el delta, el Garraf, l’Ordal i Collserola. Així mateix, la vegetació implantada també contribuirà a contenir els processos d’erosió i empobriment dels sòls associats a les extenses zones urbanes que suporten la vall baixa del riu i, amb el seu total desenvolupament, contribuirà poderosament a integrar paisatgísticament les grans vies de comunicació que acompanyen aquest tram del Llobregat.

Un passeig en bici o a peu per la ribera del riu Llobregat

el mapa

3 4

L’accessibilitat dels nous espais permet disfrutar de la riquesa del paisatge

Nombrosos punts d’interès criden l’atenció de vianants i ciclistes M

ELIANA TUSELL Àrea Monogràfics

l Llobregat disposa d’un camí continu habilitat per a la circulació de bicicletes entre el pont del Diable a Martorell fins al sistema de platges metropolitanes. Aquest recorregut, de més de 30 quilòmetres, s’estén per la pràctica totalitat dels dos marges del riu, inclou passos de vianants per travessar el llit i connecta amb tots els municipis riberencs i amb la xarxa de transport públic metropolità. Es tracta d’un recorregut per un paisatge de gran riquesa en biodiversitat i elements de patrimoni històric i cultural amb destacats punts d’interès: D1.- Pont del Diable. S’ha habilitat un accés que permet arribar al riu des del nucli urbà de Martorell a través del famós pont gòtic. D2.- Ca n’Albareda. S’ha disposat una gran bassa que té la funció de recarregar l’aqüífer de la cubeta de Sant Andreu. Precedint la bassa, un aiguamoll depura les aigües que s’infiltren. D3.- Parc de la Solana. Va ser construït com a protecció del casc urbà davant la pertorbació acústica i visual de la A-2. El parc disposa d’una passarel·la que connecta el nucli urbà de Sant Andreu de la Barca amb el marge oposat del riu volant sobre l’autovia. D4.- Riera de Corbera. Especialment interessant per les seves formacions geològiques fruit de l’erosió de la riera sobre el llit rocós de tons torrats i rogencs on hi ha espectaculars bassals i salts d’aigua. D5.- Riera de Vallvidrera. S’ha recuperat la part baixa d’una de les vies principals de penetració al parc de Collserola que remunta la serra, travessant zones de gran interès ambiental. D6.- Aiguamolls de Molins de Rei. Un antic meandre del riu que després de la construcció de l’autopista es va conservar com a aiguamoll i que ha estat ampliat recentment i equipat amb zones per a l’observació de les aus. D7.- Basses d’infiltració de Sant Vicenç dels Horts. Per a la recuperació de l’aqüífer que proveeix una part de l’aigua que es potabilitza per al consum de Barcelona i la seva àrea. D8.- Parc del Llobregat. El recorregut fins al riu presenta vistes interessants del Parc Agrari i de la depuradora que impulsa les seves aigües regenerades riu amunt per garantir el seu cabal ecològic.

6 D9.- Pícnic de la Riera Pahissa. Un espai sobre el riu tradicionalment utilitzat pels habitants de Sant Joan Despí per a l’oci i les activitats esportives. Disposa d’un mirador fluvial d’accés públic i zones d’accés restringit per a la nidificació d’aus. D10.- Mirador sobre una torre de càrrega del col·lector de Salmorres. Dissenyat per integrar en el paisatge una gran torre de descàrrega de la canalització que recull les aigües salinitzades que es produeixen en la seva conca per protegir la qualitat de l’aigua del riu Llobregat. Es concerten visites d’educació ambiental. D11.- Parc fluvial de Sant Boi de Llobregat. Zona d’antics horts il·legals situats en zona d’aigües insalubres transformada en un espai de recuperació de la vegetació de la ribera. D12.- Meandre de Sant Joan Despí. Recuperació ambiental i implantació d’un sistema de reg innovador i sostenible amb aigua regenerada que permet recuperar la vegetació dependent de les aigües freàtiques en un punt profundament alterat del riu. D13.- Termes romanes. Recinte per a la protecció del patrimoni arqueològic que troba un dels seus principals exponents de la zona a les instal·lacions termals romanes de Sant Boi. D14.- Zona de deflectors. Es tracta de dispositius que ajuden al procés de remeandrificació del riu diversificant els hàbitats ecològics fluvials tant aquàtics com terrestres i augmentant la infiltració d’aigua des del curs del riu. D15.- Passarel·la de Cornellà. Estructura dedicada a vianants i ciclistes que salva el feix d’autopistes i vies de ferrocarril per connectar els dos marges del riu amb la zona esportiva (RCD Espanyol) i d’oci del barri de Salines de Cornellà. D16.- Masia de Can Comas. Recuperada com a Centre d’Informació i Gestió del Parc Agrari del Baix Llobregat. D17.- Accés fluvial de l’Hospitalet de Llobregat. Pàrquing per a vehicles escolars i connexió amb Bellvitge. D18.- Parc lúdic fluvial del Prat de Llobregat. Disposa de zones per al passeig, jocs i d’un mirador fluvial. D19.- Cal Tet i Ca n’Arana. Sistema d’aiguamolls que rep part de les aigües de la depuradora i millora la seva qualitat gràcies a filtres verds de vegetació autòctona del delta. També disposa de punts d’observació de l’avifauna i recorreguts de gran interès ambiental. D20.- Mirador i desembocadura del riu Llobregat. Es pot contemplar l’entrega de les aigües del riu al mar així com les pinedes litorals i els sistemes de vegetació. D21.- Sistema de platges metropolitanes. On el riu s’aboca al mar i els camins, en les desenes de quilòmetres de platges metropolitanes.2

7 8

10 12

13 14

15 16

l’apunt UNA COMPLEXA GESTIÓ

Encaixar en l’àrea metropolitana L’EVOLUCIÓ del desenvolupament urbà de l’àrea metropolitana de Barcelona ha portat, com en altres urbs europees, a la marginació dels espais fluvials. Un procés que és necessari revertir. No es pot obviar que es produeix en un context densament urbanitzat, de manera que resulta del tot indispensable integrar els rius d’una manera positiva en els processos de millora urbana. El tram inferior del riu Llobregat i els seus tributaris són una part imprescindible de l’estructura bàsi-

ca de connexió entre espais de valor ecològic. Una estructura que s’ha de conservar i fomentar, en la mesura que constitueix una oportunitat per millorar la trobada entre els terrenys urbanitzats i els que no ho estan, i integrar-los en un únic paisatge. Per un altre costat, el Llobregat i les seves aigües subterrànies són una peça clau per a l’obtenció d’una gestió de l’aigua sostenible en l’entorn metropolità, i tot i que s’han fet grans avanços en els sistemes per a la gestió dels

recursos hídrics, és necessari ampliar-los. El Llobregat també pot posar a l’abast dels habitants un espai verd de qualitat, fàcilment accessible i òptim per al foment de l’educació ambiental. Un espai on crear noves relacions entre municipis amb l’horitzó de reduir les emissions de CO2. Aquesta complexitat demana tractar des de molts punts de vista un mateix territori, cosa que ha suposat una suma d’esforços transdisciplinària i l’acord entre administracions diverses.

Un riu amb vocació de convertir-se en el centre verd metropolità Les actuacions planificades suposen l’adaptació del territori a múltiples usos Nous camins per a vianants i bicis fan més accessible el parc fluvial M

MIRIAM SALAZAR Àrea Monogràfics

l nou Llobregat es presenta com un important espai verd de centralitat metropolitana. La nova funcionalitat del riu no ha suposat introduir canvis de manera intensiva ja que la matriu territorial els proporciona de manera natural. Tot i així, la gran extensió i la complexitat de l’espai fluvial ha obligat a portar a terme múltiples actuacions. Concretament, la intervenció s’ha dividit en un programa de més de 40 accions, algunes de les quals ja han finalitzat i altres estan en execució o en fase de projecte. A més, una vegada acabada cada fase de treball s’implanta un programa de seguiment, manteniment i millora de l’espai fluvial que s’adapta a l’evolució del riu. L’objectiu de les accions de recuperació i adaptació és potenciar el riu i les seves riberes en dos aspectes complementaris: l’ambiental i el social. El gran espai obert que genera el Llobregat presenta un gran potencial com a territori per a l’oci, el descans i l’educació ambiental, així com un element de relació entre els municipis. És un nou model d’espai públic que totes les grans metròpolis occidentals estan començant a valorar pels seus múltiples usos, que incrementen considerablement la qualitat de l’oci i la salut. Dins d’un marc que facilita la pràctica de l’esport i el contacte amb la naturalesa, es potencia, a més a més, el desenvolupament d’altres activitats, com ara l’agricultura ecològica i recreativa, que tenen un gran èxit en determinats estrats socials de la població.

L’ESTRATÈGIA Amb l’objectiu de fer més accessible per als habitants els nous espais verds, s’està portant a terme una estratègia d’accés des de tots els municipis de la ribera al parc fluvial i també la comunicació entre aquests municipis a través del riu. Per això s’han adequat camins per a vianants i carrils per a bicicletes. L’accés per a vehicles a motor es restringeix a les activitats agrícoles i de manteniment. Aquests camins també es connecten amb les xarxes de transport públic i s’han disposat alguns petits aparcaments per a vehicles privats i autobusos. Els nous espais també s’estan incorporant als recorreguts d’interès ambiental i paisatgístic ja existents, com la riera de Vallvidrera a Molins de Rei o el camí del Sorral, que relaciona el riu i el paisatge agrícola del delta. S’han projectat més de 20 accessos des dels teixits urbans i els espais d’interès històric, paisatgístic i ambiental. Per arribar al riu, sovint aquests acces-

A dalt, nou accés al riu Llobregat des del pont del Diable de Martorell i torre mirador a Sant Joan Despí. A sota, Parc Lúdic Fluvial del Prat de Llobregat.

sos han d’esquivar infraestructures de certa envergadura mitjançant passos volats o aprofitant ponts i viaductes. En algunes ocasions s’ha aprofitat el pas sobre la infraestructura o la mitigació dels seus impactes per establir miradors, com en el cas de les passarel·les de Sant Boi o amb l’adaptació com a mirador de les torres de descàrrega del tub de salmorres al Prat de Llobregat i Sant Joan Despí. Tots els recorreguts acaben als camins que acompanyen el riu, des de Martorell fins al mar, i possibiliten la connexió entre el pont del Diable i el delta del Llobregat. ELS RESULTATS Una de les actuacions ja finalitzades és el parc lúdic del Prat, de 6,7 hectàrees, executat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb l’Ajuntament del Prat. L’obra ha suposat la recuperació ambiental i social d’un espai que ara és la porta d’accés al riu des del municipi, mitjançant un parc pensat per a perso-

ELS NOUS ESPAIS SE SUMEN A RECORREGUTS D’INTERÈS AMBIENTAL I PAISATGÍSTIC EL TERRITORI S’HA ADAPTAT A ACTIVITATS COM L’AGRICULTURA ECOLÒGICA RECREATIVA

nes de diferents edats. Les accions ambientals portades a terme han permès la naturalització de l’espai i l’augment del seu valor mediambiental. S’han sembrat i plantat espècies característiques d’aquesta zona del riu i de baix manteniment, que serviran com a base per a noves comunitats de vegetació i fauna associada. Per un altre costat, s’ha instal·lat un sistema de drenatge sostenible que redueix les necessitats hídriques del parc. Una altra de les intervencions projectades s’ubica al terme municipal de Molins de Rei i es refereix a la recuperació mediambiental de la riera de Vallvidrera com a connector ecològic. Allà es treballa per revaloritzar el paisatge fluvial i integrar paisatgísticament tant la riera com el seu entorn. En aquesta actuació també s’estan portant a terme millores en les condicions hidràuliques preservant l’activitat agrícola i el sistema parcel·lari com a element conformador i identificador.

Pel que fa als valors socials d’aquesta actuació cal destacar la identificació i la millora de l’accessibilitat des del teixit urbà del municipi fins al riu i la potenciació de la visualització de les panoràmiques existents amb la creació de miradors i àrees d’oci. Finalment mencionar, dins de les actuacions que es troben en fase de projecte, la recuperació de l’espai fluvial entre les basses de recàrrega de Santa Coloma de Cervelló i el curs del riu. Per això es proposa un tractament de les vores de les basses, que funcioni com a apantallament de la tanca interna, i al mateix temps sigui la franja de regeneració de la vegetació fluvial, amb basses humides i plantacions de ribera. També se suavitzarà el perfil dels marges fluvials (entre 20% i 5%) per ampliar la secció del riu, així com l’ampliació de les zones a prop de l’aigua, prats fluvials i zones humides. De les 40 actuacions esmentades, aquestes són només una petita mostra del treball fet fins ara.

RESIDUS MUNICIPALS

Solucions per al que ja no és útil El Col·legi de Químics elabora un exhaustiu informe sobre la gestió dels diferents tipus de residus a Catalunya PER D. R.

Recollida selectiva i deixalles considerades perilloses Recollida selectiva de vidre Ecovidre és l’associació que gestiona la recollida i el reciclatge dels envasos de vidre que els catalans dipositen als contenidors verds, a més de portar a terme campanyes d’informació i sensibilització per reduir el volum d’envasos de vidre generats. El 100% d’aquests residus, principalment ampolles i pots de vidre, es reciclen i es converteixen en nous envasos. Recollida de paper i cartró Després d’una transformació, els materials dipositats al contenidor blau es poden reconvertir en nou paper i cartró, per al qual s’utilitza molta menys energia i matèries primeres que si es partís de la pasta verge. Recollida d’envasos lleugers Els envasos de plàstic, metàl·lics i de cartró per a begudes –al contenidor groc– van destinats a les plantes de garbellament, on es classifiquen i es distribueixen per al seu posterior reciclatge. L’empresa Ecoembes és la responsable –tant en aquesta partida com en l’anterior– de la recollida, l’organització i la gestió dels envasos, així com de les campanyes de promoció de la seva recollida selectiva. Recollida de la matèria orgànica A les ciutats catalanes, les restes de menjar i vegetals de mida petita –que

posteriorment es degraden biològicament a les plantes de compostatge– s’acumulen als contenidors marrons. El compost és un producte orgànic beneficiós per al sòl o per al desenvolupament de les plantes. El rebuig Es recull al contenidor gris, des d’on es transporta a la planta de tractament mecanicobiològic. Després, es pot deposar en un dipòsit controlat, o bé recuperarse com a material combustible alternatiu, material de restauració o amb altres fins. Residus municipals especials Són els que la normativa bàsica de l’Estat, així com la de la UE, consideren perillosos i, per tant, no es recullen amb les fraccions anteriors. Dins d’aquests, es diferencien cinc grups: aparells elèctrics i electrònics (petits i grans electrodomèstics, equips informàtics i de telecomunicacions, aparells electrònics de consum, d’il·luminació, eines elèctriques, joguines i equips esportius, aparells mèdics, instruments de vigilància o control, màquines expenedores...), frigorífics i altres aparells amb CFC (uns compostos organoclorats que, si arriben a l’estratosfera, destrueixen la capa d’ozó), fluorescents i làmpades de descàrrega, piles i altres acumuladors, o medicaments usats o caducats.

RESIDUS INDUSTRIALS Anomenem residu qualsevol substància o objecte del qual es desprèn o té la intenció o obligació de desprendre’s el seu posseïdor, ja sigui per necessitat, per imperatiu o perquè el considera inútil. A Catalunya es produeixen cada any més de 30 milions de tones de residus, que provenen de les diferents activitats que es realitzen: indústria, mineria, agricultura, etcètera. La gran majoria es tracten d’una manera o d’una altra, segons un detallat estudi del Col·legi Oficial de Químics de Catalunya, que es resumeix en aquest article.

Donar una sortida al producte sobrant de les manufactures Els residus industrials són els materials sòlids, gasosos o líquids resultants d’un procés de fabricació, de transformació, d’utilització, de consum o de neteja, i que no són residus municipals. El seu destí final pot ser la recuperació material i la valorització energètica, el tractament fisicoquímic del rebuig o la deposició en un abocador, així com la seva incineració.

En aquest grup s’ha de diferenciar una subcategoria: els residus industrials específics, que inclouen els envasos de productes fitosanitaris, els olis industrials usats, els pneumàtics en desús, els vehicles fora d’ús, els residus sanitaris, i les oliasses i vinasses (procedents de l’elaboració d’olis i de la neteja dels pòsits que resulten de l’elaboració de vins i caves).

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

Un volum de deixalles amb un tractament especial El volum de residus de la construcció és important i té un gran potencial pel que fa a la seva reutilització i reciclatge. Per la seva rellevància, disposen d’un programa i un model de gestió específics que s’orienten a la prevenció, al reciclatge i a l’im-

puls dels mercats de materials reciclats. El destí final dels residus de la construcció pot ser la reutilització in situ amb planta mòbil, el tractament i posterior reciclatge o la deposició en dipòsits controlats, entre altres.

DEJECCIONS RAMADERES

Els excrements dels animals poden ser perjudicials

Un treballador en una planta de tractament de residus.

El programa de gestió de dejeccions ramaderes (aprovat l’any 1996) estableix les línies bàsiques per racionalitzar la gestió dels excrements animals. El destí natural i més immediat per a aquests residus és la seva aplicació en sòls agrícoles, ja que en la majoria dels casos mantenen i incrementen el seu contingut de

matèria orgànica, alhora que constitueixen una font d’elements nutritius per als cultius. No obstant, l’excés o l’acumulació d’aquests residus pot perjudicar la productivitat agrícola i arribar a contaminar les aigües. En aquests casos, s’ha de sol·licitar la intervenció d’un gestor de residus.

Vista de la incineradora de residus de Sant Adrià de Besòs.

Valoració energètica per a arribar a l’‘abocament zero’ Els enginyers tècnics industrials advoquen per seguir el model alemany

La incineració permet convetir els residus que no es reciclen en energia M

EDUARD PALOMARES Àrea Monogràfics

a gestió de residus domèstics ha obtingut alguns èxits, però encara té molts reptes per aconseguir. La recollida selectiva de paper, vidre i plàstic ha calat en bona part de la societat, cosa que ha permès incrementar les taxes de reciclatge a Espanya. Tot i això, encara falta millorar en la qüestió de la minimització, o dit d’una altra manera, produir menys brossa, així com en la separació de les deixalles orgàniques –restes de menjar, per exemple–, que poden convertir-se en compostatge després del seu pas pels ecoparcs. Però, a més a més, queda per definir l’estratègia idònia per tractar totes aquelles deixalles que no poden ser reaprofitades i que, fins ara, anaven directes als abocadors, unes instal·lacions que aviat es veuran al límit de la seva capacitat. Per això, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB) advoca per la valorització energètica a través de la incineració. És a dir, el procés per aconseguir un tractament de residus sostenible passa primer per la reducció de les escombraries que genera cada ciutadà, després pel seu màxim aprofitament a través del reciclatge i, en el cas que no es puguin reutilitzar en cap cas, per la incineració, un mètode que permet utilitzar la calor

residual per a la generació d’energia. “Amb l’actual sistema, a més dels mètodes de valorització energètica que s’han posat en marxa, encara hi ha a Catalunya un dèficit de dos milions de tones de residus que en un futur no sabrem com gestionar, quan els abocadors arribin a la seva màxima capacitat”, adverteix Manel Nicolàs, que és vicesecretari del CETIB. Davant d’això, proposa seguir la mateixa tendència que els països del nord d’Europa, com Alemanya, que s’ha proposat com a objectiu arribar a l’abocament zero el 2020. Per aconseguir-ho, primer de tot s’han de vèncer algunes resistències a nivell ideològic, sobretot des del punt de vista ecologista, encara que la veritat és

AFIRMEN QUE ELS ABOCADORS ESTAN AL LÍMIT I,A MÉS A MÉS,SÓN MÉS CONTAMINANTS que fins i tot els verds alemanys són partidaris d’aquest sistema. “Amb les condicions adequades, el tractament a través de la incineració és molt més sostenible que un abocador, que genera una gran quantitat de metà, un hidrocarbur que és 21 vegades més contaminant que el diòxid de carboni”, apunta, i afegeix la qüestió de les filtracions i de l’emissió de gasos que genera el transport dels residus des de les ciutats fins als abocadors, cada vegada més allunyats dels nuclis urbans a causa de la falta d’espai. La proposta que defensa el CETIB requereix la màxima minimització i reciclatge, de tal manera que el 90% dels re-

sidus siguin reaprofitables. El 10% restant aniria dirigit a les incineradores, que compten actualment amb diversos mecanismes i tractaments per evitar l’emissió de substàncies perilloses a l’atmosfera, com podrien ser les dioxines. Respecte a les cendres que es generen al llarg del procés, el sistema preveu empaquetar-les i, aquesta vegada sí, dipositar-les en un abocador. Tot i això, les cendres representen només el 5% del material original, i per això els problemes d’espai se solucionen en bona mesura, així com el risc de contaminació. OBTENCIÓ DE CALOR I FRED Segons el vicesecretari del CETIB, a tot això s’hi ha d’afegir el fet que els residus incinerats, així com passa com amb la biomassa, permeten l’obtenció d’energia: “La calor residual que es genera durant el tractament es pot aprofitar per a l’obtenció de fred i de calor vàlids per al subministrament municipal”. Un mecanisme de valorització energètica que permet afrontar dos dels grans reptes actuals: la gestió dels residus d’una forma sostenible i l’obtenció d’energia mitjançant recursos propis i nets. En aquest sentit, Manel Nicolàs recalca que no es tracta de pensar en opcions de futur, sinó de present: “Les administracions, sobretot municipals, han de prendre decisions ràpides, perquè en un termini màxim de cinc anys necessitem a Catalunya tres noves incineradores que s’uneixin a les quatre que funcionen en aquests moments”. L’alternativa, segons explica, serien munts de deixalles amb les quals no se sabria què fer, perquè els abocadors estarien plens.