el violinista
Ferran Jofre i Solés Bordils, 1919 - 2000
Un virtuós del violí
A
deixar constància de la seva vàlua musical fins al 1960, any en què el reumatisme s’anava apoderant de les seves cames i va decidir plegar. Establert a Bordils, va instruir joves amb classes de violí i amb els seus acords va acompanyar, amb un toc de fantasia musical, les interpretacions de la Coral Sant Esteve. Recordo que em deia que el violí el relaxava i que cada dia que el tocava tenia la sensació d’aprendre quelcom nou. Les vegades que havia tingut el plaer i la sort d’escoltar-lo quan tocava tenia la sensació que el Ferran Jofre tocava el violí amb l’ànima i que hi buidava tots els seus sentiments; després comprenia que, com a vegades m’havia comentat, l’art de tocar el violí era entregar-li la vida, portar-lo al cor i d’aquesta manera aconseguir arrancar els sentiments més profunds a les persones que t’escolten. De ben segur que ell ho aconseguí.
quest bordilenc de soca-rel dedicà la seva vida a la música o, dit d’una altra manera, la música fou la dedicació de la seva vida, i l’exterioritzà mitjançant el violí, instrument que tocava amb sentiment i volença. Fou un músic precoç ja que als quinze anys ja va entrar en el món professional a través de l’Orquestra Mendoza de Figueres. Amb l’esclat de la Guerra Civil, va ser contractat per la Generalitat de Catalunya, juntament amb altres músics, per fer concerts a fi de recollir fons per ajudar la República espanyola. Amb dinou anys va tornar a Catalunya empès per l’esclat de la Segona Guerra Mundial i amb la tranquil·litat que dóna tenir la consciència neta; però la crueltat del règim feixista de la postguerra li valgué la garjola i un viacrucis per camps de concentració franquistes, amb les penalitats que això significava: batallons de treballs forçats, la duresa de terres africanes, maltractaments...; de resultes d’això va caure malalt, fet que li marcà la salut per la resta de la seva vida. Aposentat de nou a la seva estimada terra, va trobar lloc a l’Orquestra Caravana. Després fou primer violí de l’Orquestra Selvatana. El 1950 retornà a la Caravana com a director. En una trobada casual en un balneari de Caldes de Malavella, el que fou fundador i aleshores director de l’Orquestra Malavella, en sentir‑lo tocar, no va dubtar a contractar-lo. Aquí també Ferran Jofre va
29
Bordils
F. Xavier Jou i Viola Professor