FOGALL nº32 any 2015 by EL FOGALL (Agrupació Balls Populars de Sitges)

NÚM· 32

REVISTA DE CULTURA POPULAR

FESTA MAJOR 2015

EL FOGALL

FESTA MAJOR DE SITGES EN HONOR AL SER ÍNCLIT PATRÓ SANT BARTOMEU, DECLARADA D’INTERÉS NACIONAL PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA

SUMARI 04 PÒRTIC 06 INFORMACIONS BREUS 12 ENTREVISTA A MAICA DÍEZ 13 L’AGRUPACIÓ I LA FESTA: REPTES DE FUTUR A CURT TERMINI

16 ESPECIAL: EN MIRU, NOU CABEÇUT DE LA FESTA 20 ESPECIAL: 50 ANYS DELS GEGANTS AMERICANOS 22 JA HAS APADRINAT UN MORTERET? 25 BALLS SITGETANS EN LES FESTES PENEDESENQUES DEL POBLE ESPANYOL, 1935-1936

FOGALL Revista de cultura popular Núm. 32 Festa Major de Sitges Agost de 2015 Edita Agrupació de Balls Populars de Sitges www.agrupasitges.cat info@agrupasitges.cat

Amb el suport de:

28 CONVERSA AMB QUATRE PRESIDENTS DE LA COMISSIÓ DE FESTA MAJOR I SANTA TECLA

Adreça Palau del Rei Moro c/ d’en Bosc, 10-12, 08870 Sitges Tel. 93 894 73 75 Coordina Xavier Salmerón i Carbonell Dani Piques i Ribalta

30 COSTUMS, DÈRIES, INÈRCIES I REFERENTS D’AVUI 33 PROGRAMA D’ACTES OFICIAL DE FESTA MAJOR I SANTA TECLA 2015

Hi han col·laborat Pepi Martínez i Font Loreto Baqués i Almirall Xavier Salmerón i Carbonell Lambert Gràcia i Garcia Familiars d’en Miru Pere Juventí Balcell Recha Alba Gràcia i Pañella Jordi Milà i Franco Maica Díez i Alcón Marc Hill i Gumà Il·lustració de portada Albert Verdú i Llinares Fotografies Arxiu de l’ABPS Ajuntament de Sitges VisitSitges.com Marga Domingo i López Gerard López i Chacon Jesus Coines i Suñè Jordi Prats

Responsable lingüística Mònica Martin Lucas Disseny i maquetació Víctor Bregante Impressió Gràfiques del Foix, S.L. L’Agrupació de Balls Populars de Sitges fa constar que el contingut dels articles publicats reflecteix únicament l’opinió de llurs sotasignats.

PÒRTIC L’any passat vam començar el pòrtic d’El Fogall amb un escrit en què es combinaven la ficció i els desitjos de futur per a la nostra entitat. Un cop superat un altre cicle festiu, ja podem fer cinc cèntims de les primeres passes que hem fet per a encarar el futur, amb la prioritat que el procés tingui la màxima participació dels associats. Hem començat organitzant dues taules rodones amb una participació ben plural de la cultura sitgetana, i en les quals s’ha donat veu tant a destacats socis de l’entitat com al batlle de la vila, passant per presidents d’entitats centenàries, col·lectius que tenen la seu social al Palau del Rei Moro i membres de les colles de balls tradicionals. Les diferents intervencions, la participació dels assistents i altres aportacions externes que hem rebut arran del ressò de les xerrades, ens han enriquit amb noves perspectives del que pot esdevenir l’Agrupació a mitjà termini. El nostre compromís, expressat en la darrera assemblea, és que a partir d’aquests inputs presentarem, abans de final d’any, un projecte que anirà acompanyat de la proposta d’un nou reglament intern, així com de l’actualització dels estatuts per tal d’adaptar-los a les noves realitats. En aquestes dates, però, aparquem els grans projectes i endinsem-nos en el tràfec i l’enrenou dels nuclis del nostre cicle festiu, Sant Bartomeu i Santa Tecla en els mesos d’agost i setembre, respectivament, que, al cap i a la fi, són la nostra raó de ser com a entitat. Bo i parlant del dia a dia, no podem obviar un dels grans reptes que tenim d’uns anys ençà, que és com encabir el màxim de peticions que rebem per a participar en els balls infantils de Santa Tecla, i estem fent

mans i mànigues per no defraudar les expectatives del planter que continuarà les nostres tradicions. La il·lusió que transmeten els assajos que es fan als capvespres de setembre a la rodalia del Palau no ens poden deixar indiferents. La Santa Tecla infantil no solament és una escola per a forjar futurs balladors i amants de la festa, sinó també és un bressol del teixit associatiu del Sitges de demà. La tasca de l’Agrupa s’ha vist de nou reconeguda a escala internacional. La presència del Ball de Cabeçuts i de la Moixiganga ha estat sol·licitada per l’organització de l’Aplec Internacional de cultura popular catalana, que enguany s’ha celebrat a la ciutat italiana de Torí. Pensem que cal esmerçar esforços i autoexigència a l’hora de treballar la qualitat dels nostres balls. En l’àmbit editorial hem encetat la col·lecció de llibres que, amb el nom de «La Tarlatana» (un gènere tèxtil utilitzat en la confecció del vestuari dels balls blancs), recopila publicacions relacionades amb les tradicions locals. El primer treball és Els falcons: pocs i bons, en el qual Laura Gòmez Ill ens relata la història dels falcons de Sitges, coincidint amb els 40 anys de la seva fundació. Gaudim els assajos, els actes previs, les trenta-sis hores i els records de la Festa Major de 2015 i de totes les emocions que ben segur ens portarà la festa de Santa Tecla. Bones Festa Major i Santa Tecla!

Junta Directiva de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges

INFORMACIONS BREUS XAVIER SALMERÓN I CARBONELL VA SER RE-ESCOLLIT COM A PRESIDENT DE L’AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE SITGES L’Entitat va celebrar el passat 12 de desembre al Palau del Rei Moro la seva Assemblea General de Socis que alhora fou electiva Amb una assistència de més de seixanta socis i sòcies, l’Agrupació de Balls Populars de Sitges va celebrar, com fa anualment, la seva Assemblea Ordinària que alhora va ser electiva. La reunió es va desenvolupar de forma plàcida i primerament es va fer una lectura de la memòria d’activitats que l’entitat ha realitzat durant l’any 2014, destacant el projecte del documental de la Festa Major ‘Sitges, sentiments de Festa’ que va estrenar a l’abril i que s’han venut més de 800 dvd’s. Tot seguit es va repassar l’estat de comptes de l’entitat, on el tresorer Dani Piques i Ribalta va anunciar que s’havia tancat l’exercici amb un dèficit de 1.697,24€, i uns ingressos pendents de 4.228,24€, convertint així l’exercici del 2014 amb un saldo positiu de 10.106,47€. Piques va ressaltar que la Junta té el compromís de realitzar activitats que beneficiïn el poble de Sitges i a la vegada divulgar la nostra cultura i folklore local sense haver de tancar en números vermells i no generar dèficit, tot i l’estancament d’ingressos provinents de les administracions públiques i la difícil tasca de vetllar i mantenir les instal·lacions municipals del Palau del Rei Moro. Més crític va ser el punt de l’ordre del dia on es va explicar el procés que la Junta Directiva havia gestionat des de que va rebre la demanda on es denunciava l’Agrupació de Balls Populars de Sitges i al Llucifer del seu Ball de Diables per les contestacions d’aquest últim en els versos de les Festes Majors dels anys 2009, 2010, 6

2011 i 2012. El President Xavier Salmerón explicà el risc d’una sentencia desfavorable als interessos de l’entitat i tots els intents que la seva Junta Directiva havia gestionat per tal d’arribar a un possible acord amb la part demandant i retirar així la demanda. Finalment, la Junta Directiva va portar a votació la possible expulsió de l’entitat del Llucifer per haver arribat a un pre-acord amb el demandant el mateix divendres que en cas de ser expulsat per assemblea, la part demandant retiraria la demanda. Per 45 vots en contra de l’expulsió, 17 a favor, i 2 abstencions, els socis reunits en assemblea van decidir no expulsar al Llucifer i per tant, anular el pre-acord de la Junta amb la part demandant i seguir endavant amb el procés judicial. I arribà el moment de la renovació de càrrecs. L’única candidatura presentada fou aprovada per practica unanimitat amb dos abstencions i un vot en contra. Els nous càrrecs de la Junta Directiva són: President, Xavier Salmerón i Carbonell; Vicepresidenta, Loreto Baqués i Almirall; Tresorer, Daniel Piques i Ribalta; Secretària, Pepi Martínez i Font; Vocals, Adriana Matas i Casademont, Raquel Planas i Lluis, Maica Díez i Alcón, Pau Baqués

i del Campo, Xavi Huete i Carreras, Serena Serra i Masó, Gabri González i Miret, Bàrbara Muntané i Urbano, Ramon Méndez i Cervera, Rosa Maria Nebleza i Raventós, Carme Comas i Domingo, i Joan Duran i Ferrer. Xavier Salmerón i Carbonell ha estat el president de l’entitat en aquests dos últims anys. Prèviament havia estat membre de les dues juntes presidides per Joan Duran i Ferrer. Fins fa un any ha estat membre del Ball de la Moixiganga de Sitges i va ser en el seu dia, impulsor de l’Esplai de Lleure de l’ABPS. Actualment també es membre de la Comissió Municipal de Festa Major i Santa Tecla. Xavier va manifestar que d’acord amb la candidatura presentada, s’han marcat un únic any de feina amb l’objectiu de resoldre la demanda judicial a l’Agrupació i analitzar de forma crítica, quin ha de ser el futur de l’entitat dins la festa i el món associatiu de la vila. L’Assemblea finalitzà als volts de l’una de la matinada amb en el torn de precs i preguntes.

LA JUNTA DIRECTIVA DE L’ABPS VA ORGANITZAR DUES TAULES RODONES PER DEBATRE EL FUTUR DE L’ENTITAT La nova Junta Directiva de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, escollida el passat mes de desembre, ha organitzat dues taules rodones on hi va convidar tots els socis de l’entitat a debatre quin és el futur de l’associació en un moment clau i on creu que s’ha de plantejar tot. L’entitat. que aquest any 2015 compleix 37 anys. ha aconseguit una estabilització institucional que ha permès una relació fluïda amb l’Ajuntament, la cooperació molt positiva amb d’altres entitats de la vila, i s’ha convertit en un element clau en el desenvolupament i l’evolució de la Festa Major, amb la plusvàlua d’una tresoreria sanejada. Aquest camí però no ha estat fàcil, i les diferents juntes directives han hagut de passar per moment molts crítics. De fet, tot i la bona salut actual encara queden

L’ABPS HA PUBLICAT EL LLIBRE SOBRE ELS FALCONS DE SITGES DE LA LAURA GÓMEZ ILL Aquest primer llibre que durà de títol ‘Els Falcons, pocs i bons. Història dels Falcons de Sitges’ vol ser el primer de la col·lecció ‘La Tarlatana’. L’entitat té la intenció, sempre que els pressupostos anuals ho permetin, de publicar un títol cada any i, de fet ja hi ha diverses propostes en estudi. La Tarlatana fa referencia al teixit de cotó que s’importà de les Índies i a Sitges s’utilitza per folrar els barrets de la Moixiganga i els Cercolets. Aquesta col·lecció fa que sigui la quarta publicació anual de l’Agrupa: El Fogall, com a revista de cultura popular que es publica per la Festa Major de Sant Bartomeu; l’Espurna, butlletí anual de que s’envia a tots els socis per les festes nadalenques; i la Gallofa, la revista satírica de l’entitat que es publica pel Carnaval.

serrells que solucionar; com demandes jurídiques que poden perjudicar el dia a dia d’una associació sense ànim de lucre; o la falta d’unitat entre els diferents elements que composen la festa; i possiblement una certa deixadesa en determinats aspectes pedagògics . Però aquesta és la opinió de l’actual Junta Directiva i per això va voler obrir un debat on s’hi poguessin sentir escoltats tota la resta d’agents que configuren l’entitat i en conseqüència la festa i per extensió la pròpia vila de Sitges. La primera de les taules rodones que es van realitzar va portar com a títol ‘El paper de l’Agrupació en l’associacionisme de la vila’ i va estar formada pel Batlle, Miquel Forns, en representació de l’Ajuntament i els presidents representants d’entitats amb vinculació estreta amb l’ABPS com en Santi Terraza de la Colla Jove de Castellers de Sitges; na Vinyet Planas, de La SACA; en Francesc Amorós del Grup Pessebrista; n’Elena Ferrer de la Societat Recreativa El

Sobre el llibre: Els Falcons, pocs i bons és un recull, a través de les anècdotes i els records d’alguns dels seus protagonistes, de la història dels Falcons de Sitges. Aquesta colla va sorgir de la mà d’un grup d’amics, entusiastes de les festes majors i els castells, que en una de les seves visites a la capital de l’Alt Penedès van veure actuar els Falcons de Vilafranca i van quedar sorpresos de la diversió de la colla, les ganes de festa i la rapidesa de les construccions humanes que portaven a terme. Van decidir aleshores que tot plegat s’havia d’exportar a Sitges. Així és com va ser. En aquest llibre, es pot trobar l’explicació de la trajectòria que van fer els Falcons de Sitges, des de l’embrió sorgit del grup d’amics a una colla falconera de renom en el panorama falconer català i amb la participació en les seves files de desenes de sitgetans de totes les edats.

Retiro; n’Isaac Bielsa del Casino Prado Suburense. També hi van estar convidats a formar-ne part en Joan Duran, ex president de l’Agrupa i en Josep M. Esteban, soci de l’entitat. La segona de les taules va tenir lloc desprès del Carnaval però en aquesta ocasió la temàtica que s’hi va tractar va ser el paper que l’Agrupació desenvolupa dins la Festa Major i Santa Tecla; l’organització interna i la relació que s’estableix amb els altres balls que participen en el seguici de la Festa. Els participants d’aquesta segona taula van ser diversos representants dels balls, tant de la casa com extern, i de l’expresident de la Comissió de Festa Major, Siscu Rosell. Les dues taules rodones van ser moderades pel president de l’Agrupació, Xavier Salmerón, i tot i que van estar enfocades als socis i sòcies de l’entitat, hi van ser també convidats els vilatans i vilatanes que van voler fer les seves aportacions per aconseguir un debat plural i enriquidor.

S’hi poden trobar anècdotes personals viscudes pels mateixos membres en les sortides que els Falcons de Sitges van fer arreu del territori català, les exhibicions a casa, actuacions emblemàtiques com a La Trinitat o a l’Escola Pia i la participació en la Festa Major i Santa Tecla. Així mateix, s’hi recorden algunes de les gestes més significatives de la seva història, algunes caigudes –que també n’hi va haver- i sobretot, es poden gaudir de les imatges que els seus protagonistes han guardat tots aquests anys. El volum és una visió dels Falcons de Sitges i també de l’efímera existència de la Colla Nova dels Falcons de Sitges, des de la memòria dels qui van ser-ne els màxims representants.

LA MOIXIGANGA I EL BALL DE CABEÇUTS PARTICIPARAN AL XVIIIÈ APLEC INTERNACIONAL DE LA CULTURA CATALANA L’Agrupació de Balls Populars de Sitges estarà representada en la propera cita de l’Aplec Internacional de la Cultura Catalana que tindrà lloc durant els dies 7, 8 i 9 d’agost d’enguany a la ciutat italiana de Torí. L’Aplec, nascut el 1988 amb la seva primera edició a Amsterdam, és una ambaixada cultural catalana a Europa on hi ha repetit presència, any rere any, cada cop en una ciutat diferent, servint un tastet de la nostra cultura popular i tradicional. Enguany, l’ADIFOLK, l’entitat organitzadora, ha volgut comptar amb el ball de Cabeçuts i la Moixiganga de Sitges. No és però la primera ocasió en què les colles de l’Agrupa participen en aquesta trobada, l’any 2002 a Lisboa (Portugal) i el 2011 a Grenoble (França), altres balls de la Vila hi han tingut l’oportunitat de participar en la mostra. Aquesta important cita cultural, en què els més de vint grups catalans intercanvien coneixements amb altres grups locals, se serveix dels espectacles al carrer per contribuir a la projecció del folklore català en ciutats amb afinitats culturals, històriques o socials amb Catalunya.

LA MOIXIGANGA DE SITGES TAMBÉ PARTICIPARÀ A LES FESTES DE SANTA TECLA DE TARRAGONA Dins dels actes de la Festa Major de Santa Tecla de Tarragona, el dissabte 19 de setembre tindrà lloc la XXXIII Mostra de Folklore Viu de la ciutat, enguany organitzada per l’Àliga de Tarragona i, en aquesta ocasió, el fet comú és la presència de tots aquells elements festius més representatius de la cultura catalana que estan coronats. Aquest és el cas de la Moixiganga de Sitges, on qui fa el paper de Crist està coronat. En aquesta mostra hi participaran altres balls tant característics dels Països Catalans com els Diables de l’Arboç, els Gegants Indis de Reus, els Cirialots d’Algemesí o l’Àliga de la Patum del carrer de la Pietat de Berga.

ELS GEGANTS MOROS DE SITGES CONVIDATS D’HONOR A UN DELS ACTES MÉS EMBLEMÀTICS DE LA FESTA MAJOR DE MATARÓ El dimarts 28 de juliol va tenir lloc a la ciutat de Mataró en els actes oficials de Les Santes, la seva festa major, la Postal de Gegants on els Gegants Família Robafaves i els Nans de la ciutat rebran els Gegants Moros de Sitges. L’acte de “la Postal dels Gegants” va néixer l’any 1985 i és un dels actes més emblemàtics de Les Santes. Els Gegants Família Robafaves, amb la “Postal de Gegants”, duen a terme cada any un acte que dignifiqui els Gegants. Cada any per festa major, la Família Robafaves exerceix d’amfitrions de la Ciutat i convida els gegants d’una altra població que per la seva història o significació són rellevants dins el món festiu. La invitació sempre té la seva resposta en forma de postal. Els convidats confirmen que vindran a Les Santes mitjançant l’enviament d’una postal en la qual apareix la seva fotografia. Hi escriuen un text acceptant la invitació i amb quatre referències a la seva història i població. Cada any s’edita aquesta postal, que es reparteix durant l’acte. A l’acte hi va assistir a més a més dels Gegants Moros, una representació del Govern local de Sitges, i de la Junta Directiva de l’Agrupació, on van ser rebuts per les autoritats de Mataró.

EN “MIRU” SERÀ EL NOU CABEÇUT DE LA FESTA MAJOR DE SITGES L’any 2010 la Junta Directiva de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges va emprendre el projecte de reformular les figures del Ball de Cabeçuts per tal d’arribar a formar un seguici format íntegrament per cabeçuts que representin a persones que han deixat la seva empremta a la festa o a la vida social i cultural de Sitges. Tot donant continuïtat a la iniciativa, aquesta Festa Major l’entitat estrenarà un nou cabeçut en homenatge a JOAN PLANAS I ROCA “MIRU”, obra de l’artista polifacètic Arnau Codina. Aquest personatge s’afegirà a La Cartrona, Pep Capelles, Francesc Suarez, Anita Julian i els recuperats Santiago Rusiñol i Enric Morera. En JOAN PLANAS I ROCA, popularment conegut com en “MIRU”, va ser membre de la Colla Vella del Ball de Diables de Sitges durant més de 60 anys, va ser considerat el diable en actiu de més edat a Catalunya, participant en totes les sortides de Festa Major i Santa Tecla amb més de 80 anys i sempre serà recordat per la personalitat que li donava a la representació del paper de la diablessa.

Aquest cabeçut també representarà un homenatge a la història i el significat del Ball de Diables de Sitges. La presentació tindrà lloc dins dels actes oficials de la Festa Major, concretament el dia 20 d’agost a les vuit del vespre i s’iniciarà al Casino Prado, d’on sortirà una cercavila amb els timbalers de les tres colles de Diables de la vila (Vella, Jove i Agrupació) que acabarà a la plaça de l’Ajuntament on es farà l’acte oficial. Des de l’Agrupació volem expressar el nostre agraïment a la família d’en Joan per la seva bona disposició i també a les colles del Ball de Diables de Sitges per la seva col·laboració.

LA FESTA MAJOR DE SITGES ESTRENA WEB I IMATGE OFICIAL El dia 13 d’agost s’estrena el web oficial de la Festa Major i el desenvolupament i les aplicacions del logotip que, a partir d’aquest 2015, ha de representar-la. La nova imatge té la funció d’englobar els diversos àmbits i publicacions de la Festa —cartells, programes, web oficial, Centre d’Interpretació, Comissió de Festes...—, sota un únic referent visual que vol resultar integrador i representatiu de tota la celebració. I funcionar, per tant, com a «marca» de la Festa. El logotip, que parteix de la imatge d’una espardenya blava i vermella, ha estat concebut pels dissenyadors gràfics Edu Sentís, Viki Gallardo i Xavi Huete, de l’estudi sitgetà Pasgràfic. Per altra banda, el web oficial de la Festa ha estat realitzat per un equip creatiu capitanejat per Ferran Verdejo (webmastering), Ferran Vilanova (muntatges audiovisuals) i Joan Duran (textos, guions i disseny de continguts). Dins del domini www. sitgesfestamajor.cat els usuaris podran informar-se sobre la Festa en curs i navegar per un ampli conjunt de textos informatius sobre la celebració, el seguici i els actes, profusament il·lustrats amb col·leccions d’imatges històriques i actuals. El web també ofereix una col·lecció de material documental digitalitzat (cartells, programes, manuscrits...)

i una àmplia galeria de continguts audiovisuals. En aquest sentit, els muntatges dels vídeos del web han estat realitzats gràcies a la cessió d’un gran volum de material audiovisual cedit per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. El web oficial de la Festa Major constitueix, a hores d’ara, la primera aproximació als continguts que han d’omplir, en un futur, el Centre d’Interpretació de la Festa.

TROBADA DE GEGANTS EN MOTIU DEL 50È ANIVERSARI DELS GEGANTS AMERICANOS DE SITGES El proper 22 d’agost Sitges celebrarà una trobada de gegants especial el dia exacte en que els Gegants ‘’Cubanitos’’ fan 50 anys i al lloc on van arribar per primera vegada començarà la festa. Al Pati de l’Escola Esteve Barrachina tindrà lloc la plantada de gegants, allà es podrà gaudir de l’exposició de les originals figures. Una hora més tard sortirà la cercavila que recorrerà el centre de Sitges i que acabarà a la Plaça de l’Ajuntament amb una ballada final conjunta amb tots els gegants i un fi de festa carregat de sorpreses. La trobada és organitzada conjuntament entre la colla dels Gegants Americanos i l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

TROBADA DE GEGANTS DE MIG COS Una mateixa trobada de gegants reunirà el Gegantó Lladrefaves de Valls, El Gegantó Negrito de Tarragona i el Gegant Americano de Sitges per celebrar els 50 anys d’història dels gegants sitgetans. Tres gegants de mig cos, una particularitat de gegant en que la figura mostra les cames del geganter unint la figura amb el seu portador. Un fet original que cal destacar i valorar, i amb aquesta trobada es vol donar visibilitat a aquest fet. A Sitges, des de 1965 tenim un gegant de mig cos, el Gegant Americano. Enguany els Gegants Americanos fan 50 anys d’història i per celebrar-ho ha volgut convidar uns convidats molt especials. Gaudirem de la presència dels dos gegantons de mig cos de Catalunya i d’altres convidats que tampoc s’han volgut perdre la festa.

Els gegants Negritos de Tarragona van visitar Sitges la Festa Major de 1963, essent una possible font d’inspiració dels gegants Americanos de Sitges construïts dos anys després de la seva visita. Tant els gegantons de Valls com els de Tarragona tenen una llarga història a les esquenes, són figures molt antigues, úniques a tot Catalunya i patrimoni tradicional i cultural.

PROGRAMA DE LA FESTA DEL 50È ANIVERSARI DELS GEGANTS AMERICANOS:

L’AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE SITGES A LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA

17.30 Plantada de Gegants al Pati de l’Escola Esteve Barrachina. Els Gegants Americanos arribaran a l’escola Esteve Barrachina com fa 50 anys revivint el dia de la seva estrena i aniran al Cap de la Vila amb colles convidades per celebrar aquesta gran efemèride. Els sitgetans podran gaudir de l’exposició de les nobles figures.

Enguany l’ABPS i la Festa Major de Sitges gaudiran de molt protagonisme a la Festa Major de l’antiga Vila de Gràcia. Si bé aquesta és una festa coneguda principalment pels carrers guarnits on els veïns desenvolupen durant una setmana tota mena d’activitats lúdiques i culturals; des de l’any 1981, impulsat per uns Sitgetans residents al barri, es creen les colles de diables, bastoners i el Consell de Districte encarregà els Gegants i el Drac. Aquests grups i els grallers de la Vila de Gràcia formen l’embrió de la rica oferta de cultura popular que actualment s’aixopluga a la Coordinadora de Colles de Cultura Popular de Gràcia.

18.30 Cercavila de Gegants pels carrers: Emili Picó, Jesús, Cap de la Vila, Parellades, Sant Josep, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Major i arribada a la Plaça de l’Ajuntament. 20.15h Ballada final a la Plaça de l’Ajuntament, com és habitual a les festes sitgetanes, tancarem l’acte amb una ballada final amb tots els participants que dibuixaran una postal inèdita i històrica pel record d’aquesta celebració. Participaran els Gegants Negritos de Tarragona, Els Gegantons de Valls, Els gegants nuvis d’Arenys de Mar, Els Gegants de la Vila de Sitges, Els Gegants Moros i els amfitrions, els Gegants Americanos.

El dia 15 d’agost a la cercavila de tarda participaran els Gegants Moros, Cabeçuts, Ball de Diables colla ABPS, Pastorets, Cercolets, Panderetes, Cintes, Gitanes i Moixiganga de Sitges. També hi actuaran els Gegants de la Vila, Gegants Americanos i Colla Jove de Bastons.

PRESENTACIÓ DELS NOUS ESTATUTS I DEL NOU REGLAMENT DE RÈGIM INTERN DE L’AGRUPACIÓ DE BALLS POPULARS DE SITGES Dissabte 3 d’octubre a les 19h al Palau del Rei Moro A càrrec de Xavier Salmerón i Carbonell, President i Pepi Martínez i Font, Secretaria ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA DE L’AGRUPACIÓ DE BALLS POOPULARS DE SITGES PER APROVAR ELS NOUS ESTAUTS I REGLAMENT DE RÈGIM INTERN DE L’ENTITAT Divendres 30 d’octubre a les 22h al Palau del Rei Moro (Convocatòria formal pendent d’enviament postal)

El dia 21, al correfoc que clou les festes serà el torn de les colles Vella i Jove del Ball de Diables de Sitges que es desplaçaran fins a Gràcia. Les colles gracienques de Gegants, i els balls blancs tornaran la visita el 5 de setembre per actuar al Dansaplaça que organitza cada any la SACA, mentre que les colles de foc ho faran el dia 19 amb motiu de la Nit del Foc. El perquè d’aquest intercanvi es troba en l’acte que dintre de la programació oficial de Festa Major de Gràcia del 2014 va organitzar la coordinadora de colles de cultura popular de Gràcia consistent en la projecció dels documental SITGES, SENTIMENTS DE FESTA i seguit d’un col·loqui sobre similituds i diferències de les dos festes i el seu entorn, a partir d’aquesta trobada es van establir els contactes que han fet possible aquest projecte que preveiem molt enriquidor.

ENTREVISTA AMB MAICA DÍEZ Sòcia homenatjada durant la Festa Major de 2014

No cal fer presentacions de la sòcia homenatjada de l’any passat, la Maica, la nostra primera pubilla, col·laboradora de l’ABPS tant a la llum, ballant en una pila de balls, com a l’ombra, sent membre de diferents juntes directives. És un plaer haver tingut una cita amb ella per parlar de l’entitat. Ja sabeu que a la Maica li agrada xerrar, o sigui que n’he fet una síntesi de tot plegat. L’homenatjada té un missatge clar i esperançador per a la nostra Festa!

Loreto: Ja fa un any que et van nomenar sòcia d’honor. Maica: Quin susto! L: Et vas espantar? Suposo que també vas plorar…, que tu ets molt de plorar! M: Sí, em vaig espantar i vaig plorar. Anava molt preparada perquè ho fos una amiga meva i va ser impactant! No m’ho esperava! IL: (Bé, anem per feina. He passat a buscar la Maica per casa seva i mentre caminàvem pel carrer hem comentat com faríem l’entrevista. Hem decidit que fer-ne una de tradicional era molt avorrit, o sigui que farem un petit joc.) Maica, ABPS, les sigles de la nostra entitat. FM, les de la festa que estem a punt de començar. Què t’inspiren? Improvisant, el que et vingui al cap! M: A d’‘amor’. Amor a l’Agrupa i a les tradicions, als balls, a la gent, a les bèsties, al foc..., a Sitges! B de ‘balls’. Vaig començar al Ball de Panderetes, amb faldilleta prisada. Ens la va fer la Lolín mare al carrer de les Parellades, qui ens feia agenollar sobre la taula perquè portéssim totes la faldilla a la mateixa alçada... Haig de dir que vam passar molta vergonya amb aquell mocadoret de pastoreta al cap! Després vaig passar a les Cintes, però les ballava per fer bolos per les Espanyes: a Castelló, Astúries... Me les va fer aprendre en Blai... De fet, fèiem «coros y danzas», perquè havia ballat també als Bastons i a la Moixiganga! Per la Festa Major de casa, aquí a Sitges, vaig ballar amb les Gitanes. P de poderío! (Rialles) Poderío de l’Agrupa... el que tenim ara, eh! Perquè fa uns anys... el ball estava en depreciació. P de ‘pals’, també! De Bastons, de Pastorets; P de pintura, de pintar el vestuari. S de ‘sabor’ a Festa Major! El dia del pregó de l’Agrupa ja et puja una sensació que et va de l’estómac al coll, que dius... «ara ja hi som!» Sents la pólvora... «Quina emoció»! L: FM. Aquí anem a canviar els teus sentiments per la teva opinió: Com veus la Festa Major? M: Jo no l’he vista mai malament, la Festa Major surt sola; per molt que hi hagi discussions i malentesos, sortirà sempre i es discutirà per sempre més! Uns es queixen dels altres, i al contrari... És la «salsa» de la Festa Major. 12

L: Quin futur li veus? M: Infinit. Sí que és cert que hi ha una certa incultura que nosaltres no teníem, amb la paradoxa que nosaltres hem tingut menys cultura de la que es té ara. Una part de la gent que havíem començat a fer balls que no s’havien fet mai, veníem de cases on no hi havia la cultura de la Festa Major. Ara veig més incultura dins les cases envers la festa, els actes i el respecte per la processó i els balls. L: Què proposes? Quina solució hi veus? M: Ara s’ha fet molt més elitista del que era abans... Hauríem de fer un esforç d’inclusió. Tothom té dret a fer la seva festa, potser hauríem d’ajudar que es faci d’una altra manera. Les colles estan molt «professionalitzades», com si fos un llegat de per vida... I no hauria de ser així... Una mica més de generositat per part de tots i hi hauria més inclusió dins la festa. Sense cercavila, sant ni balladors no hi hauria festa. La part del sant ja la deixo a part... És una pena perquè moltes vegades no es té present que la festa es fa pel sant i que és un acte religiós... A nosaltres ens ho explicaven i ho apreníem. De fet, em sento una privilegiada perquè vaig tenir els millors mestres: els Baqués, en Jordi Surià, en Coté, en Blai Fontanals, en Jofre Vilà... I en aquella època hi havia més generositat. Ara hi ha gent que, quan balla un ball, es pensa que és de la seva propietat, i el que hauríem de fer és ensenyar i compartir. L: Maica, acomiada’t amb unes paraules als socis. M: Paraules d’amor per la festa, per l’Agrupa, que encara que som criticats i hi ha gent que no ens vol. Haurem d’arribar a una fita conjunta. Per la festa, per la continuïtat i el consens. Amor per tot això i, sobretot, per Sant Bartomeu i Santa Tecla. Que la gent sigui conscient del significat de la Bandera, el sant, el pendonista i les formes. Hem de seguir fent treball de formiguetes, que és el que ha estat fent l’Agrupa tot aquest temps. L: Gràcies, Maica!.

Loreto Baqués i Almirall Vicepresidenta de l’ABPS

L’AGRUPACIÓ I LA FESTA:

REPTES DE FUTUR A CURT TERMINI Xavier Salmerón i Carbonell President de l’Agrupació de Balls Populars de Sitge

Avui en dia podem presumir que l’Agrupació, després de 37 anys d’història, té una salut de ferro envejable, amb una base social de gairebé 1.100 socis, amb seu estable al Palau del Rei Moro —actual edifici municipal cedit— i sent una entitat cultural i social reconeguda en el teixit associatiu de la vila, alhora que som un actor important de la Festa Major, amb la representació de nou balls populars adults i infantils, i amb una relació estable i constant tant amb l’Ajuntament de Sitges i la Generalitat com amb entitats del municipi i altres balls populars que no són de la casa. Tot i la bona salut, encara queda algun «serrell» per actualitzar, modificar i/o recuperar. És cert que en els últims anys hem deixat de fer aquella pedagogia que s’havia fet al començament; també és cert que alguns balls de l’entitat han mostrat algun tic autoritari i sense respecte cap a la concòrdia de la festa, i també és cert que desafortunades demandes jurídiques ens han fet plantejar on delimiten la responsabilitat col·lectiva i la responsabilitat individual. Per mi, ha estat un plaer presidir l’entitat durant els dos últims anys, en els quals hem avançat en molts aspectes i hem obert l’entitat a altres punts de vista; tanmateix, hem cooperat amb altres entitats i balls populars amb bones sinergies, però en finalitzar la legislatura vam reflexionar i vam creure oportú tornar-nos a presentar per formar part de la Junta Directiva i desenvolupar els canvis necessaris per posar la base del futur i tractar aquells «serrells» que han quedat pendents. El termini que ens vam marcar va ser un any, i és per això que a principis d’aquest 2015 vam convocar dues taules obertes en les quals debatre la situació de l’entitat i els diferents punts de vista. Amb les conclusions dels debats, la Junta ha treballat en la modificació dels estatuts i del reglament de règim intern, els quals, si tot va bé, es presentaran el dissabte 3 d’octubre a les 19 h al Palau del Rei Moro i s’aprovaran, si s’està d’acord i amb les esmenes dels socis, en l’Assemblea Extraordinària convocada pel divendres 30 d’octubre a les 22 h al Palau del Rei Moro. Després dimitiré i s’haurà de convocar una assemblea electiva per a escollir una nova presidència i una nova junta directiva.

Quines són les modificacions que proposem? Cal regular per estatuts quins són els balls de l’entitat i quin és el procediment per a incorporar-ne de nous (existents en l’actualitat o no). També cal regular la participació del soci més enllà de les assemblees i les reunions de la Junta, mitjançant la creació d’un nou òrgan consultiu, l’Assemblea de Balladors, i la creació d’un nou mecanisme de participació, com les consultes internes per decidir aspectes d’important rellevància. També cal regular la transparència de l’entitat, amb la publicació tant dels comptes anuals com de les actes de les assemblees. El nou reglament de règim intern estipula que la regulació del comportament i de la dignificació dels balls de forma col·lectiva estarà recollida per normatives municipals (des de protocols fins a consignes internes de les comissions municipals). Aquest punt és força important, ja que amb l’aprovació d’aquest punt reclamarem formalment a l’Ajuntament que posi fil a l’agulla per a modificar el Protocol de la Festa Major i Santa Tecla perquè reguli la presència de tots els balls i dels seus integrants, aconseguint, així, una unificació de criteris perquè tots els balls estiguin sota la mateixa normativa i sense discriminació, i, per tant, deixant sense efectes l’actual Protocol, que no deixa de ser paper mullat. El nou reglament de règim intern també regula l’accés als balls de l’entitat: el criteri, les edats i el nombre de balladors. També marca quin ha de ser el compromís adquirit dels balladors quan representen un ball de l’entitat, i com ha de ser la dignificació del ball en les sortides de fora de Sitges. Per acabar, regula el rol del cap de colla i de l’autonomia dels balls respecte a la Junta Directiva o altres estaments, com també regula el tipus de faltes i les sancions que pertoquen. Un punt important i que va demanar una de les taules rodones va ser que el president electe de l’entitat ha de ser el coordinador dels balls de l’entitat, i no ha de ser membre de la Comissió Municipal de Festa Major i Santa Tecla. Tots aquests canvis també han de servir per acabar amb els tabús de possibles incorporacions d’altres balls ja existents en la festa sota el paraigua de l’Agrupació. No ho negaré pas, l’objectiu principal de l’entitat era agrupar tots els balls, i això en 37 anys d’història no s’ha fet. A nosaltres ens agradaria integrar-los 13

de forma progressiva, si els balls i l’Ajuntament (en el cas de la imatgeria) volen, i que ho puguin fer amb el mecanisme corresponent recollit en els nous estatuts. I si amb aquests canvis interns no es produís aquesta integració, caldria crear i establir un òrgan superior de coordinació per a tractar temes conjunts, independent de la Comissió i d’altres òrgans. És evident que això no es pot fer en un any, i potser s’ha de pensar en un termini de temps d’entre cinc i deu anys, però recollir el mecanisme per poder-ho fer ajudaria a contestar els dubtes que produeix un fet tan important com aquest. I amb tot això... quin ha de ser el futur de la Festa Major? Amb els canvis interns que volem fer en l’Agrupació també reclamem canvis en el conjunt de la Festa Major. Apostem per la creació d’un Patronat Municipal de la Festa Major, o un altre tipus d’òrgan similar, que serveixi de punt de trobada entre l’Ajuntament (govern i partits polítics de l’oposició) i les entitats que fan la festa, i que reguli el funcionament de la festa (amb l’aprovació d’un nou protocol, dels membres del Consell de la Festa i dels membres de la Comissió Municipal de Festa Major i Santa Tecla; gestionant el Centre d’Interpretació de la Festa i buscant finançament privat i/o la regulació de la marca oficial de la festa). La Comissió s’ha d’encarregar únicament d’administrar i organitzar la festa, i els seus membres no han de ser obligatòriament representants dels balls, com s’estipula actualment, ja que aquests estarien representats en l’òrgan de govern del Patronat. Així doncs, el president de la Comissió ha de tenir llibertat a l’hora d’escollir els membres que l’acompanyin, sense la necessitat d’haver de complir quotes.

El Consell de la Festa ha de vetllar per l’aplicació del nou protocol i, en cas d’incompliment, elevar la queixa i proposar la possible sanció cap al ball o ballador, depenent del cas, i sempre garantint el dret de defensa del possible infractor. El Centre d’Interpretació de la Festa ha de tirar endavant com un espai no només de mostra del nostre folklore i la nostra història festiva, sinó també d’estudi de la festa i de dinamització cultural, en el qual s’organitzin xerrades, cicles i altres activitats relacionades amb la cultura popular, tant sitgetana com d’un àmbit territorial molt més ampli. Aquest Centre hauria de complir amb tot allò que estipulen els experts i que va aprovar el Ple Municipal l’any passat. A més, el Centre podria ser la ubicació de les dependències municipals de la Regidoria de Cultura, Tradicions i Festes, així com de les dependències del Patronat Municipal de la Festa Major i dels seus òrgans de gestió: el Consell de la Festa i la Comissió Municipal de Festa Major i Santa Tecla. Els espais idonis són l’Escorxador i els edificis adjacents, complint així la proposta de la comissió d’experts. Aquesta proposta és viable, i fins i tot es pot ampliar per a acollir la nova seu de la Colla Jove de Castellers de Sitges —que actualment té problemes d’espai— i altres dependències municipals, com el Casal Municipal de la Gent Gran, i per a donar-li altres usos culturals (exposicions, teatre, dansa, etc.). Ara bé, el Centre s’ha de plantejar, però no cal prioritzar-lo si les circumstàncies socials de la vila requereixen més atenció. Per tant, el projecte es pot posposar, però sempre amb el compromís que quan les coses vagin millor es faci i no quedi en un simple projecte emmagatzemat a l’Arxiu Històric de la vila. El Palau del Rei Moro ha de deixar de ser únicament la seu de l’Agrupació i de les entitats vinculades i passar a ser la Casa

de tota la Festa. Al Palau hi ha de tenir lloc qualsevol ball que faci Festa Major i/o cultura popular, i, per tant, ha de tenir dret a utilitzar-lo com a espai per a assajar, emmagatzemar vestuari i fer reunions i activitats. La gestió de l’edifici ha d’estar autogestionada amb una norma municipal de convivència per a les entitats que en facin ús i amb una inversió municipal adequada per a posar-lo al dia de les normatives. Convertint el Palau del Rei Moro en la Casa de la Festa es complementaria l’Escorxador, seu del Centre d’Interpretació de la Festa, diferenciant els usos dels dos espais però, alhora, vinculant-los.

Així doncs, aquestes són les propostes que tenim al cap, que no vol dir que tinguem la veritat absoluta, però sí que imaginem el futur de l’Agrupació i de la festa amb aquestes propostes, i en tot cas ha de servir per posar el debat damunt la taula.

La pedagogia dels infants i la creació de l’Esplai de la Festa

Visca la Festa Major i visca els canvis!

L’únic que és cert és que, si s’aproven els canvis interns i necessaris de l’Agrupació, el meu mandat especial d’un any per fer aquests canvis haurà acabat i m’acomiadaré de la primera línia de l’Agrupació, amb la satisfacció d’haver intentat millorar una mica més dues coses que són fantàstiques i apassionants, com són la nostra festa i la nostra entitat.

L’Agrupació ja va impulsar fa uns anys un esplai que, per falta de pressupost, temps i dedicació, no va tenir continuïtat, tot i l’èxit obtingut tant pedagògicament com de participació. Cal tornar a impulsar un esplai que permeti fer la pedagogia adequada sobre la festa als infants de la vila. Aquest esplai permetrà que els nens tinguin coneixença i estima a tota la Festa Major i una implicació molt més efectiva que l’actual. Aquest esplai no hauria de servir únicament per a tractar temes de Festa Major, sinó que, a més a més, s’hi aplicaria una educació en el lleure per a fomentar valors cívics, de convivència, d’inclusió social i d’estima cap a les tradicions sitgetanes i catalanes. Per a executar-ho, cal implicació econòmica per part de l’Ajuntament i la disposició d’un espai adequat, sempre i quan el Palau o l’Escorxador no estiguin adaptats. Aquest esplai ens permetrà regular l’accés dels infants als balls infantils, ja que actualment hi ha una sobredimensió desmesurada i gens efectiva.

JOAN PLANAS I ROCA “EN MIRU” Lambert Gràcia i Garcia Soci núm. 1 de la Colla Vella del Ball de Diables de Sitges

En Miru, quin personatge i quina gran persona. Jo vaig tenir la sort, el privilegi, l’honor i l’orgull de coincidir amb ell en la Colla Vella del Ball de Diables de Sitges durant 30 anys —primer, com a company i diable durant 19 anys; després, 11 anys com a cap de colla i Llucifer—. Ell n’hi va estar més de 60, ja que sempre que l’hi preguntava, no recordava mai amb exactitud l’any que va entrar a formar part de la colla. Jo, segons les converses que tenia amb ell, i havent vist algunes fotos antigues, vaig arribar a deduir que hi va entrar abans de l’any 1929; per tant, si fem els comptes i partim d’aquest any, i tenint en compte que es va retirar l’any 1991, veurem que, efectivament, la seva estada a la colla va ser de més de 60 anys, concretament 62 anys. Però la cosa no acaba aquí i, tot i que no ho puc constatar, sí que puc dir que, d’entre les converses que vaig mantenir amb ell, en una d’elles va semblar que li venia a la memòria, i va arribar a comentar, que el primer any que va sortir amb els Diables fou l’any 1924; però torno a repetir que això no ho puc assegurar, ja que no hi ha cap document ni fotografia que ho constati. Un altre gran tret definitori d’en Miru és que durant els últims cinc o sis anys d’estada a la colla se’l va considerar, segons una entrevista feta (si no recordo malament) pel diari El Periódico, el diable més gran —vell— de Catalunya en actiu, a la vora dels 80 anys. Durant aquells últims anys jo estava molt pendent d’ell, ja que de tant en tant se li n’anava la memòria i no coordinava gaire els moviments amb el que havia de fer; doncs, ja no tenia gaire encert a l’hora de trobar la punta de la metxa per a encendre la carretilla, l’havia d’ajudar a vestir-se i desvestir-se abans i després de les cercaviles i d’altres actuacions, etc.

En Miru fou també un gran company de tots els qui formàvem la Colla, començant pels diables i acabant amb l’últim timbaler, i ja no diguem de la canalla que feia els papers de l’Àngel i Sant Miquel: a ella li tenia una vertadera devoció i estima, sempre estava pendent de què feia i on estava perquè no li passés res. Pot ser que jo no sigui la persona més indicada per a explicar el que ve a continuació, però el que sí que us puc dir és que entre en Miru i un servidor es va crear un vincle d’amistat molt ferm; hi havia una estimació mútua, a la vegada que un gran respecte tant per part seva com meva, ja que, solament per la diferència d’edat, ell podria haver estat el meu pare, i jo tenia el deure i l’obligació de respectar-lo. De la mateixa manera que fins ara sols he parlat d’en Miru dels aspectes seriosos, també us puc dir que era una persona a qui li agradava molt la broma, i la gent de la colla no parava de fer-li passar bones estones en actitud simpàtica i, sobretot, amb respecte, ja que alguna vegada també s’enfadava, sense raó, i és perquè es pensava que se’n reien d’ell, i no era pas així, ja em preocupava jo que això no passés. Perquè us feu una idea de les bromes que se li feien sense cap tipus de maldat ni burla, recordo una sortida a les Escaldes i Engordany (d’Andorra la Vella, l’any 1988) en què en una de les actuacions vam haver de fer una encesa de lluïment damunt un empostissat, amb tanta mala sort que al Lluís Lago se li va encendre la bossa. Sort que va ser al final de l’actuació i sols portava tres o quatre carretilles. Automàticament i per inèrcia, tots vam saltar de dalt l’empostissat excepte una persona, que per la seva edat no es va veure capaç de saltar; i aquesta persona, quina va ser?, en Miru. Tots ens vam acostar a l’empostissat per ajudar-lo a baixar, però ell no s’atrevia a saltar, fins que, quan ho va fer, va ser amb tanta mala sort que no el vam poder subjectar bé: va caure i va topar amb la cara a terra, i es va fer un

tall al llavi. I aquí va començar la broma, ja que sabíem que era molt poruc amb les ferides i amb els metges, i quan li vam dir que l’havíem de portar a l’hospital per cosir-li el llavi amb filferro, Mare de Déu què li vam dir; va començar a plorar i a dir que no volia anar a l’hospital de cap de les maneres, però al final jo vaig aconseguir fer-li entendre que li deien de broma i que no li farien res del que li estaven dient. Al final em va fer cas i el vam portar a l’hospital perquè el curessin. Però la cosa no es va acabar aquí, ja que qui li va gastar la broma, en Rafel Micó fill —malauradament traspassat l’any 1990—, era una persona que estimava i respectava molt en Miru, però aquest s’ho va prendre tan malament que fins i tot va deixar de parlar-li durant uns mesos, fins que un dia vaig prendre la decisió d’intercedir entre ells dos, donant les explicacions oportunes a en Miru, cosa que va entendre, dient-li que sols va ser una broma de paraula, i va tornar a regnar l’amistat entre ells dos. I per acabar de parlar d’en Miru, vaig a fer una última observació sobre la seva persona, i és que a més de bona persona, amable, respectuosa amb els altres, a qui li agradava la broma i menjar molt, també era algú a qui li agradava parlar de les seves aventures i que parlessin d’ell; i dic això perquè segur que, des d’on estigui, estarà extraordinàriament content i orgullós que una entitat com l’Agrupació de Balls Populars de Sitges hagi pensat en la seva persona per immortalitzar la seva cara en un cabeçut d’un dels balls de la Festa Major de Sitges.

CARTA OBERTA DELS FILLS D’EN MIRU Si miréssim molts anys enrere, ens vindria el record d’aquell Sitges tan bonic de quan vivien els avis, i només ells podrien explicar les emocions del que representava la Festa Major. El Sitges d’abans no era com el d’ara, és clar! Però els sentiments envers la festa segueixen sent els mateixos. Si intentem descriure la festa amb paraules, podríem resumir-la amb l’olor de l’alfàbrega, el repic de les campanes, el tro d’un coet... Tot això barrejat! I encara que estiguéssim a l’altra punta de Sitges, sabríem que és el gran dia de la Festa Major, és inconfusible, i tots la gaudim, sobretot quan som petits. Recordem que, quan arribava aquest dia, la casa del carrer de Sant Sebastià núm. 11 s’omplia de gent. La nostra mare, nerviosa, cosia els últims detalls: unes cintes o algun cascavell; o enganxava una banya de diable al pare. Aquella olor de pólvora del vestit ens encantava! Quantes vegades haurem vist com el pare agafava entre les mans la maça pintada de colors i l’encenia per tirar el primer coet, el més celebrat! Després vèiem passar tota la festa pel carrer mateix i, quan passaven els diables, el pare aixecava la vista al balcó i ens dedicava amb un somriure un parell de petards. Tots a casa hi participàvem, sempre hem gaudit de tots els balls, i això ha passat de pares a fills, i d’aquests als néts. El pare, l’avi Joan, en Miru —com tots el coneixíeu—, era un home alegre i afectuós, pacient i amic de tothom, bona persona i que demostrava com s’estimava la festa. La prova és que fins al final de les seves forces va gaudir de la festa com a diable, i així aconseguí el reconeixement de diable més vell de Catalunya. Molts recordareu que durant els últims anys de la seva vida, quan vivia a l’Hospital, encara li feien l’honor de poder recitar el vers de la Diablessa, i, tot i que es menjava paraules, la il·lusió no la perdia:

No t’espantis, Llucifer, que seré ton nord i guia, coratjosa lluitaré amb t’amable companyia. Vora teu la Diablessa, contra Déu combatirà. Tu sent amo, jo mestressa, el pecat triomfarà. Tan sols ens queda manifestar l’agraïment de tota la família pel reconeixement; per a nosaltres és un gran honor que la seva imatge es commemori eternament en un capgròs. Ens farà sentir orgullosos i emocionats cada vegada que el veiem. Gràcies de tot cor.

CARTA OBERTA DELS NÉTS D’EN MIRU Si haguéssim de triar una instantània que representés què és per a la nostra família la Festa Major, segurament seria aquesta: l’instant que l’avi Joan ens agafava en braços i ens posava sota la capa de la Diablessa. Els nervis, el cor a cent, la cara tapada amb la capa de sac —que tenia una forta olor de pólvora— i, de sobte, sentir com un xiulet ensordidor girava damunt el cap. Era el coet girant sobre la maça, i sentíem la veu de l’avi dient-nos a l’orella: «no miris enlaire!». Fins que llavors sentíem: pum! Final. Ja tornàvem a tocar a terra. Llavors miràvem amunt i vèiem l’avi orgullós dels seus néts, perquè ell ens estava transmetent la passió per la festa i ho veia en la il·lusió dels nostres ulls. Aquesta sensació de seguretat i perill alhora, l’adrenalina d’un nen quan està tan a prop del foc, és el que ens feia estar orgullosos de tenir com a avi el diable més vell de Catalunya!

A partir d’ara, encara ens serà més fàcil sentir que l’avi està entre nosaltres i podrem ensenyar als besnéts qui era l’avi Miru! És el millor regal que li haguéssim pogut fer, ser perenne, i ballarà entre nosaltres mentre duri la festa, sense plors ni llàgrimes, ballant, rient, gaudint de la festa. Així era en Miru, una festa!

Quan a les dotze del 23 d’agost comencem a sentir el toc de matinades, no podem evitar que ens surtin llàgrimes dels ulls. És una barreja de sentiments, és l’emoció que ja hi tornem a ser, ja ha arribat el gran dia dels sitgetans i, és clar, de trobar a faltar l’avi. Sabem que ell segueix entre nosaltres. En cada coet que tiren cada un dels diables hi veiem una part d’ell, i segurament perdurarà en el temps, atès que l’avi Joan es va encarregar d’ensenyar a tots els seus fills i, després, a tots els seus néts, la magnitud de la festa. Ens va ensenyar que la festa l’has de viure intensament, amb cap, seny i collons! I, sobretot, amb respecte: és una tradició de molts anys i només així perviu en el temps. L’avi Miru no veia mai el moment de penjar les espardenyes, encara no sabem com tenia la força, amb 85 anys, per fer totes les processons de la festa. Mai vam sentir que sortís de la seva boca un «estic cansat»; per ell, no suposava cap esforç fer totes les sortides, i mai vam sentir que tingués una preferència, ans al contrari, parlava de la màgia de cada una d’elles, totes amb el seu encant: l’emoció de la sortida de les dues, la intensitat de la Processó Cívica, l’espectacularitat de la Baixada per les escales de la Punta, la llum a trenc d’alba de la Matinal, la solemnitat de la sortida d’Ofici, l’emoció de la processó de Sant Bartomeu... L’estimació pura, senzilla i orgullosa de la Festa Major. Aquests sentiments són els que el nostre avi ens ha transmès per la festa, tant als que participem activament en algun ball de la festa com als que la seguim i gaudim com a espectadors. L’avi Miru ho va aconseguir, ens va transmetre un sentiment, el sentiment de festa.

50 ANYS DE GEGANTS AMERICANOS Ara fa mig segle arribaven a la nostra vila els Gegants Americanos, uns gegants que representen dues peculiaritats: d’una banda, tenen una simbologia estrictament local i, de l’altra, van ser finançats per una empresa nord-americana, Pepsi-Cola. Aquests gegants van ser construïts amb la determinació de representar «los americanos o ‘indianos’ a su regreso de América, estampa clásica de un Sitges no muy lejano». Així doncs, l’objectiu de la seva construcció respongué a la voluntat d’elevar a la categoria de gegants la generació d’americanos vuitcentistes sitgetans que de molt joves havien anat a Cuba o Puerto Rico a treballar i estalviar fins a l’últim peso, i que retornaven a la població que els havia vist néixer per passar-hi els darrers anys de vida i gaudir d’un merescut descans. Per a construir els nous gegants, es va dur a terme una operació que va ser anomenada «Operación nuevos gigantes» amb l’objectiu d’engrescar la mainada a col·laborar en la construcció dels nous gegants i fer-los realitat.

Representació de l’esquema que calia seguir per aconseguir fer realitat els nous gegants. L’Eco de Sitges, 6 de juny de 1965.

L’empenta del projecte va sorgir de l’aleshores president de la Comissió de Festes, el senyor Samuel Barrachina, que feia molt temps que volia disposar d’una altra parella de gegants que acompanyés els gegants de la vila en les festes patronals, però l’impediment econòmic sempre s’interposava i no podia realitzar el seu projecte. Amb la seva perseverança va aconseguir que la seva ambició fos satisfeta, fent que algú acollís amb interès i estima la seva idea. La mediació de Josep Mirabent i Magrans va ser cabdal perquè l’empresa Pepsi-Cola, de la qual n’era el representant comercial a la vila, financés el projecte. Els gegants Negritos de Tarragona podrien ser una possible font d’inspiració per a la construcció dels nous gegants. Cal destacar una data, el 1963; aquell any foren convidats a participar en la festa major de Sant Bartomeu els gegants Negritos i el Magí de les Timbales, una petita mostra de la Festa Major de Tarragona.

Els Gegantons Negritos de Tarragona a Sitges. Festa Major de 1963.

Podem deduir, doncs, que amb la idea de construir uns nous gegants i després de la visita dels gegants Negritos es va acabar de perfilar la idea de com havien de ser. Uns aspectes que ho corroboren són l’aparença i l’estructura ultramarines que tenen. Els Gegants Americanos van ser construïts al taller El Ingenio, un taller històric d’on han sortit gran part dels gegants i capgrossos d’aquest país, situat al carrer de Rauric de Barcelona. El disseny va ser obra de Llorenç Picas i Cardó, conegut per la seva destresa a l’hora d’il·lustrar pergamins i dibuixar les catifes de flors del segon tram del carrer de Jesús. Picas va comptar amb la col·laboració de Josep Muntañola com a dirigent del projecte. Un cop enllestida la construcció, el resultat va ser una parella de gegants d’uns tres metres d’alçada, la geganta, i una mica menys, el gegant, ja que només té mig cos. Aquest fet el fa peculiar i l’agermana amb els Gegantons de Tarragona i de Valls, que també són d’aquesta tipologia de gegant. El vestuari recreava la moda de les Antilles del segle XIX. El vestit del gegant era ratllat, amb el fons blanquinós i franges molt primes de color verd; la camisa era blanca amb brodats característics de l’època. Com a complements duia un corbatí gris fosc i un barret jipijapa ornamentat amb una franja negra. A la mà esquerra hi duia un bastó, i a la dreta un cigar havà. En algunes sortides, el gegant duia un exemplar de L’Eco de Sitges sota el braç o en una mà. La geganta vestia, originalment, una faldilla estampada de color verd, amb una combinació blanca i una brusa rosada amb volants, també, blancs. Al cap duia una pamela farcida de plomes i flors de roba. A cada braç portava un guant blanc, llarg fins al colze. Amb la mà dreta subjectava una petita ombrel·la, la qual, de tant en tant, era substituïda per un ram de flors; a la mà esquerra hi duia un mocador.

Els Gegants Americanos als anys seixanta. FONT: Eugeni Focano. El diumenge 22 d’agost de 1965 van ser presentats en societat a les sis de la tarda al pati de l’Escuela Nacional Esteve Barrachina (l’actual CEIP Esteve Barrachina), en una gran festa infantil que va comptar amb focs japonesos, pallassos, jocs i viatges en l’helicòpter de Pepsi-Cola per als nens que havien lliurat cinc pessetes i cinc taps de Pepsi. Cap a les set del vespre, acabada la festa infantil, va sortir des de l’escola una cercavila amb els Gegants Americanos, la mainada que els acompanyava i una colla d’automòbils que anaven repartint caramels en direcció al Baluard. En arribar al Cap de la Vila van ser rebuts pels Gegants Vells i els seus padrins: Elvira Grau, esposa de Josep Ferret de Querol, l’aleshores alcalde de Sitges; i Josep Mirabent i Magrans, un dels principals artífexs dels gegants. Després de la rebuda al Cap de la Vila, la cercavila es va dirigir al Baluard, passant abans pel domicili de Samuel Barrachina. Un cop arribats al Baluard, van ser beneïts pel rector de la parrò-

quia. Finalment, i per posar punt final a la festa, la comitiva es va dirigir a la plaça de l’Ajuntament, on les dues parelles de gegants van dedicar una ballada a les autoritats simultaniejada amb un castell de focs artificials. En acabar, es va celebrar al Saló de Plens l’acte de lliurament dels nous gegants a la vila de Sitges. L’encarregat va ser Xavier Carbonell i Coll, aleshores un nen; per fer-ho va llegir un petit parlament en nom del president de la Comissió amb el qual mostrava l’alegria per l’arribada dels nous gegants, que feia encara més gran el tresor de la tradicional Festa Major, i felicitava els artífexs del projecte, els nens i nenes de Sitges per la seva aportació i l’entusiasme amb què havien acollit els nous gegants, i els padrins per acceptar apadrinar aquelles nobles figures. Després dels agraïments, i en nom de la Comissió de Festes, va fer entrega de la nova parella de gegants a la Corporació Municipal perquè poguessin participar en totes les festes solemnes i constituir, junt amb els gegants vells, una autèntica família que passegés pels carrers de Sitges com a símbol del que ha de ser sempre la gran família sitgetana. El 22 d’agost d’enguany fa cinquanta anys de tots aquests fets, cinquanta anys de Gegants Americanos! Uns gegants que han arribat als nostres dies. Genuïns, alegres i festius, són l’ànima de la festa i la seva alçada els acosta a la mainada. Gràcies a totes les persones que anònimament han fet possible que aquests gegants encara perdurin, a tots els seus geganters i geganteres. Han passat molts moments, bons i delicats, moltes restauracions, canvis de vestuari, etc., però aquí estan, i tenen l’honor de continuar connectant tant amb els vailets com ho van fer des del primer moment. En Panxito i la Panxita estan preparats per estrenar nous vestits, celebrar el seu 50è aniversari i continuar fent història al costat dels més petits, que, com ells, sovint són els més grans.

Aspecte actual dels Gegants Americanos, després de la darrera restauració, amb noves perruques i a l’espera dels nous vestits.

Per molts anys!

Pere Juventí Balcells Recha Bibliografia: MARZAL i ORTIZ, Miquel. «Els gegants de la Pepsi-Cola: trenta-cinc anys dels gegants americanos». La Xermada, agost de 2000, núm. 16, p. 8-12. MARZAL i ORTIZ, Miquel. «Operación nuevos gigantes». Programa de la Festa Major de Sitges, 2005.

AVINGUDA CAMI DE LA FITA, 44 08870 SITGES

T 677 478 415 M FITAGAR@HOTMAIL.COM

JA HAS APADRINAT UN MORTERET? ELS PERQUÈS DE L’ÈXIT DE LA CAMPANYA DE MICROMECENATGE “APADRINA UN MORTERET” Alba Gràcia i Pañella Membre de la Comissió Municipal de Festa Major L’any passat, una de les novetats de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, liderada per Aroa Llorens, va ser la campanya de micromecenatge «Apadrina un morteret», amb la qual cada sitgetà, sitgetana o foraster que volgués participar-hi apadrinava un morteret a un preu simbòlic per fer la traca final del castell de focs de Sitges més gran mai vista, escoltada i sentida. El número assolit va ser de cinc-cents morterets. Cinc-cents: un èxit total. A la Comissió, el grau de satisfacció va ser immillorable. Creiem que petites iniciatives com aquesta fan que els vilatans i vilatanes s’involucrin en la preparació de la festa. Hem de mostrar al poble que la festa es fa entre tots i que les maneres de participar-hi són d’allò més variades. La feina, perquè l’oferta sigui per a diferents perfils i grups d’edat, recau en les nostres mans, la Comissió i les entitats que organitzen activitats. La feina, perquè la festa tiri endavant, recau en les mans de tots. És per això que enguany s’ha tornat a llançar al carrer aquesta campanya, aquesta porta oberta als sitgetans, sitgetanes i veïns perquè participin en la festa. Qui serà el padrí o padrina més jove? Qui serà el padrí o padrina més veterà? Qui tindrà més morterets apadrinats? Arribarem al morteret número mil? Esperem que sigui tot un èxit com l’any passat.

Però per què aquesta gran acceptació entre el públic? Què té Sitges que s’estima la pólvora? Què té la pólvora que s’estima Sitges? PRIMER AVÍS. La «pirotècnia» és sinònim de festa, de celebració, d’alegria. Als Països Catalans, com a altres zones del planeta, hi ha un gran vincle entre l’art del foc i les festivitats. SEGON AVÍS. On trobem la pólvora? A les falles de València, a la Patum de Berga, a l’Aquelarre de Cervera, al piromusical de la Mercè, als concursos pirotècnics com el de Blanes o Tarragona, i, per sobre de tot, a totes les festes majors de centenars de ciutats, viles, pobles i barris. TERCER AVÍS. Si fem un recorregut pel calendari festiu sitgetà, trobem ramillets de focs, morterets, carretilles, traques i, en definitiva, pólvora quasi cada mes de l’any. COMENÇA EL CASTELL DE FOCS. Pel gener, algunes cavalcades han estat acompanyades de focs de colors, els quals volen suggerir tota la màgia d’Orient per a deixar bocabadats els més petits. Pel febrer, el Carnaval; quants arribos i enterros han estat acompanyats d’un ramillet de castell de focs? A principis de març, el ral·li de cotxes antics avisa de la seva arribada a Sitges amb l’explosió de morterets. RAMILLETS DE PALMERES DAURADES.

Amb la calor arriba Sant Joan i, com a tot Catalunya, els principals protagonistes són el petard, el coet i la pólvora, això sí, acompanyats de coca i cava. En el cel sitgetà es crea una teranyina de focs artificials que està connectada per desenes de terrats. Sant Joan també és la festa del barri del Poble Sec, i, en la revetlla, el petit, però no per això menys especial, castell de focs comença a escalfar els motors del cel sitgetà. «OH! QUE BONIC!» I per Sant Pere, és el torn del barri de les Cases Noves, festa en la qual tenim un dels punts més calents d’aquest calendari de pólvora sitgetana: el correfoc de les Cases Noves, el qual enguany ja celebra la XXXV edició. SAUCE LLORÓN PLATA. I pel juliol? La processó marítima del Carme és acompanyada d’explosions d’R-15 durant el seu recorregut per mar. L’estiu avança i ens plantem al dia 5 d’agost, dia de la festa de la Verge del Vinyet. El castell de focs que clou aquesta celebració ja fa olor de pólvora de Festa Major. I arribem al 23 d’agost. El foc és present a la vila, i des de les dues del migdia, abans que surtin els balls i entremesos, vint-i-un morterets són les salves d’ordenança, el toc d’inici de la Festa Major, el tret de sortida de les trenta-sis hores d’infart. Mentrestant, però, al Baluard, a la Fragata i als espigons ja s’està muntant el Castell de Focs, amb majúscules, la nostra perla més preuada. CARCASSES DE DIBUIXOS PLANS. «AQUESTS SÓN NOUS, OI?» I mentre els balls i autoritats, públic i músics van a buscar el sant a casa del pendonista, els tècnics de la pirotècnia ultimen les últimes connexions. I arribem a les onze de la nit. Durant quaranta-cinc minuts, Sitges està a les fosques, però il·luminat com mai. L’endemà, el foc segueix cremant, les carretilles segueixen petant i, a les acaballes de la processó, una última i emotiva exhibició pirotècnica esclata al Baluard davant el sant. CANDELES ROMANES DE COLORS. I sense adonar-nos-en, ens plantem al setembre. Per Santa Tecla, novament, doncs, els morterets anuncien la festa i les carcasses s’alcen al cel per a aquells que volen gaudir d’un castell de focs «més íntim», «més nostre». FOCS AQUÀTICS. Amb l’arribada de la frescor sembla que la pólvora hiverna fins a l’any següent. Però no per això algun cap de setmana esporàdic deixem de sentir algun ramillet, algunes carcasses o algunes traques que recorden la vinculació de la pólvora amb els sitgetans i Sitges. CASCADA DES DEL BALUARD. Veiem, doncs, com la pirotècnia és un dels pilars de la festa sitgetana. És visualment lluminosa, sorollosament estrident. Però som conscients de la feina que hi ha al darrere? FUM. Des del disseny fins a la confecció dels embolcalls, amb les boles de pólvora de color cautelosament distribuïdes dins la carcassa; el transport fins a la Fragata i el Baluard; el transport i la distribució dels centenars de sacs de sorra que es necessiten per subjectar els tubs; i un llarg etcètera. I tot per quasi tres quarts d’hora d’art aeri, volàtil, fungible. INCENDI DE LA PUNTA. Som conscients del cost econòmic que té un castell de focs d’aquestes característiques? Quants debats s’han fet sobre la despesa que generen tants kilograms de pólvora tirats en tan poc temps? Allò que no es qüestiona mai és la mateixa existència del castell de focs, dels ramillets, dels morterets. TOC DE TIMBALS AMB TRONS. LLETRES A LA FAÇANA. Què tenen els morterets, coneguts pels amics com a marrons, que són tan propers? Tan familiars? Es pot assegurar que el morteret és el representant de la pólvora, el seu portaveu. Senzill, efectiu, genuí i tradicional. MÉS FUM. Segurament, des de ben petits que la paraula ‘morteret’ ronda converses entre pares i fills, entre cosins, entre veïns i veïnes, entre amics i amigues; ronda converses entorn de la Festa Major

i de Santa Tecla, entorn de festa. I si ens posem a analitzar aquesta mena de coet, podem veure que és d’allò més senzill: segons el DIEC, és una ‘peça cilíndrica de ferro closa en el fons que es carrega de pólvora i es dispara en senyal de festa’. Sense color, sense parafernàlies, sense pompositats. Senzillesa que recorda l’austeritat de festes majors passades. Però no per això menys important. No per això menys efectiu a l’hora de cridar a la Festa. PALMERES DE COLORS. Quan un morteret esclata al cel, el so sec, ensordidor, es contraposa amb el nuvolet blanc que deixa l’explosió, suau, esponjós, efímer. Si pensem, per exemple, en la sortida de les dues de la vigília de Sant Bartomeu, és fàcil que la imatge idíl·lica que apareix en la imaginació sigui el cel blau intens, el campanar i el rellotge des de la plaça de l’Ajuntament, rodejats d’un seguit de punts blancs que es van difuminant a mesura que esclata el següent morteret. M’atreviria a dir, doncs, que el morteret és la peça de pólvora que esclata al cel preferida pels sitgetans i sitgetanes, sempre, però, amb el permís de la carretilla, la qual té el seu terreny de joc en els carrers del poble. DESENES DE CARCASSES DE COLORS. L’origen del morteret està relacionat amb el món militar. Un morter és un element d’artilleria de gran calibre, destinat al llançament de bombes seguint trajectòries corbes. És possible que l’etimologia i el significat hagi evolucionat del món militar. SERPENTONS XIULADORS. Recordem que la pólvora en si es va inventar per ajudar els exèrcits xinesos al camp de batalla al segle VI. I la utilització d’aquesta química en el divertimento també va ser liderada pels xinesos a partir del segle XV. TRACA FINAL AL BALUARD. A partir de 1830, data del primer testimoni escrit d’un castell de focs en la Festa Major de Sitges, podem presumir de tenir pólvora al cel. Aquesta inclinació del nostre poble per la pirotècnia ha creat un context idoni per a elaborar un dels millors castells de focs de Catalunya. L’escenari immillorable (la Fragata, el Baluard, la Punta, les escales, els espigons i el mar) i la vinculació del pirotècnic d’aquests últims 50 anys (Isidre Pañella) són els ingredients que falten en aquesta recepta d’èxit.

TRACA FINAL DES DE LA FRAGATA. El públic de Sitges és exigent. Està molt educat en l’art de la pirotècnia; possiblement té una de les millors galeries on s’exposa pirotècnia; el que tenim a Sitges és pirotècnia d’alt nivell, innovació, estètica visual. I aquesta experiència com a públic es va veure reflectida en l’èxit de la campanya «Apadrina un morteret».

PRIMER MORTERET. Aquest any tornem a tenir la campanya de micromecenatge «Apadrina un morteret». Aconseguirem, entre tots, passar la xifra de cinc-cents morterets? SEGON MORTERET. Podrem assolir una traca final encara més sonada que la del castell de focs de Santa Tecla de 2014? TERCER MORTERET. Sigui com sigui, mentre hi hagi morterets esclatant al cel hi haurà festa, hi haurà alegria, hi haurà Sitges.

TRACA FINAL DES DE LA PUNTA. Recapitulant el perquè d’aquest èxit, podem dir que no n’hi ha un sol motiu: la vinculació del calendari festiu amb la pólvora; la connexió que hi ha entre els sitgetans i sitgetanes amb l’element més primitiu del castell de focs, el morteret; l’experiència i el paper com a públic d’un dels castells de focs més importants de Catalunya; i, potser el més important, l’estima dels nostres vilatans i vilatanes per les seves festes. 25

BALLS SITGETANS EN LES FESTES PENEDESENQUES DEL POBLE ESPANYOL, 1935-1936 Jordi Milà i Franco

Barcelona, cap i casal de Catalunya, viu entre els trasbalsos polítics i socials dels anys trenta un fenomen certament curiós i alhora contradictori. És la contraposició d’una ciutat moderna, que viu de manera intrèpida una bogeria que la col·loca al costat de les ciutats més modernes d’Europa, i una certa reivindicació de caràcter propi a partir de mostres d’expressions tradicionals. Així, les modernes manifestacions culturals de masses com l’esport, el cinema i les exhibicions de tot tipus, expressions merament urbanes i cosmopolites, es veuen forçades a conviure amb reivindicacions autòctones, amb tradicions pròpies d’origen interior i merament rurals. I és en aquesta ciutat embogida on, l’any 1935, un seguit de personatges d’origen penedesenc, residents tots ells a Barcelona, enceten el que vol ser un casal penedesenc a la ciutat comtal que doni visualització a aquesta part de país en la nova urbs en què s’està convertint Barcelona, i que afavoreixi els interessos d’aquesta zona. Així neix la Casa del Penedès, una entitat adherida ja d’entrada a la Federació Comarcal de Catalunya i que tenia com a objectiu aplegar els penedesencs residents a la ciutat comtal que s’estimaven tot allò que fes referència al Penedès, «amb un nexe de germanor i de solidaritat fecunda». Entre les personalitats que conformaven la junta directiva trobem noms destacats de la cultura penedesenca com: Joan Ferret Navarro, Josep M. Escofet Milà, Joan Pascual Canyis, Manuel Pardas Amat, Narcís Cuyàs Parera, Jaume Valero Ribas, Josep Estalella Graells, Pere Mas Parera, Pere Grases González, Josep Ivern Salvó, Joan Vidal Salvó, i el sitgetà Salvador Soler Forment. La presentació en societat d’aquesta entitat es féu el 16 de juny de 1935, en el marc d’una jornada festiva al Poble Espanyol de Montjuïc. La intenció era fer una mena d’aiguabarreig d’una festa major pròpiament penedesenca a la ciutat comtal, amb la participació dels municipis d’aquest territori. Aquell acte festiu, conegut com la Primera Festa Major del Penedès, guiada sota el patronatge artístic de la Junta de Museus de Catalunya, servirà, doncs, de posada de llarg de l’associació. Així ho anunciava el programa: Per tal de celebrar la inauguració de les seves tasques socials, la CASA DEL PENEDÈS ha volgut trasplantar al Poble Espanyol de Montjuïc tots els elements tradicionals de les festes populars del Penedès emmarcats en una FESTA MAJOR PENEDESENCA. 26

L’abigarrat conjunt de balls i danses i de multituds de gralles i fluviols, de timbals i manxes borregues, de coets i cascavells, de músiques i tritlleigs de campanes, d’espinguets i d’estridències, esbojarradament concordants en joia, que donen color i joia a les típiques Festes Majors de la nostra Comarca, seran enquadrades per uns moments en aquesta delícia del Poble Espanyol. El programa començava a les tres de la tarda amb un repic general de campanes i una sonada tronada, que anunciaven l’inici de la jornada festiva. Tot seguit, una cercavila de tots els balls i entremesos participants amb la banda Els Escolans, de Sant Sadurní d’Anoia, recorregué els carrers, fent matinades i els balls representatius de cada element festiu. El Consell de la Casa del Penedès en comitiva sortí amb la banda per tal de recollir els il·lustres convidats presents en l’acte, entre ells l’alcalde de Barcelona, el Sr. Pich i Pon, i el de Sitges, el Sr. Olivella, així com els regidors sitgetans Canals, Julià, Montaner i Vendrell, i l’acte va culminar amb una exhibició castellera a la plaça. El programa incloïa també un concert a càrrec de la banda esmentada, amb el més selecte del seu repertori, i una audició de sardanes d’autors penedesencs. Culminava la part més intel·lectual de la jornada una conferència d’en Joan Amades sobre una temàtica festiva penedesenca. Cap a les sis tingué lloc el Concurs de Balls de Bastons. I, en acabar, la comitiva recollí la bandera de l’associació per dur-la fins a la Casa de la Vila, on, solemnement, tingué lloc l’entrada de la bandera, enmig d’una actuació conjunta de tots els balls alhora, amb castell de focs inclòs. Durant tota la tarda hi hagué venda de productes típics penedesencs, com els borregos vilanovins, els bufats del Vendrell, les coques de Vilafranca, i la Malvasia i les escumes sitgetanes. Malgrat que el temps no acompanyà gaire, la tarda se salvà climatològicament i es pogueren dur a terme totes les activitats previstes, amb bona afluència de públic. De fet, de Sitges acudí força gent a veure-les, atreta probablement per l’emplaçament on es desenvoluparen els actes.

La representació local Els balls participants foren, a més dels bastoners participants en el Concurs, els Gegantons i la Mulassa de Vilanova; els Xiquets del Vendrell; el Drac i el Ball de Gitanes de Vilafranca; els Diables de l’Arboç, i la Moixiganga de Sitges. Aquest darrer ball fou ovacionat, com no podia ser d’altra manera, ja que «despertà l’entusiasme de la multitud, per ésser una dansa poc coneguda fora del redós de la vila». El setmanari El Baix Penedès afirmà: «La Blanca Subur, la riallera Sitges, col·laborà amb la seva Moixiganga, que és un component de xicots amb una serietat estoica, els quals componen ràpidament i amb llestesa uns quadres plàstics, la majoria d’un caient religiós i atractiu... S’emportaren moltes simpaties». Com a curiositat, també hi intervingué en Rupert Roca, en qualitat de nunci municipal, qui féu el pregó de l’acte per tot el poble, amb la solemnitat i la rigurositat que implica aquesta tasca. La revista Mirador inclogué aquesta nota en un cert to humorístic en relació als drets d’autor:

paternitat! —Nada, que a lo menos les va a costar cien pesetas! —I qui els cobrarà aquests drets? —El Nuncio! En Rupert Roca, pregoner de Sitges, cridà, amatent: —Fet!

Concurs de Balls de Bastons Un dels plats forts d’aquella tarda fou el Concurs de Balls de Bastons de poblacions penedesenques, en el qual estava en joc l’orgull de ser reconeguda com la millor colla del Penedès, a més d’uns gens menyspreables premis en metàl·lic. Hi prengueren part les colles de Gelida, Llorenç del Penedès, Sant Pere de Ribes, Sitges, Sant Pere de Riudebitlles, Masquefa i Montblanc. Les colles que havien de prendre part en la cercavila, el Concurs i la desfilada final, havien de fer dos balls propis, una pavana i un altre ball de lliure elecció.

Que surti l’autor! Un representat de la Sociedad General de Autores es presentà a la Casa del Penedès amb aire de manaia: —Vengo a que declaren los bailables que se ejecutarán domingo en el Pueblo Español. —D’això ja se n’encarrega el director de l’orquestra. —Bien, bien; pero yo vengo por las danzas populares. —Però, sant cristià, si no hi ha ningú que pugui atribuir-se’n la

En primera posició quedà la colla de Gelida, que s’emportà el títol de campiona del Penedès 1935, amb copa i 400 pessetes; la segona posició fou per a la colla de Sitges (la dels joves), que s’emportà 250 pessetes; i la tercera fou per a la de Montblanc, amb 125 pessetes. Llàstima que el reglament no inclogués quins eren els paràmetres que farien prendre la decisió al jurat —compost per

personalitats de la qualitat de Pau Casals, Enric Morera, Joan Amades, Joaquim Folch i Torres, Francesc Pujols, Joan Ferret Navarro, i Jaume Valero Ribas—, perquè diu la veu popular que els bastoners de Llorenç del Penedès quedaren en la darrera posició per portar brodat a la seva bandera l’escut fejocista (de la Federació de Joves Cristians), cosa que, segons ells, no agradà al jurat. La realitat és, però, que, tot i entendre que en aquells anys les qüestions religioses no estaven excessivament ben vistes, costa de creure aquesta explicació, tenint en compte la composició del jurat.

la Vella i la Jove. Aquesta darrera guanyà el concurs, mentre que la vella quedà en quarta posició, culminant una bona participació, doncs, de les colles sitgetanes. Sembla, però, que la participació de les dues colles sitgetanes no fou pas una qüestió tan simple. Les rivalitats, sempre presents entre colles d’una mateixa localitat, hi tingueren a veure en la doble participació sitgetana en el Concurs. La revista Mirador recollia l’11 de juny de 1936 aquesta nota en un evident to irònic: L’honor del carro

La diada acabà constituint tot un èxit. La premsa en recollí notes, reportatges gràfics i fins i tot Radio Barcelona féu la retransmissió dels actes durant aquella tarda. Una gran tarda que algun mitjà definí com «la síntesi de totes les festes majors del Penedès». L’any següent, el 1936, i atès l’èxit aconseguit en la primera edició, es repetí l’acte, però donant-li un aire més lluït i intercomarcal. La jornada, que portà el nom de Diada de les Comarques, se celebrà el 14 de juny i tingué, a més de la intervenció d’origen penedesenc, d’altres, com la representació d’una boda tradicional pirinenca. El programa incloïa, al matí, repic de campanes, tronades, matinades, celebració de noces de muntanya, el Concurs de Gralles (Pau Casals) i una desfilada de bastons. A la tarda tingueren lloc els concursos de bastons (Generalitat de Catalunya) i de Castells (Casa del Penedès), a més d’altres exhibicions, demostracions i castells d’artifici que arrodoniren la jornada. A Sitges, però, la coincidència de la jornada amb un altre acte (l’homenatge a Rusiñol en el cinquè aniversari de la seva mort), féu minvar el volum de gent que es desplaçà a Barcelona per a veure-ho. Per contra, l’actuació dels balls sitgetans fou aquell any tot un èxit. Convocat novament el Concurs de Balls de Bastons, i convertit en Premi Generalitat, hi acudiren les colles de Gelida, Sant Pere de Riudebitlles, Masquefa, Llorenç del Penedès, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú, l’Arboç, i dues de Sitges,

Al concurs Casa del Penedès de Balls de Bastons de l’any passat, s’endugueren la copa i el diploma els bastoners de Gelida, amb gran disgust dels bastoners de Sitges, que ja la tenien coll avall. Els sitgetans se’n disculpaven: —És clar, com que hi han anat els joves! Ja ho veurem, l’any vinent, quin paper més lluït que hi farà la colla dels vells! Però la colla dels joves diu que són ells mateixos els qui s’han de reivindicar, i és per això que diumenge vinent, a la tarda, al Poble Espanyol de Montjuïc, la competició serà doble: els bastoners joves de Sitges, a més de voler batre els de Gelida, Llorenç, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Riudebitlles i Masquefa, volen esclafar els veterans del seu poble. Francesc Pujols, en saber-ho, ho justificà: —No hi tinc res a dir: es tracta de l’honor del carro! L’acte tornà a ser tot un èxit de gent, malgrat la pluja que al final de la tarda desvirtuà algun dels actes previstos. Finalment, com tantes coses, la guerra estroncà la continuïtat d’aquestes expressions populars, que probablement haguessin calat en la societat barcelonina com una jornada d’esbarjo i descoberta d’elements populars. Bona Festa Major!

CONVERSA AMB QUATRE PRESIDENTS DE LA COMISSIÓ DE FESTA MAJOR I SANTA TECLA Maica Díez i Alcón Vocal de la Junta Directiva de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges

Cito quatre presidents de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla de Sitges que amb puntualitat britànica es disposen a parlar sense embuts sobre la Festa Major, aprofitant que aquest espai estrena nova imatge. Josep Casanova, Joan Marsal, Ramon Soler i Siscu Rosell formen part del grup de sitgetans que han tingut a les seves mans la gestió de la Festa, la més important del nostre calendari festiu, la que celebrem en honor del nostre patró, sant Bartomeu, cada mes d’agost, amb la responsabilitat de protegir-la i millorar-la, conceptes que molt sovint es contradiuen, però que es necessiten. Mirant-los, de seguida tinc la impressió que la trobada els dóna alegria i que estan disposats a dir el que pensen amb un somriure, i així és. El primer a parlar és en Joan, i agafa la directa, tal com és ell.

Des de la distància, què valoreu dels vostres mandats? Què va tenir i no va tenir de bo la vostra presidència? Joan: Jo m’ho vaig passar molt bé, i vaig tenir una comissió collonuda. El primer que vaig fer va ser dir-li a en Matarussos que organitzés un sopar a La Masia per conèixer les persones que m’acompanyarien. Vam fer una feina molt maca i n’estic molt orgullós, tot i que jo no vaig acabar el meu mandat gaire bé: vaig tenir una experiència molt desagradable i no tinc un bon record dels alcaldes que em van tocar, no van estar al meu costat ni em van donar suport. Ah! I vaig tornar a treure la Matinal a les sis! (Comencen les rialles i les complicitats.) Siscu: Doncs nosaltres vam treballar de valent, vam fer més reunions que ningú i vam treballar amb els diners suficients, fent el que volíem. No ens va quedar res al tinter. El que sí faria ara és posar la Matinal a les set. Ho tinc molt clar! (En Josep riu més que ningú, recordant que en Siscu va estar en la seva comissió i en la d’en Marsal. És curiós que, exceptuant en Marsal, que no ho té clar, hi hagi un total consens envers l’horari de la Matinal!)

Ramon: Jo estic totalment d’acord amb posar la Matinal a les set. Nosaltres ens ho vam plantejar, però havíem fet tants canvis que no ens hi vam atrevir: vam incorporar el Ball de Cavallets a les processons, vam canviar el pregó de lloc i vam pensar en la possibilitat de portar un pregoner de fora de la vila. No hi podíem afegir un altre canvi. Jo sí que estic content amb els polítics que em van tocar, tot i que són els mateixos que els d’en Joan. I, sobretot, estic content amb els balls. Josep: Jo estic molt agraït a la meva comissió, i et recordo, Marsal, que tu la vas heretar de mi! Jo vaig fer venir caps de colla a la comissió, i al principi semblava que eren d’un altre bàndol, els preocupava només la seva colla i no el conjunt de la festa; ara sembla que això ha canviat bastant! Marsal: Tens raó que la vaig heretar, només li vaig afegir dues persones més. Era un bon grup que va treballar molts anys per la festa. Josep: Però jo estic d’acord amb tu Joan, tens tota la raó. Les comissions treballen per als polítics i ho fan gratis, i de vegades semblava que la història no anés amb ells! Tot i que el meu balanç és molt positiu.

Una paraula que pugui definir el vostre mandat. Ramon: Per les crítiques rebudes, agosarat! Josep: Innovació-revolució! Siscu: Professional, vam professionalitzar la Festa Major. Jo vaig aprofitar el fet d’haver estat en altres comissions i vaig intentar millorar allò que, segons el meu criteri, era millorable. Joan: Valent! Siscu: Ara la cosa ha canviat molt. En els balls, a hores d’ara, hi ha molta gent que ha passat per una comissió i que, per tant, sap la feina que comporta. Tots els balladors de la meva comissió van ballar amb les seves respectives colles, i jo era més útil enmig de les processons que al darrere. No ens calia cap policia per saber que havíem de tirar [endavant]. Tot això s’ha millorat. 29

Josep: La figura del president i de les comissions s’ha desprestigiat des dels balls, tot i que tens raó, Siscu, que ha millorat. Abans tot eren capelletes i cadascú només patia pel seu ball. A més a més, jo venia de l’Agrupació i tenia la sensació que estaven recelosos, com si els anéssim a prendre quelcom. Ramon: Jo estic convençut que, tot plegat, ha anat millorant perquè ha entrat gent jove a les comissions i als balls. Quasi totes les colles han fet el relleu natural que toca, encara que hi ha balladors que es resisteixen a deixar la colla i donar pas als més joves.

Què penseu de l’Agrupació? Quin paper ha de tenir en la festa? Ramon: Als anys noranta ja vam fer xerrades de la Festa Major al bar Pòker, vaig fer venir un representant dels balls de l’Ajuntament i un altre de l’Agrupació: en Lambert Gràcia i la Carme Comes; i jo ja vaig dir en aquella xerrada que «tots els balls de Sitges haurien d’estar sota el mateix aixopluc».

L’Agrupació i la necessitat d’unificar la festa és un altre motiu de consens, i aquí tots quatre presidents sí que van a l’una. Després de més d’una hora parlant de tot i més, me n’adono escoltant-los que són moltes més les coses que ens uneixen a tots plegats de les que ens pensem, i que la festa està viva; però, com pensen ells quatre, necessita una bona ITV i, com diu en Siscu, ara és el moment de tornar a posicionar-la i, potser, de rentar-li la carona. Cal una revisió eficaç amb totes les parts implicades que ens porti pel camí de la satisfacció a tots els sitgetans que, com en Josep, en Joan, en Ramon i en Siscu, ens estimem la Festa Major per dins i per fora, del dret i del revés. Ens queden moltes reflexions a la gravadora que aquí ja no tenen espai, records de qui no hi són, entrada de gralles, barrets de palla, etc., i moltes altres que intentarem posar en marxa i que han sorgit del consens de tots; però d’això us donaré compte en un altre moment. Moltíssimes gràcies a tots quatre per aquesta estoneta tan interessant i pedagògica. Ha estat un plaer! Bona Festa Major!

(Això seria el millor per a tots i per a la festa.) Joan: És clar que sí, ja fa temps que ho dic, jo, però hi ha massa gent dels antics balls a l’Ajuntament i a l’Agrupa que no dóna pas a la gent jove, que és qui pot canviar això. Josep: De fet, l’Agrupa va néixer amb aquest sentit, agrupar tots els balls de Sitges, i us recordo un fet que per a mi és molt important: va arribar un moment que el Palau del Rei Moro estava a punt de passar a mans d’un senyor alemany que el volia comprar, i jo vaig anar a veure en Jordi Baijet per mirar la manera de conservar-lo, i en Jordi va fer tots els possibles per comprar el Palau del Rei Moro per al poble de Sitges. Això es va pagar amb els diners de tots per fer quelcom per la festa. La idea era que hi fossin tots els balls, no només els de l’Agrupació! S’hi havien d’integrar tots, i d’això no s’ha fet res. Siscu: Jo tinc molt clar que s’acabarà fent. Només s’ha de posar fil a l’agulla i ser valents. Està clar que l’Agrupa ha fet una gran feina: a Sitges, tots els balls, siguin d’on siguin, surten al carrer impecables! En aquesta qüestió som els millors, i això ha sigut una feina importantíssima de l’Agrupació al llarg dels anys. 30

COSTUMS, DÈRIES, INÈRCIES I REFERENTS D’AVUI Marc Hill Travessar el Cap de la Vila mitja hora abans del punt del migdia d’un 23 d’agost pot resultar una experiència trepidant. Es tracta d’una original gimcana amb cables, tarimes, estiuejants desorientats i adolescents de la «colònia» que, en estat d’alerta i amb un got de tub a les mans, esperen la catarsi. Des del carrer de Sant Francesc irromp una agradable alenada d’alfàbrega més pròpia d’un altre espai temporal de la festa. Els més entremaliats improvisen un sarró de plàstic amb el qual cobrir les carretilles que complementaran l’actuació dels grallers. D’altres escalfen les espatlles que suportaran simulacres de gegants, castells o figures acrobàtiques de difícil classificació. Mentrestant els comerços s’afanyen a cobrir els aparadors amb nostàlgiques lones. La qüestió raurà a endevinar si per Santa Tecla encara restaran a disposició dels mateixos baixos de l’edifici o bé engreixaran alguna misteriosa i opulenta col·lecció privada. A les dotze, la cruïlla de carrers és un preciós arc de Sant Martí, barreja cromàtica esplèndida, enveja segura dels organitzadors del popular certamen de l’orgull celebrat a la vila durant el mes de juny. Moltes noies, potser fent al·lusió a les polítiques d’austeritat dels darrers anys, llueixen samarretes d’allò més escapçades. Els balcons es troben farcits de cares —i panxes— conegudes. La Comissió es deixa veure amb esperit col·laborador i aires intimidatoris. L’escenari dels protagonistes, però, tot i estrenar cada any coordenades, superfície i alçada, no permet fer arribar el so de les nostrades melodies més enllà de la tercera renglera del públic. Confiant que la repercussió d’aquest article no vagi més enllà de la crosta més incrustada, val a dir que, per a tots aquells interessats, la plaça de l’Ajuntament encara manté l’esperit de reducte infranquejable on la comunió entre músics i auditori pot ser titllada de pura química. Finalitzada l’apoteosi grallera, i abans que la cosa no s’emboliqui del tot, la sensatesa dicta d’anar a fer un most contundent, altrament anomenat dinar. Però no. En les nostres grans diades, els àpats conformen un dels aspectes més transgredits dels darrers lustres. Precisament, a l’hora del dinar de la vigília, els escuradents encara treballen com a conseqüència dels esmorzars de forquilla i ganivet duts a terme, hores abans, al voltant de concorregudes taules entre amics. En aquest sentit, la solemnitat a les cases pairals del pollastre amb llagosta o els canelons durant el migdia de Sant Bartomeu, ha estat relegada al record més romàntic i substituïda per revitalitzants becaines. Tan sols poques famílies i els capellans són l’excepció que confirma la re-

gla i encara celebren el dinar de Festa Major com Déu mana —i ben fet que fan—. Un capítol a banda mereix el dinar de Santa Tecla, amb la reunió dels integrants dels balls, quan, a força de digestius i si la tarda amenaça pluja, el relaxament pot jugar una mala passada en cas que no s’acabin acomplint les previsions meteorològiques. Amb tant desordre alimentari, el tipus es manté amb suc d’ordi. Encara bo que la set no s’acostuma a sadollar a cop de La Cubanita —bona pensada que no ha acabat de quallar— ni tampoc amb cava, amb el qual més d’un organisme ja s’ha empatxat després de presentacions, exposicions i pregons en què no s’ha perdonat cap copa. Així doncs, els establiments que disposen de tirador són llocs de culte aquests dies. Resulta irònic veure la pressa d’alguns per ser atesos o veure d’altres que, tot i no trepitjar el local en tot l’any, reclamen privilegis de clientela preferent, i si poden estalviar-se sufragar el dispendi, millor. La itinerància de la Processó Cívica propicia traçar una ruta tavernera diferent cada vegada. Retornant a l’arrencada oficial de la festa, vora les dues, tothom procura ocupar la seva posició. Els campaners tensen les cordes; els sardanistes, la majoria no practicants, s’estrenyen les mans; els geganters guarneixen amb flors les figures femenines de la nostra imatgeria; els col·leccionistes, esperitats entre la Palmera i el monument al Doctor Robert, intenten obtenir les poesies més diabòliques, i n’hi ha que encara se sorprenen de no trobar-hi les respostes del capitost dels inferns; els més desinhibits obturen el carrer Major per encomanar-se de l’energia dels intèrprets del folklore des de la primera línia de foc; uns balladors ja no novells qüestionen per enèsima vegada l’ordre correcte de les espardenyes acolorides. Alegria, sàtira, respecte, eufòria, il·lusió... Tot es barreja perfectament en aquests primers compassos. Aflora, l’orgull de dur un escut al pit; reviu, la rivalitat entre danses repetides; colpeix, el silenci sepulcral al Cap de la Vila, quan, amb fermesa, hi evoluciona la Moixiganga; evoquen un passat de record feliç, la intimitat i la serenor de l’Hospital; cohibeix les autoritats —atrinxerades al capdavant de la platea—, el camp de batalla verbal de l’Hort de Can Falç. Tot és qüestió de prioritats, sensibilitats i deixar-se guiar pels designis del cor. Amb el pas de les hores, el decaïment del suflé es va fent palès. Els qui han escollit aquesta data tan especial per a l’estrena marinera, tenyeixen el litoral sitgetà d’esnobisme. En molts 31

casos, la memòria del Castell de Focs es veurà emboirada pel vaivé de les onades. Això sí, de ben segur que molts padrins —de morterets—, sigui des de terra, mar o aire, esperaran vibrar amb l’esclat dels seus fillols, si la tècnica no falla, en el moment àlgid de l’espectacle pirotècnic. Després, entre carcasses, arriba la tan volguda i dolguda Baixada per les escales dels balls desordenats. Al cap d’unes hores, la Matinal posarà a prova la destresa de titulars i agregats a l’hora de sortejar desafortunades batalles campals. També seran examinades les habilitats de certes senyores en l’art de retornar a casa ufanoses del carregament aconseguit. Finalment, destacar que, si de debò es desitja gaudir d’una Matinal en calma, el carrer de Sant Josep o el carrer de Joan Tarrida ofereixen un paisatge desolador idoni per tal d’escometre l’esmentat propòsit. D’una revolada ens plantem a l’atapeït Ofici, amanit sempre amb la remor incansable dels timbals de les colles de foc. Ventiladors i ventalls funcionen a ple rendiment. Entretant, a fora, els infants gosen escurçar distàncies amb els personatges més alts i les bèsties més ferotges del poble. La clausura de l’acte litúrgic dóna peu a la desfilada de tot tipus de models d’ulleres de sol davant la Casa consistorial, i s’arrodoneix amb les pubilles que, tot violant el protocol, trenquen el blanc dels balls que representen habitualment. La gernació saluda l’octocòpter que pentina el cel, mentre encobreix alguna lipotímia, sense més importància, efecte dels excessos del dia anterior. El cant d’Els Segadors enerva esperits reivindicatius, evidencia memòries indecises i incomoda ànimes contrariades fins al punt de provocar flamarades virulentes en les xarxes socials. Després de la tempesta, a la plaça hi torna la calma, possiblement massa accentuada, si es mira des de l’òptica d’una minvada Jove de Sitges.

Els temps canvien i els cafès concerts han cedit l’espai a les tardes de discoteca que serveixen per donar la benvinguda a la diada del sant patró a moltes i molts que han decidit fer cura de son durant les hores més caloroses. N’hi haurà que preguntaran a quina hora comença el correfoc, fent òbvia referència a la processó, en la qual el ball del ciri i el ball de les autoritats agafen especial protagonisme i són homenatjats simpàticament per l’afició desfermada que, a ritme de Chocolatero, fa passadís al seu pas per davant el Roy. A El Cable no hi cap ni una agulla i s’hi exhibeixen diables i percussionistes, junts i per separat. El got de cervesa volador immortalitzat en el documental de capçalera reflecteix la passió del moment. A la Ribera, gegants i cobla endolceixen la marxa que avança inexorable. Els amants de la pólvora no deixen escapar l’ocasió d’assaborir el plaer d’aixoplugar-se sota una maça encesa, guaitats atentament per uns diables que tenen la famosa normativa ben interioritzada i que van envoltats pel jovent que saltironeja estrambòticament, imbuït per una estranya motivació purificadora. La munió segueix, gairebé hipnòtica, un pendonista que s’emociona en entrar a l’Església, amb la finalitat de sentir la cèlebre frase de «germans, aneu-vos-en a prendre la fresca!». A títol individual, la Festa Major és una perfecta i complexa composició de costums, dèries, inèrcies i referents adquirits, improvisats i reinventats a força de vivències, circumstàncies, estratègies i atzars. Que tingueu, doncs, uns dies ben rics i feliços!

PROGRAMA · FESTA MAJOR 2015 DIMECRES, 19 D’AGOST A partir dos quarts de vuit del vespre davant del Palau del Rei Moro, carrer d’en Bosch, lectura del PREGÓ SATÍRIC de Festa Major a càrrec de Jordi Cubillos, Críptic. Tot seguit es presentarà la Pubilla i l’Hereu de l’entitat d’enguany i es durà a terme el reconeixement al soci. La festa clourà amb un petit refrigeri i una copa de cava. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. A les deu de la nit INAUGURACIÓ DE LES BARRAQUES, organitzades conjuntament per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, l’Ateneu Popular, la Colla Jove de Castells de Sitges, la SACA (Sitgetana de Cultura i Animació), el Casino Prado Suburense i la Societat Recreativa El Retiro, amb el suport de la Comissió. Les Barraques seran emplaçades a la Fragata. Acte organitzat pel col·lectiu de les Barraques. A dos quarts d’onze de la nit, a la plaça de l’Ajuntament, PREGÓ DE LA FESTA MAJOR a càrrec de Sebastià Giménez i Mirabent. El pregó estarà interpretat en llengua catalana de signes. En cas de pluja o mal temps, el pregó es farà a l’església parroquial. En acabar, i per celebrar l’inici de la Festa Major, es servirà una copa de cava i cervesa artesana. Acte organitzat amb la col·laboració de Perbacco i La Sitgetana. Tot seguit, a la zona de Barraques, a la Fragata, CONCERT amb la formació La Màlaga i Els Baratos, que amenitzaran amb alegria la primera nit de la Festa. Acte organitzat pel col·lectiu de les Barraques i la Comissió de Festa Major i Santa Tecla

DIJOUS, 20 D’AGOST A dos quarts de set de la tarda, FESTA INFANTIL amb el grup d’animació Los Pipos a la zona de Barraques, a la Fragata. Acte organitzat pel col·lectiu de les Barraques. A les vuit del vespre, PRESENTACIÓ DEL CABEÇUT D’EN MIRU ‘JOAN PLANAS I ROCA’. Des del Casino Prado Suburense s’iniciarà una cercavila d’autoritats, familiars i amics d’en Miru acompanyats del Ball de Cabeçuts de Sitges i dels timbalers de les tres colles del Ball de Diables de Sitges que tocaran el Toc de Timbals tradicional fins arribar a la Plaça de l’Ajuntament. La cercavila tindrà el següent recorregut: Carrer de Francesc Gumà, Jesús, Àngel Vidal, Barcelona, Davallada, d’en Bosch, i plaça de l’Ajuntament. En arribar a l’Ajuntament, una representació de diables veterans de les tres colles escenificaran el Ball de Diables de Sitges amb els versos tradicionals. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges amb la col·laboració de la Colla Vella, la Colla Jove i la Colla ABPS del Ball de Diables de Sitges. A partir de les deu de la nit, a la zona de Barraques, FESTA SONORA amb DJ’s locals i convidats. Bounce, Víctor Bregante, Bruno Bleda B2B Ion Pananides i per acabar Gin’s time fins altes hores de la nit. Acte organitzat pel col·lectiu de les Barraques.

DIVENDRES, 21 D’AGOST A dos quarts de set de la tarda, INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANT BARTOMEU, a càrrec de Mn Josep Pausas, rector de la parròquia, que romandrà exposada al domicili del Pendonista, el senyor Josep Ramon Sentís i Julià, al carrer de Sant Pau núm. 28, fins el dia de la Vigília a l’hora de la Processó Cívica. Després de la inauguració, l’exposició romandrà oberta fins a les nou del vespre. A la mateixa hora, al Mercat Vell, actual Casa Bacardí, FESTA CUBANA. Aquest acte té aforament limitat. Acte organitzat per la colla Gegants Americanos. A dos quarts de nou del vespre, a la zona de Barraques, CONCERT ACÚSTIC de Veneno en la Piel. Acte organitzat pel col·lectiu de les Barraques. A la mateixa hora, al Palau del Rei Moro, gran ASSAIG DE FESTA MAJOR DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES, obert a tots els sitgetans i les sitgetanes. En acabar l’assaig, es presentarà la Pubilla i l’Hereu de la Colla Jove. Acte organitzat per la Colla Jove de Castellers de Sitges. A dos quarts de deu de la nit, a la zona de Barraques, SOPAR POPULAR amb un preu de 12 euros i venda de tiquets a la Societat Recreativa El Retiro, Casino Prado Suburense i a l’Ateneu Popular de Sitges. Tot seguit, també a la zona de Barraques, concert de La Terrasseta de Preixens, Doctor Prats i PD Tubi&Kollado. Acte organitzat pel col·lectiu de les Barraques.

DISSABTE, 22 D’AGOST D’onze del matí a dues del migdia i de sis de la tarda fins un cop acabat l’acte de lliurament de la Bandera, EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANT BARTOMEU, patró de la nostra Vila, al carrer de Sant Pau núm. 28. A dos quarts de dotze del matí, davant del Palau del Rei Moro, VESTIM ELS GEGANTS MOROS, la La-hia i en Fa-luch. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. A partir de la una del migdia, VERMUT DE FESTA MAJOR al local de l’Ateneu Popular de Sitges, al carrer de Sant Bartomeu núm. 40. L’Ateneu convida a tots els sitgetans i sitgetanes a compartir aquest moment i a celebrar l’arribada de la Festa. Acte organitzat per l’Ateneu Popular de Sitges. A les cinc de la tarda, i davant de l’Escorxador, VESTIM ELS GEGANTS DE LA VILA I ELS GEGANTS AMERICANOS. A continuació aniran en seguici fins a l’Escola Esteve Barrachina.

A dos quarts de sis de la tarda, a l’Escola Esteve Barrachina, PLANTADA DE GEGANTS amb motiu del 50è aniversari del Gegants Americanos, amb la participació dels Gegants Negritos de Tarragona, el Gegantó Lladrefaves i la Gegantona de Valls, els Gegants Nuvis d’Arenys de Mar, els Gegants de la Vila de Sitges, els Gegants Moros i els Gegants Americanos. A dos quarts de set de la tarda, inici del CERCAVILA DE GEGANTS. El seguici farà el següent recorregut: carrer d’Isabel Julià, Emili Picó, Jesús, Cap de la Vila, Parellades, Sant Josep, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Major i plaça de l’Ajuntament, on es farà una petita ballada final. Acte organitzat per la colla dels Gegants Americanos i per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. A les deu de la nit a l’Hort de Can Falç, CINEMA A LA FRESCA amb la projecció de la pel·lícula Grease sing alone, la mítica pel·lícula de Grease amb karaoke en directe. Acte organitzat per Cine Club Sitges. A dos quarts d’onze de la nit, a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla,

acte de LLIURAMENT DE LA BANDERA amb recital de poemes i cant dels Goigs de Sant Bartomeu. A continuació, i acompanyats de la sitgetana Agrupació Musical Suburband de El Retiro, cercavila ﬁns al domicili de la presidenta de la Comissió: Baluard, plaça de l’Ajuntament, Major, Cap de la Vila, Sant Francesc, passeig Vilafranca, avinguda de les Flors, Mestre Antoni Català i plaça Bonaventura Julià. En arribar la Bandera, a la Plaça Bonaventura Julià, BALL-CONCERT amb els Tuterako Gaiteroak de Tudela. Durant la vetllada es podran adquirir mojitos de fruites a preus populars. Acte organitzat amb la col·laboració de Tabernas El Donostiarra, Janio’s Bar i Forcevital. A partir de dos quarts de dotze de la nit, al Passeig de la Ribera, DANCE HOLI PARTY, música i colors. Holi festival és un festival originari de la Índia en el qual els seus assistents es tiren pols de colors per sobre per celebrar l’arribada de la primavera.

DIUMENGE, 23 D’AGOST · LA VIGÍLIA A partir de les onze del matí i fins a l’hora de la processó cívica, EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANT BARTOMEU, patró de la nostra Vila de Sitges, al carrer de Sant Pau núm. 28.

A la mateixa hora, al Cap de la Vila, la Cobla Maricel interpretarà les sardanes La Processó de Sant Bartomeu, d’Antoni Català i Vidal, i La Festa Major, d’Enric Morera i Viura.

A les onze del matí, al Saló de Plens de l’Ajuntament, LLIURAMENT DE L’INFORME PER A OBTENIR LA CATALOGACIÓ DE FESTA PATRIMONIAL D’INTERÈS NACIONAL al catàleg de Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya.

A la mateixa hora i des de la plaça de l’Ajuntament, SORTIDA DELS ENTREMESOS I DELS BALLS POPULARS: Gegants, Cabeçuts, Drac, Àliga, Diables, Bastons, Cercolets, Panderetes, Pastorets, Cintes, Gitanes i Moixiganga, acompanyats de l’Agrupació Musical Suburband de El Retiro. En arribar al Cap de la Vila, la Moixiganga farà la seva representació complerta. A mesura que arribin a l’Hort de Can Falç -en honor al Batlle, les autoritats i tot el poble que hi assisteixi- i a l’Hospital de Sant Joan Baptista, les colles faran una actuació de lluïment i es representaran tots els balls amb parlaments (Ball de Diables, Ball de Cercolets, Ball de Pastorets i Balls de Gitanes).

A les dotze del migdia, ENTRADA DE GRALLERS pel carrer de Sant Francesc, Cap de la Vila, Major i plaça de l’Ajuntament. Les diverses formacions oferiran les seves peces en homenatge als fundadors de la Festa Major. A les dues en punt del migdia, des de la platja de La Fragata, ENCESA DELS 21 MORTERETS, a càrrec de la Colla Noies de Bastons que enguany celebra el seu 35è aniversari, i REPICADA DE CAMPANES. 34

A les sis de la tarda, al Cap de la Vila, ACTUACIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges. A dos quarts de set, a la Plaça Bonaventura Julià núm. 16, domicili de la Presidenta de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, Aroa Llorens i Pellicer, SINDRIADA POPULAR. Acte organitzat amb la col·laboració d’Albert i Anna, fruites i verdures. Tot seguit, PROCESSÓ CÍVICA. Els balls populars, entremesos i músics, acompanyats de l’Agrupació Musical Suburband de El Retiro i de les autoritats, passaran a recollir el tabernacle de Sant Bartomeu al domicili del Pendonista de la Festa Major 2015, el senyor Josep Ramon Sentís i Julià. El seguici farà el següent recorregut: plaça Bonaventura Julià, Hipólito Lazaro, Pau Casals, avinguda de les Flors, Passeig Vilafranca, Sant Francesc, Sant Bonaventura, Sant Josep, Bonaire, Pas-

seig de la Ribera, Sant Pau, Parellades, Cap de la Vila, Àngel Vidal, Barcelona, Baluard Vidal i Quadres, Fonollar, Baluard. A les portes del temple parroquial els balls rebran la imatge de Sant Bartomeu que, acompanyada per les autoritats, el Pendonista i els Cordonistes, serà col·locada al presbiteri per presidir els actes litúrgics de la diada. En acabar la Processó Cívica, SOPAR DE COLLES DE L’AGRUPACIÓ al Palau del Rei Moro. Les persones que no participen en cap ball de l’entitat hauran de reservar i abonar, si hi volen assistir, un tiquet de 5 euros a la secretaria de l’ABPS abans del dia 21 d’agost. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A les onze de la nit, des de la Punta, la Fragata i els espigons, APOTEÒSIC I MONUMENTAL CASTELL DE FOC a càrrec de Pirotècnia Igual SA i amb disseny artístic a càrrec dels pirotècnics Isidre Pañella. Cal recordar que part de la Traca Final és el resultat del procés d’apadrinament de morterets entre tots els sitgetants i sitgetanes. Per viure un CASTELL DE FOC EN CALMA, la Comissió habilitarà amb cadires la zona del Passeig de la Ribera entre els restaurants Pic-Nic i Kansas (tocant a mar). Durant el majúscul espectacle pirotècnic els assistents gaudiran d’una degustació de Martini Royale. Preu del tiquet: 5 euros. Les persones amb mobilitat reduïda entraran de forma gratuïta. Acte organitzat amb la col·laboració de Casa Bacardí.

En acabar el castell de foc, BAIXADA DELS BALLS POPULARS PER LES ESCALES DE LA PUNTA, desfilada fins al Monument a El Greco i tornada fins al carrer Nou. A continuació, al passeig de la Ribera, REVETLLA SARDANISTA amb la Cobla Sitgetana. REVETLLA DE FESTA MAJOR amb l’actuació de l’orquestra Los Pachucos i, seguidament, dels DJ’s Fuckndestroy, que ens convidaran a ballar fins que gairebé es faci de dia.

DILLUNS, 24 D’AGOST · DIADA DE SANT BARTOMEU APÒSTOL, PATRÓ DE SITGES A les sis de la matinada des del Baluard Miquel Utrillo i Morlius, ALEGRE I FESTIVA MATINAL. En despuntar el dia de Sant Bartomeu, els entremesos, els balls populars i els músics tornaran a desﬁlar pels carrers de la vila. Seguint la tradició, la Comissió obsequiarà amb oloroses flors. Tothom que ho desitgi es pot afegir a l’alegre passada de faixes. Només cal anar vestit de blanc, amb espardenyes de betes i dur una faixa. Recorregut: Baluard, Fonollar, Baluard Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafel Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Josep, Espalter, plaça del Pou Vedre, Bassa Rodona, Joan Tarrida, plaça de la Indústria, Marquès de Mont-roig, Parellades, Cap de la Vila, Major i Ajuntament. A dos quarts d’onze a l’Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, SOLEMNE OFICI CONCELEBRAT EN HONOR AL QUI DE SITGES N’ÉS PATRÓ, SANT BARTOMEU APÒSTOL. Presidirà la celebració Mn. Josep Pausas, rector de la parròquia. Enguany, a l’ofertori, la colla dels Gegants Americanos, que celebren el seu 50è aniversari, farà l’ofrena, en nom de tot el poble, al nostre Sant Patró. En acabar la celebració, cant dels Goigs del Sant i veneració de la relíquia.

Tot seguit, APOTEÒSICA SORTIDA D’OFICI. Desfilada musical amb la Banda, que acompanyarà les autoritats ﬁns a l’Ajuntament. Seguidament actuaran, alhora, tots els balls i els seus respectius músics, que junt amb la Cobla Sitgetana i l’Agrupació Musical Suburband de El Retiro, dibuixaran un dels moments més màgics de la nostra Festa Major. Després de l’actuació dels balls i entremesos, la Banda interpretarà Els Segadors, l’himne nacional de Catalunya. A continuació, a la plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges. Acte seguit, SELECTES CONCERTS-VERMUT DE FESTA MAJOR: Als jardins de la Societat Recreativa El Retiro, actuació de la Cobla Maricel. Als jardins del Casino Prado Suburense, audició de la Sitges Big Band, de l’escola musical de El Retiro. A dos quarts de vuit del vespre, des del Baluard, PROCESSÓ EN HONOR DE SANT BARTOMEU. Pas del tabernacle de Sant Bartomeu pels carrers i les places de la vila, acompanyat de tots els sitgetans i les sitgetanes que ho desitgin. Es recorda i s’anima a que el seguici religiós sigui

dels dos gèneres. Presidirà aquest acte processional el senyor rector de la parròquia, Mn. Josep Pausas Mas, i hi assistirà l’Il·lustríssim Ajuntament. Com és costum, el tabernacle anirà precedit de tots els balls populars, els grallers i l’Agrupació Musical Suburband de El Retiro. El ganfaró parroquial i el tabernacle de Sant Bartomeu serà portat pel cos de portants del tabernacle de Sant Bartomeu i Santa Tecla. S’ha designat com a Pendonista de la Bandera de Sant Bartomeu al Sr. Josep Ramon Sentís i Julià, qui ha nomenat com a cordonistes el Sr. Anscari Sentís i Mirabent i el Sr. Marcel Sentís i Mirabent. La Processó de Sant Bartomeu farà el següent recorregut: Baluard, Fonollar, Sant Joan, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, passeig de la Ribera, Nou, Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard. Al pas de la processó pel passeig de la Ribera, el seguici religiós serà saludat amb salves de morterets i tocs de campanes. La Cobla Sitgetana interpretarà les sardanes Els Gegants de Sitges i La Processó de Sant Bartomeu, dels mestres Tomàs Gil i Membrado i Antoni Català i Vidal, respectivament. En arribar la processó al Baluard, els balls i músics envoltaran el taberna-

cle, fent el darrer homenatge al nostre Patró, mentre esclaten focs artificials i repiquen de valent les campanes durant la més que emotiva ENTRADA DE SANT BARTOMEU A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL. A continuació, a dins del temple, pregària de cloenda. Tot seguit, davant de l’Ajuntament, BALLADA FINAL DE LES BÈSTIES DE FOC I DELS GEGANTS, per acomiadar els actes tradicionals de la nostra Festa Major. En acabar, FI DE FESTA al Palau del Rei Moro.Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. A partir de dos quarts d’una de la matinada, al passeig de la Ribera, GRAN BALL DE FESTA MAJOR amb l’actuació de l’orquestra Cimarrón i del Dj sitgetà Gware.

DIMARTS, 25 D’AGOST

DIMECRES, 26 D’AGOST

VOT DE LA VILA A SANT LLI

A dos quarts d’una del migdia, VERMUT DE SANT LLI, davant del Bar La Guineu, a la Vall, a càrrec del grup Les guineus del Dixie. Acte organitzat amb la col·laboració del Bar La Guineu. A dos quarts de vuit del vespre, a la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, MISSA EN SUFRAGI DELS DIFUNTS DE LA NOSTRA VILA. Som convidats a recordar els qui, amb nosaltres, visqueren amb goig la nostra festa. Preguem perquè visquin l’alegria que mai s’acaba. A dos quarts d’onze de la nit al Passeig de la Ribera, CONCERT BALL DE SANT LLI, un concert per acomiadar la Festa Major amb la música de l’orquestra Saturn.

A dos quarts de vuit de la tarda, BALL PER A LA GENT GRAN a l’Hort de Can Falç, amb Duet Musical. A un quart d’onze de la nit a la platja de Sant Sebastià, REVETLLA SARDANISTA DE CLOENDA amb la Cobla Maricel. Acomiadarem la Festa Major amb degustació de coca i vi.

DISSABTE 29 D’AGOST A dos quarts de set del vespre, a la Plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ CASTELLERA, actuació de Festa Major amb les colles els Minyons de Terrassa, els Xiquets de Tarragona i la Colla Jove de Castellers de Sitges.

ACTES A LES ENTITATS I ALTRES ACTIVITATS DE FESTA MAJOR Dissabte, 8 d’agost A partir de les quatre de la tarda, a l’Escola Esteve Barrachina, VI EDICIÓ DEL TORNEIG DE FUTBOL SALA de colles de Festa Major. Acte organitzat pel col·lectiu la SACA - Sitgetana de Cultura i Animació -. Dijous, 13 d’agost A dos quarts de vuit del vespre, al Saló Teatre del Casino Prado Suburense, acte de PRESENTACIÓ DEL NOU WEB OFICIAL de la Festa Major de Sitges. Durant l’acte es projectaran alguns dels vídeos que estaran allotjats al nou web i es mostrarà el desenvolupament de les aplicacions del nou logotip de la Festa Major. Dissabte, 15 d’agost A les deu de la nit, al Casino Prado Suburense, LUNCH DE FESTA MAJOR. Sopar acompanyat d’un espectacle a càrrec de Remember Music Show. En acabar, música de Dj ens acompanyarà fins ben entrada la matinada. Reserves a la secretaria de l’entitat. Acte organitzat pel Casino Prado Suburense.

Disco Marín. Durant la vetllada, nomenament de la Pubilla de El Retiro 2015-2016. Reserves a la secretaria de l’entitat. Acte organitzat per la Societat Recreativa El Retiro. Divendres, 28 d’agost Dia de PORTES OBERTES als museus del Cau Ferrat i Maricel, amb l’exposició Enric Morera i el seu món. Acte orgaorganitzat pel Consorci del Patrimoni de Sitges. Divendres, 28 d’agost A les sis de la tarda, al Museu de Maricel, presentació de la PEÇA DEL MES: cançons catalanes harmonitzades per Enric Morera, amb cobertes il·lustrades amb dibuixos d’artistes com: “El Rossinyol”, per Santiago Rusiñol; “Sant Ramon”, per Alexandre de Riquer i “Els Segadors”, per Miquel Utrillo (1897). A càrrec de Vicenç Morando, periodista. Acte organitzat pel Consorci del Patrimoni de Sitges. Dissabte, 29 d’agost A les set del vespre a l’Espai Cultural Pere Stämpfli, CONFERÈNCIA al voltant de “La Festa Major com a font d’inspiració artística”, a càrrec de l’historiadora de l’art Isabel Artigas i Coll. Acte organitzat pel Grup d’Estudis Sitgetans.

Dissabte, 15 d’agost A partir de les vuit del vespre, a la Cava de El Retiro NIT FLAMENCA amb Dj Txarnego, Rumbasalá i Calima. Venta entrades anticipades a l’entitat 10€ i a taquilles 15 euros. L’acte serà benèfic, a favor d’Ocularis ONG de Formació en Salut Ocular a l’Àfrica Subsahariana. Dissabte 15 d’agost i diumenge 16 d’agost En horari de les celebracions de la Parròquia, EXPOSICIÓ DE LA BANDERA DE SANT BARTOMEU. Del 15 al 26 d’agost Als salons socials de la Societat Recreativa El Retiro, CAMPIONATS SOCIALS DE FESTA MAJOR: I Trofeu Societat Recreativa de El Retiro de billar, III Trofeu Tertúlia Bohèmia de dòmino. Actes organitzats per la Societat Recreativa El Retiro. Dimarts, 18 d’agost A les deu de la nit, a la Sala Gòtica del Museu de Maricel: CONCERT DE FESTA MAJOR a càrrec del grup RETRIO. Aforament limitat: màxim 100 persones. Reserva i venda d’entrades a les taquilles dels museus del Cau Ferrat i Maricel (Can Rocamora) a partir del dia 5 d’agost. Preu: 12 euros (consultar reduccions). Acte orgaorganitzat pel Consorci del Patrimoni de Sitges. Dimarts, 18 d’agost A les deu de la nit, a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla CONCERT D’ORGUE de Sant Bartomeu, a càrrec de Mauro Castaldo (Nàpols, Itàlia). Entrada: aportació voluntària. Acte organitzat pels Amics de l’Orgue de Sitges. Dimecres, 26 d’agost A les deu de la nit, als Jardins de la Societat Recreativa El Retiro, SOPAR-BALL DE CASATS amb el grup Banda Sonora i

ACTIVITATS ESPORTIVES Dimecres, 19 d’agost A les vuit del vespre, Torneig de Festa Major al Camp Municipal d’Aiguadolç: Suburense masculí - Martinenc Organitzat pel Club Futbol Suburense Dijous, 20 d’agost A dos quarts de nou del vespre, Torneig de Festa Major al Camp Municipal d’Aiguadolç: UES (1r equip) - Roda de Barà Organitzat per la Unió Esportiva Sitges La Xurreria Teruel s’instal·larà al Passeig de la Ribera del 10 d’agost al 1 de setembre. La Fira d’atraccions estarà oberta del 7 al 24 d’agost al Parc de Can Robert.

C/ Ramon Dalmases, 18 08870 Sitges

Tel: 938 949 713

info@iabarcelona.es BONA www.iabarcelona.com FESTA MAJOR!

POLLERIA LA PRINCIPAL Nยบ22 MERCAT MUNICIPAL DE SITGES 676 871 528

PROGRAMA · SANTA TECLA, FESTA MAJOR PETITA DE SITGES DIVENDRES, 18 DE SETEMBRE

DISSABTE, 19 DE SETEMBRE

A les vuit de la tarda a la sala de l’Escorxador, INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ del Concurs de Cartells de Festa Major i de Santa Tecla, on estaran exposats tots els dibuixos i cartells que han participat en aquesta edició.

A les deu del matí, des del Baluard, I CURSA POPULAR DE SANTA TECLA: 1r Córer per Santa Tecla. Seguidament, sorteig de marxandatge de la festa entre tots els participants. Inscripcions: del 3 d’agost fins al 13 de setembre a la paradeta de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla i als següents establiments: Outrun (carrer Jesús núm. 56) i Ferran Esports (carrer Jesús Num. 22). Els 5km de la cursa faran el següent recorregut: Baluard, Bernat de Fonollar, Sant Joan, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, Passeig de la Ribera, Passeig Marítim Estàtua Doctor Benaprès, tornada fins la Fragata, Nou, Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard.

Seguidament, INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ del III Concurs d’Instagram de Festa Major. Durant l’acte s’entregaran els premis als tres primers classificats. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. A les deu de la nit, a la Fragata, CONCERT DE GRUPS LOCALS amb December Harvest, Relax, K-LIU, Stigma, Last Road i GAK Klan. Acte organitzat per la Regidoria de Joventut. A la mateixa hora, NIT DE LES PUBILLES. Lunch-Ball amb la proclamació de la Pubilla de Sitges 2015. Acte organitzat per Foment del Turisme de Sitges amb la col·laboració de Bodegues Torres. A dos quarts de deu de la nit, al Palau del Rei Moro, GRAN ASSAIG DE SANTA TECLA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES, amb la presència i participació del públic.

A dos quarts d’una del migdia, a la plaça de l’Ajuntament, CONCERT FAMILIAR a càrrec de Soma Club. Música i diversió pels més petits i pels més grans. A les sis de la tarda, a l’Espai Cultural Pere Stämfli, INAUGURACIÓ de l’Exposició fotogràfica del XVIIè Concurs de Fotografia de Festa Major i LLIURAMENT DE PREMIS del mateix. Aquesta exposició romandrà oberta fins al 4 d’octubre. Acte organitzat pel Grup d’Estudis Sitgetans, Secció Fotogràfica. A les set de la tarda, tindrà lloc la BOJA MÉS ESBOJARRADA per celebrar el 40è aniversari de la colla Jove de Bastons de Sitges. La colla Jove, juntament amb les colles Noies, Mitjana i Vella dels Bastons de Sitges, ballaran una boja recorrent els dos mil noucents trenta metres de distància que hi ha entre la Riera de Ribes i la plaça del Baluard. El recorregut serà: Riera de Ribes, passeig Marítim, passeig de la Ribera, Nou, Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard. Acte organitzat per la colla Jove de Bastons de Sitges amb la col·laboració de l’Escola de Grallers de Sitges i les colles Noies, Mitjana i Vella dels Bastons de Sitges .

A dos quarts de nou del vespre, TIMBALADA, els timbals de les colles de foc faran el següent recorregut: Parc de Can Bota, Parellades, Cap de la Vila, Major, plaça de l’Ajuntament. A les nou de la nit, des del Baluard, ESPECTACLE PIROTÈCNIC pels carrers del casc antic de la vila a càrrec del Grup Espetegafoc. Recorregut: Baluard, Fonollar, Vidal i Quadres, Racó de la Calma, Sant Joan, Davallada, Barcelona, Aigua, Sant Domènec, Major i plaça de l’Ajuntament. Tot seguit, a la plaça de l’Ajuntament, DEMOSTRACIÓ D’ENCESES de les colles locals de diables (Colla Vella de Diables de Sitges, Colla Jove de Diables de Sitges i Colla de Diables de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges) i de les tres colles convidades: Diables de Ribes Colla Jove, Diabòlica de Gràcia i Colla Vella de Gràcia. Seguidament, CORREFOC seguint el següent recorregut: Davallada, Barcelona, Angel Vidal, Cap de la vila, Parellades, Sant Pau, passeig de la Ribera i Fragata, on es farà encesa final i ball. Actes organitzats per la Comissió de la Nit de Foc amb la col·laboració de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla. En acabar, al mateix lloc, fi de festa amb el CONCERT de Miquel del Roig, Rumbalbar i Al quadrat. Acte organitzar pel col·lectiu La SACA (Sitgetana de Cultura i Animació).

DIUMENGE, 20 DE SETEMBRE A les deu del matí, concentració de Gegants i Cabeçuts infantils a la plaça de l’Ajuntament. Seguidament, CERCAVIL A des de la plaça de l’Ajuntament, Major, Cap de la Vila, Parellades, plaça Pou Vedre, Santa Bàrbara i Parc de Can Bóta. En arribar faran una BALL ADA conjunta. Seguidamental Parc de Can Bóta, EXHIBICIÓ DELS BALLS INFANTILS: Ball de Bastons, Panderetes, Pastorets, Cercolets, Cintes, Gitanes i Moixiganga.

A dos quarts de sis de la tarda, al carrer Sant Francesc, concentració de dracs infantils. Seguidament, inici del CERCAVIL A a la cruïlla del passeig Vilafranca i el carrer Espalter, seguint pel camí de Santa Bàrbara, Joan d’Àustria, Mossèn Joan Llopis Pi i Parc de Can Bóta, on faran l’ENCESA final. Seguidament, representació del BALL DE DIABLES INFANTIL. A càrrec de la colla de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, la Colla Vella i la Colla Jove. A les sis de la tarda, INAUGURACIÓ de l’EXPOSICIÓ DE L A IMATGE DE SANTA TECL A, Patrona de la Vila, al domicili de les Pendonistes, les senyores Joana Alexandre i Milà i Rosa Maria Alexandre i Milà, al carrer de Sant Sebastià núm. 23. La inauguració anirà a càrrec de Mn. Josep Pausas, rector de la Parròquia. L’exposició romandrà oberta, aquest dia, fins a les nou de vespre. A la mateixa hora, a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla CONCERT D’ORGUE de Santa Tecla a càrrec de Marià Franco (tenora) i Francesc Pi (orgue). Entrada: aportació voluntària. Acte organitzat pels Amics de l’Orgue de Sitges.

DILLUNS, 21 DE SETEMBRE Des de les onze del matí fins la una del migdia, i de sis de la tarda fins les nou del vespre, EXPOSICIÓ DE L A IMATGE DE SANTA TECL A, al domicili de les Pendonistes, al carrer de Sant Sebastià núm. 23. A partir de les cinc de la tarda al Palau del Rei Moro, FESTA INFANTIL, amb la lectura del conte animat a càrrec de la Loreto Baqués i l’Anna Mataró, i XOCOL ATADA per a tots els nens i nenes. Tot seguit, VESTIM ELS GEGANTS MOROS davant el Palau del Rei Moro. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

DIMARTS, 22 DE SETEMBRE LA VIGÍLIA

De les onze del matí i fins l’hora de la processó, EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANTA TECLA, al domicili de les Pendonistes, al carrer de Sant Sebastià núm. 23. A les dues del migdia, REPICADA general de CAMPANES i encesa de la salva de 21 MORTERETS a càrrec de les ex pendonistes de Santa Tecla. A les set de la tarda des del carrer Sant Sebastià núm. 23, domicili de les Pendonistes d’enguany, PROCESSÓ CÍVICA. El seguici del tabernacle de Santa Tecla, format pels balls, la imatgeria, els músics tradicionals i la Agrupació Musical Suburband de El Retiro, es concentrarà al domicili de les Pendonistes, des d’on recolliran el Tabernacle de Santa Tecla i es dirigiran a l’Església Parroquial. El seguici farà el següent recorregut: Sant Sebastià, Sant Damià, Rafel Llopart, Port de n’Alegre, 11 de setembre, Joan Maragall, Rafael Llopart, Jesús, Cap de la Vila, Major, plaça de l’Ajuntament, Baluard. En arribar al temple parroquial, els balls rebran la imatge de Santa Tecla que, acompanyada per les autoritats, les Pendonistes i les Cordonistes, serà col·locada al presbiteri per a presidir els actes litúrgics de la diada. A les onze de la nit des del Baluard i La Fragata, CASTELL DE FOC a càrrec de Pirotècnia Igual SA. El disseny de l’espectacle i la supervisió artística del muntatge aniran a càrrec d’Isidre Pañella. Cal recordar que part de la Traca Final és el resultat del procés d’apadrinament de morterets entre tots els sitgetants i sitgetanes. En acabar, al passeig de la Ribera, davant del Monument a El Greco BALL DE GRALLES. A la mitja part, l’Agrupació representarà el BALL DE GITANES COM ES FEIA ANTES. Seguidament, CONCERT a càrrec del grup La Morena. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges i la Comissió de Festa Major i Santa Tecla. També en acabar el Castell de Foc, al Cap de la Vila, AUDICIÓ-BALLADA DE SARDANES amb la Cobla Sitgetana.

DIMARTS, 23 DE SETEMBRE

DIADA DE SANTA TECLA, PROTOMÀRTIR, COMPATRONA DE SITGES A partir de les set del matí, esplendorosa, alegre i sorollosa MATINAL INFANTIL, amb la participació dels infants de Sitges, que representaran els balls i els entremesos de la nostra vila. Hi haurà dos recorreguts paral·lels: A les set del matí, des del Baluard, sortida de la Matinal Infantil Gran. Els participants més grans faran el següent recorregut: Fonollar, Baluard Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafael Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Josep, Bonaire, passeig de la Ribera (tocant a mar) fins a la Fragata. A dos quarts de vuit del matí, des de la plaça de l’Ajuntament, sortida de la Matinal Infantil Petita, els nens més petits faran el següent recorregut: plaça de l’Ajuntament, d’en Bosch, Davallada, Barcelona, Àngel Vidal, Cap de la Vila, Parellades, Sant Pere, passeig de la Ribera (banda de muntanya) fins a la Fragata. En arribar hi hauràesmorzar per a tots els nens i nenes que hagin participat a les cercaviles. A les onze del matí a l’Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, SOLEMNE OFICI CONCELEBRAT en honor de Santa Tecla. Enguany, a l’ofertori, la colla dels Gegants de la Vila que celebren el 40è aniversari, farà l’ofrena, en nom de tot el poble, a la nostra copatrona. En acabar, esplendorosa SORTIDA D’OFICI amb tots els balls i entremesos, músics tradicionals, la Cobla Maricel i la Agrupació Musical Suburband de El Retiro, de l’escola de música del Retiro. Després de l’actuació dels balls i entremesos, la Banda interpretarà Els Segadors, l’himne nacional de Catalunya. A continuació, a la plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges. Tot seguit, selectes CONCERTS-VERMUT A la Societat Recreativa de El Retiro amb Sitges Big Band, de l’escola de música del Retiro. Al Casino Prado Suburense amb concert de la Cobla Maricel. 41

Després de la Sortida d’Ofici, VERMUT DE COLLES DE L’AGRUPACIÓ, al Palau del Rei Moro, reservat als balladors i als col·laboradors de l’entitat. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. A dos quarts de set del vespre des del Baluard, BAIXADA DEL PILAR CAMINAT per les escales de la Punta, a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges A les set del vespredes del Baluard, PROCESSÓ EN HONOR DE SANTA TECLA. El tabernacle de Santa Tecla desfilarà pels carrers i les places de la vila, portat per les Pubilles i els Hereus dels barris i entitats sitgetanes i acompanyat per les sitgetanes i els sitgetans que ho desitgin. Es recorda i s’anima a que el seguici religiós sigui dels dos gèneres. Obrirà el seguici religiós el ganfaró parroquial portat pel Cos de portants del tabernacle de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Els gegants, el bestiari i els balls, amb els seus músics, obriran la processó, que presidirà el senyor rector de la Parròquia, Mn. Josep Pausas Mas, i l’Il·lustríssim Ajuntament, i que tancarà la Agrupació Musical Suburband de El Retiro. S’ha designat com a Pendonista del Penó de Santa Tecla les senyores Joana Alexandre Milà i Rosa Maria Alexandre i Milà, les quals ha nomenat com a Cordonistes les senyores Maria Dolors Noguero i Vives, Maria del Vinyet Trull i Camps i Emma Garcia-Munté i Garcia. El recorregut serà el següent: Baluard, Fonollar, Sant Joan, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, passeig de la Ribera, Nou, Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard. Al pas del seguici religiós pel Passeig de la Ribera, la patrona de la Vila serà saludada amb salves de morterets i tocs de campanes. Al pas de la Processó pel Passeig de la Ribera, audició de SARDANES amb la Cobla Sitgetana. La cobla interpretarà la sardana Els gegants de Sitges del mestre Tomàs Gil i Membrado i La Processó de Santa Tecla, de Jordi Pañella i Virella, saludant el tabernacle de Santa Tecla. En arribar el tabernacle al Baluard, ENTRADA DE SANTA TECLA a l’Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Els balls i els músics rebran la

imatge de la compatrona i li retran homenatge quan entri a l’església, enmig de focs artificials i campanades. A dins el temple, lectura de la pregària Us he mirat Santa Tecla. A continuació, a la plaça de l’Ajuntament tindrà lloc la darrera ENCESA del Drac i l’Àliga i l’última BALLADA de Gegants. En acabar, FI DE FESTA al Palau del Rei Moro. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges

DISSABTE, 26 DE SETEMBRE A dos quarts de set de la tarda, al Cap de la Vila, EXHIBICIÓ CASTELLERA de Santa Tecla, amb els Xicots de Vilafranca, els Castellers de Sabadell i la Colla Jove de Castellers de Sitges.

ACTES A LES ENTITATS I ALTRES ACTIVITATS DE SANTA TECLA Dimarts, 8 de setembre A les set del vespre a l’Espai Jove, Curs de CRE (Consumidor Recnegut com Expert) obligatori per a tots els nens i nenes que vulguin sortir a la matinal infantil de Santa Tecla amb una bèstia de foc, i encara no l’hagin fet els anys anteriors.

Diumenge, 13 de setembre Obra de teatre Gisela y el libro mágico, ESPECTATCLE MUSICAL INFANTIL pensat pels més petits de la casa. Entrades a la venta a partir de 14€, punt de venta a la secretaria del Casino Prado Suburense i a la web www.sitgesactiu. com. Acte organitzat pel Casino Prado Suburense. Dissabte, 19 i diumenge 20 de setembre En horari de les celebracions de la Parròquia, EXPOSICIÓ DEL PENÓ DE SANTA TECLA. Divendres, 25 de setembre Dia de PORTES OBERTES als museus del Cau Ferrat i Maricel, amb l’exposició Enric Morera i el seu món. Acte organitzat pel Consorci del Patrimoni de Sitges. Divendres, 25 de setembre La secció teatral de l’Entitat Jove Prado presenta l’obre de teatre Sopa de Radio. Acte organitzat pel Casino Prado Suburense. Diumenge, 27 de setembre A les sis de la tarda ala plaça de La Fragata, XXVIIè CONCURS NACIONAL DE COLLES SARDANISTES TROFEU VILA DE SITGES Espectacle sardanista de competició amb la participació de les millors colles de l’actualitat en les modalitats d’aleví, infantil i juvenil, que lluitaran per assolir la classificació pel campionat de Catalunya. Les colles grans ballaran per assolir el Trofeu VILA DE SITGES. Amenitzarà musicalment la competició sardanista l’excel·lent Cobla Maricel. Acte organitzat pels Amics de la Sardana de Sitges.

US DESITJA UNA BONA FESTA MAJOR!