llibre 22
8/3/09
19:42
Pรกgina 1
Abril 09
MIRADES I FESTIVAL DE FOTOGRAFIA: SILENCI
llibre 22
8/3/09
19:42
Página 2
GUÍA DE FOTÒGRAFS PARTICIPANTS
MIRADES I FESTIVAL DE FOTOGRAFIA: SILENCI
Fotògrafs participants Xevi Jaime Novo Jordi Gamero Àngel Vilà Massimo Failutti Sandra March Jordi Rafel Cruz Edita: Amics de la fotografia Impressió: Gràfiques Agustí Foto portada: Roger rovira Disseny: genisrovira.com
llibre 22
8/3/09
19:42
Página 4
SUMARI
Presentació 6-9 Josep Maria Surroca i Se Judit Pujadó
pàg. 6-7 pàg. 8-9
Fotògrafs participants 10-21
Xevi Jaime Novo
pàg. 10-11
Jordi Gamero pàg. 12-13
Àngel Vilà pàg. 14-15
Massimo Failutti pàg. 16-17
Sandra March pàg. 18-19
Jordi Rafel Cruz pàg. 20-21
Punts expositius 22-23 4/5
llibre 22
8/3/09
19:42
Página 6
Els projectes culturals que la societat desenvolupa són fonamentals per a la vertebració de la societat i el creixement d’un país. El desenvolupament cultural d’un poble es teixeix des de diferents avatars que van de les manifestacions més mediàtiques a aquelles propostes que neixen de la base de la ciutadania. Una proposta cultural que es manifesta propera a la població és més fàcilment acceptada i compta amb uns bons nivells de participació i de rendibilitat social. Aquesta rendibilitat social de la cultura es pot observar dia rera dia al nostre municipi i en frueixen els torroellencs i torroellenques. Torroella de Montgrí-l’Estartit compta amb un teixit associatiu ampli que permet bastir una oferta cultural rica, diversa i socialment rendible. Podem dir sense por a equivocar-nos que el pols cultural que manté un poble és directament proporcional a la qualitat de vida dels seus veïns. Ras i curt: l’accés a la cultura fa que la gent sigui més feliç. Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí és una entitat local que treballa des de fa anys mantenint-se fidel als principis del treball humil i constant des de la base. És en aquesta entitat a qui devem que al nostre municipi cada mes es pugui visitar una exposició de fotografia al claustre de l’Hospital de Torroella. La programació de cursos i tallers de fotografia, la convocatòria de beques per a treballs fotogràfics o l'organització d’aquest primer Festival de Fotografia són exemples de projectes culturals que ofereixen a la ciutadania elements que cal esperar de la cultura: cohesió social, vetebració de municipi i millora de la qualitat de vida. És en aquest sentit que l’Àrea de Cultura, Joventut i Festes té com a objectiu estratègic el suport ferm i decidit al treball de base que desenvolupen les entitats del municipi. Finalment, des d’aquest espai que gentilment m’han ofert els Amics de la Fotografia, voldria felicitar tots els participants a la primera edició del Festival de Fotografia i animar l’entitat organitzadora a continuar el seu treball de base perquè la gent de Torroella de Montgrí-l’Estartit visquin més feliços. Felicitats i gràcies pel vostre treball i dedicació al municipi. Josep Maria Surroca i Sens Febrer 2009
6/7
llibre 22
8/3/09
19:42
Página 8
El silenci és l’instant previ i necessari a l’explosió de l’existència. Un trampolí que s’origina, vés a saber on, univers enllà. Convertit des de fa tant en una pausa, roda permanent per l’univers, on la vida no és sinó el lent bategar dels astres orbitant sense aturador, des de l’inici dels temps fins que tot s’acabi. És el buit, l’absència, l’espai d’on la vida ja ha fugit, amb l’ànsia de qui s’exhibeix mig foll entre boscos de llegenda. Perquè no hi ha vida que vivintse no emeti sons. De vegades el silenci s’enreda amb els records fins a semblar una sola cosa. Les sorres de les platges que ja no trepitgem, les aigües dels mars on no ens capbussem, les arbredes sota les quals ja no caminem, el cos que ja no estimem ens en semblen l’encarnació. Però aquest sentiment és només un embruix, una mascarada, un engany. La memòria, que evoca la vida finita, s’hi confon, però en realitat és una ombra que circula, com els vehicles per una autopista, si s’haguessin inventat les autopistes dels sentiments. Quan neixem trenquem el silenci del paradís. Quan morim, inaugurem el silenci dels records perduts. I mentre discorre la vida l’enyorem, promesa com és d’una illa de calma i repòs. Judit Pujadó
8/9
llibre 22
8/3/09
19:42
Página 10
Xevi Jaime Novo
In memoriam I tanmateix, ens aferrem a la vida. Com si nosaltres decidíssim les coses. Com si hi poguéssim prendre partit. I llavors ens arriba l’instant. Aquell moment tràgic que tot ho canvia. I el present que dominàvem se’ns torna esquerp, agre, dur. I ens mostra l’altra cara, la de la confusió i el neguit. La del drama. I el cor es rebel·la i tot se’ns fa estrany i llunyà. I esclatem en plors, dolls d’aigua salada que ens arrosseguen enllà, que sembla que ens han de fondre, que hagin d’esborrar el nostre rastre per sempre, com el dels altres, els que ja no hi són. Els que no podran tornar. És el desconsol, la pèrdua, l’adéu inesperat, la vida esquinçada...
sobre Xevi Jaime Novo Xevi Jaime Novo (París 1968). Arquitecte Tècnic per la UPC. Fotògraf aficionat des de 1993. Apassionat per la fotografia documental. Realitzant treballs sobre els avis de l’hospital de Torroella, la gent dels masos de Torroella. Actualment està treballant en un reportatge a l’hospital de Palamós. Participa en el teixit associatiu de Torroella com a membre d'Amics de la Fotografia. Ha rebut ensenyament fotogràfic de Tino Soriano (National Geogràfic), Cristina García Rodero (Magnum) i José Manuel Navia (Vu).
Quan el temporal amaina, i de la desfeta, només en queda un cos trist i abatut, i una mirada perduda, i una boca closa, i un somriure apagat, llavors irromp el silenci i ho pren tot. Sense mots: venuts al gest i a la paraula muda, la que brota de nou a través de les mans i l’abraçada, i aquella companyia que consola i aquell saber estar silent que reconforta. I deixem que les flors emprenguin la gesta. Que duguin la insígnia d’una esperança que reneix del no-res. Lentament. Amb constància. Abanderant un record que ens ha de retornar a la vida. Gemma Armadans
10/11
llibre 22
8/3/09
19:42
Página 12
Jordi Gamero B o i r a a To r r o e l l a La boira és un element indeslligable de la melancolia i del silenci. Els paisatges emboirats ens conviden a la introspecció, ens alenteixen sobre Jordi Gamero els sentits i ens transporten a un Periodista i fotògraf autodidacta. Tot i que per qüestions proestadi íntim on cada passa que fem fessionals el seu treball ha estat lligat al periodisme gràfic i ens descobreix un nou horitzó, per proal documentalisme, disciplines que encara practica, la seva per i conegut que aquest sigui. Tot s’aobra està força lligada a l’experimentació del llenguatge lenteix, el nostre entorn es transforma i fotogràfic. Ha estat distingit amb diferents guardons tan a sembla, talment, que tots els sons quedin nivell nacional com internacional. Entre aquests destaquen absorbits per aquesta màrfega d’irrealitat. el premi Visa’OFF de fotoperiodisme de Perpinyà; el Premi Ton Cirera de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació La boira és també un element màgic, molt de Lleida; el primer premi nacional Fernando Quiñones carregat de simbolisme: hi ha qui diu que és de Cadis, el Ciutat de Mollerussa, el Pere Caner de la porta del cel. És innegable, a més, que ens Calonge o el Jordi d’Or de Perpinyà. Ha estat guanyador condiciona l’estat d’ànim, com també ho fa la de la Fotolliga Gironina en les modalitats color i blanc tramuntana, el llevant, la pluja o el sol. Per tot i negre, i finalista d’altres certàmens nacionals. Les plegat, no ens ha d’estranyar que hagi estat seves fotografies han estat exposades a diferents font d’inspiració per artistes de tota mena, que poblacions de l’estat. l’han utilitzada com element amb una forta càrrega d’evocació poètica. La boira ens limita la visió de l’entorn, però també ens ressalta els detalls que tenim més propers. Així doncs, els carrers i racons de Torroella, vistos amb la boira com a teló de fons, són una metàfora del silenci íntim amb que cadascú viu la seva realitat. Adéu. Més enllà de la boira, una boira més profunda. Mitsuhashi Takajo Què estrany és vagar a la boira! Cap home coneix a l’altre. Hermann Hesse 12/13
llibre 22
8/3/09
19:42
Página 14
Àngel Vilà Santa Catarina Després d’haver romàs molts anys al servei de la medicina comarcal, l'hivern del 2004 l’hospital de Santa Caterina de Girona fou desallotjat i abandonat per atendre les necessitats al nou centre hospitalari de Salt. L’edifici històric i les ampliacions del segle XIX són referents en les imatges presentades (quiròfan, habitacions, cuina, laboratori, passadissos, magatzems, recepcions, ...). Imatges del maig del 2005 on faig un recorregut per les instal·lacions de l’hospital. Aquest recorregut documentalista, la recerca d’objectes abandonats, la combinació de l’enquadrament, la llum i el procés de manipulació digital de les imatges donarà com a resultat unes imatges d’alt impacte estètic.
sobre Àngel Vilà L'Àngel neix a Riudellots de la Selva el maig del 1963, de formació autodidacta, comença a treballar professionalment en el camp de la fotografia el 1983. Ha participat en nombroses exposicions col·lectives i no fou fins el 1992 que va presentar-nos la seva primera exposició individual “Festes”. En seguiren d'altres “La Selva, més de 2000 anys d'història”, el 1995; “En Moviment”, el 1999; “Tradicions Gironines”, el 2002; “Què hi ha darrera la porta verda?”, el 2005; “Girona, temps de flors”, el 2006.
El 2008 en Carles Borrell a la presentació de l'exposició “Escenaris transitables” comenta: L'Àngel persona tranquil·la i de consens, es demostra vigorós, enèrgic i molt agosarat amb les seves fotografies i ho reflecteix en la seva obra; la seva manera de fer i el seu caràcter fan que el seu treball no et deixi indiferent, creant unes sensacions difícils de comentar però si d'admirar. Anna Boadas, gener del 2009
angelvila2007@yahoo.es 14/15
llibre 22
8/3/09
19:42
Página 16
Massimo Failutti
La conciencia del silencio “En la soledad se encuentra lo que a la soledad se lleva” Juan Ramon Jimenez Un silencio no concebido como ausencia de ruido sino como el sonido interior, el de la propria alma, originado en estas imágenes por el paisaje donde el rumor del viento, del mar o de las gaviotas contribuyen a recrear el espacio de la ausencia. Un silencio que puede generar inquietud, malestar, casi un miedo que se intenta suprimir con la busqueda de un constante ruido y movimiento incesante, como para evitar de parar por un instante y confrontarse con la parte más profunda de sí. En el silencio el individuo se convierte en el sujeto del conocimiento, fuera del tiempo y de las pasiones: este viaje presupone un regreso a la realidad con una mayor comprension de sí mismo, con el deseo de comunicar y seguir en la búsqueda....
s o b r e M a s s i m o Fa i l u t t i
failut@hotmail.com 16/17
llibre 22
8/3/09
19:42
Página 18
Sandra March Dóna de menjar als teus morts
“La fotografía es, sin duda, uno de los lenguajes artísticos que actúan con el tiempo ,la memoria y la muerte como elementos inseparables” R. Olivares
sobre Sandra March
Aquesta sèrie fotogràfica parla sobre la Mort i sorgeix de l’experiència viscuda amb la defunció de familiars molt propers. L’objectiu és mirar d’obrir un espai de reflexió que permeti parlar-ne, i mostrarles com quelcom proper i quotidià, qüestionant el silenci que aquest ineludible final ens imposa. Es tracta de fer una aproximació semblant a la que es produeix en el cas dels “Altars de mort” mexicans.
Sandra March (La Seu d'Urgell, 1974) és diplomada en Magisteri, llicenciada en Filosofia i estudiant de Belles Arts. Des de fa gairebé dos anys es dedica plenament a la creació artística. Dins l’àmbit de la fotografia ha realitzat tres exposicions individuals i ha participat en cinc exposicions col·lectives. Al 2007 va guanyar la Beca de Fotografia de l’Associació d’Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí, i al 2008 ha rebut una Les fotografies mostren taules parades per dinar, que al·ludeixen simmenció honorífica en el Concurs fotogràfic Genera: Otras miradas. Durant el 2008 el seu treball ha estat publicat a bòlicament al Sant Sopar. Són serveis individuals i personalitzats a la revista Digitalfoto en la secció de Nuevos talentos de la mode de Vanites o Natures Mortes. Aquesta idea sorgeix de la lectura de fotografía.). Guy Davenport on explica el que sembla ser l’origen de les Natures Mortes:
D’altra banda, les Natures Mortes són posades en escena, objectes col·locats per a ser fotografiats. És per això que la tria dels diferents elements i el seu arranjament han estat de vital importància perquè "formen la constel·lació de significats de la imatge, on cada conjunt d'objectes és intencionat per a atraure la ment i no només per a satisfer l'ull" . En la natura morta allò que ha servit d'objecte, d'eina, d'ornament i complement d'una persona, es converteix en protagonista de l'escena. Per aquest motiu, les taules parades que presento, constituiran una representació simbòlica de les diferents persones homenatjades. Alhora, a partir d’escrits retolats en tots els objectes del servei, hi he construït una “Història comestible” amb la que fer reviure el seu record. Les frases en llatí escrites al voltant de cada plat, extretes de diferents lectures i pintures antigues, fan de contrapunt moralitzant, seguint la funció de les Vanites.
18/19
sandra.march.selavy@gmail.com
llibre 22
8/3/09
19:42
Página 20
Jordi Rafel Cruz Tr e n c a n t a l s i l e n c i
“Trencant el silenci” és un homenatge a totes les dones que han estat o estan maltractades per “aquell”. El meu propòsit és incentivar les dones perquè elles han de fer el primer pas i el poden fer. No ens podem fer càrrec del dolor que poden tenir, no ens podem fer càrrec del mal moment en què poden estar, el que sí podem fer és comunicar, i en el meu cas, amb imatges que reflecteixen una petita història d’una dona que aconsegueix trencar aquell silenci en què es troba de tancar-se en sí mateixa. Per tant, confio que les meves imatges arribin a aquestes dones i que elles puguin fer el primer pas. Durant el 2008 van morir 70 dones en mans “d’aquell”.
sobre Jordi Rafel Cruz
jordifoto@hotmail.com 20/21
llibre 22
8/3/09
19:42
Página 22
Punts expositius Jordi Gamero pàg. 12-13
CONSELL MUNICIPAL DE L’ESTARTIT
. Horari:
. Horari:
Xevi Jaime Novo pàg. 10-11
. Horari:
Massimo Failutti pàg. 16-17
CAPELLA DE SANT ANTONI
De dimarts a dissabte: d’10 a 14h i de 17 a 21. Diumenge: d’10 a 14h.
De dilluns a dissabte: d’11 a 14h i de 17 a 20h. Diumenge: d’11 a 14h. Tancat: dimarts i festius.
BIBLIOTECA PERE BLASI
. Pl. de la vila, 1 . Torroella de Montgrí . Tel. 972 75 73 01 . Fax 972 75 74 37 . casapastors@torroella.org
. c Porta Nova, 54 . 17257 Torroella de Montgrí . Tel. 972 75 99 19
. c Del Port, 25 . 17258 l’Estartit . Tel. 972 75 25 33 . Fax 972 75 25 15 . consell@estartit.org
. Horari: Tots els dies obert de 10 a 20h
Angel Vilà pàg. 14-15
CLAUSTRE DE L’HOSPITAL
. c Hospital, 2 . Torroella de Montgrí . Tel. 676 04 28 74
Jordi Rafel pàg. 20-21
. Horari:
Sandra March pàg. 18-19
22/23
Matins: Dilluns, divendres i dissabtes de 10,30 a 13.30h Tardes: de dilluns a divendres de 16 a 20.30h
CLUB NÀUTIC L’ESTARTIT
. Horari: Dilluns i dimarts: de 8 a 13h i de 15 a 19. Dimecres a dissabte: de 8 a 19h. Diumenge: de 9 a 19h. . Passeig Marítim, s/n . 17258 l'Estartit . Tel. +34 972 75 14 02 . Fax +34 972 75 17 17
MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA
De Dilluns a Dissabte de 10 a 14h i de 17 a 20h. Diumenge de 10 a 14h. Dimarts tancat Divendres Sant (10 d’abril) de 10 a 14h. Dilluns Sant (13 d’abril) de 10 a 14h. . c d’Ullà, 31 . 17257Torroella de Montgrí . Tel. 972 75 51 85 . Fax 972 75 51 82 . info@museudelamediterrania.org
llibre 22
8/3/09
19:42
Xevi Jaime Novo
Página 24
Jordi Gamero
Amb el suport de:
Amb la col.laboració de:
Àngel Vilà
Massimo Failutti
Sandra March
Jordi Rafel Cruz