Guía práctica sobre drets sexuals

Page 1

Guía práctica sobre drets sexuals i reproductius en la cooperació al desenvolupament González Guerrero, Soraya Pajares Sánchez, Lorena



Guía práctica sobre drets sexuals i reproductius en la cooperació al desenvolupament González Guerrero, Soraya Pajares Sánchez, Lorena


Disseny interior, coberta i maquetació: P. Rimada, M. Gómez (Tórculo Artes Gráficas) Fotografies de cobertes: Daquella Manera (foto capítol 2); Julia Vázquez Dodero Fontes (foto capítol 3); GAELX (foto capítol 4); SOMOS MUCHAS #ACAMPADABCN (foto capítol 5) Edita: ACSUR-LAS SEGOVIAS, 2012 Asociación para la Cooperación con el Sur ACSUR-LAS SEGOVIAS Plaza Doctor Laguna 10, local C. 28009 Madrid Tel. +34 914291661 • Fax. +34 914291593 http://www.acsur.org/ ISBN: 978-84-695-3863-0 Depósito Legal: C 298-2013 Aquesta publicació s’ha realitzat amb paper procedent d’una font gestionada responsablement

Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): Es permet l’ús comercial de l’obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la qual regula l’obra original. Aquesta publicació ha estat realitzada amb el suport financer de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). El contingut d’aquesta publicació és responsabilitat exclusiva d’ACSUR-Las Segovias, i de les seves autores, Soraya González Guerrero de Pandora Mirabilia-Género y Comunicación i Lorena Pajares Sánchez d’Ersilia- Género y Desarrollo, i no reflecteix necessàriament l’opinió de l’AECID. S’ha mantingut íntegrament el text de les autores, tant en la seva redacció, com en l’ús del llenguatge i l’ortografia. Text traduït del castellà per Alba Galí.



4


ÍNDEX

Presentació............................................................................................................. 7 Introducció............................................................................................................ 8 Capítol 1: Aproximació teòrica i conceptual........................................................ 11 1.1. De què parlem quan parlem de drets sexuals i drets reproductius?.......................12 1.2. Trajectòria de la cooperació oficial.......................................................................16 Capítol 2: Principals enfocaments....................................................................... 21 2.1. Enfocament de drets............................................................................................22 a) Drets humans..................................................................................................22 b) Drets econòmics, socials i culturals.................................................................25 2.2. Enfocament de salut............................................................................................27 a) Salut integral...................................................................................................27 b) Salut maternoinfantil......................................................................................28 2.3. Enfocament de ciutadania i laïcisme....................................................................30 2.4. Enfocament d’autonomia i apoderament.............................................................31 2.5. Enfocament intercultural.....................................................................................33 Capítol 3: Experiències situades . ........................................................................ 37 3.1. Avortament.........................................................................................................38 3.2. Embaràs adolescent.............................................................................................56 3.3. Diversitat sexual..................................................................................................63 3.4. Salut intercultural i pobles indígenes...................................................................72 Capítol 4: Claus feministes per al cicle del projecte............................................. 85 4.1. Abans de començar..............................................................................................86 4.2. Programació........................................................................................................88 4.3. Identificació........................................................................................................90 4.4. Formulació o disseny...........................................................................................97 4.5. Finançament.....................................................................................................100 4.6. Execució i seguiment.........................................................................................102 4.7. Avaluació...........................................................................................................104 Glossari de sigles................................................................................................ 108 Bibliografia........................................................................................................ 112 Annex: Llista de persones i entitats entrevistades............................................... 118

5


6


PRESENTACIÓ

Des d’ACSUR proposem aquesta Guia pràctica sobre drets sexuals i reproductius en la cooperació al desenvolupament amb la intenció de facilitar claus que orientin el seu abordatge des d’una perspectiva feminista. Aquest document ha estat elaborat gràcies a una recerca feta en tres països de l’Amèrica Llatina, de la qual també existeix una publicació amb el nom de: Aproximacions feministes sobre drets sexuals i reproductius en la cooperació al desenvolupament. Discursos i pràctiques en matèria de drets sexuals i reproductius des de les ONGDs i organitzacions de dones i feministes al Salvador, Nicaragua i Bolívia. Totes dues publicacions s’ubiquen en el marc del projecte finançat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament: «Estratègies feministes per al desenvolupament: defensa dels drets humans de les dones», que té com a objectiu afavorir l’aplicació de la perspectiva de gènere des de l’enfocament de drets humans en les actuacions de la cooperació al desenvolupament i que contempla la realització d’accions i activitats destinades a la recerca, sensibilització i formació en matèria de drets sexuals i reproductius i els drets econòmics; entenent els dos grups en el marc extens de la integralitat, indivisibilitat i interdependència de tots els drets humans. El treball que aquí es presenta ha estat fet gràcies a la col·laboració d’algunes dones i organitzacions les aportacions de les quals han estat fonamentals. Volem reconèixer i agrair especialment el suport de Justa Montero, Amaia Pérez Orozco, María Eugenia Callejón d’Economistas Sin Fronteras, Sara Cuentas de la Fundación Indera i Begoña San José, integrant de Las ACSURAS, que des del grup assessor del projecte ens han guiat i acompanyat en l’elaboració d’aquest document. Desitgem que aquesta guia sigui una eina útil, que permeti donar a conèixer les reivindicacions feministes respecte dels drets sexuals i drets reproductius, i que motivi la posada en marxa de propostes afins a la cooperació, que garanteixin un major exercici i protecció dels drets humans de les dones. ACSUR – LAS SEGOVIAS 2012

7


Introducció Aquesta guia és el resultat de la recerca «Pràctiques i discursos en matèria de drets sexuals i reproductius des de les ONGDs i organitzacions de dones i feministes al Salvador, Nicaragua, Bolívia i l’Estat espanyol» per a la qual s’ha entrevistat diverses organitzacions i persones involucrades en la defensa dels drets sexuals i reproductius, fonamentalment dones feministes amb una trajectòria política compromesa en diversos països llatinoamericans on s’ha efectuat el treball de camp. L’agenda dels drets sexuals i reproductius és àmplia i conflictiva. Tot i que existeixen barreres i estratègies comunes a escala global, les prioritats i les especificitats de les estratègies que adopten les organitzacions que treballen pels drets sexuals i reproductius amb un enfocament feminista i transformador, vénen determinades pel context polític i la correlació de forces. Per aquesta raó, es van seleccionar alguns països per poder fer una anàlisi situada d’algunes de les estratègies i dels enfocaments de la cooperació internacional en relació amb els drets sexuals i reproductius. Per què Nicaragua, el Salvador i Bolívia? En els dos primers països l’avortament està il·legalitzat en totes les seves formes i existeix una criminalització de les organitzacions feministes que en defensen la despenalització. En un Estat plurinacional com Bolívia, la diversitat ètnica i l’aposta del govern indígena per la salut intercultural marquen un repte per al desenvolupament d’aquests drets.

Adjuntem un annex amb el treball de camp realitzat on apareix una llista amb les persones entrevistades i el tipus d’organitzacions a les quals pertanyen. 1

8


INTRODUCCIÓ

Aquesta guia presenta algunes de les experiències rastrejades en el treball de camp i les presenta emmarcades en el seu context amb l’objectiu d’observar els enfocaments, les estratègies i les claus d’actuació en contextos determinats i en temàtiques concretes: l’avortament (al Salvador, Nicaragua i Bolívia), les diversitats sexuals (a Bolívia), l’embaràs adolescent (al Salvador i Nicaragua) i la salut intercultural (a Bolívia). S’ofereixen conceptes bàsics sobre aquestes temàtiques i el marc d’exigibilitat internacional. Abans de les experiències situades, s’ofereix una aproximació teòrica sobre com s’han anat conceptualitzant els drets sexuals i reproductius des dels moviments feministes dels països visitats i des de la cooperació governamental (especialment l’espanyola) i quins són els principals enfocaments amb què s’està treballant. L’última part d’aquesta guia inclou una llista de claus feministes lligades al cicle de projecte amb l’objectiu de nodrir i animar les organitzacions relacionades amb la cooperació perquè incloguin en les seves intervencions un enfocament dels drets sexuals i reproductius que sigui políticament compromès i transformador. No es tracta tant de claus tècniques com de preguntes i reflexions que hem de fer-nos en les diferents fases del cicle d’un projecte.

9



Aproximaci贸

te貌rica i conceptual

daquella manera

1


Aproximació teòrica i conceptual

1.1. De què parlem quan parlem de drets sexuals i drets reproductius? Definir què són els drets sexuals i els drets reproductius (DS i DR) és una tasca complexa perquè entren en joc moltes qüestions relacionades amb la vida sexual i la vida reproductiva, des del dret a decidir quants fills i filles volem tenir (o no) i com els volem tenir, les relacions afectivo-sexuals lliures de violència i imposicions, passant pel reconeixement de les diversitats sexuals. Qüestionar la dicotomia públic/privat i partir del cos ha estat clau per entendre el domini masculí. Partint d’això, en els anys setanta el moviment feminista inclou a l’agenda política una sèrie de qüestions relacionades amb la sexualitat i la reproducció, i defensa el dret a controlar el cos i a decidir sobre la seva capacitat reproductiva sense imposicions, coercions o violències per part dels homes, així com l’exigència que aquests assumeixin responsabilitats. El dret al plaer ha estat també, des de l’any 1975, nucli central d’aquestes reivindicacions. La definició d’aquests drets ha inclòs noves consideracions a l’empara del desenvolupament de les noves tecnologies reproductives, la globalització de les cultures i les transformacions socials que han suscitat nous debats al voltant de conceptes com la família i els models de convivència, la salut intercultural i les identitats sexuals. Però la pedra angular de la definició i defensa d’aquests drets continua sent el dret a decidir sobre els nostres propis cossos. En els anys noranta, dues conferències marquen una fita en la conceptualització internacional dels drets sexuals i reproductius. El primer instrument internacional que explícitament incorpora la protecció de la salut sexual i reproductiva i els drets reproductius és el Programa d’acció de la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament (el Caire, 1994). Tot i que en aquesta conferència només es va aconseguir incloure alguna al·lusió als drets sexuals, va ser molt rellevant l’afirmació del «dret inalienable de les dones i els homes al lliure exercici de la sexualitat i reproducció com a àmbits d’autonomia i autodeterminació, on la violència i la coerció no tenen cabuda». Aquesta conferència va donar forma a alguns temes clàssics que abraça la salut sexual i reproductiva: planificació familiar, educació sexual, salut materna i protecció enfront d’ITS, inclòs el VIH/sida. No obstant això, no s’ha d’obviar el caràcter institucional d’aquest tipus de conferències que limita sovint les possibilitats transgressores de les seves decisions. Així, en van quedar fora temes com la despenalització de l’avortament, la garantia dels estats laics i democràtics, la plena vigència i reconeixement dels drets sexuals i reproductius o el reconeixement de les diversitats sexuals. 12


Aproximació teòrica i conceptual

CAPÍTOL

1

Un any després, a la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona (Pequín, 1995), malgrat el bloqueig de grups conservadors, un ampli pacte de gènere aconseguia incloure el paràgraf 96 a la Plataforma d’acció de Pequín: «Els drets humans de les dones inclouen el dret a exercir control sobre el seu cos i decidir lliurement i responsablement sobre temes relacionats amb la seva sexualitat, inclosa la salut sexual i reproductiva, sense coacció, discriminació ni violència. Una relació d’igualtat entre dones i homes en temes de relacions sexuals i reproducció, incloent-hi el respecte absolut per la integritat de la persona, requereix respecte mutu i responsabilitat consentida i compartida del comportament sexual i les seves conseqüències». No obstant això, i malgrat l’esforç de les organitzacions feministes i de dones en aquestes cimeres,2 com que no són jurídicament vinculants, aquests drets són jurídicament dèbils, fet que suposa que contínuament cal defensar-los i preservar-los dels atacs conservadors, particularment els temes relacionats amb l’orientació sexual, el control de les dones sobre el seu propi cos i l’avortament segur. Si durant els anys noranta hi va haver una aposta política per integrar en les agendes els drets sexuals i els drets reproductius, tot i que amb moltes dificultats i biaixos, durant l’última dècada la situació s’ha estancat.3 Avui se’ns convoca a renunciar a aquests drets, però no és una retallada qualsevol, són drets humans, se’ns demana que hi hagi una involució sexual. Això seria una catàstrofe democràtica, cultural i civilitzatòria, adverteix Marcela Lagarde, presidenta de la Red de Investigadoras por la Vida y la Libertad de las Mujeres. En la mateixa línia, Pinar Ilkarkkan, de The Coalition on Sexual and Bodily Rights in Muslim Societies (CSBR) relata que hi ha una guerra global contra la salut sexual i reproductiva, l’educació sexual, els drets LGTB, l’avortament lliure i segur... El cas de l’ONU és un mirall del que està passant a fora […] L’any passat vam anar a Pequín +15 per avaluar èxits i fracassos. Va ser un fracàs total de reunió. No hi ha hagut avenços des de l’any 1994. No vam poder parlar, l’Administració d’Obama va treure una proposta sobre mortalitat materna que no incloïa res sobre salut sexual i reproductiva. Si es nega el dret a l’educació sexual i a l’avortament lliure i segur, la mortalitat materna és difícil d’entendre. Teníem esperances en l’Administració d’Obama però ha heretat coses de Bush. No obviem que l’essència d’aquestes cimeres no deixa de tenir limitacions com espais per a la presa de decisions en l’àmbit governamental, enfront de les possibilitats de treballar sobre una agenda pròpia del moviment feminista. 2

Aquesta constatació es va formular durant el congrés «L’impacte dels fonamentalismes polítics, econòmics, religiosos i culturals en els drets sexuals i reproductius» (Sant Sebastià, juny del 2011) on van assistir dones feministes organitzades de diferents punts del planeta. 3

13


Aproximació teòrica i conceptual

“cal reflexió pe preguntar-fins hem arribat”

Les diverses organitzacions entrevistades a Bolívia, Nicaragua, el Salvador i l’Estat espanyol coincideixen, majoritàriament, en aquest diagnòstic pessimista i alerten sobre el risc que corre la pèrdua d’un enfocament feminista assentat en el dret a decidir. Rosa María Menjívar, de Cooperacció, adverteix que el futur d’aquests temes es va posant en risc a futur. No crec que es deixin de treballar, però l’enfocament és el que corre risc. Entre les principals causes d’aquest retrocés assenyalen l’auge dels lobbies ultraconservadors. Algunes feministes parlen de dreta religiosa per referir-se a la coalició de països cristians i musulmans i l’ús de la religió com a eina política de poder i control de la sexualitat: En ella hi ha el Vaticà, l’Administració de Bush heretada per Obama i, des de l’any 2006, un nou actor: l’Organització de Països Islàmics (OPI). L’OPI es va fundar per donar suport al comerç econòmic entre països musulmans, però ha fracassat en temes econòmics i s’ha reorientat cap als drets de les dones. En temes econòmics són països progressistes, no parlen d’islam, només parlen de religió quan es refereixen a les dones i els DS i DR. Malgrat aquest panorama, organitzacions com Católicas por el Derecho a Decidir reforcen el convenciment que els compromisos assumits l’any 1994 continuen sent instruments importants d’exigibilitat per a la societat civil. No s’ha de perdre el poc que hem guanyat, estem treballant per no perdre el que hem avançat però no necessàriament estem avançant, per això cal una reflexió política per preguntar-nos fins on hem arribat, com hi hem arribat. Des de la societat civil hem de continuar pensant noves formes per continuar validant els drets sexuals i reproductius. Què més hem de fer per fer-los atractius? Amb qui estem treballant? Podem parlar amb un to triomfalista a hores d’ara?

14


Aproximació teòrica i conceptual

CAPÍTOL

1

Drets sexuals amb cos propi

drets sexuals = drets reproductius?

Dins de l’ampli debat sobre com s’anomenen els DS i DR han sorgit noves posicions feministes que critiquen que la unió «drets sexuals i reproductius» com si es tractés d’un mateix univers de drets ha acabat subsumint els drets sexuals com un subconjunt dels drets reproductius.

Les implicacions d’aquest abordatge són importants per tal de definir el subjecte de drets i l’abast d’aquests drets, ja que si vinculem els dos espais de drets com un únic espai correm el risc que el paradigma de la titular de drets sexuals acabi quedant limitat al subjecte dona heterosexual en edat reproductiva. Això suposaria deixar fora del marc de protecció dels drets humans una gran quantitat de persones: adolescents, persones de la tercera edat, persones LGTB (lesbianes, gais, transsexuals, transgènere, bisexuals)... Sobre la base d’aquestes demandes de desvincular els drets sexuals dels drets reproductius com una manera d’ampliar l’exigibilitat d’aquests drets a una diversitat més gran de persones, l’Assemblea General de l’Associació Mundial de Sexologia (WAS) va aprovar una Declaració de drets sexuals elaborada el 1999.

Declaració del XIII Congrés Mundial de Sexologia, 1997, València, Espanya Per assegurar el desenvolupament d’una sexualitat saludable en els éssers humans i les societats, els drets sexuals següents han de ser reconeguts, respectats, exercits, promoguts i defensats per totes les societats amb tots els seus mitjans: 1. Dret a la llibertat sexual: estableix la possibilitat de la plena expressió del potencial sexual dels individus i exclou tota forma de coerció, explotació i abús sexual en qualsevol etapa i situació de la vida. 2. Dret a l’autonomia, a la integritat i a la seguretat sexual del cos: inclou la capacitat de prendre decisions autònomes sobre la pròpia vida sexual en un context d’ètica personal i social; estan incloses també la capacitat de control i gaudi dels nostres cossos, lliures de tortura, mutilació o violència de qualsevol tipus. 3. Dret a la privacitat sexual: legitima les decisions i conductes individuals realitzades en

15


Aproximació teòrica i conceptual

l’àmbit de la intimitat, sempre que no interfereixin amb els drets sexuals d’altres persones. 4. Dret a la igualtat sexual: s’oposa a qualsevol forma de discriminació relacionada amb el sexe, gènere, preferència sexual, edat, classe social, grup ètnic, religió o limitació física o mental. 5. Dret al plaer sexual: prerrogativa al gaudi i plaer sexual (inclòs l’autoerotisme), font de benestar físic, intel·lectual i espiritual. 6. Dret a l’expressió sexual emocional: abraça més enllà del plaer eròtic o els actes sexuals i reconeix la facultat a manifestar la sexualitat a través de l’expressió emocional i afectiva com l’afecte, la tendresa i l’amor. 7. Dret a la lliure associació sexual: permet la possibilitat de contraure o no matrimoni, de divorciar-se o d’establir qualsevol altre tipus d’associació sexual responsable. 8. Dret a la informació sexual basada en el coneixement científic: demana que la informació sexual sigui generada a través de processos científics i ètics, que sigui difosa d’una manera apropiada i que arribi a totes les capes socials. 9. Dret a l’educació sexual integral: sol·licita que s’imparteixi educació sexual durant tota l’extensió de la vida, des del naixement fins a la vellesa, i exhorta totes les institucions socials a participar-hi. 10. Dret a l’atenció de la salut sexual: comporta la prevenció i el tractament de tots els problemes, preocupacions, malalties i trastorns sexuals.

1.2. Trajectòria de la cooperació oficial La cooperació oficial espanyola, amb una agenda de continguts marcada pel Caire i Pequín, ha anat incorporant progressivament l’enfocament de drets sexuals i reproductius en els documents estratègics i operatius de la cooperació oficial. Amb una evolució paral·lela a la trajectòria seguida en els acords internacionals, comença parlant de salut reproductiva, sense incorporar discursos de l’enfocament feminista sobre els drets sexuals i reproductius fins a l’últim Pla director (2009-2012). Aquest document incorpora en la prioritat sectorial de «Gènere en desenvolupament» l’objectiu específic de promoure el ple exercici dels drets sexuals i reproductius de les dones en els diferents països, regions i cultures, com a part integrant dels drets humans.

16


Aproximació teòrica i conceptual

CAPÍTOL

1

En el quadre següent es reflecteix l’evolució d’aquesta trajectòria i l’enfocament de cadascun dels documents respecte als drets sexuals i reproductius.

Estratègia de Gènere en desenvolupament de la cooperació espanyola,4 2007

• Enfocament de drets sexuals i reproductius: superant enfocaments més tradicionals que emfatitzen la salut maternoinfantil com a prioritat del desenvolupament, sempre vinculant la salut a la funció reproductora i maternal de les dones, cal recuperar i explicitar el mandat del Pla d’acció del Caire, per promoure com a fonamental el ple exercici dels drets sexuals i reproductius com un més dels drets humans, i amb una visió integral de la salut de les persones en tot el cicle de vida. [Pàg. 34] - Objectiu específic 3 del sector «Gènere en desenvolupament»: difondre i promoure el ple exercici dels drets sexuals i reproductius de les dones en els diferents països i regions i cultures com a part integrant dels seus drets humans. Aquest objectiu inclou 8 línies estratègiques: 3.1. Adequació de la normativa internacional vigent sobre drets sexuals i reproductius de les dones. 3.2. Adequació a la normativa internacional del VIH/sida i discriminació de gènere. 3.3. Suport a polítiques públiques regionals, nacionals i locals per a la difusió i compliment dels DS i DR. 3.4. Suport a polítiques públiques socials i de salut regionals, nacionals i locals per a la prevenció i el tractament del VIH/sida amb enfocament de gènere i DS i DR. 3.5. Protecció social i jurídica dels DS i DR com a drets humans de les dones. 3.6. Enfortiment del diàleg social i polític en matèria de DS i DR i de VIH/sida i gènere. 3.7. Migracions i gènere en desenvolupament en DS i DR. 3.8. DS i DR i seguretat integral de les dones en situacions d’acció humanitària i construcció de la pau.

www.maec.es/SiteCollectionDocuments/Cooperaci%C3%B3n%20espa%C3%B1ola/Publicaciones/ DES%20GENERO.pdf 4

17


Aproximació teòrica i conceptual

Estratègia de Salut de la cooperació espanyola,5 2007

Pla director de la cooperació espanyola 2009-20126

Prioritat horitzontal: «Equitat de gènere». [Pàg. 31] Entre les línies estratègiques sobre condicions i problemes de salut, s’inclou la línia «Millora de la salut i els drets sexuals i reproductius». [Pàg. 47] • Prioritat sectorial de la política per al desenvolupament: «Gènere en desenvolupament». Objectiu general: Assolir el ple exercici dels drets humans i la ciutadania de les dones mitjançant l’apoderament, entès com un mecanisme per superar la pobresa, la discriminació i la bretxa de desigualtat i injustícia que pateixen les dones en les relacions de gènere. Inclou l’objectiu específic 3 (OE 3): difondre i promoure el ple exercici dels drets sexuals i reproductius de les dones en els diferents països, regions i cultures, com a part integrant dels drets humans. [Pàg. 171] • Prioritat sectorial de la política per al desenvolupament: «Serveis socials bàsics: Salut». Estableix que en coherència amb els objectius específics del sector salut, Espanya defensarà en els fòrums internacionals la posició següent: La promoció dels drets sexuals i reproductius, i reconeixerà que la desigualtat de les dones en l’accés i la utilització dels serveis de salut sovint està lligada a la falta d’autonomia en la presa de decisions en relació amb la seva salut, sexualitat i funció reproductiva i que l’evidència demostra que la igualtat és clau per aconseguir els ODM. [Pàg. 145]

www.maec.es/SiteCollectionDocuments/Cooperaci%C3%B3n%20espa%C3%B1ola/Publicaciones/ DGPOLDE_SALUD.pdf 5

www.maec.es/es/menuppal/cooperacioninternacional/Publicacionesydocumentacion/Paginas/publlicaciones_ cooperacion.aspx 6

18


Aproximació teòrica i conceptual

Pla d’actuació sectorial de gènere i desenvolupament,7 vinculat al III Pla director

Pla d’actuació sectorial de salut,8 vinculat al III Pla director

CAPÍTOL

1

• Línia estratègica 3: «Drets sexuals i reproductius». Estableix tres línies d’acció: • Formació, sensibilització i incidència política en drets sexuals i reproductius. • Atenció a les necessitats específiques de les dones en defensa i promoció dels drets sexuals i reproductius. • Suport a moviments de dones i societat civil en matèria d’identitat sexual i promoció dels drets sexuals. [Pàg. 23]

• Línia estratègica 2: «Impuls als programes prioritaris amb atenció especial a la seva integració dels sistemes de salut». Inclou la línia d’acció: «Accés als serveis integrals de salut sexual i reproductiva i la promoció dels drets sexuals i reproductius». [Pág.23]

El repte davant d’aquest marc és aconseguir que sigui conegut, incorporat i desenvolupat com a punt de partida —i no d’arribada— de totes les actuacions de la cooperació, tant oficial com per part de les ONGDs, ja que encara és lluny d’aconseguir-se, tal com denuncien des de les OTCs a l’Amèrica Llatina: Encara, malgrat el que digui el Pla director, s’han continuat finançant convenis clàssics maternoinfantils sense cap vinculació als drets sexuals i reproductius, ni visió global del cicle de vida d’una dona, etc., el clàssic binomi mare-fill. […] hi continua havent pràctica de no fer seguiment del Pla sectorial, ni del que està escrit al Pla director, ni tampoc alineat amb l’agenda de les dones ni el moviment feminista.

7

www.aecid.es/galerias/que-hacemos/descargas/AF_PAS_NARRATIVO_GENERO.pdf

8

www.aecid.es/galerias/que-hacemos/descargas/AF_SALUD_AMPLIADA.pdf

19



Principals enfocaments

JULIA VÁZQUEZ DODERO FONTES

2


Principals enfocaments

quins són els enfocaments des dels quals puc treballar el tema?

A l’hora de treballar els drets sexuals i drets reproductius en projectes de cooperació, és important conèixer els diferents enfocaments des dels quals s’ha d’abordar el tema i quines són les implicacions dels uns i dels altres. Les implicacions abracen des de la construcció de discurs teòric fins a l’impacte concret sobre la vida i els cossos de les dones.

Tots els enfocaments, sempre que es treballin d’una manera coherent, travessats per la metodologia feminista que incorpora una visió sistèmica i col·loca el dret a decidir al centre, poden tenir impactes importants en els processos d’autonomia i apoderament de les dones

2.1. Enfocament de drets Abordar el tema que ens ocupa des d’un enfocament integral de drets és fonamental, entre d’altres raons, per poder integrar els drets sexuals i drets reproductius en el marc d’exigibilitat de la jurisprudència i de les normes internacionals sobre drets humans i altres drets de les dones, com són la Convenció sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW) o, a l’Amèrica Llatina, la Convenció Interamericana per Prevenir, Sancionar i Eradicar la Violència contra la Dona (Convenció Belém do Pará). a) Enfocament dels drets humans Declaració de Pequín, 1995 Paràgraf 96. Els drets humans de la dona inclouen el dret a tenir control sobre les qüestions relatives a la seva sexualitat, inclosa la seva salut sexual i reproductiva, i decidir lliurement respecte a aquestes qüestions, sense que es vegi subjecta a la coerció, la discriminació i la violència. Les relacions igualitàries entre la dona i l’home respecte de les relacions sexuals i la reproducció, inclòs el ple respecte de la integritat de la persona, exigeixen el respecte i el consentiment recíprocs i la voluntat d’assumir conjuntament la responsabilitat de les conseqüències del comportament sexual.

22


Principals enfocaments

CAPÍTOL

2

Els DS i DR han evolucionat durant molt de temps com a drets fragmentats i avui s’inclouen sota el paraigua dels drets Els drets es humans gràcies a l’esforç local i internacional d’incidència per part de les organitzacions feministes i de dones. La primera fita tant l’àmbit en aquesta concepció es va produir el 1993 a la Conferència públic en el Mundial de Drets Humans que es va celebrar a Viena, on els estats per primera vegada van explicitar que tota violació dels drets específics de les dones suposa una violació als drets humans. La participació dels moviments feministes en aquesta conferència va produir un canvi transcendental en la teoria dels drets humans, ja que es va establir que els drets humans es gaudeixen tant en l’àmbit públic com en el privat i, per tant, es poden violar en tots dos àmbits. Considerar els drets sexuals i drets reproductius com a drets humans implica que: •e ls estats i la comunitat internacional estan obligats a vetllar per la seva garantia i defensa, i han de sancionar-ne les violacions, •d eixen de ser directrius o recomanacions i passen a ser obligació legal dels estats i la comunitat internacional, que han d’integrar-los en els seus instruments jurídics, • t otes les persones es converteixen en titulars d’aquests drets amb caràcter irrenunciable, indivisible, inalienable i imprescriptible.

Però no existeix, malgrat els esforços, una definició consensuada dels drets sexuals i drets reproductius com a drets humans. Tot i que la concepció més internacionalment acceptada és la de l’OMS,9 un bon punt de partida per a les ONGDs que vulguin interconnectar l’agenda feminista i la de la cooperació internacional amb enfocament de drets és la Carta de drets sexuals i reproductius10 realitzada per la Federació de Planificació Familiar d’Espanya, elaborada a partir de la que va publicar la Federació Internacional de Planificació Familiar (IPPF).11 Aquesta carta defineix deu drets sexuals i reproductius:

Definició adoptada després de la sessió de treball a Ginebra, 2002, disponible a: http://www2.huberlin.de/sexology/ECS5/declaracion_de_los_derechos_se.html 9

Recomanem que consulteu el dossier complet amb l’explicació de cadascun dels drets, disponible a la pàgina web de la FPFE: http://www.fpfe.org/files/t_pdf/carta_de_derechos.pdf 10

11

Aquesta carta va ser adoptada pel Consell de Govern de l’IPPF el 10 de maig del 2008.

23


Principals enfocaments

1. Dret a la igualtat: Totes les persones són iguals en dignitat i drets. Totes tenen dret al reconeixement social i a la protecció legal de les seves vides sexuals i reproductives. 2. Dret a l’autonomia sexual: Totes les persones tenen dret a expressar i manifestar els seus desitjos, plaer, pràctiques, orientació i identitat sexual; a decidir lliurement sobre la seva vida sexual en un marc ètic no discriminatori i respectuós amb els drets d’altres persones i amb la capacitat evolutiva de les nenes i els nens. 3. Els drets a la llibertat i integritat corporal: Totes les persones tenen dret al fet que es respecti la seva integritat física, psíquica i moral, a viure lliures de risc i de qualsevol violència, intimidació o coerció que atempti contra la seva llibertat i benestar sexual i corporal. 4. Dret a decidir sobre les diferents opcions reproductives: Totes les persones tenen dret a adoptar decisions relatives a la seva vida reproductiva, a determinar lliurement si volen tenir fills i filles o no i, si escau, en quin moment i freqüència. 5. Dret a la informació: Totes les persones tenen dret a disposar d’una informació completa, clara i veraç —i a poder-hi accedir— per prendre decisions autònomes sobre la seva vida sexual i reproductiva i exercir plenament els seus drets. 6. Dret a l’educació sexual: Totes les persones tenen dret a rebre una educació sexual de qualitat, lliure d’estereotips i prejudicis morals, ideològics o religiosos, que afavoreixi una vivència positiva i saludable de la sexualitat. 7. Dret a l’atenció i protecció de la salut sexual i reproductiva: Totes les persones tenen dret a gaudir del nivell més alt de salut sexual i de salut reproductiva com a components centrals de la seva salut i benestar i, per tant, a accedir a serveis de salut que ofereixin una atenció integral i de qualitat. 8. Dret a la privacitat i la confidencialitat: Totes les persones tenen dret al respecte de la seva privacitat i intimitat, i a la confidencialitat quan proporcionen informació sobre la seva vida sexual i reproductiva. 9. Dret a optar pels diversos tipus de convivència: Totes les persones tenen dret a constituir la forma de convivència que considerin més adequada amb la relació afectiva, igualitària i lliurement escollida que hagin establert, i a gaudir dels mateixos drets socials i legals. 10. Dret a la participació i llibertat d’opinió: Totes les persones tenen dret a exercir la llibertat de pensament, opinió i expressió de les seves idees, així com d’associar-se per participar en el desenvolupament de polítiques que determinen el seu benestar sexual i reproductiu.

24


Principals enfocaments

CAPÍTOL

2

Aquesta declaració parteix del fet que els drets sexuals i reproductius estan constituïts per una sèrie de beneficis relatius a la sexualitat que emanen dels drets a la llibertat, igualtat, privacitat, autonomia, integritat i dignitat de totes les persones. Aquest enfocament cal interpretar-lo a la llum de quatre principis, que permeten tenir un enfocament més integral: • La sexualitat és una part integral de la personalitat de cada ésser humà. Per aquesta raó, s’ha de crear un medi ambient favorable en el qual cada persona pugui gaudir dels seus drets sexuals com a part del procés de desenvolupament. • Els drets i les proteccions garantits per a les persones menors de divuit anys difereixen dels que tenen els adults i han de tenir en compte les capacitats evolutives del menor com a individu per exercir els seus drets en nom seu. • La no-discriminació és subjacent a la protecció de tots els drets humans. • La sexualitat i el plaer que se’n deriva és un aspecte central de l’ésser humà, independentment de si la persona tria reproduir-se o no fer-ho. La garantia dels drets sexuals per a totes les persones inclou un compromís amb la llibertat i la protecció del dany. Treballar amb aquest enfocament ens permetrà tenir una visió integral basada en el principi d’interdependència, segons el qual el ple exercici de cadascun d’aquests drets no és possible sense el desenvolupament dels altres, si bé cada un té un recorregut propi. Els altres dos principis, juntament amb el d’interdependència, que regeixen el tractament dels drets sexuals i reproductius com a drets humans són el principi d’universalitat i el d’inalienabilitat. b) Enfocament de drets econòmics i polítics Diverses organitzacions en defensa dels drets sexuals i reproductius estan utilitzant com a marc jurídic per exigir els DS i DR el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals (PIDESC). Aquest pacte reconeix l’obligació de protegir, respectar i garantir el dret a la salut sense cap tipus de discriminació. Els països que signen aquest pacte tenen l’obligació d’informar sobre les mesures i els progressos realitzats, i en aquest sentit els informes ombra que acostumen a fer-se des de la societat civil serveixen per vigilar l’incompliment dels drets sexuals i reproductius em-

25


Principals enfocaments

parant-se en aquest pacte. És el cas de l’informe12 realitzat per Promex, el Movimiento Manuela Ramos, Católicas por el Derecho a Decidir i altres organitzacions peruanes, que aborda les restriccions en el gaudi dels DS i DR sense discriminació, concentrant-se en sis aspectes: mortalitat materna, avortament, accés a l’anticoncepció amb èmfasi en l’anticoncepció d’emergència, VIH/sida, accés als serveis de salut sexual i reproductiva per a les persones lesbianes, gais, trans i bisexuals, i l’accés a aquests serveis per part de les adolescents i els adolescents. Moltes organitzacions que treballen drets sexuals i reproductius consideren imprescindible abordar-los lligats als drets polítics. Quan es treballa amb població on s’ha fet incidència política i hi ha una articulació política, l’apropiació d’aquests drets per la comunitat és més gran. Drets sexuals i reproductius, així com drets polítics, estan absolutament relacionats, enfortir-ne les capacitats per fer incidència en salut materna i l’exercici dels seus drets sexuals és crucial, observa Alexia Escobar, de Family Care International, que treballa directament amb dones indígenes bolivianes organitzades en projectes de salut materna. Altres organitzacions, com Fundación Enlace, a Bolívia, que desenvolupen projectes productius amb dones, observen que té més possibilitats treballar els DS i DR des dels drets econòmics. No solament perquè el concepte de DS i DR ha estat buidat de significat per les institucions i els grups conservadors, sinó perquè el marc dels drets econòmics és una porta d’entrada alternativa per a la reflexió conjunta entre dones diverses. Estic en contra de tot el que faci olor de dispositiu de poder, i els drets sexuals i reproductius són els drets de l’Estat de controlar els cossos de les dones, per tant, estic totalment en contra d’anomenar-los així, explica Rosario Aquim, directora de la Fundación Enlace. Però tot i que estratègicament suposi una porta d’entrada per a l’abordatge d’aquests drets i aquest enfocament afavoreixi una visió sistèmica i relacional de tots els drets, no s’ha d’oblidar que els drets econòmics, socials i culturals, en especial el dret a la salut, a l’educació i el treball estan garantits d’una manera molt superficial per la Declaració i la Convenció Interamericana de Drets Humans. En estar catalogats com a drets de desenvolupament progressiu, tenen una protecció més dèbil.

DESC, Informe alternativo de organizaciones de la sociedad civil al comité de derechos económicos, sociales y culturales sobre la situación de la salud sexual y reproductiva en el Perú, abril 2011. 12

26


Principals enfocaments

CAPÍTOL

2

2.2. Enfocament de salut a) Enfocament de salut integral Molts programes d’educació sexual i d’atenció sanitària enfoquen la sexualitat des de la prevenció i la malaltia, i això pot conduir a una associació conservadora de la sexualitat amb un perill que cal prevenir (ITS, VIH, violència sexual...). L’enfocament de la salut en clau feminista pretén transcendir un enfocament més limitat de la salut i en proposa un concepte integral: la salut com quelcom associat al benestar i a la qualitat de vida i no a l’absència de malaltia, on la sexualitat s’integra amb naturalitat a les nostres vides, és quelcom que ens pertany i forma part dels nostres desitjos, el benestar i el plaer de cadascú.

La salut sexual i reproductiva s’associa a la qualitat de vida, no a la prevenció i la malaltia

La Conferència del Caire aplica aquest enfocament integral quan parla de salut reproductiva. Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament, el Caire, 1994 Paràgraf 7.2 Defineix la salut reproductiva com «un estat general de benestar físic, mental i social, i no de mera absència de malalties o mals, en tots els aspectes relacionats amb el sistema reproductiu i les seves funcions i processos». En conseqüència, la salut reproductiva implica la capacitat de gaudir d’una vida sexual satisfactòria i sense riscos, i de procrear, i la llibertat per decidir fer-ho o no fer-ho, quan i amb quina freqüència.

L’enfocament de salut integral inclou no solament la salut reproductiva, sinó la salut sexual, entesa com un estat de benestar físic, emocional, mental i social en relació amb la sexualitat i on s’inclouria també l’autonomia sexual per expressar i manifestar els desitjos, el plaer, les pràctiques sexuals, així com l’orientació i la identitat sexual. A més, l’enfocament integral entén la salut com un procés complex, determinat per factors biològics, socials, del medi ambient i d’accés als serveis de la salut, en què les relacions de gènere, per la seva interrelació amb tots ells, tenen un paper important. Per exemple, a l’hora de fer un diagnòstic sobre el difícil accés als mètodes anticonceptius, l’enfocament bio-psico-social i sensible al gènere permetria tenir en compte factors ambientals (entorns rurals aïllats on els serveis de 27


Principals enfocaments

salut no arriben), també barreres socioculturals (com els mites sexistes sobre l’ús d’anticonceptius per part de les dones o les relacions de poder dins de les famílies i la divisió sexual de les responsabilitats a l’hora d’usar mètodes anticonceptius) o qüestions biològiques (els efectes secundaris dels mètodes anticonceptius en els cossos sexuats), entre d’altres factors. En incloure la perspectiva de gènere, aquest enfocament bio-pisico-social té en compte les diferències entre homes i dones en la salut i això permet no incórrer en una mirada androcèntrica que agafi com a patró de referència universal el cos i les necessitats dels homes.13 Per aquesta raó, aquest enfocament és imprescindible en qualsevol diagnòstic i especialment si s’aposta per serveis de salut sexual i reproductiva que siguin justos i accessibles, de ‘qualitat’ i ‘calidesa’. Per algunes feministes l’enfocament dels drets no ha de ser necessàriament més estratègic, especialment quan parlem de despenalitzar l’avortament: Bonnie Shepard, de Católicas por el Derecho a Decidir, considera que la perspectiva de drets humans pot portar a un terreny de lluita improductiu entre drets (de la mare) contra altres drets (embrió), per aquesta raó considera que és millor el discurs de la salut pública i l’equitat, assentat en un enfocament integral de la salut. b) Enfocament de salut maternoinfantil És l’enfocament més tradicional però més àmpliament aplicat a escala global, ja que és el que s’ha desenvolupat a la Declaració del Mil·lenni (2000), en concret en l’objectiu de desenvolupament 5: «Millorar la salut materna», per a la qual cosa es posen dues metes, reduir la raó de mortalitat materna i aconseguir la cobertura universal d’assistència especialitzada al part. Aquest enfocament centrat en el binomi mare-nen està associat al procés d’embaràs, part, postpart i cura dels menors i de les menors de cinc anys. Ha estat objecte de crítiques des dels moviments feministes i organitzacions de dones, ja que suposa un aborPer evitar aquests biaixos androcèntrics en la salut, des del feminisme es reivindica la necessitat d’una ciència de la morbiditat diferencial, aquesta passa per «revisar la literatura que trenqui amb els estereotips i proposi les bases que cal tenir en compte en un diagnòstic diferencial de les malalties i del malestar de les dones, la formació de professionals sota enfocament bio-psico-social i sensible al gènere, i l’atenció primària amb dret a la participació de les dones» (Carme Valls Llobet: Mujeres, salud y poder, Cátedra, 2009). 13

28


Principals enfocaments

CAPÍTOL

2

datge reduccionista dels drets sexuals i drets reproductius que els associa únicament a les dones des del rol de mares i de cuidadores i com a subjectes passius dels programes i dels projectes. Les condicions de salut de les dones relacionades amb la sexualitat i la reproducció es treballen únicament a partir d’anàlisis que se centren en les característiques biològiques de les dones, en la capacitat d’embarassar-se i en el treball reproductiu que fan. I es vincula la salut de les mares a la dels fills i les filles. Aquest enfocament planteja importants limitacions i biaixos per treballar els DS i DR des d’una perspectiva integral i transformadora de gènere: • No té en compte el paper dels homes en la salut sexual i reproductiva de les dones ni en l’erosió dels seus drets sexuals i reproductius i, per tant, no aborda la qüestió de la seva responsabilitat en aquest àmbit. • No aborda la salut sexual i reproductiva des d’una perspectiva integral. Limitant-la i abordant-la des de factors biològics, deixa fora altres factors com els socials, psicològics, culturals, mediambientals, etc. molt interrelacionats amb les desigualtats de gènere. • És un enfocament familista que parteix del binomi mare-fill, emmarcant-se en el paradigma de dona-mare que no contempla el dret a la no-maternitat, que equipara la salut de les dones a la salut infantil, i invisibilitza les especificitats de la salut de les dones en tota la seva diversitat. • No sempre es basa en un enfocament de drets humans, per la qual cosa la falta de recursos, d’atenció adequada i els efectes negatius que pot tenir sobre la vida de les persones no es considera una violació dels seus drets humans en l’àmbit de la salut sexual i salut reproductiva. Limita, per tant, el marc d’exigibilitat. És crucial que les organitzacions que estiguin treballant des d’aquest enfocament tinguin clares les seves limitacions i coneguin les demandes dels moviments feministes en aquest sentit, que, com explica Mariana Moisa, de la Colectiva Feminista del Salvador, se centren a canviar l’enfocament del tema de la maternitat, perquè el problema real de tot això és el prejudici social que les dones són mares abans que ciutadanes i el que fa la cooperació és enfortir aquest discurs, fet que es tradueix en com ens miren, en un no-reconeixement de les dones com a ciutadanes... Si no donen suport a aquests canvis serem les mares eternes. Un bon punt de partida per a les ONGDs que treballin específicament la salut materna és agafar com a referència el concepte de salut reproductiva de la Declaració de Pequín en comptes de limitar-se als objectius de desenvolupament del mil·lenni. 29


Principals enfocaments

2.3. Enfocament de ciutadania i laïcisme En contextos com els llatinoamericans, on l’auge de forces neoconservadores i el poder d’influència dels fonamentalismes religiosos són tan amplis, és bàsic treballar els drets sexuals i drets reproductius des d’un enfocament que permeti relacionar aquests contextos polítics amb les seves implicacions concretes sobre la vida i els cossos de les dones, ja que com explica Nirvana González, coordinadora de la Red de Salud de las Mujeres Latinoamericanas y del Caribe, si bé la CEDAW diu que tots els estats han de garantir els drets de les dones, el dret a la salut sexual i reproductiva no està garantit. Se subordina la ciutadania laica a fonamentalismes religiosos. Així, defensar els DR i DR des d’un enfocament de ciutadania i laïcisme implica que:

El cos és el primer territori des del qual es construeix la ciutadania

La llibertat de consciència vinculada al dret a decidir només es pot garantir en un estat laic

30

• El nostre punt de partida és la reivindicació de les dones com a subjectes polítics actius i amb capacitat de decidir sobre les seves opcions personals —el seu cos, la seva sexualitat, els seus desitjos. El cos es concep com el primer territori des del qual es construeix la ciutadania. • Els DS i DR són considerats i defensats com un assumpte públic i no privat, per tant, vinculats al reconeixement i a la defensa de drets humans per a tota la ciutadania. Això ens permet visibilitzar les implicacions que aquest fet té d’exigibilitat i responsabilitat dels estats. • La garantia del reconeixement i del respecte d’aquests drets passa per la lluita per un estat laic i democràtic. La llibertat de consciència vinculada a la capacitat de decidir només es pot garantir en un estat laic i no confessional en què els valors democràtics basats en el reconeixement i la defensa dels drets humans prevalguin sobre normes o valors particulars d’una religió o d’una ideologia. • Aquest enfocament es pren com a punt de partida i no d’arribada (laïcisme i reconeixement de l’estatut de ciutadania de les dones com a garantia de mínims), de manera que en complementar-lo amb altres enfocaments, ens permet evitar o superar posicionaments utilitaris i dicotòmics on s’utilitza el conflicte entre drets (drets de l’embrió vs. drets de la mare) per defensar posicions que erosionen la ciutadania de les dones.


Principals enfocaments

CAPÍTOL

2

Treballar des d’aquest enfocament ens permet a més vincular els drets sexuals i drets reproductius amb els drets civils i polítics, aquells considerats de primera generació, que tracten essencialment de la llibertat i la participació en la vida política i amb un ampli marc d’exigibilitat a escala internacional. Aquest enfocament col·loca les dones com a subjectes protagònics en la construcció dels seus drets en la dimensió més política, i deixa de banda els posicionaments més paternalistes que les mantenen adscrites al estatus de «beneficiàries». En paraules de Geni Gómez, de l’organització nicaragüenca Grupo Venancia, ja tenim clar que no som víctimes, perquè si ho som la solució continua estant a fora i això és portar més control a les nostres vides.

2.4. Enfocament d’autonomia i apoderament Moltes de les organitzacions de dones i feministes que a l’Amèrica Llatina treballen per la defensa dels DS i DR comencen a incorporar com a element nuclear dels seus discursos el dret a l’autonomia, allò que Marcela Lagarde defineix com tenir-se una mateixa com la protagonista de la vida, viure’s com el propi sentit de la vida.14 El dret a decidir és el que dóna força a aquest enfocament i permet articular-lo amb el de ciutadania, tant en les reivindicacions d’incidència política com en el treball de base amb grups de dones. El segon element nuclear d’aquest enfocament és el concepte d’apoderament i la comprensió d’aquest com a procés, en paral·lel als processos de desenvolupament i aportant una reflexió crítica al concepte de desenvolupament mateix. La visió crítica i la capacitat de vinculació dels diferents conceptes que ens ofereix aquest enfocament és el que ens permetrà comprendre per què les organitzacions feministes i de dones afirmen que si no s’aborden els drets sexuals i reproductius no hi ha desenvolupament, tal com explica la directora de l’Instituto de Investigación, Capacitación y Desarrollo de la Mujer del Salvador (IMU), Deysi Cheyne.

14

Lagarde y de los Ríos, Marcela. Para mis Socias de la Vida, de. Horas y Horas, Madrid, 2005

31


Principals enfocaments

L’autonomia no és només un dret o un element més del procés d’apoderament, sinó un complex procés en si mateix

Per desenvolupar aquest enfocament, és important tenir en compte que l’autonomia no solament forma part del procés d’apoderament, sinó que és un procés en si mateix, gradual, relacional i evidentment a llarg termini. Treballar des de l’enfocament de l’autonomia i de l’apoderament implica considerar les dones com a actores de canvi capaces de mobilitzar-se i d’actuar a favor dels seus propis drets i necessitats. Permet evitar programes o projectes assistencialistes que beneficien les dones en les necessitats immediates però que no n’aconsegueixen l’apoderament ni l’autonomia.

Abordar els projectes des d’aquest enfocament ens permetrà ser capaços de valorar els diferents impactes que tenen en el grau d’autonomia de les dones, que serà variable en funció de l’àmbit, la temàtica i les accions concretes. La consultora en DS i DR Helen Dixon ho explica de la manera següent: No pots treballar sexualitat i salut sexual i reproductiva si no treballes consciència de gènere, una visió d’autonomia personal i política. Només aconseguiràs programes assistencialistes o polítiques del govern que beneficiïn les dones però no que aconsegueixin que les dones s’apoderin, es mobilitzin i actuïn en favor dels seus drets i les seves necessitats. Les organitzacions que treballin els drets sexuals i reproductius des d’aquest enfocament hauran de replantejar els projectes sobre la base de resultats a mitjà i llarg termini, i avaluables sobre la base d’indicadors eminentment qualitatius i de procés. Igual que en l’enfocament de ciutadania, l’abordatge des de l’autonomia i l’apoderament permet que col·loquem al centre del nostre discurs el cos de les dones com a primer lloc des del qual apoderar-se. Segons Teresa Blandón, del Programa Feminista La Corriente, de Nicaragua, no es pot pensar en participació ciutadana, en defensa de drets, en creació de noves formes d’organització, al marge del cos i dels desafiaments quotidians que cada persona enfronta amb el seu cos, amb els seus sentiments, amb el seu plaer, amb les seves pors, amb els seus dubtes de com vol viure la vida. Aquest enfocament ens possibilita evitar un abordatge compartimentat dels DS i DR, i n’ofereix una visió integral i sistèmica. El punt d’unió amb l’enfocament de ciutadania es produeix amb la comprensió que els processos d’apoderament són processos individuals basats en l’autonomia personal, però que només se sustenten col·lectivament a través de la garantia de l’estatut de ciutadania. 32


Principals enfocaments

CAPÍTOL

2

2.5. Enfocament intercultural Entendre els DS i DR des d’un enfocament intercultural implica tenir en compte els usos i costums de pobles originaris, així com els diversos codis socioculturals que existeixen, i això pot generar tensions entre els drets culturals i els drets humans,15 especialment quan parlem dels drets humans de les dones. Aquesta tensió entre drets humans i drets culturals és complexa i ha conduït a debats polaritzats on els drets de les dones s’han instrumentalitzat sempre a costa del control del seu cos. No és casual que les contradiccions més flagrants entre les demandes dels grups per preservar les seves identitats tradicionals i els drets humans universals hagin emergit en qüestions que afecten els drets humans de les dones, especialment els drets sexuals i reproductius. Com adverteix Pinar Ilkarkkan, de The Coalition on Sexual and Bodily Rights in Muslim Societies (CSBR), existeix un perill quan s’afirma la identitat cultural a costa del control del cos de les dones, quan a través de la cultura i la religió es legitima la violació dels drets humans de les dones. La instrumentalització dels drets de les dones s’ha donat en dues direccions, per justificar l’afirmació cultural i per criticar cultures des de discursos etnocèntrics.16 En aquesta complexa tensió entre drets de les dones i drets culturals, la feminista Seyla Benhabib17 considera que la pregunta no és quins drets humans són compatibles amb totes les cosmovisions, ja que aquesta recerca porta a un debat polaritzat entre indiferènEls drets culturals són entesos com el dret i la llibertat a triar la teva identitat sense discriminació, practicar la teva religió sense repressió, parlar el teu idioma, practicar tradicions religioses i culturals, participar en la vida cultural de la teva comunitat i tenir accés al patrimoni cultural, entre d’altres llibertats, sense ser per això discriminada o aïllada. El problema no resolt és si aquests drets culturals tenen límits i qui els estableix. Com que els drets humans es defineixen com a individuals (l’individu com a subjecte de dret) i els drets culturals tenen una dimensió col·lectiva (s’exerceixen col·lectivament o en interacció amb altres individus i alguns grups vulnerables o minories necessiten una protecció especial), això genera una tensió. I aquesta ha comportat un debat polaritzat entre una postura universalista dels drets humans, que sosté que existeixen uns drets i unes llibertats fonamentals que són els mateixos per a totes les persones, que són universals, individuals, i que no poden ser limitats per l’Estat ni per les comunitats, i una altra postura en l’altre extrem que incorre en un relativisme cultural, on no hi ha límits per als drets culturals. 15

Podem observar aquesta doble instrumentalització en el cas del burca. D’una banda, grups islamistes han articulat polítiques de control del cos de les dones que atempten contra els seus drets elementals, basades en la consideració que les dones són el punt més important i, per tant, més vulnerable de la cultura. I de l’altra, el burca va servir per justificar la guerra contra l’Afganistan des d’un discurs islamòfob. 16

Seyla Benhabib: «Cultura, derechos humanos y minorías vulnerables. Una modesta propuesta», cerimònia d’investidura com a honoris causa a la Universitat de Valencia, 8 de novembre del 2010. 17

33


Principals enfocaments

cia i intervencionisme. Ella proposa desviar la pregunta: les minories vulnerables [les dones de minories ètniques i culturals] tenen fonament per reclamar drets culturals, i quins són aquests drets? El debat és qui defineix els drets i com ho fa. Proposa tres normes perquè els drets culturals siguin compatibles amb un model universalista: la reciprocitat igualitària (les minories no poden tenir un grau més baix de drets que la majoria pel fet de ser minories); l’adscripció voluntària (l’estat legal i civil d’un individu no ha de ser assignat directament per l’Estat en funció de l’origen religiós, lingüístic o etnocultural, sinó que ha de ser una autoadscripció); i la llibertat de sortida i associació (llibertat de l’individu per abandonar el grup). Benhabib també considera que no s’ha de caure en una visió idealitzada (per bé o per mal) de les cosmovisions, tradicions religioses, cultures i nacions, com si fossin un tot coherent i unívoc. Aquesta homogeneïtzació de les tradicions i cultures per part dels qui les exalten nega que hi ha moltes diversitats i maneres d’interpretar i practicar una mateixa cultura. La crítica dels usos i costums culturals també pot incórrer en una visió molt victimista i desapoderadora de les dones. Per a un enfocament intercultural dels DS i DR és imprescindible: • Reconèixer les diversitats dins d’una mateixa cultura per no caure en una mirada homogeneïtzadora. • Evitar l’assimilacionisme obrint espais de diàleg intercultural amb equitat que permetin que cultures minoritàries, i dins d’elles les dones, participin en igualtat de condicions en la definició i articulació dels drets sexuals i reproductius.

34


Principals enfocaments

CAPÍTOL

2

De la mateixa manera que els DS i DR no són drets estancs sinó que s’interrelacionen entre si, els enfocaments també poden ser complementaris els uns amb els altres. La nostra organització probablement tindrà un enfocament principal o prioritari, però hi podem afegir elements d’altres enfocaments: Així, per exemple, podrem tenir un projecte específic de salut sexual i reproductiva amb enfocament de salut integral, on tinguem en compte les especificitats interculturals de la comunitat on es desenvolupa, o on incorporem l’enfocament d’autonomia en les seves activitats o en els indicadors per avaluar-lo.

35



3 situades

GAELX

Experiències


Experiències situades

En aquest apartat oferim algunes experiències de la cooperació internacional rastrejades en els països on s’ha realitzat el treball de camp (Bolívia, Nicaragua i el Salvador) agrupades al voltant de quatre temàtiques: avortament, embaràs adolescent, diversitats sexuals, i salut intercultural i pobles indígenes. Per entendre aquestes experiències en el seu context, cada tema comença amb una petita introducció teòrica amb algunes nocions i conceptes bàsics, després de la qual s’ofereix un breu diagnòstic de cada país en relació amb el tema tractat.

3.1. Avortament a) Nocions i marc d’exigibilitat L’avortament ha estat un dels temes més controvertits de l’agenda dels drets sexuals i drets reproductius en l’àmbit internacional i un dels que ocupen amb caràcter prioritari l’agenda feminista a l’Amèrica Llatina, a la llum del greu retrocés legislatiu que s’està vivint en alguns dels països de la regió. En termes mèdics, l’avortament és la finalització de l’embaràs abans que el producte de la concepció sigui viable i pot ser espontani (involuntari) o induït. El 10% del total dels embarassos acaben en avortaments espontanis per múltiples causes, com malformacions del fetus incompatibles amb la vida o malalties com diabetis o problemes tiroïdals en la mare. L’avortament induït o interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) és aquell que es provoca amb l’objectiu de posar fi a un embaràs no desitjat. Quan es realitza en condicions mèdiques òptimes i amb els mitjans necessaris s’anomena avortament segur. L’abast de l’avortament segur comprèn la despenalització i l’accés a causes quan aquestes han estat estipulades per la llei, les estratègies dirigides a la reducció del dany i la legalització.

L’avortament insegur és la tercera causa de mortalitat materna al món

38

És avortament insegur quan es practica en condicions inadequades o per personal no qualificat. Tant en termes de salut com de drets humans, l’avortament insegur és un dels problemes més greus que afecta milions de dones al món, tal com es reconeix al Programa d’acció de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament. Les hemorràgies i altres complicacions derivades de l’avortament insegur són una de les principals causes de la mortalitat materna. S’estima que cada


CAPÍTOL

Experiències situades

3

any 46 milions de dones de tot el món recorren a l’avortament induït per posar fi a un embaràs no desitjat. Segons dades de la Red de Salud de las Mujeres Latinoamericanas y del Caribe (RSMLAC), globalment un 40% de les dones en edat reproductiva (de 15 a 44 anys) viu en països amb legislacions que prohibeixen l’avortament totalment o que el permeten només per protegir la vida o salut de la dona. Si bé en els últims 15 anys s’han observat tendències cap a l’adopció de lleis més liberals, l’Amèrica Llatina és una de les regions on s’han patit els retrocessos més flagrants per als drets de les dones en aquest àmbit, com a conseqüència de la influència dels fonamentalismes religiosos.

Recorregut internacional Recomanacions generals del Comitè de la CEDAW Les recomanacions generals (RG) en els últims cinc anys s’han referit a tres classes de recomanacions recurrents sobre avortament: revisió de legislació punitiva, garantir el marc normatiu existent sobre l’accés a serveis de qualitat i necessitat d’introduir polítiques d’educació sexual i planificació familiar. 1992: RG núm. 19. El Comitè insta els Estats part a prendre mesures per impedir la coacció respecte a la fecunditat i la reproducció, i perquè les dones no es vegin obligades a recórrer a avortaments il·legals. 1994: RG núm. 21. Reitera aquesta preocupació, parlant d’avortament i d’esterilització forçada. 1999: RG núm. 24. El Comitè recomana esmenar la legislació que castigui l’avortament a fi d’abolir les mesures punitives imposades a dones que s’hagin sotmès a avortaments. 1994: Programa d’acció de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament (el Caire) Cap. VIII- Salut, morbiditat i mortalitat. Mesures que han d’adoptar els governs. Paràgraf 8.25: S’insta tots els governs i totes les organitzacions intergovernamentals i no governamentals pertinents a incrementar el compromís amb la salut de la dona, ocupar-se dels efectes que tenen en la salut els avortaments realitzats en condicions no adequades com un important problema de salut pública i a reduir el recurs a l’avortament mitjançant la prestació de millors serveis de planificació de la família i més amplis. [...] En tots els casos, les dones haurien de tenir accés a serveis de qualitat per tractar les complicacions derivades d’avortaments.

39


Experiències situades

1995: Plataforma d’acció de la IV Conferència Mundial sobre la Dona (Pequín) Es reafirmen les definicions del Caire i s’agrega un paràgraf sobre els drets humans en general. Al paràgraf 8.25 de la Conferència del Caire s’hi inclou una recomanació als Estats de revisió de les seves legislacions punitives contra les dones que han tingut avortaments il·legals (paràgraf 106 k). 1998: Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) Es reconeix que la mortalitat materna es vincula a l’avortament insegur i se’n recomana l’atenció. 1999: Procés de revisió de la Conferència del Caire (Caire +5) Es recomana la capacitació de professionals per atendre les dones en casos d’avortament legal i els països integrants de la CEPAL es comprometen a elaborar programes per a la salut de les dones en el marc dels drets sexuals i reproductius segons el que es va adoptar al Caire i Pequín. S’assenyala la necessitat de revisar les lleis que criminalitzen les pràctiques de l’avortament insegur.

2011: Audiència sobre els drets reproductius de les dones a l’Amèrica Llatina i el Carib. Comissió Interamericana de Drets Humans Recorda als Estats que l’avortament terapèutic és reconegut internacionalment com un servei de salut especialitzat i necessari per a les dones la finalitat del qual és salvar la vida de la mare quan aquesta es troba en perill a conseqüència d’un embaràs; la negació d’aquest servei atempta contra la vida, la integritat física i psicològica de les dones.

Malgrat les recomanacions del Comitè de la CEDAW i altres organismes de drets humans, la situació legal dels països de l’Amèrica Llatina i el Carib respecte de l’avortament és encara molt desigual: • Completament penalitzat: Xile, el Salvador, Hondures, Nicaragua, República Dominicana. • Despenalitzat només en una circumstància: Antigua i Barbuda, les Bahames, Dominica, Guatemala, Grenada, Haití, Paraguai, Surinam, Veneçuela. • Despenalitzat en dues circumstàncies: Argentina, Brasil, Bolívia, Costa Rica, Jamaica, Mèxic, Panamà, Saint Lucia, Trinitat i Tobago. • Despenalitzat en tres circumstàncies: Belize, Equador, Perú, Saint Vincent i les Grenadines, Uruguai. 40


Experiències situades

CAPÍTOL

3

• Despenalitzat en quatre circumstàncies: Colòmbia. • Legalitzat a sol·licitud de la dona / amb llei de terminis (entre 8 i 16 setmanes): Cuba, Guyana. Davant de les diferents situacions legislatives, els debats dins dels moviments feministes i organitzacions de dones que treballen aquest tema se centren en dues estratègies principals. La primera inclou les postures que opten per la defensa de l’avortament lliure i gratuït, dins d’un enfocament de drets i autonomia amb el dret a decidir com a pedra angular. La segona és la que considera més estratègic defensar l’avortament terapèutic, i desenvolupa els discursos al voltant de la causa salut amb un enfocament integral de la salut. Aquesta causa seria la «demanda mínima per continuar avançant». De cara a l’actuació de la cooperació i davant de les dificultats per aconseguir que des de les agències de la cooperació oficial i les ONGDs es prengui un posicionament polític transgressor, altres enfocaments integrals proposen abordar el tema des d’un marc de drets sexuals i reproductius amb visió sistèmica que permeti vincular el tema de l’avortament amb altres que més fàcilment generen consensos i accedeixen a fons, com la violència, entenent que el tema de violència mobilitza molt, i lògicament està vinculat amb la sexualitat i el cos, tot i que no sempre es fa la relació, tal com explica Geni Gómez, coincidint amb l’opinió de Helen Dixon: com desvinculem violència d’avortament? Si t’obliguen a parir és violència. Campanya 28 de setembre, articulació regional L’articulació dels moviments feministes i organitzacions de dones a escala regional, tant entre elles com amb altres organitzacions de la societat civil i institucions, està sent fonamental per construir discursos forts amb capacitat d’incidència política i social. Un dels exemples més importants d’aquestes articulacions regionals és la Campanya 28 de setembre: a la V Trobada Feminista Llatinoamericana i del Carib celebrada a l’Argentina el mes de novembre del 1990, al taller sobre avortament , organitzat per la Comisión por el Derecho al Aborto de l’Argentina i per les Católicas por el Derecho a Decidir de l’Uruguai, i amb la participació de feministes procedents de Bolívia, el Brasil, Colòmbia, Xile, el Salvador, Guatemala, Mèxic, Nicaragua, el Paraguai i el Perú, es va acordar declarar el dia 28 de setembre Dia pel Dret a l’Avortament de les Dones de l’Amèrica Llatina i del Carib. Les campanyes desenvolupades des d’aleshores i altra documentació relacionada es pot consultar a la pàgina web http://www.28deseptiembre.org/ 41


Experiències situades

Altres recursos web: • Red de Salud de las Mujeres Latinoamericanas y el Caribe (RSMLAC): Va sorgir després de la Primera Trobada Regional de Salut de les Dones celebrada a Colòmbia, el 1984. [http://www.reddesalud.org/index.php] • Coordinadora d’Organitzacions Feministes de l’Estat Espanyol [www.feministas.org] • Mapa de la legislació sobre avortament a escala mundial: Des del 1992 el Centre pels Drets Reproductius (Centre for Reproductive Rights) elabora un mapa sobre els avenços i retrocessos en les legislacions de tots els països del món respecte a l’avortament. El mapa està disponible a la pàgina web http://www.worldabortionlaws.com/map

b) Glossari • Avortament ètic: es realitza quan l’embaràs és producte d’una violació o d’incest. • Avortament eugenèsic: és el que es practica quan existeix un important risc o probabilitat que el fetus estigui afectat per anomalies o malformacions congènites. 42


Experiències situades

CAPÍTOL

3

• Avortament terapèutic: és el que es realitza quan l’embaràs posa en perill la vida de la dona. En aquests casos es parla de causa salut no només si la continuació de la gestació posa en risc la vida o la salut física de la mare, sinó quan també està en joc la salut mental, emocional o social de la dona, dins d’un enfocament integral de la salut que inclou el seu projecte de vida. Atès que l’aplicació pràctica als països on existeix aquesta permissió legal ve acompanyada de nombrosos obstacles que impedeixen que moltes dones puguin accedir a serveis segurs d’interrupció de l’embaràs, la seva defensa és un dels temes emmarcats dins dels drets sexuals i reproductius que s’estan treballant amb més consens a escala internacional.18

La causa salut abraça la dimensió social de la salut, que inclou el projecte de vida de la dona

c) Experiències situades Context país: El Salvador i Nicaragua El 97% dels països del món permeten l’avortament per salvar la vida de les dones i només un 3% de països el manté completament penalitzat. El Salvador i Nicaragua es troben dins d’aquest 3%. En els dos països persisteix un càstig social sobre tot allò relacionat amb la llibertat de decisió de les persones sobre els seus cossos i la sexualitat és un terreny que mostra grans obstacles per a l’autonomia i l’autodeterminació, en especial de les dones, joves i col·lectius de la diversitat sexual. Tots dos països han signat i ratificat tant la CEDAW com la Convenció Belém do Pará, convenció interamericana per prevenir, sancionar i eradicar la violència contra les dones, però malgrat això han desenvolupat legislacions punitives que penalitzen l’avortament en totes les seves formes, fet que vulnera els drets més fonamentals de les dones, començant pel dret a la vida. En una situació de persecució legal i conPer aprofundir en un enfocament feminista de la salut a l’hora de reivindicar la causa salut per a la defensa de l’avortament recomanem la lectura del document de GONZÁLEZ VÉLEZ, Ana Cristina (coord.), Causal Salud. Interrupción legal de embarzazo, ética y derechos humanos. 2008. Disponible a www.despenalizaciondelaborto.org.co/IMG/pdf/libroCausalSalud.pdf. También puede consultarse la web http://www.causalsalud.org/ 18

43


Experiències situades

demna social, és impossible conèixer amb certesa quantes dones s’estan sotmetent a avortaments insegurs i quines són les xifres reals de mortalitat materna associada a aquests avortaments. Des de les organitzacions feministes i de dones, nombrosos testimonis relaten que aquí el tema tabú és l’avortament. I no és que no n’hi hagi, sabem que n’hi ha, clandestinament n’hi ha, però sabem que no poden figurar, cal protegir la dona.

Les dones que avorten s’enfronten a penes de fins a 30 anys de presó

Els efectes de la penalització no solament es deixen sentir en la salut física de les dones: en l’àmbit legal, les dones que han anat a un hospital per rebre atenció per complicacions després d’avortaments naturals o induïts corren el risc de ser denunciades pel personal sanitari. Diverses organitzacions al Salvador estan defensant actualment casos de dones condemnades a 30 anys de presó. Són casos coneguts tant per les organitzacions feministes que treballen el tema com per la pròpia cooperació oficial: Hi ha violacions brutals de drets de les dones, com el cas de la Verónica, que va patir un avortament natural i la van condemnar a 30 anys de presó. Va entrar a la presó i en va sortir, però hi ha tornat a entrar per un recurs dels grups del «sí a la vida». Una de les grans dificultats de les dones i organitzacions que es posicionen públicament en aquest tema i defensen posicions feministes pel dret a decidir, és la persecució i la fustigació. Diverses organitzacions nicaragüenques coincidien en els seus testimonis: El moviment feminista està complicat per tota la persecució que s’està produint. Amnistia està elaborant informes en aquest sentit, tenen diverses dones sota protecció, són un actor important en temes de drets humans i fa un parell d’anys s’han sumat al tema de drets sexuals i reproductius. Una altra de les similituds en tots dos països és el fet que políticament hi governin partits d’esquerra, el Front Sandinista d’Alliberament Nacional, amb Daniel Ortega al capdavant, en el cas de Nicaragua, i el Front Farabundo Martí d’Alliberament Nacional, amb Mauricio Funes com a president, en el cas del Salvador. Això és important de cara a valorar la capacitat d’influència de les esglésies i els grups del «sí a la vida» en el terreny polític de la regió i com els drets de les dones són els primers que cauen presos de la negociació davant de la condicionalitat del vot més conservador. L’efecte de desmotivació i desmobilització de les feministes, que en el seu moment van donar suport a les revolucions i després van veure com perdien els seus drets de la mà dels mateixos partits amb els quals van lluitar, és devastador. 44


Experiències situades

CAPÍTOL

3

Però, en última instància, les grans perjudicades són les dones de menys ingressos, dones rurals, indígenes, empobrides i joves, que no poden accedir a recursos i atenció sanitària de qualitat que protegeixi i garanteixi els seus drets i la seva autonomia. La confirmació és recurrent: Les dones s’estan morint.

Experiència 1 Concertación de Mujeres de Suchitoto i Colectiva Feminista para el Desarrollo Local una coordinació interinstitucional a escala local Bio: Al municipi de Suchitoto, al Salvador, s’està desenvolupant una experiència de desenvolupament comunitari on un dels àmbits prioritaris de treball és el dels drets sexuals i reproductius en tot el seu espectre i no únicament centrat en l’avortament. Sota aquest marc de drets s’estan articulant diferents organitzacions que treballen d’una manera coordinada aquests temes a través d’aliances estratègiques, amb fons de la cooperació espanyola a través d’un consorci entre Cooperacció i Mundubat.19 Les organitzacions locals implicades són: •C oncertación de Mujeres de Suchitoto. Congrega cinc organitzacions: l’Asociación para la Defensa y los Derechos de las Mujeres (APDM), l’Asociación de Parteras Rosa Andrade, l’Asociación de Mujeres para el Desarrollo Comunal (AMUDESCO), la Secretaría de la Mujer de PROGRESO i la Secretaría de la Mujer de CRC (Comité de Reconstrucción y Desarrollo Económico y Social de las Comunidades de Suchitoto). Les àrees de treball són: DS i DR, àrea per una vida lliure de violència vers les dones, enfortiment organitzatiu en l’àmbit de comunitats i desenvolupament econòmic per a les dones. Estem incidint sobre la violència, la participació política de les dones i també hem fet un diagnòstic en relació amb la situació de les dones en cadascuna de les àrees de treball. D’aquí en sorgeixen diverses demandes, i a partir d’això es dissenya una estratègia de desenvolupament local arran del que les dones expressen. •C olectiva Feminista para el Desarrollo Local: creada el 2004 com un nou vessant del moviment de dones arrelat al territori, capaç de promoure la governabilitat democràtica amb equitat de gènere des de l’exercici de la ciutadania de les dones. Enfocaments: •E nfocament de drets amb visió sistèmica de les diferents àrees, vinculació conceptual de totes elles. Marisol Flores, promotora del programa de DS i DR ens explicava els últims

Hi ha un complet document de sistematització de l’experiència disponible a http://www.cooperaccio. org/wp-content/uploads/2011/11/Sistematizacion-Suchitoto.pdf 19

45


Experiències situades

esforços en aquest camí: L’àrea de DS i DR és per la que menys s’aposta, la que té menys fons assignats, és una àrea desprotegida. Rep més fons el programa de violència que el de DS i DR. El que estem abordant ara és vincular els dos temes, perquè: quina és la diferència? •D es de l’àrea de DS i DR de la Concertación es treballa a través de tallers sobre sexualitat en centres educatius del municipi i amb estudis en modalitats flexibles per a dones joves embarassades que van deixar d’estudiar. S’ha creat un programa que s’anomena INCIDE (incidència ciutadana per al desenvolupament estudiantil) i en el marc d’aquest programa hi ha moltes activitats als centres, on com a Concertación fem els tallers de sexualitat. Però hi ha moltes més àrees, hi ha educació per a la vida, teatre, ball... A nosaltres ens competeix el tema de DS i DR. També tenen promotores de salut al municipi, com explica Wilma Correas, de l’Asociación de Parteras Rosa Andrade, abans no n’hi havia, i ha estat una pressió des de l’espai de la Concertación i de Parteras, i també que hi hagués una casa materna, un espai on les dones se sentissin còmodes, l’anomenem ‘amb les nostres pròpies mans de dona a dona’. El marc conceptual de què parteixen es basa en l’autonomia i el dret a decidir. •D es de l’àrea de prevenció d’una vida lliure de violència es treballa la part de la incidència i s’ha obert una oficina de denúncia i atenció ciutadana (ODAC) amb especialització en l’atenció a dones víctimes de violència. La Marleni, coordinadora de l’àrea, ho explica: Hem signat un conveni amb la Policía Nacional […] a través de la Subdelegación de Suchitoto. A escala nacional s’han obert diverses oficines d’aquest tipus, són les ODAC, però aquesta de Suchitoto volem que estigui especialitzada en atenció a dones perquè hem fet diagnòstic des de la Concertación per conèixer la percepció de les dones sobre l’atenció que reben de les institucions i la resposta és que no reben l’atenció adequada. Actualment estem en el procés de formació. També estem fent la tasca d’atenció i acompanyament a les dones en les diferents institucions i hem treballat amb la Colectiva Feminista per dissenyar un protocol d’actuació. • E nfocament de ciutadania: Han creat una referència d’entendre la seguretat ciutadana passant pel cos de les dones, treballant a partir de la violència sexual i les violències contra les dones. Ha estat important perquè han posat en pràctica un model en un lloc concret i perquè aquest model és referent al país. Segons Morena Herrera, a la Colectiva Feminista treballem des de la conceptualització de drets, un àmbit de drets que implica una apropiació per part de les dones, i d’una exigibilitat cap a les instàncies públiques. Un concepte de desenvolupament basat en drets, partint que les instàncies públiques tenen la responsabilitat de garantir certes condicions perquè les persones puguem exercir aquests drets. És la idea que drets implica ciutadania i obligatorietat de les entitats públiques. D’altra banda, la conceptualització del cos com a territori d’opressió de les dones, una opressió que té dimensió en la sexualitat i en les decisions reproductives.

46


Experiències situades

CAPÍTOL

3

Estratègia: •D esenvolupen una estratègia participativa de desenvolupament local a partir d’una coordinació interinstitucional a escala local i nacional. Els esforços se centren a articular les propostes, necessitats i actuacions dels diferents actors, des dels comitès comunitaris de dones fins a l’UNFPA, a través del Conveni per a la implementació del model interinstitucional i intersectorial d’atenció integral a la violència. També es coordinen amb la Municipalidad, la Policía Nacional Civil (PNC), l’Instituto Salvadoreño para el Desarrollo de la Mujer (ISDEMU), l’Instituto de Investigación, Capacitación y Desarrollo de la Mujer (IMU) a través del programa d’intervenció comunitària «Organització i incidència juvenil per defensar el dret a la salut sexual i reproductiva: una contribució al desenvolupament social i democràtic del municipi de Suchitoto». L’hospital o els jutjats també s’articulen dins d’aquesta estratègia. Hem integrat quatre meses interinstitucionals on en cada mesa hi ha representants de diferents institucions que treballen aquestes àrees, violència, DS i DR, desenvolupament econòmic… •H an buscat sinergies en altres espais de la societat civil: des de la Colectiva canviem l’estratègia per tenir un espai obert on no solament es vegin les feministes, sinó que vegin que hi ha altres dones i altres homes. Combinem el tema legal amb la mobilització social, tractem d’articular-nos amb el moviment de dones i feminista, i hem aconseguit que les companyes d’organitzacions locals, no necessàriament feministes, en localitats on temes com l’avortament són molt tabú, se solidaritzin amb les preses; aquestes sinergies permeten que s’obri el debat des d’una altra experiència i cap a altres espais on no estem representades. • I dins d’aquesta recerca participen en xarxes per la despenalització de l’avortament des d’un enfocament integral de la salut, com l’Agrupación Ciudadana por la Despenalización del Aborto Terapéutico, Ético y Eugenésico.20 Claus: •C ompressió procesual de l’autonomia i del desenvolupament: és un procés, per això és important l’educació sexual per poder decidir. S’hi tracta tot, des de la prevenció de l’embaràs fins a la planificació, perquè no repercuteixi en un avortament que causi la mort. Aquí és central el dret a decidir, què faig i què no faig amb el meu cos, però per això haig d’estar apoderada. • T reball vinculat a les demandes i reflexions de les dones en l’àmbit comunitari. •A daptació de l’estratègia al context, mantenint l’enfocament.

20

http://agrupacionporladespenalizacion.blogspot.com/

47


Experiències situades

Experiència 2 Colectiva de Mujeres de Masaya Bio: La Colectiva de Mujeres de Masaya, a Nicaragua, sorgeix el 1994. Té l’origen en el creixement i la diversificació del Movimiento de Mujeres i en les demandes de les dones. Es defineixen feministes, moviment autònom, democràtic i plural. La seva missió és contribuir a l’organització del Movimiento de Mujeres per enfortir-ne la capacitat propositiva, per transformar les relacions desiguals de poder entre homes i dones, que passa per potenciar l’autonomia de les dones i articular espais de coordinació en l’àmbit local, nacional i centreamericà. Els eixos de treball són: organització, autonomia, democràcia i lideratge, drets reproductius, drets sexuals, salut reproductiva, salut sexual, salut mental, recuperació emocional, violència contra les dones basada en gènere i alfabetització entre dones. Segons el seu Pla estratègic 2010-2013, resultat d’un continu aprenentatge, on els encerts i els desencerts ens han fet créixer i enfortir-nos com a organització, entre les seves línies estratègiques de treball hi ha: 1. Lluita contra la violència vers les dones. 2. Promoció dels drets sexuals i drets reproductius. 3. Dret a l’educació de les adolescents, joves i dones adultes. 4. Enfortiment del lideratge individual i col·lectiu de les dones. El treball de l’organització està dividit en dues àrees: l’àrea de formació feminista, i l’àrea dona i salut. Han enfortit en els últims cinc anys el treball en DS i DR, amb una definició més clara a partir de la nova estratègia. Treballen perquè les dones prenguin consciència en termes de drets, més enllà de la salut. D’acord amb les demandes feministes de no subsumir els drets sexuals dins dels reproductius, tenen materials diferenciats per a cadascun d’ells. Enfocament: • T otes les seves actuacions s’emmarquen en un enfocament de drets de les dones: Treballem des de dos enfocaments, un des de salut i un altre des de drets, però considerant la salut com a dret. Quan fem diagnòstics o als tallers, on utilitzem una metodologia participativa feminista, les dones proposen coses com els drets que tenen a cuidar la seva salut i, sobre aquesta base, a tenir accions preventives. •E nfocament d’autonomia amb el dret a decidir com a eix vertebrador: no estem només a favor de l’avortament terapèutic, sinó també de l’avortament per elecció, i el nostre principi de treball és el dret a decidir de les dones: si volen parir que pareixin, però si no volen parir, doncs que no ho facin. • E nfocament de ciutadania com a marc d’exigibilitat: és important treballar des de la idea que la salut és responsabilitat de l’Estat, és dret de les dones i responsabilitat de l’Estat.

48


Experiències situades

CAPÍTOL

3

El moviment feminista pot facilitar el procés, aportar la metodologia que ha validat en la pràctica, validar el procés… però la responsabilitat és de l’Estat. Estratègia: • T reball participatiu en l’àmbit comunitari amb enfocament d’apoderament: en general les dones amb les quals treballem són camperoles, de zones rurals, que viuen de l’agricultura, del comerç del que produeixen, o artesanes, i tenen més de 13 anys. Hem enfortit el tema de DS i DR en els últims cinc anys amb una definició més clara; s’ha treballat tractant que les dones prenguin consciència en termes de drets, més enllà de la salut sexual i reproductiva. Editem uns materials on estan diferenciats els DS i els DR, perquè és prendre consciència de quins drets van més enllà de la salut; que es pugui parlar de l’avortament per elecció i que es puguin debatre aquests temes en comunitats amb dones d’aquestes característiques és producte de la trajectòria, hi ha grups que ja fa vuit anys que s’han constituït, han passat per diferents etapes i ara es veuen els resultats quan es parla amb elles. • L es dones són agents de canvi a les seves comunitats: hi ha grups organitzats en 13 comunitats del departament. Les dones cada vegada són més, tenim un equip d’alfabetitzadores que són líders a les comunitats, formades per la Colectiva, i elles són l’enllaç a cada comunitat, convoquen i s’auxilien d’altres dones líders. •U tilitzen estratègies diferenciades per sector poblacional: també treballem amb joves. Hi ha una jornada de prevenció d’embarassos adolescents a les escoles on treballem amb grups mixtos de tercer, quart i cinquè any de secundària sobre la parella, la violència en les relacions de prometatge, assetjament sexual, violència, embaràs com a resultat de la violència o embarassos no desitjats... Després hi ha una altra modalitat que són tallers amb dones adolescents, sobre identitat i condició de gènere, violència intrafamilar i sexual, maternitat voluntària i autoestima. Els materials que es realitzen són específics per a elles: llibretes, calcomanies, fullets... •D uen a terme aliances estratègiques amb institucions i govern: vam aconseguir entrar a les escoles amb el tema de violència a través del MINSA [Ministeri de Salut], ni tan sols ho vam fer d’una manera directa. Això va ser una porta que vam aprofitar, i ara ja fa uns sis anys que amb el Ministeri d’Educació vam signar un conveni que ens dóna marge a avalar el procés d’alfabetització, que es reconegui que els estudis que els donem a les dones són vàlids i reconeguts, que donen els diplomes. D’altra banda, hi ha les xerrades escolars: fem tallers al personal que ells escullin, tant tècnics, com de l’àrea d’educació d’adults, com directors i mestres de les escoles de primària. Ells trien a qui es fa els tallers però el que és important és poder entrar a les escoles d’una manera oficial. Això per a nosaltres es pot identificar com una bona pràctica perquè no en tots els departaments del país es pot dur a terme, malgrat que en tots existeix el problema dels embarassos de noies joves... Nosaltres al principi fèiem les xerrades amb les noies en els últims anys, però els directors ens deien que les que s’estaven quedant embarassades eren les que arribaven a primer any, amb 12-13 anys, i aquí és on calia començar, segons ells, fet que era una

49


Experiències situades

confiança cap a nosaltres, i a més vam aconseguir tenir-ho escrit i signat. Les aliances són estratègiques per poder tenir resultat en aquesta feina. Claus: •R elació de solidaritat i construcció conjunta de posicionament polític amb les ONGDs finançadores, com Mundubat. •D iversitat de materials didàctics per a diferents grups poblacionals. •C onceptualització clara sobre la diferència entre drets sexuals i drets reproductius. • I ndicadors qualitatius i de procés: els resultats et diuen què funciona i què no, hi ha pràctiques que hem descartat i d’altres que hem vist que donen resultats en les dones, no solament en nombre sinó en qualitat, en els debats, arguments, en la participació, en com prenen consciència dels seus drets, com els posen en pràctica i els traslladen a altres dones...

Context país: Bolivia A Bolívia l’avortament és considerat il·legal excepte en els dos casos estipulats a l’article 266 del Codi penal: per violació a menors i quan la salut de la mare corre risc. Les organitzacions feministes denuncien que aquestes dues causes són insuficients i que ni tan sols es compleixen perquè hi ha endarreriment de la justícia: has de demostrar que has estat violada, fins que el jutge doni ordre al centre de salut perquè puguis accedir a un avortament en bones condicions. Ens hem enfrontat a una doble moral: els jutges el que fan és excusar-se sobre la base de creences religioses fins que el temps de l’embaràs sobrepassa els cinc mesos i aleshores ja no s’hi pot fer res. Quan l’ordre judicial sí que ha arribat al centre de salut, els metges han actuat de la mateixa manera, excusant-se, quan sabem que molts d’ells en els seus consultoris privats practiquen avortaments, ens explica Patricia Brañez, del Centro de Información y Desarrollo de la Mujer (CIDEM) a La Paz. Les dones entrevistades també denuncien que l’Institut Medicoforense no té recursos ni té prou capacitació per fer una cadena de custòdia de les proves, i pot passar que les proves per violació es contaminin. Denuncien una actitud premeditada per part de jutges i del cos mèdic per obstaculitzar la interrupció voluntària de l’embaràs per les seves ideologies antidrets o també per por davant de la polèmica incendiària que generen els grups antidrets: En molts dels casos en què ha sortit a la llum l’embaràs no desitjat d’una dona, l’Església catòlica ha intervingut apel·lant a la consciència, fet que posa més en alerta metges i jutges. A més, aquest any a Cochabamba, la Fiscalia ha fet batudes a alguns consultoris clandestins, no sabem si els han tancat, si han anat a la presó, però en grans titulars han sortit les avortistes, explica la Cecilia, de Marie Stopes, que considera que seria important fer un 50


Experiències situades

CAPÍTOL

3

diagnòstic de quants casos hi ha de dones a la presó per avortar i de si hi ha prestadors de salut a la presó per haver practicat avortaments. En aquest context, l’avortament s’ha convertit en una Tot i que hi ha pràctica clandestina i, per tant, insegura i d’alt risc per a la dues causes no salut de les dones, que està relacionada amb un alt índex penades, són de mortalitat materna, especialment de dones amb menys ingressos. Tot i que no hi ha estadístiques d’avortaments insuficients i hi clandestins, s’estima que en aquest país hi ha entre 50.000 i 60.000 avortaments l’any, que dues dones moren cada continua havent dia per un motiu que es podria prevenir, fet que equival a alts índexs 650 morts l’any.21 L’avortament clandestí s’ha convertit en d’avortaments un negoci que mou molts diners, hi ha clíniques tapadora en diverses ciutats, conegudes per la població, on es pot insegurs avortar d’una manera més segura o amb més risc en funció dels ingressos. Davant d’aquestes estadístiques, els informes ombra que documenten la violació dels drets humans de les dones continuen sent una eina molt necessària per a ONGDs i organitzacions feministes. Els moviments feministes i les organitzacions de dones que treballen aquest tema se centren, igual que a Nicaragua i el Salvador, en dues estratègies principals: la primera és la que considera més estratègic defensar l’avortament terapèutic, i desenvolupen els discursos al voltant de la causa salut amb un enfocament integral de la salut. Dins d’aquesta postura, es persegueix mantenir l’actual article 266 del Codi penal, amb l’aprovació d’un protocol que permeti exercir efectivament aquest dret. Atès que amb la nova constitució hi va haver por al fet que s’eliminés aquest article, com ha passat a Nicaragua, moltes feministes consideren que el simple fet que s’hagi preservat la despenalització en els dos supòsits ha estat una batalla guanyada. La segona postura opta per la defensa de l’avortament lliure i gratuït, dins d’un enfocament de drets. El seu repte és despenalitzar completament l’avortament eliminant-lo del Codi penal, d’aquesta manera no caldria el permís del jutge perquè una dona pogués anar al servei de salut pública a practicar-se un avortament. El context bolivià actual, en què el Codi penal està sent discutit a l’Assemblea Legislativa Plurinacional, ha generat que algunes organitzacions estiguin treballant a través de la 21

Dades de la guia de Red Activas, Más allá de la cooperación al desarrollo, 2011

51


Experiències situades

cooperació internacional en la reforma del Codi penal. Es va obrir la presentació de propostes de societat civil, i se’n van presentar diverses, i Católicas vam decidir apostar perquè es despenalitzi l’avortament, ens explica la presidenta de Católicas por el Derecho a Decidir des de la seva oficina a La Paz. Paral·lelament, IPAS22 va presentar una proposta per a l’avortament mèdic i La Coordinadora de la Mujer23 va presentar-ne una altra d’ampliació de causes a l’article 266. Aquest boom de propostes de llei finançades per la cooperació ha estat criticat perquè es duplica la feina i no es treballa d’una manera sinèrgica. Des d’un àmbit més activista, la Campanya 28 de setembre, que aglutina organitzacions feministes i organitzacions de dones a Llatinoamèrica, des de l’any 1996 està fent pressió a Bolívia per reglamentar l’article 266 del Codi penal: s’ha fet articulat perquè s’agiliti l’autorització del jutge i que en centres de salut es pugui complir amb això. Ha entrat en els diferents governs bolivians però en el Parlament mai no ha prosperat. Des d’aquesta campanya també s’ha acompanyat algunes dones a avortar, hem hagut de traslladar unes dones d’un departament a un altre per avortar a causa del retard. Fins i tot nenes de nou anys embarassades per violació les hem hagut de traslladar a altres departaments, perquè l’Església munta guàrdia amb els familiars. Però cada una actua d’acord amb la seva institució... Hi ha hagut ruptures entre activistes per veure què es fa, són ruptures polítiques, ens explica Patricia Brañez, del CIDEM. Altres feministes, encara que estan en contra de la penalització de l’avortament, consideren que aquesta reivindicació no ha d’acaparar la lluita pels DS i DR a Bolívia. Per Julieta Montaño de l’Oficina Jurídica de la Mujer, ONG feminista establerta a Cochabamba, que estigui il·legalitzat és jugar a la ruleta, l’Estat no se’n fa càrrec, em sembla una hipocresia i una barbaritat, és com dir facin-ho sota l’estora, que jo no ho vegi. Finalment, penalitzant Fundada el 1973, IPAS és una organització internacional no governamental dedicada a eliminar les morts i discapacitats evitables atribuïbles a l’avortament insegur. Amb aliances locals, nacionals i internacionals, IPAS treballa per assegurar que les dones puguin obtenir serveis d’avortament segurs, respectuosos i integrals, que incloguin conselleria i anticoncepció per evitar futurs embarasos no intencionals. 22

La Coordinadora de la Mujer és una xarxa conformada per 26 organitzacions no governamentals amb cobertura nacional, que des del 1984 genera processos d’interaprenentatge, de recerca i de comunicació, orientats a desenvolupar estratègies d’incidència política, per promoure accions de mobilització pública, control social, exigibilitat i justiciabilitat que influeixin en un canvi de condicions de vida de les dones, en l’exercici dels seus drets i en la generació de propostes de marc normatiu i de polítiques públiques. http://www.coordinadoradelamujer.org.bo/web/ 23

52


Experiències situades

CAPÍTOL

3

l’avortament no s’ha aconseguit evitar un sol avortament, però sí que s’ha aconseguit que morin moltes dones i que s’enriqueixin els qui viuen de la il·legalitat. Aquesta llei de penalització de l’avortament és la més discriminatòria de totes les lleis perquè està criminalitzant només les pobres i no les que tenen recursos. De tota manera, per aquesta jurista, la lluita per la despenalització de l’avortament no ha de centrar el debat: Crec que un dels problemes en què caiem, i aquí faig autocrítica al moviment de dones, és que quan parlem de drets sexuals i reproductius ens centrem en l’avortament. I l’avortament és un més dels elements, però no és el fonamental, ni l’únic. Malgrat que el context bolivià és totalment diferent del salvadorenc i el nicaragüenc pel que fa a la penalització de l’avortament i la repressió del moviment feminista, moltes ONGDs que treballen directament en planificació familiar o amb cases d’acollida on arriben joves embarassades per violació, no es posicionen políticament respecte a l’avortament.

Experiència 1 Católicas por el Derecho a Decidir: lleis que despenalitzin l’avortament, pas a pas, i amb suport social. Bio: Católicas por el Derecho a Decidir (CPD) es va crear a Bolívia el 1996, busca incidir en polítiques públiques per al reconeixement dels DS i DR amb un enfocament de drets humans i partint del dret a decidir de les dones. Forma part de la Red Latinoamericana de Católicas por el Derecho a Decidir, formada pel Brasil, Xile, l’Argentina, l’Uruguai, Colòmbia i Mèxic; del Foro Internacional Voces Católicas, de la Campanya 28 de setembre, i a Bolívia lideren la Mesa Nacional de DS i DR. Enfocament: •D espenalització de l’avortament en totes les seves formes. Està bé les causes que hi ha, però vam dir «fem que surti del sistema judicial i que passi al sistema de salut o a un altre sistema, però que estigui discriminalitzat». Aquesta va ser la nostra proposta davant la comissió revisora del Codi penal (Teresa Lanza, directora de CPD). Estratègia: • I ncidència política a la Mesa Nacional de Drets Sexuals i Reproductius. Des de l’any 2010 Católicas por el Derecho a Decidir lidera la Mesa Nacional de Drets Sexuals i

53


Experiències situades

Reproductius de Bolívia, on s’està definint col·lectivament una Llei marc sobre DS i DR.24 Amb la reelecció d’Evo Morales el 2010, la Mesa s’ha tornat a articular, aquest cop amb l’objectiu d’influir en una Assemblea Constituent «més estable» perquè els DS i DR es reconeguin jurídicament a la Carta magna. La Mesa és una iniciativa que no parteix del govern sinó d’organitzacions que treballen aquests drets en el marc de la cooperació i la societat civil en un sentit ampli; tot i així, la Mesa està fent una feina d’acostament amb l’Assemblea Legislativa. La Teresa considera que l’obertura legislativa i el «procés de canvi» que s’ha produït a Bolívia ha creat les condicions per a un nou marc d’exigibilitat participatiu sobre els DS i DR a llarg termini, encara que no està exempt de dificultats i resistències. En la seva organització, intenten treballar d’una manera aliada amb les institucions però sense alinear-se, mantenint l’enfocament feminista. A Terres Baixes la participació per elaborar aquesta Llei marc ha estat més complicada. A Beni, Pando i Santa Cruz, van votar en contra d’aquesta Llei, són departaments amb molt poder empresarial, allà hi ha els «soyeros», ramaders, són sectors de dreta, conservadors, que es van unir i es van aliar amb l’Església i això va ser devastador per al moviment feminista, i també per al moviment de drets humans i per als DS i DR, explica aquesta advocada. •P rocessos participatius per donar suport a les lleis. Per no caure en un procés «tan tancat» com la Llei marc sobre DS i DR que es va tractar de fer l’any 2004 (criticat des de la societat civil per haver-se fet en petit comitè), CPD considera fonamental buscar mecanismes per fer el procés de la Llei marc més participatiu. Com? Católicas ha partit d’un document base que havien elaborat sobre drets sexuals i reproductius per debatre’l, enriquir-lo i matisar-lo en un procés participatiu en dues direccions. D’una banda, s’han acostat al govern indígena: L’any passat vam fer una feina d’acostament, més que res amb l’Assemblea Legislativa, ens vam acostar al Ministeri de Salut, es va crear una plataforma de dones assembleistes del MAS (Movimiento al Socialismo) i aquí és on tenim el punt de trobada. Aquí és on treballem perquè s’inclogui a l’agenda el tema de DS i DR. No sabem quan perquè la nostra política és molt incerta i impredictible; hi ha una dinàmica de rotació... però la plataforma de dones assembleistes del MAS s’ha posat el tema a l’agenda i és una manera de vincular-nos amb el govern. I de l’altra, han buscat un acostament amb les bases socials: Estem en aquest moviment

No és la primera vegada que s’elabora una llei marc sobre DS i DR, ja hi va haver un procés semblant liderat pel Centro Jurídico de la Mujer (CJM) l’any 2004. L’abril del 2004, les cambres dels Diputats i Senadors van aprovar per unanimitat la Llei marc núm. 180 sobre DS i DR. Però, finalment, el president de la República va interrompre la promulgació darrere les pressions de la jerarquia de l’Església catòlica i evangèlica. La presidenta del CJM considera una pèrdua no haver reprès la Llei marc del 2004 i que s’hagi d’elaborar una llei nova. 24

54


Experiències situades

CAPÍTOL

3

d’aixecar ponts amb els moviments socials, perquè els DS i DR tinguin una base social, un suport dins de les estructures que sí que són del govern i que no són del govern... Volem que ens escoltin, fer aliances i no anar-nos a imposar, sinó donar-los arguments per fer una construcció comuna. • T reball per un Estat laic. Paral·lelament a la Mesa, CPD han elaborat una llei sobre despenalització de l’avortament amb un advocat constitucionalista de prestigi al país i han presentat aquesta proposta de llei a la comissió revisora del Codi penal. Confien que gràcies a la feina participativa de la Mesa aquesta llei tindrà una acollida social a llarg termini. Prèviament, havien fet un treball d’incidència política amb un diagnòstic previ per detectar barreres i fortaleses. La principal barrera que sortia per a l’exercici d’aquest dret és l’Església catòlica, per això vam veure que s’havia de canviar l’estatus del país, d’un Estat confessional a un Estat laic. Per fer aquest viratge, han treballat articulant-se amb organitzacions de drets humans, esglésies metodistes, progressistes, sectors de l’Església catòlica d’avantguarda i amb altres esglésies petites, com les mormones, autoritats de comunitats indígenes: Una cosa molt important va ser convocar i fer que ens escoltin als convocants i líders de les religiositats andinoamazòniques. A la mateixa cancelleria es va organitzar un esdeveniment i es va convocar els yatiris, els sacerdots, altres pobles originaris. Reconeixen que no va ser fàcil, hi va haver resistències a la concepció d’Estat laic: Senties la dreta política i els mitjans de comunicació dient que amb l’Estat laic es tancarien totes les esglésies, que ens tornaríem comunistes, que no podríem batejar els nostres fills... i tot aquest discurs ridícul i a més ignorant perquè no sabien que una condició per gaudir de les llibertats democràtiques és viure en un Estat laic, la diversitat dels Estats és importantíssima. També hi havia problemes d’entesa en parlar d’Estat laic en abstracte. Però van aconseguir redactar un article per a la Constitució sobre aquest punt en una assemblea, era una assemblea formada per ciutadanes i ciutadans de tots els racons del país i hi havia molta gent de procedència indígena, de sindicats agraris, i per tant era complicat. Vam redactar l’article i el vam presentar, i ens preguntaven si era el mateix si posàvem que l’Estat estava separat de la religió i nosaltres els dèiem «és clar». I es va quedar així a la Constitució, es va aprovar, ens aclareix la Teresa. Claves: • T reball d’incidència política amb un diagnòstic previ. • L a importància de partir d’un Estat laic per continuar consolidant drets sexuals i reproductius. •M ecanismes de participació per a la construcció comuna amb el govern i els moviments socials per tal d’incloure a l’agenda els drets sexuals i reproductius en les polítiques públiques i tenir suport social. •C onvocatòria dels líders religiosos i les autoritats tradicionals perquè escoltin les propostes. •A liances estratègics per redactar la proposta de llei per despenalitzar l’avortament.

55


Experiències situades

3.2. Embaràs adolescent a) Nocions i marc d’exigibilitat Les adolescents i els adolescents constitueixen un grup poblacional especialment vulnerable respecte de la garantia dels drets sexuals i drets reproductius i l’embaràs adolescent n’és un dels indicadors més representatius. A l’Amèrica Llatina, on fenòmens com la maternitat i l’inici de la sexualitat representen un complex valor social, es fa urgent un debat qüestionador de les concepcions que són subjacents al fenomen de l’embaràs adolescent davant de les xifres creixents que registra. En els últims anys s’estan arribant a assolir taxes properes al 30% d’embarassos en adolescents en països centreamericans i, no obstant això, segons la CEPAL, tant les normes administratives com la legislació sobre salut sexual i salut reproductiva en l’adolescència es continuen caracteritzant per la seva debilitat en la regió, malgrat que hi ha hagut alguns avenços notables a escala nacional en alguns països.

L’embaràs adolescent té conseqüències tant físiques com sobre els processos personals d’autonomia i apoderament

Els riscos particulars i de salut de l’embaràs adolescent inclouen anèmia, malnutrició, endarreriment del creixement fetal, naixement prematur i complicacions del part. Contribueix a nivells més elevats de mortalitat materna, ja que està associat a possibilitats de complicacions durant l’embaràs i el part, fet que s’agreuja perquè les adolescents no acostumen a buscar ni a rebre l’atenció sanitària necessària i adequada. El risc de complicacions obstètriques també és més alt en les adolescents, entre les quals la probabilitat de morir durant l’embaràs i el part supera entre cinc i set vegades la de les dones entre 20 i 24 anys.25

Però a més de les conseqüències físiques, és fonamental tenir en compte les implicacions per a la salut mental, emocional i social de la dona adolescent embarassada, ja que l’embaràs pot afectar el seu procés de desenvolupament i d’apoderament personal, i pot tenir conseqüències a llarg termini. En la majoria dels casos, les adolescents es veuen obligades a interrompre els estudis, i limiten d’aquesta manera el seu desenvolupament personal i social i, en el futur, el desenvolupament de la seva autonomia econòmica. Des del Grupo Venancia, a Nicaragua, es pregunten: les noies que ni tan sols han arribat a secundària, quines oportunitats tenen realment de plantejar-se canviar la seva vida o la 25

56

Segons dades de l’OMS.


Experiències situades

CAPÍTOL

3

seva dinàmica? Si no continuen estudiant, quines opcions de feina tenen? El més fàcil és tenir parella i tenir fills i així aconsegueixes un altre estatus i, a més, és un camí conegut, i l’altre camí o no existeix o no el coneixen. Altres espais de la seva autonomia personal també es veuran afectats, ja que hauran de buscar ajuda de la seva família o d’altres persones. Altres conseqüències derivades d’aquesta situació poden ser el fet de patir nous tipus de violència, abús i exclusió a causa de la seva situació. El quid de la qüestió rau a plantejar-nos quins eren els seus marges d’autonomia abans de quedar-se embarassades i de quina manera es fomentaven i es protegien aquests marges, ja que, segons ens explicaven, a Nicaragua, hi ha un problema horrible d’embarassos adolescents, per la falta de negociació de les nenes a més de per la violència.

Mentre el punt Un dels enfocaments principals defensats pels moviments feministes per treballar aquest tema és el que proposa de partida sigui abandonar el paradigma de dona-mare per endinsar-se que totes han de en posicions defensores del dret a la no-maternitat, com a únic camí per avançar en el discurs de l’autonomia i ser mares, no hi el dret a decidir. Per Teresa Blandón, coordinadora del haurà maternitat programa feminista La Corriente, l’única manera que la maternitat sigui voluntària realment és que es reconegui el voluntària, hi dret a la no-maternitat, però mentre el punt de partida sigui haurà maternitat que totes han de ser mares, no hi haurà maternitat voluntària, hi haurà maternitat compulsiva. Aquest enfocament compulsiva basat en el dret a decidir insta a redimensionar i redefinir els programes que fins ara s’han implementat per a la prevenció del problema, basats en una educació sexual molt centrada en la salut reproductiva i que no aborda altres espais cabdals per a la salut, com el plaer. La denúncia de Blandón en aquest sentit és clara: Nicaragua té gairebé el 30% d’embarassos d’adolescents entre 15 i 19 anys, l’índex més alt de l’Amèrica Llatina. I s’han fet milions de tallers sobre mètodes anticonceptius, però aquest no és el camí. Si no abordes aquest nus gordià en què les dones es construeixen a si mateixes com a cos alineat, com a cossos que no els pertanyen… Com és que no han entès això? Des d’altres espais es comença a traslladar el focus que tradicionalment se centra en la situació de les dones, per passar a assenyalar la necessitat de treballar des d’enfocaments de paternitat responsable, ja que els embarassos adolescents i la manera en què s’aborden influiran en la construcció de la identitat de la dona (perpetuant una identitat de gènere basada en el paradigma dona-mare-cuidadora), però també de la de l’home, de manera 57


Experiències situades

que si no es comença a treballar des d’aquest altre enfocament estarem contribuint a perpetuar models de masculinitats basats en identitats patriarcals. Recorregut internacional

El primer fòrum de debat de la problemàtica relacionada amb fecunditat adolescent a la regió va ser, probablement, la Conferència Internacional sobre Fecunditat en Adolescents a l’Amèrica Llatina i el Carib, que es va celebrar el novembre del 1989. Encara continuen vigents algunes de les seves conclusions: «A l’Amèrica Llatina, els programes de salut reproductiva per als adolescents s’han iniciat sense el suport de les polítiques o les institucions nacionals. A vegades han trobat obstacles concertats o resistència oberta».

1990: Convenció sobre els Drets del Nen (CDN), primer instrument internacional que reconeix els nens i les nenes com a agents socials i com a titulars actius dels seus drets. Recull en 54 articles els drets econòmics, socials, culturals, civils i polítics de tots els nens, nenes i adolescents.

b) Glossari •F actors de risc reproductiu: tenir més de tres fills, que l’espai entre els naixements sigui de menys de 24 mesos i que la mare tingui menys de 20 anys o més de 35. • Adultisme: creença que les persones adultes són el model d’allò que ha de ser una persona i que, només per l’edat, totes les persones adultes són madures, saben més coses i tenen més drets. L’adultisme ens fa creure que els qui encara no són persones adultes valen menys o només valen perquè creixeran. c) Experiències situades Context país: El Salvador i Nicaragua L’agenda dels moviments feministes i de les organitzacions de dones al Salvador i Nicaragua inclou irremeiablement entre les seves prioritats el treball sobre l’embaràs adolescent, ateses les altes xifres que registren tots dos països. A Nicaragua el 48% de les dones adultes joves van donar a llum abans dels 20 anys i el 45% dels naixements recents de dones adolescents va ser no planejat. La taxa de fecunditat en dones adolescents és la 58


Experiències situades

CAPÍTOL

3

més alta a Centreamèrica: 119 naixements per cada 1.000 dones entre 15 i 19 anys. Del 100% de morts maternes, el 20% correspon a dones adolescents. Amb dades similars, al Salvador l’edat mitjana del primer embaràs per a les dones és de 17 anys; el 18% de les dones entre 15 i 19 anys tenen com a mínim una filla viva o un fill viu, i en el cas de les dones entre 20 i 24 anys aquesta xifra s’incrementa fins al 56%. Dues de cada tres dones no van utilitzar cap mètode anticonceptiu en la seva primera relació de sexe coital; el motiu en el 15% dels casos és que no en coneixien cap i en el 8%, per resistències de la parella. Davant d’aquestes xifres, les organitzacions de dones es lamenten dels escassos esforços que s’implementen en l’àmbit institucional, que acostumen a ser esbiaixats i mancats d’un abordatge integral. Les iniciatives se centren en l’educació sexual sota paràmetres moralistes, i és complicat sortir-ne. L’any 2003 es va publicar a Nicaragua un manual titulat Educación para la Vida, adreçat a personal docent, sobre sexualitat, que tractava temes com la comunicació en la família, canvis durant els períodes d’adolescència, paternitat i maternitat responsables, malalties de transmissió sexual i la prevenció de la violència i l’abús sexual. Va ser elaborat per un equip conformat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports i el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), però els grups provida i les esglésies evangèliques i catòliques van iniciar una campanya de polèmiques i difamacions per evitar que la guia fos utilitzada en el currículum educatiu, ja que argumentaven que l’objectiu de l’UNFPA era promoure relacions sexuals entre els adolescents i l’avortament, i van aconseguir que es revisés el contingut complet del manual. El resultat final va ser un document on es destaca la promoció de l’abstinència com l’únic mètode segur de prevenir embarassos i ITS, la reafirmació de la família nuclear com el model universal al qual totes les persones han d’aspirar, l’abordatge de l’homosexualitat com una debilitat i/o malaltia, les referències a l’avortament com una ofensa a Déu, o la masturbació com una possible patologia mental, entre d’altres.26

Es pot consultar la guia per a docents Educación de la sexualidad: http://www.unfpa.org.ni/publidoc/ SSR%20Estudios%20e%20Investigaciones/mined-unfpa%20%5B29-11-2010%5D.pdf 26

59


Experiències situades

Experiència 1: Grupo Venancia Bio: El Grupo Venancia és un grup d’educació i comunicació popular feminista nascut l’any 1991 a Matagalpa, Nicaragua. A més de dur a terme projectes d’incidència política i de desenvolupament comunitari, la seva seu acull el CENTRO CULTURAL GUANUCA: Formem un espai obert de cultura feminista i també de cultura nacional no patriarcal, valorant la cultura originària. Amb dones, joves... Va ser un èxit rotund perquè la gent sabia que teníem un fòrum obert no solament per a campanyes sinó també per a esdeveniments, etc., explica la coordinadora, Geni Gómez. Des de l’any 2006 centren les campanyes de sensibilització en la defensa dels drets sexuals i reproductius. La campanya implementada durant l’any 2009, nascuda a la llum dels resultats de la que es va fer el 2007, se centrava en l’embaràs adolescent. Sota el títol «Antes de cargar con otros, hacete cargo de vos», tenia com a metes que les noies tinguin millor informació per prendre decisions sobre la seva sexualitat i visibilitzar la responsabilitat dels homes en l’embaràs, criança i educació dels fills i filles. Aquesta campanya s’inscriu dins d’un recorregut de campanyes anuals que treballen la vinculació temàtica des d’un enfocament sistèmic o integral: •C ampanya 2011: «Vivir el amor en libertad». •C ampanya 2009: «Antes de cargar con otros, hacete cargo de vos». Continuació de la campanya del 2007. Metes: que les noies tinguin millor informació per prendre decisions sobre la seva sexualitat i visibilitzar la responsabilitat dels homes en l’embaràs, criança i educació dels fills i filles (DS i DR). •C ampanya 2008: «Ni amores que duelen, ni celos que maten»: campanya adreçada al professorat i a l’alumnat de secundària (DS i DR i violència). •C ampanya 2007: «Hay decisiones que te cambian la vida... antes de cargar con otros hacete cargo de vos». Amb un audiovisual vam tractar de qüestionar el paper tradicional de la dona com a mare i ens vam centrar en la llibertat de decidir (DS i DR i joventut). •C ampanya 2006: «Tenemos derecho a decidir». Què té a veure la democràcia amb la sexualitat? Què significa ser propietàries dels nostres cossos? Quins són els drets sexuals i reproductius? Quines són les nostres demandes? (DS i DR). •C ampanya 2005: «Para vivir mejor: Las mujeres exigimos distribución equitativa de la riqueza que producimos» (drets econòmics). •C ampanya 2004: «La política sí es cosa de mujeres. Infórmate, opina y participa» (drets polítics). •C ampanya «Antes de cargar con otros hacete cargo de vos: Me quiero, me respeto, decido por mí».

60


Experiències situades

CAPÍTOL

3

Enfocament: •E nfocament d’autonomia sobre la base del dret a decidir i de la no-maternitat: un dels problemes que hem treballat és el problema dels embarassos adolescents, molts resultat d’abús sexual, altres d’errors i riscos que es corren i falta de consciència de risc. I molts d’altres decidits. I aquests són els que més ens preocupen, perquè la resta es pot treballar, en la mesura que tenen més accés a la informació i a mètodes anticonceptius, però el problema és quan la decisió està tan mediatitzada pels mandats. Quan no tens més opcions a la vida de realització que la maternitat, acabes prenent-la com l’opció escollida... Nosaltres veiem que les noies amb les quals treballem, almenys algunes, es queden embarassades més tard, aleshores el tema és el control del teu cos com una qüestió d’autoconeixement, de claredat en les teves metes i desitjos, de poder analitzar aquests desitjos que no són reals... Estratègia: • Projectes a llarg termini amb visió sistèmica i mantenint l’enfocament, adaptant l’estratègia a les avaluacions de procés i impacte després de cada campanya. Treballem violència, maternitat, no tant com un sol tema, sinó des dels àmbits que són més concrets. En relació amb l’avortament, treballem el dret a decidir, una cosa tan bàsica com que cap dona ha d’estar embarassada contra la seva voluntat, ni perquè sigui l’única manera de realització possible. Quelcom tan bàsic com separar el fet de ser dona del fet de ser mare... • Treball a través d’espais lliures de violència i de participació permanent. El tema és crear espais on la qüestió central es troba en la llibertat que pots tenir, i per a nosaltres aquest centre cultural és important perquè és un espai de trobada, de llibertat, que tothom sap que per a molta gent venir aquí... Diuen que aquí només hi vénen les lesbianes. És un rètol que volem mantenir, està bé que la gent ho sàpiga i que tot i així hi vingui i hi participi... En 10-15 anys han canviat molt les coses. Hi ha més comunitat, més espai de més llibertat. • Articulació en xarxa: participen en la Red de Mujeres de Matagalpa i a través d’aliances estratègiques amb altres organitzacions a escala regional. Claves: •P rojectes específics per a població adolescent, basats en diagnòstics participatius i amb les joves i els joves com a actors principals de les accions. •H an fet molta feina d’anàlisi i reflexió interna i de construcció de discurs col·lectiu.

61


Experiències situades

Experiència 2 Instituto de Investigación, Capacitación y Desarrollo de la Mujer (IMU) Bio: L’IMU és una organització del Salvador que fa 25 anys que treballa en la promoció i la defensa dels drets de les dones, sobretot de sectors populars. Defensa tres drets fonamentals, els DS i DR, els drets econòmics i el dret a una vida lliure de violència, dins de la seva «àrea de ciutadania plena de dones i joves». Des de l’any 2004 implementa campanyes d’educació sexual orientades específicament a joves, ja que considera que es tracta d’un tema estratègic. La directora, Deysi Cheyne, explica com es va desenvolupar un procés de formació en salut sexual i salut reproductiva des d’un enfocament de gènere, intentant incorporar pràctiques no adultistes en les accions. Quan vam començar a treballar el tema partíem del fet que els joves no en volen parlar i això no és cert, els que no en volen parlar són els adults. L’any 2004 duen a terme el projecte amb joves «Caminando hacia un futuro mejor para El Salvador: Educación sexual entre jóvenes para su empoderamiento personal y colectivo», per a la capacitació per al lideratge i la incidència política en joves. Entre l’any 2005 i l’any 2007 desenvolupen un altre projecte d’intervenció comunitària: «Organización e incidencia juvenil para defender el derecho a la salud sexual y reproductiva: una contribución al desarrollo social y democrático del municipio de Suchitoto». Els eixos que treballen són: educació sexual amb enfocament de gènere i organització de grups juvenils. Temes: autoestima, autocuidar-se (es va relacionar amb la sexualitat i la salut sexual i reproductiva), VIH i mites i realitats sobre l’embaràs en adolescents. És una de les poques organitzacions que té publicat un document de sistematització de l’experiència, lliçons apreses i conclusions després dels quatre primers anys de la campanya: «Una experiencia de cuatro años de trabajo en salud sexual y salud reproductiva con jóvenes y personas adultas». Aquesta sistematització va servir com a identificació de noves necessitats i va constatar la urgència de continuar treballant amb aquest sector poblacional. La salut sexual i reproductiva és un dels eixos prioritaris del seu pla estratègic 2008-2012. Enfocament: • E nfocament integral d’apoderament: “Es un tema estratégico, si una piensa seguir hablando de empoderamiento sin incluir en los procesos el tema del cuerpo, estamos muy limitadas. Es tan importante como los derechos económicos y políticos.” Estrategia: • L ’estratègia utilitzada és la de compaginar l’educació i la informació amb capacitació per al lideratge i incidència política en joves. Hem promogut organització juvenil, no sola-

62


Experiències situades

CAPÍTOL

3

ment capacitació. A les comunitats hi van sorgir grups de diferent tipus i noms, comitès de desenvolupament juvenil, que tenen com a tema principal els drets sexuals i reproductius, i han construït una xarxa que ha influït perquè a la seva jurisdicció s’accepti tenir una política de salut sexual i reproductiva, és a dir, que els joves han intervingut en la política pública. • T reball en xarxa: coordinació amb Clínica Comunitaria, l’Església baptista, l’Església luterana, Cristianos por la Paz, Comité Local de Salud, Asociación de Parteras. Participació en Coordinadora de Jóvenes por los Derechos Sexuales y Derechos Reproductivos, Alianza por la Salud Sexual y Salud Reproductiva i la campanya per la Convenció Interamericana pels Drets Sexuals i Drets Reproductius. •M etodologia de múltiples agents educatius, és a dir, involucrar pares i mares de família, personal docent, joves i comunitat. Molta feina de sensibilització comunitària, xarxes, fòrums… En les seves activitats treballen amb metodologia d’educació popular feminista. Hem acabat l’avaluació d’aquest projecte i hi ha una devolució que constata tot el que nosaltres valorem com a positiu: que primer has de portar el coneixement a les persones, els joves, que el transmetin ells mateixos a la seva comunitat. També les campanyes han donat bons resultats, perquè els joves senten que en formen part, no és que l’ONG arribi i els doni tallers, sinó que formen part de l’estratègia de sensibilització. Claus: •P romouen l’organització juvenil, treballen els DS i DR vinculats a la participació política. A les comunitats van sorgir grups de diferent tipus i noms, comitès de desenvolupament juvenil, que tenen com a tema principal els DS i DR i han construït una xarxa que ha influït perquè a la seva jurisdicció s’accepti tenir una política de SSR, és a dir, que els joves han intervingut en la política pública.

3.3. Diversitats sexuals a) Nocions i marc d’exigibilitat El reconeixement i la protecció de les diversitats sexuals (que comprenen lesbianes, gais, transsexuals i transgènere) ha entrat en l’agenda dels drets sexuals i reproductius més tard que altres drets i amb diverses velocitats segons els països i les regions. Dins del feminisme ha generat una tensió respecte de qui és el subjecte polític d’aquest moviment: només les dones?, hi tenen cabuda els homes gais?, i els homes transsexuals? Dins del moviment LGTB, les dones lesbianes han posat sobre la taula alguns riscos, com la invisibilitat de la situació de les dones lesbianes enfront de la visibilitat que han acaparat els homes gais. Per aquest motiu, les dones lesbianes, transsexuals i tra63


Experiències situades

vestis tracten d’articular-se i de definir una agenda pròpia per tenir autonomia i afavorir la «diversitat a l’interior de la diversitat». D’altra banda, altres sectors del feminisme consideren que els grups LGTB no sempre s’articulen des de posicions feministes i que de vegades s’inscriuen en «modes» en les quals també cau la cooperació internacional: Desgraciadament la cooperació internacional es mou per modes, onades. En aquest moment el gran descobriment que han fet són les diversitats sexuals. Òbviament afecten un 10% de la població i és important la reivindicació dels seus drets, però no els comprometen temes més de fons com el de l’avortament, o el del tràfic, ens explica una jurista feminista de Bolívia. És cert que l’emergència de noves identitats (transgènere i transsexuals) ha posat en qüestió el binomi sexe (biològic)/gènere (cultural), i ha obert interrogants, com ara: qui és el subjecte polític dels drets sexuals i reproductius?, es pot parlar de «dones»? I qui es pot/ vol considerar dona? No hi ha el risc de diluir aquest subjecte polític que ens uneix? Aquest és un dels reptes del moviment feminista de països del Nord i del Sud. Per això s’obren nous camins sobre com es pot continuar construint un terreny comú.

L’emergència de noves identitats centra el debat en la construcció del subjecte polític dels DS i DR

Hi ha un conjunt de normes internacionals que reconeixen i protegeixen les persones de les diversitats sexuals i genèriques. Algunes que els reconeixen específicament són:

•P rincipis de Yogyakarta: 29 principis per al respecte de drets de persones LGTB, com l’accés a la justícia, privacitat, no-discriminació, llibertat d’expressió i reunió, ocupació, salut o educació, entre d’altres. •D eclaració d’orientació sexual i identitat de gènere de l’ONU (2008): condemna com a violència l’assetjament, la discriminació, l’exclusió, l’estigmatització, a més d’assassinats, tortures, arrestos arbitraris i privació d’altres drets a les persones LGTB. •R esolucions de l’OEA: AG/RES 2435 (2008); AG/RES 2504 (2009) i AR/RES 2600 (2010): condemnen totes les violacions dels drets humans a persones LGTB. •P acte internacional de drets civils i polítics (article 26, punt 3): reafirma el principi de nodiscriminació i l’exigència que els drets humans s’apliquin independentment de l’orientació sexual o la identitat de gènere. Reconeix explícitament el dret de les persones LGTB a formar una família, contraure matrimoni civil o la unió lliure de fet.

64


Experiències situades

CAPÍTOL

3

No obstant això, un gran nombre de països a tot el món condemnen l’homosexualitat com a delicte: • Presó fins a 10 anys: Algèria, Benín, Bahrain, Belize, Bhutan, Botswana, Brunei, Camerun, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Dominica, Grenada, Guinea, Kuwait, Líban, Libèria, Líbia, Malawi, Maurici, Marroc, Nepal, Nicaragua, Niue, Oman, Palestina, Palu, Qatar, Saint Christopher i Nevis, Saint Vincent i les Grenadines, Samoa, Senegal, Seychelles, Singapur, Síria, Sri Lanka, Swazilàndia, Togo, Tokelau, Tunísia, Turkmenistan, Uzbekistan i Zimbàbue. • Presó més de 10 anys: Antigua i Barbuda, illes Cook, Djibouti, Gàmbia, Kènia, Kiribati, Malàisia, Papua Nova Guinea, illes Salomó, Tanzània, Trinitat i Tobago, Tuvalu i Zàmbia. • Treballs forçats: Angola, Jamaica, Moçambic, Nauru, Sao Tomé i Príncipe. • Cadena perpètua: Bangla Desh, Barbados i Sierra Leone. • Pena de mort: Aràbia Saudita, Birmània, Iemen, Iran, Mauritània, Nigèria, Pakistan, Somàlia, Sudan, Uganda i Unió dels Emirats Àrabs. Alguns d’aquests països, com Malàisia, mantenen codis penals heretats de l’època colonial: En molts països musulmans on està penalitzada l’homosexualitat, el Codi penal no es basa en el dret islàmic sinó en les lleis colonials. L’Imperi Britànic i França van penalitzar en els segles XVIII i XIX la conducta homosexual consentida en moltes societats musulmanes, per exemple a Bangla Desh, Malàisia, Nigèria, el Pakistan, Sudan i Sierra Leone, entre d’altres. Fins i tot després que França despenalitzés els actes homosexuals l’any 1791, va continuar imposant-ne la penalització a les colònies, adverteix Pinar Ilkarkan, cofundadora de The Coalition on Sexual and Bodily Rights in Muslim Societies (CSBR). Els països que incorporen en les seves legislacions el reconeixement dels drets LGTB són: els Països Baixos, Bèlgica, Espanya, Canadà, Sud-àfrica, Noruega, Suècia, Portugal, Islàndia, Argentina, Colòmbia, Uruguai, Equador, Perú, Bolívia i Veneçuela. El reconeixement de les diversitats sexuals i de gènere passa per despatologitzar les persones LGTB, fet que implica no abordar-ho com un tema de salut sinó de drets humans. L’any 1973 es va eliminar l’homosexualitat com a malaltia mental del Manual diagnòstic i estadístic de desordres mentals de l’Associació Americana de Psiquiatria; l’any 1990 també l’OMS ho fa. Un dels nous reptes del moviment LGTB és aconseguir que la transsexualitat no sigui considerada una malaltia i deixi de ser catalogada com un trastorn mental. 65


Experiències situades

b) Glossari Orientació sexual: és la capacitat de cada persona de sentir una profunda atracció emocional, afectiva i sexual per persones d’un sexe diferent del seu o del seu mateix sexe, així com la capacitat de mantenir relacions sexuals íntimes i sexuals amb aquestes persones. Per la seva orientació sexual, les persones poden ser homosexuals (homes que senten atracció física, emocional, eròtica, afectiva i/o sexual per un altre home), lesbianes (dones que senten atracció física, emocional, eròtica, afectiva i/o sexual per una altra dona) o bisexuals (dones i homes que senten atracció emocional o física cap a altres persones d’ambdós sexes). Identitat de gènere: és la consciència de sentir pertinença a un sexe o un altre, és a dir, home o dona. Dins de les minories per identitat de gènere hi ha les persones travestis, transgèneres i transsexuals. La transsexualitat és una de les realitats menys abordades i s’acostuma a confondre erròniament amb l’homosexualitat, el travestisme o el transformisme. Transsexual: categoria que serveix per acollir totes aquelles persones que tenen una identitat de gènere que no coincideix amb el sexe mèdicament i quirúrgicament assignat en néixer, i que surt dels estereotips socials marcats, dels rols de gènere normatius que la societat estableix. Minories sexuals: és un concepte que engloba lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB) en termes estrictament quantitatius, ja que en relació amb la totalitat de persones heterosexuals són menys. En l’àmbit social, mediàtic i polític, la sigla LGTB és utilitzada com a sinònim de minories sexuals o de diversitat sexual. Homofòbia o transfòbia: discriminació patida per persones homosexuals o transsexuals. Es produeix quan una persona, grup o institució conté de manera permanent opinions, accions o actituds promotores d’alguna segregació contra les minories sexuals i que, tenint a l’abast la informació necessària per modificar els seus prejudicis o estereotips, la rebutja o es nega a conèixer-la. c) Experiències situades Context país: Bolivia El reconeixement de les diversitats sexuals i la lluita contra tota forma de discriminació en l’agenda pública i normativa a Bolívia és recent. S’observa un avenç en la inclusió de 66


Experiències situades

CAPÍTOL

3

les temàtiques de les diversitats sexuals i identitats genèriques en lleis clau i paral·lelament un auge d’estudis i recerques sobre diversitats, així com una tendència a l’alça de projectes relacionats amb les diversitats sexuals finançats per la cooperació. La Llei contra el racisme i tota forma de discriminació, promulgada l’octubre del 2010, sanciona la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere; no obstant això, existeixen altres normatives contradictòries, com l’article 63 de la Constitució política, que tanca la lliure elecció en definir el matrimoni exclusiu entre home i dona. Hi ha molt pocs indicadors sobre homofòbia i transfòbia, però segons un estudi de l’any 2001 el 70% del col·lectiu gai, bisexual i trans sent l’homofòbia del personal que atén en els centres departamentals de vigilància, informació i referència i molts col·lectius LGTB denuncien un tracte discriminatori en els serveis de salut sexual i reproductiva. Malgrat l’obertura legislativa del govern d’Evo Morales, diverses feministes entrevistades, especialment de col·lectius LGTB, destaquen el biaix de les polítiques públiques sobre drets sexuals i reproductius cap a la salut reproductiva que deixa fora els drets sexuals i les dones que no són mares ni heterosexuals. L’assegurança universal maternoinfantil (SUMI) ha permès l’accés a serveis de salut (accés a mètodes anticonceptius i control de càncer de coll uterí) eliminant barreres econòmiques, però només per a un determinat grup de dones: les embarassades des de l’inici de l’embaràs fins als sis mesos posteriors al part i les nenes i els nens des que neixen fins als cinc anys. En la mateixa línia de salut reproductiva, el bo Juana Azurduy és un subsidi per a les dones gestants, en lactància i amb nens i nenes menors. Has d’estar embarassada o ser prostituta per accedir a una salut, diguem-ne, moderada. Si no ets ni una cosa ni l’altra, no t’atenen, ens explicava la Mildret, activista lesbiana a El Alto des dels 13 anys i integrant de l’Assemblea Feminista de La Paz. En aquest avenç ha estat clau l’emergència de grups LGTB com a subjectes polítics27 que ha construït una agenda de reivindicacions i ha posat en marxa una estratègia molt clara d’incidència política: participant en la formulació del marc normatiu i de polítiques públiques de l’Estat plurinacional. Diferents grups amb identitats específiques (dones lesbianes, grups trans) han decidit conformar les seves organitzacions autònomes, i han Tim Wright identifica quatre períodes en la història de les agrupacions i organitzacions LGBT de Bolívia: període d’organització preformal (abans dels anys 90), el sorgiment de la primera organització gai (a principis dels anys 90), l’«oenegeïtzació» de les agrupacions gais a meitat dels anys 90) i la fundació de la primera «antiorganització» (o «antiONG») de naturalesa queer (al voltant de l’any 2000). 27

67


Experiències situades

buscat focalitzar l’atenció cap als seus interessos i reivindicacions particulars, però apostant també per aliances estratègiques entre diferents instàncies i la participació en espais com la Mesa Nacional de Drets Sexuals i Reproductius, per enfortir la incidència política orientada cap al reconeixement d’altres drets i l’exigibilitat en el compliment de la normativa vigent. En concret, des de les organitzacions LGTB s’està tractant d’impulsar una legislació que reconegui la unió civil o matrimoni entre persones del mateix sexe. Una de les crítiques al moviment LGTB ha estat que les lesbianes han quedat a l’ombra del moviment gai, amb la seva situació i problemàtiques invisibilitzades, i sent víctimes de relacions de poder masclista i patriarcals. Però diagnòstics recents observen un avenç: «De manera creixent els col·lectius LGTB són liderats per dones lesbianes i trans. La progressiva potenciació de les dones lesbianes, transsexuals i travestis, la seva articulació i definició d’una agenda pròpia també constitueixen èxits en termes d’autonomia i respecte a la diversitat a l’interior de la diversitat».28

Experiència 1 Colectivo Nacional de Trans, Lesbianas, Gays y Bisexuales de Bolivia Bio: El Colectivo Nacional TLGB és una organització de base social que està en procés de tenir personalitat jurídica. Durant la nostra visita s’allotgen en una petita oficina cedida per Marie Stopes a Cochabamba i estan començant el seu primer projecte finançat per la cooperació internacional. La Janina, coordinadora del projecte d’enfortiment i d’incidència política d’aquest col·lectiu, ens explica que tenen organitzacions a tots els departaments: A La Paz hi tenim un moviment fort, a El Alto és força fort, a Oruro és una mica més dèbil, a Potosí estem en procés d’articulació, a Cochabamba no és tan polític, és més cultural. A Sucre encara estem treballant amb l’enfortiment, és més difícil de consolidar els punts focals. A Tarija només hi tenim un grup; a Santa Cruz sí que hi ha diversos grups que han format el col·lectiu departamental; a Beni hi ha

Diagnóstico sobre el Estado actual de la salud y los derechos sexuales y reproductivos en Bolivia, por Silivia Salinas Mulder y María Dolores Castro Mantilla, marzo 2011. 28

68


Experiències situades

CAPÍTOL

3

un altre col·lectiu departamental i una família de trans. La Janina és una activista feminista amb una llarga trajectòria i una visió molt política de la seva feina. Enfocament: • E xigibilitat dels drets civils per a la comunitat LGTB: treballem en reivindicació dels nostres drets civils, en la recerca de garanties socials de part de l’Estat sobre les nostres unions, d’una llei d’identitat de gènere de les nostres comunitats trans, tot i que encara som a les beceroles amb el tema trans, encara ens estem barallant perquè en el seu carnet d’identitat hi digui el nom genèric i no el que no senten. Estratègia: • I ncidència política: Sl’estratègia política és el treball en xarxa, es coordinen entre si a escala nacional i amb altres coordinadores com OTRAF (Organización de Travestis, Transgéneros y Transexuales Femeninas de Bolivia) i la Red de Mujeres Lesbianas y Bisexuales de Bolivia. • T ambé participen d’una manera estratègica en espais híbrids com la Mesa Nacional de DS i DR,29 on diverses organitzacions estan definint col·lectivament una Llei marc sobre aquests drets. L’objectiu estratègic del col·lectiu LGTB és visibilitzar les agendes i integrar-les en les noves normatives. Aquest èmfasi en la incidència política dels grups LGTB ha obligat l’Estat a reconèixer-los: Som vot, prenedors de decisió, estem treballant en incidència, el govern ha de mirar-nos, explica la Janina, que també denuncia la manca d’una política clara en aquest sentit per part del govern. La Janina considera fonamental no perdre una organització de base social, per a la qual cosa és important el treball horitzontal. L’ús de la informació és molt important per a nosaltres que treballem amb grups de base: ens interessa que la informació flueixi i que les persones decideixin què volen i com ho volen. Això és el que els diferencia d’altres grups LGTB més grans i institucionalitzats i dóna un sentit polític a la seva feina. Hi ha grans organitzacions que reben des de fa 15 anys diners per a temes LGTB, però hi ha hagut una ruptura entre aquestes ONGs i els col·lectius de base en l’últim congrés internacional (l’any passat) perquè continuaven captant els recursos i no hi vèiem resultats, vèiem un vehicle immens llogat per l’ONG més gran i una pila de voluntaris heterosexuals amb el seu ponx; no hi havia la nostra població LGTB. La diferència es troba en els processos i en com es plantejaven les coses. Una ONG està dirigida per un directori i la seva assemblea hi està invitada, en els col·lectius de base tenim un espai nacional on els representants dels grups, de les famílies, associacions, participen on fem la nostra agenda política. Hi ha d’haver una devolució. La nostra premissa és que la informació sigui tan horitzontal com sigui possible.

Aquesta iniciativa no parteix del govern sinó d’organitzacions que treballen DS i DR en el marc de la cooperació; no obstant això, la Mesa està fent un treball d’acostament amb l’Assemblea Legislativa i ha aconseguit que es creï una plataforma de dones assembleistes del MAS que ha posat a l’agenda els DS i DR. 29

69


Experiències situades

Claus: • T reball en xarxa, transparència informativa i organització horitzontal. Qüestions com rebre finançament internacional per a un projecte es decideixen en assemblees i hi ha una devolució de la informació a totes les persones que formen part del Colectivo Nacional TLGB. •A liances estratègiques (a escala nacional i departamental) per visibilitzar l’agenda política del Colectivo Nacional LGTB. •E l Colectivo Nacional LGTB no neix oenegeïtzat, té una base social prèvia que continua alimentant i fa una autocrítica constant per no perdre els principis polítics en rebre finançament internacional.

Experiència 2: Fundación Enlace Desarrollo Comunal Bio: La Fundación Enlace Desarrollo Comunal, amb seu a La Paz, té diverses potes, una d’elles està orientada a la intervenció social i una altra a l’acadèmia. Entre les temàtiques en què treballa, hi ha: participació, desenvolupament social i econòmic, problemàtica de la dona, subjectivitat i LGTB queer. Rosario Aquim, presidenta d’aquesta fundació, la defineix com d’esquerres i feminista. Està enfocada a la lluita per les diversitats sexuals i els drets econòmics i polítics, però el cos i la sexualitat són un element transversal en els seus treballs. Enfocament: S’emmarca en un corrent colonialista i dins de la mirada de la teoria queer, que no tracta d’exigir drets sinó de trencar imaginaris normatius, enfocant la feina en aspectes més culturals. No ens posicionem en els corrents dels grups LGTB d’assimilació, jo no crec que la nostra lluita tingui res a veure amb assimilar-se al món herterocentrat, qüestionem totes aquestes pseudoidentitats que els subjectes es col·loquen per crear més gueto. El nostre enfocament és contestatari i radical, això ens porta a criticar els drets dels uns sobre els altres, la salut sexual i reproductiva com a forma de control biopolític sobre el cos... Donem suport a xarxes, col·lectius departamentals LGTB, no en el sentit

70


Experiències situades

CAPÍTOL

3

que aconsegueixin les seves incidències polítiques sinó en el sentit de convocar-los a reflexionar. Estratègia: • S ensibilització sobre les identitats sexuals des de la llibertat i la creació. •P er a la reflexió política sobre les identitats sexuals, Enlace ofereix cursos sobre teoria queer a tots els col·lectius LGTB, edita revistes i organitza altres esdeveniments culturals amb formats avantguardistes com el Festival Tabú, que busca posa fi a les fòbies. La societat boliviana és colonial, el súmmum de les fòbies: masclista, racista, misògina, homofòbica. Per començar a transformar aquestes fòbies hem fet el Festival Tabú: l’instal·lem a la ciutat de La Paz, en un dels centres més famosos i emblemàtics com és el museu, on es reuneix la intel·lectualitat i l’esquerra colonial, com dic jo, que no es permet el luxe de pensar sobre la sexualitat, que quan dic que sóc lesbiana es volen matar, i que parla de revolució quan no revoluciona el seu cervell. Aquest festival té l’objectiu de presentar la lliure i espontània expressió de les diversitats sexuals, l’exposició de les pors subconscients cap endins i cap enfora de les poblacions de LGTB, trencar els imaginaris de la població que hi assisteix i fer pensar. Per fer-ho, organitza concursos d’art, passarel·les i xous i una mostra viva. Per exemple, en una de les mostres hi havia una exposició de quadres sobre la maternitat sadomaso que és una forma de trencament de tota la maternitat heterosexual, explica la Rosario. • L a Fundación Enlace treballa drets sexuals i reproductius però no amb projectes que els anomenen explícitament, sinó a partir de projectes relacionats amb drets econòmics i polítics. «Contra la discriminación y la homofobia, lucha de las mujeres indígenas y lesbianas hacia los derechos económicos y políticos», n’és un. A Bolívia les dones no ens hem pogut unir mai, trencar amb l’enemistat històrica que el patriarcat ha instal·lat entre nosaltres. Les feministes són només blanques i de classe mitjana, no conceben la indígena com a dona; la indígena creu que la lesbiana tampoc no és dona; la lesbiana, per la seva banda, creu que la indígena no té res a veure amb ella... Volem trencar aquesta falsa impossibilitat de lluita conjunta. Per això hem optat pel component econòmic, creiem que una cosa que ens uneix a les dones és la nostra capacitat productiva, totes produïm, des de la indígena chimane a la vora del riu Chapare fins a l’aimara que viu a l’altiplà, passant per mi que sóc aquí a l’oficina, opina Rosario Aquim. Aprofitant el fet productiu s’introdueix el component polític, per tal de reflexionar conjuntures d’escenaris de la lluita... •U n altre dels eixos de reflexió que ens uneixen és la maternitat, què és aquesta institució?, quins són els seus eixos opressius?, com el poder controla a través de la maternitat el teu cos? Si t’operes el nas, si t’augmentes els pits, al poder no li importa, però si intentes canviar alguna cosa aquí baix s’activa tot el control biopolític, perquè en definitiva al poder li importa controlar la vida que tu produeixes. Aquí hem començat a treballar amb les dones indígenes, trans, mestisses heterosexuals... per fer-los veure que compartim com a dones, independentment de classe, ètnia, raça, genealogia..., llocs molt concrets d’opressió des del punt de vista del poder. Només pel fet de ser dona ja estàs col·locada en un lloc.

71


Experiències situades

Claus: • L ’ús de formats culturals creatius en espais públics per visibilitzar les expressions de les diversitats sexuals d’una manera lliure i sense tabús. •E nfocament de drets sexuals i reproductius des dels drets polítics i econòmics. • T reballar des de la diversitat i tenint en compte la transversalitat en la variable de gènere (dones indígenes, lesbianes, trans, mestisses, heterosexuals, urbanes, rurals...) les marques d’opressió comuna i els treballs compartits.

3.4. Salut intercultural i pobles indígenes a) Nocions comunes i punts de partida Hi ha diferents debats sobre interculturalitat i drets sexuals i reproductius, un d’ells és la salut reproductiva amb enfocament intercultural, un tema que es comença a prioritzar en països plurinacionals com Bolívia amb un elevat percentatge de població indígena. Aquest interès per temes culturals en la salut dins de la cooperació i l’OMS sorgeix de la relació que han establert diversos estudis entre barreres culturals i índexs baixos de salut reproductiva. El Manual sobre humanització i adequació cultural al part (FCI/ Equador), per exemple, conclou que «al llarg de la regió, les barreres culturals i les actituds poc respectuoses dels proveïdors de salut limiten l’accés de les dones a l’atenció qualificada. Les dones, especialment indígenes, rebutgen el tractament que reben als hospitals». Dins d’aquest interès per la cultura indígena, hi ha una tendència creixent al reconeixement del treball de les llevadores indígenes perquè s’ha demostrat que poden ser un pont d’articulació entre medicina occidental i tradicional per aconseguir disminuir els alts índexs de mortalitat materna en països en desenvolupament. Per a les dones indígenes, la llibertat cultural en salut sexual i reproductiva implica poder elegir la manera més adequada de donar a llum i en condicions de salut segures. Una reivindicació que també existeix en els moviments per un part natural, humà i individualitzat en països del Nord. La memòria de la primera trobada nacional «Salud y pueblos indígenas» (Mèxic, 2002) defineix la salut intercultural com «la capacitat de moure’s entre els diferents conceptes de salut i malaltia, els diferents conceptes de vida i mort, els diferents conceptes de cos biològic, social i relacional […]; en el marc operacional s’entén la interculturalitat com 72


CAPÍTOL

Experiències situades

3

el fet de potenciar allò comú entre el sistema occidental i el sistema mèdic indígena […] respectant i mantenint la diversitat». No es tracta d’una definició de continguts tancada, sinó d’una proposta formal de diàleg i convivència que no ens porti a debats sense sortides. El repte, per tant, és com es pot articular la medicina tradicional i la medicina occidental d’una manera que no sigui ni molt intervencionista ni molt relativista. La defensa dels drets culturals en la salut sexual i reproductiva no significa només tenir en compte les condicions culturals dins del marc de la salut intercultural per eliminar les barreres, sinó també el dret de les minories culturals a exigir un paper actiu en la planificació de polítiques i programes sobre aquests temes. Donar un lloc protagònic als grups indígenes, particularment a les dones, perquè defineixin les polítiques de salut intercultural d’una manera participativa és fonamental.

Cal donar a les dones un lloc protagònic per definir les polítiques de salut intercultural

Per a un enfocament de gènere intercultural és clau reconèixer les diversitats dins de les comunitats indígenes per no caure en una mirada homogeneïtzadora, i també obrir espais de diàleg intercultural amb equitat de condicions per no generar una postura assimilacionista de les visions culturals amb menys poder, a la vegada que qüestionem les pràctiques opressives per a les dones dins de cada cultura. S’han emès diversos convenis, declaracions i lleis nacionals i internacionals que aborden el tema de la salut intercultural, tot i que no estableixen una relació explícita entre drets reproductius i drets culturals. Alguns d’ells són:

Trajectòria internacional •D eclaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes, als articles 23 i 24 reafirma el dret dels pobles indígenes a participar activament en l’elaboració dels programes i projectes sobre salut en territoris de pobles indígenes. •C arta d’Ottawa (1986) per a la promoció de la salut de la Primera Conferència Interna-

73


Experiències situades

cional de Promoció de la Salut (OMS): reconeix la importància de la reorientació dels serveis de salut perquè tinguin en compte els factors i les necessitats culturals. • I niciativa de salut dels pobles indígenes de les Amèriques de l’Organització Panamericana de la Salut (1993): reconeix el compromís de reconèixer, valorar i rescatar la riquesa cultural i la saviesa ancestral dels pobles originaris. •R esolució V i VI de salut de pobles indígenes de les Amèriques (SAPIA). •C onferència Mundial contra el Racisme, la Discriminació Racial, la Xenofòbia i les Formes Connexes d’Intolerància; Conferència Internacional del Caire; Pequín 95+5+10 i el Protocol de Nagoya sobre accés als recursos genètics i participació justa i equitativa en els beneficis que se’n derivin, són altres instruments internacionals.

b) Glossari Drets culturals: són entesos com el dret i la llibertat d’elegir la teva identitat sense discriminació, practicar la teva religió sense repressió, parlar el teu idioma, practicar tradicions religioses i culturals, participar en la vida cultural de la teva comunitat, tenir accés al patrimoni cultural, entre altres llibertats, sense ser per això discriminada o aïllada. Són importants sobretot per a minories culturals, nacionals i lingüístiques, però també per a les persones en general, per poder escollir una manera de viure. Salut intercultural: «És un dret individual i col·lectiu que comprèn una actitud de respecte i confiança per interrelacionar-se amb membres de diferents cultures en un diàleg harmònic, acceptant la diversitat de cosmogonia, costums, maneres de pensar i actuar i la capacitat de l’Estat de respondre amb la construcció participativa de polítiques públiques interculturals. S’entenen per polítiques públiques interculturals aquelles polítiques dissenyades, implementades, monitoritzades i avaluades amb la participació plena dels pobles indígenes en el marc del seu dret al consentiment lliure, previ i informat i vinculant» (Declaració de Cajamarca, Perú, octubre del 2011). Poble originari/comunitat indígena: el Conveni OIT 169 (sobre pobles indígenes i tribals, 1989) els cataloga com a: a) els pobles tribals en països independents, les condicions socials, culturals i econòmiques dels quals els distingeixin d’altres sectors de la col·lectivitat nacional, i que estiguin regits totalment o parcialment pels seus costums o tradicions o per una legislació especial; i b) els pobles en països independents, considerats indígenes pel fet de descendir de poblacions que habitaven al país o en una regió geogràfica a la qual pertany el país en l’època de la conquesta o la colonització o de l’establiment de les fronteres estatals actuals i que, independentment de la seva situació 74


Experiències situades

CAPÍTOL

3

jurídica, conserven totes les seves institucions socials, econòmiques, culturals i polítiques pròpies, o part d’elles. c) Experiències situades Context país: Bolivia Una de les singularitats de l’Estat plurinacional de Bolívia és la diversitat ètnica i cultural. Una part important de la població boliviana (el 65%) conserva la llengua originària i en gran mesura l’herència cultural. A més del castellà, hi ha els idiomes de les nacions i dels pobles indígenes originaris camperols (36 pobles), on els majoritaris són el quítxua, l’aimara i el guaraní. Aquesta diversitat cultural marca la necessitat d’un enfocament intercultural en els drets sexuals i reproductius, on els pobles indígenes, i concretament les dones, tinguin un paper protagònic. El debat sobre interculturalitat sorgeix amb força a Bolívia per la importància que tenen les organitzacions indígenes30 com a subjecte polític, especialment amb l’arribada de l’indígena Evo Morales al govern. No obstant això, és important considerar que no totes les comunitats indígenes bolivianes tenen els mateixos codis culturals i estructures de convivència, hi ha grans diferències entre els pobles de parla quítxua i aimara, a la zona andina, i els pobles indígenes de Terres Baixes. Actualment, la presència d’un líder indígena aimara al poder, marca també una diferència d’estatus polític entre unes organitzacions i les altres.31 Actualment, Bolívia està tractant d’articular un sistema de salut universal, que entre d’altres objectius contempla l’eliminació de l’exclusió social en la salut a través de la Trobem organitzacions indígenes potents com el Consejo Nacional de Ayllus y Markas del Qullasuyu (CONAMAQ), la Confederación Sindical Única de Trabajadores Campesinos de Bolivia (CSUTCB) i la Confederación de Pueblos Indígenas de Bolivia (CIDOB), que comprèn El Chaco i l’Amazònia. Dins de les dues últimes hi ha grups específicament de dones: la Confederación Nacional de Mujeres Campesinas Indígenas Originarias de Bartolina Sisa (popularment conegudes com Las Bartolinas) i la Confederación Nacional de Mujeres Indígenas de Bolivia (CNAMIB). 30

A Bolívia, el debat sobre interculturalitat ha entrat amb molta força en l’agenda pública, especialment en la salut, però el fet que un govern de perfil indígena (en concret, aimara) s’erigeixi com a portaveu de la interculturalitat posant en primer lloc els usos i els costums de la cultura indígena andina pot generar nous biaixos i discriminacions, una nova colonialitat que molts grups qualifiquen ja com a «aimaracentrisme». Aquest complex debat s’analitza amb més profunditat en una recerca publicada per Acsur – Las Segovias 31

75


Experiències situades

posada en marxa d’un sistema únic de salut familiar comunitària intercultural que reconegui els usos i les tradicions indígenes. Amb l’objectiu d’integrar les pràctiques i els coneixements en matèria de salut de les comunitats i pobles originaris es va crear un Ministeri de Medicina Tradicional i les organitzacions indígenes del Pacto Unidad estan elaborant un avantprojecte de la Llei sobre drets sexuals i reproductius. Malgrat aquest gran pas, les organitzacions indígenes que no són al poder, com la CIDOB, critiquen que no se les estigui tenint prou en compte, i consideren que quan el govern parla d’usos i de tradicions només té en compte la cosmovisió aimara i quítxua, excloent les comunitats indígenes de Terres Baixes. Justa Cabrera, presidenta de la CNAMIB (braç femení de la CIDOB), explica aquest malestar: Hem fet com a pobles indígenes una proposta integral de salut sexual i reproductiva. No obstant això, en l’elaboració no hi ha hagut cap més consulta, només ens avisen per anar a les reunions per aprovar la Llei, no participem en la revisió. Considera que les ONGDs que s’alien amb el govern han de fer una anàlisi crítica i reconèixer les diversitats entre els pobles originaris. Experiència 1 Family Care International (La Paz) /CNAMIB (Santa Cruz) Bio: A Bolívia, Family Care International (FCI) ha participat en estratègies de promoció i defensa de salut sexual i reproductiva, per enfortir els programes i les polítiques de maternitat segura des de l’any 1996. És membre actiu de la Mesa de Maternitat i Naixement Segur i de la Mesa de Salut Intercultural del Ministeri de Salut i Esports de Bolívia, dóna suport a la coordinació del Grup Interagencial per a la Reducció de la Mortalitat Materna. Alexia Escobar n’és la directora nacional, abans d’entrar a l’FCI va treballar en diversos projectes amb les dones indígenes de Terres Baixes amb les quals té un fort vincle afectiu. Enfocament: Alexia Escobar defensa un enfocament de la maternitat segura però des de l’apoderament de les dones, entenent que ha de ser una maternitat voluntària i que, per tant, cal brindarlos informació sobre salut sexual i reproductiva perquè puguin decidir sobre els seus cossos: drets sexuals i reproductius així com drets polítics estan absolutament relacionats, enfortir les seves capacitats per fer incidència en salut materna i l’exercici dels seus drets sexuals és crucial. Estratègies: •U n dels primers passos per poder treballar DS i DR a Terres Baixes ha estat enfortir els grups de dones, per això l’Alexia ha acompanyat el procés de constitució d’una organització es-

76


Experiències situades

CAPÍTOL

3

pecíficament de dones, la CNAMIB, amb la qual treballa d’una manera orgànica. A través de l’FCI i amb el finançament de l’UNFPA, les dones líders de la CNAMIB32 van executar directament el programa «Género, organizaciones indígenas y salud reproductiva» l’any 1996, un fet inèdit i molt transformador, ja que van ser les mateixes dones indígenes les que van posar sobre la taula qüestions sobre salut sexual i reproductives en una zona jesuítica. •U na de les mancances detectades en l’avaluació d’aquest projecte és la falta de materials pedagògics, així en sorgeix una segona fase, on s’elabora la guia pictòrica Cuídate. Una guía de salud y bienestar. El procés d’elaboració va durar dos anys perquè es va apostar per la participació de les comunitats en el diagnòstic i la validació. Després va arribar el procés de formació de les promotores indígenes de les comunitats, seleccionades per les comunitats mateixes. Entre l’any 2000 i l’any 2006, aquestes dones, amb la guia a les mans, van promoure l’educació afectivo-sexual (informació sobre el propi cos, mètodes anticonceptius, debats sobre els rols de gènere, la violència intrafamilar...) en totes les comunitats indígenes que abraça la CIDOB i amb la supervisió de les autoritats indígenes. La resposta va ser molt bona, especialment amb els mètodes anticonceptius, vam haver de fer un fullet complementari només de mètodes anticonceptius i tallers de reforç a les promotores sobre aquests temes a causa de la gran demanda. El tema de violència vers les dones també va generar molt debat: Són dones que viuen en comunitats que són molt lluny, i tu no pots dir a una d’aquestes dones que si el seu marit la pega vagi a queixar-se a la policia o al servei legal integral perquè aquest només és a la capital, i a més funciona malament. La relació amb la policia és complexa, el principal terror de la població indígena que parla com pot l’espanyol és caure a les seves mans, està absolutament mal vist que una dona vagi a la policia. Així que els vam preguntar qui les atenia en casos de violència i ens van dir que a vegades l’autoritat o la persona més gran de la comunitat, o el pastor evangèlic, en cas que n’hi hagi. Aquí vam introduir el que diu la llei boliviana: que les autoritats comunals tenen un rol obligatori, i hem fet un fullet sobre el rol de les autoritats comunals en la prevenció de la violència intrafamiliar. D’aquesta manera, vam obrim una altra bretxa, les promotores venien i ens explicaven que les autoritats deien que no tenien res a veure amb el problema, així que vam fer un altre tipus de tallers amb les autoritats de les comunitats. A Pando han executat un altre projecte sobre violència sexual i a partir d’aquest han fet algunes recomanacions a la Llei de violència integral: l’enorme constatació és que salut i justícia estan pensant en la població urbana, hispanoparlant, mestissa de les ciutats. Si dius a una dona que vagi a un servei de salut resulta que el té a una setmana de camí de la seva comunitat. •R especte al nou escenari que s’obre per a la salut intercultural amb el govern del MAS, l’Alexia és escèptica, no solament pels pocs recursos que està destinant, sinó per

Aquest programa l’executen dues dones líders de la CIDOB i és el germen per al naixement d’una organització específica de dones indígenes, la CNAMIB, el 2007, que actualment participa en un programa d’enfortiment de dones indígenes finançat per l’UNFPA i l’AECID. 32

77


Experiències situades

l’enfocament esbiaixat de la interculturalitat, que visibilitza la cosmovisió aimara però no les cultures indígenes de Terres Baixes. Per tractar d’equilibrar aquest debat, l’FCI, conjuntament amb l’UNFPA, ha creat alguns espais de diàleg entre govern i la CIDOB, així com la CNAMIB, perquè puguin participar en la definició de polítiques públiques interculturals. Un exemple va ser el taller «El rol de las parteras tradicionales de Tierras Bajas» (Santa Cruz, 27 de juliol del 2011). L’objectiu era: «aportar elements conceptuals teòrics i pràctics per incorporar l’enfocament intercultural en l’atenció de salut materna, tenint en compte els coneixements i la saviesa ancestrals de les llevadores tradicionals». Llevadores de més de vint comunitats de Terres Baixes, pertanyents a la CNAMIB, van fer un diagnòstic sobre la seva tasca a les comunitats, especialment en els parts, i van visibilitzar els seus usos i costums, el seu coneixement i aportació a la comunitat, així com les seves dificultats. L’FCI i l’UNFPA es van comprometre a sistematitzar aquest diagnòstic participatiu amb l’objectiu d’establir protocols d’acreditació i remuneració per a les llevadores i trobar vies d’articulació i transvasament de coneixement entre les llevadores i el personal dels hospitals. El govern, representat a la trobada per dues persones del Viceministeri de Medicina Tradicional i Interculturalitat, es comprometia a incloure les demandes de la trobada en el Pla estratègic de salut sexual i reproductiva. En aquest taller, la líder indígena de Terres Baixes, Justa Cabrera, ens explicava que en un enfocament de salut intercultural és fonamental que es reconegui la feina de totes les llevadores i exigeix que elles també portin un registre de quants nens han nascut a la comunitat i que aquesta llevadora es pugui beneficiar d’una ajuda mensual o cada sis mesos, que els nens que han nascut puguin ser registrats i que les mares embarassades es puguin beneficiar del bo i puguin tenir també una bona atenció. Valora la feina de les llevadores però no la sacralitza, no nega que hi ha parts complicats i parla de la necessitat de treballar coordinadament amb un sistema públic que sigui més inclusiu: Si hi ha un part complicat, que aquestes llevadores puguin anar a l’hospital, que tinguin un reconeixement distintiu i que siguin ateses. Es tracta de fer una coordinació entre llevadores i metges perquè es pugui atendre els pobles indígenes com s’atén la resta de la gent. Claus: •C ontacte previ amb organitzacions indígenes de Terres Baixes, no arriben sense conèixerles, hi ha coneixement i vincles afectius a través de l’Alexia. • L ’organització és facilitadora i l’organització indígena n’és la protagonista, i executa directament projectes. «La nostra política és treballar orgànicament, amb l’organització indígena». La CNAMIB sent el projecte com a seu, alt nivell d’apropiació que no té gairebé cap projecte, no se senten utilitzades, tot i que reclamen que ja tenen maduresa per gestionar els fons directament. •E nfortiment de les organitzacions indígenes i concretament de dones. •E l disseny i l’execució dels projectes s’adapten als seus temps i a les necessitats de les comunitats.

78


CAPÍTOL

Experiències situades

3

•H i ha una continuïtat en diversos projectes amb la CIDOB i la CNAMIB. •M aterial adaptat a les cultures orals, com un dossier pictòric, molt divulgatiu i que arriba molt bé a les comunitats.

Experiència 2 Marie Stopes (Cochabamba) Bio: Marie Stopes presta serveis de planificació familiar de qualitat i un cost per sota del mercat en avortament segur en els llocs on aquesta pràctica és legal (inclou atenció postavortament), salut maternoinfantil i prevenció de VIH-sida, incloent-hi la circumcisió masculina. Va entrar a Bolívia el 1994, i ofereix aquests serveis a través d’unitats mòbils en àrees rurals i centres de salut a les principals ciutats, amb convenis marc amb el Ministeri de Salut i cobrant tarifes per sota del mercat que garanteixin la qualitat i sostenibilitat dels serveis. D’altra banda, es desenvolupen diversos projectes de promoció i defensa de drets sexuals i reproductius, mitjançant els quals es busca enfortir el sistema públic de salut i altres serveis de l’Estat, amb la participació de les organitzacions de la societat civil, els membres de la qual exerceixen la seva ciutadania. Enfocament: • S alut sexual i reproductiva com a dret humà i amb un enfocament inclusiu perquè arribi a tota la població. L’organització té un posicionament clar contra la despenalització de l’avortament i aposta per serveis segurs. En el debat intercultural, la presidenta de l’organització a Cochabamba, Cecilia Cossío, presidenta de Marie Stopes a Cochabamba, considera fonamental que les organitzacions socials, de dones, les autoritats tradicionals i les organitzacions territorials de base compleixin un paper protagonista en la institucionalització de la salut intercultural i sense que el respecte a la cultura negui dinàmiques patriarcals. Estratègia: •P er incloure un enfocament intercultural en els serveis que ofereix Marie Stopes, s’ha apostat per una aproximació més gran del personal de servei amb la comunitat: Primer han de conèixer la comunitat tal com és, quines són les seves pràctiques en aquesta temàtica, com pensen i es veuen. En aquest afany estem descobrint que les desigualtats es troben en les cultures, per això cal intentar que aquestes desigualtats es retallin, però buscant equilibris, respectant els drets de dones i joves davant de posicions molt masclistes i patriarcals que hi ha en totes les cultures. Fa quatre anys van començar a treballar amb les autoritats tradicionals, un primer pas va ser donar a conèixer la llei que reconeix la salut com a dret: La llei estava feta però no la coneixien, llavors vam difondre la llei perquè s’adonessin que era el seu dret.

79


Experiències situades

A través de les unitats mòbils a les zones rurals treballen amb les comunitats, hi ha un intercanvi directe amb la comunitat i també es fan accions amb autoritats a través d’acords, reunions, tallers i, per tant, també de la prestació del servei. Analitzem la situació, les necessitats que tenen les dones en aquesta àrea en què som expertes, i les canalitzem tractant d’eliminar totes les barreres perquè puguin accedir al servei. La Cecilia adverteix que no és fàcil, el mateix personal de la secretaria departamental de salut no coneix la llei. Claus: •E nfortir els serveis públics a partir del transvasament de coneixements. •A proximació del personal de salut a les comunitats, articulació amb les autoritats tradicionals. •A favorir el coneixement i l’apropiació del dret a la salut.

Experiència 3 Colectivo Rebeldía (Santa Cruz) Bio: El Colectivo Rebeldía és fundat per activistes feministes i s’autodenomina «feminista». Va començar les activitats el març del 1995 amb un projecte de capacitació i actualment tenen diversos projectes de capacitació i incidència política finançats per Hivos-Holanda relacionats amb la salut sexual i reproductiva des d’un enfocament d’apoderament i amb comunitats indígenes de Terres Baixes. Enfocament: •G uadalupe Pérez ens explica el seu enfocament feminista de drets humans: Amb un enfocament de drets les dones indígenes han de trencar tots els mites culturals igual que les dones que compartim la cultura occidental, d’apropiació dels nostres cossos i de la capacitat reproductiva de les dones, tant és, ja sigui d’un mite judeocristià o d’una teoria de la complementarietat, les dones continuen estant en una posició de subordinació en què la reproducció, pel mite que sigui, no depèn d’elles. Estratègia: •S ense negar les diferències, la Guadalupe parla de construir pactes i rebel·lies comuns entre dones blanques, urbanites i mestisses. Per fer-ho és fonamental fer diàlegs tan horitzontals com sigui possible i que el discurs sigui dit en els seus propis codis: que elles tinguin una veu que no tenen, perquè no han pogut accedir als fòrums d’educació, que elles s’adonin de tot el que poden aportar-me a mi. Aquest tipus de potenciament és el que estem fent, però és tot molt micro i molt limitat per l’accés als recursos, al final nosal-

80


Experiències situades

CAPÍTOL

3

tres gestionem recursos i s’estableix una relació perversa. •U na de les estratègies del Colectivo Rebeldía són els diagnòstics de la realitat de la comunitat: mirar amb elles i també amb ells allò que obstaculitza la vida digna de les dones, de la comunitat, això ens ha donat molt bons resultats. Són coses de petits impactes, però en termes de construcció de poder i de sostenibilitat, del que la gent construeix autènticament. Aquestes recerques participants després es fan públiques i es convoquen les autoritats de la comunitat, després es converteixen en plans d’acció i materials per difondre i per fer incidència perquè els serveis funcionin més bé. Les joves i els joves investigadors els elegeix la comunitat, respectem les estructures de les seves decisions. També destaquen que a partir de temes concrets, com el VIH, es poden treballar drets sexuals. •U n dels projectes dels quals la Guadalupe té més bon record és el de prevenció de VIH amb el poble chiquitano. Aquest projecte sorgeix perquè hi havia por dels pobles sobre el VIH, nosaltres temíem la construcció d’un nou mite per controlar la sexualitat. I ha tingut molt bons resultats perquè des d’un tema concret com és la prevenció del VIH s’ha pogut parlar de temes que tenen relació amb violència contra les dones i masclisme, contra els mites de la sexualitat; ha permès obrir el diàleg sobre la violència que feia tant de temps que tractàvem de fer, hi havia un «no passaran» dels homes, i s’ha relativitzat. Hem usat el VIH com una porta i ha estat enriquidor, s’han trencat molts tabús. Respecte a l’execució, s’han format investigadors i investigadores indígenes, amb els quals ja s’havia fet participació política, per fer un autodiagnòstic. Ells han fet el diagnòstic, la proposta, els materials de difusió i nosaltres hem fet de tècniques... Són recerques participants que es fan per comunitats, després es fan públiques i es convoquen les autoritats, es fan plans d’acció i materials per difondre i es fan lobbies i incidència perquè els serveis funcionin més bé. •P osició política clara i pública a favor de la despenalització de l’avortament: Nosaltres sí que parlem de l’avortament amb les dones. Abans no ho fèiem perquè teníem por de trencar els vincles, però fa molt de temps vam revisar que aquesta era una actitud ben patriarcal i colonial, que si es trencaven els vincles es trencaven. Nosaltres tenim una agenda pública en defensa de la despenalització de l’avortament i elles ho sabien, per tant, callar això amb elles era molt utilitari per part nostra per no trencar els vincles i continuar tenint legitimitat. L’avortament és un tema que debatem però no en fem campanya, invitem les indígenes que vulguin participar en la campanya, i moltes han anat a moltíssimes reunions, hi estan d’acord però la seva posició no pot ser ferma i pública. Però això els passa a moltes dones urbanes, també, es juguen la feina, l’entrada a casa… En els fòrums sempre invitem dirigents indígenes, fins i tot encara que no en comparteixin la despenalització. Sense prejutjar, en la seva articulació amb les organitzacions de dones indígenes parteixen d’aquesta premissa: adoptar l’agenda dels drets sexuals i reproductius per a les dones indígenes té un preu. Per això, encara que les dones comparteixen tot això, ho callen en les seves estructures mixtes. Això dificulta que en aquest Estat plurinacional elles tinguin la veu més alta, i això no és cap novetat; els passa a totes les dones amb l’agenda

81


Experiències situades

dels DS i DR, però aquí és una emergència. Comparteixen el dret a l’avortament, ho comparteixen tot però no s’atreveixen a dir-ho en públic. Claus: •A ltres temps i ritmes. Ens hem imposat altres ritmes, les persones que treballen amb nosaltres, les nostres aliades, han d’entendre com són aquests processos, els ritmes són uns altres, els pensaments són d’una altra manera. Els ritmes indígenes són més lents, més lúdics, se’n pot gaudir més, ells s’atabalen amb els nostres ritmes, ens diuen que tot ho fem treballant, amb horaris. • L es millors coses que surten, surten d’una manera informal. •E stablir pactes de rebel·lia comuns entre dones mestisses, urbanites i dones indígenes, rurals.

82




Claus feministes per al cicle del projecte

SOMOS MUCHAS #ACAMPADABCN

4


Claus feministes per al cicle del projecte

En aquest apartat oferim algunes claus feministes per a la reflexió en les diverses fases del cicle d’un projecte que pretengui promoure els drets sexuals i els drets reproductius (DS i DR). Són claus polítiques, no tècniques, extretes la majoria del treball de camp fet a Nicaragua, el Salvador i Bolívia, que no pretenen donar «respostes de manual», sinó focalitzar qüestions que ens facin pensar i afinar la mirada durant les diferents fases del cicle del projecte per tal de desenvolupar-lo d’una manera compromesa i coherent.

4.1. Abans de començar És important que la nostra organització tingui un posicionament polític definit, clar i difós sobre els drets sexuals i els drets reproductius, sobretot quan aquests drets són tan qüestionats i estan en el punt de mira dels diversos fonamentalismes (econòmic, religiós i polític).

què m’haig de preguntar abans de planificar un projecte de DS i DR?

L’enfocament pel qual optem marcarà la manera d’abordar-los, el compromís i l’aposta política de l’organització; per tant, abans de començar a treballar els drets sexuals i reproductius és important que et facis dues preguntes: Tinc clar quin és el posicionament polític de la meva organització pel que fa als drets sexuals i reproductius? Té la meva organització un enfocament coherent i compromès sobre els drets sexuals i reproductius? Els DS i DR es poden abordar des de diferents enfocaments que marquen una postura política. No hi ha cap enfocament que sigui neutre, per tant, és important conèixer-los tots, tenir claredat conceptual sobre els drets sexuals i reproductius i les seves implicacions en la vida de les dones i els homes. Cada vegada que responguis a una de les preguntes que proposem en aquest punt, analitza la coherència de la resposta amb el posicionament polític i l’enfocament que pretén promoure la teva organització.

86


Claus feministes per al cicle del projecte

CAPÍTOL

4

Pots treballar sobre la base d’un o de diversos dels enfocaments que hem explicat en aquesta guia, però sigui quin sigui el que la teva organització defensi, reflexiona sobre de quina manera incorpora o no el dret a decidir com a pedra angular, i de quina manera participa de les recomanacions següents dels moviments feministes: • Superar els enfocaments més tradicionals focalitzats en la salut maternoinfantil com a prioritat del desenvolupament i que han vinculat la salut a una funció reproductora i maternal de les dones. • Superar els enfocaments basats en riscos i entendre la sexualitat com una part integral de la personalitat de cada ésser humà en tot el cicle de vida, que inclou el gaudi, el plaer, la identitat, el dret a reproduir-se i a no reproduir-se. • Entendre l’exercici dels DS i DR com a part d’un procés d’apoderament en què les dones —d’una manera particular— i els homes s’apropiïn d’aquests drets; com exposa Marcela Lagarde, de la Red de Investigadoras por la Vida y la Dignidad de las Mujeres: Les lleis soles no són suficients, és important apropiar-se dels DS i DR perquè deixin de ser drets en llei i passin a ser identitat, drets sentits. Això implica la individualitat de les dones, llibertats... El dret a decidir és la clau d’aquests drets, marca una diferència entre ser subjecte de dret o ser objecte de sexualitat. Altres preguntes i claus que a més del teu enfocament t’ajudaran a definir la teva estratègia, són: • Com els conceptualitzo? Cal recuperar i explicitar el Mandat d’acció del Caire (1994) i la Plataforma d’acció de Pequín (1995) com a mínims i no quedar-nos en els objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM). No s’ha de perdre la mica que hem guanyat. Es tracta de continuar buscant estratègies per anomenar, col·locar i donar visibilitat als drets sexuals i reproductius. Des de la societat civil hem de seguir pensant noves maneres per continuar validant els drets sexuals i reproductius. Què més hem de fer perquè siguin atractius? No perdre l’articulació des de mínims, visibilitzar aquesta articulació, per dir que els drets sexuals i reproductius no s’han resolt, recomana Eliana Cano de Católicas por el Derecho a Decidir al Perú.

87


Claus feministes per al cicle del projecte

Sabies que «l’enfortiment del diàleg social i polític en matèria de DS i DR» és un dels objectius específics de l’Estratègia de gènere en desenvolupament de la cooperació espanyola? (2007)

• Reconec i em nodreixo de tota la feina feta pels moviments feministes i grups de dones? La cooperació té el compromís de reconèixer el paper que han jugat els moviments feministes en la conceptualització dels drets sexuals i reproductius i la seva inclusió en l’agenda pública. Per aquesta raó, qualsevol projecte de desenvolupament relacionat amb els DS i DR té la responsabilitat de construir ponts amb les organitzacions feministes del lloc on està ubicada i dels llocs on opera i tenir-les en compte en les diferents fases del projecte. La cooperació pot ser un vector de transmissió i intercanvi de coneixements i pràctiques en matèria de drets sexuals i drets reproductius entre Espanya i els països on té presència. La col·laboració directa amb el moviment feminista podria contribuir a canviar l’enfocament d’intervenció de la cooperació oficial per transformar-lo en un enfocament integral de drets.

4.2. Programació En la programació, a partir del nostre posicionament polític i de la nostra experiència prèvia en aquest tema, hem de concretar aquesta política en una zona o sector i fixar els mitjans necessaris per intervenir. Per tant, les dues preguntes bàsiques a l’hora d’abordar aquesta primera fase són: Quina experiència prèvia en DS i DR té la meva organització i què n’hem après, en positiu i en negatiu? Quins han estat els referents teòrics i pràctics de la meva organització (interns i externs) a l’hora de treballar els DS i DR i què ens han aportat? Un cop incorporat aquest aprenentatge al nostre posicionament polític, per concretar la programació ens podem fer les preguntes següents: • En quins eixos de planificació estratègica de la meva organització es mencionen DS i DR? Els drets sexuals i reproductius poden estar inclosos en algun o en tots els eixos (salut, gènere, educació, democràcia i societat civil, governança, etc.), i això defineix 88


Claus feministes per al cicle del projecte

CAPÍTOL

4

l’enfocament: l’eix en què estiguin inclosos pot marcar un enfocament polític premeditat i estratègic, per exemple, incloure els DS i DR en un eix de ciutadania i treure’ls del sector salut. En qualsevol cas, com apuntava Teresa Blandón, temes com el dels DS i DR haurien de ser transversals a qualsevol projecte de desenvolupament, no importa el projecte ni de què vagi, perquè ningú no pot sortir de la pobresa ni apoderar-se al marge del que li passa amb el seu cos. • Quins temes concrets volem treballar i com els abordem des d’un enfocament de drets? Podem treballar temes concrets com la violència sexual, la violència de gènere, embarassos no desitjats, parts insegurs, mortalitat materna, diversitats sexuals, salut intercultural... a partir dels diversos drets33 que hem conceptualitzat (igualtat social i legal, autonomia sexual, llibertat i integritat corporal, dret a decidir, dret a la informació i educació sexual, atenció i protecció de salut sexual i reproductiva o el dret a optar per diverses formes de convivència, entre altres). Algunes claus que ens ajudaran a articular els DS i DR en aquests diferents eixos i temes parteixen de les qüestions següents: • Com es relacionen entre si els DS i DR? Segons el El ple exercici principi d’interdependència, el ple exercici de cada dels DS i DR no és un d’aquests drets no és possible sense el desenvolupossible sense el pament dels altres, si bé cada un té el seu recorregut propi. Per tant, el tema que hàgim elegit per treballar desenvolupament pot tenir implicacions en altres temes que en princidels altres pi no havíem previst incloure en la planificació. Per exemple, els embarassos adolescents estan relacionats amb el dret a la informació i educació sexual, però també amb la llibertat i integritat corporal (el dret a no ser mare o a tenir relacions equitatives i saludables), amb el dret a una protecció de salut sexual en què els mètodes anticonceptius siguin accessibles, o amb el dret a la igualtat d’oportunitats i amb els processos d’apoderament. El Colectivo Rebeldía a Santa Cruz ha treballat les diversitats sexuals en comunitats indígenes a partir del tema de VIH, que era un tema que interessava a la comunitat: Sortia tant el tema de l’homofòbia en el VIH que vam pensar que s’havia d’abordar el tema de l’homofòbia en les comunitats, ens explica Guadalupe Pérez. • Com s’interrelacionen els drets sexuals i reproductius amb altres drets com els polítics, socials, culturals...? Aquesta interrelació és clau per a un enfocament sistèmic en què podem contemplar d’una manera transversal els DS i DR en un projecte 33

Vegeu l’enfocament de drets humans a la primera part d’aquesta guia.

89


Claus feministes per al cicle del projecte

concret de drets polítics i econòmics, o viceversa. Així podrem fer visible que la participació política de les dones està íntimament relacionada amb formes de convivència i repartiment de responsabilitats, o també que els alts índexs de mortalitat materna en comunitats indígenes es connecta amb la baixa participació política de les dones indígenes en els plans de salut. El Centro de Promoción de la Mujer Gregoria Apaza, a El Alto, després d’un llarg recorregut treballant de manera separada aquests drets, ha decidit apostar per un abordatge interdisciplinari en què els temes pels quals aposten, com la violència masclista o el lideratge de dones, es fa transversal en els diversos eixos (econòmic, polític i social), i permet un enfocament estructural dels temes. El procés de generació d’ingressos ha d’anar acompanyat d’un procés d’autoestima per arribar a l’autoafirmació dels seus drets, ens explica Cecilia Enríquez, directora d’aquest centre. Al Salvador, Deysi Cheyne explicava concisament la relació necessària entre tres enfocaments, de gènere, de drets i de desenvolupament: És un tema estratègic, si una pensa continuar parlant d’apoderament sense incloure en els processos el tema del cos, estem molt limitades. És tan important com els drets econòmics i polítics, si no s’aborden els DS i DR no hi ha desenvolupament.

4.3. Identificació En la fase d’identificació assentem les bases del nostre projecte, i determinem el problema sobre el qual volem treballar, a qui afecta i què volem aconseguir amb la nostra actuació. Els continguts i les propostes de la identificació han de ser coherents amb la programació general establerta i l’enfocament dels drets sexuals i reproductius pel qual s’aposta políticament. També s’incorporen en el seu disseny i en la seva concepció les recomanacions d’avaluacions que siguin d’interès per al cas. Al llarg de tota aquesta fase, i d’una manera transversal a les diferents anàlisis que es duguin a terme, serà crucial la utilització de metodologies participatives: Com afavorim la participació equitativa en tot el projecte? Transversalitzar metodologies participatives amb enfocament de gènere en el projecte des del seu inici, permetrà que les contraparts, aliades, i persones/grups beneficiaris participin en el diagnòstic inicial de protagonistes, problemes, objectius i alternatives, així com en l’avaluació contínua del projecte. Aquesta aposta ens permetrà sortir d’un enfocament assistencialista, que converteix 90


Claus feministes per al cicle del projecte

CAPÍTOL

4

les persones beneficiàries en objectes assistits, i imprimir a tot el projecte un enfocament de ciutadania, que parteixi del dret a decidir de cada persona sobre el seu cos i la seva sexualitat. La participació és un tema que des de la cooperació és poc abordat i un dels reclams que el moviment feminista va fer a la cooperació espanyola en els Diàlegs Consonants, com ens explicava Sandra Guevara, una de les fundadores del Movimiento de Mujeres Mélida Anaya Montes al Salvador i actualment treballadora de Mundubat. Entendre la participació amb enfocament de gènere implica tenir en compte que no totes les dones percebran de la mateixa manera els drets sexuals i drets reproductius pel que fa a què és prioritari, què necessiten, què desitgen, així com tampoc tots els homes. A més del sexe i el gènere, altres variables com l’ètnia, la religió, la cosmovisió, l’estat civil, l’orientació sexual, l’edat, la ubicació en zones rurals o urbanes... també influiran en com aquestes persones conceben i viuen els DS i DR i participen en el projecte. Per tant, caldrà buscar mecanismes perquè dones i homes, tenint en compte la seva diversitat, puguin participar en igualtat de condicions en les diverses fases del projecte.

És clau dur a terme diagnòstics amb metodologies participatives per identificar protagonistes, problemes, objectius i alternatives

Per a l’apropiació dels DS i DR per part de la població, cada vegada són més les organitzacions que aposten per la identificació de necessitats a partir de diagnòstics participatius de la pròpia comunitat. Mirar amb elles i també amb ells allò que obstaculitza la vida digna de les dones, de la comunitat, això ens ha donat molt bons resultats. Són coses de petits impactes, però en termes de construcció de poder i de sostenibilitat, del que la gent construeix autènticament és molt potent (Colectivo Rebeldía). a) Anàlisi de protagonistes: A l’hora d’analitzar les persones i els grups que potencialment poden participar en el projecte és recomanable que et preguntis: • ¿En qui estem pensant a l’hora de gaudir i reivindicar aquests drets? Des d’on mirem? Visibilitzem la diversitat dins dels grups? És important no posar únicament al centre de la mirada un subjecte dona heterosexual en edat reproductiva. Això suposaria deixar fora del marc de protecció dels drets humans una gran quantitat de 91


Claus feministes per al cicle del projecte

persones: adolescents, persones de la tercera edat, homes adults i persones LGTB (lesbianes, gais, transsexuals, transgènere, bisexuals). Si es vol treballar, per exemple, en la línia de serveis integrals de salut reproductiva per a tota la població, cal prestar atenció als qui poden quedar exclosos d’aquests serveis: estan contemplades les que no són mares?, les que no estan casades?, les que són lesbianes o transsexuals?, les que viuen en comunitats rurals?, les persones que tenen alguna discapacitat?, les nenes i les joves? • Concebo les persones beneficiàries com a subjectes actius polítics amb autonomia i capacitat de decisió? (enfocament de ciutadania). • Si per al diagnòstic utilitzem una matriu d’anàlisi d’importància i influència, sobre la base de quins criteris valorem aquests factors i com els prioritzem? Per exemple, els grups feministes en contextos com Nicaragua no són considerats importants pel govern, per la qual cosa es poden considerar amb baixa capacitat d’influència davant d’aquestes instàncies, però els pots atorgar un alt grau d’importància per la seva capacitat d’involucrar-se, la seva trajectòria, la seva aportació política o la seva capacitat d’influència en determinats sectors poblacionals i treball de base. En l’anàlisi d’especificitats de protagonistes, on col·loco els moviments feministes? En temes com els DS i DR són crucials com a part de la societat civil, per tant, hem de ser conscients de no invisibilitzar-los, sigui on sigui que els col·loquem, segons el nostre posicionament (dones protagonistes directes, indirectes, excloses...). Cal analitzar les capacitats per fer aliances des d’un punt de vista més crític i, a llarg termini, invertir d’una manera més eficient i estratègica per a la transformació, aconsella América Romualdo des de l’organització feminista salvadorenca Las Dignas. • Quin paper reconeixem a les organitzacions locals?, són simples receptores de recursos financers o són portaveus que també influeixen en els agents de cooperació del Nord? Des de La Corriente Feminista, a Nicaragua, expressen la necessitat de donar als vincles de la cooperació un sentit polític, on nosaltres deixem de ser simples receptores de recursos financers i ens convertim en portaveus dels drets sexuals i reproductius, però també amb la possibilitat d’influir en els agents de la cooperació al desenvolupament en el Nord. b) Anàlisi de problemes i d’objectius: En aquest moment de l’anàlisi és fonamental no perdre de vista que el context determina l’estratègia, no l’enfocament. Per a l’exercici dels drets sexuals i reproductius, espe92


Claus feministes per al cicle del projecte

CAPÍTOL

4

cialment els més polèmics i criminalitzats com l’avortament o les unions entre persones del mateix sexe, hem d’analitzar el tauler de joc on som, veure quines barreres hi ha i, sobretot, quines oportunitats s’obren, i quina és la manera més intel·ligent d’aconseguir els nostres objectius sense haver de canviar l’enfocament. Algunes pistes per al diagnòstic que podem tenir en compte: • ¿De quina manera estan contemplats els drets sexuals i reproductius en la constitució i legislació del país/regió on treballem? El marc legislatiu marca un context més o menys favorable per treballar determinats temes. Per exemple, la penalització de l’avortament al Salvador i Nicaragua delimita una barrera molt visible i ens indica que existeix un context repressiu per al desenvolupament d’aquests drets on les dones que exerciten el seu dret, avortant, acompanyant o fent pressió pública per despenalitzar aquest dret, es troben al punt de mira, patint fustigació, repressió i penes de presó. Cal estudiar minuciosament l’estratègia per no incrementar una situació de perill, però això no impedeix que el nostre enfocament es continuï articulant al voltant del dret a decidir i l’autonomia de les dones. • No ens hem de quedar només en l’anàlisi del marc legislatiu: Si aquests drets estan reconeguts, quina és la seva aplicació pràctica? Seguint amb l’exemple de l’avortament, en països on hi hagi un context legislatiu més favorable, com Bolívia, cal afinar la mirada i veure si la legislació és suficient, i si s’articulen els mecanismes necessaris perquè es compleixi la llei. Una vegada que es reconeixen els drets (en relació amb l’avortament segur en els dos supòsits legislats a Bolívia), arriba una segona etapa d’implementació, per exemple: que l’anticoncepció sigui gratuïta, que l’avortament sigui en condicions segures i la xarxa pública i privada garanteixin el servei, i que es garanteixi la regulació de l’objecció de consciència perquè els professionals de la sanitat que no es vegin amb la capacitat de practicar un avortament es retirin del procés sense vulnerar els drets de les dones, exposa Ariadna Tovar, de Women’s Link de Bogotà, quan ens parla de la situació de l’avortament a l’Amèrica Llatina. La falta d’accessibilitat a certs serveis públics i privats (com serveis ginecològics, l’accés a mètodes anticonceptius...) per viure en zones rurals de difícil accés i la mobilitat limitada de moltes persones també pot constituir una barrera per exercitar drets sexuals i reproductius reconeguts i regulats. • Com influeixen la dimensió cultural i els estereotips patriarcals en el desenvolupament d’aquests drets? Per exemple, en els programes per a la prevenció d’embarassos no desitjats que plantegen un accés a mètodes anticonceptius és important el treball de 93


Claus feministes per al cicle del projecte

sensibilització amb l’imaginari cultural i treballar l’autodeterminació de les dones dins de les seves parelles, desmuntant els mites al voltant de les infidelitats i obrint el ventall de rols de les dones, més enllà de mares. Patricia Brañez, del Centro de Información y Desarrollo de la Mujer a la Paz ho descriu així: Hi ha molt prejudici respecte a mètodes anticonceptius: amb el condó els homes diuen que no senten res, les dones quan perden la menstruació pensen que si no sagnen no són dona completa, tot està molt lligat al rol de mare. També pensen que l’ús d’alguns mètodes pot provocar càncer... No hi ha informació real sobre beneficis o no beneficis. Els homes tenen prejudicis lligats a la infidelitat, pensen que si les dones usen la T de coure es tornen més calentes i s’estan reservant per a un altre, això diuen també amb el mètode de l’abstinència, i aquí és on les parelles les violen. • Quines dades sobre la violació dels DS i DR hi ha sistematitzades? Les dades oficials nacionals sobre violació de DS i DR són indicadors de problemes i necessitats, però solen escassejar, especialment en temes més nous en l’agenda com l’homofòbia. Una bona opció és rastrejar si en el país on s’intervindrà hi ha informes ombra, normalment elaborats per algun observatori o organització amb experiència en el lloc. Molts països porten informes ombra, fets per la societat civil, a comitès que monitoren els tractats de drets humans. I moltes vegades aquests fan recomanacions específiques a cada país abordant la vulneració de drets humans en relació amb la sexualitat i la reproducció. Per exemple, abans de l’any 2006 Colòmbia va rebre diversos tocs d’atenció perquè la penalització total de l’avortament violava els drets fonamentals de les dones, el dret a la vida i a la integritat personal i a la no-discriminació empenyia les dones a buscar serveis insegurs i moltes morien, tenien moltes seqüeles i estaven penalitzades. Al Salvador també van cridar l’atenció el 2009 pels alts índexs de mortalitat materna associats a la penalització de l’avortament. Aquests tocs d’atenció serveixen com a eina de pressió política als Estats o com a eines jurídiques perquè revisin les seves legislacions, observa Ariadna Tovar, de Women’s Link de Bogotà. La falta de dades sobre determinades temàtiques incloses en els DS i DR és un indicador d’una necessitat que haurà de ser recollida en el diagnòstic per veure la manera de solucionar-la en la fase de formulació del projecte. • Hem tingut en compte les fortaleses a més de les dificultats? En analitzar els problemes és important un enfocament no sols de les barreres que dificulten l’exercici dels drets sexuals i reproductius, sinó de les fortaleses que existeixen en el desenvolupament d’aquests drets. A part de qüestions formals i institucionals (lleis, programes públics i privats), més visibles, s’ha de prestar atenció a les estratègies de suport mutu i solidaritat més informals que han desplegat històricament les dones per exercitar els drets sexuals i reproductius, des de la defensa de la violència masclista al part. Això permet 94


Claus feministes per al cicle del projecte

CAPÍTOL

4

sortir d’un enfocament victimista de les dones, partir d’elles com a agents de canvi i reconèixer el seu paper en el desenvolupament d’aquests drets. L’apoderament és precisament enfortir els mecanismes formals i informals que permeten a dones, i també a homes, tenir el control dels seus cossos. • Coneixem els enfocaments sobre DS i DR amb què s’està treballant a la regió on actuem? Quines són les crítiques i demandes feministes en aquest sentit? Tenim identificades les organitzacions feministes, organitzacions de dones, grups LGTB, etc., que treballen els temes del nostre projecte? Partir de les estratègies que s’han anat desenvolupant per defensar els DS i DR en el context on actuem és important per reconèixer el saber fer dels agents de canvi i aprendre’n per actuar amb més eficàcia. En tota aquesta fase, independentment de les eines que facis servir, pensa que l’enfocament és el que et dóna la clau sobre com pots identificar els problemes, i determinarà l’espectre de temes que tindràs en compte. Així, els problemes i objectius resultants d’una anàlisi treballada des d’un enfocament maternoinfantil seran molt diferents d’un altra feta sota un prisma de salut integral: en la segona entraran en joc preguntes sobre altres factors com l’entorn social, l’entorn mediambiental, els projectes vitals de les dones més enllà de la maternitat, etc. c) Anàlisi d’alternatives: Si les metodologies d’identificació i l’anàlisi de problemes i objectius s’han fet d’una manera coherent amb el teu enfocament, totes les alternatives haurien de ser coherents també, per tal que no es deixin de banda determinats criteris més polítics davant d’altres de més tecnicistes. • En la matriu de valoració d’alternatives, reflexiona sobre la coherència entre el teu enfocament i els criteris de valoració que utilitzes. Quins criteris establim i sobre la base de què els definim? I una vegada establerts els criteris, sobre la base de quines variables es prioritzen els uns sobre els altres? La selecció de l’alternativa «òptima» porta inherent un grau de discrecionalitat en cada organització i en cada projecte. La meva organització atorga pes als criteris de naturalesa política davant dels de naturalesa exclusivament tècnica? Per exemple, si valorem el criteri de temps des d’un enfocament tècnic basat en l’eficiència, prioritzarem l’alternativa que ens permeti executar l’activitat en menys temps, però estarem desestimant l’alternativa que permet treballar sobre els processos d’apoderament, encara que sapiguem que és impossible tenir resultats a curt termini. 95


Claus feministes per al cicle del projecte

• Necessitats pràctiques o estratègiques? Podem discernir què és una necessitat pràctica i què és una necessitat estratègica en el diagnòstic per després prioritzar en l’anàlisi d’alternatives, però sense caure en una visió dicotòmica. Partim del fet que l’enfocament de gènere posa èmfasi en les necessitats estratègiques i això no és intranscendent respecte als DS i DR: s’acostuma a veure allò pràctic i no allò estratègic, les ONGs et diuen que és més important ficar-se en els cinturons de pobresa extrema i que les dones puguin tenir la seva gallina i el seu porquet, encara que l’úter el tinguin desbaratat i estiguin parint un fill cada any. De tota manera, no es tracta de passar-nos a unes necessitats per oblidar les altres, sinó de treballar la interrelació entre totes dues per ser coherents amb un enfocament d’apoderament. Per exemple, poder usar mètodes anticonceptius, que és fonamental per a l’autodeterminació dels cossos, pot estar relacionat amb un tema d’accessibilitat (en preu, llocs on es puguin adquirir) i també amb una qüestió cultural (que estiguin estigmatitzats, considerats una responsabilitat de les dones dintre de relacions de poder on tenen el control). Un servei gratuït o assequible per accedir a mètodes anticonceptius (necessitat pràctica) és tan necessari com l’educació sexual que afavoreixi l’equitat (necessitat estratègica). • Una vegada prioritzada l’alternativa òptima, com impliquem els grups amb els quals treballem en la definició de l’estratègia? Una de les crítiques que es fa a la cooperació és la instrumentalització, especialment de grups de dones. Justa Cabrera, de la CNAMIB, expressa com a partir d’aquest malestar, van haver d’organitzar-se més bé: Abans els tallers arribaven com a mandat, tot eren presses, però quan nosaltres ens hem organitzat, hem posat les nostres regles, hem exigit el respecte de la nostra manera de treballar i del nostre cronograma. Decidim quan, com i amb qui treballem. Som un moviment social de dones que busquem el respecte i hem de començar per nosaltres. • De cara a valorar la viabilitat com un dels criteris de priorització d’alternatives, les estratègies de desenvolupament han de tenir en compte quines barreres tenen les dones a l’hora d’incloure a l’agenda els drets sexuals i drets reproductius en les seves organitzacions, especialment els més polèmics com la despenalització de l’avortament. Hi ha dones que són referents en les seves comunitats i que donen suport a aquests drets però que tenen dificultats per defensar-los en les seves estructures, o que donen suport a aquests drets de maneres diferents. Per gestionar la diversitat d’aliades, el Colectivo Rebeldía de Santa Cruz parla de consolidar pactes i rebel·lies comuns entre dones blanques, urbanites i mestisses. Per fer-ho és fonamental fer diàlegs tan horitzontals com sigui possible i que el discurs sigui dit en els seus propis codis. Altres organitzacions, com l’Asociación de Parteras Rosa Andrade, porten a col·lació la gestió dels riscos: de vegades costa convèncer la cooperació del fet que és important la feina que fem i explicar que la fem d’amagat, que ens arrisquem, perquè els homes s’enfronten a nosaltres.

96


Claus feministes per al cicle del projecte

CAPÍTOL

4

4.4. Formulació o disseny És el moment de formular els trets definitius del projecte. S’ajusta el marc lògic partint de les anàlisis elaborades en la fase anterior i estructurant d’una manera coherent i coordinada tots els elements del projecte. L’enfocament de marc lògic és una eina tècnica però no exempta de contingut polític. És la nostra carta de presentació i, per tant, ha de reflectir amb claredat el nostre posicionament polític i enfocament a l’hora d’abordar els DS i DR d’una manera transversal: Estic sent coherent a l’hora de formular les activitats, indicadors, resultats...? Després d’establir una estratègia conseqüent amb l’anàlisi de problemes i alternatives de la fase anterior, definim la relació mitjans-finalitats sobre la qual es vertebra la lògica d’intervenció. Si durant els passos anteriors hem mantingut la coherència entre el nostre posicionament polític, enfocament i diferents anàlisis, aquí no ha de ser difícil mantenirla, tot i que en aquest recorregut (de l’objectiu general als resultats passant per objectius específics, activitats, recursos necessaris…) hi ha alguns punts clau sobre els quals cal que ens aturem a reflexionar per detectar possibles incoherències, en concret: a) Activitats: • En temes com els DS i DR, on l’exercici efectiu d’aquests drets implica processos individuals i col·lectius d’apoderament, és important no pensar les activitats com si partissin de zero o com a part d’estratègies estanques: s’integren en processos vius dels quals es nodreixen i que poden reforçar. Tenim una visió d’activitats com a acompanyament comunitari? Això és important també de cara a la sostenibilitat, ja que en contextos polítics tan canviants com els de l’Amèrica Llatina, la integració en el treball de base comunitari és el que ens garantirà la continuïtat i l’apropiació del projecte, tal com explica Rosa María Menjívar, salvadorenca que treballa a Cooperacció: veig que s’importen estratègies de sobte, i en aquesta regió la continuïtat no és la garantia. Moltes coses que fa la cooperació després es deixa a les municipalitats, i canvia la municipalitat i canvia tot. Passa el mateix en l’àmbit presidencial: qui em garanteix la sostenibilitat si canvia el govern? Ningú.

97


Claus feministes per al cicle del projecte

• També en aquest moment és fonamental no perdre l’enfocament de ciutadania que col·loca les beneficiàries com a protagonistes i subjectes actius: hem utilitzat metodologies participatives per acordar prioritats i activitats? • La transferència de coneixements sense caure en responsabilitzar-se dels serveis és un nus crític per resoldre en els debats sobre com s’han de concebre les activitats relacionades amb la promoció dels DS i DR: d’una banda, és important enfortir els sistemes públics de salut que garanteixin un accés universal de qualitat i amb calidesa, i les organitzacions que treballen salut sexual i reproductiva poden enfortir aquests sistemes a partir de la transferència de coneixements al personal d’institucions públiques i mitjançant una articulació orgànica. I de l’altra, un enfocament de ciutadania implica treballar sobre l’exigibilitat de responsabilitat de l’Estat en aquest tema i no suplir els serveis. A què estem contribuint amb les nostres activitats? Això és fonamental de cara a la sostenibilitat. Alexia Escobar, de Family Care International a Bolívia, ens explicava en aquest sentit: la nostra autocrítica és no haver treballat més coordinadament amb els serveis de salut, vam treballar més amb la demanda i vam fer molt poc amb l’oferta. Però ara estem treballant amb oferta i amb demanda, estem treballant amb proveïdors de salut i amb les organitzacions de dones, la nostra política és treballar orgànicament, amb l’organització indígena. Des del Salvador i Nicaragua, organitzacions com La Colectiva Feminista o el Grupo Venancia coincideixen en el fet que garantir la salut és responsabilitat de l’Estat, aleshores qui ha de fer aquesta part no és el moviment de dones que ha de resoldre-li el problema obrint clíniques, traslladant el centre de salut i fent la feina de l’Estat. Nosaltres en els convenis deixem clar que la salut és dret de les dones i responsabilitat de l’Estat. És important perquè és la manera de retornar a les dones el dret a reclamar per la seva salut. Dins del foment del transvasament de coneixements com a activitat, hem de reflexionar també sobre d’on a on van els fluxos de coneixement i per què. D’agències de cooperació a govern? De moviment feminista a moviment feminista o a altres organitzacions? • Els moviments feministes en els països visitats ressaltaven la necessitat de planificar com a prioritàries activitats moltes vegades enteses com a indirectes, derivades o secundàries, però que en temes tan vius, candents i en permanent construcció com els DS i DR són fonamentals, sobretot de cara a la incidència política. Estic donant prioritat i assignant prou recursos a aquestes accions? • Sistematitzar com a activitat (valoració de processos ja fets). 98


Claus feministes per al cicle del projecte

CAPÍTOL

4

• Prioritzar processos de diàleg i xarxes; donar suport a processos i generar-ne de nous per teixir aliances: trobades nacionals, regionals, intercanvis internacionals. • Tenir en compte la bretxa entre la legislació i la seva aplicació i promoure la funció de seguiment i vigilància de les lleis com a activitat per part de la societat civil (enfocament de ciutadania). b) Indicadors: L’autonomia i l’apoderament són processos polítics personals difícilment quantificables. Els indicadors, com a eina que pretén mesurar canvis socials en l’estatus de les dones respecte de l’exercici dels DS i DR, tenen naturalesa política. En aquest sentit, a l’hora d’elaborar els indicadors hi ha dues qüestions fonamentals: • L’apropiació: hem definit els indicadors amb la participació de les protagonistes? L’apoderament és un procés únic i diferent per a cada persona o grup de persones. • Allò qualitatiu davant d’allò quantitatiu: hem inclòs indicadors qualitatius de procés, d’impacte, de participació, d’apoderament? Per exemple, com mesurem el desenvolupament per part de les dones d’una creença en la seva capacitat per promoure canvis i el dret a controlar el seu cos i la seva vida? Per Morena Herrera, directora de La Colectiva Feminista al Salvador, l’autonomia és una cosa molt relacional […] i és important reconèixer els diferents graus de contribució al reconeixement d’aquests drets i el seu exercici, que no estan tan reconeguts en la societat. Es tracta d’aconseguir canvis concrets. Els discursos són importants, el reconeixement conceptual és important, però també traduir això a canvis concrets. Tinc visió procesual quan estableixo activitats i indicadors? Per América Romualdo, de Las Dignas, el gran repte de la cooperació és veure els processos: La cooperació està molt orientada a l’activitat, els recursos... molt poques ONGDs veuen els processos. Hi ha cooperació solidària que dóna suport a processos i n’hi ha encara molta de no solidària que paga activitats i no dóna suport a processos de reflexió, de canvi, de generació de massa crítica. Aquest és el gran repte. c) Hipòtesi: En els projectes amb temes tan tabús i conflictius com els DS i DR, les activitats que plantegen els moviments feministes i els resultats que se’n deriven generen ràpides resistències: Els mecanismes d’autoregulació del patriarcat són forts i, no obstant això, moltes vegades previsibles. Beure de la teoria i de l’experiència pràctica feminista en 99


Claus feministes per al cicle del projecte

aquest moment és crucial per desenvolupar la nostra capacitat de preveure’ls i poder valorar les alternatives per superar-los i minimitzar o desactivar riscos, de cara a la viabilitat del nostre projecte. Durant tota aquesta fase, no t’oblidis de la naturalesa interrelacional dels DS i DR!: Sigui quina sigui la temàtica del teu projecte, pregunta’t quins possibles impactes i vinculacions té cada activitat amb els DS i DR.

4.5. Finançament Partim d’entendre que la fase de finançament no és només un espai per buscar recursos i adaptar-nos a les prioritats de qui ens finança, també ha de ser un espai d’incidència política: a què es destinen els fons i l’impacte que tenen també és política. La doble direcció dels processos de finançament ens permet interpel·lar els governs sobre el destí dels fons com a exercici de ciutadania i exigència de coherència de polítiques públiques. Reposicionar llavors el tema dels DS i DR en l’agenda del desenvolupament és crucial i això passa per compressió, però també per diners, no poden continuar sent finançats aquests temes marginalment, defensa Teresa Blandón. En aquest sentit, és important la participació dels moviments feministes en els fòrums on es defineixen les prioritats i s’incideix en aquest sentit. Per Morena Herrera, no té a veure necessàriament amb els recursos disponibles, sinó amb les prioritats d’on es posen els recursos, i és important que les feministes hi participem, i les que hi participin que tinguin oportunitat de compartir-ho amb altres perquè ens avancem als esdeveniments. Des de la mateixa cooperació espanyola es valora la pertinència d’això i la seva factibilitat: S’han de donar fons directament a l’agenda del moviment feminista, crec que és una cosa que es pot aconseguir, igual que tenir un percentatge de pressupostos, crec que és una altra línia. Però es necessita voluntat política. A partir d’aquí, hi ha altres qüestions clau sobre les quals cal reflexionar a l’hora de buscar fons per al nostre projecte: • Relació entre finançament i despolitització ddels DS i DR: a l’hora de buscar finançaments afins: hem fet un estudi per conèixer quines financeres hi ha al país i quin tipus de projectes financen? En aquest sentit, hem de fer-nos una reflexió sobre 100


Claus feministes per al cicle del projecte

CAPÍTOL

4

les seves exigències respecte a l’adaptació al llenguatge i les seves conseqüències sobre la conceptualització dels DS i DR: quin impacte té treballar amb unes financeres o unes altres en la despolitització d’aquests drets? Des de les mateixes ONGDs que treballen en els països visitats es reconeix aquesta adaptació: hi ha una modulació en els principis, estratègies... si mires els països, per exemple, a Nicaragua saps que et donen els convenis si no parles de moviment feminista perquè, si no, no et donaran suport. […] Aquesta és una realitat que la mateixa AECID viu amb polaritat i nosaltres en depenem. Hi ha una certa relació de clientela. Nosaltres estem treballant els DS i DR des de l’autonomia del cos i això implica veure qui et finançarà un projecte amb aquestes paraules... aquí s’ha de jugar amb una doble agenda, introduir-ho com un problema de salut pública […] però d’estratègia clara no n’hi ha. En lloc de rebaixar el discurs, és possible reorientar les estratègies, buscar les agències de cooperació més obertes, més sensibles als DS i DR. • El finançament pot enfortir, però també debilitar. En temes tan vulnerables com els DS i DR és fonamental unir forces i evitar la duplicitat o solapament, que moltes vegades implica debilitament dels moviments feministes. Hem de reflexionar sobre el possible impacte en la desarticulació dels moviments feministes per la competència de subvencions. Des de Las Dignas reflexionen sobre com en lloc de potenciar l’activisme crític de feministes hi ha una captació perquè no facin activisme i es dediquin a fer projectes de qualsevol cosa i es desmobilitzin. És una lògica ben perversa instal·lada entre el patriarcat del Nord i el patriarcat del Sud. Estem fomentant aquesta lògica sense adonar-nos-en? Hi ha altres organitzacions que estiguin fent projectes de DS i DR amb la mateixa temàtica i enfocament? Es pot plantejar un cofinançament? • Per a la construcció teòrica i l’apoderament polític moltes vegades les necessitats van més enllà de l’economia. Els moviments feministes reclamen maneres de pensar en altres formes d’aportar recursos més enllà de l’economia. Hem valorat què podem aportar o demanar en capital humà i intel·lectual? Per Morena Herrera, la cooperació espanyola ha tingut poca aportació de manera explícita. En alguns casos, com el d’Euskal Fondoa, que de manera indirecta plantegen que els programes als quals es doni suport siguin de DS i DR, o a través del finançament multilateral com a l’UNFPA, però és poc. Això també ha influït en les dificultats del mateix moviment feminista. En aquest terreny no sento que hi hagi hagut una gran aportació. Per exemple, tot el debat que hi ha hagut a 101


Claus feministes per al cicle del projecte

l’Estat espanyol amb relació a la Llei de l’avortament, això no ha repercutit en les ONGDs espanyoles a traduir informació, formació, han estat escassos. • La manera com articulem el flux del finançament també és important, ja que aquesta sol dibuixar-se amb caràcter vertical. Aquí la cooperació ha de jugar un paper de pont, intentant que el finançament s’articuli en una lògica horitzontal feminisme-feminisme, no país Nord-país Sud.

4.6. Execució i seguiment El caràcter transformador o no del nostre projecte i la coherència del nostre enfocament al llarg d’aquest es concreta en aquesta fase d’aplicació pràctica. En aquest moment, les dues claus sobre les quals s’ha de reflexionar vénen determinades per dues preguntes: qui executa i fa seguiment i com ho fa? a) Qui executa? Amb qui ens aliem? En coherència amb tot el que s’ha desenvolupat en els punts anteriors, aquí és fonamental canviar l’enfocament tradicional d’intervenció i pensar en la població com a protagonista i subjecte actiu, no com a mera beneficiària, a través d’una concepció participativa i no merament executora del projecte. Això implica: • Pensar en aliances estratègiques: una vegada identificada i seleccionada la població específica amb la qual s’ha de treballar, sabem quins grups organitzats treballen ja amb ella? En temes com els DS i DR, travessats per especificitats culturals, assignacions de gènere i processos personals, els espais de confiança poden determinar els resultats: organitzacions socials de barri, juvenils, de dones, etc., poden ser la porta d’entrada a població específica o captiva. • Executar les activitats a través de contraparts que compleixin principis de reconeixement, respecte i posicionament polític respecte als DS i DR. Hem treballat amb les contraparts una visió comuna i un enfocament i posicionament polític coherent amb el nostre? Prioritzem entre les meves contraparts els moviments feministes? • Sortir de l’assistencialisme i de la mirada victimista i instrumental en què se sol incórrer en programes de salut sexual i reproductiva, mantenint la coherència amb les recomanacions fetes per a la fase d’anàlisi de protagonistes. És un tema de responsabilitat i ciutadania. Ja tenim clar que no som víctimes, perquè si ho som la solució continua estant a fora i això vol dir controlar més les nostres vides, explica Geni Gómez, del Grupo Venancia.

102


Claus feministes per al cicle del projecte

CAPÍTOL

4

No només s’ha de mirar cap enfora, també és important tenir una mirada crítica cap endins: la persona responsable de l’oficina i/o del projecte en terreny, ja sigui local o expatriada, té sensibilitat i formació en DS i DR? Coneix el context i les organitzacions feministes i de dones? La institucionalització o no de la mirada de gènere feminista és determinant per aconseguir resultats transformadors i ara mateix l’impuls d’aquests drets no és estratègia institucional, sinó que depèn de la presència de feministes en els organismes de cooperació, com explica Mariana Moisa, de La Colectiva Feminista: El vincle que pugui arribar a existir entre la cooperació i els moviments en aquest país fa més referència a les persones que a una visió de la cooperació; hi ha gent que és aliada nostra i això és el que pesa. Jo, si hagués de triar, faria un perfil i diria que aquí hi ha d’arribar la gent que estigui compromesa i sigui feminista. b) Com s’executa? El sistema de gestió, execució i seguiment del projecte té una vinculació directa amb l’enfocament elegit i plasmat en els objectius. Com executem, per tant, reflectirà el grau de coherència assolit en el nostre marc lògic. Criteris com la participació, la claredat conceptual, el compromís i l’articulació determinaran l’impacte final d’aquest. • L’equilibri entre les fases anteriors i aquesta vindrà garantit per la premissa de les metodologies participatives com a punt transversal, des de la identificació fins a la implementació dels plans d’acció dintre de les comunitats, implicant-hi tant dones com homes i involucrant-hi les autoritats comunals per difondre les mesures i fer-hi incidència. Però a més, un enfocament d’acció – reflexió – acció implica l’assumpció que el nostre posicionament polític no sols es defensa en el paper: és en el moment de l’execució quan es desvelen les incoherències entre el que diem i el que fem (o el que no fem). Per Helen Dixon, consultora en DS i DR a Nicaragua, moltes ONGs no acompanyen la construcció de missatge amb l’organització de subjectes organitzats, de xarxes locals, de moviment. Aleshores queda molt en el discurs sense espais d’acció. Tenen el problema que com que són un cos legal que ha de rendir comptes davant de l’Estat, quan hi ha potencial de conflicte polític, hi ha tendència a retirar-se a una distància discursiva molt naïf, i no és una proposta de negociació, és una retirada de posicionaments. Moltes ONGs fan això, quan hi ha conflictes no volen confrontar, però no es pot parlar de coses com DS i DR sense anar a les marxes, sense parlar d’avortament, no pots fer-te enrere o no assumir el que implica en termes de confrontació política. Una altra cosa és com fas la confrontació política. 103


Claus feministes per al cicle del projecte

• No perdre l’enfocament intercultural i de la diversitat implementat en la identificació: hem adaptat l’execució al context i necessitats de la diversitat de les dones o grups de persones beneficiàries? Estem tenint en compte la diversitat dintre de la diversitat? Aquí hem de tenir en compte moltes variables: l’adaptació a temps, garantir la seva llibertat, la seva seguretat, la seva participació… Com diu Geni Gómez, reconèixer l’àmbit cultural de la sexualitat. També respectar els ritmes i els codis culturals diversos. En paraules de Guadalupe Pérez, del Colectivo Rebeldía: Ens hem imposat altres ritmes, les persones que treballen amb nosaltres, les nostres aliades, han d’entendre com són aquests processos, els ritmes són uns altres, els pensaments són d’una altra manera. Els ritmes indígenes són més lents, més lúdics, se’n pot gaudir més, ells s’atabalen amb els nostres ritmes, ens diuen que tot ho fem treballant, amb horaris. • Una bona planificació del sistema de seguiment implica fer una anàlisi contínua dels obstacles i una sistematització periòdica, amb l’objectiu d’identificar i distingir bones pràctiques de les pràctiques nefastes, i compartir experiències que puguin ser replicades, enriquides, millorades.

4.7. Avaluació Partim del fet que la pròpia naturalesa dels projectes que treballen DS i DR, com a processos vius, requereixen una avaluació flexible i permanent. Com en qualsevol altre projecte, l’avaluació ha d’incorporar la perspectiva de gènere i utilitzar metodologies participatives per analitzar la pertinència, l’impacte, l’eficiència, l’eficàcia i la sostenibilitat del projecte amb la finalitat de fer, si calgués, els ajustos necessaris. En aquest recorregut, algunes qüestions clau són: • Comptem amb una línia de base pensada en termes d’apoderament de les dones, a partir de la qual puguem verificar els suposats originals en relació amb els rols de gènere, capacitats i graus d’autonomia de les dones? Aquí entren en joc els indicadors de procés específics per a DS i DR dels quals parlàvem en la fase de formulació: com avaluem qüestions qualitatives com el control del propi cos? Pensa en l’impacte en cada un dels DS i DR de la llista que t’hem ofert en l’apartat d’enfocament de drets. • Comptem amb un comitè assessor amb dones feministes i un equip avaluador amb expertes en les temàtiques treballades? El sentit polític atorgat al nostre projecte en totes les fases anteriors no es pot perdre en aquesta fase, l’avaluació no ha de ser feta per persones que només tinguin la capacitat tècnica però no l’enfocament polític. • És important que hi hagi una devolució de tot el cicle del projecte a la població, des de la identificació fins a l’avaluació final buscant els mètodes participatius més apropiats per afavorir les seves aportacions al procés. Per la Janina, representant del 104


Claus feministes per al cicle del projecte

CAPÍTOL

4

Colectivo Nacional LGTB de Bolivia, les ONGDs han fet un bon treball, però a l’hora de la veritat no s’ha reflectit aquest resultat; tu veus el resultat i t’hi has de veure reflectit, se suposa que ha estat participatiu. Quan es treu un resultat, una proposta, i la mires i no t’hi reflecteixes, alguna cosa està passant. Jo no sé per què passa, si és pels executors, o el finançament, crec que és per totes dues coses. Dintre dels cinc criteris d’avaluació, algunes qüestions són més sensibles que d’altres. Alguns exemples concrets de preguntes que podem fer-nos són: • Dins del criteri de pertinència: qui ha determinat les prioritats? Qui i com ha identificat temes, problemes i necessitats? El que és apropiat és que ho faci la mateixa població, però moltes vegades caiem en «modes de la cooperació», i la pertinència ve determinada solament perquè existeixen fons. Un exemple és el tema del treball amb masculinitats: algunes organitzacions han vist la necessitat de treballar-lo a partir de la detecció participativa de necessitats, però en altres casos és resultat de la pressió dels donants, tal com explicava Klemen Altamirano, de la Colectiva de Mujeres de Masaya: d’una banda, hi ha pressió de donants pel treball amb els homes, i si no ens hem aclarit les dones de quin és el nostre clau, què farem amb els homes? A més, si ells volen aclarir-se, si tenen necessitat de debatre i resoldre els seus problemes, doncs que s’ajuntin, que vegin com ho fan; no traurem fons a les dones... però nosaltres hem tingut des d’insinuacions fins a imposicions que s’ha de treballar amb homes. Jo com a dona en la condició de desigualtat que tenim no li diré a un home «canvia», perquè em veurà com això, però si l’hi diu un altre home té més credibilitat i força per a ells. Aleshores si em diu un donant que s’ha de treballar amb homes, jo no tinc res a fer amb ells. • Dins del criteri d’impacte: és important visibilitzar tant els impactes positius sobre les relacions de gènere i els processos d’apoderament i autonomia de les dones, com els impactes negatius que hagin pogut erosionar l’estatut de ciutadania d’aquestes. • S’ha deteriorat la situació de les dones en la seva autonomia respecte a la situació de partida, o en comparació amb la posició dels homes? • Hem reforçat el rol reproductiu de les dones o incrementat la seva càrrega de treball? Mantenim el paradigma de dones-mare? • Continuen sent les dones les úniques responsables dels DS i DR? • S’ha generat inseguretat, violència? Hem provocat situacions de risc de les protagonistes? • S’ha generat estigmatització d’algun grup poblacional per la manera d’abordar el tema? Per acabar, recordem la necessitat d’avaluar amb visió a llarg termini, tenir en compte efectes a llarg termini, no és tan fàcil de determinar l’efecte dels informes ombra o de l’educació sexual, és un procés que reclama molt de temps per tenir resultats concrets, i per descomptat avaluar el nivell de participació de les dones en totes les etapes. 105




CACU: Càncer de coll uterí CDD: Católicas por el Derecho a Decidir CDN: Convenció sobre els Drets del Nen CEDAW: Convenció sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona CEPAL: Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib CIDEM: Centro de Información y Desarrollo de la Mujer CIE: Consejo por la Igualdad y la Equidad CIES: Centro de Salud, Sexual y Reproductiva CJM: Centro Jurídico de la Mujer CNAMIB: Confederación Nacional de Mujeres Indígenas de Bolivia CMCC: Comunidad Mujeres Creando Comunidad CMM: Colectiva de Mujeres de Masaya CONAMQ: Consejo Nacional de Ayllus y Markas del Qullasuyu CPA: Concertación Feminista Prudencia Ayala CPE: Constitució política de l’Estat CPMGA: Centro de promoción de la Mujer Gregoria Apaza CSBR: Coalition on Sexual and Bodily Rights in Muslim Societies CSUTCB: Confederación Sindical Única de Trabajadores Campesinos de Bolivia DS i DR: Drets sexuals i drets reproductius

108


GLOSSARI DE SIGLES

FCI: Family Care International FED: Fons per a l’Equitat de Gènere FMLN: Front Farabundo Martí d’Alliberament Nacional FSLN: Front Sandinista d’Alliberament Nacional IMU: Instituto de Investigación, Capacitación y Desarrollo de la Mujer IPAS: International Project Advisory Services IPPF: Federació Internacional de Planificació Familiar ISDEMU: Instituto Salvadoreño para el Desarrollo de la Mujer ITS: Infeccions de transmissió sexual IVE: Interrupció voluntària de l’embaràs MAP: Marcs d’Associació País MAS: Movimiento al Socialismo MINSA: Ministeri de Salut ODAC: Oficina de Denúncia i Atenció Ciutadana OJM: Oficina Jurídica de la Mujer OMS: Organització Mundial de la Salut OTC-AECID: Oficina Tècnica de Cooperació de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional OTRAF: Organización de Travestis, Transgéneros y Transexuales Femeninas de Bolivia PAS: Plans d’actuació sectorial 109


PIDESC: Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals PLC: Partido Liberal Constitucionalista SEDES: Servicio Departamental de Salud SUMI: Assegurança universal maternoinfantil TLGB/LGTB: Lesbianes, gais, transsexuals, transgènere, bisexuals UNFPA: Fons de Població de les Nacions Unides (sigles en anglès) USAID: Agència per al Desenvolupament Internacional dels Estats Units

110



Balance Alternativo. Plataforma de Acción Mundial, Bejing +15, Movimiento Feminista de Nicaragua i la Red de Mujeres con la Violencia, Nicaragua, Març del 2010. Disponible a: http://movimientofeministanicaragua.org/index.php?option=com_rokdo wnloads&view=file&Itemid=32&id=44:beijing-15 BENHABIB Seyla: “Cultura, derechos humanos y minorías vulnerables. una modesta propuesta”, cerimònia d’investidura com a honoris causa a la Universitat de València, 8 de novembre del 2010. www.uv.es/iued/actividades/benhabibdiscurso1.pdf Carta de Derechos sexuales y Reproductivos, IPPF, www.ippf.org/ NR/rdonlyres/782CFA13-BEF5-4370-B186-687606DB32E9/0/ SexualRightsShortSpanish.pdf Carta de Derechos sexuales y reproductivos, Federación de Planificación Familiar de España (FPFE),www.fpfe.org/files/t_pdf/carta_de_derechos.pdf CONCIENCA FEMINISTA, “Unas preguntas para María Galindo de Mujeres Creando”, abril del 2007. http://concienciafeminista.wordpress.com/2008/11/17/ unas-preguntas-para-maria-galindo-de-mujeres-creando/ COORDINADORA ESTATAL DE ORGANIZACIONES FEMINISTAS, Informe sobre la situación actual de la nueva ley de salud sexual y reproductiva y de interrupción voluntaria del embarazo en el Estado español tras año y medio de aplicación: entre la teoría y la práctica, 28 de setembre del 2011. Disponible a: www.feministas.org/spip. php?article301 Consenso de Brasilia, XI Conferencia Regional sobre la Mujer de America Latina y el Caribe, julio del 2010, www.eclac.org/mujer/noticias/paginas/5/40235/ ConsensoBrasilia_ESP.pdf Consenso de Brasilia, XI Conferència Regional sobre la Dona de l’Amèrica Llatina i el Carib, juliol del 2010, www.eclac.org/mujer/noticias/paginas/5/40235/ ConsensoBrasilia_ESP.pdf COOK, Rebecca i DICKENS, Bernard M., «Dinámicas de los derechos humanos en la reforma de las leyes del aborto», www.gire.org.mx/contenido.php?informacion=151

112


BIBLIOGRAFIA

DEL RÍO, Amaia i LlEÓ, Rocío (coord.), El Espacio Crítico feminista. Alianzas entre ONGDs y organizaciones de mujeres latinoamericanas. ACSUR – Las Segovias i Hegoa, 2009. http://www.acsur.org/IMG/pdf/Espacio_Critico_Feminista-2.pdf Educación de la sexualidad: Guía básica de consulta para docentes, Ministerio de Educación, Nicaragua, 2010, www.unfpa.org.ni/publidoc/SSR%20Estudios%20e%20 Investigaciones/mined-unfpa%20%5B29-11-2010%5D.pdf Guía para programas y proyectos de Salud sexual y Reproductiva en África, Programa VITA, Programa de Cooperación al Desarrollo en Salud para África, 2005. Agencia Española de Cooperación Internacional (AECI) http://fcsai.isciii.es/formacion/pdf/ Guia_para_Programas_y_Proyectos_Salud_Sexual_y_Reproductiva_en_Africa.pdf GÓMEZ, Sara i BLANDÓN, Marta María, Los rostros detrás de las cifras. Los efectos trágicos de la penalización de aborto terapéutico en Nicaragua, IPAS, 2007, www.ipas. org/Publications/asset_upload_file689_3316.pdf GONZÁLEZ VÉLEZ, Ana Cristina (coord.), Causal Salud. Interrupción legal del embarazo, ética y derechos humanos. Mesa por la Vida y la Salud de las Mujeres y Alianza Nacional por el Derecho a Decidir, 2008. www.despenalizaciondelaborto.org. co/IMG/pdf/libroCausalSalud.pdf GONZÁLEZ VÉLEZ, Ana Cristina, Una mirada analítica a la legislación sobre interrupción del embarazo en países de Iberoamérica y el Caribe, sèrie «Mujer y Desarrollo», núm. 110, CEPAL, Nacions Unides, 2011. LAGARDE Y DE LOS RÍOS, Marcela. Para mis socias de la vida, Horas y Horas, Madrid, 2005. LOPÉZ CRUZ, Marusia (coord.), Violencia contra Defensoras de Derechos Humanos en Mesoamérica. Un diagnóstico en construcción. Actualització 2010/2011, Fondo Centroamericano de Mujeres, http://www.awid.org/esl/Library/Violencia-ContraDefensoras-De-Derechos-Humanos-En-Mesoamerica.-Un-Diagnostico-EnConstruccion.-Actualizacion-2010-2011 LÓPEZ VIGIL, María, Para despenalizar el aborto hay que despenalizar la conciencia. Católicas por el Derecho a Decidir Nicaragua i IPAS Centroamérica, 2010. Disponible a: http://sidoc.puntos.org.ni/isis_sidoc/documentos/13192/13192_00.pdf 113


Los cuerpos del feminismo nicaragüense. Programa Feminista La Corriente, 2011. Más allá de la cooperación al desarrollo, derechos sexuales y reproductivos en Bolivia, Ecuador y Perú, Red Activas, maig del 2011. MIYARES, Alicia, «Derechos sexuales y reproductivos en América Latina», a Pensamiento Iberoamericano, núm. 9: Feminismo, Género e Igualdad. Marcela Lagarde i Amelia Valcárcel, coord. Madrid, setembre del 2011. Disponible a: www. pensamientoiberoamericano.org/xnumeros/PensamientoIbero9.pdf MILLER, Alice M., Human Rights and Sexuality: First Steps toward Articulating a Rights Framework for Claims to Sexual Rights and Freedoms. Programa para el Estudio de la Sexualidad, Género, Salud y Derechos Humanos, Joseph L. Mailman School of Public Health, Columbia University, New York. Reflexiones del movimiento feminista de Nicaragua: La relación con la cooperación al desarrollo para el empoderamiento de las mujeres. Diálogos Consonantes, Antigua, Guatemala, 2010. PROMSEX, Informe alternativo de organizaciones de la sociedad civil al comité de derechos económicos, sociales y culturales sobre la situación de la salud sexual y reproductiva en el Perú, abril del 2011. SALINAS MULDER, Silivia i CASTRO MANTILLA, María Dolores, Diagnóstico sobre el Estado actual de la salud y los derechos sexuales y reproductivos en Bolivia, 2011, http://207.58.191.15:8180/xmlui/bitstream/handle/123456789/321/ DIAGN%C3%93STICO%20SDSDR%20PARA%20DIFUSI%C3%93N. pdf?sequence=1 SASSEN, Saskia, Contrageografías de la globalización. Género y ciudadanía en los circuitos transfronterizos. Traficantes de Sueños, Madrid, 2003. SATZ, Debra: «Feminist Perspectives on Reproduction and the Family», 2006, a Stanford Enciclpedia of Philosophy. SILIVIA GIL, «Feminismos, genealogía de las diferencias», a periódico Diagonal, gener del 2011, núm. 119, www.diagonalperiodico.net/Feminismos-genealogia-de-las.html

114


BIBLIOGRAFIA

TALPADE MOHANTY, Chandra, «Bajo los ojos de Occidente: academia feminista y discursos coloniales», a Descolonizando el feminismo. Teorías y prácticas desde los márgenes, a SUÀREZ NAVAZ, Liliana i HERNÁNDEZ, Rosalva Aída (ed.), Cátedra, 2008, pàg. 122. VALLS LLOBET, Carme, Mujeres, salud y poder, Cátedra, 2009. WRIGHT, Timothy Robert, Making Gays in a Queer Place: AIDS, Modernization and the Politics of Sexual Identity, Doctoral Dissertation, EUA, 2006. Algunos recursos web: www.alianzassr.org: plataforma salvadorenca que promou el respecte a l’exercici dels drets sexuals i drets reproductius amb equitat de gènere de la població salvadorenca a través d’informació, capacitació, comunicació i incidència política. http://agrupacionporladespenalizacion.blogspot.com: agrupació salvadorenca per a la despenalització de l’avortament terapèutic, ètic, eugenèsic al Salvador per mitjà de diverses estratègies de diferents actors socials, amb la perspectiva de drets humans i de justícia per a les dones des dels àmbits jurídic, mèdic i teològic. www.americalatinagenera.org/es/ : portal de gestió de coneixement per a la igualtat de gènere a l’Amèrica Llatina. www.feministas.org: coordinadora d’organitzacions feministes de l’Estat espanyol. http://observatoriodeviolencia.ormusa.org/: observatori contra la violència posat en marxa per ORMUSA (Organización de Mujeres Salvadoreñas por la Paz). Inclou informació sobre feminicidis, violència intrafamiliar, violència social, violència sexual i violència i mitjans de comunicació. www.redactivas.org/: plataforma d’organitzacions que promouen i defensen la igualtat de gènere, la salut i els drets humans, inclosos aquells associats a la sexualitat i la reproducció. www.worldabortionlaws.com/map/: mapa sobre la legislació de l’avortament a tots els països del món elaborat anualment pel Centre for Reproductive Rights.

115


www.worldsexology.org/about_sexualrights_spanish.asp: declaració de drets sexuals. World Association for Sexual Health. www.cidem.org.bo: observatori “MANUELA” Violencia, Feminicidio y Mujeres en Riesgo del Centro de Información y Desarrollo de la Mujer. Realitza el butlletí feminista La Escoba.

116



Resum treball de camp: Llista de persones entrevistades i organitzacions visitades. El Salvador

118

Nom

Lloc i organització

Bio organització

Tècnica

África Sanchís

Responsable de programes de governabilitat i gènere de l’OTCAECID

Oficina Tècnica de Cooperació de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.

Entrevista en profunditat

Beatriz Yarza

Responsable de programes de salut, aigua i acció humanitària de l’OTC-AECID

Oficina Tècnica de Cooperació de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.

Entrevista / Reunió per conèixer els programes en SSR de la cooperació espanyola al país

América Romualdo

Coordinadora de l’àrea de formació i investigació - Las Dignas

Las Dignas és una organització política feminista que treballa al Salvador des dels acords de pau del 1990. Treballen en recerca i incidència política i també en formació i assessoria legal i psicològica a dones.

María Teresa Trejo

Coordinadora de l’àrea de comunicació – Las Dignas

Nilda Ríos

Consultora en joventuts i salut sexual i reproductiva. Pro-salud

Grup de debat


ANNEX

MªElena Avarado (Kelly)

Coordinadora Concertación Feminista Prudencia Ayala CIE Mesa per l’autonomia del cos de les dones

La Concertación Feminista Prudencia Ayala (CPA) és una coordinadora que aglutina més de 20 organitzacions feministes i de dones, i més de 70 feministes independents. Treballen des de fa més de 10 anys pels drets humans de les dones.

Entrevista en profunditat

Morena Herrera

Coordinadora de la Colectiva Feminista (fundadora de Las Dignas. Impulsora de l’Agrupación Ciudadana por la Despenalización del Aborto)

La Colectiva Feminista para el Desarrollo Local és una organització dedicada a la construcció del moviment de dones, amb línies de treball en enfortiment associatiu, drets sexuals, violència i seguretat, municipalisme, economia feminista, participació política i enfortiment intern.

Entrevista en profunditat

Mariana Moisa

Comunicació de la Colectiva Feminista

Deysi Cheyne

Directora de l’Instituto de Investigación, Capacitación y Desarrollo de la Mujer. Estan a la CPA, al CIE i a l’Alianza por los DSDR. Membre de Católicas por el Derecho a Decidir

Entrevista / Reunió per conèixer els programes i estratègia de la Colectiva Feminista L’Instituto de Investigación, Capacitación y Desarrollo de la Mujer (IMU) és una associació feminista que lluita pels drets humans de les dones des del 1986. Fan recerca, processos educatius i organitzatius, projectes de desenvolupament, d’intervenció comunitària i educació popular, així com processos d’incidència política.

Entrevista en profunditat

119


Asociación de Parteras de Suchitoto

L’Asociación de Parteras Rosa Andrade treballa des de fa més de 20 anys en l’atenció a dones durant l’embaràs, el part i el puerperi, així com en assessoria per a la planificació familiar, drets sexuals de les dones, violència de gènere, drets econòmics de les dones i desenvolupament local.

Marisol Flores

Promotora del Programa DSDR, Concertación de Mujeres Suchitoto

La Concertación de Mujeres de Suchitoto és un espai de coordinació d’organitzacions locals que treballa des del 1991 en quatre àrees: drets sexuals i drets reproductius, àrea per una vida lliure de violència vers les dones, enfortiment organitzatiu i desenvolupament econòmic per a les dones.

Maria Dolores Hernández

Asociación de Parteras de Suchitoto

Marleni del Carmen Ortiz

Coordinadora de l’àrea de prevenció de la violència contra les dones, Concertación de Mujeres de Suchitoto

Wilma Coreas

120

Grup de debat

Entrevista / Reunió per conèixer el treball en DSR de la Concertación de Mujeres de Suchitoto


ANNEX

Guadalupe Portillo

Coordinadora del Fons Espanya – UNFPA per al projecte regional sobre violència sexual

El 2006 el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) i l’AECID van crear un fons de cooperació per a l’Amèrica Llatina amb l’objectiu de promoure i protegir els drets reproductius, el dret a la salut i el dret al desenvolupament, amb un programa basat en quatre eixos: gènere, drets reproductius i reducció de la pobresa; migració i desenvolupament; apoderament de dones indígenes; seguretat de les dones i eradicació de la violència sexual.

Entrevista en profunditat

ONGs espanyoles integrants de la Mesa de gènere amb l’OTC

Rosa Mª Menjivar

Cooperacció

Cooperacció és una ONGD catalana feminista, creada el 1994, per contribuir a l’apoderament de les dones, a la defensa dels seus drets humans i a l’assoliment de l’equitat de gènere. Treballen a partir de les propostes dels moviments feministes i de dones.

Grup de debat

121


Sandra Guevara Sofia Hernandez

Jorge Irazola

Laia Sarradell

Eduardo García (Guayo)

122

Mundubat (La Sandra va ser fundadora de Las Mélidas)

Mundubat és una ONGD creada el 1988 a Euskadi, centrada en la defensa dels drets humans i el desenvolupament humà sostenible en els dos hemisferis, amb atenció especial a minories ètniques i poblacions vulnerables, i als drets econòmics, socials i culturals.

Medicus Mundi (tenen un conveni AECID específic en DSR)

Medicus Mundi és una xarxa internacional d’ONGDs que a Espanya adopta la forma de Federació i compta amb 16 associacions. Treballen per eradicar la pobresa i pel dret a la salut.

Paz y Desarrollo

Paz y Desarrollo és una ONGD creada el 1991 que treballa en cooperació al desenvolupament, educació i sensibilització, codesenvolupament i acció humanitària i que en els últims anys s’ha especialitzat en gènere.

ACSUR

L’ONGD internacionalista i feminista ACSUR – Las Segovias va néixer el 1986 per treballar per l’apoderament de comunitats, la transformació política i cultura de pau, l’enfortiment de moviments socials i el desenvolupament humà sostenible.

Grup de debat


ANNEX

Nicaragua Nom

Lloc i organització

Bio organització

Tècnica

Carme Clavel

Responsable de la unitat de gènere de l’OTCAECID

Oficina Tècnica de Cooperació de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.

Entrevista en profunditat

Coordinadora del Programa Feminista La Corriente

El Programa Feminista Centroamericano La Corriente és una organització que promou la concertació d’espais de dones per defensar els seus drets. Tenen programes de formació en lideratge, en drets sexuals i drets reproductius, democràcia i ciutadania. També fan recerques i incidència política.

Entrevista en profunditat

Mª Teresa Blandón

Cristina Arévalo

Programa Feminista La Corriente

Entrevista / Reunió per conèixer programes i estratègies de La Corriente

123


Klemen Altamirano

Directora de la Colectiva de Mujeres de Masaya. Integrant del MAM

Carolina

Responsable del programa DS i DR de la Colectiva de Mujeres de Masaya (CMM)

Entrevista en profunditat / Reunió per conèixer l’estratègia en DSR de la CMM

Ericka Torres

Responsable de desenvolupament organitzacional de la CMM

Grup de debat / Reunió per conèixer la tasca de la CMM

Emma Valdecilla

Administració de la CMM

Sujei

Administració de la CMM

Mirna Carolina

124

La Colectiva de Mujeres de Masaya (CMM) és una organització feminista que sorgeix el 1994 per contribuir a l’enfortiment del moviment de dones a través del treball de base en diferents eixos: organització, autonomia, democràcia i lideratge, drets sexuals i drets reproductius, salut sexual, salut mental, recuperació emocional, violència contra les dones, alfabetització.

Estratègia en DSDR de la CMM

Entrevista en profunditat

[Organització integrant del Movimiento Feminista de Nicaragua i de la Red de Mujeres contra la Violencia (RMCV)]


ANNEX

Gabriela

Centre de documentació de la CMM

Darling

Estratègia d’enfortiment als lideratges de la CMM

Marina Barros

Estratègia d’enfortiment als lideratges de la CMM

40 dones

(Educadores, líders locals, beneficiàries de programes de la CMM)

Geni Gómez

Coordinadora del Grupo Venancia (a Matagalpa)

Itzel Fajardo

Comunicació Grupo Venancia

Grup de debat / Reunió per conèixer la tasca de la CMM [Organització integrant del Movimiento Feminista de Nicaragua i de la Red de Mujeres contra la Violencia (RMCV)]

Taller

El lema del Grupo Venancia és comunicació i educació popular feminista. El col·lectiu treballa des de fa més de 20 anys per l’exercici ple de la ciutadania en processos de formació, desenvolupament local, generació de coneixement, reflexió, recerca, sensibilització i incidència política. Disposen d’un centre cultural feminista.

Entrevista en profunditat

Reunió per conèixer la campanya amb joves sobre DSR

125


126

Helen Dixon

Consultora autònoma. Ara treballa a Puntos de Encuentro com a guionista de la sèrie de televisió Fundadora del Grupo Venancia

Entrevista en profunditat

Guadalupe Salinas (també del MAM)

Puntos de Encuentro

Entrevista per correu (no va respondre)

Mayte Ochoa

IPAS

Patricia Orozco

Movimiento Autónomo de Mujeres

IPAS és una organització internacional que treballa en la promoció dels drets reproductius. Nicaragua acull la seu centreamericana, on treballen per la disponibilitat de serveis segurs de salut sexual i reproductiva, i se centren a garantir l’accés a serveis de qualitat d’atenció postavortament.

Entrevista en profunditat

Ponència en taula rodona / Reunió informal


ANNEX

Bolivia Nom

Lloc i organització

Bio organització

Tècnica

Julieta Montaño

Directora de l’Oficina Jurídica de la Mujer (Cochabamba), va liderar la creació d’una llei marc sobre drets sexuals i reproductius que va ser rebutjada pel govern de Carlos Mesa

L’Oficina Jurídica de la Mujer (OJM) és una ONG fundada el 1984 que té com a especialitat «la defensa dels drets humans de les dones des d’una perspectiva jurídica, psicològica, social i de gènere». Té quatre departaments: jurídic psicològic, promoció, recerca i documentació.

Entrevista en profunditat

Miguel Gonzáles

Investigador d’Infante (Cochabamba)

Infante és una organització privada que impulsa programes d’atenció integral, prevenció, promoció i defensa dels drets humans, en especial dels drets dels nens, nenes, adolescents i dones. Té una casa d’acollida per a dones, una altra per a adolescents i una altra per a infants.

Entrevista en profunditat

Janina

Coordinadora del projecte d’enfortiment i d’incidència política del Colectivo Nacional de Trans, Lesbianas, Gays y Bisexuales de Bolivia (Cochabamba)

El Colectivo Nacional TLGB és una organització de base social que s’articula a nivell territorial a tot Bolívia i que està en procés de tenir personalitat jurídica. Durant la nostra visita treballen en una petita oficina cedida per Mary Stopes a Cochabamba on estan començant el seu primer projecte finançat per la cooperació internacional.

Entrevista en profunditat transcrita

127


Colectivo Feminista Imillas

Leny Olivera

Guido Cossío

128

Colectivo Feminista Imillas

El Colectivo de Mujeres Libertarias Las Imillas és un col·lectiu de base social autogestionat que forma part de la coordinadora autònoma contra la violència i la impunitat de Cochabamba. El 2011 va obrir el centre social Camasa.

Entrevista coral

Activista a l’Asamblea Comunitaria Feminista de Cochabamba i en altres col·lectius com Luchemos por Nosotras o el grup de música autòcton Warmi Pachakuti

L’Asamblea Comunitaria Feminista de Cochabamba és una organització de dones autònomes que sorgeix a l’empara de l’Asamblea Comunitaria Feminista de La Paz, amb els quals treballen en xarxa. Estan en una fase de conformació i apostes per l’acció directa, l’autogestió i l’educació popular a partir de tallers amb dones i altres formats, com el còmic sobre la història del feminisme a Bolívia que han publicat.

Entrevista en profunditat

Educador social al Centro de Salud Sexual y Reproductiva (CIES) de Cochabamba

El Centro de Salud Sexual y Reproductiva (CIES) fa 23 anys que és a Bolívia i 17 a Cochabamba. Entre els serveis que ofereix hi ha les consultes ginecològiques i els tallers formatius sobre sexualitat en zones populars de Cochabamba. El principal finançador és l’Agència Americana de Desenvolupament Internacional.

Entrevista en profunditat


ANNEX

Centro de Salud Sexual y Reproductiva (Cochabamba)

Vegeu l’apartat anterior.

Entrevista en profunditat

Cecilia Cossio

Directora de Mary Stopes i activista feminista (Cochabamba)

Mary Stopes és una ONG que presta serveis de planificació familiar de qualitat i a un cost per sota del mercat en avortament segur en els llocs on aquesta pràctica és legal (inclou atenció postavortament), salut maternoinfantil i prevenció de VIH-sida. Va entrar a Bolívia el 1994, i ofereix aquests serveis a través d’unitats mòbils en àrees rurals i centres de salut a les principals ciutats.

Entrevista en profunditat curta

Josefina Quiroga i Daisy Rocabado

La primera és la presidenta del comitè local de salut de l’organització territorial de base (OTB) del districte IV de Cochabamba i la segona és doctora al centre públic de salut Canata, d’aquest districte

El centre de salut públic Canata va ser inaugurat el febrer del 2011 i ofereix serveis de salut primària en un districte perifèric amb molta població flotant de Cochabamba. L’organització territorial de base d’aquest districte, a través del comitè local de salut, ha prioritzat la prevenció d’embarassos adolescents i d’ITS, també de càncer de coll uterí, i s’ha posat en contacte amb Mary Stopes per treballar articuladament.

Entrevista coral en profunditat transcrita i visita al centre de salut Canata

Líders juvenils del CIES (noia i noi)

129


Observació participant en el taller sobre drets sexuals i reproductius organitzat per l’ONG espanyola Solidaridad Internacional

Bartolinas Sisa

Victoria Aldunate

Patricia Brañez

130

Activista autònoma, participa a Comunidad Mujeres Creando Comunidad (La Paz) i en el projecte de casa d’acollida feminista a La Paz

El projecte de casa d’acollida feminista de La Paz pretén donar assistència a dones que pateixen violència de gènere, però més enllà de l’assistencialisme de les cases d’acollida. Està en fase d’obres i de formació de l’equip feminista i ha rebut finançament holandès.

Entrevista en profunditat

Coordinadora de projectes i incidència política del Centro de Información y Desarrollo de la Mujer (CIDEM)

El CIDEM té una trajectòria de 28 anys. Es reconeix com a organització feminista. Treballen DS i DR, especialment avortament i violència masclista, des de l’enfocament de drets humans i la participació política. El CIDEM aborda la prevenció de violència masclista a partir d’atenció (amb un servei psicosociolegal a El Alto per a dones que estan en situació de violència i risc de feminicidi) i de la incidència (en escola, amb el govern autònom municipal d’El Alto, amb el sector salut, ara sobre feminicidi i també avortament).

Entrevista en profunditat


ANNEX

Teresa Lanza

Julia Ramos

Directora de Católicas por el Derecho a Decidir (La Paz)

Católicas por el Derecho a Decidir es va crear a Bolívia el 1996 i té com a objectiu incidir en polítiques públiques per al reconeixement dels DS i DR amb un enfocament de drets humans i el dret a decidir de les dones. Forma part de la Red Latinoamericana de Católicas por el Derecho a Decidir, formada per Brasil, Xile, Argentina, Uruguai, Colòmbia i Mèxic; del Foro Internacional Voces Católicas; de la Campanya 28 de setembre, i a Bolívia lideren la Mesa Nacional de Ds i DR.

Entrevista en profunditat

Presidenta de la Federación Nacional de Mujeres Campesinas, Indígenas y Originarias de Bolivia Bartolina Sisa

La Federación Nacional de Mujeres Campesinas, Indígenas y Originarias de Bolivia Bartolina Sisa, conegudes popularment com Las Bartolinas, són el braç femení de la Confederación Sindical Única de Trabajadores Campesinos de Bolivia, (CSUT). Fonamentalment, són aimares i quítxues, i és l’organització de dones amb més pes en el govern d’Evo Morales. Tenen seus a tots els territoris, especialment a l’altiplà bolivià.

Entrevista en profunditat

131


Asamblea Feminista de La Paz

Maria Dolores Castro

Cecilia Enriquez

132

Cinc activistes

L’Asamblea Feminista de La Paz és una organització feminista de base autogestionada que té la seu al Café Carcajada. També hi ha Asambleas Feministas Bolivianas a El Alto, Cochabamba, Sucre, Santa Cruz, Potosí i Oruro, i s’inspiren en el feminisme comunitari. Entre les seves líders més conegudes, destaca Julieta Paredes, de Comunidad Mujeres Creando Comunidad (CMCC).

Xerrada informal

Treballadora del CIDE (postgrau de desenvolupament, unitat de gènere)

El CIDE és un centre acadèmic que du a terme recerca i extensió, desenvolupa innovacions i proposa solucions educatives per a Xile i l’Amèrica Llatina. Un dels seus màsters és «Perspectiva de gènere i desenvolupament».

Qüestionari per correu electrònic

Directora del Centro de Promoción de la Mujer Gregoria Apaza (CPMGA), a El Alto

El Centro de Promoción de la Mujer Gregoria Apaza (CPMGA) és una institució privada de promoció i desenvolupament social (IPDS) molt coneguda pels habitants d’El Alto, ja que hi treballa des del 1983. Es defineix com una organització feminista. Treballen separadament en tres eixos: polític, econòmic i social, i ara s’estan reestructurant per tenir un abordatge interdisciplinari. L’educació sexual es transversalitza en aquests eixos.

Entrevista en profunditat i visita guiada al centre


ANNEX

Alexia Escóbar Vásquez

Directora nacional de Family Care Internacional, ha participat en diversos projectes amb les dones indígenes de Terres Baixes, amb les quals manté un fort vincle afectiu

Family Care International (FCI) ha participat en estratègies de promoció i defensa, per enfortir els programes i les polítiques de maternitat segura des de l’any 1996. És membre actiu de la Mesa de maternitat i naixement segur i de la Mesa de salut intercultural del Ministeri de Salut i Esports; dóna suport a la coordinació del Grup Interagencial per a la Reducció de la Mortalitat Materna.

Entrevista en profunditat

Justa Cabrera

Presidenta de la Confederación Nacional de Mujeres Indígenas de Bolivia (CNAMIB), Santa Cruz

La Confederación Nacional de Mujeres Indígenas de Bolivia (CNAMIB) és el braç femení de la CIDOC (la Confederación de Pueblos Indígenas de Bolivia). Es va crear el 2007 per a l’enfortiment organitzatiu de les dones indígenes en els set departaments del Chaco i l’Amazònia.

Entrevista en profunditat

Trobada de llevadores indígenes de Terres Baixes. 18 llevadores de diferents comunitats

Confederación Nacional de Mujeres Indígenas de Bolivia (CNAMIB), Santa Cruz

Vegeu l’apartat anterior.

Observació participant de la trobada i participació en el grup de debat

133


Directora de la Fundación Enlace i activista LGTB

La Fundación Enlace està especialitzada en la intervenció social i l’acadèmia. Rosario Aquim la defineix com d’esquerres i feminista. Està enfocada en la lluita per les diversitats sexuals i els drets econòmics i polítics des d’un enfocament queer i postcolonial.

Entrevista en profunditat

Guadalupe Pérez

Integrant del Colectivo Rebeldía (Santa Cruz)

El Colectivo Rebeldía va ser fundat per activistes feministes i s’autodenomina «feminista». Opera com a ONG i va començar l’activitat el març del 1995 amb un projecte de capacitació. Actualment té diversos projectes de capacitació i incidència política finançats per HivosHolanda, relacionats amb la salut sexual i reproductiva des d’un enfocament d’apoderament i amb comunitats indígenes de Terres Baixes.

Entrevista en profunditat

Mildred

Activista al Colectivo LGTB d’El Alto, Colectivo Feministas Lesbianas Las Carnales i l’Asamblea Feminista de La Paz

El Colectivo LGTB d’El Alto és una organització autogestionada que a través de l’acció directa i l’acció política de base ha fet pressió per dotar d’equipaments sanitaris específics treballadores sexuals i lesbianes d’El Alto.

Entrevista en profunditat i visita guiada per El Alto

Rosario Aquim

134


ANNEX

Estat Espanyol Nom

Lloc i organització

Bio organització

Tècnica

Norma Vázquez

Consultora de gènere

Entrevista en profunditat

Ramón Torre

Responsable d’incidència política de Red ACTIVAS. Especialitzat en l’Amèrica Llatina

Entrevista en profunditat

Diana Sojo

Presidenta de Red ACTIVAS. Junta directiva Médicos del Mundo

Entrevista

Gema Fernández

Advocada de l’organització Women’s Link Worldwide

Assessorament, documentació i contactes

Altres Països Nom

Lloc i organització

Bio organització

Tècnica

Ariadna Tovar

És una de les advocades de Women’s Link Worldwide que està treballant la implementació de la sentència que va despenalitzar l’avortament a Colòmbia

Women’s Link Worldwide és una organització internacional de drets humans, sense ànim de lucre, que treballa la justícia amb perspectiva de gènere. Actualment té oficines regionals a Europa (Madrid, Espanya) i Llatinoamèrica (Bogotà, Colòmbia).

Entrevista en profunditat

135


Eliana Cano

Católicas por el Derecho a Decidir Perú

Vegeu l’apartat «Bolívia».

Entrevista en profunditat

Sarai Alejandra Maldonado

Activista de la Coordinadora Juvenil de Equidad de Género i col·laboradora de la Fundación Desafío (Equador)

La Coordinadora Juvenil de Equidad de Género és una organització feminista de joves dones i homes de 15 a 26 anys amb seu a Quito que es va fundar el 1998 amb una línia molt forta en drets sexuals i reproductius en la joventut.

Entrevista en profunditat

Altres activitats a l’Estat espanyol Nom / Activitat Assistència al Fòrum d’intercanvi de bones pràctiques i experiències en matèria de drets sexuals i reproductius a Espanya i l’Àfrica, organitzat per Fundación Mujeres. Dimecres 29 de juny del 2011 Participació en la llista de correu sobre drets sexuals i drets reproductius que funciona com a intercanvi d’informació i debats entre 24 organitzacions d’Espanya i l’Amèrica Llatina i més de 40 persones. Participants: FUDEN; Red Interuniversitaria de Estudios de Género y Trabajo (Argentina); Federación de Mujeres Progresistas; Family Care International; Fundación Mujeres; Red ACTIVAS; ANESVAD; ACSUR Catalunya; ACSUR – Las Segovias; AECID; Ersilia; Prosalus; Cooperacció; ACCD; Entrepobles – Catalunya; Creación Positiva; Solidaridad Internacional; Enfermeras para el Mundo; Fundación Haurralde; Medicus Mundi – Guipúscoa; OTC – AECID (diversos països); Fundación INDERA; Planned Parenthood Federation of America. Assistència a les jornades «Ajuda eficaç per millorar la salut, l’equitat de gènere i els drets sexuals i reproductius a l’Àfrica», organitzades per Red ACTIVAS. Dimarts 27 de setembre del 2011 Assistència a les Primeres trobades sobre l’impacte dels diversos fonamentalismes religiosos, polítics, econòmics i culturals, en l’exercici dels drets sexuals i reproductius, organitzades per Medicus Mundi Guipúscoa a Donosti. http://www.porlosderechossexualesyreproductivos.org/encuentros.php

136




Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.