ENTREVISTA
“necessitem un sector turístic diversificat i de qualitat que es complementi amb el sector primari” Llàtzer Sibís i Goset. President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà. Va néixer el 7 de desembre del 1965 a Tremp (Pallars Jussà). Sibís va cursar estudis universitaris de Filologia Clàssica i ha treballat en l’àmbit del comerç i de l’administració pública. A nivell polític, va ser regidor i primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Sort durant la legislatura 2007-2011. És alcalde de Sort des del 2011. També és vicepresident primer de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran i conseller nacional de CDC.
Quin balanç fa d’aquesta legislatura al capdavant del Consell Comarcal del Pallars Sobirà? Malgrat la difícil situació econòmica, el balanç és força positiu, ja que hem sigut capaços de mantenir la prestació dels serveis, tant als ajuntaments com als ciutadans. La conjuntura actual ens ha ensenyat a buscar més complicitats amb altres administracions, a prioritzar en aquelles qüestions de necessitats bàsiques i, en definitiva, a ser més eficients. Comencem parlant de la reforma del món local. Com es veu des d’una zona de muntanya? Si, com sembla, la reforma del món local porta implícita una retallada en els serveis que es presten al ciutadà i en la proximitat d’aquest amb l’administració local, això vol dir fer un gran pas enrere, especialment en un territori de muntanya com el nostre, en què els municipis per la seva reduïda dimensió no tenen capacitat per atendre moltes de les necessitats dels seus veïns, cosa que sí que es podia fer a través del Consell Comarcal. A més d’un procés recentralitzador en les competències dels ens locals, aquesta reforma posa de manifest un gran desconeixement de la realitat dels territoris rurals de muntanya i del paper mancomunador de serveis que fan i poden fer els consells comarcals. El Pallars Sobirà és una comarca 14
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS ABRIL 2014
molt gran i amb poca densitat de població. És més vital el paper del consell? Sense cap mena de dubte. Això vol dir, entre altres coses, que els municipis tenen menys recursos, però alhora més territori i també més nuclis als quals prestar serveis bàsics, ja que a la baixa densitat s’hi afegeix una dispersió de la població
La LRSAL posa de manifest una gran desconeixement de la realitat dels territoris rurals de muntanya i del paper mancomunador de serveis que fan i pode fer els consells comarcals en més de 100 nuclis de població. Les dimensions territorials, la complexitat orogràfica, la climatologia,... fan que hi hagi unes necessitats específiques addicionals que no es donen en altres zones de Catalunya i a les quals s’intenta donar una resposta des del Consell Comarcal, ja que els ajuntaments individualment no ho podrien fer. Una de les reivindicacions històriques que teniu és millorar les comunicacions. Què falta? D’una banda tenim un problema de
millora de la connectivitat de la comarca cap a l’exterior (túnel de la Bonaigua, comunicació amb Andorra, millora de la N-260, en direcció a l’Alt Urgell,...). D’altra banda, el Consell Comarcal no disposa de recursos per fer front a les necessitats de millores dels accessos a nuclis, tampoc per fer el manteniment d’aquests accessos, i més si es té en compte que som una comarca amb un elevat grau d’innivació, que fa que el deteriorament de les carreteres sigui molt més gran. Pel que fa a les comunicacions, també tenim encara força llocs de la comarca amb deficiències de cobertura de telefonia mòbil i d’internet, cosa que no només afecta la permanència dels habitants de la comarca, sinó que a més hipoteca la possibilitat de desenvolupar-hi activitats econòmiques i, per tant, fixar-hi població. El patrimoni natural és un dels principals actius que teniu? Gairebé el 80% del territori de la comarca està sota alguna figura de protecció del patrimoni natural i això constitueix sens dubte un dels principals recursos i atractius turístics de què disposem. Ara bé, això també exigeix un esforç addicional a l’hora de compatibilitzar les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen, amb la protecció dels valors ambientals i dels recursos naturals existents, de ma-