Informepasucat octubre2014 (1)

Dos anys des del canvi de model sanitari.

Dos anys d’exclusió.

Avaluació de l’impacte en l’assistència sanitària a Catalunya

1

lapasucat QUI SOM?

La PASUCat és la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya creada al març de 2013 arran de la detecció per part d’un grup de professionals el sistema públic de salut i entitats diverses del tercer sector que, malgrat l'existència de la Instrucció que regula l’assistència sanitària a les persones migrades en situació irregular, aquesta s'està aplicant de forma arbitrària, donant com a resultat la manca d'atenció en alguns casos.

•FoCAP - Fòrum Català d´Atenció Primària •Comitè 1r de Desembre - Plataforma Unitària d’ONG-SIDA de Catalunya •SOS Racisme Catalunya •Fundación Secretariado Gitano •ACPE - Associació Catalana de Professionals de l'Estrangeria •Fundació MigraStudium •Metges del Món •Secretariat d'entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta •Associació Papers i Drets per a tots i totes •GT Defensa Sanitat Pública 15M-Bcn •Associació de Dones Musulmanes a Catalunya •Federació d´associacions de veïns i veïnes de Barcelona •Forn de Teatre Pa´tothom •Sant Hilari Sempre Obert •Projecte dels NOMS-Hispanosida •Justícia i Pau (comissió de Justícia i Salut) •CAMFiC - Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària •Xarxa de Dones per la salut •Stop Sida •Espacio del Inmigrante •Xarxa Nou Barris Acull •Fundació Bayt Al-Thaqafa •CCOO de Catalunya •Centre Social de Sants •Dempeus per la salut pública •Tanquem els CIE •Assemblea Verneda Sant Marti/Moviment del Poble •Associació afrocolombianos "SEMILLAS DE PAZ" •Centro Latinoamericano de Reus •PARS - Plataforma de Afectados por los Recortes Sanitarios: •CONFAVC - Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya •Xarxa Ciutdadana APROPEM-NOS Poblenou •EdPAC - Associació Educació per a l'Acció Crítica •GIDHS - Grupo de Investigación en Derechos Humanos y Sostenibilidad •Observatori de la població gitana de l'est d'Europa a Catalunya • Entitat observadora: Amnistia Internacional

http://lapasucat.blogspot.com.es/ 2

En cuanto alguien comprende que obedecer leyes injustas es contrario a su dignidad, ninguna tiranía puede dominarle Mahatma Gandhi Aquell que no és honest en el seu cada dia No pot arreglar el món Pere Casaldàliga

Introducció Segon aniversari d’entrada en vigor del RDL 16/2012 El passat 1 de setembre de 2014 es va complir el segon any de la promulgació del “Real Decreto Ley 16/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones” (RDL).

A Catalunya aquest RDL es va matisar amb la “Instrucció del CatSalut 10/2012, de 30 d'agost, d'accés a l'assistència de cobertura pública del CatSalut als ciutadans estrangers empadronats a Catalunya que no tenen la condició d'assegurats o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut”.

Aquesta instrucció es va començar a aplicar l'1 de setembre de 2012, encara que la ciutadania estrangera que ja disposava de targeta sanitària va mantenir els drets que tenien prèviament fins a l'1 de maig de 2013, data en la qual es van cancel·lar totes les targetes sanitàries de cobertura general de les persones sense permís de residència.

Significat del RDL. Canvi de model sanitari i ruptura de la universalitat Tot i que el RDL s’ha presentat com una mesura per contenir la despesa sanitària i garantir la suficiència pressupostària en una situació de recessió econòmica, en realitat la crisi ha estat l’excusa que s’ha utilitzat per posar en marxa transformacions estructurals que signifiquen un canvi real del model sanitari.

Abans del RDL totes les persones teníem dret a l’atenció sanitària pel fet de ser ciutadanes i residir al nostre país, però el RDL suposa un canvi de model i ha comportat una ruptura d’aquest dret, és a dir un trencament del dret universal a tenir cobertura sanitària.

El fet de lligar el dret a l’assistència a les rendes del treball (dret per ésser assegurat/da o beneficiari/a d’un assegurat/da) deixa fora a col·lectius en situació administrativa irregular i

3

d’altres que, tot i estar en situació regular, pel fet de no tenir feina no tenen reconegut aquest dret (és el cas de les persones europees residents al nostre país que no treballen ni tenen rendes o dels reagrupats familiars, principalment ascendents). D’aquesta manera les persones que vivim a Catalunya (i a l’Estat Espanyol) quedem dividides: unes tenim dret a l’assistència sanitària pública i d’altres han perdut aquest dret. És necessari remarcar que aquesta important transformació d’un sistema sanitari molt valorat per la població i per les persones professionals, i alabat internacionalment pel seu balanç entre resultats en salut i costos (fins i tot Obama va enviar els seus assessors/es a estudiar el nostre sistema sanitari durant l’elaboració de la Reforma Obama), s’ha produït per imposició, per decret llei. S’ha obviat així el debat social i parlamentari i s’han alterat els consensos socials i polítics que s’havien anat construint des dels anys 80.

Implantació del RDL 16/2012 a les comunitats autònomes.

Situació a Catalunya.

Tal com hem comentat, el RDL 16/2012 suposa un canvi radical de model sanitari. Per aquest motiu, els diferents governs autonòmics es van posicionar de manera molt diversa per donar-hi resposta. En algunes comunitats autònomes els canvis respecte a la situació prèvia han estat mínims (com por exemple al País Basc), mentre que en d’altres s’ha anat més enllà del propi RDL, generant fins i tot situacions d’exclusió sanitària no avalades per la llei.

Aquesta situació ha generat un mapa estatal heterogeni de normatives autonòmiques molt variades que crea unes condicions injustes evidents i desigualtats al llarg del territori de manera que el dret a la salut i a l’assistència sanitària s’apliquen d’una manera totalment arbitrària que depèn de la comunitat autònoma de residència i en la qual se sol·licita l’atenció.

A Catalunya, en el moment de la publicació del RDL 16/2012, la Conselleria de Salut es va mostrar contrària a les restriccions imposades pel mateix RD, assegurant que ningú quedaria exclòs i que el sistema sanitari català donaria cobertura a totes les persones immigrades, en la línia establerta per la legislació prèvia al RDL. El govern català és un dels cinc governs autonòmics que han presentat recursos d’inconstitucionalitat del RDL (juntament amb Navarra, País Basc, Andalusia i Canàries), encara pendents de resolució però amb actuacions judicials emeses pel Tribunal Constitucional que indiquen que es podria considerar inconstitucional. Tot i aquesta declaració inicial d’intencions, la Instrucció 10/2012, que pretenia regular la situació de la població immigrada en situació irregular a Catalunya en el marc del RDL 16/2012, ja va ser el primer indici que l’accés a l’atenció sanitària per a aquest col·lectiu no seria fàcil, ja que està supeditada a una sèrie de requisits, entre ells l’empadronament.

4

Aquesta normativa estableix que tenen dret a l’assistència sanitària les persones immigrades en situació irregular que faci almenys 3 mesos que estiguin empadronades a Catalunya. Els/les estrangers/es empadronats de menys d'1 any d'estada obtenen l'anomenat "nivell 1", que dóna dret a l'atenció primària, la prestació farmacèutica (copagament del 40%) i als programes de salut pública, a més de l'assistència que estableix el RDL (urgències, atenció dels/de les menors de 18 anys i atenció a l'embaràs i el part). A partir de l'any d'estada reconeguda s'acredita l'anomenat "nivell 2", que dóna accés a l'atenció especialitzada.

Per tant, la normativa en si ja suposa una exclusió perquè, en lligar-la tant estrictament al padró, deixa a les persones amb problemes d’empadronament sense cobertura sanitària durant tres mesos i a vegades per sempre.

Des del moment de l’aplicació de la instrucció catalana, diverses persones professionals sanitàries i entitats del tercer sector vam començar a detectar situacions de gran arbitrarietat en l’aplicació d’aquest reglament que, com es pot constatar en aquest informe, generen dificultats i barreres en l’atenció sanitària a les persones excloses pel RDL i la instrucció, donant com a resultat la manca d’atenció en alguns casos i, en definitiva, creant situacions d’exclusió sanitària de facto i suposant una vulneració efectiva del dret a la salut.

Fins i tot en els col·lectius i situacions que el RDL protegeix expressament, com són els menors d’edat, les dones embarassades i les situacions d’urgència també s’està produint exclusió sanitària, fet que suposa una greu irregularitat.

La complexitat i la manca de precisió de la pròpia instrucció i del RDL, l’existència de directrius poc clares i missatges en ocasions contradictoris per part del CatSalut, la gran varietat de proveïdors de la sanitat pública catalana i la manca de formació i informació de les persones professionals sanitàries, són alguns dels elements que han creat un caldo de cultiu idoni per a la discrecionalitat en l’aplicació de la normativa, ja de per si excloent. A això s’hi afegeix que aquestes mesures afecten majoritàriament les persones immigrades en situació irregular. Aquest col·lectiu especialment vulnerable, a causa de la seva posició social i econòmica i la presència de barreres idiomàtiques, sovint desconeix el funcionament del sistema sanitari i els seus propis drets i acaba essent sotmès a un laberint administratiu per obtenir la targeta sanitària.

Qui som i què fem? La Pasucat i els grups d’acompanyament Diverses entitats i ONGs, professionals sanitaris/es i ciutadans/es vam decidir organitzar-nos per intentar donar resposta a aquesta problemàtica i intentar revertir-la. Així va néixer la Pasucat (Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya) que actualment aglutina a 38 entitats. Els nostres objectius com a plataforma són:

5

  





 

Enderrocar el RDL 16/2012 i, mentre això no sigui possible, modificar la instrucció 10/2012 per tal que garanteixi l’atenció sanitària universal a Catalunya.

Treballar per tal que el dret a la salut de les persones sigui respectat, especialment en el cas d'aquells col·lectius amb majors dificultats per accedir al sistema sanitari públic.

Donar visibilitat als casos en què s'estan imposant traves burocràtiques que dificulten o impedeixen l'atenció sanitària de les persones que han quedat sense cobertura (persones immigrades en situació administrativa irregular o persones que ja no es consideren "assegurades" pel Sistema Nacional de Salut) o situacions en les què directament s'està negant l'atenció a aquestes persones.

Donar visibilitat als casos en què s'estan imposant traves burocràtiques que dificulten o impedeixen l'atenció sanitària de col·lectius i situacions que el RDL protegeix expressament, com són els/les menors d’edat, les dones embarassades i les situacions d’urgència.

Pressionar les autoritats perquè exigeixin i facilitin mecanismes per assegurar el compliment de la legislació i normativa vigents.

Sensibilitzar les persones professionals, les entitats i la ciutadania sobre aquest tema.

Treballar perquè tots el municipis facilitin l’empadronament i aquest no sigui una condició ni una limitació per accedir a l’atenció sanitària.

Per arribar a aquests objectius duem a terme les següents activitats:         

Creació d’un observatori de casos, que ens arriben a través de la Plataforma, dels grups d’acompanyament dels barris (GdA veure més endavant en aquest mateix apartat) o dels propis ciutadans/es.

Accions legals contra les denegacions d’assistència sanitària en casos concrets, tant des de l’INSS com del CatSalut.

Activitat a les xarxes socials amb informació, opinió i denúncia.

Aparició als mitjans de comunicació.

Creació de material documental.

Promoció de la desobediència.

Accions per fer visible aquesta problemàtica.

Reunions amb representants de l’administració.

Coordinació amb altres plataformes i moviments.

Tota aquesta activitat es difon a través del nostre bloc: lapasucat.blogspot.com.es Per una altra banda, des de la seva creació a Madrid, la iniciativa Yo Sí Sanidad Universal s’ha anat estenent a tot el territori espanyol, adequant-se a les particularitats de cada comunitat autònoma. Paral·lelament al naixement de la Pasucat, a Catalunya es va crear el moviment JoSí Sanitat Universal (http://www.josisanitatuniversal.cat), un moviment de desobediència civil format per usuaris/es i treballadors/es del Sistema Nacional de Salut (SNS) per fer front a la reforma sanitària del RDL. Es tracta d’un moviment ciutadà de base, independent de grups polítics i sindicals, amb 3 objectius:

6

  

A curt termini, acompanyar els veïns/es afectats pel RDL i amb problemes per ser atesos als serveis sanitaris, per assegurar que tothom té dret a l’assistència sanitària que necessita, dins del SNS. A mig termini, fer visibles i denunciar les conseqüències del RDL. A llarg termini, aconseguir la derogació del RDL 16/2012.

Un dels elements importants del moviment són els anomenats Grups d’acompanyament (GdA). Es tracta de grups de persones que s’organitzen a nivell del seu territori o zona per oferir suport i acompanyar persones afectades pel RDL i assegurar que obtenen la targeta sanitària i que són ateses amb normalitat. Els GdA poden obtenir informació sobre la situació dels centres sanitaris de la seva zona i de les dificultats que poden tenir els/es usuaris/es per accedir-hi i d’aquesta manera proposar accions a nivell local i promoure la desobediència civil entre les persones professionals i la ciutadania d’una manera més efectiva. A l’actualitat comptem amb 11 grups d’acompanyament, la majoria a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els diferents GdA actuen en xarxa i de manera coordinada.

Actualment l’activitat de la Pasucat no tindria la força ni la implantació necessàries sense el recolzament dels GdA, que són un element fonamental per poder arribar i resoldre els casos de dificultats en l’atenció. Entenem que la tasca de la Pasucat i JoSí Sanitat Universal és complementària i sinèrgica.

Actitud del Departament de Salut davant de les situacions d’exclusió sanitària: negant la realitat Com hem esmentat en el moment de la publicació del RDL els missatges que va donar el conseller Boi Ruiz als mitjans de comunicació van ser que a Catalunya es continuarien atenent les persones que la llei pretenia excloure. De fet, una gran part de ciutadans/es i professionals sanitaris encara creuen que això és cert.

La Pasucat i d’altres entitats i moviments ens hem manifestat públicament sobre la problemàtica i la injustícia que ha generat el RDL i la instrucció i hem mantingut reunions amb responsables de l’administració i del CatSalut en les quals s’ha exposat la realitat de l’exclusió sanitària a Catalunya i la presència de problemes en la normativa vigent i el seu desplegament que faciliten aquesta situació. Malgrat les advertències sobre la presència de casos de dificultats en l’atenció o de desatenció i la gravetat de la situació, la resposta del Departament de Salut i del CatSalut ha estat una sistemàtica negació del problema i la volguda creença que es tracta de situacions excepcionals. Davant d’aquesta situació, des de la Pasucat hem presentat diverses queixes formals al Síndic de Greuges algunes de les quals actualment estan pendents de resposta, mentre que d’altres, com ara l’atenció sanitària als i a les menors, ja s’han tramitat al director del Servei Català de la Salut.

7

Considerem que aquest informe posa de manifest que, malauradament, aquests casos no són extraordinaris i, per tant, que el Departament de Salut, a través del CatSalut, està incomplint la normativa i, fins i tot, el RDL, i està essent negligent en les seves funcions.

Registre d’incidències Els casos d’exclusió sanitària que s’exposen en aquest informe han estat obtinguts del registre de casos que la Pasucat va posar en marxa en el moment de la seva creació al març de 2013 i al qual es pot accedir a través del bloc de la Plataforma: http://lapasucat.blogspot.com.es/p/envia-incidencia.html El registre es va crear amb la intenció de poder detectar els casos d’exclusió sanitària que tenen lloc a Catalunya per intentar, d’una banda, donar una solució concreta a cada cas en la mesura del possible i, de l’altra, fer-los visibles i sensibilitzar l’administració i la ciutadania sobre el problema de l’exclusió sanitària a Catalunya i el seu impacte.

El registre, que consta de diverses preguntes en format de qüestionari, està disponible en català i en castellà i recull informació, entre d’altres, sobre l’edat, el sexe i la situació administrativa de la persona afectada, el tipus d’incidència i el lloc on s’ha produït.

Els casos d’exclusió sanitària registrats a 28 d’agost de 2014 per la Pasucat són 72.

A continuació es presenta un resum de les incidències registrades amb la descripció segons el país o regió de procedència, l’edat, la situació administrativa, la tipologia d’incidència i el tipus de centre on aquesta ha tingut lloc.

1. Regió i país de procedència de les persones excloses Cal destacar el fet que la major part d’aquestes incidències s’està registrant en ciutadans/es de la UE (41%), en la majoria dels casos per no exercir activitat laboral a Espanya i per l’absència de document acreditatiu del seu país sobre exportació del dret sanitari.

Com es mostra al gràfic corresponent, aquesta modificació en el nostre sistema de salut no només afecta persones estrangeres sinó també persones de nacionalitat espanyola que ja comencen a patir la manca de la deguda assistència sanitària.

8

Origen 4%

Origen Número casos Amèrica 21 Àsia 7 Àfrica 11 UE (4 Estat espanyol) 29 Resta d'Europa 3 Ns 1 Total general 72

2%

Amèrica

29%

Àsia

Àfrica UE (4 Estat espanyol)

40%

10%

Resta d'Europa Ns

15%

N = 72

2. Edat de les persones excloses Edat 3% 31% Menor 18-26

51% 15%

>26 NS

Edat Menor 18-26 >26 NS Total general

22 11 37 2 72

N = 72

Segons es constata, l’exclusió sanitària afecta fins i tot als i a les menors d’edat. Aquesta situació reflecteix que l’exclusió s’està produint majoritàriament en situacions no avalades per la pròpia legislació actual. El RD 16/2012 estipula clarament en l’article 3r que “En todo caso, los extranjeros menores de dieciocho años recibirán asistencia sanitaria en las mismas condiciones que los españoles”.

9

3. Situació administrativa de les persones excloses Crida especialment l’atenció que el 54,17% d’aquests casos pertanyen a persones que es troben en situació administrativa regular a Espanya (marcades en blau). Aquest col·lectiu està format bàsicament per les persones nacionals de la UE i els seus familiars, els/les estudiants i les persones titulars d’autoritzacions de residència per reagrupament familiar.

Situació Espanyol/a Persona comunitària Familiar comunitari/a Autorització de residència Autorització de residencia (per reagrupament) Autorització de residència caducada Estudiant Persona descendent d'estudiant Persona indocumentada (però empadronada) Persona indocumentada Persona amb situació administrativa irregular Persona amb situació administrativa irrregular no…

Persona amb situació administrativa irrregular…

Pendent nacionalitat sueca Desconegut/da

N = 72

0

4 19 4

3 3 1 4 1 3 4

1 9 14 1 1 2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

Com hem indicat anteriorment, no només ens trobem amb persones en situació administrativa regular, sinó també amb casos d’exclusió que afecten persones de nacionalitat espanyola. Les incidències denunciades per les persones espanyoles s’enumeren a continuació:    

Persona espanyola no resident a qui demanaren 60 euros per ser atesa.

Persona assegurada, desplaçada d'una altra comunitat autònoma: cobrament del 100% dels medicaments a la farmàcia tot i portar recepta mèdica.

Persona no donada d'alta al sistema. Amb targeta sanitària però amb número provisional que no era vàlid.

Persona catalana resident a un altre país (Argentina): dissuasió de l'atenció mitjançant facturació.

10

4. Tipologia de les incidències Incidència Facturació 31%

Embarassades

36%

No atenció especialitzada Denegació d'accés al tractament

11%

Denegació d'atenció

Retirada TSI

8%

8%

3%

Denegació TSI

3%

Incidència Facturació Embarassades No atenció especialitzada Denegació d'accés al tractament Denegació d'atenció Retirada TSI Denegació TSI Total general

26 6 6 2 8 2 22 72

N = 72

Pel que fa a les incidències denunciades resulta especialment greu que l’11% del casos hagin denunciat la denegació de l’atenció sanitària.

Aquests són casos de persones a les quals ni se’ls ha arribat a atendre al centre sanitari pel fet de considerar-les excloses.

Així mateix es constata que la facturació per l’assistència sanitària s’està convertint en la norma (36%). En molts casos s’ha dissuadit de l’atenció a persones sota l’amenaça de la facturació o obligant-les a signar un compromís de pagament.

Als centres d’urgència s’estan emetent aquests compromisos de pagament de forma sistemàtica fins i tot a menors d’edat i embarassades. Atenent-nos a la legislació actual, aquestes situacions no es poden facturar en cap cas. De les 26 incidències registrades per facturació, 22 s’han produït a urgències.

A continuació es mostren detalladament els casos en què s’ha produït facturació o compromís de pagament.

11

FACTURACIÓ/ COMPROMÍS DE PAGAMENT URGÈNCIES

26

Total

9 1 12 22

ALTRES

1 1 1

1 Total

Menors d’edat Menor embarassada Altres

Facturació de vacuna inclosa al calendari de vacunacions sistemàtiques a un menor Facturació del 100% de la medicació malgrat tenir recepta mèdica Facturació de quimioteràpia per un import de 1.500 euros setmanals Intenció de cobrament al servei d'atenció primària per fer una valoració d'una malaltia crònica (cardiopatia isquèmica)

4

Continuen existint moltes traves administratives, com la no emissió de TSI (Targeta Sanitària Individual) (31%) o document anàleg o tràmits de renovació, i una greu manca de coneixement i adequació dels processos administratius, que segueix dificultant l’atenció.

La desinformació i la confusió unides al desconeixement per part del personal del centres sanitaris fa que moltes d’aquestes persones no hagin obtingut atenció malgrat tenir reconegut aquest dret.

En aquest punt, cal fer referència a la Instrucció 10/2012 del CatSalut: “Accés a l’assistència sanitària de cobertura pública del CatSalut als ciutadans estrangers empadronats a Catalunya que no tenen la condició d’assegurats o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut.

D’acord amb l’article 2, apartat 2, lletra a, de la Llei 21/2010, de 7 de juliol, d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut, són titulars del dret a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del CatSalut les persones empadronades en qualsevol municipi de Catalunya que acreditin que no tenen accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec d’una altra entitat diferent del Servei Català de la Salut.”

Si analitzem la informació detallada en el punt 3 d’aquest informe arribem a la conclusió que la majoria de les persones excloses es troben degudament empadronades a Catalunya, fet pel qual, i segons el que disposa l’article mencionat anteriorment, tenen reconegut el dret a l’assistència sanitària a càrrec del CatSalut.

12

5. Centres on es produeixen les incidències C.A.P. Barceloneta C.A.P. Besós C.A.P. Can Vidalet C.A.P. de la província Girona C.A.P. de l'àrea del Baix Llobregat C.A.P. de Sabadell C.A.P. del Districte Ciutat Vella C.A.P. del Districte de Gràcia C.A.P. Gòtic C.A.P. La Salut C.A.P. Les Corts C.A.P. Les Hortes C.A.P. Manso C.A.P. Maragall C.A.P. Montgat C.A.P. Numància C.A.P. Raval Sud C.A.P. Sant Andreu C.A.P. Sant Celoni C.A.P. Sant Joan i I.N.S.S C.A.P. Sant Martí C.A.P. Sant Rafael C.A.P. Sant Roc C.A.P. Sant Rosa C.A.P. Sarrià C.A.P. Vila Olímpica C.A.P. Vilanova del Vallès C.U.A.P. Manso C.U.A.P. Sant Martí C.U.A.P. Peracamps C.U.A.P. Sabadell Hospital Germans Trias i Pujol Hospital Clínic de Barcelona Hospital de Bellvitge Hospital de l'Esperança Hospital de Sant Joan de Déu Hospital de Sant Pau Hospital del Mar Hospital Vall d'Hebron INSS y CAP del Districte de Ciutat Vella NS Total

1 1 1 1 1 1 3 2 1 6 1 1 1 1 1 1 4 1 1 1 1 1 2 2 1 1 1 1 2 2 1 1 1 1 1 1 3 8 3 1 6 72

Centres 1% 28%

61%

7%

3%

C.A.P. C.U.A.P. Policia Nacional

C.A.P. i I.N.S.S. Hospital Públic N = 72

Centres incidència C.A.P. C.A.P. i I.N.S.S. C.U.A.P. Hospital Públic Policia Nacional Total

44 2 5 20 1 72

D’aquestes dades resulta manifest que les incidències registrades no són casos aïllats que tenen lloc en determinats centres, sinó que la desatenció sanitària i les pràctiques irregulars estan esteses a tots els hospitals i centres sanitaris.

13

6. Situació administrativa de les persones excloses A l’article 3r el RDL 16/2012 disposa:

“Asistencia sanitaria en situaciones especiales.—Los extranjeros no registrados ni autorizados como residentes en España, recibirán asistencia sanitaria en las siguientes modalidades: a) De urgencia por enfermedad grave o accidente, cualquiera que sea su causa, hasta la situación de alta médica. b) De asistencia al embarazo, parto y postparto.

En todo caso, los extranjeros menores de dieciocho años recibirán asistencia sanitaria en las mismas condiciones que los españoles.»

Tenint en compte els casos registrats, constatem que l’exclusió s’ha produït majoritàriament en situacions que no queden avalades per la pròpia normativa estatal. Un 39% correspon a persones que tenen dret a l’assistència per pertànyer a grups especials de l’art. 3 RDL 16/2012 (menors i embarassades) i en relació a les urgències, tal i com ja s’ha mostrat al punt 4 del present informe, cal comentar que aquestes s’estan facturant sistemàticament fins i tot en casos de menors i embarassades

Conclusions Creiem que és important ressaltar dos aspectes fonamentals per entendre l’abast d’aquest informe, més enllà de les xifres concretes. D’una banda, que l’exclusió sanitària o la restricció de l’accés a l’atenció sanitària són situacions que atempten o trenquen directament contra drets fonamentals de les persones. Per tant, la seva rellevància resideix no tant en la seva magnitud sinó en el sol fet de la seva existència. De l’altra, que l’exclusió sanitària és, per definició, un problema invisible. És invisible per a un sistema sociosanitari incapaç de registrar el que existeix, ja que l’essència de la normativa, de la seva aplicació i fins i tot del seu incompliment és mantenir allunyats del sistema sanitari un dels grups més indefensos del nostre entorn: les persones sense autorització de residència i els estrangers/es amb autorització de residència però que no treballen.

Els arguments econòmics d’estalvi o sociopolítics que al·leguen evitar l’efecte crida ens semblen en la seva majoria falsos, i en tot cas fora del nucli de debat. Aquest hauria de versar sobre l’ètica de la decisió i no sobre el seu hipotètic impacte econòmic.

14

El RDL 16/2012 estatal, suposadament concebut per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari, i la Instrucció 10/2012 de la Generalitat de Catalunya que hauria de pal·liar l’exclusió generada pel mateix RDL, han plantejat un marc regulador tan confús com injust.

Resulta especialment cridaner que, essent el col·lectiu de persones en situació administrativa irregular les més afectades per l’aplicació del RDL 16/2012, més de la meitat dels casos descrits en aquest informe corresponen a persones “regularitzades”.

Això ens ha de fer pensar que la fractura oberta en el caràcter universal del nostre sistema sanitari s’estén i afecta col·lectius cada vegada més nombrosos, i també, que, possiblement, el col·lectiu en situació irregular presenta un grau d’indefensió tan gran que es veu impossibilitat per denunciar els casos d’exclusió soferts.

Considerem que els casos descrits en aquest informe són només la punta de l’iceberg. La manca d’informació i la vulnerabilitat en la qual es troba gran part de la població afectada fan que molts dels casos no es denunciïn per por o per desconeixement. A més a més, el fet que el qüestionari estigui disponible només en dues llengües i en el bloc de la Plataforma encara dificulta la seva accessibilitat.

Per tant, un informe com aquest, que mostra que una plataforma com la Pasucat, amb nuls recursos econòmics i escassa dotació de personal, registra 72 casos d’exclusió sanitària, posa en evidència que aquesta és un fenomen estès al sistema sanitari català.

No es tracta d’errors humans puntuals, com sovint es pretén justificar quan es fa visible algun cas. La descripció dels casos demostra com ni tan sols els i les menors d’edat, emparats teòricament tant pel decret estatal com per diverses normatives internacionals, es lliuren de l’exclusió. Gairebé un terç dels casos registrats corresponen a aquest col·lectiu.

Pel que fa a la naturalesa de les incidències detectades, predominen els casos de facturació indeguda, ja que generalment tenen lloc als serveis d’urgències, quan teòricament l’atenció urgent queda suposadament “garantida” pel RDL 16/2012. El segon motiu més freqüent de registre d’incidències és la denegació de la pròpia Targeta Sanitària Individual (TSI). Això concorda amb les xifres facilitades al mes de setembre de 2014 pel propi Departament de Salut: de les 220.000 persones amb TSI reconeguda pel CatSalut i no per l’Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), gairebé 90.000, formen part de la categoria “altres” sense que haguem rebut informació referent a quin concepte fa referència aquesta categoria, que supera amb escreix les persones amb TSI nivell 1 (12.000) o nivell 2 (71.000). Ens preguntem si darrera de la categoria “altres” podria haver una multitud de persones a les quals realment s’ha retirat la TSI a Catalunya.

Pel que fa als centres, veiem com els casos d’exclusió sanitària es produeixen tant als Centres d’Atenció Primària com als serveis d’urgències i a les institucions hospitalàries, sense poder trobar un relació aparent amb els diversos models de gestió que els regeixen.

Ocupa un dubtós lloc d’honor encapçalant el rànquing l’Hospital del Mar, hospital de titularitat pública gestionat pel consorci Parc Salut Mar de Barcelona.

15

En resum, creiem que aquest informe fa palesa l’existència de l’exclusió sanitària a Catalunya i evidencia que aquesta no és un fenomen aïllat i que, fins i tot, afecta d’una manera especial col·lectius molt vulnerables que estan protegits legalment, com són les dones embarassades i els/les menors d’edat. Per tant, exigim al Departament de Salut, al CatSalut i a les administracions responsables, que assumeixin les seves responsabilitats, posin en marxa les mesures necessàries per solucionar aquest problema i modifiquin la normativa vigent per tal d’assegurar el dret a la salut de totes les persones que viuen o treballen a Catalunya. Considerem que és inadmissible retardar més la solució a aquest problema, ja que no només es compleixen 2 anys de la posada en marxa del RDL i de la Instrucció, sinó també 2 anys de l’existència de l’exclusió sanitària a Catalunya i, per tant, reclamem una resposta urgent per part de les autoritats competents.

Finalment, volem recordar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que continua pendent de desenvolupament el contingut de la moció aprovada al Parlament de Catalunya del 13 de febrer, que insta a modificar la Instrucció 10/2012.

16