Llibret 2019 - Portal de l'Om - Gaiata 8 by Abel León Navarro

L L I B R E T D E L A G A I ATA 8 P o r ta l d e l’ O m Editen: Associació Cultural Gaiata 8 “Portal de l’Om”. CMYK PRINT, S.L. D.L. CS 35 – 2012 Presidents: Raúl Collazos i Martín José Antonio Montoya i Serrano Equip Llibret: Jaume A. Beltran i Hernàndez Abel León i Navarro Alfredo Javier Vicent i Santolaria Lledó Beltran i Llorens

2019

Coordinador d’articles: Joan Josep Trilles i Font

Fotografia: Ediciones Digitales Muphy La comissió

Assessorament Lingüístic: Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

Disseny i Maquetació: Abel León i Navarro

Traductor: Jaume A. Beltran i Hernàndez

Portada: Abel León i Navarro

Publicitat: Nacho Madero i Pérez Jose Rovira i Nive Lidón Rovira i Sebastiá María de Gracia Rodríguez i Molero Cristina Aparisi i Breva Eugenio García i Martínez

Imprimeix: CMYK PRINT, S.L.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià

El nostre Castell Vell,

raó de ser de Castelló Joan Josep Trilles Font

e ben menut, els meus pares, m’han llegat l’estima pel meu poble, apreciar les tradicions més pairals del nostre poble. Cada tercer diumenge de Quaresma anava a la Romeria amb els pares amb un sentiment que et naix, i no saps ben bé per què. Els meus pares es van conéixer, dalt d’un carro, mon pare es guanyava així la vida, en un romiatge, a la Magdalena de 1952. Llavors van testar als seus fills el sentiment identitari de Castelló. Ara, el dia de la Romeria tinc costum d’esperar, acompanyant als amics de la Colla de Dolçainers de Castelló per entrar al tancat on estaven les runes del Castell Vell, a complir amb “La Sang dels Moros”, amb el plaer d’escoltar la Marxa de la Ciutat de Matilde Salvador amb ella com a protagonista llançant el ramet de flors en homenatge. Sempre he tingut inquietuds, i aprofitava l’avinentesa per a donar una ullada per tot l’entorn, un munt de terra que a més d’un disgust ens ha donat, era complicat caminar per aquell solar. Però tot i això, he estat fidel a la tradició. Però mira per a on, aquella imatge típica de la festa gran de Castelló, una festa fundacional, tot i que anem en processó fins a l’ermita de la Magdalena i fem missa, ja no per rogativa, més bé per tradició, però unes festes fundacionals? I ara, a poc a poc, va agafant sentit tot açò, comença a apuntar un castell esplendorós, el nostre Castell Vell, donant sentit, raó de ser del nostre Castelló.

Recorde que en les Jornades de Cultura Popular de 2016 “Aspectes antropològics del Castell Vell de Castelló” organitzades per l’Ajuntament mitjançant l’Institut d’Etnografia i Cultura Popular, vaig comprovar amb satisfacció la realitat, el que ha estat aquesta fortificació pels castellonencs, amb un magnífic treball publicat a les actes. Estic col·laborant en treballs d’investigació amb la revista “La Host”, de l’Associació Cultural “Host del Castell”, de la que sóc membre, que en el passat any vam complir 30 anys d’existència treballant per la història, la festa i la gastronomia de Castelló, fent d’ambaixadors per la Comunitat Valenciana, per l’Estat i per Europa. Però a banda d’aquesta associació, em trobe motivat per trobar més aspectes que tinguen a veure amb el Castell Vell i trobe al Google Maps l’avinguda del Castell Vell, com no de camí al tossal de la Magdalena, que naix a la redona del carrer de la Vall d’Uixó i l’avinguda del Riu Sec i acaba a la redona de l’Hospital General Universitari i les Rondes. Segueix escorcollant i trobe un centre educatiu, el C.P.E.E. Castell Vell, al carrer Joaquín Sanchis Mirall, al costat de la plaça dels Jocs Tradicionals i del C.E.I.P. Tombatossals, de camí, també a la Magdalena. La denominació del centre recorda al poble de Castelló el seu origen, evocant l’antic emplaçament de la ciutat.

I per rematar la meua recerca trobe la Colla de Dolçainers i Tabaleters “El Castell Vell”, un grup de joves estudiants de l’UJI, provinents de diferents pobles de les comarques castellonenques, uns músics amants de les tradicions més pairals, alguns acompanyants de grups de ball. Ells, tots els dimarts pugen al tossal de la Magdalena, faça fred o calor i assagen per preparar repertoris per a les seues cercaviles. Van estrenar-se el passat mes de desembre, amb un concertet, al “Dolçaina al Raval”, activitat promoguda per la Federació Local de Dolçaina i Tabal de Castelló. Enguany acompanyaran la carrossa de la Host del Castell Vell al Pregó de les festes de la Magdalena. Però mira per on, els bons amics de la Gaiata 8 “Portal de l’Om”, em nomenen “Portaler de l’Any 2019” i em donen la clau del Portal de València per mantenir ferms i ben vius els lligams amb la nostra terra, la nostra història, ferit per tot i no res per treballar, més si cal, per la meua gent, pel meu poble. Així doncs, vaig agafar el repte, després de guanyar la grossa, de “coordinar” els articles del llibret de festes, i com no, com a bon Portaler, el Castell Vell va ser el nostre camí. Busquem, i trobem, un gavell d’articles que ens aproparan un poc més al nostre referent identitari, al que sentim del nostre Castell Vell i ens fiquem a demanar feina a dones i homes que tenien molt a dir. Així doncs Albert Sánchez-Pantoja, Rei d’Armes de la Germandat de la Conquesta, que tots els anys participa en la Vetlla d’Armes a la Magdalena, fundador de la Host del Castell Vell, activista cultural, ens parla, en un primer treball sobre la recuperació del castell i en un altre sobre la Host, associació a la qual va estar vinculat.

haver i en un altre article sobre el protocol a seguir, un aspecte simpàtic que cal recordar. Mari Paz Lázaro, qui fou Reina de les Festes i Madrina de la Gaiata, ens parla sobre la seua sensació, de com era abans el tossalet de la Magdalena i com ha canviat el paisatge. El mateix ho fan Mari Carmen Aldás i Maria Griñó, dues pintores amigues, que ens conten el que han sentit en el recorregut amb el sentiment castellonenc i la realitat que troben hui en dia. María Victoria Pascual, néta de l’autor del Tombatossals, ens parla amb emoció del mocador que cada tercer diumenge de Quaresma es penja al coll, amb records i sentiments trobats. El dolçainer Quique Pérez, referent a Castelló, també ens conta com amb la dolçaina i el tabalet acompanyen tot el dia a la comitiva amb la sensació i la satisfacció d’haver recordat i homenatjat com cal als que ens van precedir, contribuint al manteniment de les tradicions i seguir “fent poble”. També José Vicente Ramón, gerent de la Fundació Dávalos Fletcher, de la Milícia Templera i Portaler de l’Any 2014, ens conta senzilles anècdotes. També trobarem un magnífic conte de Rosa M. Miró, guanyadora del premi de narrativa breu “Josep Pascual Tirado”, que ens convida a tancar els ulls i endinsar-nos en el nostre Castell Vell, que és la raó de ser de Castelló i rematarem amb un retallable, amb dibuixos d’Alfredo Vicent. Mai de la vida, quan espentava la campana de la Magdalena, hagués pensat que estava damunt d’una de les torres del castell. Encara ens queda molt per aprendre i descobrir.

El bon amic Manuel Carceller, ens presenta un magnífic i detallat recull històric de què hi havia abans del Castell Vell, del que ara podem gaudir, recordant-nos, més si cal, que les nostres festes de Castelló són fundacionals. No podia faltar aquest aspecte, i Àlvar Monferrer ens parla de la llegenda de l’origen mític de Castelló, recordant amb saviesa la de Tombatossals i el trasllat al pla, recordant-nos que milers de contes i llegendes d’arreu d’Europa i del món tenen, si fa o no fa, el mateix fonament agònic que la contalla de la baixada. Araceli Martín, també ens parla de llegendes i tradicions, de Tombatossals i de la “sang dels moros”. Jordi Querol, ens deleita amb una preciosa contalla, molt històrica, recordant d’on van vindre els pobladors del castell, de com vam viure i el sentiment de traslladar-se al pla. El filòleg Lluís Gimeno ens parla, ens presenta un magnífic treball sobre la partida de la Magdalena amb més de 114 topònims. Miguel Ángel Mulet, darrer ermità de la Magdalena a l’ús, ens conta els ermitans que hi va

SALUDA DELs PRESIDENTS Raúl Collazos Martín

Estimats veïns, comissió, amics, gent de la festa.

na vegada més, aprofite l’oportunitat que em brinda el nostre llibret, per a dirigir-me a tots vosaltres.

Després de les eleccions del passat mes de maig, en les que vaig tornar a ser elegit President, per 5é any consecutiu, el meu cap cavil·lava els motius pels quals vaig presentar una altra vegada, la meua candidatura. Crec sincerament, que tindre la satisfacció de veure el treball ben fet d’una comissió i contribuir a fer grans les nostres festes i les nostres tradicions, va ser essencial perquè fera aquest pas. Però en el mes de juliol, arribava la sorpresa.

AF_PCL_NX300h_210x297mm_castellon.pdf

28/1/19

11:57

EL ARTE DE DESTACAR

LEXUS NX 300h HÍBRIDO No solo el diseño sorprendente del LEXUS NX es una obra de arte. Su tecnología Híbrida autorrecargable lo convierte en una pieza maestra de la innovación.

Descubra más en www.lexusauto.es

CMY

LEXUS CASTELLÓN C/Grecia, 29 Ciudad del Transporte II 12006 Castellón Tel. 964 372 327 www.lexusauto.es/castellon 145 kW 197 CV. 5,5 l/100km. CO2: 127 g/km. NOx: 0,007 g/km

Anava a ser, sense dubte un any especial. El somni de tornar a viure, el regnat d’una filla, es feia realitat. Natalia Collazos Rovira, era elegida Regina Infantil de les Festes de Castelló 2019. A més a més, el Portal de l’Om, tronava a estar representat a les Corts d’Honor per les nostres Madrines 2018, Balma Morilla i Iris González. Però les sorpreses no acabaven ací. Al següent dia, era elegida per primera vegada en la història una dona Presidenta de la Junta de Festes, Noelia Selma. Portalera també i al costat d’ella un gran equip de persones que pertanyen a aquesta comissió. El següent pas, era qui anava a substituir-me en les tasques de President. No va ser fàcil, això us ho dic de veres, però crec que és la persona idònia. José Antonio Montoya Serrano, seria el nou cap visible de la Gaiata 8. Josan, per als amics, no necessita cap presentació dins del món fester. Castellonero de soca, persona afable, amic dels seus amics, treballador incansable per les nostres festes, afectuós, divertit i el més important, gran coneixedor del món fester. Només puc donar les gràcies i agrair públicament l’acceptació d’aquest càrrec per part de Josan. Ell sap, que pot comptar amb tot el meu suport i recolzament en aquest repte, on acompanyarà als màxims representants del nostre Sector per a la Magdalena 2019, Belén Cazalilla, Martina Madero i Quimey Cubedo. Estic segur que el Portal de l’Om, estarà magníficament representat en tots els actes i llocs on tinguen l’honor d’acudir. Desitjar-vos tot el millor i que gaudiu al màxim de cada instant. Un any més, hem treballat fort perquè el nostre Sector siga un referent de primera línia en la nostra ciutat. Tornarem a comptar amb un gran monument i un magnífic llibret, i com no, amb un gran programa d’actes a la Pl. de Borrull, per a tots els veïns i ciutadans del nostre poble, seguint amb la continuïtat de la programació dels passats anys. Aprofitar també, per a donar les gràcies a tots els membres d’aquesta gran família portalera pel seu treball i el seu sacrifici en benefici de les nostres festes. I com no, agraïments a totes aquelles empreses i institucions que amb la seua col·laboració, fan que any rere any, les festes de Castelló siguen cada vegada més importants.

Moltes gràcies i bones festes.

Saluda AMPARO MARCO GUAL

Alcaldessa de Castelló

n any més arriba una de les dates més esperades de l’any: les festes de la Magdalena, aquelles que rememoren la fundació i genealogia de la nostra ciutat. Del 23 al 31 de març celebrarem la 75 edició de la nostra setmana gran, la qual serà més especial que mai per al sector gaiater, que, juntament amb els altres ens i institucions culturals de Castelló, han sumat esforços per aconseguir unes festes cada vegada més sòlides, democràtiques, plurals i participatives. La Magdalena ha agafat embranzida cap a la internacionalització i una de les raons és l’espectacle de llum i creativitat de les gaiates. Des de fa anys, tot allò que rodeja la construcció d’aquest monument s’ha convertit en tot un engranatge humà que plena de vida cada barri i aconsegueix que la ciutadania puga sentir l’emoció de les festes durant tot l’any. Les gaiates són la llum que va guiar als castellonencs a la Plana i que ara il·luminen cada barri durant una setmana, transmetent sensacions a tot aquell que les mira abstret i que gaudeix de la seua originalitat i color. Aquest any serà molt especial per al sector 8 “Portal de l’Om”, perquè la Reina Infantil de la ciutat, Natalia Collazos, és part de la història del monument que se situa a la plaça Borrull. Així mateix, també vull felicitar les madrines 2019, Belén Cazalilla i Martina Madero, i el president infantil, Quimey Cubedo. Amb el vostre treball Castelló es converteix en una ciutat millor, més integradora i festera. Bernat Artola va expressar que les gaiates són “el nostre millor Pregó” i jo afegisc que també són el nostre emblema, insígnia i distintiu, dins i fora de la ciutat. Per això, vull agrair l’esforç de les persones que fan possible la construcció d’aquest monument, l’organització d’activitats durant el cicle fester magdalener, en especial les de la Setmana Gran, així com les presentacions de gaiates durant l’any. Sense ells i elles, Castelló perdria un símbol local imprescindible i un dinamitzador cultural essencial. Per tot el sacrifici, implicació i treball, la corporació municipal vos dóna les gràcies de tot cor. ¡Magdalena...!

Saluda

Omar Braina Bou

President del Patronat Municipal de Festes

n la 75 edició de la Magdalena volem que les gaiates brillen més que mai i que demostren a la ciutadania i als visitants que són l’element més representatiu de les nostres festes. Donen llum i color a la ciutat però també són testimonis d’escenes meravelloses de germanor entre les veïnes i veïns. Les gaiates són la demostració que sense cultura i tradicions no hi ha festa, són la llum que ens van guiar fins a la Plana i que ara ens mostren el camí cap a la internacionalització de la nostra Setmana Gran. Volem mostrar al món l’espectacularitat d’aquests monuments; per això hem portat a la Fira Internacional de Turisme (Fitur) una gaiata quasi a mida real que ha deixat bocabadats a tots els assistents. Perquè les nostres tradicions tenen un valor emocional incalculable, i així ho hem de defensar. Les gaiates són el nostre signe distintiu i hem de sentir-nos orgullosos de les creences i passat que representen. Del 23 al 31 de març, els carrers de Castelló es convertiran en l’escenari perfecte dels nostres costums i folklore. Borrull es vestirà amb les seues millors gales, és a dir, les llums i els colors de la gaiata i els somriures de la gent que participa en tots els actes. El sector 8 «Portal de l’Om» és un gran equip amb increïbles idees que fan créixer cada vegada més les nostres festes fundacionals. Vull agrair a les comissions el treball continu que fan durant l’any per a fer realitat el somni magdalener. Juntament amb la Junta de Festes, el Patronat, les colles, les veïnes i veïns, visitants, voluntaris i associacions, són un ens essencial en l’organització de la Magdalena. Per tant, anime la ciutadania a participar en el dia a dia de les gaiates, les quals innoven cada dia més, treballen mitjançant el consens i ens demostren que hem de fer volar la imaginació per a crear obres úniques. Magdalena, festa plena!

Saluda Natalia Palacio BERNAD Reina de les Festes

Saluda Natalia Collazos Rovira Reina de les Festes Infantil

Saluda Iris Gonzรกlez Milรก Dama de la Ciutat

Saluda Balma Morilla Torres Dama de la Ciutat Infantil

Saluda Noelia Selma ANDREU Presidenta de la Junta de Festes

ortalers,…amics,…família festera; és un immens orgull per a mi poder escriure estes breus paraules com a Presidenta de la Junta de Festes de Castelló, el màxim òrgan de representació de tots els festers de la nostra Ciutat.

Organitzar les nostres Festes suposa una gran satisfacció i responsabilitat; sé que estan en joc les il·lusions i el treball de molts castellonencs i vos puc garantir que hem posat tot el nostre esforç a intentar no defraudar a ningú d’ells. I per això comptem amb dos valors excepcionals; per un costat amb la nostra trajectòria en el món de la Festa; en el meu cas particular una experiència adquirida junt a vosaltres, la meua Gaiata, la Gaiata 8. I per un altre, el comptar amb un equip de gent que viu per i per a la Festa, portalers com vosaltres; Lara Sos, Rafa Alabau, Fernando Sos, Mario Llorens i Pere Montañés, m’acompanyen en esta aventura i encara que ara no podem estar tant de temps junt a vosaltres com el que ens agradaria, no oblidem que el nostre origen està i continuarà estant sempre en esta comissió que tant ens ha donat al llarg d’estos anys. És un gran regal com castellonera i gaiatera sentir tot el que estic vivint, però a més, poder fer-ho rodejada de gent a qui vull i admire. Però el regal es convertix en preat tresor quan a més la fortuna ha volgut que puga compartir esta edició festera junt a famílies amb què m’unix una especial amistat. Acompanyar a la nostra màxima representant infantil sempre és un orgull, però es convertix en quelcom entranyable quan eixa Reina és Natàlia Collazos; només per això compensa tota esta bogeria. I per si açò fóra poc, la Magdalena 2019 puc compartir-la també amb la família de dos grans portaleres i enguany Dames de la Ciutat, Balma Morilla i Iris González. Què més pot demanar una festera de la nostra ciutat?...res més, llevat que entre tots aconseguim que les pròximes festes siguen, un any més, les millors Festes del Món. Per això sé que podem comptar, com sempre, amb la comissió de la Gaiata 8, que enguany abandera el nostre President Josan Montoya, que junt amb les nostres Madrines i President Infantil són la millor garantia de que la vuit, una vegada més serà un referent en les pròximes festes que estem a punt de començar. Disfruteu-les,…espremeu-les al màxim…perquè estes són les vostres festes, les Festes fetes per i per als festers del nostre poble, per a goig de tots el nostres veïns i visitants. No hi haurà major recompensa per a aquells que estem treballant tot l’any en la seua organització que veure com Castelló esclata en Festa i tots ho gaudiu. Veïns, veïnes i amics de la comissió del “Portal de l’Om” cridem tots a una sola veu: Magdalena !!

Amb estima.

Saluda Esteban Gual Ibáñez President de la Gestora de Gaiates

Benvolguts amics i amigues de la Gaiata 8 “Portal de l’Om”:

ny rere any Castelló manté viva la tradició i la història de les nostres festes. I la gaiata, el símbol per antonomàsia de la nostra setmana gran, és una vital simbiosi perfecta de llum i energia. Gaiata, emblema de la història magdalenera. Guia imprescindible en el trasllat a La Plana des del Castell Vell fa ja 767 anys.

El temps passa molt de pressa, però la gaiata, i la seua essència en el món de la festa, no sols resisteix, sinó que continua ampliant mires, reinventant-se i sent nexe d’unió entre els castellonencs i les seues arrels. Açò és el que han aconseguit els 19 sectors de Castelló, responsables d’acostar i estendre la festa a cada racó del seu barri, per a fer partícip el conjunt de veïns d’aquest il·lusionant projecte comú i mantindre’l viu. I ací, com a part inherent d’aquest teixit gaiater esteu totes i tots els que aglutineu el sentir del sector de Portal de l’Om. Una comissió de valents que durant la setmana gran que comença a prendre el vol ara, veurà culminats l’esforç i el pols que suposa tot un any de treball i il·lusió per convertir aquesta festa en jornades repletes d’alegria i germandat i per erigir la gaiata en la millor carta de presentació. Aquest any, el meu primer any com a president de la Federació Gestora de Gaiates, vull aprofitar aquest espai que em brinda la gaiata per a fer arribar el reconeixement i la gratitud per la tasca que dia rere dia de forma incansable i totalment desinteressada fan les persones que componen la comissió del sector número vuit, amb el seu president Raúl Collazos al capdavant. President que any rere any demostra la seua vàlua, implicació i il·lusió per les nostres festes. Les festes canviaran durant aquests intensos nou dies el ritme i el pols de tota una ciutat. No puc sinó desitjar-vos, amb la Magdalena 2019 ja a les portes, que torneu a brillar com sempre ho feu. Que torneu a ser, com conclouen els versos del nostre estimat Bernat Artola, “el nostre millor pregó”.

MAGDALENA

FESTA PLENA

La nostra Comissió

Acompanyants

President Raúl Collazos Martín President honorífic José Rovira Nive President en funcions José Antonio Montoya Serrano Vicepresidents Jorge Fabregat Safont Abel León Navarro

Daniel Rubia Sales Diego Tortosa Palomares Miguel Vilaplana Nomdedéu Col·laboradores Zaida Gálvez Rubia Lola Marco Alors Madrina infantil Martina Madero Agost Madrina d’Honor infantil Lledó Vicent Aparisi Dames d’Honor infantils

Jaume A. Beltran Hernàndez Vicesecretaria

Marta Fabregat Sánchez Ares Fernández Mora Aileen Fernández Pascual Carla Ibáñez Fabra Maria Ramos Farah Lidia Leandro Valero Noa Martínez Bailén

Beatriz Lidón Font Carceller

Acompanyants infantil

Vocals de Junta Directiva

Mario Aicart Manzano Juan Fabregat Sánchez Èric Hernàndez Broch Gerard Llorens Díaz Carlos Leandro Valero Hugo Sanz Esteban

Tresorer Rafa Alabau Sacacia Secretari

Lledó Beltran Llorens Begoña Fabra Betoret José María González Jaén Pere Pau Montañés Guinot Domingo Morilla Pineda Manuel Rodrigo Gálvez Madrina Belén Cazalilla Piñana Madrina d’Honor Adela Archilés Segarra Dames Patricia Agramunt Font Maria Alabau Rovira Alba Bollado Segura Carla Collazos Rovira

Vocals Marta Agramunt Font Joaquín Agramunt Huguet Sagrario Alors Aguayo Marta Andreu Sotos Cristina Aparisi Breva Adrián Archilés Segarra Visitación Arroyo Romero Marina Bagán Beltrán Eva Bailén García Francisco Beltrán Barrera

María José Beltrán Igual Mila Boix Sanfeliu José Bollado Esteban Israel Borrell Álvarez Manolo Carceller Safont Mercedes Cherta Parra Vicente Cubedo Viciach Natalia Dauffí Fabra Jéssica Díaz Herrera Bibiana Ebrí Ronchera María Esteban Francés Blanca Estrada Blasco Luís Fajardo Marzal Marisa Farah Mechaoi Àngels Garcia Haro Juan Carlos García Sánchez Iris González Milá Ana Goterris Estrada Lledó Guillamón Gimeno Ignacio Hernández Serrano Rubén Ibáñez Bordonau Mari Paz Lázaro Espadas Andrea Lazarte Carlos Leandro García Mario Llorens Marzal Encarna Llorens Vicente Ana López Bernabé Cristina López López Nacho Madero Pérez Sandra Manzano Cost Aarón Marco Alors Silvestre Martínez Pérez Puri Milá Muñoz Andrea Monroig Arroyo Estela Mora Mallol Carmen Palomares Alcarria Elena Pascual Marmaneu Carmen Piñana Centelles María Rosario Rambla Moliner Mari Carmen Rodríguez Molero María de Gracia Rodríguez Molero Lidón Rovira Sebastiá María José Rovira Sebastiá

Marta Sánchez Miralles Camilo Sanz Orenes Carmen Sebastiá Sanz Adela Segarra Suller Vanessa Segura Ramos Noelia Selma Andreu Lara Sos Boix Fernando Sos García Marta Sotos Muñoz Carlos Tejero Cucala Beatriz Torres Vidal Reme Valero Díaz Alfredo Javier Vicent Santolaria Ana Vidal Saborit Raquel Vilar Boix Francisco Villach Porcar Vocals infantils Martín Aicart Manzano Neus Alabau Rovira María Bollado Segura Alonso Borrell López Julia Borrell López Rodrigo Borrell López Alejandra Castellano Vilar Natalia Collazos Rovira Nehuen Cubedo Lazarte Ignacio Fernández Mora Liam Fernández Pascual Enya Fuster Ebrí Noah Fuster Ebrí Rosa Gimeno Guillamón Lucía Guigo Rodríguez Marc Hernàndez Broch Inés Lloréns Díaz Izán Meliá Ebrí Berta Montañés Selma Ainara Morilla Torres Balma Morilla Torres Sergi Tejero Rambla Jorge Vicent Aparisi María Villach Rodríguez

Madrina

BELéN CAZALILLA PIÑANA

Madrina Infantil Martina Madero Agost

President Infantil Quimey Cubedo Lazarte

RodĂŠate de un mundo mejor Os deseamos unas felices ďŹ estas

www.origenpaisajismo.es -- info@origenpaisajismo.es

Madrina dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Adela ArchilĂŠs Segarra

Vicepresident

Jorge Fabregat Safont

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

Alba Bollado Segura

Dama d’Honor MarÍa ALABAU ROVIRA

Acompanyant

Miguel Vilaplana Nomdedéu

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Carla Collazos Rovira

Acompanyant

Daniel Rubia Sales

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Patricia Agramunt Font

Acompanyant

Diego Tortosa Palomares

Madrina dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil LledĂł Vicent Aparisi

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil

Lidia Leandro Valero

Acompanyant Infantil

Carlos Leandro Valero

Dama d’Honor Infantil

Noa Martínez Bailen

Acompanyant Infantil

Gerard Lloréns Díaz

Dama d’Honor Infantil CARLA IBáñEZ FABRA

Acompanyant Infantil

Mario aicart manzano

Dama d’Honor Infantil

Marta Fabregat Sánchez

Acompanyant Infantil

Juan Fabregat Sánchez

Dama d’Honor Infantil María Ramos Farah

Acompanyant Infantil

Eric Hernández Broch

Dama d’Honor Infantil

Ares Fernández Mora

Dama d’Honor Infantil

Aileen Fernández Pascual

FOTOS AL

CASTELL

VELL

BELÃ&#x2030;N

MARTINA

QUIMEY

MARTINA

QUIMEY 63

BELÃ&#x2030;N MARTINA QUIMEY

ADELA

JORGE 65

ALBA

DANiEL

CARLA

MaríA

MIGUEL 67

PATRI

DIEGO

LLEDÃ&#x201C;

CARLA

ERIc

GERARD

JUAN

MARTA

ARES

AILEEN

LOLA LIAM

LES MILLORS

FESTES

DEL MÃ&#x201C;N

TOT Lâ&#x20AC;&#x2122;ANY

DE FESTA

GAIATES

2018

Autor Rafa ALABAU SACACIA

Lema

LLUMENETA DE FESTA

Autor Rafa ALABAU SACACIA

Lema

PICA DE FLORS 85

SETMANA

MAGDALENA

La nostra Madrina

Alfredo Javier Vicent Santolaria

La nostra Madrina

setmana de Magdalena i tots els actes del programa de festes, per això li agrada estar en una Gaiata, perquè hi ha molt bon ambient, coneixes a molta gent i es passa molt bé.

elén és una jove de 22 anys, de càlida mirada, molt simpàtica i sociable, que estudia un cicle superior d’Administració i finances en el Col·legi San Cristóbal, sent comptabilitat l’assignatura que més li agrada i tresoreria la que menys.

Si Belén haguera de triar un record en el món de les festes, es quedaria amb eixe moment tan especial que li van imposar la banda blanca, que tants anys havia estat esperant; un moment molt bonic i emotiu.

Xica moderna del segle XXI, si ha de triar un color, eixe és el rosa; li encanten els macarrons i li agrada molt l’esport, l’equitació i esquiar l’apassionen. També li agraden molt els animals, té dos gossos i diverses tortugues.

S’acosten les festes, li espanta una mica posar-se malalta, tindre algun contratemps amb algun dels seus vestits o que puga fer mal temps durant la setmana de Magdalena, però amb la companyia de la Comissió segur que s’ho passarà molt bé.

És responsable i ajuda en tot el que pot en les tasques de la llar, com ordenar la seua habitació, que és de color verd, amb un escriptori per a poder estudiar, unes quantes prestatgeries on té més colònies que Bridget Jones i un munt de llibres, entre els quals destaca “La chica invisible” el seu llibre favorit. Té també un gran armari ple de roba i en la paret de la seua habitació té penjades les bandes del seu pas per la Gaiata.

Li agraden tots els actes, però sense cap dubte el que més és la Desfilada de Gaiates, que li sembla molt bonic i és el primer dia que mostrem a la ciutat els nostres monuments.

A Belén li agrada molt tocar el piano, el practica des dels deu anys, li agrada cantar, sobretot cançons del seu grup favorit “La Oreja de Van Gogh” i la cançó “Vas a quedarte” d’Aitana. Com a gran amant de música que és, recomana a tothom veure “Bohemian Rhapsody” gran pel·lícula que tracta sobre el grup musical Queen. Si hi ha alguna cosa que Belén té a dins del seu coret són els seus amics. Li agrada anar a donar una volta amb ells, a prendre alguna cosa i eixir de festa per a passar-ho bé. Porta cinc anys en el món de les festes, dos anys de Dama d’Honor en la Gaiata 9 “L’Espartera” quan era xicoteta i ara de major tres anys en la Gaiata 8 “Portal de l’Om”. Li encanta la

Belén aconsella a tots els xiquets de Castelló que gaudisquen de les nostres festes i si tenen la possibilitat d’apuntar-se a una Gaiata que ho facen perquè és una experiència molt “guai” i no es penediran. Després es fan majors en el si de la Comissió i continuen gaudint al màxim. Està molt contenta amb la seua Gaiata. Li va encantar la Presentació. Li va semblar espectacular. No s’esperava per a res la temàtica sobre el fons marí. L’escenari era una passada. La decoració li va semblar preciosa; no li faltava cap detall i el guió li va semblar molt bo i a més a més una tortuga, com les seues, era la protagonista. Ara ve el millor, vénen nostres desitjades festes i benvolguda Belén, els Portalers esperem que les gaudisques al màxim i visques les festes amb eixa intensitat que et caracteritza.

li agrada molt tocar el piano, el practica des dels deu anys, li agrada cantar, sobretot cançons del seu grup favorit “La Oreja de Van Gogh”

Lâ&#x20AC;&#x2122;estrany viatge

Alfredo Javier Vicent Santolaria

Autor Rafa ALABAU SACACIA

Lema

Timoner fester

l meu nom és Jxfkwalfrst, provinc d’una galàxia molt allunyada del planeta Terra. Són moltes les discretes incursions que hem realitzat en el planeta Terra, per a conéixer als seus habitants, com viuen, com s’organitzen, etc. Fa algun temps, un cosí meu, Jkwlggefjost, ens va parlar d’una xicoteta ciutat, de les seues gents, els seus costums i les seues festes. Eixa ciutat es diu Castelló, i en ella se celebren les festes fundacionals de la ciutat, anomenades Festes de la Magdalena. Però, a part dels actes, la Romeria de les Canyes, l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó, concerts, mascletaes, Mesó del Vi i milions d’espectacles molt diversos, ens va cridar molt l’atenció, els seus magnífics monuments anomenats Gaiates. Així, juntament amb el meu cosí, ens endinsem en un magnífic viatge cap al planeta Terra, amb el propòsit de reduir-me a grandària microscòpica i, amb l’ajuda del meu cosí disfressat de terrícola, injectar-me dins del cos d’algun artista gaiater, amb la finalitat d’aprendre com realitzar una Gaiata. El meu cosí, amb una pistola làser d’augmentar i disminuir la grandària de les coses, em va reduir a grandària microscòpica. Així, com el que no vol la cosa, el meu cosí es va trobar amb un tal Rafa Alabau, autor de l’esbós de la Gaiata 8 “Portal de l’Om” i al moment va aconseguir ficar-me dins de la seua ment i la seua pell, sense que s’adonara, amb la finalitat d’aconseguir aprendre a realitzar una gran Gaiata i poder-la construir en el nostre planeta ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ. Així que, de sobte, em vaig veure immers en una gran aventura, realitzant un estrany viatge pel cos i la ment de Rafa.

anomenen “tele” i es posa a veure partits de futbol (un esport molt estrany que hi ha en la Terra). Mare meua!, el full de paper segueix en blanc i l’única cosa que he aprés és que a Rafa li agrada un jugador anomenat Messi i que no suporta a un altre que es diu Cristiano Ronaldo, que per cert és més templat, té més abdominals i últimament guanya més trofeus importants. Després de diverses hores, per fi torna a agafar el llapis com si d’un timó es tractara i es deixa portar per la inspiració. Uns braços per ací, un escut per allà, el gaiato… Per fi el paper en blanc comença a veure la llum. Fins al més mínim detall està al cap de Rafa per a realitzar una gran Gaiata. Més tard, eixe esbós li ensenyarà a l’artista gaiater Manolo, el qual l’assessorarà en com realitzar la Gaiata i després l’ensenyaran a la resta de la Comissió de la Gaiata per a començar a treballar en la seua construcció: els seus braços, les seues vidrieres, les seues llums, el color, els seus sis metres d’altura, etc. Així la Gaiata serà la llum que els guiarà durant la setmana de Festes de la Magdalena. Una vegada finalitzada, tota la Comissió i la seua Madrina Belén, desfilaran amb orgull pels carrers de la seua benvolgudíssima ciutat Castelló. No em pregunteu com ho vaig fer, però al final vaig aconseguir eixir del cos de Rafa, que està sa i estalvi i sense seqüeles, o això crec jo, i tornar al meu planeta, on els vaig ensenyar com construir una meravellosa Gaiata, a la qual anomenaré “Timoner fester”.

Han passat unes hores i sembla que Rafa començarà amb el disseny; agafa una full en blanc i un llapis, però de sobte, es para, s’alça i es prendrà un café, i la full segueix en blanc. Hores més tard, sembla que torna a agafar el llapis, i quan l’està acostant al paper, de sobte es torna a parar, s’alça de la cadira i es va al sofà, encén una caixa quadrada que

101

La nostra

Madrina infantil Alfredo Javier Vicent Santolaria

Un dia en les carreres

olt bona vesprada senyores i senyors, benvinguts al Circuit Municipal de Motocrós d’Onda. Per als que us incorporeu en aquest moment a la nostra sintonia, us diré que la carrera de Motocrós està al punt més àlgid, hi ha dues motos que destaquen sobre la resta mancant dues voltes, la número 99 i la 93, però no es despisten, la moto número 8 els ve trepitjant els talons i mai se sap què pot passar !!! Les motos van a una velocitat endiablada, però atenció, falta només una volta i la moto número 8 sembla agafar les altres dues, pareix que serà una carrera èpica !!! S’acosten ja a la meta, primer la 99, seguida de la 93, però un moment, la moto número 8 sembla que està volant per damunt de les altres dues, com si es tractara de la “bici” d’Elliot i ET l’extraterrestre. Sorpresa!, la moto número 8 s’alça amb la victòria, quina carrera més espectacular! Però, algú coneix al guanyador d’aquesta mítica carrera? Qui està darrere d’aquest casc amb el número 8? És ni més ni menys que Martina Madero Agost. Ella és la campiona! Martina té nou anys i estudia 3r de primària a les Escoles Pies. El seu aniversari és el 26 de gener i el seu color favorit el blau turquesa. Les seues assignatures preferides són la plàstica i les matemàtiques. Martina és una xica molt divertida, que ajuda en les tasques de casa; la seua habitació és blanca i blava, amb molts peluixos i la intenta mantindre sempre ordenada. Li encanten les pizzes i recentment va estar a Itàlia i “es va posar les botes de menjar pizzes”. Després del col·legi, Martina va a classes de dibuix, al Taller d’Eva, ja que li agrada molt pintar. De major vol ser professora.

Com ja haureu deduït, li encanta el motocrós, afició que comparteix amb el seu pare, Nacho, i els caps de setmana, quan el Palau li ho permet, van plegats al circuit. Li agrada també jugar amb els seus amics al pilla pilla i s’ho passa molt bé. La seua superheroïna favorita és la Vídua Negra de Marvel, el seu grup favorit és Morat i Álvaro Soler, i també li encanten les pel·lícules d’Star Wars i com a lectura les aventures d’Hopi. A Martina li encanten els gossos. En tenen dos, un molt major que es diu Pancho i un altre que es van trobar fa dos anys, que es diu Coco, el qual només vol jugar. A part de la seua afició pel motocrós, a Martina li encanten les Festes de la Magdalena. Porta set anys en el món de les Gaiates, quasi des que va nàixer! Ha sigut Madrina d’Honor infantil en el 2018 i enguany Madrina infantil del Portal de l’Om. Abans va estar cinc anys en Brancal de la Ciutat. Li preocupa una mica no despertar-se el dia de la Romeria, però això no passarà, ja que sa mare Mercedes li posarà 15 despertadors si fa falta. A Martina li agrada estar en la Gaiata, perquè s’ho passa molt bé i ha fet molts amics. Diu que amb la Comissió infantil és impossible avorrir-se. L’acte que més li agrada és el Cós Multicolor, que és el més divertit per a tots els xiquets, per la qual cosa aconsella que s’apunten a una Gaiata i s’ho passaran de meravella. El seu millor record del món de les Gaiates és el dia de la Presentació. Tenia molta il·lusió en què arribara eixe dia i no sabia de què tractava. A sa casa li deien que era de dinosaures i no s’esperava per a res el fons marí. Va ser espectacular, el decorat, els balls, els vestits, la tortuga. Va ser tot fantàstic. Així, benvolguts amics, acomiadem aquesta gran carrera, on hem conegut a la nostra nova campiona Martina que amb el dorsal número 8 ha conquistat tots els nostres cors.

A part de la seua aficiรณ pel motocrรณs, a Martina li encanten les Festes de la Magdalena

103

EL NOSTRE

PRESIDENT INFANTIL Alfredo Javier Vicent Santolaria

Agent secret 008

amb llicència per a ser President infantil

mb el deure de protegir i mantindre la pau durant les Festes de la Magdalena, l’Agència “Gent de Soca” em va demanar realitzar uns informes sobre els nous reclutes que aspiren a ser agents secrets, amb la finalitat d’infiltrar-los en Gaiates i Colles per a mantindre i protegir les festes fundacionals de la ciutat. Després d’observar i estudiar a tots els aspirants, crec que he trobat el recluta perfecte per a realitzar aquesta missió i convertir-lo en un nou agent secret. El seu nom és Quimey Cubedo Lazarte, té 8 anys i estudia 3r de primària a les Escoles Pies. Resulta que Quimey ja forma part de la Gaiata 8 Portal de l’Om, en la qual porta dos anys, primer com a President d’Honor infantil i ara com a President infantil 2019, per tant ja és un punt a favor seu, ja que viu i coneix les Festes de Castelló. El 12 d’agost és el seu aniversari i el seu color favorit és el taronja. La seua assignatura preferida és l’Anglés, això sí, no li agraden les Ciències Naturals, però no crec que això siga un problema. Parla i entén a la perfecció el Francés, la seua habitació és gran i de color blanc, si és que arribes a veure el color de la paret, ja que sol regnar el desordre. Sol ajudar en les tasques de casa, però en això d’ordenar l’habitació encara li falta per aprendre. El seu menjar favorit, com el de les Tortugues Ninja, és la pizza. Després del col·legi es va a casa per a fer els deures i el que més li agrada en el seu temps lliure és jugar amb els seus amics, cosa que Quimey valora molt.

Li agrada llegir i el seu llibre favorit és el Diari de Greg. També li agrada el futbol i una de les coses que més gaudeix és anar a l’Estadi de Castàlia amb el seu pare Vicent, per a animar al Castelló. Abans del partit es pugen al cotxe i posen la música a tot volum. Normalment escolten a un grup molt famós dels anys noranta, Nirvana. A Quimey no l’espanta res, però el preocupa una mica estar malalt. De major vol ser arquitecte i el seu superheroi favorit és un amb capa anomenat Superman. Li encanten les pel·lícules dels Minions i escoltar mentre balla la cançó “Dame tu cosita”. Formar part de la Gaiata li encanta, perquè coneix a nous amics i es diverteix molt. L’acte de les Festes de la Magdalena que més li agrada són les mascletaes i anima a tots els xiquets de Castelló al fet que s’apunten a les Gaiates perquè s’ho passaran molt bé. El millor record que té de la Gaiata va ser el seu Nomenament, celebrat en el Real Club Nàutic de Castelló, que va ser un acte molt emotiu. Li va encantar la Presentació de la Gaiata, que transcorria en un fons marí i a més no tenia ni idea del tema fins que va entrar en el Palau. Així doncs, després d’aquest informe, pense que Quimey és l’aspirant ideal per a exercir la funció que necessita l’Agència. Des del meu punt de vista, estaríem parlant de Quimey, agent secret 008 amb llicència per a ser President infantil.

una de les coses que més gaudeix és anar a l’Estadi de Castàlia amb el seu pare Vicent, per a animar al Castelló

105

Pel camí

de la llum Alfredo Javier Vicent Santolaria

’olor de la pólvora, el regustet del vi, el so d’un masclet a un metre de distància, el tacte de la pell en agafar una canya, la llum de la Gaiata reflectida en els teus ulls, amb els meus cinc sentits i un sisé per desenvolupar, milers de sensacions i sentiments ballant i cantant dins del meu ser. La ciutat se’ns vist aquesta nit de gala, la Lluna il·lumina a la Mare de Déu del Lledó, la Magdalena brilla després d’un bonic dia de Romeria, el cansament cansa menys quan és per amor, amor per unes festes, amor a la seua gent, amor a les seues terres, amor per Castelló !!! El mocador verd amb l’escut, les cintes i les canyes repartides estan, la banda de música afina els seus instruments, el Rotllo i Canya prompte sonarà. Dènou comissions, trenta-huit Gaiates reunides totes juntes en Forn del Pla, totes alegres, totes preparades, la desfilada està a punt de començar. Les primeres Gaiates estan partint ja, pel carrer de Sant Roc comencen a marxar. La resta de Gaiates esperem que ens toque el torn i hi ha vegades que l’espera es comença a allargar. Els xiquets amb les canyes no paren de jugar, ens fem mil fotos al costat dels nostres monuments, “papà tinc gana!!!” se sent cridar, els portes rosquilletes i una ampolleta d’aigua, i als cinc minuts volen anar a orinar!!! A poc a poc el nostre torn està a punt d’arribar, amb somriure d’anunci de TV, ens posem a formar, la Gaiata infantil comença a desfilar i, pel camí de la llum, de la llum de la nostra Gaiata infantil, la Gaiata major i la resta de la comissió la seguiran.

Martina i Quimey somriuen contents, al costat d’ells està la comissió infantil i les seues caretes de felicitat. Primer el carrer de Sant Roc, de Sanahuja,... la Madrineta infantil porta ja vint voltetes, el President infantil unes mil, entrem per la plaça de Maria Agustina, l’espectacular ficus ens saludarà movent les seues branques, el camí s’estreny pel carrer Major; és com si la ciutat se’ns volguera engolir. No sé si és el vent o és Bufanúvols, però una esgarrifança em fa estremir quan desfile pel carrer Major i les àvies em demanen la volteta; als meus quaranta i pocs anys encara em fa il·lusió. Ens acostem orgullosos a la plaça de Santa Clara. Allí ens espera la resta de la comissió, assegudets en les seues cadires, veient la Desfilada passar. Potser em demanen que done la volteta i mouré els meus malucs millor que Chayanne!!! El carrer Major arriba a la seua fi, el quiosc bar de la plaça de La Pau s’albira a prop ja, girarem per Gasset, i enfront de la Llotja d’autoritats passarem, mostrant orgullosos els nostres monuments que amb les seues llums brillaran. Entrem en Ruiz Zorrilla, el Casino Antic deixem arrere i en uns pocs metres girarem cap a l’av. del Rei en Jaume que ens està esperant ja!!! El rei ens mira content i l’ull ens va a clucar, ja només queda un últim esforç i haurem finalitzat nostra tan esperada Desfilada. Deixarem allí els nostres monuments; aquesta nit allí descansaran, que el dilluns toca l’Encesa i a tothom enlluernarà. I “colorín, colorado, este desfile se ha acabado”.

Autor Rafa ALABAU SACACIA

Lema

Pel camí de la llum 107

Nomenament Andrea Monroig Arroyo

ota història ha de tindre un inici, i aquesta no podia ser menys. La Magdalena 2019 havia de començar. Així, el 21 de juny del passat any, tots els Portalers ens reuníem per donar la benvinguda al nou cicle fester amb el nomenament dels nostres representants. L’acte, que va tindre lloc al Restaurant del Club Nàutic, va convocar als membres de la comissió, familiars i amics del Portal de l’Om per a començar un any carregat de bons moments i vivències, que culminarà amb l’esperada Setmana Gran de la nostra ciutat. Com tots sabem, aquest era el moment de l’acomiadament de les que van ser les màximes representants de la Gaiata en la Magdalena 2018, i per això necessitàvem la presència en l’escenari d’Iris i Balma. Van galantejar a la Comissió amb paraules d’agraïment, per haver aconseguit fer-les viure les Festes d’una manera inoblidable i que de segur sempre portaran en el seu record. Després d’aquest sentit moment, va arribar el torn de rebre als protagonistes de la nit. Amb molts nervis i emoció coneixíem a la Madrina Infantil Martina Madero Agost, al President Infantil Quimey Cubedo Lazarte, i a la Madrina Belén Cazalilla Piñana, a qui acompanyava el President de la gaiata Raúl Collazos Martín. No calia res més en aquell escenari, només que el nostre President fera entrega d’un detall floral als representants. Seguidament va ser el moment de la lectura de l’Acta de nomenament de les Madrines i President Infantil per a la Magdalena 2019, rebent de mans de Raúl els pergamins acreditatius i la imposició de les insígnies d’or com a màxims representants de mà d’Iris i Balma. Aquesta estava sent una nit plena d’emocions per a tota la co-

missió, però d’una manera més especial per als pares de la nostra Madrina Infantil, Mercedes i Nacho, els del nostre President Infantil, Andrea i Vicente, i la mare de la nostra Madrina, Carmen, als que se’ls va imposar la insígnia d’argent. Gràcies per deixar que els vostres fills puguen disfrutar d’aquest meravellós any. Com a finalització de l’acte, va arribar un dels moments més esperat, moment en el qual els nos representants es van dirigir a tots els presents. Amb nervis, van contar a tots els Portalers com s’imaginaven que seria aquest any. Què hauríem pensat per a la Presentació, com serien de bonics els Monuments i si a tots els agradaria el nostre Llibret... Finalment, el President del Portal de l’Om, Raúl, es va dirigir a la seua comissió per animar-los a treballar amb il·lusió i amb la saviesa del fet que un any més la 8 serà un dels millors Sectors de Castelló. Després de tota la part protocol·lària, vam disfrutar d’una agradable vetlada com a culminació d’una nit inoblidable per a tots els Portalers, però sobretot per als protagonistes Martina, Quimey i Belén. Moltes gràcies a la comissió del Portal de l’Om per donar-me l’oportunitat d’haver format part d’aquella nit com a Presentadora de l’acte, acompanyada de Lucía i Nehuen. ENHORABONA !!!

VA CONVOCAR a la comissió, familiars i amics del Portal de l’Om per a començar un any carregat de bons moments i vivències

109

EL MAR

DEL PORTAL Rubén Peña García

empre s’ha dit que és bo escriure les coses perquè perduren en el temps, doncs bé, allò que va passar l’1 de Desembre és per a recordar-ho anys i anys. Us compte...

Com qualsevol altre dia de classe, jo, el Professor Aristóteles, em disposava a realitzar una excursió que any rere any i, donada la meua dilatada experiència com a docent, domine a la perfecció. Aquesta vegada anàvem a visitar una de les meravelles de la geografia marina, la Fossa de les Marianes. Clar que no comptava amb la presència de l’alumne tres vegades repetidor Muixameta, el qual no cessava ni un moment del seu interés per conéixer als taurons. Després de la meua excelsa i fastuosa explicació de les màgiques fosses vam passar a contemplar i visitar la Gran Fàbrica, lloc des d’on cada dia ix el Sol, gràcies al fet que milers i milers de cavallets marins recullen durant tota la nit milions de bacteris luminescents per a poder ajuntar-les i formar l’astre rei. Però com va ser la meua sorpresa que un vaixell havia atrapat a tots eixos cavallets impedint que el Sol poguera eixir. Això s’anava a convertir en una desgràcia per a la Humanitat, seria l’apocalipsi. Cert és que, durant la cerca d’una solució per part de Muixameta i de mi mateix, cridant a meduses, a diversos animals marins, cap podia ajudar-nos davant un problema de tal magnitud. Però la solució la teníem davant i no la véiem, dins de la Gran Fàbrica, en eixe gran escenari, anaven apareixent noves espècies marines que possiblement eren la nostra salvació. Els primers, els més xicotets, eren rebuts pel seu líder que els esperava dins de la Gran Fàbrica, un tal Quimey Cubedo Lazarte. D’aquesta manera van aparéixer Marta Fabregat Sánchez, Carla Ibáñez Fabra, Maria Ramos Farah, Ares Fernández Mora i Aileen Fernández Pascual, així com la que anomenaven Madrina d’Honor Lledó Vicent Aparici, acompanyades per Gerard Llorens

Díaz, Mario Aicart Manzano, Eric Hernández Broch i Juan Fabregat Sánchez, respectivament, fins que va arribar l’espècie marina més bonica que mai havia vist, anava acompanyada pel líder o President Infantil Quimey i la van anomenar Madrina Infantil Martina Madero Agost, ells dos es van asseure a la part alta del coral marí esperant altres espècies de major envergadura. Mentrestant Muixameta i jo anàvem bojos buscant una solució al nostre problema. La fi de la Terra s’acostava i no ens quedava molt més temps. Seguidament van aparéixer, tot això sense adonar-nos nosaltres, més espècies marines, Alba Bollado Segura, Maria Alabau Rovira, Carla Collazos Rovira i Patricia Agramunt Font van pujar a l’escenari de la mà de Roberto Belenguer Mercé, Miguel Vilaplana Nomdedéu, Daniel Rubia Sales i Diego Tortosa Palomares. Després d’ells va aparéixer la que anomenaven Madrina d’Honor, Adela Archilés Segarra al costat del vicepresident Jorge Fabregat Safont. L’última a pujar, que junt amb Quimey i Martina semblaven ser els més importants va ser la Madrina Belén Cazalilla Piñana acompanyada pel que era el mega líder, el President José Antonio Montoya Serrano. Muixameta i jo continuàvem submergint-nos entre corals i fosses amb l’afany de trobar la manera més adequada per a aconseguir reunir totes les espècies bioluminescents. Fins i tot ballant amb meduses, però no hi havia manera. En canvi, aliens a aquest problema, en la Gran Fàbrica estaven nomenant a un tal Portaler de l’Any, Josep Joan Trilles i Font, que va rebre un quadre commemoratiu. També van fer un regal a la gran líder dels xiquets, una espècie marina amb una banda verda que no parava de somriure, la que anomenaven Reina Infantil Natalia Collazos Rovira, sembla ser que era de la mateixa espècie ja que tots la coneixien molt bé. Allí tot era una festa. No veien el gran tsunami que s’acostava, perquè ells, malgrat la tragèdia, van cridar a més amics, que vull pensar jo que era per a ajudar-nos en la cerca d’una solució. Per allí van pas-

sar el Cent r o Aragonés gones de Castelló, la Falla Pensat i Fet de la Vall d’Uixó, la Falla Don Bosco de Borriana, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, la Federació Colles de Castelló, la Federació Gestora de Gaiates i fins i tot van cridar a l’Ajuntament de Castelló, que ací és quan em vaig adonar que s’estaven prenent el nostre problema de forma seriosa. Farts de buscar i buscar per tota la superfície marina jo ja ho donava tot per perdut, el final estava a prop i no podíem remeiar-lo, però sorprenentment, després de buidar-se poc a poc la Gran Fàbrica de totes eixes espècies marines, es van despedir Iris González Milá i Balma Morilla Torres, Madrines de la Magdalena 2018

i Dames de la Ciutat 2019, i van quedar només les importants que abans he esmentat. Muixameta es va adonar que eixes espècies que no coneixíem ens havien deixat unes xicotetes llums, llum provinent del lloc on venien, llum que significa festa i cultura, llum amb la qual poder formar el Sol. Ràpidament vam cridar a totes les espècies marines perquè ens ajudaren a construir l’astre rei i així tindre la llum necessària per a la nostra vida, per a les nostres festes. Per fi, gràcies a tots els components de la Gaiata 8 “Portal de l’Om” aconseguírem el nostre objectiu i la llum solar va continuar vibrant dia a dia.

111

Portaler de l’any 2019 Joan Josep TrilleS Font Jaume A. Beltran Hernàndez

ANIFASSER, MANEGUETA, ... i això només mirant l’“M”. Quan tinga un poc de temps miraré les altres lletres del diccionari i voreu. Aquest venedor de comuns, com a ell li agradava anomenar-se, esdevingut més tard Llicenciat en Humanitats per la Universitat Jaume I, ha participat des que jo tinc memòria en tot. En tots els “fregaos”, que acostumem a dir a Castelló. Manegueta, manegueta, manegueta, … Fa temps, contava un humorista a la TV un acudit, que estaven a la balconada del Vaticà, a Roma, un tal José Pérez i el Papa, i una persona d’entre el públic va preguntar: “Qui és aquell que està al costat d’en José Pérez?” Aquest, aquest és Joanjo Trilles, conegut per tothom i a tot arreu. Als nou anys vaig començar a jugar a bàsquet i més tard, quan vaig marxar a viure a València,

• President de la Federació Colles de Castelló (des de 2005 fins 2011). • Director-Gerent de l’Escola Municipal de Dolçaina i Tabal de Castelló (des de 2001). • Llicenciat en Humanitats per la Universitat Jaume I (des de 2010). • President de la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters (des de 2008). • Membre de l’Institut Municipal d’Etnografia i Cultura Popular (des de 2007). • Coordinador Tècnic de les Jornades de Cultura Popular a Castelló (des de 2009). • Director del Congrés Internacional del Boli 2009 a Castelló. • Cavaller Templer de l’Any, amb el nom de “Ramon de Canet”, de l’Associació Cavallers Templers de Castelló, en 2009. • Cepet d’Argent a la trajectòria festera de l’Associació Cultural “El cepet” de Castelló, en 2008.

els anys d’Universitat, vaig passar al nivell d’aficionat i més tard a participar en les diferents Juntes Directives del Club a Castelló. Botons!, allí estava el tio este. A principis dels anys ’90 del segle passat ja feia una Revista de bàsquet en valencià, que difícilment ha estat superada.

117

Aquest activista cultural ha participat darrerament en tot tipus d’actes, d’una manera directa o indirecta. Si ens passegem un poquet pel seu mur de Facebook, trobem entrades d’arreu de la nostra geografia: Vallibona, Vilafamés, Culla, Cabanes, Sorita, Portell, Algemesí, La Pobla Tornesa, Sueras, Almassora, Alzira, Benlloc, Teulada, València, Vinaròs, Ontinyent, Les Useres, Sagunt, La Sénia, L’Alcora, Tavernes Blanques, Catí, Alcalà, Calp, Alcoi, Concentaina, Gandia... i moltes vegades a la ciutat de Castelló i el Grau. Li fa falta per tant un bonobús o bonotrén...

• Membre de la Comissió Cívica “Vicent Marçà”, que tots els anys organitza el Premi de Narrativa Escolar que porta aquest nom (des de 2007). • Promotor i coordinador del Premi de narrativa breu “Josep Pascual Tirado” (des de 2000). • Organitzador de la Nit de Sant Joan a Castelló (des de 1998 a 2013). • Premis en el “Concurs de Llibrets” : Millor Article Inèdit: 2003. • Col·laborador en: “Llibrets de Gaiates”. • Publicacions i articles sobre les Festes de la Magdalena: • Membre de l’equip de redacció de la revista de festa i cultura “Plaça Major” de la Federació Colles de Castelló, des de 1996 a 2015. • Exposicions, comunicacions i ponències presentades a congressos. • Gestor Cultural a Icona estudi. • Col·laborador FestaPèdia.

“No pares, sigue, sigue, ...” que diu la cançó, i per si fóra poc, sempre que l’hem cridat per participar en el Llibret de la Gaiata 8, ha dit que sí. 13 anys seguits dient que sí. Quan trobes un tio així, tan treballador com ell, tan desinteressat com ell, tan crac, per dir-ho d’una manera més fàcil, només pots fer una cosa:

O bé, fer com en aquest cas ha fet la Gaiata 8, que vol premiar el seu esforç i dedicació en els últims anys amb el seu nomenament com a Portaler de l’Any 2019.

Diu el nostre Reglament que: “En cada edició festiva, l’Associació distingirà una persona o entitat que, per la seua aportació, per la seua col∙laboració o per la seua implicació amb la Gaiata, meresquen tal reconeixe(o enviar-lo a fer la mà, que també es diu molt ací a ment.“ Castelló) Enhorabona !!!

119

GAIATA 8

PortaLER DE L’ANY Diu l’article 73 del nostre Reglament, que ... En cada edició festiva, l’Associació distingirà una persona o entitat que, per la seua aportació, per la seua col·laboració o per la seua implicació amb la Gaiata, meresquen tal reconeixement.

RElACIÓ DEL ANYS ANTERIORS

120

2008

Ferran Guallart Ramos

2009

Família Pascual-Ventura

2010

Antonio José Gascó Sidro

2011

Pepín Marco Roig

2012

José Prades García

2013

José Vicente Nebot Peñarroja

2014

José Vicente Ramón Moreno

2015

José Antonio Lázaro Romero

2016

Enrique Fernando Palazón Granchel

2017

Juan Manuel Tuixans Gil

2018

Manuel CArceller Safont

ORGULLOSOS DEL 2018

Primer Premi PORTADA 2018

121

ORGULLOSOS DEL 2018

122

Primer Premi PRESENTACIÃ&#x201C; 2018

ORGULLOSOS DEL 2019

Dona de companya, Na Margarida

Marta Andreu Sotos

123

PROGRAMA

DE FESTES 2019 23

DISSABTE

DIUMENGE

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

124

12:00 Inauguració de la nostra tasca a la Pl. Borrull. 12:00 Anunci Oficial de les festes amb Gran Mascletà commemorativa al carrer Rosa Mª Molás. 16:00 Cavalcada del Pregó pels principals carrers de la nostra ciutat amb la participació de membres de la nostra comissió. 16:00 Festa Remember Inici Magdalena “Tonet Marzá & friends” a la Pl. Borrull, fins que el cos aguante. 24:00 Trasllat de les nostres gaiates des del magatzem municipal. 06:00 Despertà pel centre de Castelló amb xarangues i volteig de campanes. 07:00 Repartiment de canyes i cintes a la Pl. Major. 08:00 Romeria de les Canyes. 14:00 Paella Monumental al pla de la Magdalena. 20:00 Tornà de la Romeria i Processó de Penitents. 20:30 Desfilada de Gaiates pels principals carrers de la nostra ciutat, amb la nostra Gaiata i Gaiata Infantil. 23:30 Festa Ritmo Latino a la Pl. Borrull. 08:00 Despertà pels carrers del nostre sector. 10:30 Cavalcada del Pregó Infantil amb participació de la nostra comissió infantil. 19:00 Encesa de Gaiates a l’Avinguda del Rei en Jaume. Eixirem tota la comissió en comitiva des de la Pl. Borrull. 23:30 Gran Festa a la Pl. Borrull. 24:00 Trasllat de la nostra Gaiata al sector i posterior encesa a la Pl. Borrull. 08:30 Despertà pels carrers del nostre sector. 11:00 Obertura de la nostra tasca gaiatera. 11:30 Animació infantil 19:30 Homenatge de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta a Na Violant d’Hongria a la plaça del mateix nom. La nostra comissió s’adherirà als Cavallers en aquest homenatge a l’inici del carrer Escultor Viciano. 21:00 Lliurament dels premis dels concursos de Gaiates i Llibrets a la Pl. Major. 23:00 Festa Magdalenera a la Pl. Borrull per a celebrar tots els premis aconseguits, o celebrar els no aconseguits, la qüestió és celebrar... 08:30 Despertà pels carrers del nostre sector. 11:00 Obertura de la nostra tasca gaiatera. 11:30 Animació infantil per a tots els xiquets. 12:00 Degustació d’ous fregits amb pa a la Pl. Borrull. Patrocinat per Ous Vilarroig. 17:00 Continuarem amb l’animació infantil. 17:00 Tradicional xocolatà a la Pl. Borrull.18:30 Exhibició de ball a càrrec de l’Acadèmia Castellón BAiLA. Patrocinat per Fundació Davalos Fletcher 23:30 Festa Musical amb Dj’s a la Pl. Borrull.

DIJOUS

DIVENDRES

DISSABTE

DIUMENGE

08:30 Despertà pels carrers del nostre sector. 11:00 Obertura de la nostra tasca. 11:30 Animació infantil. 17:00 Cós Multicolor per l’Avinguda del Rei en Jaume amb la participació de la nostra comissió. 23:00 Música i festival a la Pl. Borrull. 08:30 Despertà pels carrers del nostre sector. 11:00 Obertura de la nostra tasca gaiatera. 11:30 Gran animació Infantil. 12:00 Degustació d’ous fregits amb pa a la Pl. Borrull. Patrocinat per Ous Vilarroig. 17:00 Visita de la Reina, Reina Infantil i Corts d’Honor al peu de les nostres Gaiates. Entrega, per part de les Reines de les Festes, dels Fadrins d’Or i d’Argent, en categoria major i infantil, a aquells membres de la comissió que per la seua trajectòria festera han sigut mereixedors d’aquestes distincions de la Junta de Festes. 17:00 “Tardeo Remembero” 19:00 Desfilada Internacional d’Animació pels principals carrers de la nostra ciutat. 23:30 Actuació del “Orquesta Gama” a la Plaça Borrull.

08:30 Despertà pels carrers del sector. 11:00 Obertura de la nostra tasca gaiatera. 16:00 Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó. Organitzarem la comitiva a la Plaça Borrull, convidant tots el veïns que vullguen acompanyar-nos. 17:00 “Tardeo Remembero” 21:30 Sopar de pa i porta a la Pl. Borrull. Les taules i les cadires seran a càrrec de la comissió; Es prega a tots aquells que vullguen participar, informen a la comissió abans del divendres 22 de Març. 23:30 Orquestra Supermàgic a la Pl. Borrull, amb moltes sorpreses. 08:00 Tradicional tornà de les nostres gaiates al magatzem municipal (antic escorxador). Recordeu que no tornen a soles! 08:30 Gran despertà pels carrers del nostre sector. 11:00 Obertura de la nostra tasca gaiatera. 12:00 Gran concurs de paelles per a tots el veïns del sector. La comissió designarà el jurat. La llenya, les cadires, les taules i l’arròs seran a càrrec de la nostra comissió. Es prega a tots aquells que vullguen concursar, informen a la comissió abans del divendres 29 de Març. Patrocinat per Arròs Dacsa. 16:00 Lliurament dels trofeus del concurs de paelles per part de les nostres madrines. Patrocinat per Higinio Mateu. 18:00 XI Tradicional Despertà de la migdiada. 20:45 Cercavila des de la Plaça Borrull fins l’Avinguda del Rei en Jaume amb xaranga. 21:30 Desfilada final de festes des de l’Avinguda del Rei en Jaume fins a la Plaça Major, amb la participació de la nostra comissió. 22:30 Gran Traca Final. 23:00 Magdalena Vítol!

La Comissió us desitja unes bones festes i es reserva el dret de variar el Programa de Festes en cas de necessitat.

125

ARTICLES El nostre

Castell Vell, raรณ de ser dE Castellรณ

01 02

Sobre el castell de la Magdalena abans de Jaume I Manuel Carceller i Safont

03 04

Sobre l’origen mític de Castelló Àlvar Monferrer i Monfort Llegenda i tradició al voltant del Castell Vell Araceli Martín i Mateo

05 06

L’últim habitant del Castell Vell Jordi Querol

La Host del Castell Vell Albert Sánchez-Pantoja i Domínguez

07 08

La recuperació del Castell Vell Albert Sánchez-Pantoja i Domínguez

La sang dels moros Enric Nomdedéu i Biosca El nostre Castell Vell... raó de la identitat del nostre poble Mari Paz Lázaro Espadas

09 10

El ‘pes’ del mocador M. Victoria Pascual Mon

11 12

L’ermità de la Magdalena… i el Castell Vell Miguel Ángel Mulet i Taló Protocol de l’ermità de la Magdalena Miguel Ángel Mulet i Taló

13 14

La quarta porta del Castell Vell Rosa Miró PONS La Romeria, la sang dels moros i la Tornà Quique Pérez i Serrano

15 16

Fa molts anys...

Mari Carmen Aldás Oliver Al Castell Vell! José Vicente Ramón Moreno

17 CONCURS

Toponímia del Castell Vell Lluís Gimeno i Betí

María Griñó i el Castell Vell María Griñó “1945, un altre camí. El naixement d’unes noves festes" José Juan Sidro i Tirado

129

01 La recuperació del Castell Vell Albert Sánchez-Pantoja i Domínguez

El 1832 Ceán Bermúdez parla d’excavacions a la zona del Castell Vell i enumera la troballa de sepulcres, bases de columnes, trossos de ceràmica i monedes romanes. El 1917 l’Ajuntament, que anteriorment havia manat plantar-hi pins procedents del pinar del Grau, va fer obres per arranjar un itinerari que facilités la visita al recinte del Castell Vell.

l recinte del Castell Vell de Castelló constitueix el conjunt arqueològic més important i significatiu de la ciutat. Malgrat la gran importància històrica i també sentimental que aquest monument té per als castellonencs, la veritat és que des del seu abandó a partir del 1251, amb el trasllat de la població al pla, la història del Castell Vell ha estat una successió d’episodis de desídia i deixadesa que han afavorit la seua lenta però inexorable decadència i ruïna. De tota manera, l’abandonament físic i l’enderroc de les velles pedres no implica en absolut l’abandó sentimental; lluny d’això, els castellonencs sempre han tingut ben clar que el Castell Vell és el bressol de la ciutat i des dels primers anys de la nova vila al pla, anà configurant-se el costum de fer un romiatge penitencial el tercer diumenge de Quaresma en què els romers castellonencs retornen al solar pairal. Aquesta tradició dóna significació i contingut en els nostres dies a la festa major fundacional de la ciutat. També cal matisar que l’abandó i deixadesa que hem esmentat, no han estat totals, com ho demostren les intervencions que citem tot seguit.

130

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

El 1950 l’Ajuntament encarregà unes actuacions arqueològiques al Castell Vell dirigides per Eduardo Codina i Joan Baptista Porcar. S’hi van fer excavacions, consolidació i restauració, recalçant les torres del primer recinte i alguns trams de muralla. També s’hi feren obres de millora a l’ermita de la Magdalena i les seues dependències. Fruit d’aquestes obres, Porcar trobà una necròpolis romana al peu del castell i a la zona oriental de l’alcassaba es trobà una bassa i restes de conduccions de gran interés.

Foto de © fjpb36

Després van seguir anys de desídia fins que la situació preocupant de les fortificacions provocà denúncies a la premsa i un moviment ciutadà que reclamava una intervenció enèrgica i decisiva. En un àmbit més personal, recorde que quan vam fundar l’associació cultural i festera Host del Castell Vell, als estatuts que ens va aprovar la Generalitat Valenciana el 3-VI-88, figurava a l’article núm. 7 del Títol II el següent text: “El domicili de l’associació és el propi Castell Vell de Castelló”. Fins i tot vam tafanejar en llibres d’història i vam trobar cinc personatges que com a

Comparativa. Mur oest de l’Alcassaba. Llenç oest · Foto de Fermín Font

governadors del castell eren citats com a alcaids: Peretó de Fraga (1249), Romeu Martí (1258), Simó de Borja (1266), Jaume Fivaller (1276) i Arnau Calaf (1281). Com que, a més dels alcaids, ens interessava molt l’estat de conservació del “nostre domicili social”, vam decidir impulsar un manifest demanant a les institucions la recuperació del Castell Vell.

Rei Jaume I · Lorenzo Ramírez

El 26-XII-90, prèvia la seua presentació a l’Ajuntament de Castelló i a la Conselleria de Cultura, el diari Mediterráneo publicava aquest manifest en què feien una crida a les noves institucions democràtiques en la qual reivindicàvem la urgència de la restauració del Castell Vell. Argumentàvem que els diversos estudis arqueològics que s’havien fet d’aquest lloc eren sobradament solvents per a servir de base als primers treballs de consolidació i restauració. Insistíem en l’estat ruïnós d’aquell conjunt arqueològic que s’enderrocava dia a dia inexorablement i que calia actuar amb urgència si es volia salvar el que encara fóra salvable.

131

Foto Miguel Blasco

A aquest manifest de la Host del Castell Vell es van adherir les següents entitats: Germandat dels Cavallers de la Conquesta, Moros d’Alqueria, Colla del Rei Barbut, l’Aljama, Coordinadora de Colles, Centre Excursionista de Castelló, Societat Castellonenca de Cultura, Acció Cultural del País Valencià, Espeleo-club Castelló, Associació Arqueològica Llençol de Romaní i Col·lectiu d’Historiadors de la Plana. Cal dir que durant els anys 1988 i 89, l’alcalde Daniel Gozalbo va realitzar alguns treballs de consolidació de murs que amenaçaven ruïna, però és a partir de finals de 1990 que l’Ajuntament aborda la qüestió seriosament i encarrega un estudi preliminar que havia de servir de base per als treballs posteriors al recinte del castell i l’ermita. El 1996 la Conselleria de Cultura aprovà el tancament amb tanca metàl·lica dels dos primers recintes del castell: l’alcassaba i l’albacar. L’abril de 1997 el Ministeri d’Educació i Cultura registra oficialment que el conjunt del Castell Vell de Castelló ha estat declarat “Bien de interés cultural” por la Dirección General de Bellas Artes

132

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

y Bienes Culturales. El 1999 la Conselleria de Cultura encarrega a l’arquitecte Ignacio Gil-Mascarell la redacció del Pla Director de Restauració del Castell Vell, què és aprovat l’any 2004. Els treballs van començar el 2005 i fins a finals del 2016 han estat finançats a càrrec de la Generalitat. A partir del 2017, els treballs de la darrera campanya d’excavació i restauració que contempla el Pla Director són finançats a càrrec de l’Ajuntament de Castelló. Fa unes setmanes he tingut ocasió de fer una visita guiada al Castell Vell i m’ha impressionat ben favorablement el treball que s’hi ha fet fins ara. Evidentment és molta la feina que encara resta per fer allí. Serà molt interessant l’excavació de l’àrea central de l’alcassaba, on devia haver-hi el pati d’armes i altres dependències. Temps al temps, que el finançament arriba fins on pot i aquestes coses han d’anar necessàriament pas a pas. El més important, però, ja està fet. Hem recuperat el Castell Vell. S’ha consolidat allò existent

de manera que permet una interpretació clara d’aquell recinte fortificat i la conservació d’aquell lloc com a museu a l’aire lliure que mostra els orígens de la ciutat, constitueix la millor salvaguarda per evitar futurs episodis de degradació. Castelló ha guanyat un magnífic escenari històric on poder exhibir “orgull de genealogia”, com diria l’immortal Bernat Artola. Per que és en aquest escenari on el 1233 aparegué l’exèrcit de Jaume I i ocupà el castell. I és a recer d’aquest mateix castell on els primers repobladors, que majoritàriament provenien de Lleida, van establir-se al poblat que es va estendre per la part baixa dels vessants sud i est del tossalet, mirant al sol i al mar. I és d’aquí, com he dit anteriorment, d’on

van partir l’any 1251 els primers pobladors per establir-se al pla i fundar l’actual Castelló. Certament, ben poques ciutats poden mostrar una partida de naixement tan explícita i preclara com la que certifica el nostre entranyable Castell Vell.

Castell Vell

133

Sobre el castell de la Magdalena abans de Jaume I Manuel Carceller Safont

finals del segle XI, va viure un aventurer castellà anomenat Rodrigo Díaz de Vivar, més conegut pel sobrenom d’El Cid. Maniobrant hàbilment entre els interessos dels cristians i dels musulmans, es va forjar un domini propi al voltant de València, que va durar poc més d’una dècada. El Cid cobrava imposts, anomenats pàries, als reis dels territoris musulmans de Tortosa i Dénia, i a més estava aliat amb el rei cristià d’Aragó i amb el comte de Barcelona. Els nobles Sanxo Ramírez i Pedro I, pare i fill respectivament, eren senyors del petit territori del regne d’Aragó pirinenc. Per l’atzar de la seua aliança amb el Cid, van ser considerats com a senyors del castell situat al pujol de la Magdalena. Aquells exerciren doncs, de manera transitòria, com a primers senyors cristians del castell de la Magdalena, més d’un segle abans de Jaume I.

134

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

Per evitar confusions, cal deixar clar que aquests reis manaven només a l’Aragó, i són anteriors a la unió dinàstica amb Catalunya, que es va produir a la següent generació. El casament de Ramon Berenguer III de Barcelona amb Peronella d’Aragó, neboda del rei Pedro I, va produir-ne l’aliança. Senyor de Culla, Orpesa i Castelló En el passat, Sanxo Ramírez havia combatut el Cid, amb derrota final per al rei. Potser per això l’any 1093 va canviar totalment de política respecte del Cid, que era el senyor de València, i li va aportar cavallers aragonesos per a defensar el territori del petit regne valencià. Segons l’historiador Ramon Menéndez Pidal, va ser en eixe mateix any 1093, quan el Cid va ator-

«Rodrigo Gustioz in Castilgone et in Auropesa». La referència al castell de «Castilgone», de Castelló, és el primer document escrit que parla del castell de la Magdalena com a part del domini aragonés. Eixe Rodrigo Gustioz seria, així, el primer governador que coneixem del castell de la Magdalena, encara que es possible que Fortun Sánches haguera exercit aquest càrrec anteriorment, com a superior jeràrquic de Rodrigo Gustioz, com a administrador de la zona de l’actual Alt Maestrat i nord de la Plana Alta, és a dir del territori de l’anomenat regne de Culla.

Germandat al Pregó

gar al rei aragonés el castell de Quelga, és a dir de l’actual Culla i la rodalia. Més discutible és si en eixa data el Cid també va atorgar al rei Sanxo el domini dels castells de Castilgone, Monroyo i Auropesa, és a dir del castell de la Magdalena, del de Montornés i del d’Orpesa, o bé la concessió va ser feta anys més tard per al seu fill, Pedro I. Fortun Sánchez i Rodrigo Gustioz, senyors de Castelló Aquest rei va continuar en possessió del castell de la Magdalena fins al 1103, després de la mort del Cid i de la reconquesta del regne de València pels almoràvits, el nou poder musulmà que provenia del Marroc. L’historiador Pere Enric Barreda va estudiar documents que donen dades sobre la successió de diversos senyors que van governar la zona en nom del rei aragonés. Així en 1096, en una donació al monestir de Monteragon, figura «Senior Fortunio sangiz in Quelga», és a dir un tal Fortun Sánchez era l’administrador del territori de l’anomenat regne de Culla. En canvi, en novembre de 1099, malgrat que Fortun Sánchez continua a Culla, trobem la referència a

L’any 1102 consta un tal Fortun Ortiz com a nou senyor «in Quelga et in Oropesa». Però només uns mesos després, al gener de 1103, tornem a trobar Fortun Sánchez, citat expressament com a senyor del Castell Vell, amb el curiós nom de «Castilion de Ripa de Mare». El títol complet del personatge, en el document en llatí, és: «Senior Fortunio Sangiz in Kolia (una altra variant de Culla) et in Castilion de Ripa de Mare». L’última menció documental del domini aragonés sobre el regne de Culla, que comprenia des d’aquesta vila del Maestrat fins a Orpesa i Castelló, és d’agost de 1103, quatre anys després de la mort del Cid i dos després de la reconquesta musulmana de les terres de València. En eixe document de bell nou se cita Fortun Sánchez com a senyor d’un territori que és citat com a «Quelga», sense citar expressament el castell vell castellonenc. Al final els anomenats almoràvits van recuperar com a territori musulmà els castells de «Castilion de Ripa de Mare, Monte Royo et Auropesa». I encara després vindrien els regnes de taifes, independents, i l’època dels almohades, que des del Marroc van tornar a dominar els territoris de la península ibèrica. La conclusió que volem destacar ací és que el domini dels reis aragonesos sobre el territori de l’actual Castelló, i sobre part del Maestrat i de la Plana, va ser una conquesta efímera. Aquell

135

domini feudal d’uns quants governadors i cavallers sobre la població íntegrament musulmana del territori no va deixar cap petja apreciable, ni en la toponímia, ni en la societat. Va caldre que passaren més de 130 anys perquè un nou rei de l’Aragó ara ja unit als comtats catalans i a Mallorca, anomenat Jaume I, aconseguira crear

una nova societat. Sobretot catalans i també aragonesos es van establir com a repobladors en un nou país valencià de cultura de religió cristiana. La fita extraordinària de la conquesta, concretada entre nosaltres amb la fundació de la vila de Castelló, és el fonament de la celebració de les festes de la Magdalena. Les de Castelló són unes festes fundacionals. Potser per això la història, la tradició i la cultura viva de la ciutat i de les comarques castellonenques sempre han tingut en la Magdalena un protagonisme tan important, que hauria de continuar sempre.

Programa del VII centenari de Jaume I · 1976

Conquestes de Jaume I

136

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

Sobre l’origen mític de Castelló Àlvar Monferrer Monfort

é c...... la cosa. Joanjo Trilles m’ha demanat fer aquest escrit per a la gaiata 8, que és la meua. Abans era Paco Pascual, qui ho demanava, funció que ha heretat l’amic J-J. Doncs anem per cànem, com diuen a la nostra ciutat, i escriuré sobre el seu origen mític, és a dir, mig històric, mig llegendari, tal com jo ho veig i ho vaig contar d’una altra manera al Llibre de fets i coses esdevingudes de l’ermita de la Magdalena, apanyussat per l’últim ermità Miquel À. Mulet, llibre que roman manuscrit i, potser, mai no es publicarà. Primer origen: Al principi dels temps hi hagué un big-bang que inicià l’expansió de l’univers. Això, però, pertany al món dels possibles que inventen els científics, tot i que la Bíblia diu que la llum fou la primera creació divina. A continuació, Jahvé va separar

Foto de Miguel Blasco

les aigües superiors de les inferiors i, al final, després de crear l’home castelloner (els altres també) i la dona castellonera (les altres també), va descansar (Gen. I i II). Segon origen: Bromes a banda, segueix la contalla amb Tombatossals, qui nasqué en la partida de la Benadressa on vivien els seus pares, el Tossal Gros i la Penyeta Roja una nit d’allò més horrorosa, amb llampecs, trons i l’udolar de salvatgines acollonides pel terrabastall que armà Bufanúvols. Semblava la cremà d’una impossible i gegantina falla de Borriana, com correspon al gran heroi que havia de conformar les terres del terme del Castelló d’aquest nom, des de la Font de la Salut, d’aigua salutífera, fins a la Font de la Barrassota vora la mar, d’aigües afrodisíaques de les bones, amb l’ajut dels altres galifants de la conlloga.

137

Cassecoteaux · Tombatossals · Josep Pascual Tirado

Penyeta Roja i Tossal Gros · El món del mite de Traver Griñó

Tercer origen Aquest és el tercer i definitiu acte de la creació de Castelló, quan comença la nostra història, ja que l’anterior pertany a la prehistòria i el temps de les llegendes universals creat per Plató i Sant Agustí d’una banda i, d’una altra, Kant, Jung, Chomsky i els altres savis, filòsofs i escorcolladors de l’inconscient de la cultura, la genètica i l’herència geno-cultural de la humanitat castellonera (i l’altra també). Després de la frustrada construcció del Castelló de Borriana, autoritzada segons els historiadors el 8 de març de 1239 pel compte Nunyo Sanz en l’alqueria de Benimahomet, el naixement reial de la

138

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

Tombatossals de Pere Rambla

ciutat fou arran de la llicència atorgada pel rei Jaume I el 8 de setembre de 1251, que autoritzava els habitants del Castell Vell i el seu entorn, a traslladar-se a la planúria ripa di mare, és a dir, a la vora de la mar. Segons la tradició local, baixaren el tercer diumenge de Quaresma de l’any 1252. Els cronistes conten que era una nit negra com la gola d’un llop, per camins plens d’aigua i de fang, amb una gran tempestat de llamps enlluernadors i trons esgarrifosos, que ferien la vista i l’oït respectivament, malgrat que Ximén Pérez d’Arenós l’havia projectat per a un dia clar de primavera, perquè tot fos fàcil i sense entrebancs. Les sendes que xafaven els caminants eren aiguamolls i marjals, raó per la qual decidiren lligar un fanalet a l’extrem de cada gaiato, per a enllumenar el camí a través de les tenebres. Els xiquets portaven al coll un pa en forma de rotllo i anaven lligats uns als altres com una rècula perquè no es perdessen. Els majors tantejaven amb les canyes usades com a perxes el terreny pantanós i creaven definitivament els símbols de les festes de la Magdalena: la canya, el rotllo i, sobretot, la gaiata. Han estat multitud els savis, sabuts i saberuts -que de tot n’hi ha i en la ciutat i el terme-, que han posat en solfa la tradició i no se la creuen. Això no obstant, repeteixen la narració, perquè fa bonico i els xiquets es queden bocabadats amb la contalla. I parlen del bon clima de Castelló, amb permís del P. Rocafort que certifica rogatives perquè no hi hagués pluges ni boires de més de quinze dies, i del Dr. Quereda, que diu també que ací es viu millor que enlloc. En tot cas, cal parlar malament de l’Ajuntament que mai no té els carrers i les clavegueres a punt, i bé de Santa Maria que programa alguna rogativa per sequera. De tota manera, si bé es pensa, l’explicació a una llegenda tan anguniosa cal buscar-la en viaranys aliens a la climatologia i els laboratoris de l’UJI. Us en faré cinc cèntims. L’explicació:

La Magdalena i el Castell Vell

nòlegs, amb perdó de les manifasseres i manifassers del Museu Municipal d’Etnografia, que el busil·lis de la qüestió està en les raons inconscients de la cultura europea que, malgrat arrels cristianes i raonables, sura sobre un mar de tradicions encara paganes, no urbanes, i en conseqüència poc democràtiques. Penseu que el secret de la llegenda està en els avantpassats soterrats al cementeri del Castell Vell, que és un lloc sagrat. Les tombes potser encara guarden cossos i alés de castellonencs abandonats a les feres i fantasmes de la nit. També als genis muntanyencs del Desert de les Palmes, salvaguardes del primer solar. Aquests esperits –recordeu els lares i penates dels romans- necessitaven una satisfacció que justifiqués l’abandó. D’ací ve el patiment i la penitència. És com si calgués que els pares i les mares del nou Castelló diguessen als que romangueren allà dalt: - Mireu si sofrim per vosaltres. Cal marxar perquè, com diu el Rei, ací no tenim futur, ni res de res, ni esglésies com Déu mana, ni escoles, ni universitat, ni delegació d’Hisenda, ni casa dels Caragols, ni Llotja del Cànem, ni més institucions i altres coses que són necessàries per a viure feliços. Us deixem per aquests motius, però tornarem almenys una vegada a l’any per recordar-vos. I cantarem l’O vere Deus que és un cant de sofriment, i les absoltes Ne recorderis i Liberame, que són responsoris per vosaltres. Així que descanseu en pau i no maregeu el personal amb tempestats, nits fosques i ciclogènesis explosives, com les que hi ha de tant en tant.

Diuen els entesos i podem citar un munt d’et-

139

Panoràmica del Castell Vell

Conclusió:

Addenda:

No som un cas únic: milers de contes i llegendes d’arreu d’Europa i del món tenen, si fa o no fa, el mateix fonament agònic que la contalla de la baixada. I us assegure de debò que, sense la llegenda i el ritual de la pujada anual, aquests esperits dels difunts i dels genis de les muntanyes no ens deixarien dormir tranquils i en pau, que al cap i a la fi és el desig per a nosaltres i els nostres fills i filles, néts i nétes, in saecula saeculorum. Amén .

He parlat sobre l’origen més conegut de la ciutat on vivim. N’hi ha d’altres. Un és molt semblant, però baixaren a poc a poc. El fet és que l’alcaid del Castell Vell hi visqué durant molt de temps encara a les altures. Un altre, que Castelló ja hi era abans de la conquesta del rei Jaume i el convent dels Agustins el va fundar el duc d’Aquitània, repenedit dels seus pecats i fent penitència a les Agulles de Santa Àgueda. Pot ser l’any que ve tinguem ocasió de parlar-ne.

. Us anote algunes obres de consulta, per si en voleu saber més: LECOUTEUX, Claude. Demons et Génies du terroir au Moyen Age. Paris, Editions Imago, Auzas Editeurs, 1995. Trad. cast.: Demonios y genios comarcales en la Edad Media. Palma de Mallorca, Olañeta, 1999. Id. Fées, sorcières et loup-garous au moyen age. Paris, Editions Imago, Auzas Editeurs, 2005, 2ª ed. Trad. Cast.: Hadas, brujas y hombres lobo en la Edad Media. Palma de Mallorca, Olañeta, 2005. SBALCHIERO, Patrick. Dictionnaire des Miracles et de l’Extraordinaire chrétiens. Paris, Fayard, 2002. CHARROUX, Robert. Le livre du passé mystérieux. Paris, Rober Laffont, 1973. En anglés no en conec cap, que jo sóc de francès, com tots els de la meua edat.

140

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

Llegenda i tradició al voltant del Castell Vell Araceli Martín Mateo

oldria d’una manera senzilla i simple, refrescar-vos el record o despertar el coneixement d’aquells que açò llegiu, del que ha estat i significat al llarg del temps, per una veïna, enamorada del seu poble, el lloc històric del Castell Vell i tot el que al seu voltant hi gira. Tot i que podria recolzar-me en la història, que mai hem de prescindir ni oblidar, no ho faré, ja que altres veus molt més prestigioses i reconegudes que la meua de segur arribaran molt més lluny; de manera que serà d’una banda la tradició, i d’altra la llegenda, els dos valors que lligats a la meua vida, donaran cos a aquestes reflexions, ja que comprovareu que elles han fet més propera i personal la realitat d’aquest lloc. Per definició es pot considerar tradició qualsevol

esdeveniment repetit al llarg del temps i mitjançant aquesta la història s’escriu i es reescriu. Al nostre poble en tenim moltes de tradicions, i des de fa un bon grapat de segles, està ben arrelada la de celebrar la romeria a l’ermita de la Magdalena, al solar dels nostres avantpassats, als voltants del Castell Vell. Penitencial o commemorativa, tant se val, per sempre romeria als orígens. De ben menuda escoltava aquella dita: “Borriana i Borriol feren un fillol, que tant val el fillol com Borriana i Borriol” que jo recorde i faig meua cada any en la romeria, ja que, en arribar al més amunt del turó i des d’allí contemplar tota la Plana, puc comprovar com cada vegada es veu més gran Castelló. Una tradició per mi mai abandonada i transmesa als meus fills i néts, és contemplar la planura que des del turonet s’estén als

141

Foto Miguel Blasco

nostres peus, veure tot el terme, recordant aquells que no hi són, que ens han precedit i han ajudat a fer del nostre poble allò que ara contemplem. Tradició és també el mateix dia pujar a l’era de l’ermita per accedir, després de fer una llarga cua, per una empinada escala de fusta, recolzada sobre el mur, a l’espadanya de la què en el seu dia fou torre sud-oest de l’albacar del Castell i, en l’actualitat, campanar de l’ermitori, per, amb el sol impuls del braç i mà, giravoltar la menuda campaneta, i des d’allí, a 111 metres sobre el nivell de la mar, contemplar les vistes de la Plana. Com tradició és (recordem que estem en Quaresma), menjar-se un “ximo”, a l’ombra i voltants del castell, o una truita de faves, endolcint el final de l’àpat amb una figa albardada, i comprar un rotllo i lligar-lo a la canya, i cantar, i ballar, i riure, i complir amb el deure de bonhomia.

142

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

O “les paradetes” per a la venda de records del romiatge als peus del tossalet, o les “salves d’escopeta”, salves d’avís i d’honor, que els guàrdies de camp, fan tant en l’anada com la tornada. Record d’una societat que vivia de i per la terra i d’unes persones vigilants, per la conservació i manteniment de camins, camps i cultius. Lligades a les tradicions es forgen les llegendes, que ens senyalen la manera de sentir i pensar del poble i que mitjançant la seua transmissió oral ens conviden a conéixer, reflexionar, i sobretot estimar allò tan nostre. I si seguim parlant del Castell Vell, parlar de llegenda és parlar del trasllat que diu que es va efectuar la nit entre el dissabte i diumenge tercers de Quaresma de 1252. Diu la llegenda, que tots els castellonencs portem al cor, que “una nit van baixar la gent que vivia al Castell Vell amb el gaiato i les canyes, per tantejar el terra

fangós de séquies i aiguamolls, amb un rotllo per menjar i els xiquets lligadets en cintetes al gaiato, i un fanalet per veure en la foscúria.”

Encara ara en contemplar el terme des del recuperat castell, sembla que puga escoltar la predicció del gegant: “Dia haurà que lo calendari senyalarà vostre planeta, i vos empenyerà a baixar al pla, a viure allí, deixant-vos aquestes roques i altíssims cingles, recordança de vostre passat, i que l’enyor atraurà tots los anys, a vos i vostres hereus i descendents, a visitar-les en peregrinació divertida i joiosa...” O aquella que parla de “la sang dels moros”. Lloc de peregrinació, pedra sagrada, la pedra llegendària on cada any ens contaven als xiquets la història d’una batalla, mostrant-nos unes roques que presenten una forta tonalitat rogenca i que la llegenda diu que és “la sang islàmica abocada durant la conquesta de la fortalesa”. Quan érem xicotets pujàvem dalt les runes del Castell Vell i des d’allà veiem el penya-segat poregós, i imaginàvem l’escena sanguinària.

Tombatossals. El món del mite de Traver Griñó

D’aquesta bonica llegenda que apareix al segle XIX, en ple fervor de la fantasia romàntica, naix molta de la simbologia de Castelló. Com tota llegenda exagerada i desnaturalitzada del seu sentit original, però eixe trasllat és qui dóna sentit a la posterior romeria, tornà i processó de gaiates. Trobem altres llegendes directament relacionades amb el Castell Vell. Vegem-les... La primera, aquella recreada per Pasqual Tirado, al Tombatossals, que ens parla d’un rei, “El barbut”, que tenia dos fills i una filla, un rei afectuós que habitava un palau “que cormejava un tossalet, d’on contemplar podia tot lo seu regne... un clot de vegetació extremada més tot abandonat” i que, amb l’ajut del valerós i grandós homenot Tombatossals i la seua Conlloga, va convertir-se en formós i exuberant.

Si originàriament la llegenda pren cos per l’òxid de ferro que dóna la tonalitat a les pedres del roig, avui per seguir alimentant la tradició, són les brigades de l’ajuntament les que s’encarreguen de mantenir el seu color, pel prosaic procediment de pintar-les, tot i que mai va haver-hi una cruenta batalla al castell, doncs aquell mai va ser conquerit. Aquelles pedres tacades són el record, el símbol que recorda la sang en aquell indret sota el castell, com un llibre obert als ulls dels xiquets i xiquetes de Castelló. Tot i això, també ara, molts anys després, cada any som més els castellonencs que el dia de la romeria i abans d’iniciar la tornada, recordem en aquell indret als moros i cristians del primitiu Castelló i, la sang dels moros, recorda, per uns instants les seues vides, els seus esforços i patiments, posant-nos al seu costat en aquest indret sagrat, amb tendresa, afecte, sentiment i estima. Una altra llegenda, “la del moro i el gall”, que també ens contaven de menuts als voltants dels penya-segats del castell, on el pecat de l’avarícia, l’ànsia de posseir i la desconfiança, portava irremeiablement a la mort, a l’oblit i la indiferència;

143

Sang dels Moros · Magdalena 2008

una llegenda, un conte que és viu i actual tant abans com ara. Pels que som d’ací, el Castell Vell ha estat i ara ho és més que mai, origen i destí, és lloc que sentim com a propi, al que no podem faltar, doncs en cada imatge, en cada racó, en cada símbol, trobem els nostres signes d’identitat. Són les arrels de la terra, el lligam abandonat per molts anys i ara feliçment recuperat, que sempre ha estat acompanyant els veïns i esperant-nos en el nostre particular romiatge, el religiós-penitencial, el municipal-genealògic o simplement el fester. El nostre orgull ha trobat per molts segles les arrels en aquell castell i des d’allí amb l’esforç continuat ens ha fet créixer com a poble, fins a arribar a avui com a ciutat moderna, oberta però a la vegada conservant el caràcter tranquil i amable d’un poble treballador les llegendes i les tradici-

144

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

ons fan fortes les arrels dels pobles, és el nostre deure mantenir-les, està en la nostra mà difondre-les i compartir-les amb estima als nostres fills i néts, i ells, a les següents generacions.

L’últim habitant del castell vell Jordi Querol

No recordava ja ni quants anys faria --vint, potser?--però ell era molt jove encara quan va eixir del seu poble, d’eixa Tàrrega bonica però massa freda a l’hivern. Quan els pregoners del bon rei Jaume havien anat per pobles i viles escampant la nova -- “el rei ha conquerit als sarraïns les terres de València, i donarà a tots els que hi vulguen anar a establir-se terres de les millors, com no en veureu d’altres, i un parell de bous per llaurar, grossos i banyuts i ben forts per a la sembra”--, el pare el va cridar i li va dir de marxar. “Tu bé saps, Miquel, que Berenguer, el teu germà major, és l’hereu de tot el que tenim, que tampoc no és massa, perquè ell és qui ha de continuar la nostra nissaga. Tu, fill meu, saps que t’estimo més a tu que a cap altre, potser tret de la teua germana Almodís, però ella ja té el seu dot, i aviat es casarà amb Eudald el del molí. Però tu, Miquelet, només tens les teues mans, per viure, i això és poc en una terra pobra com la nostra. Per Castell · Dibuix de Jesús Huguet

iquel no ho acabava de veure clar, això de baixar-se’n al pla. Què no hi estaven bé, ara, allà al peu del castell? Ja ho sabia, ell, que tots els dies del món li calia agafar la somereta, quan el sol no era ni una dèbil taca, allà damunt la mar, i anar-se’n xino-xano cap a aquelles terres, quatre trossos mal comptats, no aneu a creure, que li havien tocat en sort en arribar. Però així i tot, Miquel es trobava bé, en aquella caseta que el moro que la degué fer havia bastit amb tanta gràcia, bé li calia reconéixer-ho, i que ell, Miquel el de Tàrrega (com li deien tots) i la seua dona, Dolça, havien sabut mantenir i fins i tot millorar. I ara, si escoltava els seus conveïns, una colla de gent amb el cap a pardalets, li calia deixar-la per baixar-se’n cap allà baix, entre marjals i aiguamolls. I Miquel ja tenia una certa edat i no estava per a massa humitats, que cony, que el reuma no perdona!

Agricultura medieval · arteguias.com

què no fas el que demana el bon rei, i te’n baixes cap a les terres que eren dels moros?” I Miquel, bon fill i també bastant amic d’aventures --però això només quan era jove, que pensa ara-- quasi sense adonar-se’n, es va trobar enmig d’una estranya caravana d’homes i dones, tots amb el

145

Llauradors medievals · Jaume I còmic Generalitat

seu fardell i les quatre eines que posseïen, i au, cap a València manca gent! Sinó que la tal caravana no anava a València, o potser sí, perquè els moros li deien a tot València, encara que hi havia una ciutat, molt rica i molt gran --això conten, Miquel ni l’ha vista ni creu que la veurà mai-- que també es deia així, i això li va produir un cert embolic al pobre Miquel, que tampoc era home de massa llums --però, com ell deia, a llaurar la terra no em guanya ningú, i doncs, què més em cal saber?-- El cas és que, baixa que et baixaràs, sempre cap al migdia --encara recorda l’esglai que ell i molts més van tenir en veure per primera vegada la mar, tan gran, tan sense vores; fins i tot ara, que la veu tots els dies des de casa, encara no comprén com l’aigua no es cau per l’altra banda--, un dia l’home aquell, que devia tenir sang noble i tot, perquè duia espasa, com els poderosos, i que Miquel mai no va saber ni com li deien --total, si havies de parlar amb ell, només calia dir-li “senyor”--, doncs el senyor aquell va i diu: “Mireu Castelló!”. I sí, allò sí que era un castelló, un castell petitó bastit sense massa traça al cim d’un turó que ni muntanya podia ser anomenat. Però ja li estigué bé, al Miquel. El senyor els va dir “Ací ha manat el rei nostre senyor que vingueu a viure!”. Hi hagueren protestes, és cert, perquè molts esperaven trobar una ciutat gran, aquella València, i unes terres com allò que explicaven els frares

146

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

als sermons, com la Terra Promesa als jueus on els rius duien llet i mel en comptes d’aigua. Però ell, Miquel, no va ser d’aquells que protestaren. Mai no ho havia estat, i a més a més, ara hi tenia la seua Dolça. Dolça s’havia incorporat com ell a la caravana. Era d’un poblet molt menut de prop de Ripoll del qual ni ella mateixa no semblava recordar de vegades el nom --els veïns, que mai l’havien pogut aprendre, li deien sempre “la Ripollesa”--, i era òrfena. Anava, amb altres donzelles de la seua edat, amb una matrona que tenia cura d’elles, n’Ermengarda --i com era de malgeniüda aquella dona, Déu sant poderós! I dir-li dona era fer-li un favor, perquè aquells pèls de la barbeta i l’ombra del bigoti no eren massa femenins, que en diríem-- Eren anomenades “les òrfenes del rei”, perquè anaven sota protecció reial, i es deia que qui es casaria amb elles es trobaria amb un bon dot, que el rei les dotava magníficament només que acceptaren de traslladar-se a les noves terres. Però no va ser el dot de Dolça, el que va fer decidir-se Miquel. La jove feia honor al seu nom, i tenia a més a més uns ulls com Miquel no n’havia conegut en tot Tàrrega. Ella li va respondre, i n’Ermengarda, que els feia més aviat de pare que de mare, després d’aparentar una emprenyamenta que ni Miquel ni Dolça es van creure, accedí al seu matrimoni.

qualsevol altre dels noms que tota la vida havien usat al poble.

Apunt del dibuix de Jesús Huguet

I sí, quasi devia fer vint anys ja, de tot allò, perquè el seu fill major, que es diu Miquel com ell, ja és un jove garrit que empaita les jovenetes quan van per aigua a la font i que qualsevol dia li donarà no sap si el disgust o l’alegria de dir-li que vol casar-se... o que ho ha de fer, si va jugant tant per la fonteta. Miquel sospira. Vint anys! Una dona, una caseta, unes terres que, si no tenen llet i mel, fan bon blat, un raïm del qual raja un vinet que ja el voldrien més de quatre allà a Tàrrega, i fins i tot aquells arbres que tant el van sorprendre la primera vegada que va saber que dels seus fruits eixia un líquid espès, en tot semblant als olis aquells dels capellans, sinó que ací els moros el gastaven per a la cuina. Ah, i que era més bo que la llard, per cuinar, tot i que ell de bon principi, quan Dolça va començar a emprar-lo --”hem de fer com tots, Miquelet, no sigues ruc!-- no ho veia massa clar. O aquell altre blat d’aigua, que els moros plantaven enmig de les marjals, i que després, potser perquè havia nascut de l’aigua, en llançar-li’n sobre s’inflava i s’inflava... Era estrany però bo, eixa mena de blat --arròs, li deien, que és un nom que no vol dir res, com tants altres dels moros. Perquè veges tu què volen dir coses com ara Fadrell, Almalafa, Benarabe i tots eixos noms tan estranys que els moros donaven a aquella terra, quan és tan fàcil dir vilanova, riu sec, muntanya negra o

Clar que, vint anys després, a Miquel ja no li sonaven gens estranys, aquells noms, de tant de dir-los. Per exemple, la primera vegada que va sentir això de Benarabe es va quedar com fava, i en canvi ara, tots volien que hi baixara a viure. “Que no, Miquel --li havia dit Joan el de Solsona, que tenia la casa paret amb paret de la seua-que allò ara ja no és Benarabe, que allò és Castelló”. I Miquel: “Mira Joano, a mi no m’embolicaràs. Castelló es açò, de tota la vida, des del dia que vam arribar-hi. I, a més, és clar, ací hi ha un castell i el castell no és molt gran; per això li diem Castelló, i la resta són ganes d’embolicar la troca”.

Apunt del còmic Jaume I Generalitat

Que no, que ni la dona ni cap dels tres fills l’anava a convéncer. Vint anys són molts anys, en la vida d’un home, i ell no se’n pensava baixar allà baix, per molt que li digueren que ara el consell de la vila es reuniria allí, i que el capellà edificaria allí l’església i que hi diria missa. Que diguera missa si volia, mossén Benet, que ell no pensava moure’s d’on era... Les reflexions del bo de Miquel van ser tallades per la veu de na Dolça, que no feia massa honor al nom, almenys pel que feia a la ronquera: -- “Miquel, vols fer el refotut favor de deixar-te de cabòries i vindre a ajudar-me a carregar el carro? O és que et penses que t’hem d’esperar tots a tu? No veus que el poble s’està quedant buit?

Cultiu de l’arròs

Miquel sospirà. Vint anys de viure ací, sí, però també vint anys de fer el que havia dit la dona.

147

Castelló al segle XIII · V. Gimeno Michavila Apunt del còmic Jaume I Generalitat

I va somriure; al cap i a la fi, Dolça sempre havia tingut raó, potser ara també l’encertava. Tot i que, no sé, no sé, que va pensar, a mi ningú no em farà creure que allà baix, enmig de la plana, sense cap muntanya que ens faça recer, podrem fer mai un poble com Déu mana. Ja ho veuràs com d’ací uns anys tots em donaran la raó i se’n tornaran cap a dalt... --i va somriure novament-ni que siga un dia a l’any. Miquel no ho sabia, però corria el tercer dissabte de Quaresma de l’any de gràcia de 1251.

148

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

La Host del Castell Vell Albert Sánchez-Pantoja i Domínguez

ciutat col·locat sobre tres armes medievals (espasa, destral i maça) sobre un fons de color verd, amb tot el conjunt orlat de blanc i amb la llegenda “Host del Castell Vell - Castelló” en lletra gòtica.

a nàixer aquesta associació el 18 de setembre del 1987 i aprovà els seus estatuts l’octubre del mateix any. La gran majoria dels seus fundadors provenien del Capítol Permanent de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta que justament aquell mateix any havia finalitzat el seu mandat estatutari.

Des del seu inici, la nova entitat s’implicà plenament en les festes fundacionals de la ciutat i durant els darrers 31 anys ha participat en els actes tradicionals magdaleners: Romeria, Pregó (amb aquella carrossa on els guerrers es preparen per al combat, menjant a una taula davant del castell) i Ofrena de flors a la Mare de Déu. També va estar present la Host, amb veu i vot, al procés que va culminar amb la constitució de la Fundació Municipal de Festes (què substituïa a la vetusta Junta Central del temps de la dictadura) i a l’aprovació dels estatuts de la nova estructura

La Host del Castell Vell pren el seu nom de la guarnició que el rei Jaume I va establir al pujolet de la Magdalena durant els primers temps de la conquesta i, fidel a aquest origen, l’associació nomena cada any un soci d’honor que rep el títol d’Alcaid del Castell Vell, en memòria del qui era la primera autoritat d’aquella guarnició. L’Alcaid és nomenat oficialment en una festa de gala celebrada durant el mes de gener i després, durant la setmana magdalenera, té lloc el Dia de l’Alcaid, en què el nou Senyor del Castell Vell és investit amb la faixa verda i l’escarapel·la de l’associació, atributs que corresponen a la seua dignitat. L’emblema de la Host té al centre l’escut de la

Alberto Fabra · Alcaid de la Host del Castell Vell 2008

149

ria castellonenca, en correspondència als viatges d’aquesta a molts diversos punts de la geografia ibèrica i europea, portant el nom de Castelló amb la dignitat i excel·lència que li escauen.

Carrossa de la Host al Pregó Magdalena 2002

festera. El 1993, la Host va ser membre fundador de la Federació Colles de Castelló i participà també en la redacció dels seus estatuts. Fruit de tota aquesta implicació, el 1994 la Junta de Festes va reconéixer a la Host el caràcter d’ens vinculat a l’estructura de la festa. Però, a més de les esmentades connotacions històriques i festeres, la Host del Castell Vell té també una indubtable projecció en els àmbits cultural i gastronòmic. En el camp cultural, a través de conferències, descobriment de plaques commemoratives i distincions, la Host ha homenatjat personalitats de la talla d’Ausiàs March, Àngel Sánchez Gozalvo, Matilde Salvador, Lluís Revest, Arcadi Garcia Sanz, Bernat Artola, Federico Garcia Moliner, Joan Francesc Mira, Tasio Flors, Alejandro Garcia i un llarg etc. També ha editat cada any el seu llibret “LA HOST”, que constitueix una crònica detallada de les activitats i les inquietuds de l’associació. Aquest llibret ha guanyat en repetides ocasions premis de la Generalitat i Junta de Festes.

En l’apartat de la gastronomia, la Host ha instituït la seua branca gastronòmica amb el nom de “Confraria de l’Arròs i la Taronja”, amb la finalitat de promocionar urbi et orbe les excel·lències de la nostra cuina més tradicional. Nombroses confraries gastronòmiques procedents de tot arreu s’han donat cita a la nostra ciutat i a altres de la nostra terra (com han estat Morella, Borriana, Benicàssim, Orpesa i Peníscola) per a participar en els capítols generals de la confra-

150

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

La Host del Castell Vell · Lorenzo Ramírez

Els Alcaids del Castell Vell. Alcaid, segons el diccionari, és una paraula d’origen àrab amb la qual s’ha designat històricament als governadors o màximes autoritats d’un castell o d’una fortalesa. Com que la nostra associació ja va prendre el seu nom d’aquella colla de guerrers que el rei Jaume I va deixar com a guarnició en la fortificació del tossalet de la Magdalena, és plenament coherent que triàrem el títol d’Alcaid del Castell Vell per a designar a la persona que cada any elegim com a soci d’honor i màxima representació de l’associació durant els seus dotze mesos de mandat. Amb el pas dels anys, portem ja nomenats 32 Alcaids, tots ells persones que han excel·lit en un àmbit qualsevol de la vida ciutadana del nostre

Alcaids històrics, què enumerem a continuació: En Peretó de Fraga Any 1249 En Simó de Borja Any 1266 En Jaume Fivaller Any 1276 N’Arnau Calaf Any 1281 Crònica del Llibre dels Feits

Castelló actual. El conjunt resulta tan il·lustre com variat. Hi ha empresaris, músics, pintors, militars, comerciants, metges, polítics, juristes, industrials, científics, economistes, etc. etc. Constitueixen una molt digna representació de la nostra societat, de la què ens sentim legítimament orgullosos. Però més que dels Alcaids moderns, volem parlar avui dels Alcaids històrics, dels del segle XIII. ¿Què sabem d’aquells alcaids? La veritat és que quan vam fundar l’associació i vam fer servir el títol d’Alcaid, només sabíem que havien existit; un castell havia de tenir Alcaid, algú havia de manar allí. Però ja no sabíem res més. Fidels a la vocació de la Host, d’aprofundir en la coneixença i divulgació de la nostra història, vam iniciar la recerca i captura d’Alcaids en cròniques i llibres d’història de tota mena. La consulta meticulosa a les obres d’investigadors especialitzats en aquest camp, com són el jesuïta nord-americà Robert Ignatius Burns i els castellonencs mossèn Betí i Roberto Pérez de Heredia, acabà donant els seus fruits i ens ha permès identificar alguns dels

De moment, ignorem el període exacte del mandat de cadascú. Ignorem també el nom de la resta dels Alcaids i la seua quantitat, però si tenim en compte que el castell va ser conquerit el 1238 i que a inicis del segle XIV ja estava en ruïnes i abandonat, no resulta massa arriscat suposar que els actuals 32 Alcaids sumen ja majoria sobre els seus homòlegs històrics. Dit d’una altra manera: la Host ha nomenat ja més Alcaids del Castell Vell que els reis Jaume I i Pere el Gran junts i això, per a nosaltres, no deixa de ser un motiu de legítima satisfacció. De tota manera, no ens conformem amb això. La recerca i captura continuen i ara tenim al punt de mira l’Arxiu de la Corona d’Aragó per a escorcollar més textos del segle XIII i ens faria molt feliços trobar d’algun nou Alcaid. Mentre tant, continuarem elegim els nostres Alcaids, per tal d’assegurar la continuïtat de la nostra particular dinastia dels moderns Sereníssims Senyors del Castell Vell.

Host del Castell Vell

151

1 “La sang dels moros “ 07 Enric Nomdedéu Biosca

es de fa un grapat d’anys, el dia de la Romeria de les Canyes es celebra als peus del Castell Vell un homenatge a la Sang dels Moros. Si no vaig enganyat fou la Colla Pixaví que en un moment determinat decidí que calia retre homenatge als antics pobladors, foragitats per les tropes del Rei En Jaume. Des de fa també un grapat d’anys, i de la mà de la compositora Matilde Salvador, es fa un segon homenatge amb la participació dels Cantors de la Romeria, la Colla de Dolçainers i un públic creixent. Era i és un acte senzill, en el que Antoni Porcar dirigia unes breus paraules a la dotzena i mitja de presents, i cloïa l’acte la mateixa Matilde, llençant un humil pom de flors silvestres i herbes agafades al peu mateix de la muntanya. Els darrers anys que Matilde Salvador pujà a la

152

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

Sang dels moros · Magdalena 2008

Magdalena, vaig tenir l’honor d’oferir-li el meu braç com suport de la seua fràgil figura a l’hora d’accedir als murs del castell on es celebrava l’acte. Formàvem una parella tan descompensada que al nostre pas, sorneguer José Juan Sidro digué:

Enric Nomdedéu

Sang dels moros amb Matilde Salvador · Magdalena 2007

“au Matilde, que t’acompanya Tombatossals!” L’any 2007, darrer any amb Matilde entre nosaltres, en arribar al lloc de l’homenatge, ens n’adonàrem que Toni Porcar, que aquell any havia deixat de ser regidor de la ciutat, no hi era. I supose que per un mimetisme coreligionari, els ulls es giraren sobre mi, i em convidaren a continuar jo amb la tradició. Des d’aquell any faig jo el breu discurs, i Fina Irún, família i marmessora emocional, a prop del seu marit el Dr. Pradells, de les emocions de la finada, és qui llença l’humil ram.

La Magdalena · foto Enric Nomdedéu

En els darrers quatre anys l’acte ha pres una embranzida sorprenent, que fa que hui s’hi apleguen més d’un centenar mal comptat de persones. Amb tocs de la Colla Dolçainers, formació de la Guarda Rural, i malgrat que en el seu origen, res tenia d’acte oficial, hui aplega puntualment tots els membres corporació municipal que resten en aquelles hores, al “turó de la pàtria”. Fer el “sermó de la muntanya” és un emocionant privilegi que duc molt a cor, i vull agrair a l’Ajuntament que em done totes les facilitats, permetent-me continuar tributant personal memòria a Matilde Salvador i perpetuar la veu de Porcar, mestre de tantes coses.

. Publicat al diari Mediterráneo -15.03.12

153

El nostre Castell Vell... raó de la identitat del nostre poble Mari Paz Lázaro Espadas

154

es que tinc ús de raó recorde les ganes amb les quals esperava que arribara el dia de la Romeria de les Canyes... eixa il·lusió, emoció d’una xiqueta que cada tercer diumenge de Quaresma s’unia a centenars de castellonencs per a fer el recorregut des del centre de la ciutat fins a l’ermita de la Magdalena en una peregrinació multitudinària en la qual recordar els nostres orígens.

tantejaven amb les canyes a manera de perxes el terreny pantanós pel qual havien de passar.

El romiatge a l’ermita, que commemorava el trasllat de Castelló, i darrere de la qual s’amagava una bonica llegenda, amb tradició popular, que en la baixada de la muntanya a la plana va sobrevindre la nit i la tempestat. Les terres que trepitjaven els nostres avantpassats eren pantanoses i fangoses, per això van decidir lligar un cresol en l’extrem de cada gaiato, il·luminant així el camí pel qual passaven a través de les tenebres. Els xiquets portaven un pa cuit en forma de rotllo a manera de collaret, i els majors

Personalment, he d’unir sentiments a totes aquestes vivències, ja que he tingut el privilegi de ferla com a Reina de les Festes del 2010. Crec que no es pot descriure amb paraules el moment d’arribar a l’ermita, amb el volteig de campanes, els aplaudiments de la gent, l’olor de pólvora... i tot per a commemorar eixa llegenda, el trasllat dels nostres avantpassats del Castell Vell a la plana.

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

Quin castellonenc no ha fet alguna vegada en la seua vida el romiatge, o ha parat en Sant Roc de Canet per a esmorzar una truita de faves o d’alls tendres, o l’ha feta de jove sense dormir perquè calia aprofitar la nit i el dia, o ha arribat a l’ermita i ha fet cua per a tocar la campana...

En aquells anys, quan arribaves al turó de la Magdalena, a penes unes poques restes darrere

Romeria 2008

Foto de José Antonio Lázaro Romero

Romeria Magdalena 2010

de l’ermita recordaven que allí va haver-hi un castell en el seu moment. Però fa uns anys van decidir reconstruir part del que hi havia, i afortunadament, hui dia, aquesta tradicional foto en arribar al turó de la Magdalena ha canviat, ja no hi ha només una ermita, darrere de l’ermita apunta un castell. Però per a nosaltres no és només un castell, és el nostre Castell Vell, que ara és una realitat, i ja no és només aquella llegenda que ens contaven de xiquets en l’escola. És el nostre castell, d’origen islàmic entre els se-

Foto de José Antonio Lázaro Romero

gles X i XI, passant en el segle XII als almoràvits i reconquerit en 1233, i del qual en 1251 el Rei Jaume I va autoritzar als habitants a traslladar-se al pla, en el qual van habitar els nostres avantpassats, i des del qual va nàixer eixa bonica llegenda. Ara el trasllat al pla té un sentit que dóna raó a la identitat del nostre poble, de Castelló. Dóna raó a unes festes, sí, unes festes fundacionals.

155

09 Toponímia del castell vell Lluís Gimeno Betí

eixeu-me que us parle de la toponímia relacionada amb un lloc realment estimat per tots els castellonencs, que és recordat cada any en aquestes dates: El Castell Vell. Els historiadors ens en parlen, n’estudien documents, mostren les vicissituds per què va passar fins a arribar a l’actualitat, etc., però sobretot, publiquen documents antics que fan servir uns noms de lloc o topònims, alguns dels quals encara conservats en la memòria col·lectiva actual i uns altres creats de nova planta a través de molts anys d’història. Els noms de lloc que volten el Castell Vell formen part quasi tots de la partida de la Magdalena, que es troba al secà, i es relacionen amb elements naturals com ara, avencs, barrancs, camins, colls, corrals, coves, ermites, fonts, masos, pous, qua-

156

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

Foto de Miguel Blasco

dres, racons, roques, sendes, tossals, ventes, etc. Per exemple, i respecte als avencs, en coneixem dos: l’avenc de l’Algepsar i l’avenc de Raca. Dels dos noms composts de lloc esmentats, n’hi ha la part final d’un que és opaca, és a dir, que no dóna informació del significat actualment; es tracta de Raca. Probablement, es refereix a l’apel·latiu raca, que apareix en una contalla de Pascual Tirado referida a un instrument de fusta que per rotació produeix un soroll sec i repetit: “La xiqueta major rode una raca posant en son bracet tota la força dels seus huit anys ben empleats”, i posteriorment aquest soroll insistent s’ha aplicat a una persona que parla molt, segons el verb ben castellonenc racar ‘xerrar, parlar fort i seguit’, atribuïda al propietari del terreny on es troba el topònim.

el nucli ben afegit a altres noms, i en aquest cas probablement faça referència a la procedència o al lloc de naixement; també podria tractar-se de sobrenoms o malnoms i el sintagma seria Bn Salima, i estaria relacionat amb el barri o districte de Malaui del mateix nom. Les quadres són apel·latius formadors de camins al secà, amb molts topònims recollits a les cinc partides de secà. Pel que fa a la Magdalena tan sols podem mostrar-ne un: la Quadra del Colomer. La majoria de quadres es concentren a les partides de secà més pròximes al nucli urbà. La raó és que molt probablement el terme quadra té l’origen en la centuriato romana, parcel·lació geomètrica, tipus de camins creats a les zones planeres, puix que no hem d’oblidar que els romans s’assentaven en llocs plans.

Ceràmica de Guallart · Partida la Magdalena · plaça Fadrell

Un altre àmbit de creació de noms de lloc és l’apel·latiu coll ‘pas entre muntanyes; depressió notable del terreny entre dos cims’. Tots es troben a la partida de la Magdalena: el Coll de Benissalema, el Coll de la Garrofera, el Coll de la Llobera, el Coll del Mansebo i el Coll del Pataco. El primer fa referència a un nom aràbic, el segon porta un nom comú de naturalesa botànica i el tercer es refereix a un lloc on hi havia o es criaven llops. Els dos darrers porten com a complement el nom del propietari, a través de sengles sobrenoms. El segon element del primer nom de lloc ací consignat, Benissalema, forma part del grup de topònims que deriven de noms propis (antropònims), que poden formar-se a partir de qualsevol nom de persona. En aquest cas es tracta de l’antropònim àrab Salima, és a dir, l’origen és

Respecte a mas, l’origen hem d’anar a buscar-lo en un derivat del llatí medieval ma(n)sus del participi de passat de manere, que significa ‘romandre’ o ‘residir’. El ma(n)sus significava tant l’edifici central, l’explotació agrícola com una unitat de mesura de superfície. Com a antecedent, cal dir que a l’Imperi romà existia una institució semblant quan es concedia als soldats veterans ben mereixents un tros de terra als països ocupats com a sistema de pensions. Es tracta, en definitiva, de les terres donades com a recompensa destinada al poblament. Cal pensar que aquests tipus de donacions eren molt benvingudes pels romans perquè la seua economia era bàsicament agrícola. En el nostre terme municipal n’hi ha, o n’hi havia, 200 en plena vigència fins a principi del segle XX, i després va anar abandonant-se el tipus de conreu de secà, transformat en regadiu a poc a poc. A la partida de la Magdalena coneixem trenta-un masos, molts ja desapareguts o abandonats. Són: el Mas d’Alegre, el Mas de Boira, el Mas de la Boneta, el Mas de Cabrera, el Mas Causanilles, el Mas de Cuevas, el Mas de l’Espressati, el Mas Figueta, el Mas de la Font de la Salut, el Mas del Frare, el Mas del Fraret, el Mas de Garcia Petit, el Mas de Gea, el Mas de Guinot, el Mas de Mataulos, el Mas de Mirona, el Mas de Mitjavila, el Mas de Paco León, el Mas de Pagés, el Mas de Petit, el Mas del Polit,

157

el Mas de Quintana, el Mas de Rambla, el Mas del Retoret, el Mas de Ripollés, el Mas de Rodrigues, el Mas de Roig, el Mas de Rogera, el Mas de Saboner, el Mas de Tarver i el Mas dels Tres Masets. Quasibé tots són coneguts pel cognom o sobrenom del propietari; però n’hi ha dos que prenen el nom de procedència diversa: el primer,

Ribalta, tres dels quals es van crear sobre el nom o sobrenom del propietari, i l’altre referit al lloc on es crien llops. La hidronímia, és a dir, els noms de lloc creats per l’aigua, no és massa abundant al secà, i per aquesta raó tan sols recollim un nom de lloc re-

Partida de la Magdalena

de la situació on es troben: el Mas de la Font de la Salut, i el segon, d’acord amb l’estructura amb què es conforma: el Mas dels Tres Masets. L’orografia ha donat naixement als anomenats tossals, terme que adopta diversitat de significats, entre els més corrents a les nostres comarques són: a) elevació del terreny no molt alta ni de pendent molt escarpada, en una plana o aïllada d’altres muntanyes i b) muntanya o puig en general. Pel que fa a l’origen de la paraula tossal, cal partir de la paraula paleohispànica *taucia, que també ha donat descendents ibèrics, com ara portugués i gallec touça, lleonés i aragonés toza, etc. A la nostra zona, n’hi ha quatre topònims creats amb aquell apel·latiu: el Tosal de les Creus, el Tossal de la Llobera, el Tossal del Pataco i el Tossal de

158

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

ferit a l’aigua que brolla de la terra: la Font de la Salut. Els barrancs són també creadors d’hidrònims, així tenim en la zona pròxima al Castell Vell tres hidrònims formats a partir del nom comú barranc: el Barranc de l’Algepsar, el Barranc de Figueta i el Barranc de la Magdalena, que es veu com un hidrònim propi de la partida. D’altra banda, i referint-nos ara a l’origen de la paraula barranc, cal dir que hi ha posicions diverses. Alguns lingüistes afirmen que procedeix d’un mot preromà *barranca. Alguns altres diuen que és probable que la terra originària d’esta paraula siga la península Ibèrica, d’on s’estendria a França i als Alps orientals. Finalment s’afirma que barranc és derivat del preromà *barra. Els apel·latius o denominacions, racó, cova, roca

forats de les roques o penyals, amb la qual cosa la identificació del topònim amb el lloc de criança i nidificació de l’ocell és correcte. Gralla és un substantiu provinent de la forma llatina gracŭla.

Font de la Salut · 2016

i senda, formen també noms de lloc o topònims. Per al terme racó la nostra toponímia ha creat en aquesta partida pròxima al Castell Vell tres noms de lloc: el Racó de les Gralles, el Racó de Figueta i el Racó de Raca. En el primer cas, ens trobem davant un nom de lloc indicador de la zona on criava la gralla ‘ocell de la família dels còrvids, espècie Corvus monedula, que és molt semblant al corb, però no tan gran, de color violat negrós, amb el bec i els peus vermells i les ungles negres’, segons és definit pel diccionari Alcover-Moll. Els ornitòlegs afirmen que és un animal sedentari i molt abundant a les nostres terres; forma estols o bandes de centenars d’individus. Amida 33 cm i té el plomatge negre, llevat de la zona de darrere del cap, que és grisa. Fa els nius en colònies als

Finalment, exposarem els noms de lloc creats a partir de cova, roca i senda. Per a cova ‘cavitat de dimensions considerables, oberta naturalment o artificial, que s’estén sota terra’, del llatí cŏva, variant de cava, ‘buida’, cal dir que dels quatre topònims formats amb aquest nom comú en el nostre terme municipal tres es situen a la partida de la Magdalena: la Cova dels Lladres, la Cova de Mirona i la Cova de la Seda. La paraula preromana *rŏcca és l’origen de la nostra paraula roca i la d’altres llengües que provenen del llatí quotidià de la qual s’ignora l’origen exacte. A la vora del Castell Vell en coneixem tres: la Roca Blanca, la Roca del Migdia i la Roca de la Seda. La Senda de la Palla és l´únic nom de lloc format sobre la paraula senda ‘camí estret’, procedent del llatí semĭta, que en aquesta llengua ja tenia el mateix significat. La partida de la Magdalena compta actualment amb uns 114 topònims, segons un llibre publicat pel nostre ajuntament en 1993. Les persones interessades en aquestes qüestions farien bé de tractar d’aprofundir en l’estudi dels nostres noms de lloc, presents i pretèrits, sobretot perquè les designacions d’un lloc concret solen canviar a través del temps. Els noms de lloc d’una localitat, tant urbans com rurals, són -o haurien de ser- d’interés dels veïns d’aquella localitat i la seua replega és cosa de tots, pensem que els topònims són l’esquelet que aguanta la nostra existència com a poble diferenciat.

Tossals al fons

159

10 El “pes” del mocador M. Victoria Pascual Mon

a passat una lluna des de que va entrar l’hivern, ja estem més prop d’eixa desitjada lluna que marca l’inici de les nostres festes. Són unes festes que cada any venen en dates diferents, pugen i baixen pel capritx del nostre satèl·lit, com Carnestoltes, Pasqua o la Romeria del Rocío. Les llums de Nadal ja no estan, no tardaran a posar les llums de temàtica magdalenera. Encara falta, paciència, però ja comença a haver ganes de festa. La premsa va informant de les novetats, avançant espectacles, desfilades... i el cuquet es va despertant.

160

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

Romeria de les Canyes 2012

Ara bé, a tothom no li agraden aquestes festes, molt respectable. Ha d’haver gent per a tot. En canvi, jo sí que les anhelo, i molt. En primer lloc perquè eixa setmana tinc la sort de no treballar i així puc gaudir d’un grapat d’actes als que puc anar, en especial les mascletades de migdia. Sóc una apassionada de la pirotècnia. En segon lloc, compartir amb la meua família i amics aquestes festes, viure-les amb companyia és més agradable. I tal vegada siga el motiu més important, celebrar l’aniversari del meu poble i retre homenatge als meus avantpassats.

El dia ja ha arribat, és el que penso només sona el despertador i al meu pensament el meu auelito i Jorge. “Desperteu-vos, arribarem tard, no quedaran canyes” “Uelito, són les sis del matí i vivim al costat de la plaça Major”. Que prompte és, o “ja sé perquè plora la Zarzamora”, aquesta última frase la va dir Jorge, un amic meu que un any va dormir en ma casa, amb Cristina, i a les cinc i mitja a la ràdio-despertador sonava aquesta cançó. I jo li vaig contestar: “Ens quedarem sense canyes i vull veure la despertà”.

Mocador, canya i cinta

La primera mascletà és per a mi un acte emocionant. Aquesta mascletà ha anat canviant d’emplaçament, des la plaça Major, plaça de M. Agustina, avinguda de la mar, carrer Vilavella... fins l’actualitat a la plaça del Primer Molí, sempre prop d’on he viscut o d’on visc ara. Eixe dia recordo molt al meu auelo matern, perquè venia a buscar-nos per veure-la dues hores abans: “Va, prepareu-vos que arribarem tard, no tindrem lloc a primera fila!” I jo li deia: “Uelito, per favor és impossible que arribem tard, vivim a la plaça de les Aules i la mascletà és a la plaça Maria Agustina”. Era molt entusiasmat, em va transmetre aquest entusiasme, l’estima per les festes. Bé, ara visc davant del Primer Molí i quan toquen les onze, ja estic nerviosa per si arribo tard a la mascletà.

Anècdotes a banda, és el gran dia: despertà, recollir les canyes i portar-li una a ma mare, fer les rues... i posar-me el mocador. Quan va faltar mon pare, l’únic que li vaig demanar a ma mare va ser que em donarà el mocador que portava mon pare en els darrers anys (el meu auelo matern també el va portar en algunes ocasions). Aleshores quan me’l poso, penso que porto damunt meu totes aquelles persones que no poden anar perquè ja no estan entre nosaltres. És com complir una promesa, mentre tinga salut i m’acompanyen les forces aniré i tornaré a peu. Com de xicoteta el primer any que vaig anar: “Papà, jo vull anar a la Magdalena” I ell em va contestar “Aniràs a peu, el papà no et pujarà a les galligotes”. Tenia tres anys, abans no anàvem en cotxets, i ell sempre em recordava que no vaig dir que estava cansada en tot el camí, vam tornar amb autobús. Bé, alegres i contents, cap a l’ermita que anem. Després de fer-nos les fotografies típiques, mamprenem pel camí dels Molins, i al Segon Molí, abans d’arribar al ja inexistent Tercer Molí, em venen al cap imatges i vivències amb mon pare, perquè on ara es fan les paelles i es juga a boli, nosaltres teníem l’hort de tarongers. Així que arriben les primeres llàgrimes del dia. I continuem fins a esmorzar a l’alqueria dels Alegre, amics nostres i magnífics amfitrions, i una altra vegada, les segones llàgrimes per aquells amics que ja no estan entre nosaltres. I després de reposar forces amb cafè inclòs, anem arrimant-nos a l’ermita. Tornen a vindre al meu pensament més records i quan enfilem la primera rampa, tot ple de gent, les llàgrimes m’impedeixen veure el terra, fins que estem davant la

161

Castell Vell

porta de l’ermita. I amb el cap catxo, l’última rampa. Mentre la gent vol tocar la campaneta, jo amb la mirada perduda busco el brancal i el pi on els meues pares i els seus amics reposaven forces després de l’esforç de pujar. Ma mare ja no pot pujar i mon pare fa molt de temps que no està entre nosaltres, però és com si el veiés, amb el mocador que porto ara jo, allà descansant al costat de la Cort del Rei Barbut. A mesura que han anat passant els anys el paisatge i l’entorn han patit un canvi extraordinari. En aquests últims anys, han desaparegut els pins per alguna malaltia o plaga, tardarem en veure una altra vegada els nous pins crescuts, i per altra banda, l’esplendorós i reconstruït Castell Vell. He tingut l’ocasió de realitzar un parell de visites guiades i em sembla que estan fent un magnífic treball de reconstrucció i posada en valor de la nostra història, que en més d’un cas l’han girada com els ha convingut. Suposo que queda molt per fer encara, però so-

162

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

Portada del Tombatossals

el seu relat. Tampoc sé si aquesta reconstrucció del Castell Vell hauria satisfet la imatge que ell s’havia fet. Una vegada feta la pujada, eixugades les llàgrimes, satisfeta de poder haver fet la promesa de pujar a la Magdalena i recordant aquells que ja no hi són amb nosaltres, tornem, primer per dinar en l’alqueria de Pardo, i poc a poc cap a casa, fent la meua particular tornà. I quan arribo, cansada, ploro perquè em fa mal tot.

Tornà de la Magdalena 2008

bretot, el que caldria és que cada tercer diumenge de Quaresma es puga visitar, amb la vigilància adequada i, per descomptat, amb el respecte de les persones que el visiten. És una mica trist arribar-hi i trobar una tanca que impedeix el pas, no crec que aquesta siga la millor solució. I, perquè no, millorar l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. Abans anaves i hi havia quatre pedres, la Sang dels Moros, i poca cosa més. No hem sigut molt respectuosos amb les restes del Castell Vell, tant que el volem perquè allà estan els nostres orígens. De totes formes, jo sempre quan arribava m’imaginava un castell, on vivien el Rei Barbut, la seua Cort, els seus fills Tahor i Casse, i la seua filla la Infanta, quan aquesta es va casar amb el cavaller d’Aragó van decidir baixar al pla i formar un poble més gran... Imaginacions meues... Imaginacions també del meu avi patern, que des del seu Mas de Mirona, on podia veure les Illes Columbretes enfront, a la dreta la Magdalena i, amagada darrere del mas, la coveta de la Seda, allà va crear eixa magnifica obra literària: Tomba-Tossals. Sempre he tingut el dubte de si ell va tindre l’ocasió de visitar les illes, probablement no hi va anar mai, i de quina versió de la nostra història coneixia per ambientar i documentar

163

L’ermità de la Magdalena... i el Castell Vell Miguel Ángel Mulet i Taló

e tots és sabut que Jaume I l’any 1233, expulsant la població mudèjar que habitava conquereix el castell, actualment denominat Castell Vell, també conegut en l’època de Pere I com “Kastilgón”, “Castilgone ripa de mare”, “Castilion” o posteriorment denominat “Castillo de Fadrell”, “Castell Vell”, “Castillo de la Magdalena”, “Castell dels Moros” o “Castell de Sas”.

quedaria en peu algun tros de muralla a l’oest, tres torres i la seua antiga capella, dins el recinte emmurallat, dedicada ja possiblement a Santa Maria Magdalena, on arribarien les processons de penitència i rogatives des de la població. Tenint la primera referència escrita d’aquestes rogatives en 1375 coincidint amb l’arribada de la pesta negra a Castelló.

Seria Ximen Pérez d’Arenós el que en 1251 utilitzant el Decret de Trasllat concedit per Jaume I a la ciutat de Lleida, permetria que la població restant es traslladés a una gran alqueria, presumiblement la de Benarabe on es va iniciar el desenvolupament de l’actual Castelló de la Plana.

Ja al segle XV, concretament en 1451 un frare del monestir de “Santes Creus”, conegut popularment pels castellonencs com “el frare barbut”, inicia la construcció de l’actual ermita de la Magdalena, ell va ser el primer ermità.

D’aquell Castell musulmà cristianitzat, tan sols

164

Magdalena i castell segle XXI

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

L’antic oppidum dels ibers va ser transformat en castell pels musulmans amb tres recintes per-

Jaume Alquecer; Bertomeu Guardiola, cirurgià; Joan Cocorella, frare; i Bernat Esteller de Càlig. El primer coincideix en el temps amb el “frare barbut” fins i tot amb un administrador de l’ermita anomenat Gabriel Egual, el que ens fa veure la importància de l’espai per a la ciutat i els seus pobladors. Cal recordar també la insistència de l’Ajuntament davant bisbes i l’abat de Santes Creus perquè el frare cistercenc tornés a la ciutat a finalitzar l’obra que ell mateix inicià. El cirurgià Guardiola ja passada la meitat del segle (1472), a més d’atendre els aspectes religiosos com sagristà s’ocupava del manteniment de la mateixa obra de fàbrica com a obrer. Uns anys després, el frare Joan Cocorella, a més de tenir cura dels aspectes religiosos també va construir un estable per atendre els penitents que a l’ermita arribaven, la qual cosa ens indica la important activitat que allà s’exercia. Sant Bernat Gloriós · Matilde Salvador 1990

fectament definits, el més reduït és l’alcassaba, que es troba just a la cresta de la muntanya, el recinte següent és l’albacar dins el qual, encara que tangent al mur sud, trobem un gran aljub i per últim el tercer recinte o poblat. És opinió d’alguns historiadors que aquest aljub era el més gran, atés que proveïa al nombre més gran de persones que eren les ubicades al poblat. Suposem que a més de per les seues dimensions el fet d’estar al costat d’una de les torres va fer que el seu mur principal es mantingués en millor estat, permetent així a més d’adjuntar la torre com a habitatge, donar suport a la càrrega de l’hostatgeria i el porxo sobre el dit mur principal. Així doncs la història de la devoció a Santa Maria Magdalena el seu ermitori i els seus ermitans, està directament relacionada amb la del Castell Vell. I comença una llarga història d’ermitans, sempre vinculats a l’Ajuntament i amb tota mena de condició, característiques pròpies i funcions afegides. El segle XV en el qual hem ubicat al nostre primer ermità i l’actual Ermita de la Magdalena, té documentats cinc ermitans: “el frare barbut”;

I Bernat Esteller vingut des de la població de Càlig és comissionat per recol·lectar almoina pels pobles de l’entorn. La qual cosa ens indica també el predicament que tenia el lloc no només a Castelló ciutat sinó en tota la comarca. Al segle XVI trobem documentats dos ermitans: Jaume Atzuara, nomenat ermità el 1510 per la corporació municipal de l’època. Com anècdota significativa trobem una anotació de 1538 en els documents municipals que ens explica com un metge de les Coves, demana permís per fer vida de penitència a l’ermita de la Magdalena, al costat del seu ermità, i a qui l’ajuntament li concedeix una habitació a l’habitança. Aquesta anotació confirma l’existència d’un ermità, instal·lat al petit cenobi i d’un habitatge, “amb totes les de la llei”, ja que se li assigna al metge de les Coves una habitació d’aquest, el que volia dir que en tenia de més. Ja a punt de finalitzar el segle, en 1590 l’ermita incrementava la seua activitat com ho manifesta l’execució d’importants obres de reforma i ampliació i reedificació de les cavallerisses per al servei dels pelegrins, el que també ens permet deduir encara que no tinguem el seu nom l’existència

165

d’un ermità permanent. Les albors del segle XVII mantenen la intensa activitat com podem deduir de les fonts històriques que ens parlen de l’ermità Pascual Cebrià que construeix un aljub per donar servei a romers i penitents, i pocs anys després sabem pel seguiment dels acords municipals de la construcció d’una nova cuina

en què hi ha un pati a manera de vestíbul, pel qual es passa a una sala que precedeix a la cuina; per l’altre costat hi ha una sala que té tres balcons exteriors i un interior obert al temple. “ Hem de fer notar que en el document no es parla ni de l’habitatge ni de l’estable, tot i que simplement amb visitar el conjunt, els trobem.

Ens trobem aquí davant d’un nou buit documental, ja que fins a la meitat del XVIII no tornem a tenir notícies de l’ermita. Aquesta va haver de patir una important caiguda en la seua activitat, el que demostra que en 1745 es trobés en estat de pràctica ruïna tenint l’Ajuntament de suspendre temporalment la Romeria des de la ciutat. Però l’afecte i la devoció seguien arrelats al poble castellonenc, exigint als seus representants la seua recuperació. Així doncs, s’inicia una etapa d’obres en tot el conjunt i just a meitat del dit segle, exactament en 1749 un cop reconstruïda, es recupera la Romeria anual, ara bé, i això és important, a més de per donar gràcies a la Santa titular, en commemoració de la fundació de Castelló de la Plana.

Ermita de la Magdalena · M. Ángel Mulet

Finalment i una dècada després, en 1758 el mestre d’obres Vicent Pellicer li va donar la configuració actual d’ermita, hostatgeria i habitatge de l’ermità a la torre adossada. I diu la crònica: “A l’exterior presenta un pòrtic d’entrada amb un arc rebaixat. En el qual es troba la portada d’accés, es tracta d’un arc de mig punt amb dovelles regulars. Des del pòrtic s’accedeix a l’hostatgeria

166

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

La Magdalena segle XIX

Serà aquest, un indicador de què llavors, seguia l’ermitori sense ermità que visqués allà, el que havia portat a la seua total ruïna en els últims anys? L’única referència a l’ermità al segle XIX, que ha trobat el que subscriu, és el sou d’aquest dins dels comptes del personal a l’ajuntament, que era de 3 pessetes, el que presumiblement ens indica de la seua existència. Per tenir una referència comparativa, el sou de l’escrivà de l’ajuntament era de 140 pessetes, cadascun dels dos agutzils 65, el mestre de primeres lletres 30, el dolçainer 12, o el sequier de la séquia Major 5 pessetes. El segle XX té un sol cognom com ermità, Fortanet.L’any 1901 és nomenat ermità de la Magdalena, Vicente Fortanet Moliner, al qual segueix el seu fill Vicente Fortanet Balaguer, del que hereta el càrrec, sent ratificat com a ermità honorífic (és a dir, sense sou, ni compensació econòmica), el seu fill Vicent Fortanet Blasco. Aquest últim manifesta per escrit, just cent anys després, el 2001 la seua voluntat de cessar en el càrrec i de no transmetre-ho als seus successors. La família Fortanet tenia com a funció la d’ocupar-se tant de l’estat de conservació de l’immoble, com de l’assistència a les celebracions religioses

d’aquest, va ser declarat monument històric l’any 1996, segons anotació al Ministeri de Cultura R-I51-0.009.255 de data 15/11/1996.

Reconstrucció del Castell Vell

que es desenvolupen a l’ermita de Santa Maria Magdalena. Encara que sense habitar permanentment en el seu habitatge, que, per cert, sí que van mantenir, el que ens fa pensar que era utilitzat ocasionalment.

El 1998 s’encarrega al mateix equip d’arquitectes que havien desenvolupat els “estudis previs” un primer projecte de “Restauració del conjunt monumental de l’ermita de la Magdalena de Castelló”. Un any després finalitzen les obres de rehabilitació del conjunt de l’ermita, eliminació d’humitats, recuperació del sòl i pintura medievals a la capella, així com col·locació de dos murals ceràmics en els dos altars un de la Santa titular i un altre de Sant Bernat, canvi de tota la fusteria del conjunt, canvi del sostre i pis de l’hostatgeria, construcció de “paeller” i dos lavabos al pati, al costat de l’adequació i d’un lavabo a l’habitatge.

Libro de casos notables de la ermita de la Magdalena

S’inicia en aquesta última època la recuperació del castell i de la pròpia ermita A instàncies del llavors alcalde Daniel Gozalbo, es va encarregar l’any 1990 a l’equip dels arquitectes Francisco Grande i J. Ignacio Gil-Mascarell, a l’arqueòleg Ferran Arasa Gil i al topògraf Miguel Masip, el primer estudi per saber l’estat del Castell Vell i el seu entorn: “Estudis previs sobre la situació actual del Castell Vell i ermita de la Magdalena. Castelló”. Sent ja alcalde José Luis Gimeno, des de l’any 1992, es van desenvolupar diferents treballs per l’ajuntament per a la restauració de l’ermita, porxo, hostatgeria, pati i habitatge de l’ermità. El Castell Vell i l’ermitori, que forma part

En el mateix any 2001 després de la renúncia de la família Fortanet al càrrec d’ermità, l’Ajuntament nomena, a proposta dels Cavallers de la Conquesta, ermità honorífic, al cavaller Miguel Ángel Mulet i Taló. “... Per la demostrada gran dedicació i respecte per a la recuperació i conservació de les nostres ermites de la família Mulet...”. Estava clara la voluntat de recuperació del Castell Vell i l’entorn per part de José Luis Gimeno i el seu equip de govern, a la qual s’afegia el compromís de preservació del nostre patrimoni heretat del seu pare, del nou ermità, al mateix temps regidor de cultura, però l’alcalde també sabia que la recuperació s’havia de desenvolupar d’una manera adequada i ordenada, de manera

167

3a FASE: • Tractament de visitabilitat al recinte estenent als àmbits perimetrals de la segona fase. • Dotacions auxiliars. • Noves excavacions a la torre nord del tercer recinte, accés i mur annex. Miguel Ángel Mulet acompanyat per Julio González

que es va sol·licitar de la Conselleria de Cultura l’elaboració del Pla Director, sent encarregat per aquesta, el desembre del 2003, el “Pla director del Castell Vell i ermita de la Magdalena de Castelló de la Plana”. Aprovant el 2005, la Generalitat Valenciana, el Pla Director per a la seua definitiva recuperació. Aquest Pla Director que estava previst es desenvolupés al llarg de gairebé una dècada i amb una inversió superior als dos milions i mig d’euros, per qüestions de tipus econòmic i arqueològic, s’ha prolongat en el temps i subdividit en diverses fases més. En origen es va estructurar en tres fases amb els següents objectius: 1a FASE: • Obres de consolidació d’estructures muràries ja excavades i les de nova excavació. • Consolidació i restauració de la muralla i torres nord-oest i nord del primer i segon recinte. • Inici dels treballs d’excavació i consolidació en muralles sud i oest. 2a FASE:

A partir d’aquest moment s’encarreguen i executen els següents projectes: • Maig de 2005: “Obres d’emergència de consolidació del llenç nord del primer recinte del Castell Vell de Castelló”. • Maig de 2007: “Consolidació de la torre nord del tercer recinte i llenços annexos del Castell Vell de Castelló”. • Maig de 2009: “4a Fase, tancament del primer recinte, consolidació de llenços i torres oest i sud del Castell Vell de Castelló”. Per últim el desembre del 2010 s’encarrega la “5a Fase Castell Vell: consolidació de la muralla sud del segon recinte i muralla oest del tercer recinte de Castell Vell”. No obstant això, malgrat estar projectada i aprovada aquesta nova fase de restauració, la crisi econòmica que sumia al país va impedir la seua contractació, seria l’any 2016 a instàncies de l’alcaldessa Amparo Marco i donat el sanejat dels comptes municipals, es contracten, i un any després es finalitzen les últimes obres projectades, en aquest cas per l’arquitecte Jaime Prior, amb càrrec a l’ajuntament. Cal assenyalar que tots els anteriors projectes i la seua execució havien estat finançats per la Ge-

• Promoció de la zona restaurada en la fase primera per a fer-la susceptible de ser visitada. • Posada en valor de l’ermitori. • Consolidació muralla sud del primer recinte del castell. • Inici dels treballs de confecció de material de difusió i informació documental per al públic.

168

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

El molt honorable president i exalcalde Alberto Fabra signant el llibre de l’ermita

Desnonament de l’ermità M. A. Mulet · Foto vivecastellon

neralitat Valenciana com a conseqüència de la reivindicació permanent dels alcaldes José Luis Gimeno i Alberto Fabra, traslladada a València i gestionada pel Regidor de Cultura. A hores d’ara queda pendent l’última fase, que emprendrà l’excavació i consolidació dels últims trams de la muralla sud i oest així com del poblat o raval de l’entorn. Un any abans de l’execució de l’última fase, que també va incorporar el Centre d’Interpretació, i després de quinze anys de gestió com a ermità, per acord de la Junta de Govern Municipal el 9

de març del 2017, es va cessar a Miguel Ángel Mulet i Taló, per la seua condició política (lliberal i afiliat al Partit Popular), tot i el reconeixement públic per part de l’Alcaldessa i del Regidor d’Ermites, del bon treball desenvolupat en les seues funcions com Ermità de la Magdalena. El mateix dia es nomena Ermità Honorífic per a l’any 2017 a la “Gestora de Gaiates”. Actualment ostenta aquest càrrec la “Federació Colles de Castelló”. A Castelló de la Plana, gener de 2019

169

Protocol de l’ermità de la Magdalena Miguel Ángel Mulet i Taló

rograma de la jornada i la seua preparació, per al dia de la Romeria de les Canyes..

SETMANES ANTERIORS L’ermità sol·licita del regidor d’Ermites: Repassar i envernissar la barana del camí d’accés i la fusteria exterior de l’ermita per part de les brigades municipals. • Repassar tota la muntanya per part de l’Empresa de Jardineria. • Contractar megafonia per l’ermita i exterior per la regidoria d’ermites. • Contractar refresc i aperitiu per a Reina, Reina infantil, dames de la ciutat i Madrines per la Junta de Festes. • Contractar la logística i el menjar per a la comitiva oficial per la Junta de Festes. • Logística: Envelat; taules i cadires; estovalles de paper i tovallons; plats, gots i coberts d’un sol ús. • Dinar: Aperitiu de carn freda; amanida; paella, taronges, vi i “llimonà”, aigua, cerveses i refrescos; café i brandy. SETMANA ANTERIOR L’ermità recorda al regidor d’Ermites que: • S’encarreguen ornaments florals per a l’altar de l’Ermita. • S’omple el dipòsit d’aigua i es comprova la bomba. • Es repassa la instal·lació elèctrica. • Es repassen els banys. • Es neteja tota l’ermita i es doten de paper higiènic dels banys. • Es repassa la pintura exterior i el camí d’accés per a la romeria. • L´ermità informa al Regidor d´Ermites de l’estat final.

170

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

Dibuix de La Magdalena de Núria Lluch

DISSABTE PREGÓ Una furgoneta de brigades amb l’ermità recull al “Preste” de la Romeria (Josep Miquel Francesc i Camus) a Lledó i es traslladen tots els estris per a la Celebració Eucarística de diumenge a l’ermita. Brigades municipals i Policia Local mantenen un servei de vigilància i control fins al dia següent. DIUMENGE DE LA ROMERIA 8h 00’ L’ermità amb les brigades municipals comproven l’adequat estat de tot el conjunt i s’obre l’ermita. 8h 15’ L’empresa contractada, munta la megafonia a l’interior i exterior de l’ermita. 8h 15’ Les brigades municipals munten l’envelat, taules i cadires per a la zona del menjar de la comitiva oficial.

Ruta de les ermites en vespa clàssica 2015 · M. Ángel Mulet

11h 00’ L’empresa contractada prepara aperitiu i refresc a l’hostatgeria. 12h 30’ (aprox.) Des de l’esplanada (al costat de la paella monumental) Protocol de l’Ajuntament i Junta de Festes, reordena la comitiva per pujar a l’Ermita. En arribar a l’Ermita, les brigades municipals, recullen les canyes de la comitiva oficial. 13h 00’ (aprox.) Inici de l’Eucaristia en l’Ermitori de la Magdalena. Oficia el Sr. Bisbe i assisteixen, Reina de les Festes i Reina Infantil, Alcaldessa, President de la Generalitat (si puja), regidors de Festes i de Ermites, President Junta de Festes, i romers. ALTAR JUNTA DE FESTES REINES ALTRES AUTORITATS PRESIDENT JUNTA DE FESTES REGIDOR/A DE FESTES ALCALDESSA PRESIDENT GENERALITAT REGIDOR D’ERMITES BISBE I CLERGAT

Santa Maria Magdalena

171

Sr. bisbe prenent un refrigeri a l’habitatge l’ermità

El molt honorable president de la Generalitar a la vivenda de l’ermità

L’ermità junt a Matilde Salvador i el regidor d’Ermites, Miquel Soler

Eixida de la Tornà

L’ermità i el cap de protocol de l’Ajuntament estaran pendents de tota la cerimònia per ubicar a la gent, mantenir el respecte a la Celebració Eucarística i atendre qualsevol necessitat. Les Corts de les Reines, Madrines, Presidents de Gaiates, membres de la Junta de Festes, regidors, resta d’autoritats i resta de comitiva oficial, pugen a l’hospedería, i es refresquen. Quan ho indique la Junta de Festes es retira aquest grup, per agafar els autobusos. Finalitzada la missa, Reines, Bisbe i autoritats es refresquen a la vivienda de l’ermità i posteriorment se’n van per agafar els cotxes oficials. L’Alcaldessa, regidor/a de Festes, el de Ermites i aquells regidors que desitgen participar en la Tornà, queden com a màximes autoritats. Finalitzada la missa es serveix la paella a la Comitiva Oficial a l’envelat; Colla dolçainers i família; Colla cantors i família; Alcaldessa i Regidors; Guàrdies de camp; Junta de Festes; escolanets; clero. (Les brigades, la policia local, el responsable de

172

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

megafonia i l’ermità mengen a l’hostatgeria). 15h30’ (aprox.) La Junta de Festes organitza la comitiva per a l’homenatge a la sang dels moros”. Prèviament algun membre de les brigades municipals haurà d’obrir la tanca de seguretat. Conformen la comitiva: heralds, guàrdies de camp, colla dolçainers, colla de cantors i succesors de Matilde Salvador, alcaldessa i regidors, Junta de Festes, romers. A instàncies de l’alcaldessa, el regidor/a de festes diu unes paraules i a continuació els successors de Matilde Salvador llancen un ram de “matisa”, mentre la Colla de Dolçainers de Castelló toca la Marxa de la Ciutat, finalitzada la qual els guàrdies de camp disparen una salva d’ordenança. 16h00’ La Junta de Festes organitza la comitiva i s’inicia la “Tornà” amb el primer rés, a l’esplanada de l’ermita, en memòria de tots els habitants de la història de la Plana. Les brigades municipals i l’ermità romandran a l’ermita fins a la tarda, tancant la mateixa en finalitzar la jornada.

La quarta porta del Castell Vell Rosa MiróPons

ot va començar una setmana abans de la Romeria de les Canyes. Faltaven cinc dies per al canvi d’estació i el bon oratge convidava a fer un esmorzarot a la muntanya. No hi havia cosa que li agradara més a Gotlana que organitzar una passejada de bicicleta i cistella; cistell que omplia de llonganisses, botifarres i xoriços secs, cebes tendres, gambetes salades, allioli i olives trencades de la parada

de l’Olivera del Mercat Central, pebrera verda torrada, sardines de bota fregides, una fogassa de la fleca de Les Cantonetes, la bota de vi de casa Nyoles, una penca d’abadejo salat o uns capellanets, un encisam tendret i una truita de faves de la marjal. Les bicicletes a punt. El menjar enllestit. Les ganes de sol i d’aromes de primavera també. Tot

173

tòries penjades amb unes espelmes que semblaven dansar al ritme de la música que les caramelles, cornamuses, violes i címbals escampaven per la càlida nit de la incipient primavera.

Captivadora porta del Castell Vell

estava preparat excepte Jaume a qui li agradava dormir de dia i viure la nit. Total, que entre unes coses i altres es va fer l’hora de dinar quan van arribar als peus del tossalet de la Magdalena. Només baixar de les bicicletes van escoltar uns trons enmig de la blavor d’un cel que convidava a cantar a les cigales.

Pares, mares, iaios, iaies, xiquets i xiquetes s’apressaven a pujar pels carrers per arribar els primers a l’albacar i pillar el millor lloc i la millor vista. D’un moment a altre les hosts del Rei En Jaume I apareixerien per la porta de la segona muralla que donava entrada al recinte (jussà o albacar, digueu-li com més us agrade) guarnit per a la gran festa. La celebració era triple. Per una part el governador del Castell Vell prometia la seua filla Sansa Musa a Guillem Sanchis, l’hereu de la Torre del Pla del Moro, a la partida de Benadressa, una de les poques torres d’alqueria fortificada conegudes al districte. Per altra part, i per qüestions de defensa, a partir d’aquella nit, una part de les hosts del

Després de la tronada es va fer de nit sobtadament. Jaume i Gotlana es van agafar de la mà i van alçar la mirada cap unes torxes enormes que resplendien enceses a costat i costat de la porta d’una torre gegantina que donava entrada a un recinte emmurallat d’una extensió tal que es perdia enmig de la nit. Al moment, atrets com les sardines pels fanals, sense pensar-ho molt van caminar uns minuts a les fosques fins que van entrar al raval del Castell Vell per la captivadora porta. A dins, de tanta llum com provocaven les tees enceses distribuïdes per tot arreu, semblava que fora de dia. Es veia tot tan clar... Es van fixar en tres fileres de cases construïdes amb materials modests i de poca qualitat sobre bancals aprofitant el cara-sol en forma de mitja lluna. Per la part baixa dels vessants est i sud hi hauria en total una cinquantena de casetes familiars que, malgrat que la modèstia dels materials, totes tenien un xicotet hort i pati interior. Cada brancal formava com un carrer adaptat a les corbes de nivell. En cada carrer el veïnatge havia guarnit les façanes amb els cobertors més nous i acolorits que tenia. També havia disposat en cada porta de cada llar palma-

174

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

Dansar al ritme de la música · Detail of a miniature of musicians in the Psalte

Rei En Jaume I s’establirien a l’alcassaba o sobirà, la part més elevada del Castell Vell, tocant a la casa andalusí del governador, la qual cosa honraria molt als habitants. I l’última i quasi la més important: la baixada del tossalet al pla fruit de la concessió del privilegi del trasllat de la població al verger de la plana fèrtil i verda. D’ací a poc temps viurien a baix, a la gran extensió d’horta, de conreus i d’aiguamolls i cadascuna de les famílies tindria la seua casa i el seu hortet també.

El Castell Vell · foto de Rosa Miró

Estava clar que els festejos oferien un espectacle inusual, ple de detalls per part del governador Peretó de Musa. La gent estava contenta. S’havia mudat per a l’ocasió amb el millor de la caixeta. Una vegada passada la desfilada de les hosts del Rei Jaume I, es va començar a repartir per les taules disposades al bell mig del jussà (on hi havia cabuda per a tothom: guarda, soldats, convidats de les alqueries, veïns i els nostres amics Jaume i Gotlana, que gaudien de l’espectable amb tots els sentits) vi i cervesa calenta, pa i penques de corder torrat que es feia a poc a poc en unes fogueres col·locades en la part més al nord de l’albacar, quasi tocant la muralla interna de l’Alcassaba. Els estendards il·luminats pel foc de les torxes dansaven la lluïssor de les sedes. Els timbals anunciàvem alguna cosa. De sobte es va fer el silenci i amb un fons musical de flautes, lires mendicorum, salteris, cítares i violes de mà van començar a desfilar goliards, bards, poetes, joglars, equilibristes, saltimbanquis i ballarines vingudes i vinguts per a les festes. A continuació dels aplaudiments es va donar pas a una de les millors veus mai escoltada per la contornada que va llegir un document datat a Lleida feia uns quants mesos, exactament el 8 de setembre de l’any del Senyor de 1251 i que

deia així: Privilegi del Trasllat Sapien tots que Nós, Jaume, per la gracia de Déu Rei d’Aragó, de les Mallorques i de València, Compte de Barcelona i d’Urgell i Senyor de Montpeller, per Nós i els nostres, Donem llicencia i íntegra potestat a vós, dilecte nostre, en Ximén Pérez d’Arenós, lloctinent nostre al Regne de Valencia, perque pugueu canviar la vila de Castelló de Borriana a qualsevol lloc que us parega dins del terme del mateix castell de Castelló. Concedint que tots els pobladors que en la dita vila habitaren o en ella tingueren cases i horts, els tinguen, ells mateixos i els successors, perpetuament, francs i lliures, sense cap cens, tribut, ÚS, servici i qualsevol altra exacció, la qual a nosaltres o als nostres o a d’altres persones, per les mateixes cases i horts, no mai estiguen obligats a pagar. Donada a Lleida, VI idus de setembre, any del Senyor de 1251. A poc a poc es va anar fent de dia i els colors violeta de l’albada es van confondre amb les ressaques que al costat de les bicicletes dormien Gotlana i Jaume, més a gust...

Panoràmica Castell Vell

175

La Romeria, la sang dels moros i la Tornà Quique Pérez i Serrano

ada any quan arriba el tercer diumenge de Quaresma i comencem la despertà, amb dianes a la plaça Major, a la porta de l’Ajuntament, la recollida de les canyes al Mercat, la salutació a diferents persones i amics que a lo millor ens veiem d’any en any, però ens veiem “al puesto”, la barreja, la figa albardada, tot són ingredients previs i tradicionals del que serà el dia gran. Quan encetem el camí de la Romeria, ens venen al pensament records, vivències i sentiments viscuts durant anys i anys anant a la Magdalena. Algunes vegades, les primeres, amb els pares, després amb els amics i amigues, més tard amb els nostres xiquets ensenyant-los els costums i les tradicions, i després amb els companys de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló tocant i fent festa, tant a l’anada com a la tornada.

176

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

Tornà de la Romeria 2007

Després de fer el típic esmorzar a Sant Roc de Canet i recuperar forces per a la resta del camí, i ja acostant-te a la Magdalena, podíem vore l’ermita i unes xicotetes runes que es veien darrere. Allí compta la història que hi vivien els antics pobladors del Castelló actual i que en un moment determinat van decidir canviar el seu emplaçament i traslladar-se a l’actual lloc on s’ubica Castelló. Aquell Castell Vell era la seua llar, al cim de la muntanyeta, per a poder defensar-se millor dels possibles atacs. Al voltant de l’any 1982, una colla d’amics de la Colla Pixaví, recolzats pel aleshores alcalde de Castelló, Daniel Gozalbo, per Toni Porcar, també per Matilde Salvador, i algun que altre amic

Tornà de la Romeria 2008

més, van començar a fer la Tornà de la Romeria a peu, d’una manera més o menys ordenada i seriosa, arribant a Castelló ja de nit, i fent l’entrada a la ciutat pel Forn del pla, amb els gaiatos i els fanalets encesos. Sens dubte era el començament d’una època en la qual cada vegada més, la Tornà s’ha convertit en un acte multitudinari, molt atractiu, molt tranquil i perquè no dir-ho, molt sentit i emotiu per a tota la gent que hi participa.

dalena i poc més, ara l’hagen de pintar diferent, ja que ara en canvi ja es comencen a vore el que seran eixes renovades muralles i ens haurem d’anar acostumant a vore eixe nou entorn.

Realment el desplaçament de la gent des de la Magdalena fins a Castelló, se sembla més al trasllat que fa gairebé 800 anys, van fer els antics habitants del Castell Vell, que no a la Romeria d’anada, ja que suposem que allò que es commemora, és que van baixar cap a Castelló per a quedar-se definitivament i no per a tornar a pujar al Castell Vell.

El camí ha estat dur, però finalment ja hem arribat. L’arribada és especialment espectacular i acollidora per a aquells que anem tocant la dolçaina i el tabalet, i som rebuts al peu de la muntanyeta per molta gent que també ha fet el camí a peu i espera l’arribada de la comitiva oficial. La pujada fins a l’ermita pel costerut caminet es fa difícil per la quantitat de gent que l’ompli, però ja hi som. La satisfacció s’apodera dels nostres sentiments, hem complit amb la tradició. Feina feta. Ara toca descansar, beure un poquet, dinar i comentar la jornada amb els companys de Romeria.

Un Castell Vell que cada vegada està més arregladet, on s’estan fent obres per a recuperar un poc el seu antic aspecte i que obligarà a tots aquells que quan miraven cap a l’ermita, la pintaven o la fotografiaven, i només veien la Mag-

Com sempre, una miqueta abans de començar la Tornà de la Romeria, té lloc un acte que tot i ser prou desconegut i poc freqüentat, ja que molta gent ja ha baixat, i per les dificultats del terreny (per a la majoria de la gent), té una importància

177

Sang dels Moros 2008

Sang dels Moros 2007

Sang dels Moros Magdalena 2004

La Marxa de la Ciutat · Matilde Salvador

i un significat molt notable. És un acte que es celebra dalt de la muntanyeta, on estava el Castell Vell. Acte commemoratiu que va tindre els seus inicis aproximadament en la mateixa època i per iniciativa de les mateixes persones que la tornà i que d’una manera gairebé anecdòtica i divertida, van suggerir que segurament quan els primitius habitants del Castell Vell, els àrabs que ocupaven aquelles terres, van ser expulsats del castell, i que figuradament van ser llançats per una de les seues muralles, van caure baix colpejant-se contra les pedres, tacant les roques amb la sang vessada. Com que allí darrere del Castell Vell hi han unes pedres de color rosat, sembla que fos allà on teòricament caigueren i per això a eixe acte se l’ha anomenat “visitar la sang dels moros” en clara al·lusió als fets que segurament degueren passar en aquelles batalles que lliuraven els conqueridors contra la gent que habitava el Castell Vell. En eixe acte es fa un record als avantpassats que

178

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

hi van viure, tant als que van ser expulsats, com als que van poblar després aquelles terres i que després van decidir traslladar-se a la Plana cercant una nova i millor vida, per a construir l’actual Castelló. Els conqueridors ens van portar la llengua, la seua cultura, i moltes coses més, però també ens van quedar influències de les cultures anteriors que vivien a les nostres terres i que també ens han enriquit amb el pas del temps. Cada any després de les paraules d’algun dels regidors de l’Ajuntament assistents a l’acte i d’eixe sentit homenatge, record a totes aquelles persones que es van deixar la vida lluitant, uns per defensar lo seu i d’altres per conquerir noves possessions, amb la presència dels Guàrdies Rurals, curiosos i gent interessada per l’acte, es llança un xicotet ram de floretes collides a la mateixa Magdalena, s’interpreta amb dolçaina i tabal per part de la Colla de Dolçainers i Tabaleters

Tornà de la Romeria 2008

Una vegada acabat l’acte de “la sang dels moros” i després dels càntics i oracions pertinents a la porta de l’ermita recordant els nostres avantpassats que van fer possible Castelló i tot allò que ens envolta, ens disposem a començar el camí de tornada cap a la Plana.

Quique Pérez en acció

de Castelló, la Marxa de la Ciutat de Matilde Salvador, per a donar-li més solemnitat a l’acte. Acte que recorda i posa de manifest també la solidaritat i el caràcter obert i acollidor de la gent de Castelló en vers a totes aquelles persones vingudes d’altres llocs de l’Estat o d’altres països a conviure entre nosaltres en pau i harmonia, i a construir i fer créixer el nostre Castelló.

Ha estat un dia magnífic, hem matinat, ens hem cansat en la pujada, ens cansarem més encara en allò que ens queda per recórrer, tocarem més la dolçaina i el tabalet, però arribarem a Castelló amb la sensació i la satisfacció d’haver recordat i homenatjat com cal als que ens van precedir, d’haver fet la nostra xicoteta aportació per a contribuir al manteniment de les tradicions i seguir “fent poble”, sí, sí, el poble de Castelló. VÍTOL

179

Fa molts anys... Mari Carmen Aldás Oliver

Pintant a l’estudi · Foto Keco

a molts anys que estic vinculada a les festes de la Magdalena...

Des de ben menuda, al costat de ma mare i germans, eixia a la Cavalcada del Pregó. Primer en carrosses engalanades, tirant milers de caramels... després, a l’anar creixent, quan ja caminàvem, portant les cistelles de flors, que després ofrenem a la nostra patrona, a la Mare de Déu del Lledó. De ben segur que ella, cada any, les espera amb molt d’amor i alegria. La nostra mare ens vestia de ben menuts a la meua germana Eloisa i a mi de castellonera, i al meu germà, Cristóbal, Coto. La nostra mare també es vestia de castellonera.

180

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

Recorde que a casa nostra, al carrer d’Enmig número 5, els nostres pares Cristóbal i Eloisa, tenien un establiment de joguets i electricitat, anomenat “Casa Aldás”, enfront de la farmàcia de Gregorio Rebullida (des de 1982 actual farmàcia de Jaume A. Beltran) i al costat d’aquesta, la geladeria “Capri”, el seu propietari era italià, es deia Nini. Amb el gelater ens unia una gran amistat donat que tenia tres filles de la nostra edat i això va fer que jugàrem diàriament a casa seua o en la nostra. Els aparadors de la tenda de “Casa Aldás”, eren els dos costats, just on en l’actualitat, reformats, el de la tenda de Tejidos Julián López. Recorde, com cada any, per festes, eixos aparadors els decorava mon pare amb motius de la Magdalena.

Romeria de la Magdalena anys 40

manera, ja que en eixa època, ningú podia sospitar que les excavacions, la història i la vista de l’ermitori de la Magdalena, anaven a canviar tant... Abans solitària en eixe pujolet, plena de vegetació... La veritat que és impactant eixa nova visió de l’ermita.

M. Carmen Aldás amb sa mare i germans

Aparador Casa Aldás carrer d’Enmig 5

Encara conserve la nina vestida de castellonera (una cayetana), a més un castellonero, la Magdalena, motius de la festa i de Castelló, com podreu veure en la foto de l’article. Aquestes fotos les guardem amb nostàlgia, la meua germana Eloisa, com a bona fotògrafa ha trobat moltes fotos antigues nostres vestides de castelloneres i fins i tot amb ma mare. També una on està el meu germà Coto, amb un puro a la boca. Quins records. Ara, amb el Castell Vell, haguera estat d’altra

Els meus avantpassats baixaren de l’Alcora. El meu besavi, Cristóbal Aicart Moya, va ser gestor de la Real y Muy Noble Fábrica del Conde de Aranda, president provincial dels Lliberals de Castelló i fou president de la Diputació Provincial de Castelló entre 1910 i 1912, fins i tot, governador interí. La meua iaia María Aicart es va casar a l’Alcora amb Tomàs Aldás Conesa, músic i pianista, prestigiós catedràtic del Conservatori. A Tomás Aldás li tocà viure la darrera etapa de la Muy Noble. Així doncs, el nostre pare va ser Cristóbal Aldás Aicart. La nostra mare, Eloisa, era filla de militars. Al meu avi, Jesús Oliver París, Coronel d’Infanteria, el destinaren a Castelló i així fou com es van conéixer, tots dos treballaren en Fiscalia de Taxes... s’enamoraren, es casaren i tingueren tres fills. Els nostres pares ens educaren a estimar i participar en les Festes de la Magdalena, sols cal apreciar les fotos dels meus pares amb amics a l’ermita de la Magdalena, a més, com ja he dit abans, nosaltres vestits amb la vestimenta típica de Castelló. Més endavant, les dues germanes, hem seguit molt unides a la festa. La filla d’Eloisa, fou Dama i Madrina de la seua gaiata, i més tard Dama de la Ciutat. A més, Eloisa estava casada amb

181

Mari Carmen i Eloisa Aldás

M. Carmen Aldás amb els seus fills Juan i Fernando

un fill del qui fou director de Periódico Mediterráneo, Fernando Nos, família molt vinculada a Castelló i les seuses festes, com se sol dir, “castelloneros de soca”. Tantmateix el meu marit de la família Peris Traver, molt vinculat a la nostra ciutat. Jo també vaig eixir amb els meus fills majors Juan i Fernando (Carlos encara no havia nascut) vestits de castelloneros. Des de fa molts anys, en la meua etapa d’artista, vaig col·laborar dissenyant portades de llibrets i cartells. Il·lustre poemes del meu bon amic Vicent Jaume Almela Eixau per colles i gaiates. Quan em demanen col·laboracions, sempre done un SÍ per resposta... Fins i tot he estat jurat en dues ocasions del Concurs de Cartells de la Magdalena i un any del Concurs de Llibrets de Gaiates...

182

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

M.C. Aldás Panderola el tren de la ilusión

Tot i això, aquella Magdalena que tantes vegades he dibuixat i pintat, ha canviat, ja no és la mateixa. Ara la pintaré amb el Castell Vell com a fons. Ha canviat el marc de la nostra ermita, ara sabem més de la nostra història, ens esdevé més informació de la nostra “terreta”, i desitge que servisca aquest breu relat per a animar, a tota la gent de Castelló, a què participe activament, més si cal, en les festes populars, festes fundacionals que són l’herència d’un poble autèntic en tradicions i que siguem testimonis d’una cultura molt nostra... Amb tota la meua estima, pels amics de la Gaiata 8.

Al Castell Vell! José Vicente Ramón Moreno

’amic Joanjo Trilles em demana que, com a Portaler 2014, col·labore parlant del Castell Vell. Atés que no sóc historiador, si em permeten, ho faré des del costat afectiu, des de les vivències personals. Recorde, amb certa enyorança, els meus primers anys de “Romeria de les Canyes” (fins a l’adolescència), amb la recaptosa preparació, per part de mon pare, d’un xicotet camió de la seua propietat que era engalanat amb els arquets del mateix

José Vicente Ramón

(per si la pluja ens volia sorprendre) i un trenat de canyes i cintes que feien d’aquell vehicle la nau festera per antonomàsia per als meus pares, germans, iaios, oncles, cosins i algun amic de la família. Mon pare disposava dues fileres de cadires de boga, subjectes amb corda als laterals i la resta, sobretot els més joves, ens asséiem en el sòl amb una manta vella. Entre la cabina i la caixa del camió ens distribuíem al voltant d’unes 30 persones, emocionades

183

Cintes de la Romeria de les Canyes

i il·lusionades per complir amb la tradició d’acostar-nos al pujol en la qual es trobava l’ermitori de la Magdalena.

nostres ancestres amb la baixada al pla i la creació en 1252 de la nostra ciutat. També ens explicaven l’existència d’un quasi derruït “Castell Vell” i la nostra imaginació ens portava a un castell ma-

Abans, per descomptat, ens havíem acostat a la plaça Major per a recollir les canyes amb la cinta de l’any (que després col·leccionaríem) i gaudir de la mascletà d’inici del dia, mentre a casa es preparaven els esmorzars. Una vegada tots al camió empreníem la marxa cap a l’ermitori entonant cançons tant d’Els Llauradors, com dels Pallassos de la Tele, dirigides en moltes ocasions per mi, ja que era el major entre els germans i cosins. A ritme de “La Panderola”, “Tramussos d’Àfrica” o el corejat “Hola, Don Pepito!” arribàvem a algun punt en el qual el més atent de tots els presents exercia de guaita i ens comunicava que ja s’albirava l’ermita (ben repintada de blanc i engalanada amb les banderes als seus balcons). A partir d’eixe moment ja anàvem girant la vista cap a aqueix punt i comentant als més xicotets que ja “s’anava fent gran” La Magdalena. Dies abans, en el col·legi ens havien recordat el caràcter penitencial de la Romeria i la història dels

184

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

Repartiment de rotllos Romeria a la Magdalena 1951

Camió a la Magdalena anys 80

Templària de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, donava certa enveja visitar enclavaments templers amb els seus castells parcialment o totalment restaurats i que feien que els habitants del lloc se sentiren molt orgullosos d’ells. També altres poblacions de la província que podien presumir dels seus castells, malgrat no haver pertangut a l’Orde del Temple.

Privilegi de Trasllat

jestuós que haguérem conegut d’haver viscut en l’època medieval. Situat el camió on poguera eixir posteriorment sense dificultat, ens aproximàvem a la falda del turó i amb avidesa ens disposàvem a emprendre les rues de truita de faves i alls tradicionals i que ens sabien a glòria. No ens entreteníem molt perquè després havíem de recollir el rotllo amb el qual presumíem, orgullosos, de complir amb la tradició, rematant amb la pujada a l’ermitori i a les pedres posteriors amb la famosa i pel·liculera “sang dels moros” que els iaios ens mostraven amb molt d’interés malgrat suposar la seua falsedat. In situ, tornàvem a imaginar com seria el Castell Vell i la vida dels seus habitants. Amb el pas dels anys, i pertanyent a la Milícia

En aquests últims anys ja podem presumir nosaltres del nostre, gràcies a eixa restauració del mateix que deixa entreveure les estades (alcassaba, albacar, etc.) i ens permet imaginar la vida en el mateix abans que Jaume I concedira el “Privilegi de Trasllat” a Ximen Pérez d’Arenós per al seu trasllat al pla. Per cert que aquest document va ser mostrat a la sala d’exposicions de la Fundació Dávalos-Fletcher amb motiu del 750 aniversari de la fundació de la ciutat. Amb la restauració i el centre d’interpretació podem explicar tant a turistes com a les generacions futures, amb major propietat, els orígens de la nostra ciutat i de l’assentament inicial dels primers pobladors. Només faltaria deixar de repintar anualment certes pedres per a canalitzar la història cap a la realitat i oblidar la ficció. La famosa resposta de “A la Magdalena!” quan el tercer diumenge de Quaresma ens pregunten: “On vas?” la podem modificar la resta de l’any per “Al Castell Vell!”.

Magdalena i Castell Vell

185

María Griñó i el Castell Vell María Griñó

María Griñó

l dia és solejat i la temperatura molt agradable. Tot just en baixar del cotxe ja es percep la màgia de l’entorn. Arbres, arbustos i roques deixen entreveure el blanc de la nostra volguda ermita de la Magdalena. Camine per la senda que porta fins a l’alt del turó. Una vegada dalt, les vistes són espectaculars. I la pau i la tranquil· litat, també. Continue amb el passeig i arribe a les ruïnes del que antany va ser el castell, origen de la nostra ciutat, el Castell Vell. Des de xicoteta he escoltat històries diverses dels que vivien en este castell i de com es va reconquistar. La història que de xiqueta cridava més la meua atenció era la de La sang dels moros, llegenda que mai havia sigut certa però que rodejava d’un cert halo de misteri les històries que sentia.

186

El nostre Castell Vell, raó de ser de Castelló

Però el que de xicoteta més despertava la meua curiositat era saber com vivien de veritat els habitants del castell: què cultivaven, què menjaven, amb què escrivien i dibuixaven, com eren les habitacions del castell i si tindrien saló, menjador, i bany? Això del bany m’inquietava molt. I això de dibuixar, també. No m’imaginava vivint en un lloc sense llapis amb què dibuixar tot el que se m’ocorreguera. Encara així, la cosa que més m’agradava era saber que, encara que fora a trossos, teníem un castell com els que hi havia en altres localitats. I és que això de viure en una localitat amb castell, no sé a vosaltres, però a mi m’agradava molt. Pensar, sobretot que al seu dia havíem sigut els pobladors d’un castell amb tot el que això, en l’àmbit històric, significava, donava més impor-

Castell Vell · pintura de María Griñó

tància a aquella muntanyeta a la qual acudíem una vegada a l’any per festejar l’origen de Castelló i, de tant en tant a passejar i gaudir de l´entorn. Hui en dia, i gràcies a uns magnífics treballs de restauració, ja és possible visitar les restes d’eixe Castell Vell, conéixer quasi al detall quina era la seua distribució, saber amb quins materials va ser construït, etc. i, per descompat, presumir de Castell.” María Griñó.- Filla d’artistes, de Daniel Aparici Traver Griñó i de Pepa Bellés. També coneguda en una primera època com a “La Keta”, ja que son pare era conegut com “El Keto”. Artista autodidacta, desenvolupa el seu treball a Castelló de la Plana, lloc on viu. Gaudeix amb la pintura i la il·lustració. Li agrada pensar que les seues obres són una mescla de totes dues coses i sol definir el seu treball com a gràfic i personal. Generalment, pinta dones en posicions serenes, tranquil·les, que es troben gaudint de moments íntims i personals:

pensant, somiant, fent passejos per la platja o el camp, tocant algun instrument musical, escoltant el cant d’un ocell, gaudint del sol o d’una mica de brisa, etc. Cada obra pretén detindre, i retindre, el temps en cadascun d’eixos moments. María es defineix com: Artista plàstica, il·lustradora i dissenyadora freelance. Començant la seua trajectòria artística, en el camp de la pintura, a principis del 2008, buscant sempre un estil que la diferencie i al qual li agrada definir com a gràfic i personal. Des del 2011, comença a treballar, també, en el camp de la il·lustració infantil on té dos contes publicats: “Vull la lluna” i “El robatori de la custòdia”. També ha realitzat decorats per a obres de teatre, talles de fusta, fons per a pel·lícules d’animació i una mica d’humor gràfic. Ha exposat les seues obres en: Castelló, València, Alacant, Barcelona, Madrid, Màlaga, Sitges, Porto, París i Berlín.

Nissaga d’artistes · Homenatge a Traver Griñó 2013

187

ARTICLE concurs

“1945, un altre camí. El naixement d’unes noves festes” José Juan Sidro Tirado

n sentiment religiós de recerca d’intervenció divina allà pel segle XIV suposa la primera menció borrosa i única, d’una romeria al llogaret de la Magdalena, al fer-se referència com “el 10 d’abril de 1375 el Consell de Castelló abona al síndic els diners gastats per almoines en la processó al Castell Vell”.

Trobem com cent anys després del trasllat dels habitants a Castelló ja tenen com a lloc venerable la muntanya on van viure les generacions anteriors, podent suposar que ja anteriorment al 1375 hi haguera altres pelegrinatges a la primitiva església del Castell Vell, sent molt probable que aquells tingueren un motiu religiós i no festiu

189

i molt possiblement en relació directa amb la pesta i altres desgràcies. Però no serà fins al darrer terç del segle XVI, el 1572, quan el pelegrinatge al Castell Vell i ermita de Santa Maria Magdalena es convertirà en pràctica anual acordada conjuntament entre el clergat i les autoritats municipals, de manera que de les primeres processons de rogativa, fonamentades en la necessitat, es passa progressivament a afegir-se el record de l’aventura de l’origen com a poble, fent coincidir la romeria amb el record de la baixada de la muntanya al pla, en plena Quaresma, convertint-se en una festa civil a més a més de religiosa i serà a partir de la meitat del segle XVIII quan la romeria es consolida com una celebració pròpia de tota la ciutat. El segle XIX i inicis del XX són els del definitiu engrandiment de la Magdalena. D’una banda, Castelló es converteix en capital de província l’any 1833, d’altra, la festa magdalenera al voltant del 1900 recobra i assoleix una gran popularitat.

Malgrat aquest gran impuls, a Castelló les festes majors, fins al 1936, continuen sent les festes de juliol que commemoraven la resistència heroica de la ciutat davant dels carlins, festes al voltant de les quals els republicans, s’havien encarregat de construir tot un imaginari de la ciutat lliberal, anticlerical, republicana, que havia resistit. Acabada la guerra i quan “els nacionals” arriben a l’ajuntament pensen que cal substituir les festes del poble, “de caire i record republicà”, i fer unes noves festes majors per la ciutat, però quines? El primer any de l’ocupació se celebren les anomenades “Fiestas de la Liberación”, commemorant l’entrada dels nacionals a Castelló, però no arriben a quallar, hi ha massa ferides obertes. L’any 1939 i intentant siguen unes festes integradores, es dediquen esforços perquè siguen les de la Magdalena les més importants de l’any, dedicant-li a la romeria d’aquell any, encara en guerra, grans atencions municipals, per mor de constituir un renàixer oficial de la tradició. Els anys, 40 del segle passat, són anys de retorn.

190

“1945, un altre camí. El naixement d’unes noves festes”

del poble. Organitzades amb l’orgull “de fer una cosa gran”, amb desitjos de superació cap al futur, volen ser l’arc de Sant Martí que anuncia el final de la vida estreta dels castellonencs en temps de postguerra, i marcar l’inici d’una època gran en tots els aspectes a la ciutat. En aquells primers anys Castelló va demostrar que era capaç de moltes coses grans, que es creien fora de les nostres possibilitats com a poble, aprenent que allò que és ben nostre, val per tots nosaltres i també pels forasters. A partir d’aquest moment era necessari portar l’entusiasme i l’esforç una mica més enllà i convertir-lo en tradició i orgull de tot un poble. Des d’aquell moment fins al dia d’avui, han transcorregut 75 “setmanes de festes”, i les de la Magdalena, s’han convertit en el batec més entranyable de la cultura anual festiva de Castelló. Els processos de transformació han arribat a tots els àmbits de la festa sacsejant costums i tradicions. I al llarg d’aquestes 75 edicions unes dates i actes singulars ens han fet avançar “cap a unes noves i a la vegada renovades” festes. Recordem les festes del VII centenari (1952) amb la posada en marxa d’un ambiciós projecte de programa de focs i música, de com en els anys 60 la llum va voler prendre Tornen persones i famílies senceres que l’atzar de la guerra va desplaçar de Castelló, famílies que allò que necessiten és soterrar, com més aviat millor, el passat recent, i entre altres iniciatives destaca també la necessitat de creació de nous camins festers, noves estructures, que no tardaran a gestar-se al caliu d’unes tertúlies de sabuts... Arribem a l’any 1945. Es configura un nou òrgan gestor de les festes, denominat, amb l’èmfasi del moment, “Junta Central de Festejos de la Magdalena” que presenta com a centres d’interés, a més a més de la celebració d’actes al llarg de tota una setmana festera, la cavalcada del Pregó i les noves Gaiates monumentals, així com la innovadora presència de la dona, Regina, Dames i Madrines, ús de la joventut femenina amb caràcter limitat i malauradament, en aquelles primeres dècades, massa sovint elitista. I les festes de la Magdalena, marcaran el renàixer

191

hi havia cap possibilitat de fer festa al teu aire, i aquella Junta Central del temps de la dictadura, amb les seues normes i protocols, mantenia una estructura festera rígida i previsible en què els únics que podien gaudir realment de la festa eren els qui estaven dins, mentre que la gran majoria de la gent anava a la romeria, presenciava el pas del Pregó i de les gaiates, anava a veure els castells de focs i poca cosa més. El primer i segon congrés magdalener celebrats el 1979 i 1986 respectivament van suposar una reflexió col·lectiva sobre els aspectes més significatius de les festes que va desembocar en la necessitat de redactar uns nous estatuts i la creació de la Fundació Municipal de Festes. Com a conseqüència directa van ser recuperades tradicions perdudes o deteriorades i també va de-

el gran protagonisme, “fiestas de la luz”, reflex del desenvolupament econòmic d’una societat, la castellonera, amb sabor a riquesa treballadora, i de la creació de “l’Hostal de la Llum”, divorci entre la realitat de la festa i la celebració oficial. En 1969 i amb motiu del 25 aniversari de la refundació de les festes, s’inaugura per primera vegada “el Mesón del Vino” en una edició d’unes festes que augmenten considerablement en participació popular que culminaran l’any 1975 amb un intent d’implicar els barris perifèrics en la dinàmica festera. Per afrontar la nova realitat democràtica i obrir esperances de futur, malgrat que l’estructura festera del 45 havia funcionat sense problemes i amb eficàcia, calia avançar en la creació d’uns actes festers molt més oberts al veïnat, treballar per unes festes més populars. Els qui ja tenim una certa edat recordem aquelles festes dels anys 70 en què, si no estaves dins d’una gaiata o als Cavallers de la Conquesta, no

192

“1945, un altre camí. El naixement d’unes noves festes”

senvolupar-se una modernització per la via de la tecnologia i el disseny aplicats a la gaiata, a la llum com a manifestació festiva, i en la programació de múltiples activitats i festejos al carrer, en una clara aposta de futur, aconseguint-se una major popularitat de la festa en tots els aspectes. I les festes van seguir evolucionant... I arribem al moment actual, a les festes en el segle XXI. La participació de la ciutadania i de tots els actors implicats en la festa d’una manera clara, neta, transparent i sense exclusions és el gran repte, l’essència ha de seguir sent la mateixa, amb molts més actes i més variats, amb internacionalització com vaixell insígnia de la nostra ciutat en unes festes obertes i populars, per viure-les al carrer.

En el moment actual i llarg dels 9 dies de festa l’alegria i la diversió es desborden als carrers i en els escenaris festius. Però, a la vegada, els castellonencs ens esforcem per mantenir també l’aspiració de construir una ciutat millor, que siga capaç d’aprofitar tot el potencial fester per obrir una etapa de progrés, ajudant així a tancar les bretxes de desigualtat i a superar les seqüeles socials de la crisi. Passat, present i futur, que va iniciar-se el 1945, continua ara el 2019 i s’ha de projectar a les dècades posteriors, prenent el respecte a les tradicions,

Castelló llueix en les festes la seua cara més alegre i, any rere any, des d’aquell primer de la renovació i amb més èmfasi amb el pas dels temps, ens esforcem per fer créixer la nostra vocació de ciutat oberta, integradora i desitjosa de seguir, al costat de tota la Comunitat i la resta d’Espanya, un camí de progrés i fraternitat.

193

194

“1945, un altre camí. El naixement d’unes noves festes”

al pluralisme social i als drets de tots com a base en la qual fonamentar la festa, les ganes de diversió i el benestar del futur, fent “de la Magdalena” un punt de trobada que es distingisca per la companyonia, l’enteniment, l’amistat, l’hospitalitat i la solidaritat. Mai es ve de tornada, mai s’ha acabat de fer tot. Sempre queda alguna cosa, o millor dit, força per fer i per dir. Revitalitzar l’esperit d’identitat, el record del trasllat i viure les tradicions al costat d’apostar clarament per les innovacions en actes,

espais i accions, ens ha de dur a celebrar el 2045 el centenari i des d’allí qui sap on podem arribar... Un altre camí va demostrar que unes noves i renovades festes eren possibles, ara cal mantenir i fer créixer allò que hem heretat. La festa ara ja és alegria, és confraternitat, és retrobament. I ha de ser també lloc de reivindicació, de compromís amb el futur, espai per a la convivència i la xerrada... tot això i més fruit d’aquell 1945.

Article que ha participat en el concurs de millor article inèdit, dins del concurs de Llibrets Magdalena 2019

195

Alfredo Javier Vicent Santolaria Rubén Peña García Abel León Navarro

AGRAÏMENTS Un any més la Gaiata 8 “Portal de l’Om” vol AGRAIR a tots els COMERÇOS I ANUNCIANTS la seua col·laboració,que fa possible l’edició d’aquest Llibret. Nosaltres, per la nostra part, hem fet un gran esforç que esperem siga apreciat per tothom. Caja Rural Teruel Gambrinus – The Temple Bar LEXUS Pinturas Armengot Grupo Pardo –tu desván Mesón Navarro Andrés peluqueros Clínica Dental Arnau Tuix & Ross Relojes Castellón La Casa de Verona Los Claveles Huevos Vilarroig Styl’or Belles Arts Van Gogh Talleres Vivas SETFRIN Paso a Paso URBANIA BRICOMART OVE

CERPA WA Arquitectos Art i Fil Ciudadela Escriche Confecciones Pitarch Clínica Dealbert Nelo’s Origen PORTIS Ca Fernando Myroom Hair Club Panadería Vives Campus Internacional Fútbol La Cuina Inmobiliaria Nomdedéu Elipe Centro óptico – Sensori SEYFER Bolsas Boddy Perruqueria Hnas. Martí VANNU

BONES FESTES!

Pastisseria Sant Vicent Cinderella INFOMON ERNESTO la oficina Ana Peris Luís Peris DIVINA LOCURA MAGNIFICA José Díaz Casanovas Colorea Textil Hogar Miralles VEO-VEO Axis ingeniería LA BIRRERIA LO+ Coworking Lavernia 23 Ediciones digitales Muphy Castellón BAiLA Bier Castelló FestaPèdia Marzá

211

212