l misteri de la senyora Mcfinder Conte col.laboratiu Curs 2015-2016
Realitzat pels alumnes de les escoles del Prat: Galileo Galilei, 3r A Mare de DĂŠu del Carme, 4t B Can Rigol
11
n un futur molt llunyà cap a l’any 4527, a la ciutat de Nova York, en el modèlic barri Empire State, hi havia una casa apartament normal, com la resta d’edificis del seu voltant, però anava més enllà.
Hi vivia la Carlota, una nena de 8 anys que a part de compartir casa i vida amb la seva família ho feia amb el seu millor amic d’aventures en Robi, un gos robot que des de petit l’havien acollit a casa seva.
La Carlota era una nena molt divertida, li agradava llegir històries i també inventar-ne algunes, aquesta afició la compartia amb el seu millor amic el fantasma Asman, que vivia al soterrani des de que es va construir la casa. Havia estat tants anys dormint que s’havia tornat un “passota” i no volia fer amics amb ningú de casa seva, i menys amb la Carlota que un dia se’l va trobar dormint a la capsa de la roba bruta. Un dia la Carlota va agafar el cotxe per anar a l’escola. Sí, sí, com ho llegiu, l’any 2047 ja es podia conduir perquè els pares et controlaven des del comandament de casa. Quan va arribar a l’escola, l’estava esperant el seu professor el Sr. Draquilin. Era un home molt entranyable, els feia Història i Medi. El que més li agradava a la Carlota era quan explicava les seves anècdotes antigues de feia milions d’anys.
12
A l’escola, la Carlota era una nena molt estimada, tenia un grup d’amics molt variats de qui aprenia algunes coses i li agradava participar en jocs, fer balls al pati, inventar-se històries i jugar. Un dia, al pati, es van trobar un petit ram de plantes que desprenia una olor meravellosa. Recordava la llimonada fresca amb un toc de menta que feia la seva àvia les tardes d’estiu. Un dia quan la Carlota tornava de l’escola va veure que el seu gos robot ensumava per terra i es va desviar del camí. Al sortir del carreró es van topar amb una casa molt gran de tipus colonial, on havia viscut durant molts anys la Senyora Mcfinder i, ara, estava completament tancada. La Carlota pensava que encara vivia però no la va trobar enlloc….
13
l’entrar a casa de la senyora Mcfinder amb el seu gos robot va veure que tot estava a les fosques, els mobles de la casa eren antics i feia olor de pols i tancat. La Carlota va seguir buscant, sort que a la motxilla portava una lupa, una llanterna i uns guants. Es va preparar amb tot el material que havia portat i va començar a investigar per la casa. La Carlota va entrar a la biblioteca, allà va trobar milers de llibres i contes de tot tipus. De tots els llibres el que més li va cridar l’atenció era un llibre gran i gruixut que hi havia a sobre de la taula de la senyora Mcfinder. El va obrir i va veure un mapa de Barcelona amb lletres i dibuixos molt petits. Llavors va agafar la lupa i va poder veure que estava marcat amb una creu l’edifici d’un hotel del Prat de Llobregat. Va mirar l’hora que era i va veure que s’havia fet molt tard, va agafar el llibre i el va guardar a la motxilla. Va tornar cap a casa, va sopar tranquil·lament amb els seus pares i va anar a dormir. Quan els pares pensaven que ja estava dormida, la Carlota es va aixecar del llit d’un salt, va obrir la guardiola per agafar els diners i es va preparar la motxilla per començar el seu viatge cap al Prat de Llobregat.
14
En un tres i no res va arribar a l’aeroport de Nova York gràcies a la velocitat del seu gos robot, va comprar els bitllets i va pujar a l’avió fins arribar al Prat de Llobregat. Com que tenia el mapa que havia trobat a casa de la senyora Mcfinder va arribar a l’hotel Ciutat del Prat. Allà va buscar per totes les habitacions, no va trobar a la senyora Macfinder però si una pista molt important: era el mòbil de la senyora Mcfinder. Aquest tenia un missatge misteriós on hi havia una adreça que la Carlota no coneixia.
La Carlota va agafar el mapa i la lupa i va començar a investigar com podia arribar fins al Parc Nou que era el lloc indicat. Quan va arribar al Parc Nou va estar buscant i buscant per tot arreu però no va trobar la senyora Mcfinder. La Carlota no perdia l’esperança i va demanar ajuda al seu gos Robi. Com que el seu gos tenia un olfacte molt desenvolupat la Carlota li va demanar buscar el rastre de la senyora Mcfinder. El gos va ensumar tot el terra i de cop va sentir una olor familiar, una olor de llimonada fresca amb un toc de menta. Va seguir el rastre, cada vegada la flaire era més intensa fins que al final va trobar un mocador. Sobre el mocador s’estava vessant una ampolla de llimonada. Aquest mocador tenia una cosa especial: tenia gravat el seu nom.
15
La senyora Mcfinder segur que havia estat allà. Com que era una senyora molt despistada li havia caigut el mocador sense adonar-se’n. La Carlota tenia molta set i va decidir beure’s la llimonada d’un glop. A l’embolcall de l’ampolla hi havia un missatge molt important que deia...
16
S
i beus d’aquesta ampolla tindràs poders màgics....
La Carlota va pensar: “No pot ser, segur que no és veritat, segur que és una broma”. La Carlota es va beure el contingut de l’ampolla en dos segons, i ... PLAF.... La Carlota es va transformar. “Com? Què m’ha passat?”, va pensar la Carlota amb cara de sorpresa.
Resulta que en beure de l’ampolla, va sortir un geni, que li va dir que li podia concedir tres desitjos: La Carlota s’ho va pensar una miqueta, i després li va dir els seus tres desitjos: El primer desig era trobar la Sra. Mcfinder, el segon desig, un rellotge que aturi el temps, i el tercer desig poder fer parkour. Llavors, el Robi va ensumar el rastre de la Sra. Mcfinder, l’olor a llimonada amb un toc de menta era molt intens. I caminant, caminant, va arribar a l’escola Can Rigol.
17
Allà es va trobar amb una persona que li resultava molt familiar. “Era la seva àvia”!, que havia arribat a l’escola buscant el seu mocador perdut. Resulta que la Sra. Mcfinder havia patit d’amnèsia i havia perdut la memòria, però la Carlota en veure-la, la va reconèixer, encara que feia molts anys que no la veia, i amb els poders màgics que li havia donat el geni, va fer que l’àvia recuperés la memòria. Les dues es van abraçar i es van posar molt i molt contentes.
I a Can Rigol tots es van posar molt contents i van decidir fer una festa a la platja del Prat. Allà hi havia un lloc per fer parkour, i el Salah, el Kevin, el Javi, el Pablo, el Cristian, la Laura N, la Laura G i l’Aitor van ensenyar la Carlota a fer parkour. S’ho van passar genial. I el Kevin es va enamorar de la Carlota i li va regalar unes petxines de record... Perquè resulta que la Carlota ja havia de tornar a New York, sinó els seus pares es preocuparien molt. Llavors, va fer servir el rellotge màgic del geni per aturar el temps i, tornar a casa seva sense que els seus pares s’adonessin que havia marxat.
18
La Sra. Mcfinder i la Carlota van tornar a New York, però trobaven molt a faltar el Prat i Can Rigol. Així que van decidir convèncer els pares perquè la deixessin tornar. Perquè a Can Rigol són gent molt especial, ...alegres, divertits, els agrada la festa, són entranyables, molt imaginatius, treballadors, intel·ligents, esportius, creatius, enamorats, bons companys, bons mediadors, fan activitats molt xules, amb mestres molt bons i estrictes. Llavors, van tornar tots al Prat, la Carlota, la Sra. Mcfinder, el Robi, els pares de la Carlota i el fantasma Asman, i van ser molt feliços.
19
FI
20