PREMIS-AJAC-XI

Page 1

11a EDICIÓ DELS PREMIS AJAC

(01/22) Casa Retina, Arnau estudi d’Arquitectura



11a EDICIÓ DELS PREMIS a AJAC ● 11 EDICIÓN DE LOS PREMIOS AJAC ● 11TH EDITION OF THE AJAC AWARDS


REFERENTS

Respecte de l’arquitectura consolidada, m’interessen les obres dels pioners de l’arquitectura moderna internacional, així com alguns referents del nord, com Jacobsen, Aalto o Utzon. I m’agraden molts dels projectes del racionalisme català dels anys cinquanta i seixanta, com els del Grup R. M’apassiona per sobre de tot observar la natura: el bosc, els camins, els ocells, les roques, els arbres... La llum canviant en un mateix paisatge. Crec que la bellesa més gran la trobem sempre en la natura. Ella fa molt més temps que nosaltres que treballa en aquest tema; no hi podem competir.

ZONA DE TREBALL

Tinc l’estudi en un local del mateix bloc on tinc el meu habitatge. Aquesta relació m’és molt profitosa i la prefereixo a viure i treballar en un mateix espai. Crec que és bo i sa que la feina tingui el seu espai físic i mental, i això m’acosta a aquesta idea. De fet, segons la manera d’entendre l’habitatge de Xavier Monteys, treballo en el mateix habitatge on visc, però tinc un pis discontinu.

PROCÉS CREATIU

Soc una mica addicte a la forma, ho reconec, i això no és el que més m’agrada de mi mateix. La meva manera de projectar fluctua de la forma a la funció, de manera que la meva intuïció proposa una forma i la meva raó lluita per la funció. M’agradaria pensar que sovint aconsegueixo un equilibri entre les dues, però això és massa subjectiu.

TIPOLOGIA DE PROJECTES

Arnau estudi d’Arquitectura

El meu client ha de ser un client amb mentalitat oberta i carregat d’il•lusió per fer realitat el seu projecte. No soc gaire amic dels luxes i de les coses supèrflues aplicades a l’arquitectura. També crec en l’emoció per sobre de la practicitat, ja que de tot allò que ens fa feliç, no trobo res que sigui principalment pràctic, i crec que l’arquitectura també ha de contribuir a la nostra felicitat. Si aquest és el perfil del client, segur que ens entenem. I si no, amb una mica d’esforç el podré convèncer.

4


REFERENCES

In regards to consolidated architecture, I am interested in the work of the pioneers of modern and international architecture. As well as this, I am also interested in some references from the north, such as Jacobsen, Aalto or Utzon and I like many of the projects of Catalan rationalism from the fifties or sixties, such as Grup R. Above all, I am passionate about observing nature - the forest, the paths, the birds, the rocks, the trees and how the light changes across the landscape. I believe the greatest beauty always comes from nature. It began way before us, so we are not able to compete with it.

WORKSPACE

I have the studio located in the same building where my home is. This relationship is very beneficial to me and I prefer this, rather than living and working in the same space. I think it’s good and healthy that work has its own physical and mental space and I am almost able to have it this way. In fact, according to the way of understanding homes by Xavier Monteys, I work in the house where I live, but I have a discontinuous apartment.

CREATUVE PROCESS

I'm slightly addicted to the form which I recognise, but that’s not what I like the most about myself. My way of creating projects fluctuates from form to function, so that my intuition proposes a form and my reason fights for the function. I would like to think that I often achieve a balance between the two, but this is very subjective.

PROJECTS

My client must have an open mind and be full of enthusiasm to make their project a reality. I am not very fond of luxurious and superfluous things applied to architecture. I also believe in emotion over practicality because out of all the things that make us happy, I haven’t found anything that is mainly practical, and I believe that architecture should also contribute to our happiness. If this is the profile of the client, then we will surely understand each other. And if not, with some effort I will be able to convince them.

REFERENTES

Respecto a la arquitectura consolidada, me interesan las obras de los pioneros de la arquitectura moderna internacional, así como algunos referentes del norte, como Jacobsen, Aalto o Utzon. Y me gustan muchos de los proyectos del racionalismo catalán de los años cincuenta y sesenta, como los del Grup R. Me apasiona por encima de todo observar la naturaleza: el bosque, los caminos, los pájaros, las rocas, los árboles... La luz cambiante en un mismo paisaje. Creo que la mayor belleza está siempre en la naturaleza; nos lleva demasiado tiempo de ventaja trabajando en este tema como para que nosotros podamos competir con ella.

ZONA DE TRABAJO

Tengo el estudio en un local del mismo bloque donde tengo mi vivienda. Esta relación me es muy provechosa y la prefiero a vivir y trabajar en un mismo espacio. Creo que es bueno y sano que el trabajo tenga su espacio físico y mental, y esto me acerca a esta idea. De hecho, según la manera de entender la vivienda de Xavier Monteys, trabajo en la misma vivienda donde vivo, pero tengo un piso discontinuo.

PROCESO CREATIVO

Soy un poco adicto a la forma, lo reconozco, y no es lo que más me gusta de mí mismo. Mi manera de proyectar fluctúa de la forma a la función, de modo que mi intuición propone una forma y mi razón lucha por la función. Me gustaría pensar que a menudo consigo un equilibrio entre las dos, pero esto es demasiado subjetivo.

TIPOLOGÍA DE PROYECTOS

Mi cliente debe ser un cliente con mentalidad abierta y cargado de ilusión para hacer realidad su proyecto. No soy muy amigo de los lujos y de las cosas superfluas aplicadas a la arquitectura. También creo en la emoción por encima de la practicidad, ya que de todo lo que nos hace feliz, no encuentro nada que sea principalmente práctico, y creo que la arquitectura también debe contribuir a nuestra felicidad. Si este es el perfil del cliente, seguro que nos entendemos. Y si no, con un poco de esfuerzo podré convencerlo.

5


PRÒLEG

Teniu a les mans l’onzena edició de la publicació dels Premis AJAC. CAT Els Premis AJAC tenen un llarg recorregut: des de fa 22 anys, i cada dos anys, l’Agrupació premia la feina de joves arquitectes en diversos àmbits. La primera convocatòria dels premis, l’any 1996, donava visibilitat a equips i projectes en dos camps: obra i treballs d’investigació teòrica. Si fullegeu aquesta publicació, veureu que el nombre de categories ha augmentat fins a nou. Des de l’Agrupació busquem adaptar les categories a la nostra realitat laboral: entenem que la nostra professió es diversifica i els Premis ho han de reflectir. És per això que en aquesta edició s’ha creat l’àmbit de processos participatius. Vull aprofitar aquest espai per agrair la feina desinteressada de tota la junta de l’Agrupació, que treballa durant tot l’any perquè els Premis —incloent-hi l’acte d’entrega, la publicació, l’exposició i les conferències i tertúlies associades— puguin tirar endavant edició rere edició. Sense persones involucrades en la lluita pels drets del col•lectiu i per la promoció de l’arquitectura catalana no existiria aquest guardó, que obre portes a joves arquitectes. Cal destacar també l’entrega de tots els membres del jurat, que generosament han cedit el seu bon criteri, temps i disponibilitat per valorar les 149 propostes presentades. Aquest llibre, com en anteriors edicions, té la voluntat de ser un mostrari i també una eina de difusió de la feina dels joves arquitectes que han estat premiats. Us convidem a endinsar-vos-hi, a gaudir-ne, a reflexionar sobre la realitat laboral dels joves arquitectes i sobretot a difondre les obres premiades: la bona arquitectura s’ho mereix.

Alba Pijuan, vocal. ↳ En nom de tota la junta de l’AJAC En nombre de toda la junta de la AJAC On behalf of the entire Board of AJAC 6


PRÓLOGO

Tenéis entre manos la undécima edición de la publicación de los Premios AJAC. Los Premios AJAC tienen un largo recorrido: desde hace 22 CAST años, y cada dos años, la Agrupación premia el trabajo de jóvenes arquitectos en diferentes ámbitos. Su primera convocatoria, en 1996, daba visibilidad a equipos y proyectos de dos campos: obra y trabajos de investigación teórica. Si hojeáis esta publicación, veréis que el número de categorías ha aumentado hasta nueve. Desde la Agrupación, buscamos adaptar las categorías a nuestra realidad laboral: entendemos que nuestra profesión se diversifica y que así deben reflejarlo los Premios. Es por ello que, en esta edición, se ha creado el ámbito de procesos participativos. Quiero aprovechar este espacio para agradecer el trabajo desinteresado de toda la junta de la Agrupación, que trabaja durante todo el año para que los Premios —incluyendo el acto de entrega, la publicación, la exposición y las conferencias y tertulias asociadas—puedan sacarse adelante edición tras edición. Sin personas involucradas en la lucha por los derechos del colectivo y por la promoción de la arquitectura catalana no existiría este galardón, que abre puertas a jóvenes arquitectos. Cabe destacar también la entrega de todos los miembros del jurado, que generosamente han cedido su buen criterio, tiempo y disponibilidad para valorar las 149 propuestas presentadas. Este libro, como en anteriores ediciones, tiene la voluntad de ser un muestrario y también una herramienta de difusión del trabajo de los jóvenes arquitectos que han sido premiados. Os invitamos a adentraros en él, a disfrutar, a reflexionar sobre la realidad laboral de los jóvenes arquitectos y sobre todo a difundir las obras premiadas: la buena arquitectura lo merece.

PREFACE

You have in your hands the eleventh edition of the AJAC Awards publication. The AJAC Awards has a long history: ENG for 22 years, and every two years, the Association awards the work of young architects in various fields. Its first edition, in 1996, gave visibility to teams and projects in two fields - work and theoretical research. If you browse this publication you will see that the number of categories has increased to nine. From the grouping, we try to adapt the categories to our work situation, since we understand that our profession has diversified and this is what the Awards should reflect. That is why in this edition, the scope of participatory processes has been created. I want to take advantage of this space to thank the selfless work of the entire Board of AJAC, which works throughout the year so that the Awards –including the delivery ceremony, the publication, the exhibition and the conferences and associated gatherings– can be carried forward, edition after edition. Without people involved in the fight for the rights of the collective and the promotion of Catalan architecture, there would be no such award, which opens doors for young architects. It is also worth noting the delivery of all the members of the jury, who generously give their good judgment, time and availability to assess the 149 proposals presented. This book, like previous editions, has the intention of being a sample publication and is also a tool to promote the work of young architects who have been awarded. We invite you to delve into it, to enjoy it, to reflect on the working realities of young architects and, above all, to disseminate the awarded works - good architecture deserves it.

7


ZONA DE TREBALL

No puc concretar uns referents definits. En cap àmbit. La meva formació a la UPC entre els anys 1996 i 2004 potser es caracteritza per un reforç positiu de tot allò vinculat a l’arquitectura moderna, amb tot el que això vol dir. Suposo que formo part d’una generació insistida en la contenció, la coherència, el rebuig a una formalitat mal entesa. També ha estat una formació amb insistència en la complexitat de resultats i en la no conformitat en lectures d’una sola via. M’interessa el que és capaç de suportar anàlisi a diferents nivells. Més enllà de reflexions entorn de l’economia de mitjans o de noves tipologies, l’activitat de Ral sempre s’ha desenvolupat fora de l’àmbit domèstic. L’habitatge ideal per habitar-hi suposo que és aquell que, d’entrada, pot existir. Estem immersos en una crisi profunda de definició de l’habitatge com quelcom que ha de ser un dret, i en això els arquitectes, per desgràcia, no estic segur que tinguem la capacitat d’influir-hi, tret que entenguem que hi ha d’haver propostes que en revolucionin la gestió.

TIPOLOGIA DE PROJECTES

REFERENTS

Estudi Ral

Ral no descarta projectes ni per entitat ni per tipologia, encara que m’ho pogués permetre. Són pocs els projectes o feines que no han tingut un paper en d’altres que els han prosseguit en qualsevol dels registres que hi intervenen. En la pel•lícula The Fountainhead [El manantial], el protagonista fa una reflexió sobre el que mou l’arquitecte, que té a veure amb el seu propi plaer intel•lectual o emotiu. No ens ha de fer por assumir-ho i que la societat se n’aprofiti.

8


REFERENCES

My education at the UPC in Barcelona between 1996 and 2004 is characterised by a positive reinforcement of everything related to modern architecture, in every sense. I suppose I am part of a generation insistent on contention, coherence and rejection of a misunderstood formality. The education also focused on the complexity of results and non-compliance in one-way interpretations. I am interested in the ability to support analysis at different levels.

WORKSPACE

Above and beyond thoughts on the economic possibilities or new typologies, Ral's activity has always been developed outside the domestic sphere. I guess the ideal house to live in, first of all, is one that can exist. We are immersed in a deep crisis of what the definition of a house is, as if it should be a right. I am not sure the architects, unfortunately, have the ability to influence it, unless we understand that there must be revolutionary proposals on management systems.

PROJECTS

Ral does not rule out projects neither by entity nor by type. Although I could allow it. There are only a few projects or jobs that haven’t had a role in further ones, they have somehow continued in some of the aspects involved. In the film The Fountainhead, the main character talks about how intellectual or emotional pleasure motivates the architect. We should not be afraid to comprehend this and society should take advantage of it.

REFERENTES

No puedo concretar unos referentes definidos. En ningún ámbito. Mi formación en la UPC entre los años 1996 y 2004 tal vez se caracteriza por un refuerzo positivo de todo lo vinculado a la arquitectura moderna, con todo lo que ello significa. Supongo que formo parte de una generación insistida en la contención, la coherencia, el rechazo a una formalidad mal entendida. También ha sido una formación con insistencia en la complejidad de resultados y en la no conformidad con lecturas de una sola vía. Me interesa aquello capaz de soportar análisis a diferentes niveles.

ZONA DE TRABAJO

Más allá de reflexiones en torno a la economía de medios o de nuevas tipologías, la actividad de Ral siempre se ha desarrollado fuera del ámbito doméstico. La vivienda ideal para habitar supongo que es aquella que, de entrada, puede existir. Estamos inmersos en una crisis profunda de definición de la vivienda como algo que debe ser un derecho, y en eso los arquitectos, por desgracia, no estoy seguro de que tengamos la capacidad de influir, a menos que entendamos que debe haber propuestas que revolucionen la gestión.

TIPOLOGÍA DE PROYECTOS

Ral no descarta proyectos ni por entidad ni por tipología, aunque me lo pudiera permitir. Pocos son los proyectos o trabajos que no han tenido un papel en otros que los han proseguido en cualquiera de los registros que intervienen. En la película The Fountainhead [El manantial], el protagonista hace una reflexión en torno a lo que mueve al arquitecto, que tiene que ver con su propio placer intelectual o emotivo. No nos debe dar miedo asumir esto y que la sociedad se aproveche de ello.

9


CAST

A la hora de organizar los premios AJAC, se busca que cada propuesta sea evaluada por un grupo de expertos en cada materia. Tanto es así que los jurados se organizan en función de las categorías en las que se estructuran los premios. Esto complica la logística de funcionamiento de los premios, pero garantiza que cada propuesta presentada será examinada con el máximo rigor posible. Los jurados están formados mayoritariamente por arquitectos, aunque también han intervenido otros profesionales que podían aportar un punto de vista que, desde la Agrupación, consideramos muy adecuado. En esta undécima edición de los premios, se ha querido implicar al mayor número de expremiados posible, ya que, desde que recibieron el premio hasta la fecha, se han convertido en profesionales de referencia con una trayectoria consolidada. Los miembros del jurado asignan de manera individual una puntuación determinada a las propuestas. Los ganadores surgen a partir de la suma de estas puntuaciones. Con el fin de no condicionar el juicio del jurado, la AJAC establece unos criterios de valoración muy genéricos, por lo que cada miembro del jurado puede interpretarlos de la manera que considere más acertada según su criterio.

JURADO & MÉTODO JURAT & MÈTODE

CAT

A l’hora d’organitzar els Premis AJAC, es busca que cada proposta sigui avaluada per un grup d’entesos en cada matèria. Tant és així que els jurats s’organitzen en funció de les categories en què s’estructuren els premis. Això complica la logística de funcionament dels premis, però garanteix que cada proposta presentada serà examinada amb el màxim rigor possible. Els jurats estan formats majoritàriament per arquitectes, tot i que també hi han intervingut altres professionals que podien aportar un punt de vista que, des de l’Agrupació, hem trobat molt adequat. En aquesta onzena edició dels premis, s’ha intentat implicar el màxim possible d’expremiats, ja que, des que van rebre el premi fins avui, s’han convertit en professionals de referència amb una trajectòria ben consolidada. Els membres del jurat assignen de manera individual una puntuació determinada a cada proposta, i els guanyadors sorgeixen de la suma de les puntuacions. Per tal de no condicionar el judici del jurat, l’AJAC estableix uns criteris de valoració molt genèrics, de manera que cada membre pugui fer-ne la interpretació que consideri més encertada segons el seu criteri.

10


● E  Disseny de producte Diseño de producto Product design ↳2 ⁂

11

JURY & METHODS ENG When organizing the AJAC prizes, each proposal is evaluated by a group of experts in each subject, so that the juries are organized according to the categories in which the prizes are structured. This complicates the logistics of running the awards but guarantees that each proposal submitted will be examined with the utmost rigor. The juries are formed mostly by architects, although other professionals have also intervened who could provide a point of view that, from the group, we have found very appropriate. In this eleventh edition of the awards, special care has been taken to involve as many employees as possible, since they have received the award to date, they have become reference professionals with a well-established track record. Each member of the jury assigns a specific score to the proposals individually and the winners are established from the sum of the scores of each member of the jury. In order not to condition the jury’s judgment, the AJAC establishes very generic evaluation criteria, so that each member of the jury can make the interpretation that they consider most appropriate according to their criteria.

Els premis que s'atorgaran queden repartits de la següent manera/Los premios que se darán quedan repartidos de la siguiente manera/The prizes will be awarded as follows ● A  Obra nova / rehabilitació Obra nueva / rehabilitación New construction / rehabilitation ☺4 ⁂ (2 x subcategoria/subcategory)

● F  Arquitectura efímera Arquitectura efímera Ephemeral architecture ☺2 ⁂

● B  Urbanisme / paisatge Urbanismo / paisaje Urbanism / landscape ☺4 ⁂ (2 x subcategoria/subcategory)

● G  Projectes finals de grau d’arquitectura Proyectos finales de grado de arquitectura Final career projects or degree of architecture ☺2 ⁂

● C  Processos participatius Procesos participativos Participatory processes ☺1 ⁂

● H  Difusió i divulgació de l’arquitectura Difusión y divulgación de la arquitectura Diffusion and dissemination of architecture ☺2 ⁂

● D  Reforma interior Reforma interior Interinal reform ☺3 ⁂

● I  Investigació i/o teoria de l’arquitectura Investigación y/o teoría de la arquitectura Research and/or theory of architecture ☺2 ⁂


REFERENTS

Si parléssim de referents, ho faríem d’arquitectes que amb recursos senzills i estratègies molt clares han aconseguit edificar edificis sorprenents. Com a local, destacaríem Alejandro de la Sota. Com a internacionals, les primeres obres de Kazuo Shinohara ens tenen fascinats, però, del panorama actual, destaquem l’estudi belga De Vylder Vinck Taillieu. Ens encanta aquesta actitud tan espontània de la seva arquitectura, que sembla tan fàcil i que estem comprovant que és dificilíssima d’aconseguir!

ZONA DE TREBALL

Vivim i treballem en un mateix espai, som parella i ens resulta fàcil lligar el projecte professional amb un projecte de vida. La tipologia ideal per a aquest estil de vida és un espai que ofereixi una condició dual, ja siguin dues façanes, dues altures... Creiem que un conjunt d’espais de condicions iguals i connectats entre ells funciona millor. Dins del context de Barcelona, la tipologia de casa taller entre mitgeres és una tradició, i funciona perfectament, sobretot quan es tracta d’una planta baixa a peu de carrer. Habitar l’espai de treball permet experimentar-hi, estant en constant transformació. Ens diverteix entendre la casa com un espai dinàmic en constant evolució. La casa taller permet certa flexibilitat horària, cosa que afavoreix la conciliació familiar. A més, trenca amb l’estereotip de ciutat dormitori, on les finestres de la ciutat romanen tancades durant el dia, i s’activen al capvespre i fan reviure el barri. El fet de no entendre la mobilitat dins la ciutat des de la lectura clàssica casa-feina, des del concepte commuting, permet tenir una relació diferent amb l’entorn urbà.

PROCÉS CREATIU

Andrea Capilla Mónaco & Joan Martí Elias

Intentem sempre sistematitzar els projectes, treballant amb idees clares, fàcils d’executar i d’entendre. Ens fixem en les preexistències i els donem valor, donant resposta a les demandes plantejades. El millor resultat és que el projecte sembli que ha estat allà tota la vida, en harmonia amb el conjunt. Som conscients que l’energia és un bé molt preuat —i la majoria de recursos, finits— i que hem d’intentar reduir al màxim la petjada ecològica de qualsevol intervenció.

12


REFERENCES

About references, we would highlight architects that with few resources and clear ideas achieved to build surprising buildings. We’re fascinated by Kazuo Shinohara’s early projects. From nowadays architecture, we would highlight De Vylder Vinck Taillieau’s work. Their projects’ attitude seems so spontaneous, and that’s something that looks quite easy but it’s really hard to achieve!

WORKSPACE

We live and work at the same space, we’re a couple so is quite easy for us develop our professional activity as well as living together. The ideal space for this lifestyle needs to provide a dual condition, such as double high spaces or raw typologies with two opposed façades. A series of identic spaces connected between seems appropriate for us. In Barcelona’s context, the row workshop-houses typology has been widely used historically by craftsmen, situating the work space in the ground floor, so the working space connects directly with the street. The inhabiting of the working space allows the users to experiment with it, in a way that it is in constantly adaptation. We like to imagine our house as a dynamic space in continuous transformation. This typology provides a flexible schedule, and this helps to conciliate with familiar affairs. Living and working at the same space breaks up with the stereotype of the commuters’ city. The house is not the place that we leave at the morning and we return at the evening anymore. Windows are open during the day, with people living inside, and somehow this keeps the neighbor alive. Besides this, the way one deals with urban mobility when one is no commuting is very different, in a pleasant way. We try to proceed always in the same way, systematizing our projects and working with precise ideas, easy to execute and understand.

CREATUVE PROCESS

Detecting what interest us and then giving an answer to the program requirements. The ideal result would make the project look that it has been there always, as a statement of the correct lecture of the context. We are aware of the extremely high costs of producing energy and resources, so the need to reduce our projects’ ecological footstep it becomes a must condition in our design process.

REFERENTES

En cuanto a referentes, hablaríamos de arquitectos que, con recursos sencillos y estrategias muy claras, han conseguido construir edificios sorprendentes. Como local, destacaríamos Alejandro de la Sota. Como internacionales, las primeras obras de Kazuo Shinohara nos tienen fascinados, pero, del panorama actual, destacamos el estudio belga De Vylder Vinck Taillieu. ¡Nos encanta esa actitud tan espontánea de su arquitectura, que parece tan fácil y que estamos comprobando que es dificilísima de obtener!

ZONA DE TRABAJO

Vivimos y trabajamos en un mismo espacio, somos pareja y nos resulta fácil vincular el proyecto profesional con un proyecto de vida en común. La tipología ideal para este estilo de vida requiere un espacio que ofrezca una condición dual, ya sean dos fachadas, dos alturas… Creemos que un conjunto de espacios con condiciones similares y conectados entre sí funciona mejor. Dentro del contexto de Barcelona, la tipología de casa taller entre medianeras es una tradición que funciona perfectamente, sobre todo si se trata de una planta baja con contacto directo con la calle. Habitar el propio espacio de trabajo permite experimentar con él, estando en constante transformación. Nos divierte pensar en nuestra casa como un espacio dinámico en constante evolución. La casa taller permite cierta flexibilidad horaria, lo que favorece la conciliación familiar. Además, rompe con el estereotipo de ciudad dormitorio, donde las ventanas de la ciudad permanecen cerradas durante el día y se activan al anochecer reviviendo el barrio. El hecho de no entender la movilidad dentro de la ciudad desde la lectura clásica casa-trabajo, desde el concepto commuting, permite mantener una relación muy diferente con el entorno urbano.

PROCESO CREATIVO

Intentamos siempre sistematizar los proyectos, trabajando con ideas claras y fáciles de ejecutar y comprender. Nos fijamos en las preexistencias y las ponemos en valor respondiendo a las demandas planteadas. Lo mejor que podría suceder es que el resultado del proyecto parezca que lleva allí toda la vida. Somos conscientes de que la energía es un bien muy preciado —y los recursos, finitos— y debemos intentar reducir al máximo la huella ecológica de cualquier intervención.

13


→A Obra Nova/Rehabilitac ción ● New Construction/Rest Paisatgisme ●  Urbanismo/P Landscape (56-83) → C  Proces Participativos ●  Participatory Interior ● Reforma Interior ● Interio De Producte ● Diseño De Producto quitectura Efímera ● Diseño De P → G  Projectes Finals De Grau ● P Final Project (140-153) → H  Difusió ra ● Difusión Y Divulgación De Dissemination About Arcihtect Teoria De L’arquitectura ● Invest tectura ● Research & Theory Ab


ció ●  Obra Nueva/Rehabilitatoration (20-55) →B  Urbanisme/ Paisajismo ●  City Planning/ ssos Participatius ●  Procesos y Process (84-91) → D Reforma or Remodeling (92-111) → E Disseny o ● Product Design (112-125) → F ArProducto ● Product Design (126-139) Proyecto Final De Grado ● Degree ó I Divulgació De L’arquitectuLa Arquitectura ● Promotion & ture (154-167) → I  Investigació i/o tigación y/o Teoría De La Arquibout Architecture (168-185)


REFERENTS

Sempre he tingut molts més referents fora del món de l’arquitectura. Això conforma un background personal que condiciona la manera de veure el món. Actualment he perdut l’interès pels referents com a personatges en si, i m’interessa més el component productiu de l’obra. Segueixo estudis d’arquitectura que operen des del lloc com a matèria en transformació i tinc com a referència l’arquitectura vernacular com a sistema d’aprofitament de recursos físics i naturals.

ZONA DE TREBALL

La distància és relativa. El temps és important. He treballat durant molts anys a un minut d’on dormia, després a cinc, i ara tinc l’estudi a vint minuts d’on visc. Es podria dir que em vaig allunyant de la feina, però en realitat el recorregut forma part de la domesticitat; per tant, el que realment he fet és eixamplar la casa. La casa com a suma d’habitacions discontínues permet ocupar l’espai necessari en cada moment vital.

PROCÉS CREATIU

Carles Enrich Giménez

Considero que el nostre procés creatiu és sistemàticament empíric, poc acadèmic i per descomptat gens teòric. El que més m’interessa d’un projecte és la seva condició de lloc. No entenc una arquitectura sense una preexistència física o intangible. Comencem els projectes amb una mirada panoràmica a l’entorn per valorar quina és realment l’aportació d’una nova arquitectura en el lloc. Després ens plantegem els sistemes materials i estructurals que permetran construir aquest suport. El nostre repte generacional és reinterpretar el que s’ha construït i, per tant, afegir o transformar un espai existent. Vivim en una ciutat reproductiva, entesa com a organisme que creix i es transforma amb la voluntat de tornar a produir des del seu interior. Amb aquesta òptica plantegem tots els projectes dins d’un procés d’investigació transversal que abasta diferents escales, entenent l’arquitectura com una capa més que, necessàriament, ha de millorar les condicions d’habitabilitat del lloc. Per a nosaltres, un encàrrec és l’excusa per plantejar un projecte que va més enllà dels límits del programa. Tota intervenció en un medi urbà ha d’establir relacions amb les dinàmiques preexistents i generar-ne de noves.

16


REFERENCES

I have always had more references outside the world of architecture. This generates a personal background that conditions my way of seeing the world. Currently, I have lost interest in artistic referents as individuals, I am more interested in the productive component of their work. I follow architecture studios that operate with the place as a matter of transformation and I have vernacular architecture as a system that uses physical and natural resources as a reference.

WORKSPACE

Distance is relative. Time is important. I have worked for many years just one minute away from where I was sleeping, then five minutes away and now I have the studio twenty minutes from where I live. You could say that I’m moving away from the workplace but the daily route is part of domesticity, therefore what I have actually done is widen the house. The house, as the sum of discontinuous rooms, allows me to occupy the necessary space in each vital moment.

CREATUVE PROCESS

I consider our creative process to be systematically empirical, not academic and, of course, never theoretical. What interests me more about a project, is the conditions of the place. I don’t understand architecture without physical or intangible pre-existence. In this sense, we start projects with a panoramic view of the environment in order to assess what new architecture in that specific place can contribute. After this, we consider the correct material and structural systems which will allow us to build. The challenge for our generation is to reinterpret the already built, by which we mean to add or transform an existing space. We live in a re-productive city, understood as an organism that grows and transforms, but also with the will to produce again from within. With this approach we propose assignments within a transversal research process that covers different scales, understanding architecture as a layer that has to improve the living conditions of the place. For us, an assignment is an excuse to propose a project that goes beyond the limits of the program. Any kind of intervention in an urban environment has to establish relationships with pre-existing dynamics and generate new ones.

REFERENTES

Siempre he tenido más referentes fuera del mundo de la arquitectura. Esto conforma un background personal que condiciona la manera de ver el mundo. Actualmente he perdido el interés por los referentes como personajes en sí, y me interesa más el componente productivo de la obra. Sigo estudios de arquitectura que operan desde el lugar como materia en transformación y tengo como referencia la arquitectura vernácula como sistema de aprovechamiento de recursos físicos y naturales.

ZONA DE TRABAJO

La distancia es relativa. El tiempo es importante. He trabajado durante muchos años a un minuto de donde dormía, después a cinco, y ahora tengo el estudio a veinte minutos de donde vivo. Se podría decir que me voy alejando del lugar de trabajo, pero en realidad el recorrido forma parte de la domesticidad; por lo tanto, lo que he hecho realmente es ensanchar la casa. La casa como suma de habitaciones discontinuas permite ocupar el espacio necesario en cada momento vital.

PROCESO CREATIVO

Considero que nuestro proceso creativo es sistemáticamente empírico, poco académico y por supuesto nada teórico. Lo que más me interesa de un proyecto es su condición de lugar. No entiendo una arquitectura sin una preexistencia física o intangible. Empezamos los proyectos con una mirada panorámica al entorno para valorar cuál es realmente la aportación de una nueva arquitectura en ese lugar. Después nos planteamos los sistemas materiales y estructurales que permiten construir este soporte. Nuestro reto generacional es reinterpretar lo construido. Añadir o transformar un espacio existente. Vivimos en una ciudad reproductiva, entendida como organismo que crece y se transforma, pero también con la voluntad de volver a producir desde su interior. Con esta óptica planteamos los encargos dentro de un proceso de investigación transversal que abarca distintas escalas, entendiendo la arquitectura como una capa más que, necesariamente, tiene que mejorar las condiciones de habitabilidad del lugar. Para nosotros, un encargo es una excusa para plantear un proyecto que va más allá de los límites del programa. Toda intervención en un medio urbano tiene que establecer relaciones con las dinámicas preexistentes y generar otras nuevas.

17


PUNT DE VISTA ↴ CAT

Aquest llibre té dues lectures, per una banda els projectes premiats, i per l'altra, en aquestes pàgines ocultes trobaràs la manera d'endinsar-te en el que hi ha més enllà dels projectes premiats. Els autors ens han respost unes preguntes perquè conegueu més sobre el que hi ha darrere de la seva feina.

● Quins són els vostres referents, tant en el món de l'arquitectura com en altres àmbits (escultors, dissenyadors, músics…)? ● Viviu i treballeu al mateix espai? Quin tipus d'habitatge seria l'ideal per habitar-hi? I l'ideal per treballar-hi? Creieu que viure i treballar en un mateix espai és un avantatge o un inconvenient? Per què? ● Com és el vostre procés creatiu? Creieu que la forma segueix la funció? Com percebeu els projectes quan en comenceu un de zero? De quina manera els abordeu? ● Accepteu tot tipus de projectes? Teniu algun tipus de manifest personal o professional, pel que fa a metodologia, ètica, tipus...

18


● ¿Aceptáis todo tipo de proyectos? ¿Tenéis algún tipo de manifiesto personal o profesional, en cuanto a metodología, ética, tipos de proyectos…?de projectes…?

● ¿Cómo es vuestro proceso creativo? ¿Creéis que la forma sigue a la función? ¿Cómo percibís los proyectos cuando empezáis desde cero? ¿De qué manera los abordáis?

● ¿Vivís y trabajáis en el mismo espacio? ¿Qué tipo de vivienda sería la ideal para vivir? ¿Y la ideal para trabajar? ¿Creéis que vivir y trabajar en un mismo espacio es una ventaja o un inconveniente? ¿Por qué?

● ¿Cuáles son vuestros referentes, tanto en el mundo de la arquitectura como en otros ámbitos (escultura, diseño, música...)?

CAST

Este libro tiene dos lecturas, por un lado los proyectos premiados, y por la otra, en estas páginas ocultas encontrarás la manera de adentrarte en el que hay más allá de los proyectos premiados. Los autores nos han respondido unas preguntas porque conozcáis más sobre el que hay detrás de su trabajo

PUNTO DE VISTA ↴

POINT OF VIEW ↴

ENG This book has two ways of reading it. On the one side, you can find the awarded projects and on the other, in these hidden pages, you can delve beyond these awarded projects and see more. The authors have answered some questions so that you can understand the ideas behind their work.

● What are your references in the world of architecture and beyond (sculptors, designers, musicians...)?

● Do you live and work in the same space? What kind of house would be the most ideal to live in? And the most ideal to work in? Do you think that living and working in the same space is an advantage or an inconvenience? Why?

● How is your creative process? Do you think that the form follows the function? How do you perceive the projects when you start from zero? And how do you approach them?

● Do you accept all kinds of projects? Do you have any kind of personal or professional manifesto? Whether by methodology, ethics, type of project, etc...

19


REFERENTS

Un referent compartit és la generació d’arquitectes joves que es van donar a conèixer fa uns anys a Catalunya i Balears a través de mostres com Matèria Sensible, Vogadors, etc. Hem tingut la sort de col•laborar amb alguns d’ells i han estat una referència indiscutible en temes de construcció, energia, materialitat, gestió de recursos, etc. Fora d’això, intentem estar atents i oberts a noves influències. Darrerament, ens han interessat alguns estudis joves de l’escena francesa, belga i anglesa, però el mapa de referències evoluciona contínuament...

ZONA DE TREBALL

Hem passat per diferents etapes. Vam començar combinant la feina a l’estudi amb col•laboracions amb altres despatxos i treballant des de casa. Més endavant vam tenir la sort de rebre alguns encàrrecs i això ens va permetre emancipar-nos i assumir el lloguer d’un local. Treballar des de casa té molts avantatges, però s’ha de pensar en el creixement de l’estudi a mitjà termini, i si vius en un pis petit, aquest creixement no és viable.

PROCÉS CREATIU

Estudi08014

No som arquitectes especialment originals ni dotats d’una gran capacitat de formalització. Tampoc són aspectes que ens interessin gaire en arquitectura. La nostra arquitectura pretén ser objectiva i sistemàtica. El procés creatiu es basa en l’acumulació de coneixement i la posterior gestió d’aquesta complexitat a través de respostes tan clares, depurades i precises com sigui possible. La precisió és un aspecte que cada cop ens obsessiona més. Un projecte mai comença de zero. Sempre hi ha context i, quan no ens interessa o no ens convé, establim nosaltres mateixos les condicions, limitacions i normes del projecte. No hi ha projecte més difícil i menys interessant que el que parteix d’un full en blanc. Intentem defugir clixés i adoptar un posicionament específic per a cadascun dels projectes que fem. Tanmateix, és inevitable que es vagin repetint obsessions que enllacen els diferents projectes de l’estudi.

20


REFERENCES

A shared reference is the generation of young architects of Catalonia and the Balearic Islands, such as Materia Sensible, Vogadors, etc., who stood out some years ago in exhibitions. We have been fortunate to collaborate with some of them, and they have been a very important reference in issues related to construction, energy, materiality, resources management, etc. We always try to be attentive and open to new influences. Lately, we have been interested in young studios from the French, Belgian and English scenes. The ‘map of references’ however, is evolving continuously.

WORKSPACE

We have gone through different stages. We started by combining studio tasks and collaborating with other offices. During this period we worked at home. Later, we were lucky to get some commissions and this allowed us to leave home and rent an office. Working from home has many advantages, but living in a small apartment makes you think about the medium-term growth prospects of your studio.

CREATUVE PROCESS

Our architecture aims to be objective and systematic. The creative process is based on the accumulation of knowledge and the subsequent management of this complex process. We achieve this by finding answers which are as clear, refined and precise as possible. Precision is an aspect that we are increasingly obsessed with. We try to avoid clichés and adopt specific positions for each of the projects. However, there are obsessions that inevitably emerge and, in a way, link the different works of the studio.

REFERENTES

Un referente compartido es la generación de arquitectos jóvenes que se dieron a conocer hace unos años en Cataluña y Baleares a través de muestras como Matèria Sensible, Vogadors, etc. Hemos tenido la suerte de colaborar con algunos de ellos y han sido una referencia indiscutible en temas de construcción, energía, materialidad, gestión de recursos, etc. Por lo demás, intentamos estar atentos y abiertos a nuevas influencias. Últimamente nos han interesado algunos estudios jóvenes de la escena francesa, belga e inglesa. Pero el mapa de referencias evoluciona continuamente...

ZONA DE TRABAJO

Hemos pasado por distintas etapas. Comenzamos combinando el trabajo en el estudio con colaboraciones con otros despachos y trabajando desde casa. Más adelante tuvimos la suerte de recibir algunos encargos y esto nos permitió emanciparnos y asumir el alquiler de un local. Trabajar desde casa tiene muchas ventajas, pero hay que pensar en el crecimiento del estudio a medio plazo, y si vives en un piso pequeño, este crecimiento no es viable.

PROCESO CREATIVO

Nuestra arquitectura pretende ser objetiva y sistemática. El proceso creativo se basa en la acumulación de conocimiento y la posterior gestión de esta complejidad a través de respuestas tan claras, depuradas y precisas como sea posible. La precisión es un aspecto que cada vez nos obsesiona más. Un proyecto nunca empieza de cero. Siempre hay contexto y, cuando no nos interesa o no nos conviene, establecemos nosotros mismos las condiciones, limitaciones y normas del proyecto. No hay proyecto más difícil y menos interesante que el que parte de una hoja en blanco. Intentamos rehuir clichés y adoptar un posicionamiento específico para cada uno de los proyectos que hacemos. Sin embargo, es inevitable que se vayan repitiendo obsesiones que enlazan los distintos trabajos del estudio.

21


OBRA NOVA/ REHABILITACIÓ →Executat

Subcategories/Subcategorías/Subcategories �  A1  Obra executada Obra ejecutada Work executed �  A2  Obra no executada Obra no ejecutada Work not executed

S’hi presentaran tots aquells projectes d’obra nova o d’intervencions de rehabilitació sobre elements existents. Entenem com a projectes de rehabilitació aquells que intervenen sobre elements existents (patrimonials o no) amb afectacions importants sobre la seva envolupant o estructura.

Criteris de valoració/Criterios de valoración/ Evaluation criteria �  Qualitat arquitectònica Calidad arquitectónica Architectural quality ↳ 40 pts � Diàleg amb l’entorn i l’usuari (directe i indirecte) Diálogo con el entorno y el usuario (directo e indirecto) Dialogue with the environment and the user (direct and indirect) ↳ 30 pts � Incorporació de criteris de sostenibilitat Incorporación de criterios de sostenibilidad Incorporation of sustainability criteria ↳ 15 pts � Innovació i viabilitat de la proposta Innovación y viabilidad de la propuesta Innovation and feasibility of the proposal ↳ 15 pts 22


→Ejecutado

Se presentarán todos aquellos proyectos de obra nueva o de intervenciones de rehabilitación sobre elementos existentes. Entendemos como proyectos de rehabilitación aquellos que intervienen sobre elementos existentes (patrimoniales o no) con afectaciones importantes sobre su envolvente o estructura.

OBRA NUEVA /REHABILITACIÓN

�  Antoni Vilanova �  Eunice Garcia �  Flavio Castro

NEW CONSTRUCTION /RESTORATION

23

→Executed

All the projects of new construction and of rehabilitation interventions on existing elements will be presented. We understand rehabilitation projects as those that intervene in existing elements (patrimonial or not) with important effects on its envelope or structure.

Jurat | Jurado | Jury


REFERENTS

En l’àmbit de l’arquitectura, les nostres influències són transversals i ens interessen particularment, per les seves aportacions teòriques, les obres de Solà-Morales, Venturi, Rem Koolhas, Jane Jacobs, Lacaton & Vassal, Alison i Peter Smithson, Aldo Van Eyck, Jules Climent i Richard Sennet. Constantment, rebem inputs de camps artístics molt diferents que acaben formant part del nostre background professional d’una manera inconscient i espontània. Algunes de les nostres influències de l’àmbit de l’art contemporani són Olafur Eliasson, Antonio López i Karlheinz Stockhausen; de la fotografia: Luigi Ghiri, Bas Princeton, Bernd i Hilla Becher, Candida Höfer i Robert Frank, i del cinema: Wim Wenders, Andrei Tarkovski i Stanley Kubrick.

ZONA DE TREBALL

Tot i no ser el nostre cas, creiem que viure i treballar al mateix espai no és en absolut un inconvenient i és una decisió que depèn de les aspiracions i les necessitats particulars. En aquest sentit, el projecte de l’habitatge hauria d’encaixar amb uns models d’espais domèstics flexibles que donin una resposta adient a les diferents «maneres d’habitar» en el context actual.

PROCÉS CREATIU

Kokudev • Padilla

El punt de partida en la nostra feina és comprendre les condicions específiques de l’encàrrec i les característiques del context en què actuem. Treballar amb el lloc i les diferents «capes» que el constitueixen és fonamental en cada projecte que fem. No creiem que la forma segueixi la funció. Ens agrada plantejar els projectes pensant en sistemes espacials aplicables a diferents escales. Per a nosaltres, la forma es genera com a conseqüència de la necessitat de definició d’uns àmbits flexibles i polivalents i, al mateix temps, de la posada en valor d’una sèrie de condicions específiques i arquetípiques que admeten el vincle emotiu i la identificació personal amb els espais i el lloc. Cada projecte és un repte i constitueix un exercici de reflexió, crítica i formulació de propostes. El punt de partida de la nostra feina és comprendre les característiques del lloc i les característiques específiques de l’encàrrec.

24


REFERENCES

Within the field of architecture, our influences are transversal. We are particularly interested in the theoretical contributions of Solà-Morales, Venturi, Rem Koolhas, Jane Jacobs, Lacaton and Vasal, Alison and Peter Smithson, Aldo Van Eyck, Jules Climent and Richard Sennet. We constantly receive inputs from very different artistic fields that end up forming part of our professional background, in an unconscious and spontaneous way. We can also cite specific influences in the field of contemporary art, such as Olafur Eliasson, Antonio, Lopez, Karlheinz Stockhausen. In the photography field; Luigi Ghiri, Bas Princeton, Bernd and Hilla Becher, Candida Höfer and Robert Frank and in cinematography; Wim Wenders, Andrei Tarkovsky and Stanley Kubrick.

WORKSPACE

Even though this isn’t the case for us, we believe that living and working in the same space is not in anyway an inconvenience and is a decision that depends on the aspirations and/or the particular needs of each case. In this sense, we believe that the housing project should support flexible domestic spaces that provide an adequate response to the different “ways of living”, within the current context.

CREATUVE PROCESS

The starting point of our work is to understand the specific conditions of the assignment and the characteristics of the context in which we act. Working with the site and the different “layers” that are involved is fundamental in every project we work on. We do not believe that “form follows function”. During the design process, we prefer to work with spatial systems applicable at different scales. For us, the “form” is generated as a result of defining flexible and versatile structures and, at the same time, the recognition of a series of specific and archetypal conditions that accept the emotional bond and the personal identification with these spaces and the site. For us, each project is a challenge and an exercise in reflection, criticism and the formulation of proposals. Our work begins with understanding the characteristics of both the site and the commission.

REFERENTES

En el mundo de la arquitectura nuestras influencias son transversales y nos interesan particularmente, por sus aportaciones teóricas, las obras de Solà-Morales, Venturi, Rem Koolhas, Jane Jacobs, Lacaton & Vassal, Alison y Peter Smithson, Aldo Van Eyck, Jules Climent y Richard Sennet. Constantemente, recibimos inputs de campos artísticos muy diferentes que acaban formando parte del nuestro background profesional de una manera inconsciente y espontánea. Algunas de nuestras influencias del campo del arte contemporáneo son: Olafur Eliasson, Antonio, López i Karlheinz Stockhausen; de la fotografía: Luigi Ghiri, Bas Princeton, Bernd y Hilla Becher, Candida Höfer y Robert Frank, y del cine: Wim Wenders, Andrei Tarkovsky i Stanley Kubrick.

ZONA DE TRABAJO

Aunque no es nuestro caso, creemos que vivir y trabajar en el mismo espacio no es, en absoluto, un inconveniente, y es una decisión que depende de las aspiraciones y las necesidades particulares. En este sentido, el proyecto de la vivienda debería apoyar unos modelos de espacios domésticos flexibles que dan una respuesta adecuada a las distintas «maneras de habitar» en el contexto actual.

PROCESO CREATIVO

El punto de partida en nuestro trabajo es la comprensión de las condiciones específicas del encargo y las características del contexto en el que actuamos. Trabajar con el lugar y las distintas «capas» que lo constituyen es fundamental en cada proyecto que realizamos. No creemos que la forma siga a la función. Nos gusta plantear los proyectos pensando en sistemas espaciales aplicables a distintas escalas. Para nosotros, la forma se genera como consecuencia de la necesidad de definición de unos ámbitos flexibles y polivalentes y, al mismo tiempo, de la puesta en valor de una serie de condiciones específicas y arquetípicas que admiten el vínculo emotivo y la identificación personal con los espacios y el lugar. Cada proyecto es un reto y constituye un ejercicio de reflexión, crítica y formulación de propuestas. El punto de partida para nuestro trabajo es la comprensión de las características del lugar y las características específicas del encargo.

25


Arnau estudi d’Arquitectura

↳ Arnau Vergés i Tejero

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

Marc Torra & Pep Sau OBRA NOVA / REHABILITACIÓ (OBRA EXECUTADA)  ← 26


Casa Retina

En aquest projecte, l’adaptació a la topografia del terreny és la construcció d’un prat. Elements com el garatge, la bassa, la passarel•la o el mur inclinat de fons que ressegueix i talla el fort pendent configuren un pla. I, al seu damunt, hi reposa un volum rectangular autònom que acull les mínimes funcions d’habitatge en un sol espai diàfan; al sud, una sala per a estar, menjar i descansar; i dins del mur gruixut que ens aïlla del nord, els lavabos i l’entrada. Aquest objecte arquitectònic transforma la seva relació amb l’entorn segons avancen les estacions en el filtre de vegetació de ribera que l’acompanya, però també a partir de l’expressió canviant de la seva mirada, que gaudeix del paisatge a resguard del sol quan aixeca les parpelles. I, temorenc de la fugacitat d’aquesta sòbria bellesa, el refugi descansa inestable en una lleixa del marge com un mussol a punt d’alçar el vol amb el paisatge caçat a la retina. 27


REFERENTS

Creiem en els referents com a punt de partida. Treballar amb perfils professionals diversos promou incorporar una gran varietat de referents de diferents àmbits, com ara la biologia, la sociologia, la pedagogia o la innovació social. Alguns d’aquests noms podrien ser Gilles Clément, Salvador Rueda, Ian McHarg, Francesco Tonucci o Ezio Manzini. També intentem viure experiències de manera conjunta fora de l’espai de treball, escapades que ens permeten rebre tota mena d’estímuls, que de ben segur aplicarem en futurs projectes.

ZONA DE TREBALL

Podríem dir que vivim l’espai de treball d’una manera particular. Som un equip format per individus amb diferents perfils i l’espai de treball és el nostre àmbit de trobada. És l’espai imprescindible per desenvolupar la nostra metodologia de treball, ja que facilita dinàmiques on compartir i intercanviar experiències i coneixement. Fomentem pràctiques que ens permeten viure el nostre espai de treball de manera integral i compartir moments distesos amb tot l’equip, com per exemple els equips de cuina.

PROCÉS CREATIU

arqbag

Qüestionem i parametritzem les diferents variables d’un projecte aplicant un mètode científic. La fase d’anàlisi i diagnosi, tant de l’objecte com del subjecte, és fonamental per formular els primers interrogants. A partir d’aquest punt, s’inicia un procés d’anada i tornada amb el client que permet madurar i valorar diferents alternatives i respostes de projecte. Aquesta metodologia ens permet creuar variables com el cost, l’eficiència energètica o l’impacte social d’una determinada acció. Ens interessa tot allò que sorgeix durant la fase creativa d’un projecte, i que és previ a la definició de la solució final. Volem generar espais de discussió capaços de transformar el posicionament crític envers diferents àmbits de reflexió, treballant des d’una perspectiva transversal i multidisciplinària. En definitiva, fem especialment partícips i protagonistes els clients i/o usuaris finals per promoure una actitud proactiva i autocrítica que transcendeixi els límits de l’encàrrec. Creiem que l’arquitectura té un paper fonamental en la construcció de valors com la identitat, la consciència i la pertinença. En aquest sentit, la transformació dels espais públics i privats necessiten models que promoguin l’aprenentatge, l’educació i l’empoderament.

28


REFERENCES

We believe in references as a starting point. Working with various types of professional profiles promotes the incorporation of a wide variety of influences from different fields, such as biology, sociology, pedagogy and social innovation. Some of these names could be Gilles Clément, Salvador Rueda, Ian McHarg, Francesco Tonucci, or Ezio Manzini. We try to have experiences together outside the workspace, such as going on trips that will stimulate us. We can then apply the experience to our future projects.

WORKSPACE

We could say that we experience the workspace in a particular way. We are a team made up of individuals with different profiles, and the workspace is our meeting point. It is the essential area to develop our work methodology as it facilitates dynamics in sharing and exchanging experiences and knowledge. We promote activities that allow us to experience our workspace in an integral way, sharing relaxed moments with the whole team, much like cookery teams.

CREATUVE PROCESS

We question and parameterise the different variables of a project by applying a "scientific method". The analysis and diagnosis phases, from the object and also the subject, are fundamental in formulating the first and key questions. From this point on, a round-trip process begins with the client, which allows different alternatives and responses to the project to mature and be evaluated. This methodology allows us to cross several variables such as cost, energy efficiency and the social impact of a certain action. We understand that our work goes far beyond the resolution of specific project demands. We are interested in everything that arises during the creative process of the project which is prior to defining the final solution. We want to generate discussion spaces capable of transforming the critical positioning towards different areas of reflection and working from a transverse and multidisciplinary perspective. We want our clients and final users to be the protagonists of the play, in order to promote a proactive and self-critical attitude that transcends the limits of the assignment. We strongly believe that architecture plays a fundamental role in the construction of values such as identity, consciousness, and belonging. In this sense, the transformation of public or private spaces requires models that promote learning, education and empowerment.

REFERENTES

Creemos en los referentes como punto de partida. Trabajar con perfiles profesionales diferentes promueve la incorporación de una gran variedad de referentes de distintos ámbitos, como la biología, la sociología, la pedagogía o la innovación social. Algunos de estos nombres podrían ser Gilles Clément, Salvador Rueda, Ian McHarg, Francesco Tonucci o Ezio Manzini. También intentamos vivir experiencias fuera del espacio de trabajo, escapadas que nos permiten recibir nuevos estímulos, que seguramente aplicaremos en proyectos futuros.

ZONA DE TRABAJO

Podríamos decir que vivimos el espacio de trabajo de una manera particular. Somos un equipo formado por individuos con diferentes perfiles, y el espacio de trabajo es nuestro ámbito encuentro. Es el espacio imprescindible para desarrollar nuestra metodología de trabajo, ya que facilita dinámicas donde compartir e intercambiar experiencias y conocimiento. Fomentamos las prácticas que nos permiten vivir el espacio de trabajo de modo integral y compartir momentos distendidos con todo el equipo, como los equipos de cocina, por ejemplo.

PROCESO CREATIVO

Cuestionamos y parametrizamos las distintas variables de un proyecto aplicando un método científico. La fase de análisis y diagnosis, tanto del objeto como del sujeto, es fundamental para formular los primeros interrogantes. A partir de este punto se inicia un proceso de ida y vuelta con el cliente que permite madurar y valorar distintas alternativas y respuestas de proyecto. Esta metodología nos permite cruzar variables como el coste, la eficiencia energética o el impacto social de una determinada acción. Nos interesa todo aquello que surge durante la fase creativa de un proyecto, y que es previo a la definición de la solución final. Queremos generar espacios de discusión capaces de transformar el posicionamiento crítico respecto a diferentes ámbitos de reflexión, trabajando desde una perspectiva transversal y multidisciplinaria. Hacemos especialmente partícipes y protagonistas a los clientes y/o usuarios finales, para promover una actitud proactiva y autocrítica que trascienda los límites del encargo. Creemos que la arquitectura desempeña un papel fundamental en la construcción de valores como la identidad, la conciencia y la pertenencia. En este sentido la transformación de los espacios públicos y privados necesitan modelos que promuevan el aprendizaje, la educación, y el empoderamiento.

29


OBRA NOVA / REHABILITACIÓ (OBRA EXECUTADA)  ← 30

En este proyecto, la adaptación a la topografía del terreno es la construcción de un prado. Elementos como el garaje, la balsa, la pasarela o el muro inclinado de fondo que resigue y corta el fuerte pendiente configuran una superficie llana. Y, sobre ella, reposa un volumen rectangular autónomo que acoge las mínimas funciones de vivienda en un solo espacio diáfano; al sur, una sala para estar, comer y descansar; y dentro del muro grueso que nos aísla del norte, los servicios y la entrada. Este objeto arquitectónico transforma su relación con el entorno según avanzan las estaciones en el filtro de vegetación de ribera que le acompaña, pero también a partir de la expresión cambiante de su mirada, que disfruta del paisaje a resguardo del sol cuando levanta sus párpados. Y, temeroso de la fugacidad de esta sobria belleza, el refugio descansa inestable en una repisa de la ladera como un búho preparado para alzar el vuelo con el paisaje cazado en su retina.

CAST


ENG In this project, a meadow was constructed to adaptto the land’s topology. Elements such as the garage, the drainage basin, the walkway and the sloping wall in the background, which follows and cuts through the steep slope, form a flat surface. On top of it rests an autonomous rectangular volume that contains the minimum functions of a dwelling within a single open-plan space. To the south, there is a room where one can live, dine and rest, and inside the thick wall that isolates us from the north there are toilets and the entrance. This architectural object transforms its relationship with the environment as the seasons change, by using the riverbank vegetation filter that accompanies it and also from the varying expression of its gaze, which enjoys the landscape sheltered from the sun when it raises its eyelids. Fearful of the transience of this unpretentious beauty, the refuge rests unstably on a ledge along the hillside, like an owl ready to take flight with the landscape caught in its retina.


ZONA DE TREBALL

És una pregunta complicada; sincerament, serien molts. No, visc i treballo en espais diferents. L’espai ideal per habitar és aquell que és confortable. No faig diferència entre habitar i treballar; treballar és habitar un espai d’una manera diferent de la de viure-hi, tots dos parlen d’habitar de maneres diferents, per la qual cosa en el fons sempre estem habitant. Em sembla que és una decisió que depèn de cada persona, de la manera d’entendre les relacions personals amb les laborals, del tipus de feina, del tipus de situació familiar, econòmica, cultural... No em veig capaç d’elaborar una resposta amb una opinió clara, no seria just.

PROCÉS CREATIU

REFERENTS

Jorge Vidal Tomás

Sento no saber respondre a aquesta pregunta, cada projecte l’enfoco d’una manera diferent depenent de molts factors: les persones, la vida, les cultures, els llocs, les tècniques, etc. Hi ha massa factors que fan que cada projecte s’encari d’una manera o altra. Cada projecte és una nova oportunitat per construir una narració espacial. Fer la feina tan bé com pugui.

32


REFERENCES WORKSPACE

I apologise for not knowing how to answer this question as each project focuses in a different way depending on many factors, such as people, life, cultures, places, techniques, etc. There are too many factors that determine the direction of the project. Each project is a new opportunity to build a spacial narrative. Do the job as well as I can.

ZONA DE TRABAJO

Es una pregunta complicada; sinceramente, serían demasiados.

No, vivo y trabajo en espacios diferentes. El espacio ideal para habitar es aquel que es confortable. No hago diferencia entre habitar y trabajar; trabajar es habitar un espacio de una manera diferente a la de vivir, todos hablan de habitar de maneras distintas, ya que, en el fondo, estamos habitando. Creo que es una decisión que depende de cada persona, de la manera de entender las relaciones personales con las laborales, del tipo de trabajo, del tipo de situación familiar, económica, cultural… No me veo capaz de elaborar una respuesta con una opinión al respecto, no sería justo.

PROCESO CREATIVO

REFERENTES

No, I live and work in different spaces. I don’t differentiate between living and working; working in a space is just another way to live in it. Both of them convey inhabiting in different ways but in essence we are always inhabiting. I think that is a very personal decision and it depends on a lot of factors, for example, how to understand personal and professional relationships, the type of family relationships, economic and cultural factors, etc. I am not able to give an opinion about it.

CREATUVE PROCESS

It’s a very difficult question to answer - honestly, there would be too many.

Siento no saber responder a esta pregunta, cada proyecto lo enfoco de una manera diferente dependiendo de muchos factores: las personas, la vida, las culturas, los lugares, las técnicas, etc. Hay demasiados factores que hacen que cada proyecto se encare de una manera u otra. Cada proyecto es una nueva oportunidad para construir una narración espacial. Hacer el trabajo tan bien como pueda.

33


OBRA NOVA / REHABILITACIÓ (OBRA EXECUTADA)  ← 34

Una habitación encima de un prado La Casa Retina se puede interpretar de varias maneras en función del sistema de referencia que se adopte. Podemos entenderla como un elemento autónomo con una relación íntima y controlada con el entorno próximo, ya sea a través de su mirada cambiante, o a partir de sus espacios interiores neutros y desnudos, abocados al paisaje y preparados para acoger toda la complejidad de la vida interior. Pero esta casa también se puede entender como una pieza más del rompecabezas humano que lo acoge, como otra habitación de esta casa grande que configuran los extramuros de los núcleos medievales. Estos terrenos de naturaleza humanizada representan la franja de transición entre la ciudad y el bosque. Un espacio que a menudo resulta más doméstico que los propios entornos urbanos, hechos y pensados a priori por la persona pero que a la vez le son tanto o más hostiles que la naturaleza salvaje. Este entorno nos conecta

con la naturaleza de una manera progresiva: las casas dispersas cada vez más lejanas, los huertos que desprenden la estimación de sus hortelanos y nos dan vida, la granja vecina donde las vacas pastan y rumianrumian ... El río y la pasarela ... Uun paisaje cercano con el que la casa ya obtiene el refugio que busca y que la convierte, tan soólo, en un espacio de intimidad y confort. Con el mismo respeto que el hombre ha transformado la naturaleza de este lugar, el primer paso del proyecto es la domesticación del terreno generando un bancal. A partir de aquí, la Casa Retina es una habitación encima de un prado que descansa, contempla, dialoga, o cierra los ojos y sueña.


A room above a meadow The Retina House can be interpreted in several ways based on the refeThe Retina House can be interpreted in many ways depending on the reference system adopted. We understand it as an autonomous element that has an intimate and controlled relationship with the immediate environment. This is either through its changing gaze or from its neutral and bare interior spaces, which face the landscape, prepared to accommodate the

complexity of interior life. But this house can also be understood as one more piece of the human puzzle in which it accommodates, much like a room in a large house configured on the outskirts of a medieval nuclei. These lands of nature shaped by humans represent the transition between the city and the forest. A space that is often more domesticated than the urban environments themselves, which are made and thought a priori for humans, but at the same time

they are as, or more hostile than, wild nature. This environment connects us with nature in a progressive way; the increasingly scattered houses, the vegetable gardens that give us life and radiate the gardener’s love, the neighbouring farm where the cows graze and ruminate, the river and the bridge, etc. This nearby landscape, in which the house obtains the refuge it seeks, converts into an area of privacy and comfort.With the same respect and in the same way people

have transformed the nature of this place, the first step of the project is to domesticate the land to generate a terrace. From here, the Retina House is a room above a meadow that rests, contemplates, converses and closes its eyes and dreams.

35  →  CASA RETINA ● ARNAU ESTUDI D’ARQUITECTURA

Una habitació damunt d’un prat La Casa Retina es pot interpretar de diverses maneres en funció del sistema de referència que s’adopti. Podem entendre-la com un element autònom amb una relació íntima i controlada amb l’entorn proper, ja sigui a través de la seva mirada canviant o bé a partir dels seus espais interiors neutres i despullats, abocats al paisatge i preparats per acollir tota la complexitat de la vida interior. Però aquesta casa també es pot entendre com una peça més del trencaclosques humà que l’acull, com una altra habitació d’aquesta casa gran que configuren els fora muralles dels nuclis medievals. Aquests terrenys de natura humanitzada representen la franja de transició entre la vila i el bosc. Un espai que sovint resulta més domèstic que els mateixos entorns urbans, fets i pensats a priori per la persona però que alhora li són tant o més hostils que la naturalesa salvatge. Aquest entorn ens connecta amb la natura d’una manera progressiva: les cases disperses cada cop més llunyanes, els horts que desprenen l’estimació dels seus hortolans i ens donen vida, la granja veïna on les vaques pasturen i rumien... El riu i la passera... Un paisatge proper amb el qual la casa ja obté el refugi que cerca i que la converteix, tan sols, en un espai d’intimitat i confort. Amb el mateix respecte que l’home ha transformat la natura d’aquest lloc, el primer pas del projecte és la domesticació del terreny tot generant una feixa. A partir d’aquí, la Casa Retina és una habitació damunt d’un prat que descansa, contempla, dialoga o tanca els ulls i somnia.


REFERENTS

La llista seria llarga, ja que, al final, tot el que has viscut acaba sent un referent a l’hora de treballar de qualsevol arquitecte. Intentant respondre a la pregunta, podríem dir que l’arquitectura catalana — partint segurament de Jujol, passant per arquitectes moderns com Sostres, Bonet o Coderch i arribant a Miralles i als seus (i als nostres) contemporanis— seria una influència clara i propera al nostre treball diari. Però també ens interessa molt l’arquitectura portuguesa, italiana i nòrdica així com l’arquitectura oriental i americana en general; artistes com John Cage, Joseph Beuys i Robert Smithson, i filòsofs com Paul Ricouer, que ens ajuda molt a ordenar el nostre pensament.

ZONA DE TREBALL

Actualment, nosaltres vivim i treballem en llocs diferents. Pensem que viure allunyats físicament de la feina és un avantatge. Considerem que és precisament aquesta distància el permet afrontar la feina amb una veritable perspectiva, cosa fonamental en un procés creatiu.

PROCÉS CREATIU

Nosaltres entenem la professió com un exercici continu en què cal resoldre el difícil encaix de l’arquitectura amb el seu context físic i social. A partir d’aquesta idea, ens allunyem molt de la sensació de començar un projecte de zero. Sempre hi ha quelcom que ens precedeix. Els nostres propis projectes, els nostres referents abordant problemes similars i per descomptat el lloc, tantes vegades ple d’històries diferents en espera de ser posades en valor.

TIPOLOGIA DE PROJECTES

Agora Arquitectura

Acceptem tots els projectes que tenen un repte arquitectònic més o menys compartit amb el client i mirem de fugir de tot allò que pensem que ens pot portar a una mala praxi. Al despatx tenim un document titulat «Com projectar» que actualitzem de tant en tant, arran de diferents experiències. Lluny de ser un gran manifest, a nosaltres ens serveix per definir el camí que ens interessa. En aquest document parlem de saber mirar, de representar la idea amb la construcció o de l’economia de mitjans i materials, per exemple. Ara per ara, l’última frase del text diu: «La riquesa d’un projecte arriba fugint del que és complicat i simple, i apostant pel que és complex i senzill.»

36


REFERENCES WORKSPACE

Currently, we live and work in different places. We think that living physically away from work is an advantage as distance allows us to approach the work with a true perspective - something fundamental in the creative process.

CREATUVE PROCESS

We think of the profession as a continuous exercise in which the difficulty of architecture, with its physical and social context, needs to be solved. From this idea, we move away from the feeling of starting a project from scratch. There is always something that precedes us. Our own projects, our references addressing similar problems and of course the place which is so often filled with different stories waiting to be valued.

REFERENTES

La lista sería larga, pues al final todo lo vivido acaba siendo un referente para el quehacer personal de cualquier arquitecto. Intentando responder a la pregunta podríamos decir que la arquitectura catalana —partiendo seguramente de Jujol, pasando por modernos como Sostres, Bonet o Coderch y llegando a Miralles y a sus (y nuestros) contemporáneos— sería una influencia clara y cercana en nuestro trabajo diario. También nos interesa mucho la arquitectura portuguesa, italiana y nórdica así como la arquitectura oriental y americana en general; artistas como John Cage, Joseph Beuys y Robert Smithson, y filósofos como Paul Ricouer, que nos ayuda mucho a ordenar nuestro pensamiento.

ZONA DE TRABAJO

Actualmente, nosotros vivimos y trabajamos en lugares distintos. Pensamos que vivir alejados físicamente del trabajo es una ventaja. Consideramos que es precisamente esa distancia lo permite abordar el trabajo con verdadera perspectiva; algo fundamental en un proceso creativo.

PROCESO CREATIVO

All projects that represent an architectural challenge that is more or less shared with clients are accepted. If we try to escape from everything that we think, it can lead to a "bad praxis". In the office we have a document entitled, "How to Project" which we update from time to time, as a result of different experiences. Far from being a great manifesto, it helps us to define a path that interests us. In this document we talk about learning how to look and represent the idea with the construction or the economy of means and materials. Today, the last sentence of the text reads: ”The wealth of a project is achieved when it runs away from the complicated and simple, and is committed to the complex and easy."

Nosotros entendemos la profesión como un ejercicio continuo en el que cabe resolver el difícil encaje de la arquitectura con su contexto físico y social. A partir de esta idea, nos alejamos mucho de la sensación de empezar un proyecto de cero. Siempre hay algo que nos precede. Nuestros propios proyectos, nuestros referentes abordando problemas similares y, por supuesto, el lugar, tantas veces lleno de historias distintas a la espera de ser puestas en valor.

TIPOLOGÍA DE PROYECTOS

PROJECTS

The list would be long because in the end, everything that has lived ends up being a reference to the personal work of any architect. However, trying to answer the question, we could say that Catalan architecture starting from Jujol and passing through moderns such as Sostres, Bonet or Coderch and reaching Miralles and, to his (and our) contemporaries - it would be a clear and close influence in our daily work. We are also very interested in Portuguese, Italian and Nordic architecture as well as oriental and American architecture. Artists such as John Cage, Joseph Beuys and Robert Smithson, and philosophers like Paul Ricouer help us a lot to order our thoughts.

Aceptamos todos aquellos proyectos que representan un reto arquitectónico más o menos compartido con el cliente y tratamos de huir de todo aquello que pensamos que nos puede llevar a una mala praxis. En el despacho tenemos un documento titulado «Cómo proyectar» que actualizamos de vez en cuando, a raíz de distintas experiencias. Lejos de ser un gran manifiesto a nosotros nos sirve para definir un camino que nos interesa. En él hablamos del saber mirar, del representar la idea con la construcción o de la economía de medios y materiales, por ejemplo. Hoy por hoy, en la última frase del texto reza lo siguiente: «La riqueza de un proyecto se alcanza cuando se huye de lo complicado y de lo simple, y se apuesta por lo complejo y sencillo».

37


Ral arquitectes

↳ Marc Rabassa Piera

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

Adrià Goula OBRA NOVA / REHABILITACIÓ (OBRA EXECUTADA)  ← 38


Pored

L’Iñaki i la Ceci demanen inicialment un habitatge resolt en dues plantes, que no necessitava exhaurir els paràmetres d’edificabilitat per tal de satisfer la demanda d’encabir la família, formada per dues filles petites. L’única premissa inicial passava per incorporar un sistema de construcció prefabricat per tal de finalitzar les obres com més aviat millor. El camí que fem tots junts ens fa veure que el sistema constructiu haurà d’estar al servei de les nostres voluntats. 39


IIñaki y Ceci piden inicialmente una vivienda resuelta en dos plantas, que no necesitaba agotar los parámetros de edificabilidad para satisfacer la demanda de albergar la familia, formada por dos hijas pequeñas. La única premisa inicial pasaba por incorporar un sistema de construcción prefabricado para finalizar los trabajos lo más rápido posible. El camino que hacemos todos de la mano nos hace ver que el sistema constructivo deberá estar al servicio de nuestras voluntades.

CAST

ENG Iñaki and Ceci initially demanded a two-storey building, which did not need to exhaust the edificability parameters to meet the demand for the family formed by two little daughters. The only initial premise was to incorporate a prefabricated construction system to complete the work as quickly as possible. The way we do all together shows us that the construction system must be at the service of our wills.


Habitatge unifamiliar aïllat L’edifici se situa en una àrea residencial a la localitat de Castelldefels, molt propera a la ciutat de Barcelona. El planejament urbanístic de l’entorn immediat preveu unes densitats una mica superiors a les desitjades, amb la qual cosa les relacions entre cases adjacents, i fins i tot amb la línia edificada frontal, esdevenen incòmodes, sobretot en contrast amb l’aparent i suposat aïllament que confereix la presència d’un espai exterior propi. En aquesta parcel•la en concret hi havia un altre petit entrebanc de cinc plantes d’alçària en forma de bloc d’habitatges plurifamiliar a la part nord-est. Entendre el lloc més enllà dels tancaments perimetrals introdueix diferents capes d’aproximacions contextuals. En una primera aproximació al context, la proporció i les dimensions del solar —assumidament urbà malgrat els cants de sirena dels fragments de 41  → PORED ● RAL ARQUITECTES

gespa—, contrastades amb la demanda programàtica, obligaven a una primera disposició volumètrica on bàsicament s’establien una testera i una llarga façana paral•lela al carrer, ambdues amb orientació de component sud, a través de les quals passarien pràcticament totes les relacions que l’edifici establiria amb el seu entorn més enllà dels seus propis límits. Es comença a treballar en aquesta espècie de parapet i a veure com podia relacionar-se amb l’exterior més enllà del gruix específic al qual s’encomanen les funcions vinculades als requeriments bàsics d’aïllament. Es decideix embolcallar la casa amb una retícula de peces de gran format. Aquest embolcall de perímetre no és coincident amb les obertures, que es troben canviant de pla o bé amb la formació de patis i terrasses, que apareixen com a volums sostrets i introdueixen d’alguna manera una connotació de «fortalesa». La casa troba el seu lloc al barri, en una altra aproximació contextual, gràcies en part a recollir la contradictorietat de l’entorn. Pot ser que un edifici sense una clara expressió formal sigui també contradictori; la seva percepció de volumetria i tectonicitat canvia depenent de la usabilitat de les peces de gelosia mòbils.


Single family house The building is situated in residential development that is located a few The building is located in a residential area a few kilometres from the coastline in the town of Castelldefels, very close to the city of Barcelona. The urban planning of the immediate surroundings foresees densities somewhat greater than those desired. This means that relations between adjacent houses, even with the front building line, become uncomfortable, especially in contrast to the isolation you are supposed to achieve from your own outer space. This particular plot has another small obstacle which takes the form of a five-storey block of multi-family houses in the northeast. Understanding the site, beyond the perimeter fences, introduces different layers of contextual approaches. The proportions and dimensions of the plot, although urban despite siren voices from the adjacent lawns, contrasted with programmatic demand, forced the first volumetric layout where a dividing wall and a long facade parallel to the street were established. Both walls, with southern component orientation, would allow the building to establish almost all its relations with its surroundings, beyond its own limits. We began to work on this kind of parapet and see how it could deal with the exterior beyond the specific thickness to which the functions linked to the basic requirements of isolation are entrusted. It was decided that the house should be wrapped with a grid of large format pieces. This perimeter wrapper does not coincide with the openings, which find their

place changing plan. Another way for the gaps to find their place is through the formation of patios or terraces, appearing as subtracted volumes introducing the idea of a “fortress�. The house finds its place in the neighbourhood through a contextual approach, partly thanks to embracing this contradictory nature. It may be that a building without a clear, formal expression is also somewhat

contradictory. The volumetric and tectonic perception changes depending on the usability of the mobile latticework.


43  →  PORED ● RAL ARQUITECTES

Vivienda unifamiliar aislada El edificio se sitúa en un área residencial en la localidad de Castelldefels, muy próxima a la ciudad de Barcelona. El planeamiento urbanístico del entorno inmediato prevé unas densidades algo mayores que las deseadas, con las que las relaciones entre casas adyacentes, y hasta con la línea edificada frontal, resultan incómodas, sobre todo en contraste con el aparente y supuesto aislamiento que confiere la presencia de un espacio exterior propio. Esta parcela en concreto tenía otro pequeño tropiezo de cinco plantas de altura en forma de bloque de viviendas plurifamiliar en la parte noreste. Entender el lugar más allá de los cierres perimetrales introduce diferentes capas de aproximaciones contextuales. En una primera aproximación al contexto, la proporción y dimensiones del solar —asumidamente urbano a pesar de los cantos de sirena de los fragmentos de césped—, contrastadas con la demanda

programática, obligaban a una primera disposición volumétrica donde básicamente se establecían una testera y una larga fachada paralela a la calle, ambos con orientación de componente sur, a través de los cuales pasarían prácticamente todas las relaciones que el edificio establecería con su entorno más allá de sus propios límites. Se comienza a trabajar en esta especie de parapeto y a ver como este podía lidiar con el exterior más allá del grosor específico al que se encomiendan las funciones vinculadas a los requerimientos básicos de aislamiento. Se decide envolver la casa con una retícula de piezas de gran formato. Esta envoltura de perímetro no es coincidente con las aberturas, que encuentran su lugar cambiando de plano o bien con la formación de patios y terrazas, apareciendo como volúmenes sustraídos que introducen de alguna forma una connotación de «fortaleza». La casa encuentra su lugar en el barrio, en otra aproximación contextual, gracias en parte

a recoger la contradictoriedad del entorno. Puede que un edificio sin una clara expresión formal sea también algo contradictorio; su percepción de volumetría y tectonicidad cambia dependiendo de la usabilidad de las piezas de celosía móviles.


OBRA NOVA/ REHABILITACIÓ →No executat

44


→No Ejecutado

OBRA NUEVA /REHABILITACIÓN NEW CONSTRUCTION /RESTORATION →Not executed

45


Andrea Capilla Mónaco & Joan Martí Elias

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

Andrea Capilla & Joan Martí OBRA NOVA / REHABILITACIÓ (OBRA NO EXECUTADA)  ← 46


A flor de pell ↳ Centre d’atenció integral als Jardins de Can Ferrero

Un edifici al bell mig dels jardins, simètric respecte a la Casa del Rellotge, permeable i respectuós amb els arbres. Envoltat per una pell homogènia, mira als grans edificis d’habitatge propis de l’entorn i permet llegir el que passa al seu interior.

47


Un edificio en medio de los jardines, simétrico respecto a la Casa del Rellotge, permeable y respetuoso con los árboles. Rodeado por una piel homogénea, mira a los grandes edificios de viviendas del entorno y permite leer lo que pasa en su interior.

CAST

ENG The building is set in the middle of the garden and symmetrical to La Casa del Rellotge (the Clock House). It is permeable and respectful of the trees and is surrounded by a homogeneous skin that allows the neighbours to see inside.

OBRA NOVA / REHABILITACIÓ (OBRA NO EXECUTADA)  ← 48


Centre d’atenció integral als jardins de Can Ferreró Introduint l’escala de l’usuari des de l’inici, es planteja una retícula quadrada d’1,25 m que als extrems s’eixampla fins a 1,50 m. Aquesta dimensió permet treballar la unitat bàsica porta, pas, unitat de treball, així com treballar amb peces estandarditzades de dimensions controlades. Aquesta estratègia permet prefabricar gran part de les solucions constructives i optimitzar el temps de construcció i muntatge. Es planteja treballar amb materials senzills i de baix manteniment que puguin quedar vistos. L’estructura formada per lloses i pilars de formigó també s’insereix en aquesta quadrícula. L’estratègia climàtica de l’edifici es planteja a partir d’una pell, que arrenca des de la vegetació caducifòlia dels jardins i que varia en cada planta segons els usos interiors i les necessitats del programa, amb un sistema de caixes estanques, espais diàfans i porxos. A la planta baixa s’agrupen els nuclis i la sala de reunions en un tram central que segrega l’accés i la sala polivalent de la zona de treball. La façana és principalment envidrada amb proteccions solars interiors, protegida per un porxo. La doble circulació d’usuaris i treballadors a la primera planta dona lloc a una organització de les sales en esvàstica que separa els recorreguts en dos, un de perimetral per als usuaris i un d’interior

per als treballadors del centre. El perímetre de tota la planta està format per un espai corredor que funciona com a coixí tèrmic i que diferencia entre àrees d’estada i àrees de pas entenent que les exigències pel que fa a confort de l’usuari no són les mateixes. Les proteccions solars s’incorporen en aquesta segona línia de façana. A la segona planta es diferencia clarament entre l’espai diàfan de la zona de treball i la de descans, i els espais tancats que funcionen com a caixes dins el recinte polivalent. L’envolupant exterior es resol mitjançant panells formats per una doble pell de policarbonat amb cambra d’aire intermèdia. Una reixa exterior serveix com a suport d’una plantació d’enfiladisses que permet controlar l’efecte hivernacle a l’estiu i tamisar la llum natural. La coberta funcionaria com a espai polivalent, i anticiparia així futures demandes de nous espais que puguin satisfer tant l’edifici com el barri.


Full Service Center in the Gardens of Can Ferrero The building is set in the middle of As mentioned before, a square grid of 1.25 m is created that extends up to 1.50 m and organises the different floors. This dimension allows the basic unit of a door, a corridor and a working unit to be operative. Standard pieces of controlled dimensions are also allowed with this dimension. This strategy allows us to prefabricate almost every constructive solution and optimise construction and assembly time. Simple and low maintenance materials that can be seen are used. The structure of the building, that is formed by slabs and concrete pillars, is also inserted into this grid. The climatic strategy of the building is based on the skin, which varies on each floor according to the interior uses and the needs of the program. We are working with a system of closed boxes, open spaces and porches. The leaves of the surrounding trees form part of the facade and are the first layer of the building’s skin. On the ground floor, vertical communications and the meeting room are grouped together in a central section that segregates access and the multipurpose room from the work area. The facade is mainly glazed with internal solar protection and surrounded by a porch. On the first floor, due to the double circulation of users and workers, the rooms are organised like a swastika that separates the routes in two - one perimeter corridor for the users of the building and one interior for the workers. The perimeter of the entire floor is formed by a corridor space that works as a thermal cushion, differentiating between static areas and areas of circulation. The solar protection is incorporated into this second facade line. On the second floor, the open working space and resting areas are clearly segregated from the enclosed lounges that function like boxes within

this multipurpose space. The facade is covered with polycarbonate panels that contain an air-chamber. An external grid supports the vegetation, which controls the greenhouse effect in summer and sifts out natural light the rest of the year. Anticipating future demands for new spaces, the roof can be used as a multipurpose space that would satisfy both the building and the neighbourhood.

OBRA NOVA / REHABILITACIÓ (OBRA NO EXECUTADA)  ← 50


51  →  A FLOR DE PELL ● ANDREA CAPILLA MÓNACO & JOAN MARTÍ ELIAS

Centro de atención integral en los Jardines Can Ferrero Introduciendo la escala del usuario desde el inicio, se plantea una retícula cuadrada de 1,25 m que en los extremos se amplía hasta 1,50 m. Esta dimensión permite trabajar la unidad básica puerta, paso, unidad de trabajo, así como trabajar con piezas estandarizadas de dimensiones controladas. Esta estrategia permite prefabricar gran parte de las soluciones constructivas y optimizar el tiempo de construcción y montaje. Se proponen materiales sencillos y de poco mantenimiento que puedan quedar vistos. La estructura formada por losas y pilares de hormigón también se inserta en esta cuadrícula. La estrategia climática se plantea a partir de una piel, que arranca desde la vegetación caducifolia de los jardines y que varía en cada planta según los usos interiores y las necesidades del programa, trabajando con un sistema de cajas estancas, espacios diáfanos y porches. En la planta baja se agrupan

los núcleos y la sala de reuniones en un tramo central que segrega el acceso y la sala polivalente de la zona de trabajo. La fachada es principalmente vidriada con protecciones solares interiores, protegida por un porche. La doble circulación de usuarios y trabajadores en la primera planta da lugar a una organización de salas en esvástica que separa los recorridos en dos, uno perimetral para los usuarios y uno interior para los trabajadores. El perímetro de toda la planta está formado por un espacio corredor que funciona como cojín térmico diferenciando entre áreas de paso entendiendo que las exigencias en relación con el confort del usuario no son las mismas. Las protecciones solares se incorporan en esta segunda línea de fachada. En la segunda planta se distingue claramente entre el espacio diáfano de la zona de trabajo y los espacios cerrados que funcionan como cajas dentro del recinto polivalente. La

envolvente exterior se resuelve mediante paneles formados por una doble piel de policarbonato con cámara de aire intermedia. Una reja exterior sirve como soporte de una plantación de enredaderas que permite controlar el efecto invernadero en verano y tamizar la luz natural. La cubierta funcionaría como un espacio polivalente, anticipando futuras demandas de nuevos espacios que puedan satisfacer tanto al edificio como al barrio.


arqbag & LaCol

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

arqbag OBRA NOVA / REHABILITACIÓ (OBRA NO EXECUTADA)   ← 52


Coop de falç

L’edifici es troba al límit de la ciutat. La topografia de la parcel•la separa dues realitats molt contrastades. A la banda nord-oest hi ha la ronda de Dalt, amb un trànsit continu, font de contaminació sonora i ambiental. A la cara oposada hi trobem el parc de Joan Reventós, que neix sobre l’antic torrent de les Monges, convertit en un passeig sinuós que arriba fins al cor de Sarrià. Volem que l’edifici s’obri a aquest espai verd i actuï de ròtula entre el parc i Collserola, i potenciï la transició de la ciutat a la muntanya. 53  →  COOP DE FALÇ ● ARQBAG & LACOL


CAST

El edificio se encuentra al límite de la ciudad. La topografía de la parcela separa dos realidades muy contrastadas. En el lado noroeste se encuentra la Ronda de Dalt, con un tránsito continuo, fuente de contaminación sonora y ambiental. En la cara opuesta se encuentra el Parc de Joan Reventós, que nace sobre el antiguo Torrent de les Monges, convertido en un paseo sinuoso que llega hasta el corazón de Sarrià. Queremos que el edificio se abra a este espacio verde y actúe como rótula entre el parque y Collserola, potenciando la transición de la ciudad a la montaña.

ENG The building is located on the edge of the city. The topography of the plot separates two highly contrasting realities. On the northwest side is the Ronda de Dalt which is a source of sound and environmental pollution due to the continuous traffic. On the opposite side, we find the Joan Reventós Park, which is born on the old Torrent de les Monges. This green space turns into a winding promenade that reaches the heart of Sarrià. We want the building to open to this green space and act as a joint between the park and Collserola, enhancing the transition from the city to the mountain.

OBRA NOVA / REHABILITACIÓ (OBRA NO EXECUTADA)  ← 54


L’estratègia passa per protegir-nos de la ronda i orientar tot l’edifici al parc de Joan Reventós, que gaudeix de bona orientació, bones vistes i aires ascendents que es filtren a través de la vegetació preexistent. ❶ Aïllar-nos del soroll i de la contaminació alarmant de la ronda, obrint-nos al parc, que gaudeix de bona orientació, bones vistes i aires ascendents de llevant. ❷ Totes les circulacions es fan per l’exterior i s’accedeix a l’edifici per una gran terrassa en contacte amb el parc a la planta inferior. Els espais comunitaris es distribueixen en diverses plantes i lliguen el conjunt de l’edifici en secció. ❸ L’edifici aposta per estratègies bioclimàtiques recuperades de la tradició arquitectònica del nostre clima, com ara les galeries hivernacle, els porxos, els patis i la massa tèrmica de la terra compactada. ❹ A més d’aprofitar l’energia solar com a escalfament passiu de l’habitatge, generem energia elèctrica amb els panells fotovoltaics situats a la coberta. També recuperem les aigües grises i pluvials a través de fitodepuració per decantació sota la planta -1. ❺ Dissenyem una tipologia d’habitatges no jerarquitzats, oberts a processos d’apropiació per part dels usuaris. Les tipologies es distribueixen sobre una malla indiferenciada. Aquest plantejament permet modificar les configuracions dels habitatges, ampliant o reduint la seva superfície. ❻ L’edifici s’organitza en franges programàtiques, a través d’una transició des dels espais més col•lectius a les peces més privades.

55  →  COOP DE FALÇ ● ARQBAG & LACOL

Bioclimatisme L’edifici funciona com una «màquina de clima». A l’estiu es ventila principalment a través dels patis interiors i la galeria sud-est. L’hivernacle situat a la coberta es dissenya per potenciar l’efecte Venturi, que força la ventilació natural per efecte xemeneia a través dels patis. La inèrcia dels forjats permet refrescar l’ambient durant el dia i dissipar la calor durant la nit. A l’hivern s’optimitza la captació solar passiva mitjançant l’hivernacle de coberta i les galeries d’accés als habitatges. També es planteja una renovació mecànica amb recuperador de calor. Bioconstrucció Es planteja un edifici molt lleuger, construït en sec i totalment desmuntable, prioritzant els materials biosfèrics: per a l’estructura principal s’utilitza la fusta contralaminada, i els nuclis de cuina i bany es resolen amb bloc de terra compactada (BTC) per tal de millorar i regular les condicions higrotèrmiques dins els habitatges.


The main strategy is to protect us from the Ronda and focus the entire building in Joan Reventós Park, which enjoys good orientation, good views and rising airs that seep through the existing vegetation. ❶ To isolate us from the noise and worrying pollution of the Ronda and open us to the park, which has good orientation, views and rising airs from the east. ❷ All the circulations are made from the outside with access to the building via a large terrace in contact with the park on the lower floor. The community spaces are distributed across several floors linking the entire building through the section. ❸ The building focuses on bioclimatic strategies that recovered the architectural tradition of our climate, such as the greenhouse galleries, porches, courtyards and the thermal mass of the earth. ❹ In addition to taking advantage of solar energy as a means of passively heating the house, we generate electricity through photovoltaic panels located on the deck and recover the grey and rainwater. ❺ We designed a typology of non-hierarchical housing open to user appropriation processes. Typologies are distributed over an undifferentiated mesh. This approach allows the configurations of the houses to be modified, which expands or reduces its surface. ❻ The building is organised in programmatic strips, through a transition from the most collective spaces to the most private pieces:

Bioclimatism The building works like a “climate machine”. In the summer it is ventilated mainly through the inner courtyards and the southeast gallery. The greenhouse on the deck is designed to enhance the Venturi effect, forcing the natural ventilation using a chimney effect through the courtyards. The inertia of the wrought allows the atmosphere to freshen up during the day and dissipate the heat during the night. In winter, passive solar capture is optimised through the indoor greenhouse and access galleries to the houses. There is also a mechanical renovation using a heat recovery system.

Bioconstruction A very light, fully-detachable building is proposed, prioritising biospheric materials. For the main structure we use contra-laminate wood, whilst the kitchens and bathrooms are resolved with compressed earth blocks (CEB) to improve and regulate hygrothermal conditions inside the houses.

OBRA NOVA / REHABILITACIÓ (OBRA NO EXECUTADA)  ← 56


57  →  COOP DE FALÇ ● ARQBAG & LACOL

La estrategia pasa por protegernos de la Ronda y orientar todo el edificio al Parc de Joan Reventós, con buena orientación, vistas y aires ascendentes que se filtran a través de la vegetación preexistente. ❶ Aislarnos del ruido y de la contaminación alarmante de la Ronda abriéndonos al parque. ❷ Todas las circulaciones se realizan por el exterior y se accede al edificio por una gran terraza en contacto con el parque a la planta inferior. Los espacios comunitarios se distribuyen en distintas plantas ligando el conjunto del edificio en sección. ❸ El edificio apuesta por estrategias bioclimáticas recuperadas de la tradición arquitectónica de nuestro clima, como las galerías invernadero, los porches, los patios y la masa térmica de la tierra compactada.

❹ Además de aprovechar la energía solar como medio de calefacción pasivo de la vivienda, generamos energía eléctrica mediante paneles fotovoltaicos ubicados en la cubierta del bloque, y recuperamos las aguas grises y pluviales. ❺ Diseñamos una tipología de viviendas no jerarquizada, abiertas a procesos de apropiación por parte de los usuarios. Las tipologías se distribuyen sobre una malla indiferenciada. Este planteamiento permite modificar las configuraciones de las viviendas, ampliando o reduciendo su superficie. ❻ El edificio se organiza en franjas programáticas, a través de una transición des de los espacios más colectivos a las piezas más privadas.

Bioclimatismo El edificio funciona como una “máquina de clima”. En verano se ventila principalmente a través de los patios interiores y la galería sud-este. El invernadero de cubierta está diseñado para potenciar el efecto “venturi”, forzando la ventilación natural por efecto chimenea a través de los patios. La inercia de los forjados permite refrescar el ambiente durante el día y disipar el calor por la noche. En invierno se optimiza la captación solar pasiva mediante el invernadero y las galerías de acceso a las viviendas. También se plantea una renovación mecánica mediante recuperador de calor.

Bioconstrucción Se plantea un edificio muy ligero, construido en seco y totalmente desmontable, priorizando los materiales biosféricos: para la estructura principal se utiliza la madera contra laminada, los núcleos de cocina y baño se resuelven mediante bloque de tierra compactada (btc), para mejorar y regular las condiciones higrotérmicas dentro de las viviendas.


Se pueden presentar todos aquellos proyectos y trabajos que intervengan en el paisaje y/o el territorio. Se admiten en esta categoría intervenciones de diseño material y paisajístico y de diseño de estrategias urbanas y de planeamiento. Es decir, intervenciones para la creación, mejora y gestión de los espacios abiertos exteriores privados, públicos y comunitarios o colectivos.

→Ejecutado

URBANISMO /PAISAJISMO

CITY PLANNING / LANDSCAPE

→Executed

All the projects and works that intervene in the landscape and/or the territory can be presented. Material and landscape design interventions and design of urban strategies and planning are accepted in this category. That is to say, interventions for the creation, improvement and management of private, public and communal or collective outdoor spaces. Jurat | Jurado | Jury

�  Georgina Vázquez �  Marina Cervera �  Arnau Boix

58


URBANISME/ PAISATGISME →Executat

Subcategories | Subcategorías | Subcategories �  B1  Obra executada Obra ejecutada Work executed �  B2  Obra no executada Obra no ejecutada Work not executed

S’hi poden presentar tots aquells projectes i treballs que intervinguin en el paisatge i/o el territori. S’admeten en aquesta categoria intervencions de disseny material i paisatgístic i de disseny d’estratègies urbanes i de planejament. És a dir, intervencions per a la creació, millora i gestió dels espais oberts exteriors privats, públics i comunitaris o col•lectius.

Criteris de valoració | Criterios de valoración/ Evaluation criteria �  Anàlisi i integració de les preexistències i l’entorn Análisis e integración de las preexistencias y el entorno Analysis and integration of the pre-existences and the environment ↳ 30 pts � Contribució i inclusió d’usos i usuaris i transversalitat de la proposta Contribución e inclusión de usos y usuarios y transversalidad de la propuesta Contribution and inclusion of uses and users and transversality of the proposal ↳ 30 pts � Incorporació de criteris de sostenibilitat Incorporación de criterios de sostenibilidad Incorporation of sustainability criteria ↳ 20 pts � Innovació i viabilitat de la proposta Innovación y viabilidad de la propuesta Innovation and feasibility of the proposal ↳ 20 pts

59


Carles Enrich Giménez

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

Adrià Goula URBANISME / PAISATGE (OBRA EXECUTADA)  ← 60


Castell de Jorba

↳ Recuperació de l’accés

Els vestigis del castell de Jorba, declarat monument històric amb grau de protecció BCIN, es troben al cim del puig de la Guàrdia, a una altitud de 549 m. Fa de teló de fons al municipi de Jorba i és un punt privilegiat d’observació del territori de l’Anoia. Al conjunt del castell s’hi poden trobar mostres dels diferents usos que ha tingut la construcció al llarg dels segles. El projecte forma part d’un pla director per potenciar la consciència col•lectiva sobre l’origen del castell com a espai d’observació del camí ral, que connectava Barcelona amb Lleida. 61  →  CASTELL DE JORBA ● CARLES ENRICH GIMÉNEZ


Los vestigios del castillo de Jorba, declarado monumento histórico con grado de protección BCIN, se encuentran en la cima del Puig de la Guàrdia, a una altitud de 549 m. Actúa como telón de fondo del municipio de Jorba y es un punto privilegiado de observación del territorio de la comarca del Anoia. En el conjunto del castillo pueden hallarse muestras de los distintos usos que ha tenido esta construcción a lo largo de los siglos. El proyecto forma parte de un plan director para potenciar la conciencia colectiva sobre el origen del castillo como espacio de observación del camino real, que conectaba Barcelona con Lleida.

CAST

ENG The remains of Jorba Castle, declared a historical monument (BCIN), are located at the top of Puig de la Guàrdia (549 m), forming a backdrop to the town of Jorba and a privileged observation point in the Catalan region of Anoia. The whole castle represents a sedimentation of the different uses that it has acquired throughout the centuries. During the first construction, a chapel was added to the mid-tenth century watchtower, which later was part of the first walled enclosure in the 14th century. At the end of the 16th century, it expanded to its maximum extension on the hill. In its last functional phase, the castle became a house, of which elements such as an oven or a wine press are still visible to this day. Our project is part of a masterplan to enhance awareness of the castle’s origin as a place to observe the former territory belonging to the March of Barcelona. This was a defensive barrier between Al-Andalus and Carolingian Empires, which controlled the ancient road from Barcelona to Lleida.

URBANISME / PAISATGE (OBRA EXECUTADA)  ← 62


La intervenció té com a objectiu facilitar l’accés fins a la torre de guaita, on es recupera la relació amb el poble i el territori i es realça l’ús com a mirador que va originar la seva construcció. El projecte es formalitza bàsicament a partir d’un buidatge de 300 m3, que correspon a l’excavació arqueològica i que proporciona el material amb què es construeix la nova topografia. El volum de terra extreta s’aprofita en la seva totalitat per generar una nova topografia que amplia i fa més segur el recorregut fins a la cota del mirador. Plantegem un esglaonament ascendent en cinc trams que ressegueixen les estructures que marquen els límits del castell. Els dos primers trams aprofiten la traça d’un antic camí. El tercer tram se situa en perpendicular als murs del castell i ofereix una vista del seu alçat nord. Els dos darrers trams tenen un desenvolupament tangent a la directriu principal dels murs i permeten un contacte directe amb les restes arqueològiques. Un cop a la cota superior, s’obté una vista del poble de Jorba i es pot resseguir l’antic camí ral.

63  →  CASTELL DE JORBA ● CARLES ENRICH GIMÉNEZ

L’actuació s’ha fet íntegrament amb mitjans manuals i materials de fàcil manipulació i transport degut a les dificultats d’accés al cim del turó. L’escala està formada per llates de fusta de 20 x 12 cm, amb esglaons de dues amplades: 12 d’1,20 m i 35 de 0,60 m, que aprofiten la totalitat de les peces de 2,40 m de longitud sense generar pèrdues de material. Els límits trepitjables de l’accés es dibuixen amb 8 barnilles corrugades de 12 mm de diàmetre i 18 metres de corda a 60 cm d’altura que indiquen el recorregut i l’àmbit visitable. Les excavacions arqueològiques permeten desenterrar estructures de les diferents etapes que es consoliden seguint criteris de mínima intervenció i que permeten recuperar part de la volumetria del castell. Es recuperen murs de les primeres fases de construcció així com nivells de circulació del recinte emmurallat que es deixen com a nivell d’acabat final. Les pedres recuperades en l’excavació no utilitzades per a la consolidació de les estructures més malmeses es recullen en una pila als marges del recorregut, en espera de ser reutilitzades en fases posteriors.


The purpose of the intervention is to facilitate access to the watchtower, restoring the relationship with the town and the territory and highlighting the original use of the lookout point - which was the main motivation behind its construction. The project is carried out from material obtained during the archaeological excavation, which is reused in order to build a new topography. The 300 m3 of extracted soil is used entirely to generate a sequence of plat-

forms that expand and ensures a safer route to the lookout point. An twelve meter ascending step is proposed in 5 sections of two different widths, adapting to the pre-existing conditions and following the structures that mark the castle’s limits. An old existing path is used as a route for the first two sections of the new access. The third section is perpendicular to the walls of the castle and offers a view of its northern elevation. The last two sections are tangentially

developed towards the main guideline of the walls to allow direct contact with the archaeological remains. Once you reach the upper level, you have a view of the town of Jorba and the old royal road. The archaeological works allow us to unearth structures of the different phases of construction of the castle and reuse stones found in the excavation process. This enables the recovery of part of the castle’s extension and also the recovery of the walls which were constructed during the first phase, as well as the circulation levels of the battlement. The unused stones recovered in the excavation, and not used for the consolidation of the most damaged structures, are collected and placed next to the path waiting to be reused in later phases. Due to the difficulty in accessing the top of the hill, the entire work has been carried out manually and the materials used have been easy to handle and transport. Minimal intervention

is proposed, as we understand that the pre-existence of the castle and the landscape is the project. The new staircase consists of 20 x 12 cm wooden slats, of two different widths (1.20 and 0.60 meters), optimising the original pieces without generating any waste. The access limits are drawn with a rope, attached to eight corrugated rods measuring 12 mm in diameter. The rope is 60 cm in height and indicates the route and areas that can be visited.

URBANISME / PAISATGE (OBRA EXECUTADA)  ← 64


65  →  CASTELL DE JORBA ● CARLES ENRICH GIMÉNEZ

La intervención tiene como objetivo facilitar el acceso hasta la torre de vigilancia, donde se recupera la relación con el pueblo y el territorio y se pone en valor el uso como mirador que originó su construcción. El proyecto se formaliza básicamente a partir de un vaciado de 300 m3, que corresponde a la excavación arqueológica y ofrece el material con el que se construye la nueva topografía. El volumen de tierra extraída se aprovecha en su totalidad para generar una secuencia de plataformas que amplían y hacen más seguro el recorrido hasta la cota del mirador. Se plantea un escalonamiento ascendente en cinco tramos que recorren las estructuras que marcan los límites del castillo. Los dos primeros tramos aprovechan la traza de un antiguo camino. El tercer tramo se sitúa en perpendicular a los muros del castillo y ofrece una visión de su alzado norte. Los dos últimos tramos tienen un desarrollo tangente a la directriz principal de los muros y permiten un

contacto directo con los restos arqueológicos. Una vez se llega a la cota superior, se obtiene una visión del pueblo de Jorba y se puede recorrer el antiguo camino real. La actuación se ha realizado íntegramente con medios manuales y materiales de fácil manipulación y transporte debido a las dificultades de acceso a la cima de la colina. La escalera está formada por latas de madera de 20 x 12 cm, con escalones de dos anchuras: 12 de 1,20 m y 35 de 0,60 m, que aprovechan la totalidad de las piezas de 2,40 m de longitud sin generar mermas de material. Los límites transitables del acceso se dibujan con 8 varillas corrugadas de 12 mm de diámetro y 18 metros de cuerda situada a 60 cm de altura que indican el recorrido y el ámbito visitable. Las excavaciones arqueológicas permiten desenterrar estructuras de las distintas etapas que se consolidan siguiendo criterios de mínima intervención y que permiten recuperar parte de la volumetría del castillo. Se recuperan muros de las primeras fases de construcción, así como niveles de circulación del recinto amurallado, que se mantienen como nivel de acabado final. Las piedras recuperadas en la excavación no utilizadas para la consolidación de las estructuras más dañadas se acopian al lado del recorrido, a la espera de ser reutilizadas en fases posteriores.


Carles Enrich Giménez

FOTOGRAFÍA

Carles Enrich URBANISME / PAISATGE (OBRA EXECUTADA)  ← 66


Cal Metre ↳ Recuperació del passeig

La vila de Gironella s’estén a banda i banda del Llobregat. El seu creixement ha provocat que la part més moderna s’expandeixi a la riba dreta del riu, mentre que a l’esquerra, la part antiga de la vila se situa a uns 20 metres per sobre la riba del riu. Als peus d’aquest desnivell hi ha el que va ser la colònia tèxtil de Cal Metre, que forma part de la Ruta de les Colònies Tèxtils del Berguedà.

67


El municipio de Gironella se extiende a ambos lados del río Llobregat. Su crecimiento ha provocado que la parte moderna se expanda por el lado derecho del río, mientras que la parte antigua se sitúa a unos 20 metros por encima del río. A los pies de este desnivel, se encuentra lo que fue la colonia textil de Cal Metre, que forma parte de la Ruta de las Colonias Textiles del Berguedà.

CAST

ENG The town of Gironella is situated on both sides of the Llobregat river in the region of Berguedà. The old part of the town extends twenty metres above the river on a cliff within the remains of the old wall. The former textile colony of Cal Metre is located here at the foot of the slope, which is part of the Berguedà Colonies road.


La ubicació de l’ascensor que facilita l’accessibilitat al centre històric ha convertit el camí de Cal Metre, que estava infrautilitzat i ocupat per cotxes, en un recorregut quotidià que recupera l’ús original com a lloc de pas per connectar la ciutat amb les colònies. La intervenció respon a una demanda de millora de l’accessibilitat i alhora pretén convertir l’àmbit d’aquest antic passeig en un nou espai públic de la vila, un espai d’estada i contemplació del paisatge fluvial i escenari de diversos esdeveniments i activitats culturals i lúdiques. El projecte té com a objectiu potenciar la relació entre el passeig i el riu plantejant un apropament als límits amb una sèrie d’espais habitables com a lloc de trobada. Aquestes catifes permeables es materialitzen reutilitzant 2.795 llambordes provinents de carrers del centre històric que es guardaven apilades en un magatzem municipal. La col•locació es realitza a toc de maceta, amb la junta oberta per afavorir l’aparició de vegetació espontània. Es diferencien dues intensitats en els paviments: la franja central, realitzada amb un paviment continu de formigó rentat a l’àcid, en continuïtat amb la colònia de Cal Metre, i uns marges laterals tous, que proposen una idea de tapís verd que s’estendrà pels voltants de les colònies. Els límits del paviment de formigó se suavitzen mitjançant la creació d’una via verda amb juntes de 5 i 15 cm de longitud variable, on creix vegetació espontània. La intervenció realça l’arbrat existent, format majoritàriament per plataners, situant al passeig una sèrie de bancs formats per lloses de formigó i carreus recuperats per crear racons domèstics vinculats a la muralla o al riu. 69  →  CAL METRE ● CARLES ENRICH GIMÉNEZ


The installation of an elevator to facilitate access to the historic centre has transformed Cal Metre’s path into a busy road. This was previously underused and occupied by parked cars. Its original use of connection between the city and the industry has been restored. The intervention is a result of a demand for improvements in accessibility and, at the same time, intends to turn this old path into a new public space for the town, which connects to the river and the landscape. The objective of this project is to enhance the relationship between the walkway and the river. This is to be done through the use of a series of meeting spaces, paved with the 2,795 original cobblestones that had been pre-

viously removed from the streets of the historic centre and stored in a municipal warehouse. Two intensities in the pavements are differentiated: a central strip made with an exposed concrete paving, which is in continuity

with the Cal Metre colony, and soft lateral margins that propose a green tapestry between the paving stones and extends around the colony. The borders of the pavement, which measure from 5 to 15 cm strips of varia-

ble length, become a green area where vegetation is able to grow. Some benches made of concrete slabs and old stones are also placed near the trees to enhance the domestic spaces linked to the river.

URBANISME / PAISATGE (OBRA EXECUTADA)  ← 70


71  →  CAL METRE ● CARLES ENRICH GIMÉNEZ

Tras la ubicación de un ascensor para facilitar la accesibilidad al centro histórico, el camino de Cal Metre, que estaba infrautilizado y ocupado por coches, se ha convertido en un recorrido cotidiano que recupera su uso original como lugar de paso que conectaba la ciudad con la fábrica. La intervención responde a una demanda de mejora de la accesibilidad y, al mismo tiempo, pretende convertir el ámbito de este antiguo paseo en un nuevo espacio público para el municipio, un espacio para estar y contemplar el paisaje fluvial y ser escenario de actividades lúdicas. El proyecto tiene como objetivo potenciar la relación entre el paseo y el río con una serie de espacios de encuentro formados por unas alfombras pavimentadas con la reutilización de 2.795 adoquines originales de las calles del centro histórico de Gironella que se guardaban

amontonados en el almacén municipal. Se diferencian dos intensidades de pavimentación: la franja central, realizada con hormigón árido visto, en continuidad con la colonia de Cal Metre, y unos

márgenes laterales blandos que proponen un tapiz verde entre los adoquines que se extiende por los alrededores de la colonia. Los límites del pavimento se suavizan mediante la creación de una vía verde con juntas de 5 y 15 cm de

longitud variable, donde crece vegetación espontánea. Se ponen en valor los árboles existentes, mayoritariamente plátanos, colocando en el paseo una serie de bancos formados por losas de hormigón y piedras recuperadas que generan rincones domésticos vinculados a la muralla o al río.


→No ejecutado

URBANISMO /PAISAJISMO

CITY PLANNING / LANDSCAPE →Not executed

72


URBANISME/ PAISATGISME →No executat

73


Estudi08014

↳ Adrià Guardiet & Sandra Torres

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

Adrià Guardiet & Sandra Torres URBANISME / PAISATGE (OBRA NO EXECUTADA)  ← 74


Fent Camí La transformació del camí de Cabrianes és un projecte promogut per l’Ajuntament de Sallent amb l’objectiu de renovar una infraestructura envellida i ineficient que connecta els nuclis urbans de Sallent i Cabrianes, seguint el curs del Llobregat. El camí, d’uns 3 km de longitud, és actualment una infraestructura orientada a la circulació de vehicles, gairebé inaccessible per a vianants i ciclistes, desconnectada del seu entorn paisatgístic i amb problemes de manteniment que afecten l’asfalt, les voreres i el sistema de drenatge. El projecte, dividit en tres sectors, suposa una millora de l’accessibilitat i la reintegració del camí a un entorn caracteritzat per un paisatge molt valuós i divers i un patrimoni arquitectònic que abasta des del romànic fins al llegat industrial del s. XIX.

75


La transformación del camino de Cabrianes es un proyecto promovido por el Ayuntamiento de Sallent con el objetivo de renovar una infraestructura envejecida e ineficiente que conecta los núcleos urbanos de Sallent y Cabrianes, siguiendo el curso del río Llobregat. El camino, de unos 3 km de longitud, es actualmente una infraestructura orientada a la circulación de vehículos, casi inaccesible para peatones y ciclistas, desconectada de su entorno paisajístico y con problemas de mantenimiento que afectan el asfalto, las aceras y el sistema de drenaje. El proyecto, dividido en tres sectores, supone una mejora de la accesibilidad y la reintegración del camino a un entorno caracterizado por un paisaje muy valioso y diverso y un patrimonio arquitectónico que abarca desde el románico hasta el legado industrial del siglo XIX.

CAST

ENG The Transformation of the Cabrianes Road is a project, promoted by the Sallent Town Hall, which has the objective of improving old and inefficient infrastructure, following the course of the Llobregat River and connecting the urban areas of Sallent and Carbines. Nowadays, The Cabrianes Road, which is about 3km in length, is an infrastructure oriented to the circulation of vehicles. It is almost inaccessible to pedestrians and cyclists and disconnected from its landscape environment. It also has maintenance problems that affect asphalt, sidewalks and the drain system. The project, divided into 3 sections, will be a significant improvement in terms of accessibility and the reintegration of the road with the environment. It is formed of a very valuable and diverse landscape and maintains an architectural heritage ranging from the Romanesque to the industrial legacy of the 19th century.

URBANISME / PAISATGE (OBRA NO EXECUTADA)  ← 76


SECTOR 1 El primer sector té una longitud de 950 m i transcorre en paral•lel a la llera esquerra del Llobregat. Actualment, la connectivitat entre la vorera i els espais lliures de la llera, envaïts per canyissar i sotabosc, és inexistent a causa de la presència d’un desnivell d’uns 2 m i una balustrada de formigó construïda als anys 80. Es proposa millorar la connectivitat entre els dos nivells eliminant la balustrada, suavitzant el desnivell a través d’un talús i creant connexions puntuals amb rampes i escales. D’altra banda, es planteja una reintegració del traçat al seu entorn natural. Es defineix un filtre vegetal entre cotxes i vianants i es vegeta el talús amb espècies autòctones de ribera. Finalment, s’amplia el pas de vianants, es defineix un segon pas a la cota de la llera i es creen una sèrie de grades, miradors i altres «punts d’aturada».

SECTOR 2 El segon sector, d’uns 850 m de longitud, transcorre per la banda oposada del vial, en paral•lel a un canal de reg centenari. El paisatge d’aquest sector, actualment inaccessible per a vianants i ciclistes, està dominat per un mosaic d’horts de regadiu. 77  →  FENT CAMÍ ● ESTUDI08014

Es planteja l’obertura d’un nou camí per a vianants i ciclistes de 2,5 m d’amplada, situat entre els horts i el canal, de manera que el canal actuï com a filtre entre el camí i la carretera. L’afectació del parcel•lari agrícola representa un percentatge baix sobre el total i es compensa amb la creació de noves tanques i la millora del sistema de reg existent.

SECTOR 3 En el tercer sector, el paisatge es transforma en un dens bosc de pi blanc i es perden les referències visuals de mitjana i llarga distància. El canal de reg s’endinsa en el bosc insinuant un camí, desdibuixat per la falta de manteniment, que porta fins a la colònia de Cal Berenguer de Cabrianes, un conjunt d’interès patrimonial. La intervenció en aquest sector és senzilla i de baix cost. Es basa, principalment, a desbrossar el camí que ressegueix el canal de reg per fer-lo accessible.


2nd Section The second section, about 850 m long, runs along the opposite side of the road, parallel to a centenary irrigation canal. The landscape here, which currently has no space for pedestrians and cyclists, is dominated by a mosaic of orchards cultivated by the town residents. A new path for pedestrians and cyclists, 2.5 m wide, located between the orchards and the irrigation canal is proposed. As a result, the canal works as a filter between the path and the road. The impact on the agricultural plot represents a very low percentage of the total and is offset by the creation of new fences and the improvement of the existing irrigation system.

3rd Section In the third section, the landscape becomes a dense forest of white pines. The irrigation canal goes into the forest, indicating a path (blurred by the lack of maintenance) and leads to the old factory of Cal Berenguer de Cabrianes - a building of heritage interest. The intervention in this sector is simple and low-cost and is mainly based on clearing the existing path that follows the irrigation channel, in order to make it accessible.

Sector 1 El primer sector tiene una longitud de 950 m y transcurre en paralelo al cauce izquierdo del río Llobregat. Actualmente, la conectividad entre la acera y los espacios libres del cauce, invadidos por caña y sotobosque, es inexistente debido a la presencia de un desnivel de unos 2 m y una balaustrada de hormigón construida en los años 80. Se propone mejorar la conectividad entre ambos niveles eliminando la balaustrada, suavizando el desnivel mediante un talud y creando conexiones puntuales a través de rampas y escaleras. Por otra parte, se plantea una reintegración del trazado a su entorno natural. Se define un filtro vegetal entre coches y peatones y se vegeta el talud con especies autóctonas de ribera. Finalmente, se amplía el paso de peatones, se define un segundo paso en el cauce y se crean una serie de gradas, miradores y otros «espacios de estar».

1st Section The first section is 950m in length and runs parallel to the riverbed. Currently, the connectivity between the sidewalk and the open spaces of the riverbed, which are invaded by reed and undergrowth, is non-existent due to the presence of about a 2m fall and a concrete balustrade which was built in the 80’s. We propose to improve connectivity between the two levels by eliminating the balustrade, reducing the steep fall by introducing a soft slope and creating some connections using ramps and stairs. Additionally, we propose to reintegrate the path to its natural surroundings. A green filter between cars and pedestrians is defined and the slope is planted with autochthonous riverside vegetation. Finally, the pedestrian path is widened and a second path is defined at the level of the riverbed and a series of grandstands, lookouts and other leisure spaces are created.

URBANISME / PAISATGE (OBRA NO EXECUTADA)  ← 78


79  →  FENT CAMÍ ● ESTUDI08014

Sector 2 El segundo sector, de unos 850 m de longitud, transcurre por el lado opuesto del vial, en paralelo a un canal de riego centenario. El paisaje de este sector, actualmente inaccesible para peatones y ciclistas, está dominado por un mosaico de huertos de regadío. Se plantea la apertura de un nuevo camino para peatones y ciclistas de 2,5 m de ancho, situado entre los huertos y el canal, de forma que este actúa como filtro entre el camino y la carretera. La afectación del parcelario agrícola representa un porcentaje bajo sobre el total y se compensa con la creación de nuevas vallas y la mejora del sistema de riego existente.

Sector 3 En el tercer sector, el paisaje se transforma en un denso bosque de pino blanco y se pierden las referencias visuales de media y larga distancia. El canal de riego se adentra en el bosque insinuando un camino, desdibujado por la falta de mantenimiento, que lleva hasta la colonia de Cal Berenguer de Cabrianes, un conjunto de interés patrimonial. La intervención en este sector es sencilla y de bajo coste. Se basa, principalmente, en desbrozar el camino que transcurre siguiendo el canal de riego para hacerlo accesible.


Kokudev • Padilla

↳ Anna Padilla Corcho, Valentin Kokudev & Marcos Ruiz de Clavijo Cirajas

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

Valentin Kokudev, Anna Padilla & Marcos Ruiz de Clavijo URBANISME / PAISATGE (OBRA NO EXECUTADA)  ← 80


Ordit i trama

El punt de partida del projecte és la necessitat de crear un nou espai públic amb identitat al voltant de Centre d’Art La Panera i l’església de Sant Martí. La proposta té la voluntat d’estructurar tots els elements del context (històrics, paisatgístics, funcionals...) i vincular-los com a part d’un nou sistema espacial i programàtic. Plantegem la creació d’un espai públic que resol la transició entre el turó i la ciutat, potencia la presència del paisatge autòcton i reforça les sinergies amb els equipaments i el teixit comercial de l’entorn.

81


El punto de partida del proyecto es la necesidad de crear un nuevo espacio público con identidad alrededor del Centro de Arte La Panera y la iglesia de Sant Martí. La propuesta tiene la voluntad de estructurar todos los elementos del contexto (históricos, paisajísticos, funcionales...) y vincularlos como parte de un nuevo sistema espacial y programático. Planteamos la creación de un espacio público que resuelve la transición entre el Turó y la ciudad, potencia la presencia del paisaje autóctono y refuerza las sinergias con los equipamientos y el tejido comercial del entorno.

CAST

ENG The starting point for the proposal is the creation of a new public space with identity in the area around Panera Art Center and the church of St. Martí. The aim of the project is to structure all the elements (historical, landscape, functional) of the context and link them as a part of a new spatial and programmatic system. We propose the creation of a public space that resolves the transition between the Turó and the city, strengthen the presence of the local landscape and reinforces the synergies with the public facilities and the commercial activities in the area.

URBANISME / PAISATGE (OBRA NO EXECUTADA)  ← 82


Actualment, l’espai públic al voltant del Centre d’Art La Panera i l’església de Sant Martí de Lleida està fragmentat i és de difícil accés. La proposta té la voluntat d’estructurar tots els elements i vincular-los en un projecte unitari que ha de reconnectar la plaça amb el seu entorn, actuant com a frontissa entre la ciutat, el barri i el turó de la Seu. Proposem un espai públic definit per una malla de 4,40 x 5,40 m que sorgeix del mòdul estructural de la columnata de La Panera. Una malla geomètrica que evoca l’espai públic original, representat per l’antiga llotja medieval, i que ens ajudarà a estructurar els buits que hi ha i donar-los una coherència unitària. Aquesta malla genera una plataforma que donarà una nova centralitat a l’església de Sant Martí i promourà una relació més directa amb La Panera. La plataforma s’adapta als desnivells i es generen un seguit d’espais a diferents cotes i d’escales variables que reflecteixen la identitat dels elements que integren la plaça: un nou espai d’accés al turó annex a la muralla, un espai públic lineal davant de l’església de Sant Martí que reforça

83  →  ORDIT I TRAMA ● KOKUDEV • PADILLA

la seva visibilitat i accentua el traçat històric del carrer de Sant Martí, un espai públic polifuncional contigu a La Panera i petites «estances» que creen racons d’escala més reduïda en diferents zones de la plaça. La baixada gradual i contínua des del turó cap al nucli històric esdevé una transició que ens permet transformar l’espai públic en un llindar natural. La malla forma una xarxa de permeabilitat i permet la renaturalització de l’entorn del turó de la Seu fent arribar la vegetació al barri. Zones amb diferents tipus de vegetació i sistemes de drenatge que caracteritzen els espais al seu voltant i, alhora, potencien els sistemes naturals com a part intrínseca de l’espai urbà. D’altra banda, el projecte es planteja com una oportunitat per revalorar l’ús de l’espai públic i crear sinergies amb els equipaments infrautilitzats. Aleshores la malla esdevé una xarxa programàtica que té com a objectiu l’activació de l’entorn i el foment de la cohesió, destacant l’espai públic polivalent adjacent a La Panera i entenent els dos espais com un binomi d’espais complementaris (Panera-plaça).


Currently, the public space in the area around Panera Art Center and Sant Martí’s Church in Lleida is fragmented and hardly accessible. The aim of the proposal is to structure all the elements and link them in a common project recovering the connection between the square with its surroundings and acting in such way as a hinge between the city, the neighborhood and the Turó de la Seu. We propose a public space defined by a 4.40 x 5.40 m grid, which arises from the structural module of the Panera colonnade. This geometric grid evokes the original public space, represented by the old medieval market and will help us to structure the set of existing urban voids and ensure internal coherence of the new public space. This grid generates a platform that reinforces the centrality of the church of St. Martí and strengthen the relationship with the Panera Art Center. The platform adapts to the existing topography and generates a series of spaces at different levels and scales that

reflect the identity of the single elements that take part in the public space: a new access to the Turó de la Seu next to the city wall, a linear public space in front of St. Martí’s Church that reinforces its visibility and accentuates the historic layout of St. Martí Street, a polyfunctional public space adjacent to the Panera and, finally, a set of public “rooms” defined by the vegetation and the platforms spread around the platform. The gradual and continuous descent from the Turó to the historic center becomes a transition that allows us to transform the public space into a natural threshold. The grid generates a permeable network and allows the renaturation of the surroundings of Turó de la Seu extending the vegetation of the hill towards the neighborhood. The public area is characterized by the implementation of zones with different types of vegetation and drainage systems that enhance natural systems as an intrinsic part of the urban space.

On the other hand, the project is an interesting opportunity to revalue the use of public space and to generate synergies with the currently underutilized public facilities located nearby. At this point, the grid becomes a programmatic network whose objective is the activation of the environment and the promotion of social cohesion, generating in such way a polyvalent public area in front of the Panera which is understood as a binomial of complementary spaces (Panera-square).

URBANISME / PAISATGE (OBRA NO EXECUTADA)  ← 84


85  →  ORDIT I TRAMA ● KOKUDEV • PADILLA

Actualmente, el espacio público alrededor del Centro de Arte La Panera y la iglesia de Sant Martí de Lleida se encuentra fragmentado y es de difícil acceso. La propuesta tiene la voluntad de estructurar todos los elementos y vincularlos en un proyecto unitario que debe reconectar la plaza con su entorno, actuando como bisagra entre la ciudad, el barrio y el Turó de la Seu. Proponemos un espacio público definido por una malla de 4,40 x 5,40 m que surge del módulo estructural de la columnata de La Panera. Una malla geométrica que evoca el espacio público original, representado por la antigua lonja medieval, y que nos ayudará a estructurar los vacíos existentes y darles una coherencia unitaria. Esta malla genera una plataforma que dará una nueva centralidad a la iglesia de Sant Martí y promoverá una relación más directa con La Panera. La plataforma se adapta a los desniveles existentes y se generan una serie de espacios a diferen-

tes cotas y de escalas variables que reflejan la identidad de los elementos que integran la plaza: un nuevo espacio de acceso al Turó anexo a la muralla, un espacio público lineal delante de la iglesia de Sant Martí que refuerza su visibilidad y acentúa el trazado histórico de la calle de Sant Martí, un espacio público polifuncional contiguo a La Panera y pequeñas «estancias» que crean rincones de escala más reducida en diferentes zonas de la plaza. La bajada gradual y continua desde el Turó hacia el casco histórico se convierte en una transición que nos permite transformar el espacio público en un umbral natural. La malla forma una red permeable y permite la renaturalización del entorno del Turó de la Seu haciendo llegar la vegetación al barrio. Zonas con diferentes tipos de vegetación y sistemas de drenaje caracterizan los espacios a su alrededor y, al mismo tiempo, potencian los sistemas naturales como parte intrínseca del espacio urbano.

Por otra parte, el proyecto se plantea como una oportunidad para revalorizar el uso del espacio público y para crear sinergias con los equipamientos infrautilizados. En este punto la malla se convierte en una red programática que tiene por objetivo la activación del entorno y el fomento de la cohesión social, destacando el espacio público polivalente frente a La Panera y entendiendo estos dos espacios como un binomio de espacios complementarios (Panera-plaza).


Criteris de valoració | Criterios de valoración/ Evaluation criteria �  Anàlisi i integració de les preexistències i l’entorn Análisis e integración de las preexistencias y el entorno Analysis and integration of pre-existing conditions and the environment ↳ 30 pts � Contribució i inclusió d’usos i usuaris i transversalitat de la proposta Contribución e inclusión de usos y usuarios y transversalidad de la propuesta Contribution and inclusion of uses and users and transversality of the proposal ↳ 30 pts � Incorporació de criteris de sostenibilitat Incorporación de criterios de sostenibilidad Incorporation of sustainability criteria ↳ 20 pts � Innovació i viabilitat de la proposta Innovación y viabilidad de la propuesta Innovation and feasibility of the proposal ↳ 20 pts

En aquesta categoria s’hi podran presentar aquelles propostes i treballs que se centrin en la participació i la inclusió dels usuaris i col•lectius com a eina de treball estratègica per a la generació de projecte i/o la transformació de la realitat construïda.

PROCESSOS PARTICIPATIUS

86


87

En esta categoría se podrán presentar aquellas propuestas y trabajos que se centren en la participación y la inclusión de los usuarios y colectivos como herramienta de trabajo estratégica para la generación de proyecto y/o la transformación de la realidad construida.

PARTICIPATORY PROCESSES

PROCESOS PARTICIPATIVOS �  Georgina Vázquez �  Marina Cervera �  Arnau Boix

In this category, proposals and works that focus on the participation and inclusion of users and groups as a strategic work tool for generating a project and / or transforming constructed reality can be presented.

Jurat | Jurado | Jury


arqbag

↳ Bernat Colomé Franco, Jordi Mitjans Escobar, Marc Diaz Gallego, Adrià Vilajoana Martínez, Alfonso Godoy Muñoz & Simona Cerri

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

Acadèmica Mollet SL PROCESSOS PARTICIPATIUS  ← 88


RE-Creant

Els edificis on vivim tenen un paper molt important en les nostres vides. En el context acadèmic, l’escola exerceix una funció molt important en el procés d’aprenentatge dels infants. El repte del projecte de l’escola de Mollet del Vallès és transformar el centre d’estudis perquè s’adapti als nous models d’aprenentatge mitjançant la participació activa de tots els membres involucrats en la comunitat educativa: alumnes, professors i famílies. Es planteja una diagnosi, una reflexió i una transformació integral de tots els espais del centre. 89  →  RE-CREANT ● ARQBAG


Los edificios en los que vivimos desempeñan un papel muy importante en nuestras vidas. En el contexto académico, la escuela ejerce una función muy importante en el proceso de aprendizaje de los niños. El reto del proyecto de la escuela de Mollet del Vallès es transformar su centro de estudios para adaptarlo a los nuevos modelos de aprendizaje mediante la participación activa de todos los miembros involucrados en la comunidad educativa: alumnos, profesores y familias. Se plantea una diagnosis, una reflexión y una transformación integral de todos los espacios del centro.

CAST

ENG The buildings in which we live play a very important role in our lives. In the academic context, schools exercise a crucial role in the learning process of children. The challenge of the Mollet del Vallès school project is to transform their study centre to adapt it to new learning models. Through the participation of all the members involved within the educational community, such as students, teachers and families, it raises a diagnosis, reflection and full transformation of all the spaces in the school.

PROCESSOS PARTICIPATIUS  ← 90


L’objectiu principal és incidir en l’aprenentatge dels alumnes del centre plantejant la possibilitat de modificar i adaptar els espais del seu edifici i voltants al nou model educatiu. Es proposa desenvolupar el projecte durant l’horari lectiu: «RE-CREANT: Imaginem l’escola que volem», que inclou les diferents tasques a realitzar i les distribueix entre els cursos. El projecte estableix tres línies de treball complementàries: energètica, espacial i pedagògica. La primera consisteix a analitzar el funcionament energètic de l’edifici i acostar aquest coneixement al conjunt de la comunitat educativa. En la segona, es busca una reflexió espacial en termes físics i d’ús per respondre a les necessitats del centre, identificar possibles transformacions i fomentar nous hàbits. I finalment, el projecte respon a un objectiu pedagògic: és fonamental que tota la comunitat educativa sigui protagonista i responsable del procés a partir de la seva pròpia experiència. Metodologia: El procés inclou diverses fases, que es desenvolupen al llarg de l’any curricular com a projecte transversal del centre en el qual participen tots els cicles: ❶ Diagnosi prèvia: recollida d’informació per explorar totes les oportunitats de projecte.

91  → RE-CREANT ● ARQBAG

❷ Eines de participació: integració del projecte en el procés pedagògic curricular del centre. ❸ Diagnosi col•lectiva: treball col•laboratiu d’anàlisi entre tots els membres del centre. ❹ Processament i estratègies: estudi de la diagnosi per part de l’equip tècnic i generació de propostes. ❺ Validació col•lectiva: retorn del processament i socialització de les estratègies plantejades. ❻Full de ruta: redacció del cronograma de les accions consensuades. ❼Difusió: divulgació de l’experiència del procés i del resultat. Resultat del procés: La metodologia ha promogut la motivació i la confiança cap al projecte, ha transformat hàbits i dinàmiques particulars, i ha creat nous tipus de sinergies i mirades sobre el context. Es descobreixen potencialitats i oportunitats al barri i es creen llaços de confiança a partir dels quals es genera un mapa d’escola expandida, que situa tots els espais infrautilitzats que queden a disposició de l’escola en moments puntuals: la biblioteca, el museu o el casal d’avis. Això no només permet disposar de més espais on dur a terme l’activitat acadèmica, sinó sobretot potenciar sinergies que desemboquin en nous projectes de col•laboració identitaris dins el barri.


The main objective is to have an influence on the students’ learning potential in the center by proposing the possibility to modify and adapt the spaces of their building to the new educational model. It is proposed that the project be developed during school hours. “RECREATION: Imagine the school we want” includes the different tasks to be carried out and distributes them among the courses. The project establishes three complementary lines of work: energetic, spatial and pedagogical. The first goal is to analyse the building’s energy performance and the appropriation of this knowledge for the whole educational community. Secondly, a spatial reflection is sought in physical and usage terms to respond to the centre’s needs, identify possible transformations and encourage new habits. Finally, the project responds to a pedagogical objective. It is essential that the entire edu-

cational community be the protagonist and responsible for the process based on their own experience. Methodology: The process contemplates several phases which have to be developed during the curricular year as a transversal project of the center, and includes all the cycles: ❶ Prior diagnosis: gathering information to explore all the opportunities of the project. ❷ Participation instruments: integration of the project in the pedagogical curricular process of the center. ❸ Collective diagnosis: collaborative work of analysis between all the members of the center. ❹ Process and strategies: study of the diagnosis by the technical team and generation of proposals.

❺ Collective validation: return of the processing and socialisation of the strategies posed. ❻Road map: schedule drafting of consensual actions. ❼ Dissemination: disclosure of the experience of the process and the results obtained.

Outcome of the process: The methodology has promoted motivation and trust towards the project. It has changed habits and particular dynamics and created new types of synergies and perspectives on the context. Potentialities and opportunities are discovered in the neighbourhood and bonds of trust are created that allow the production of an expanded

school map, which highlights all those underused spaces available to the school at specific times, such as the library, the museum or the senior social centre. This not only allows the opportunity to have more spaces to carry out academic activity, but also promotes synergies that lead to new collaborative projects within the neighbourhood.

PROCESSOS PARTICIPATIUS  ← 92


93  → RE-CREANT ● ARQBAG

El objetivo principal es incidir en el aprendizaje de los alumnos del centro planteando la posibilidad de modificar y adaptar los espacios del edificio y sus alrededores al nuevo modelo educativo. Se propone desarrollar el proyecto durante el horario lectivo: «RE-CREANT: Imaginem l’escola que volem» [RE-CREANDO: Imaginemos la escuela que queremos], que incluye las diferentes tareas a realizar y las distribuye entre los cursos. El proyecto establece tres líneas de trabajo complementarias: energética, espacial y pedagógica. La primera consiste en analizar el funcionamiento energético del edificio y acercar este contexto al conjunto de la comunidad educativa. En la segunda, se busca una reflexión espacial en términos físicos y de uso, para responder a las necesidades del centro, identificar posibles transformaciones y fomentar nuevos hábitos. Finalmente, el proyecto responde a un objetivo pedagógico: es fundamental que toda la comunidad

Metodología: El pro c e s o c onte m p l a distintas fases, que se desarrollan durante el año curricular como proyecto transversal del centro e incluyen a todos los ciclos: ❶ Diagnosis previa: recogida de información para explorar todas las oportunidades de proyecto. ❷ Herramientas de participación: integración del proyecto en el proceso pedagógico curricular del centro. ❸ Diagnosis colectiva: trabajo colaborativo de análisis entre todos los miembros del centro. ❹ Procesado y estrategias: estudio de la diagnosis por parte del equipo técnico y generación de propuestas. ❺ Validación colectiva: retorno del procesado y socialización de las estrategias planteadas.

educativa sea protagonista y responsable del proceso basándose en su propia experiencia.

Resultado de proceso: La metodología ha promovido la motivación y la confianza hacia el proyecto, ha transformado hábitos y dinámicas particulares, y ha creado nuevos tipos de sinergias y miradas sobre el contexto. Se descubren potencialidades y oportunidades del barrio, y se crean lazos de confianza a partir de los cuales se genera un mapa de escuela expandida, que sitúa todos los espacios infrautilizados que quedan a disposición de la escuela en momentos puntuales: la biblioteca, el museo

❻ Hoja de ruta: redacción del cronograma de las acciones consensuadas. ❼ Difusión: divulgación de la experiencia del proceso y del resultado.

o el centro para jubilados. Esto no solo permite disponer de más espacios donde desarrollar la actividad académica, sino sobre todo potenciar sinergias que desemboquen en nuevos proyectos de colaboración identitarios dentro barrio.


En esta categoría se valorarán las intervenciones que se realizan sobre elementos existentes (patrimoniales o no) cuya afectación limita a modificar el espacio interior. Se aceptarán aquellas obras que puedan haber implicado modificaciones sobre el precedente pero que no tengan una relevancia destacada en la envolvente del edificio.

REFORMA INTERIOR

INTERNAL REFORM

In this category, the interventions that are carried out on existing elements (patrimonial or not) whose affectation limits to modify the interior space will be valued. Works that may have involved modifications to the existing construction but do not have a relevant intervention in the envelope of the building will be accepted.

94


Jurat | Jurado | Jury �  Leslie Matesco �  Jordi Veciana �  Javier Jiménez Iniesta

Criteris de valoració | Criterios de valoración/ Evaluation criteria �  Qualitat arquitectònica Calidad arquitectónica Architectural quality ↳ 30 pts �  Relació amb les preexistències Relación con las preexistencias Relationship with pre-existing ↳ 20 pts � Diàleg amb l’entorn i l’usuari (directe i indirecte) Diálogo con el entorno y el usuario (directo e indirecto) Dialogue with the environment and the user (direct and indirect) ↳ 20 pts � Incorporació de criteris de sostenibilitat Incorporación de criterios de sostenibilidad Incorporation of sustainability criteria ↳ 15 pts � Innovació i viabilitat de la proposta Innovación y viabilidad de la propuesta Innovation and feasibility of the proposal ↳ 15 pts

REFORMA INTERIOR

En aquesta categoria es valoraran les intervencions que es realitzen sobre elements existents (patrimonials o no) l’afectació de les quals es limita a modificar l’espai interior. S’acceptaran aquelles obres que puguin haver implicat modificacions sobre el precedent però que no tinguin una rellevància destacada en l’envolupant de l’edifici. 95


Jorge Vidal Tomás

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

José Hevia REFORMA INTERIOR  ← 96


10 sales per a la nova seu del Col•legi de Procuradors El projecte neix de la voluntat de crear una atmosfera confortable, sensual i representativa de la tasca que desenvolupa l’ICPTB (Il•lustre Col•legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona). Un ambient definit per materials naturals i nobles que milloren amb el pas del temps. Les relacions establertes entre els materials —relacions de proximitat, contacte i narrativa— apropen els espais a la bellesa d’un clàssic. L’accés a la seu té lloc per l’entresol. Entrant per unes escales de gran presència, descobrim un ampli i lluminós vestíbul, on hi ha la recepció. El moble contenidor (d’arxius, llibres i material) distribueix la planta i separa la zona pública de l’àrea de treball intern, amagada darrere el moble per preservar la privacitat.

97


El proyecto nace de la voluntad de crear una atmósfera confortable, sensual y representativa de la tarea que desarrolla el ICPTB (Ilustre Colegio de Procuradores de los Tribunales de Barcelona). Un ambiente definido por materiales naturales y nobles que mejoran con el paso del tiempo. Las relaciones establecidas entre los materiales — relaciones de proximidad, contacto y narrativa— acercan el espacio a la belleza de un clásico. El acceso a la sede tiene lugar por la planta altillo. Entrando por unas escaleras de gran presencia, descubrimos un amplio y luminoso vestíbulo, donde se sitúa la recepción. El mueble contenedor (de archivos, libros y material) distribuye la planta, separando la zona pública del área de trabajo interno, escondida detrás del mueble para preservar la privacidad.

CAST

ENG The project was born from a desire to create a comfortable and sensual atmosphere that represents the workthat ICPTB does in the Ciutat de la Justícia (City Courts). The ambiance is defined by natural and noble materials which improve over time. Access to the headquarters is on the mezzanine floor, where we find a wide and bright hall. The central piece of furniture arranges the plan, separating the public area from the interior work area.

REFORMA INTERIOR  ← 98


Com a organisme de representació de la justícia que és, el Col•legi de Procuradors ha de ser útil per a tots els professionals i col•legiats i ha d’afavorir els seus interessos. Per això el projecte de la nova seu del col•legi esdevé l’oportunitat per refermar la seva presència dins de la Ciutat de la Justícia i potenciar la projecció de la seva tasca. Així doncs, el projecte arquitectònic es planteja des d’una doble voluntat: assolir una bona visibilitat exterior —que permeti acostar la professió als col•legiats i a la justícia— i aconseguir que la seu sigui funcional i confortable per als que hi treballen diàriament. Per tal d’aconseguir un funcionament eficient del col•legi, es planteja un conjunt de sales d’usos variats (despatxos, sala de juntes, sala d’actes...) que, alhora, organitzen l’espai. Aquestes sales, la majoria enretirades del pla de façana, disposen de llum difusa, la millor per treballar. L’espai que queda fora d’aquests «contenidors» són els espais de circulació, per on transcorren tots els moviments. El fet de treballar amb el ple i el buit permet optimitzar l’espai al màxim: cada metre quadrat s’aprofita i és útil per a la seu, ja que els espais es van encadenant els uns amb els altres. Mitjançant variacions de colors, matisos, textures i materials, es vol aconseguir un alt nivell de confort, així com una atmosfera agradable per treballar. L’ús de la pedra del Sinaí, una material noble per als paviments, combinada amb la fusta de pi —un material orgànic, reciclable i de proximitat—, confereix a l’espai un ambient acollidor,

qualitat imprescindible en una oficina. Aquests materials nobles i naturals milloren amb el temps, ja que les nostres accions hi deixen una pàtina i fan visible la vida que s’hi ha acumulat al llarg dels anys. Alhora, l’ús de colors clàssics (el blau marí de les portes, el verd carruatge del hall) distingeix i atorga als espais una atemporalitat que farà perdurar l’Il•lustre Col•legi de Procuradors en el temps. L’accés al col•legi té lloc per unes escales noves de gran presència, que separen el hall del nivell de la plaça. Aquest hall s’obre a les tres façanes del local i és visible des de totes les cantonades. Les grans obertures s’accentuen amb el color verd fosc de l’interior i la base de pedra de les columnes, com antigament es feia als temples. La transició dels espais públics als espais privats queda garantida gràcies al moble central de fusta, que organitza la planta segons les funcions. Aquest moble, contenidor de llibres, arxius, instal•lacions, ascensor i alhora lloc de pas, esdevé un artefacte polièdric que respon segons les necessitats i és a la vegada un armari i una escala. L a n o v a e s c a l a d e d o s t ra m s descobreix a l’usuari la planta baixa, destinada a la sala d’actes i la de juntes. L’ús majoritari de mampares de vidre per a aquests espais és la metàfora del que es vol transmetre des del col•legi a la ciutadania: la tasca de l’ICPB és de tal importància dins del panorama jurídic que resulta imprescindible que sigui vista amb la màxima transparència des de l’exterior.

99  →  10 SALES PER A LA NOVA SEU DEL COL•LEGI DE PROCURADORS ● JORGE VIDAL TOMÁS


As a representative body of justice, the ICPTB has to be useful to all the people and its members and promote their professional interests. For this reason, the new headquarters project is an opportunity to reaffirm its presence inside the Ciutat de la JustĂ­cia and enhance the projection of its work. Thanks to that, the architectural project began with two desires. The first one is to achieve good external visibility, which could enhance the relationship between the profession and its members and justice. The second desire is to achieve the maximum amount of functionality and comfort inside for the people who work there daily. In order to achieve an efficient result, a series of rooms of various uses (offices, meeting rooms and lecture rooms) is proposed which in turn organises the space. These rooms are mostly removed from the facade and use diffused lighting which is perfect for working in. The space between these ‘con-

tainers’ are spaces of circulation where all the movements take place. The fact of working with full and empty volumes allows the space to be better optimised. Each square meter is useful for the ICPTB because the different spaces are linked together. Through variations of colours, shades, textures and materials, the aim is to achieve a high comfort level as well as an attractive atmosphere for work. The use of the Sinai stone, a noble material for pavements, combined with pine wood (a km 0 material but also organic and recyclable) create a space with a cosy environment - an essential quality in an office space. These noble and natural materials improve with time because they capture the patina of our actions and makes life accumulated over the years visible. At the same time, the use of classic colours (the blue of the doors, the carriage green of the hall) emphasises each space and gives them a sense of timelessness.

The main access to the ICPTB takes place through a new staircase on the main facade. These stairs connect the square with the hall. This hall opens to the three different facades of the ICPTB, thus being visible from three angles. The large doors emphasise the use of dark green in the interior and the stone base of the columns, similar to how it was done in temples.


101  → 10 SALES PER A LA NOVA SEU DEL COL•LEGI DE PROCURADORS ● JORGE VIDAL TOMÁS

Como organismo de representación de la justicia que es, el Colegio de Procuradores tiene que ser útil para todos los profesionales y colegiados, y favorecer sus intereses. Por este motivo, el proyecto de la nueva sede del colegio es una oportunidad para reafirmar su presencia dentro de la Ciudad de la Justicia y potenciar la proyección de su trabajo. Así pues, el proyecto arquitectónico se plantea des de una doble voluntad: conseguir una buena visibilidad exterior —que permita acercar la profesión a los colegiados y a la justicia— y ofrecer funcionalidad y confort interior a los que trabajan allí diariamente. Con tal de conseguir un eficiente funcionamiento del colegio, se plantea un conjunto de salas de usos variados (despachos, salas de juntas, salas de actos...) que, a su vez, organizan el espacio. Estas salas, la mayoría retiradas del plano de fachada, disponen de luz difusa, la mejor para trabajar. El espacio que queda dentro de estos

«contenedores» son espacios de circulación, por donde transcurren todos los movimientos. El hecho de trabajar con el lleno y el vacío permite optimizar el espacio al máximo: cada metro cuadrado se aprovecha y es útil para la sede, ya que los espacios se van encadenando los unos con los otros. Mediante variaciones de colores, matices, texturas y materiales, se pretende conseguir un alto nivel de confort, así como una atmósfera agradable para el trabajo. El uso de la piedra del Sinaí, un material noble para pavimentos, combinada con la madera de pino —un material orgánico, reciclable y de proximidad—, confiere al espacio un ambiente acogedor, cualidad imprescindible en una oficina. Estos materiales nobles y naturales mejoran con el tiempo, ya que en ellos se posa una pátina fruto de nuestras acciones, y hacen visible la vida que se ha acumulado al largo de los años.


Agora Arquitectura ↳ Joan Casals Pañella & Jose Luis Cisneros Bardolet

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

Joan Casals Pañella & Joan Guillamat REFORMA INTERIOR  ← 102


CB57

La intervenció és a la planta baixa d’un edifici situat al barri de les Corts. Un lloc on la totalitat de la superfície disponible va ser edificada, cosa que va tenir com a conseqüència l’aparició de nombrosos patis, que havien de garantir unes condicions higièniques mínimes. Va ser la intenció de guanyar a qualsevol preu uns quants metres més a la planta baixa el que va convertir aquests espais en superfícies cobertes autoconstruïdes. Així, a poc a poc, arribaria la insalubritat. Més tard, l’abandonament. Es va pensar en l’oportunitat de reapropiar-se d’aquesta sovint oblidada situació residual aprofitant la necessitat d’implantar un programa flexible d’habitatge de 35 m2.

103


La intervención se realiza en la planta baja de un edificio situado en el barrio de Les Corts. Un lugar donde la totalidad de la superficie disponible fue edificada y en el que, como consecuencia, aparecieron numerosos patios con el fin de garantizar unas condiciones higiénicas mínimas. Fue la intención de ganar a cualquier precio unos pocos metros más en la planta baja lo que convirtió a estos espacios en superficies cubiertas autoconstruidas. Así, poco a poco, llegaría la insalubridad. Más tarde, el abandono. Se pensó en la oportunidad de reapropiarse de esta a menudo olvidada situación residual implantando un flexible programa de vivienda de 35 m2.

CAST

ENG The intervention is carried out on the ground floor of a building located in the Les Corts neighbourhood. A place where the total available surface was built and as a result, a set of small patios appeared in order to guarantee minimum hygienic conditions. The intention to gain a few more meters on the ground floor, turned these spaces into self-constructed covered surfaces. Thus, little by little, unhealthiness would arrive and then later, the abandonment. The opportunity of this very often forgotten residual situation was taken and we took advantage of the need to implement a flexible housing program of 35 m².

REFORMA INTERIOR  ← 104


Casa entre un celobert La intervenció se situa a la planta baixa d’un conjunt residencial ubicat al barri de les Corts de Barcelona. Un lloc on la totalitat de la superfície disponible va ser edificada. Un encaix en el qual van desaparèixer els espais lliures interiors. Com a conseqüència, van sorgir nombrosos patis que tenien com a finalitat garantir unes condicions higièniques mínimes. Va ser la intenció de guanyar fos com fos uns quants metres més a la planta baixa el que va convertir aquests espais intersticials en superfícies cobertes autoconstruïdes. També va ser la mala execució que va acompanyar aquesta praxi el que va anul•lar el sentit original d’il•luminar i ventilar els espais més obscurs a través d’aquestes útils peces. Així, a poc a poc, arribaria la insalubritat. Més tard, l’abandonament. Es va pensar en l’oportunitat de re-apropiar-se d’aquesta situació residual aprofitant la necessitat d’haver d’implantar un programa flexible d’habitatge de 35 m2 en aquest context. S’instal•la així un entarimat sanitari que, en continuïtat amb uns extrados-

105  → CB57 ● AGORA ARQUITECTURA

sats verticals de bloc de formigó, crea una cambra d’aire compartida amb ventilació creuada per controlar les humitats de la planta baixa. Serveix també el nou extradós com a suport d’un sostremort més privat que ventila un possible dormitori a través de la façana principal. Després, una molt útil doble circulació facilita la instal•lació d’una petita cuina enmig de l’espai que, depenent de les necessitats d’ús, pot convertir-se fàcilment en una segona sala amb accés individual. Una caixa de fusta de bedoll fronterera apareix en l’espai contenint tot un programa humit que convergeix cap a l’exterior. També una translúcida caixa de policarbonat que es reapropia d’un celobert despullat que, de nou, commou vivament l’experiència exterior en l’interior, recuperant el sentit original del pati redescobert, posant-lo de nou en acció.


House between a lightwell The intervention is located on the ground floor of a residential complex located in Les Corts district of Barcelona. A place where the totality of the available surface was built. A site in which the interior free spaces disappeared and as a result a set of small patios appeared in order to guarantee minimum hygienic conditions. The intention to gain a few more meters on the ground floor, turned these spaces into self-constructed covered surfaces. It was also the bad execution that accompanied this praxis, which nullified the original intention of illuminating and ventilating the darkest spaces through these useful pieces. Thus, little by little, the unhealthiness would arrive and then later, the abandonment. The opportunity, of this very often forgotten residual situation, was taken and we took advantage of the need to implement a flexible housing program of 35 m² in this context. A sanitary wooden-floor is installed which, in continuity with vertical concrete block walls, creates a shared air chamber with cross ventilation to control the humidity of the ground floor. This concrete wall also works as support for a more private mezzanine that ventilates a possible bedroom through the main facade. A very useful double-circulation also facilitates the installation of a small kitchen in the middle of the space that, depending on its usage and needs, this space can easily become a second room with individual access. A frontier birchwood-box containing the whole “wet program” appears in the space and converges towards the outside. Also, a translucent polycarbonate box takes the patio, which, once again, thrills the interior experience vividly. Regaining once again the original meaning of the rediscovered courtyard and putting it back into action.

REFORMA INTERIOR  ← 106


107  →  CB57 ● AGORA ARQUITECTURA

Casa entre un patio de luces La intervención se realiza en la planta baja de un conjunto residencial ubicado en el barrio de Les Corts de Barcelona. Un lugar donde la totalidad de la superficie disponible fue edificada. Un encaje en el que desaparecieron los espacios libres interiores y, como consecuencia, aparecieron numerosos patios con el fin de garantizar unas condiciones higiénicas mínimas. Fue la intención de ganar a toda costa unos pocos metros más en planta baja lo que convirtió estos espacios intersticiales en superficies cubiertas autoconstruidas. También fue la mala ejecución que acompañó esta praxis lo que anuló el sentido original de iluminar y ventilar los espacios más oscuros a través de estas útiles piezas. Así, poco a poco, llegaría la insalubridad. Más tarde, el abandono. Se pensó en

la oportunidad de reapropiarse de esta muy a menudo olvidada situación residual aprovechando la necesidad de tener que implantar un flexible programa de vivienda de 35 m2 en este contexto. Se instala así un entarimado sanitario que, en continuidad con unos trasdosados verticales de bloque de hormigón, crea una compartida cámara de aire con ventilación cruzada para controlar las humedades de la planta baja. Sirve también el nuevo trasdosado como apoyo de un altillo más privado que ventila un posible dormitorio a través de la fachada principal. Luego, una muy útil doble circulación facilita la instalación de una pequeña cocina en medio del espacio que, dependiendo de las necesidades de uso del mismo, fácilmente puede convertirse en una segunda sala con acceso

individual. Una fronteriza caja de madera de abedul aparece en el espacio albergando todo un programa húmedo que converge hacia el exterior. También una translucida caja de policarbonato reapropiándose de un desnudado patio de luz que, de nuevo, conmueve vivamente la experiencia exterior en el interior. Recuperando de nuevo el sentido original del patio redescubierto. Poniéndolo de nuevo en acción.


Estudi Bajet Giramé ↳ Pau Bajet Mena & Maria Giramé Aumatell

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

José Hevia REFORMA INTERIOR  ← 108


Home in Mitre El projecte refà un habitatge de la Barcelona de 1970 mitjançant una doble estratègia. D’una banda, a través de descobrir qualitats específiques d’aquella construcció dels setanta, despullant els «moderns» pilars i jàsseres d’acer, així com les tradicionals i elegants voltes catalanes, el projecte recupera un «recipient infraestructural» com a perímetre permanent, contenidor de domesticitats canviants. De l’altra, com si fossin petits edificis de fusta, construeix una família d’«escenaris domèstics» que responen a les actuals necessitats dels habitants. Quatre caixes de fusta llisquen per la planta lliure, descobrint llargues visuals i tensionant el divorci entre espai domèstic i espai estructural. El seu bastiment de bedoll queda vist i s’utilitza com a gruix habitable en forma de lleixes, armaris, bancs i nínxols. La seva construcció —lleugera, desmuntable i reciclable— emfatitza el seu caràcter temporal i canviable.

109


El proyecto rehace una vivienda de la Barcelona de 1970 mediante una doble estrategia. Por un lado, a través de desvelar cualidades específicas de aquella construcción setentera, desnudando sus «modernos» pilares y jácenas de acero, así como sus tradicionales y elegantes vueltas catalanas, el proyecto recupera un «recipiente infraestructural» como perímetro permanente, contenedor de domesticidades cambiantes. Por otro, a modo de pequeños edificios de madera, construye una familia de «escenarios domésticos» que responden a las actuales necesidades de los habitantes. Cuatro cajas de madera se deslizan por la planta libre, descubriendo largas visuales y tensionando el divorcio entre espacio doméstico y espacio estructural. Su armazón de abedul queda expuesto y se utiliza como grosor habitable en forma de baldas, armarios, bancos y nichos. Su construcción —ligera, desmontable y reciclable— enfatiza su carácter temporal y cambiable.

CAST

ENG The project rebuilds the home of a 1970’s apartment in Barcelona by means of a two-fold strategy. On the one hand, unveiling the hidden qualities of such seventies construction by stripping out their “modern” free-standing steel columns and beams and uncovering the “traditional” and gentle ceiling vaults, the project redefines an “infrastructural setting” as a permanent perimeter – which will contain changing domesticities. On the other hand, much like small wooden buildings, the project creates a family of “domestic settings”, responding to the current needs of the inhabitants. Four wooden boxes slide through the open plan, opening up deep lines of sight and stressing the divorce between domestic and structural spaces. Their wooden structure remains exposed, defining a habitable weight in the form of shelves, cabinets, benches and niches. Their construction –lightweight, detachable and recyclable– emphasises their temporary and changeable character.

REFORMA INTERIOR  ← 110


Els habitants Havien viscut en aquesta casa durant els últims 30 anys. Aquí havien vist créixer els seus fills, malgrat que ja feia temps que el més petit havia marxat. Vivien sols, amb les encara «habitacions dels nens» buides. Era el típic pis de la zona: quatre habitacions, llargs passadissos i zona de servei segregada. A ell li encanta cuinar, però aquella cuina fosca no estava feta perquè hi cuinés. La casa era passant: donava al carrer amb uns amplis finestrals i al jardí de darrere a través del safareig, però el laberint intern de passadissos i habitacions impedien qualsevol comprensió d’aquella passantia; no deixaven que la llum o la mirada travessessin la profunditat de la casa.

111  →  HOME IN MITRE ● ESTUDI BAJET GIRAMÉ

Fa poc que s’han jubilat i passen més temps a casa. Ara una concatenació d’espais creua en diagonal la casa i el sol i la brisa passen d’una punta a l’altra. Ell pot veure el carrer mentre cuina. Ella es diverteix sorprenent les visites amb recorreguts imprevistos al voltant d’aquells petits edificis de fusta. La casa sembla més gran. La mirada sempre descobreix una fuga més enllà, no troba final. Tenen una habitació amb panells esmaltats de color verd per als seus nets. En un altre espai hi ha un escriptori i un sofà llit. Per fi poden apreciar la bellesa de la forma triangular del seu habitatge en xamfrà i la seva esforçada estructura. Entenen la seqüència de petits i grans escenaris domèstics que el seu dia a dia ocupa. S’orienten fàcilment. Reconeixen casa seva com a lloc.


The Inhabitants Story This has been their home for the last 30 years. They used to live here with their children, though it’s been a few years since the youngest one left. They were living alone with many small, empty rooms that used to be occupied by their children. It was a typical flat from the area: four bedrooms, flat ceilings, a decent reception room, long corridors and a segregated service area. He enjoys cooking, but the dark kitchen was never thought for him to cook in. The apartment was double-orientated; it faced the street (south) with a large facade and generous windows and to the rear garden (north). The internal labyrinth of corridors and rooms, however, prevented any sense of orientation and blocked any natural light from getting in. They needed to renovate their place. They have recently retired and spend more time at home. The space now crosses the house diagonally, allowing sunlight and air to enter from one side to the other. He can see the street from the kitchen while he cooks, and she enjoys surprising visitors with the unexpected passageways around the large timber cabinets. The house feels much broader, and one’s sight now finds no end. There is a small, paneled guestroom for their grandchildren and another space with a desk and a sofa bed. They now appreciate the beauty of the triangular shape of their space and understand the sequence of smaller and larger settings that their live occupy. They have a sense of orientation and have discovered a sense of place.

REFORMA INTERIOR  ← 112


Los habitantes Esta había sido su casa durante los últimos 30 años. Aquí habían visto crecer a sus hijos, aunque ya hacía tiempo que el más pequeño se había ido. Vivían solos, con las todavía «habitaciones de los niños» vacías. Era el típico apartamento de la zona: cuatro habitaciones, largos pasillos y zona de servicio segregada. A él le encanta cocinar, pero aquella oscura cocina no estaba hecha para que él cocinara. La vivienda era pasante: daba a la calle con unos amplios ventanales y al jardín de atrás a través del lavadero. Sin embargo, el laberinto interno de pasillos y h ab i t a ci on e s i m p e d ía n cualquier posibilidad de comprensión de aquella pasantía; impedían que la luz o la mirada atravesaran la profundidad de la casa.

Hace poco que se han jubilado y pasan más tiempo en casa. Ahora una concatenación de espacios cruza en diagonal la casa, el sol llega hasta sus entrañas y la brisa barre el lugar de un lado al otro. Él puede ver la calle cuando cocina. A ella le divierten los recorridos impredecibles alrededor de aquellos pequeños edificios de madera. La casa parece más grande. La mirada siempre descubre una fuga más allá, no encuentra final. Tienen una habitación con paneles de color verde para sus nietos. En otro espacio tienen un escritorio y un sofá cama. Al fin pueden apreciar la belleza de la forma triangular del espacio y su esforzada estructura. Entienden la secuencia de pequeños y grandes escenarios domésticos que su día a día ocupa. Se orientan fácilmente. Reconocen su casa como lugar.

0,5

113  →  HOME IN MITRE ● ESTUDI BAJET GIRAMÉ 1

3


Criteris de valoració | Criterios de valoración/ Evaluation criteria �  Qualitat del disseny Calidad del diseño Design quality ↳ 40 pts � Interacció amb l’entorn i l’usuari (directe i indirecte) Interacción con el entorno y el usuario (directo e indirecto Interaction with the environment and the user (direct and indirect) ↳ 30 pts � Innovació i viabilitat de la proposta Innovación y viabilidad de la propuesta Innovation of the proposal and economic feasibility ↳ 30 pts

Aquesta categoria inclou tots aquells dissenys realitzats específicament per crear un producte concret, des de mobiliari fins a qualsevol objecte creat per ser utilitzat per persones.

DISSENY DE PRODUCTE

114


115

Esta categoría incluye todos aquellos diseños realizados específicamente para crear un producto concreto, desde mobiliario hasta cualquier objeto creado para ser utilizado por personas.

DISEÑO DE PRODUCTO

PRODUCT DESIGN

�  Atxu Amann �  Gerard Arqué �  Josep Fernández Margalef

This category includes all the designs made specifically to create a specific product; from furniture to any object created to be used by people.

Jurat | Jurado | Jury


Bonell+Dòriga

↳ Laura Bonell & Daniel López-Dòriga

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

Bonell+Dòriga DISSENY DE PRODUCTE  ← 116


Llur

El disseny de la taula Llur parteix d’una necessitat molt concreta: una taula per a una habitació pentagonal. La geometria i les dimensions de l’estança, així com la col•locació de portes, finestra, armaris, etc., tenen com a conseqüència la necessària deformació de la taula, que perd l’ortogonalitat i canvia els vèrtexs per trams corbs.

117


DISSENY DE PRODUCTE  ← 118

El diseño de la mesa Llur parte de una necesidad muy concreta: hacer una mesa para una habitación pentagonal. La geometría y las dimensiones de la estancia, así como la colocación de puertas, ventana, armarios, etc., tienen como consecuencia la necesaria deformación de la mesa, que pierde la ortogonalidad y cambia los vértices por tramos curvos.

CAST


ENG The design of the LLUR table originates from a very specific need - a table for a pentagonal room. The geometry and dimensions of the space, but also the placement of doors, windows and storage space results in the necessary deformation of the table, which loses its orthogonality and replaces vertices with a curved contour.


Design of a table for a pentagonal room A second requirement, that the tabletop could fit into a plywood board of standard measures (2440 x 1220 mm), leads to dividing it into three parts and cutting it with computer numerical control. Once the ensemble is put together, each of the three pieces has a different wood-grain arrangement that creates an attractive textured effect. A fourth smaller and circular piece includes a removable part that allows for wires and plugs to pass through. The tabletop stands on three screwed metallic legs.

Despite the very particular origin of its geometry, its irregularity makes it easily adaptable to different kinds of spaces and produces interesting relations with its surroundings that change according to its exact disposition. The amorphous

shape allows it to be used in different ways - from one or two people working individually to a larger group of people sitting down for a meeting.

DISSENY DE PRODUCTE  ← 120


puedan crear ámbitos y que la mesa pueda ser cómodamente utilizable por una o dos personas trabajando individualmente o en reuniones de más gente. A pesar del muy particular origen de su geometría, su irregularidad hace que se adapte fácilmente a diferentes tipos de estancias y que dialogue con el espacio a su alrededor de manera diversa según su colocación exacta. Su geometría amorfa hace que se la madera diferente, lo que crea un interesante juego de aguas. Una cuarta pieza más pequeña, redonda, incorpora una parte extraíble que permite el paso de cables y enchufes. El tablero se eleva sobre tres patas metálicas atornilladas. Diseño de una mesa para una habitación pentagonal Un segundo requisito, que el sobre de la mesa pudiera caber en un tablero de madera contrachapada de medidas estándar (2440 x 1220 mm), comportó la necesidad de dividirlo en tres partes, cortadas con máquina de control numérico. Al encajarse las tres piezas, cada una de ellas tiene una dirección de veta de 121  →  LLUR ● BONELL+DÒRIGA

Disseny d’una taula per una habitació pentagonal Un segon requisit, que el sobre pogués cabre en un tauler de contraxapat de fusta de mides estàndard (2440 x 1220 mm), va comportar la necessitat de dividir-lo en tres parts, tallades amb màquina de control numèric. En col•locar-se a lloc, cadascuna de les tres peces agafa una direcció de veta de la fusta diferent, cosa que crea un interessant joc d’aigües. Una quarta peça més petita, rodona, incorpora una part extraïble que permet el pas de cables i endolls. El tauler s’eleva sobre tres potes metàl•liques cargolades. Tot i l’origen tan particular de la seva geometria, la seva irregularitat fa que s’adapti fàcilment a diferents tipus d’estances i que dialogui amb l’espai del seu voltant de manera diferent segons la seva col•locació exacta. La geometria amorfa fa que es puguin crear àmbits i que la taula pugui ser còmodament utilitzable per una o dues persones que treballen individualment o en reunions de més gent en contacte directe.


Coda

↳ Gerard Bertomeu Farnós, Miriam Cabanas Ballbè & Xavi Santodomingo Ortega

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

Miriam Cabanas Ballbè DISSENY DE PRODUCTE  ← 122


Potro

CODA és una oficina dedicada a l’arquitectura i al disseny que opera a cavall de la geometria, la construcció i la computació. L’equip es concentra en la generació de sistemes lleugers eficients construïts amb mitjans sostenibles que permetin reduir la petjada ecològica i ampliar els límits de la recerca de forma física i digital a través del disseny computacional. L’activitat de CODA va de la consultoria en disseny computacional aplicat a estructures lleugeres i automatització de processos fins als encàrrecs de disseny on es busca un alt grau d’eficiència.

123


CODA es una oficina dedicada a la arquitectura y al diseño que opera entre la geometría, la construcción y la computación. El equipo se concentra en la generación de sistemas ligeros eficientes construidos con medios sostenibles que permitan reducir la huella ecológica y ampliar los límites de la búsqueda de forma física y digital mediante el diseño computacional. La actividad de CODA va de la consultoría en diseño computacional aplicado a estructuras ligeras y automatización de procesos a encargos de diseño en los que se persigue un alto grado de eficiencia.

CAST

ENG CODA is an architecture and design office operating amid geometry, construction and computer science. The team is centred on ecological footprint reduction and focuses on the generation of lightweight efficient systems by sustainable means, expanding the boundaries of physical and digital form-finding by means of computerdesign. CODA’s activity ranges from consultancy in computational design applied to lightweight structures and automation to design commissions in which a high degree of efficiency is pursued.

DISSENY DE PRODUCTE  ← 124


Potro és un tamboret que sintetitza des de la lleugeresa i la flexibilitat un seient amb geometria de doble curvatura, una superfície semblant a la sella de muntar. La innovació tecnològica rere el producte s’esdevé de la substitució de la tècnica tradicional de motlle-contramotlle pel conformat al buit mitjançant membrana sotmesa a pressió. La peça resultant s’obté a partir d’unes planxes el patró de les quals s’embeu i ocupa la pràctica totalitat de les xapes estàndard emprades, cosa que propicia l’optimització de la minva i la consegüent minimització del residu. Tant de la simplificació dels detalls com de l’exigència del procés de fabricació s’obté un tamboret monomaterial que redueix la complexitat des del disseny de la forma: una única làmina de fusta de faig contraxapada sense juntes, les extremitats de la qual s’uneixen amb una peça massissa que enrigideix la fulla doblegada i tancada sobre si mateixa.

125  → POTRO ● CODA


DISSENY DE PRODUCTE  ← 126


chapas estándar empleadas, que propician la optimización de la merma y consiguiente minimización del residuo. Tanto de la simplificación de los detalles como de la exigencia del proceso de fabricación se obtiene un taburete monomaterial que reduce la complejidad desde el diseño de la forma: una única lámina de madera de haya contrachapada sin juntas, cuyas extremidades se unen con una pieza maciza que rigidiza la hoja doblada y cerrada sobre sí misma.

standard plates used, promoting the optimisation of the shrinkage and subsequent minimisation of the waste. As much of the simplification of the details as of the exigency of the manufacturing process, a mono-material stool is obtained that reduces the complexity from the design of the form: a single sheet of beech wood without joints, the ends of which are joined with a solid piece that stiffens the folded and closed leaf on itself.

Potro es un taburete que sintetiza desde la ligereza y la flexibilidad un asiento con geometría de doble curvatura, una superficie semejante a la silla de montar. La innovación tecnológica que subyace en el producto surge del reemplazo de la técnica tradicional de molde-contramolde por el conformado al vacío mediante membrana sometida a presión. La pieza resultante se obtiene a partir de unas planchas cuyo patrón se embebe y ocupa la práctica totalidad de las

Potro is a stool that synthesises from lightness and flexibility; a seat with a geometry of double curvature - a surface similar to a saddle. The technological innovation that underlies the product comes from the replacement of the traditional moulding system for a technique based on vacuum forming by membrane under pressure. The resulting piece is obtained from plates whose pattern is embedded and occupies practically all of the

127  →  POTRO ● CODA


Entendemos como arquitectura efímera aquella que tiene la temporalidad como característica principal. Se pueden presentar todo tipo de instalaciones arquitectónicas y/o artísticas que hayan sido ejecutadas en el período de tiempo establecido en las presentes bases.

ARQUITECTURA EFIMER

EPHEMERAL ARCHITECTURE

We understand ephemeral architecture as having temporality as its main characteristic. All types of architectural and/or artistic installations that have been executed in the period of time established in these rules can be presented.

Jurat | Jurado | Jury

�   Atxu Amann �  Josep Fernández Margalef

128


ARQUITECTURA EFÍMERA Entenem com a arquitectura efímera aquella que té la temporalitat com a característica principal. S’hi poden presentar tot tipus d’instal•lacions arquitectòniques i/o artístiques que hagin estat executades en el període de temps establert a les bases.

Criteris de valoració | Criterios de valoración/ Evaluation criteria �  Qualitat del disseny Calidad del diseño Design quality ↳ 40 pts � Interacció amb l’entorn i l’usuari (directe i indirecte) Interacción con el entorno y el usuario (directo e indirecto) Interaction with the environment and the user (direct and indirect) ↳ 30 pts � Innovació i viabilitat de la proposta Innovación y viabilidad de la propuesta Innovation of the proposal and economic feasibility ↳ 30 pts 129


Sarquella + Torres Architects

↳ Pau Sarquella Fàbregas & Carmen Maria Torres González

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

Pau Sarquella Fàbregas ARQUITECTURA EFÍMERA  ← 130


Patis cinètics

«Creuem i no creuem els mateixos rius, som i no som». Heràclit d’Efes Patis Cinètics és una experiència plàstica activada pel vent i els visitants. Els miralls rotatoris generen infinites configuracions on l’espai no és mai el mateix sense haver deixat de ser l’original. Els elements patrimonials (murs, finestres, escales), els visitants i el vent esdevenen els protagonistes.

131


«Cruzamos y no cruzamos los mismos ríos, somos y no somos». Heráclito de Efes

Patis Cinètics [Patios Cinéticos] es una experiencia plástica activada por el viento y los visitantes. Los espejos rotatorios generan infinitas configuraciones donde el espacio nunca es el mismo sin haber dejado de ser el patio original que es con sus elementos patrimoniales: piedras, escaleras, ventanas y arcos.

CAST

ENG

“We both step and do not step in the same rivers. We are and are not.” Heraclitus of Ephesus

Patis Cinètics (Kinetic Yards) is a plastic experience activated by wind and visitors. The revolving mirrors generate countless configurations where the space is never the same, while still being no more than just itself with its heritage elements: stones, stairs, windows and arches.

ARQUITECTURA EFÍMERA  ← 132


133  →  PATIS CINÈTICS ● SARQUELLA + TORRES ARCHITECTS


The commission is an ephemeral installation outlining the heritage of the historical courtyards in the old center of Palma de Mallorca. The assigned site is next to the seashore, surrounded by the ancient walls of the city. We use the courtyard itself as a plastic element for the installation. The ephemeral experience enhances the variation of the spatial per-

ception within the static stone container, which defines the courtyard. Walls, windows, stairs, palm trees and the sky as a cover. Three large revolving mirrors (3 x 5 m) distort and multiply the space. A kaleidoscopic derivation of the courtyard is created. The kinetic experience is activated either by the sea breeze, which uses a weather vane or by the user - creating an infi-

nite composition that distorts the space. Visitors thus become the actors and directors of the scene, seeing themselves reflected and framed in the space. The installation is camouflaged on the patio itself, since it is visually constituted of the same materials: the stones, the palms and the sky.

La proposta s’emmarca dins del festival Insòlit, on es pretén reivindicar els patis del centre històric de Palma. L’espai assignat, el pati de Cal Marquès de la Torre, es troba vora el mar, però dins la muralla. Fem servir el mateix pati com a element plàstic de la instal•lació, on l’experiència efímera posa de relleu les variacions de la percepció espacial dins del contenidor de pedra que el defineix. Murs, finestres, escales, palmeres i el cel com a tapa. Tres miralls de gran format (3 x 5 m), deformants i pivotants, distorsionen i multipliquen l’espai; es crea una derivació calidoscòpica. L’experiència cinètica pot ser activada pel vent, que fa servir els miralls de penell, o pels visitants, fet que crea infinites composicions que capgiren la realitat. El visitant esdevé així l’actor i director de l’escena veientse reflectit i emmarcat en l’espai. La instal•lació es camufla en el mateix pati, ja que visualment es constitueix dels mateixos elements: les pedres, les palmeres i el cel.

ARQUITECTURA EFÍMERA  ← 134


135  →  PATIS CINÈTICS ● SARQUELLA + TORRES ARCHITECTS

La propuesta se enmarca dentro del festival Insòlit, que pretende remarcar el valor de los patios del centro histórico de Palma. El espacio asignado, el patio de Cal Marquès de la Torre, se encuentra junto al mar, pero dentro del recinto de la muralla. Utilizamos el propio patio como elemento plástico de la instalación, donde la experiencia efímera pone de relieve las variaciones de la percepción espacial dentro del contenedor de piedra que lo define. Muros, ventanas, escaleras, palmeras y el cielo como tapa.

Tres espejos de gran formato (3 x 5 m), deformadores y pivotantes, distorsionan y multiplican el espacio: se crea una derivación caleidoscópica. La experiencia cinética puede ser activada por el viento, que utiliza los espejos de veleta, o por los visitantes, creando infinitas composiciones que tergiversan la realidad. Los visitantes se convierten así en los actores y directores de la escena, viéndose reflejados y enmarca-

dos en el espacio. La instalación se camufla en el propio patio, ya que visualmente se constituye de los mismos elementos: las piedras, las palmeras y el cielo.


Jaime Prous Architects

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

Adrià Goula ARQUITECTURA EFÍMERA  ← 136


Stand Alumilux

Mil vuit-cents perfils d’alumini suspesos a nou metres del sostre dibuixen un mantell que s’adapta a la normativa cartesiana a través d’una geometria orgànica. Des de l’exterior confon: podria recordar l’esquelet d’una balena penjant d’un museu vuitcentista o potser el barret en el qual el Petit Príncep veia una boa digerint un elefant. Tot sigui per captar la mateixa curiositat infantil que tenia el Petit Príncep.

137


Mil ochocientos perfiles de aluminio suspendidos a nueve metros del techo dibujan un manto que se adapta a la normativa cartesiana a través de una geometría orgánica. Desde el exterior confunde: podría recordar al esqueleto de una ballena colgando de un museo decimonónico o quizá al sombrero en el que el Principito veía una boa digiriendo un elefante. Todo sea por captar la misma curiosidad infantil que tenía el Principito.

CAST

ENG 1,800 aluminium profiles suspended nine meters from the ceiling, draw a cape that adapts itself to the Cartesian regulation through an organic geometry. It is confusing from the outside; it could resemble a skeleton of a whale hanging from a 19th century museum or the hat where the Little Prince saw a boa digesting an elephant. Everything is thought to capture the same childhood curiosity the Little Prince had.

ARQUITECTURA EFÍMERA  ← 138


A l’interior de la fira Construmat 2017, penja el nou estand per a l’empresa Alumilux, pionera en solucions constructives en alumini, metall i vidre. El mantell —compost per mil vuitcents perfils d’alumini— levita en el seu perímetre a mig metre del terra fins a aconseguir cinc metres al centre. A l’interior, els reflexos i ombres construeixen una cova de proporcions

139  →  STAND ALUMILUX ● JAIME PROUS ARCHITECTS

catedralícies. La seva intenció és donar a conèixer les novetats tecnològiques, però, abans de res, vol ser un centre de debat i discussió vibrant que atregui els firaires. La construcció es pensa en sec amb elements reutilitzables, incloent-hi els perfils: part d’una comanda que no es va arribar a entregar, que avui, per fi, té la seva utilitat.


Inside the construction fair, BB Construmat 2017, hangs the new stand for the company Alumilux, a pioneer in constructive solutions for aluminium, metal and glass. The cape, made up of one thousand eight hundred aluminium profiles, levitates on the edge half a meter above the ground, reaching up to five meters in the centre. Inside, reflections and shadows build a cave of cathedral proportions. Its intention is to make the technological innovations known, but above all, it wants to be a centre of debate and vibrant discussion among fairgoers. The construction is thought of as dry with reusable elements, including the profiles, part of an order never delivered that today, finally, has its utility.

ARQUITECTURA EFÍMERA  ← 140


141  →  STAND ALUMILUX ● JAIME PROUS ARCHITECTS

En el interior de la feria Construmat 2017, cuelga el nuevo estand para la empresa Alumilux, pionera en soluciones constructivas en aluminio, metal y vidrio. El manto —compuesto por mil ochocientos perfiles de aluminio— levita en su perímetro a medio metro del suelo hasta alcanzar cinco metros en el centro. En el interior, los reflejos y sombras construyen una cueva de proporciones catedralicias. Su intención es dar a conocer las novedades tecnológicas, pero ante todo quiere ser un centro de debate y discusión vibrante que atraiga a los feriantes. La construcción se piensa en seco con elementos reutilizables, incluyendo los perfiles: parte de un pedido nunca entregado, que hoy por fin tiene su utilidad.


PROJECTES FINALS DE CARRERA O GRAU ↳d’arquitectura

En aquesta categoria, els arquitectes acabats de llicenciar o graduar podran presentar els seus treballs de final de carrera o de grau, sempre que hagin estat entregats i defensats davant el tribunal dins del període de temps que es descriu a les bases. Jurat | Jurado | Jury �  Lluís Alexandre Casanovas �  Jose Zabala �  Lluís Ortega

Criteris de valoració | Criterios de valoración/ Evaluation criteria �  Qualitat arquitectònica i lògica del projecte Calidad arquitectónica Architectural quality and project logic ↳ 40 pts � Diàleg amb l’entorn i l’usuari (directe i indirecte) Diálogo con el entorno y el usuario (directo e indirecto) Dialogue with the environment and the user (direct and indirect) ↳ 30 pts � Incorporació de criteris de sostenibilitat Incorporación de criterios de sostenibilidad Incorporation of sustainability criteria ↳ 15 pts � Innovació i viabilitat de la proposta Innovación y viabilidad de la propuesta Innovation of the proposal and economic feasibility ↳ 15 pts 142


En esta categoría los arquitectos recién licenciados o graduados podrán presentar sus trabajos de final de carrera o de grado, siempre y cuando hayan sido entregados y defendidos ante el tribunal dentro del período de tiempo que se describe en las presentes bases.

↳de arquitectura

PROYECTOS FINALES DE CARRERA O GRADO

FINAL CAREER PROJECTS OR DEGREE

↳of architecture

In this category, newly graduated architects may present their final degree or graduate work, as long as they have been delivered and defended before the court within the period of time stated in these rules.

143


Guillem Pascual Perelló

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

Guillem Pascual Perelló PROJECTES FINALS DE CARRERA O GRAU D’ARQUITECTURA  ← 144


Una comunitat autosuficient L’habitatge és el reflex de la societat. Canviant la forma de viure, es pot canviar el món. Avui en dia, si totes les persones que habitem el planeta Terra consumíssim com la mitjana de l’Estat espanyol, caldrien tres planetes. Tres. I només en tenim un. Un. És possible canviar això? Com podem crear espais de coexistència per a la població on viure sigui un dret i no un luxe? El projecte, que se situa als afores de Barcelona, es divideix en tres parts diferents: comunitat, habitatge i autosuficiència.

145


La vivienda es el reflejo de la sociedad. Cambiando la forma de vivir, se puede cambiar el mundo. Hoy en día, si todas las personas que habitan en el planeta Tierra consumieran como la media del Estado español, serían necesarios tres planetas. Tres. Y solo tenemos uno. Uno. ¿Es posible cambiar esto? ¿Cómo podemos crear espacios de coexistencia para la población donde vivir sea un derecho y no un lujo? El proyecto, que se sitúa en las afueras de Barcelona, se divide en tres partes diferenciadas: la comunidad, la vivienda y la autosuficiencia.

CAST

ENG Housing is a reflection of the entire society. By changing their way of life, it is possible to change the world. Nowadays, if all of the people inhabiting Earth would consume as much as the Spanish average - three planets would be needed. Three. And there is only one. Is it possible to change that? How can we create new spaces of co-existence for the population where living is a right and not a luxury? The main project is located in the borders of Barcelona and has been divided into three separated parts: community, housing and self-sufficiency.

PROJECTES FINALS DE CARRERA O GRAU D’ARQUITECTURA  ← 146


El Manel viu al tercer pis. La setmana passada va ser el seu aniversari i li van regalar un quadre, però no té cap trepant per poder-lo penjar. Així que queda amb la seva amiga Júlia, que viu a l’altra punta de la ciutat, perquè l’hi deixi [...]. Però, tornem a l’edifici on viu el Manel. Al segon pis hi viu la Marga. La Marga té un trepant que gairebé no utilitza, però això Manel no ho sap, ja que tot just s’han creuat un parell de vegades al portal... En algunes comunitats, l’entrada és l’únic lloc de trobada entre veïns. Proposem sortir de l’individualisme imperant en el món actual, per construir ciutadania mitjançant el bon disseny d’aquests llocs de pas i convertir-los en una extensió del propi habitatge. El cultiu d’aliments a la coberta no és menys important. El seu objectiu és fer el primer pas cap a una bona interacció entre veïns. Considerant que la composició de les famílies actuals no és uniforme, l’habitatge també s’ha de projectar d’acord amb aquesta ambigüitat. És per aquesta raó que s’obre a debat la noció de l’autoritat sobre l’habitatge. En aquesta comunitat, es podrà escollir entre viure a

la planta baixa, en una llar permanent, en un refugi temporal o conviure amb tres nuclis familiars més. Però, per què una comunitat autosuficient? Primer, el 80% de la inversió al llarg de tota la vida útil d’un edifici d’habitatges es dedica al manteniment; només un 20% a la inversió inicial (construcció). I, segon, un 33% dels nostres ingressos els gastem en el consum de la llar (lloguer, electricitat, etc.) i un 66% del nostre impacte ambiental està directament relacionat amb el consum de l’habitatge. El que es proposa és invertir la situació. En lloc de treballar nosaltres per al nostre habitatge, que el nostre habitatge treballi per a nosaltres. Les estratègies proposen una tornada al que és vernacle: reducció de la demanda energètica al mínim —8,20 KWh/m2 any—; 40% d’estalvi en la separació d’aigües grises; emmagatzematge de l’aigua de la pluja; cultius a la coberta que augmenten la inèrcia tèrmica del conjunt, i estructura de fusta, desmuntable, reciclable, etc. En definitiva, una comunitat que no perjudiqui el medi ambient, sinó que el restauri.

147  →  UNA COMUNITAT AUTOSUFICIENT ● GUILLEM PASCUAL PERELLÓ


is not uniform, housing must be projected according to this ambiguity. It’s for this reason that the authority over housing is open to debate. In this community you can choose if you prefer to live on the ground floor, in a permanent home, a temporary shelter or co-living with three more households. But why a self-sufficient commu nity ? Three facts. First, 80% of the investment throughout the lifetime of a residential building is dedicated to maintenance; just 20% is the initial investment (the construction itself). On the other hand, 33% of our income is spent on household consumption (rent, electricity, etc.) and 66% of our environmental impact is directly related to housing activities. What is proposed is to reverse the situation. Instead of working for our home, let our home work for us.

The strategies propose a return to vernacular concepts: energy demand reduced to a minimum of -8,20 KW/h year m2-; 40% saving in grey water separation; raining water storage; crops on the roof increasing thermal inertia and also guaranteeing a protection from the unwanted summer sun; and a wooden structure, detachable, recyclable, etc. To sum it up, establishing a community that doesn’t impair the environment but restores it.

Manuel vive en el tercero. El cumpleaños de Manuel fue la semana pasada y le regalaron un cuadro, pero no tiene taladro con el que colgarlo. Así que Manuel queda con su amiga Julia, que vive en la otra punta de la ciudad, para que se lo preste [...] Pero volvamos al edificio de Manuel. En el segundo piso vive Marga. Marga tiene un taladro que casi no usa, pero esto Manuel no lo sabe porque apenas se han cruzado un par de veces en el portal... En algunas comunidades el portal es el único lugar de encuentro entre vecinas y vecinos. Proponemos salir del aislamiento y individualismo imperante en el mundo actual; para construir ciudadanía mediante el buen diseño de estos lugares de paso convirtiéndolos en una extensión de la vivienda. El cultivo de alimentos en cubierta no es menos importante. Su papel es dar el primer paso para una buena interacción entre vecinos.

Manuel lives on the third floor. His birthday was last week and he was given a painting, but he had no drill to hang the painting. So he stays with his friend Julia, who lives on the other side of the city to lend him the drill. But let us go back to the building where he lives. On the second floor lives Marga, who has a drill that she hardly uses, but Manuel doesn’t know this because they’ve only met a couple of times in the hallway. In some neighbourhood communities, the hallway of the building is the only meeting place between neighbours. We propose to leave the prevailing individualism in the current world; to build citizenship with the good design of these passages, turning them into an extension. The act of growing food is no less important. Its first step is to generate good interactions between neighbours. Considering that the composition of current family homes

PROJECTES FINALS DE CARRERA O GRAU D’ARQUITECTURA  ← 148


149  →  UNA COMUNITAT AUTOSUFICIENT ● GUILLEM PASCUAL PERELLÓ

Teniendo en cuenta que la composición de los hogares familiares actuales no es uniforme, la vivienda también se ha de proyectar de acuerdo a esta ambigüedad. Es por este motivo que se abre a debate la noción de la autoridad sobre la vivienda. En esta comunidad podrás elegir si prefieres vivir en la planta baja, en un hogar permanente, un refugio temporal o convivir con 3 núcleos familiares más. ¿Pero por qué autosuficiente? Tres datos. El 80% de la inversión a lo largo de toda la vida útil de un edificio de viviendas se dedica al mantenimiento; sólo el 20% es la inversión inicial (construcción). Un 33% de nuestros ingresos lo invertimos en el consumo de la vivienda (alquiler, electricidad, etc.) y un 66% de nuestro impacto ambiental está directamente relacionado con las actividades de la casa. Lo que se propone es invertir la situación. En lugar de trabajar nosotros para nuestra vivienda, que nuestra vivienda trabaje para nosotros.

Las estrategias proponen una vuelta a lo vernáculo, lo tradicional: reducción de la demanda energética al mínimo -8,20KWh/ año m2-; 40% de ahorro en la separación de aguas grises; almacenamiento del agua de lluvia; cultivos en la cubierta que aumentan la inercia térmica del conjunto; y estructura de madera, desmontable, reciclable, etc. En definitiva, crear una comunidad que no perjudique el medio ambiente sino que lo restaure.


Clàudia Calvet Gómez

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

Clàudia Calvet Gómez & Judith Casa Sayós PROJECTES FINALS DE CARRERA O GRAU D’ARQUITECTURA  ← 150


La Vall, vestíbul a Barcelona

A Barcelona, el metro hi té un paper fonamental. Estar a prop d’una estació és estar a prop de la resta de la ciutat. Es tracta, però, d’estacions fosques i desorientadores que no estan a l’altura del gran nombre d’usuaris que les utilitzen i on la manca de llum desconnecta les persones de la superfície. La topografia abrupta de Vallcarca és una oportunitat per establir aquesta relació subsol-superfície i per aprofitar l’energia generada pel metro per reactivar el barri. 151


En Barcelona el metro tiene un papel fundamental. Estar cerca de una estación de metro es estar cerca de toda la ciudad. Pero se trata de estaciones oscuras y desorientadoras que no están a la altura del gran número de usuarios que las usan, y donde la falta de luz desconecta a las personas de la superficie. La topografía abrupta de Vallcarca es una oportunidad para establecer esta conexión subsuelo-superficie y para aprovechar la energía generada por el metro para reactivar el barrio.

CAST

ENG In Barcelona, the metro plays a fundamental role. Being close to a metro station means being close to the entire city. The stations today, however, are dark and disorienting. They are often not prepared for the amount of people that use it. The lack of light disconnects us from the outside world. The abrupt topography in Vallcarca is an opportunity to establish a relationship between the “underground-outside” world and take advantage of the energy generated by the metro in order to reactivate the neighbourhood.

PROJECTES FINALS DE CARRERA O GRAU D’ARQUITECTURA  ← 152


En una ciutat canviant i en constant creixement com és Barcelona, el metro hi té un paper fonamental. Amb la seva arribada, el model de centre i perifèria canvia i les zones pròximes a les estacions passen a ser molt properes a la resta de la ciutat. Es converteixen en nous centres per als habitants, zones privilegiades i molt freqüentades que sovint no han estat projectades com a tal. Aprofitar l’energia generada pel metro es considera idoni en un barri com Vallcarca, que necessita ser reactivat. Ens trobem en un barri d’una varietat morfològica molt notable: mitgeres vistes, edificis aïllats com la Fusteria que han sobreviscut als enderrocs que ha patit el barri, cases de planta baixa enfrontades a edificis de set plantes… El nou Ateneu apareix enmig de tots aquests elements i els fa protagonistes

de la nova plaça de la Vall. L’edifici no espera que el metro surti a la superfície i va a buscar el seu vestíbul a cota per obrir-lo a la ciutat. D’aquesta manera, la plaça, a tres metres per sota de la cota del carrer, passa a ser un lloc més agradable i protegit dels cotxes que arriben i marxen de Barcelona per l’avinguda de Vallcarca. L’Ateneu és un carrer més que s’encarrega de rebre a tot aquell que hi arriba, ja sigui des d’un dels carrerons del barri o bé des del metro. Aquest fet propicia que sempre estigui actiu i que els veïns coneguin tot el que s’hi fa. La naturalesa que llisca pels tres turons que abracen el barri és el tercer element d’aquesta nova plaça. Metro, Ateneu i natura defineixen l’espai d’un nou vestíbul a Barcelona.

153  →  LA VALL, VESTÍBUL A BARCELONA ● CLÀUDIA CALVET GÓMEZ


Barcelona is an ever-changing and constantly growing city where the metro plays a fundamental role. With its arrival, the centre-periphery model changes and the areas close to the stations become close to the entire city. They become new centres for the inhabitants; areas that, despite being privileged and frequented by hundreds of people every day, have not been projected as such. Making the most of the metro’s energy is a good opportunity to reactivate a neighbourhood like Vallcarca. The neighbourhood has a remarkable morphological variety: uncovered party walls, isolated buildings that have survived demolitions suffered by the neighbourhood, small and old houses, face-to-face seven-story buildings, etc. The new Ateneu stands in between all these elements and they become the protagonists of the new square, Plaça de la Vall. The building does not wait for the

subway to come to the surface, but instead finds its vestibule at its level to open it to the city. The three metres difference between the street and the square protects the ‘plaça’ from cars entering and leaving Barcelona through Vallcarca Avenue. The new building is in charge of receiving everything that arrives there, either from one of the neighbourhood’s streets or from the metro. The nature–which slides down the three hills and embraces the neighbourhood–is the third element of this new square. The Metro, Ateneu and nature define the new vestibule space in Barcelona.

PROJECTES FINALS DE CARRERA O GRAU D’ARQUITECTURA  ← 154


155  →  LA VALL, VESTÍBUL A BARCELONA ● CLÀUDIA CALVET GÓMEZ

En una ciudad cambiante y en constante crecimiento como es Barcelona, el metro desempeña un papel fundamental. Con su llegada, el modelo centro-periferia cambia y las zonas próximas a las estaciones pasan a ser cercanas a toda la ciudad. Son nuevos centros para los habitantes, lugares muy frecuentados y privilegiados que a menudo no han estado proyectados como tal. Aprovechar la energía del metro se considera idóneo en un barrio como Vallcarca, que necesita ser reactivado. Nos encontramos en un lugar que ha sufrido las consecuencias del planeamiento urbanístico de la ciudad de Barcelona y debido a esto tiene una variedad morfológica muy notable: medianeras descubiertas, edificios aislados

como La Fusteria que han sobrevivido a los derribos que ha sufrido el barrio, casas de planta baja enfrentadas a los nuevos edificios de siete plantas… El nuevo Ateneo aparece en medio de todos estos elementos y los hace protagonistas de la nueva plaza La Vall. El edificio no espera a que el metro salga a la superficie y va a buscarlo a la cota de su vestíbulo para abrirlo a la ciudad. De este modo, la plaza, a tres metros por debajo de la cota de la calle, pasa a ser un lugar más agradable y protegido de los coches que entran y salen de la ciudad por la avenida Vallcarca.

El Ateneo es una calle más en el barrio, el encargado de recibir a todo aquel que llega al barrio o de despedir al que se va hacia el metro. Este hecho permite que esté constantemente activo y que todo lo que se desarrolla en él sea conocido por los vecinos. La naturaleza que se desliza por las tres colinas que abrazan el barrio es el tercer elemento de esta nueva plaza. Metro, Ateneo y naturaleza definen el espacio de un nuevo vestíbulo en Barcelona.


En esta categoría se pretende premiar aquellas iniciativas, trabajos o proyectos personales o colectivos realizados por los participantes que tengan como objetivo la difusión (por el medio que sea) de la arquitectura.

↳de la arquitectura

DIFUSIÓN Y DIVULGACIÓN

DIFFUSION & DISSEMINATION

↳of arcihtecture

This category is intended to reward the initiatives, works or projects, personal or collective, carried out by the participants that aim to disseminate (by whatever means) the architecture.

156


DIFUSIÓ I DIVULGACIÓ ↳de l’arquitectura En aquesta categoria es pretén premiar aquelles iniciatives, treballs o projectes personals o col•lectius realitzats pels participants que tinguin com a objectiu la difusió (pel mitjà que sigui) de l’arquitectura.

Jurat | Jurado | Jury �  Pau de Solà Morales �  Enric Llorach �  Jordi Safont-Tria

Criteris de valoració | Criterios de valoración/ Evaluation criteria �  Originalitat del tema Originalidad del tema Originality of the theme ↳ 25 pts � Metodologia de treball Metodología de trabajo Work methodology ↳ 25 pts � Qualitat del desenvolupament del treball Calidad del desarrollo del trabajo Quality of work development ↳ 25 pts � Aportació del treball a l’àmbit de l’arquitectura Aportación del trabajo al ámbito de la arquitectura Contribution of work to the field of architecture ↳ 25 pts

157


Festival Insòlit

↳ Erik Herrera Iturat, Aina Bigorra Gonzàlez & Josep Rovira Tolosa

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

Ginkgo audiovisuals, Luna Perez Visairas & Cosas Studio DIFUSIÓ I DIVULGACIÓ DE L’ARQUITECTURA  ← 158


Insòlit

L’Insòlit, Festival d’Intervencions Efímeres als Patis de Palma, posa en relació tres aspectes clau del nostre territori, Mallorca: la cultura, el patrimoni i la creativitat. El festival proposa promoure la riquesa arquitectònica de la ciutat de Palma a través d’accions creatives efímeres. Els patis de les cases senyorials de Palma constitueixen un conjunt emblemàtic de l’arquitectura, les vivències i el patrimoni de la ciutat. Amb l’Insòlit, aquests espais tornen a omplir-se de vida i experiències. 159


El Insòlit, Festival de Intervenciones Efímeras en los Patios de Palma, pone en relación tres aspectos claves de nuestro territorio, Mallorca: la cultura, el patrimonio y la creatividad. El festival propone promover la riqueza arquitectónica de la ciudad a través de acciones creativas efímeras. Los patios de las casas señoriales de Palma constituyen un conjunto emblemático de la arquitectura, las vivencias y el patrimonio de la ciudad. Con el Insòlit, estos espacios se vuelven a llenar de vida y experiencias.

CAST

ENG Insòlit, Temporary Installations Festival in the Patios of Palma, links three key elements of our home territory, Mallorca: culture, heritage and creativity. The festival aims to promote the city’s rich architecture through temporary creative activities. The patios of Palma’s stately homes are an emblematic ensemble of the city’s architecture, way of life and heritage. Insòlit is replenishing these spaces with life and experience.

DIFUSIÓ I DIVULGACIÓ DE L’ARQUITECTURA  ← 160


L’Insòlit és un esdeveniment transversal que, a partir de l’acció cultural, dona resposta i posa en relació la cultura, el patrimoni i la creativitat. L’acció es focalitza al nucli històric de la ciutat de Palma, en el qual convergeixen aquests tres factors. Durant la celebració de l’Insòlit, els patis de les antigues cases senyorials del nucli antic de Palma es converteixen per uns dies en escenaris actius de creacions artístiques que proposen una experiència particular, una mirada poc convencional a espais que romanen ocults o que, per contra, formen part del paisatge urbà més habitual i acaben sent invisibles. S’estableix un diàleg entre un passat construït perdurable en el temps i un present permutable i efímer. Els patis de Palma constitueixen un conjunt emblemàtic de l’arquitectura, les vivències i el patrimoni de la ciutat. Escriptors, cronistes, viatgers..., tots coincideixen a remarcar que l’arquitectura de Palma té en les cases urbanes un dels referents més importants. L’objectiu principal de l’Insòlit és fomentar l’interès de residents i visitants envers el patrimoni arquitectònic, cultural i creatiu de la ciutat de Palma. A més, l’Insòlit vol impulsar i fer conèixer la riquesa creativa del nostre territori, destacant la seva excel•lència i fent visible el seu llegat. La vinculació de

161  → INSÒLIT ● FESTIVAL INSÒLIT

Mallorca amb la creativitat és coneguda de sobres i amb aquest esdeveniment es vol reivindicar la vàlua d’aquesta influència en l’obra de nombrosos intel•lectuals i artistes. Una influència que en cap cas no es pot donar per exhaurida i que avui en dia artistes i creadors locals i forans segueixen conreant. És per això que l’Insòlit es vol convertir en un punt de trobada, un espai d’intercanvi i discussió amb creadors i teòrics d’arreu que segueixin fomentant i consolidant aquest actiu creatiu insular. L’Insòlit neix amb una clara voluntat de transversalitat i es converteix en un gran esdeveniment cultural a partir de diferents accions culturals que tenen lloc durant la seva celebració. D’una banda, hi ha l’Exposició d’intervencions efímeres als patis de Palma, en què diversos autors construeixen instal•lacions efímeres en diferents patis de la ciutat. El caràcter directe i quasi espontani d’aquestes manifestacions artístiques permet l’intercanvi constant amb el públic que les visita i amb l’entorn, de manera que els patis esdevenen escenaris màgics, canviables en el temps. De l’altra, cicles de conferències, rutes històriques guiades, Mini-Insòlit (un taller familiar per als més petits)... Tot un conjunt d’accions que pretenen transformar la mirada.


Insòlit is a multi-disciplinary event based on cultural activities that responds to and brings together three key aspects of Mallorca’s territory: culture, heritage and creativity. It focuses its efforts on the city of Palma, more specifically the Old Town, where these three factors come together. Over the course of Insòlit, the patios of the old homes in the Old Town of Palma become active stages for artistic creation. They offer a unique experience but also a slightly unconventional way of looking at spaces that remain hidden. On the other hand, they form part of a more common cityscape and end up being invisible. A dialogue is established between the constructed past, which endures in time and the permutable and fleeting present. The patios of Palma’s homes are an symbolic ensemble of the city’s architecture, homes and heritage. Writers, reporters and travellers all agree that one of Palma’s most important archi-

tectural reference points lies in its townhouses. The main objective of Insòlit is to encourage residents and visitors to be more interested in the architectural, cultural and creative heritage of the city of Palma. Insòlit wants to promote the rich creativity of our territory and make it more well known by highlighting its excellence and ensuring that its legacy is visible. The link between Mallorca and creativity is well known, and with this event we want to claim the value of this influence from the work of many intellectuals and artists. That is why Insòlit wants to become a meeting point, a space for exchange and discussion with creators and theoreticians from all over, who continue to promote and strengthen this creative-hub. Insòlit is born with a clear intention of transversality and becomes a great cultural event from different cultural activities that take place during its celebration.

On the one hand, there is the Temporary Installations Festival in the Patios of Palma, where several authors build ephemeral installations in different patios of the city. The direct and almost spontaneous nature of this artistic event allows constant exchange with the public so that the courtyards become magical scenarios, changeable in time. There are also conference cycles, guided historical routes, Mini-Insòlit (a family workshop for children) and many more. A whole set of activities that aim to transform how people see the city.

DIFUSIÓ I DIVULGACIÓ DE L’ARQUITECTURA  ← 162


163  →  INSÒLIT ● FESTIVAL INSÒLIT

El Insòlit es un acontecimiento transversal que, a partir de la acción cultural, da respuesta y pone en relación tres aspectos c l ave s d e l t e r r i t o r i o d e Mallorca: la cultura, el patrimonio y la creatividad. Focaliza su acción en el casco antiguo de Palma, donde convergen estos tres factores. Durante la celebración del Insòlit, los patios de las antiguas casas señoriales del casco histórico de Palma se convierten por unos días en escenarios activos de creaciones artísticas que proponen una experiencia particular, una mirada poco convencional hacia espacios que permanecen ocultos o que, por lo contrario, forman parte del paisaje urbano más habitual y acaban siendo invisibles. Se establece un diálogo entre un pasado construido perdurable en el tiempo y un presente permutable y efímero. Los patios de Palma constituyen un conjunto emblemático de la arquitectura, las vivencias y el patrimonio de la ciudad. Escritores, cronistas, viajeros..., todos

coinciden en remarcar que la arquitectura de Palma tiene en las casas urbanas uno de los referentes más importantes. El objetivo principal del Insòlit es fomentar el interés de residentes y visitantes hacia el patrimonio arquitectónico, cultural y creativo de la ciudad de Palma. Por otra parte, el Insòlit quiere impulsar y hacer conocer la riqueza creativa de nuestro territorio, destacando su excelencia y haciendo visible su legado. La vinculación de Mallorca con la creatividad es de sobra conocida y con este acontecimiento se quiere reivindicar la valía de esta influencia en la obra de numerosos intelectuales y artistas. Una influencia que en ningún caso se puede dar por agotada y que hoy en día artistas y creadores locales y extranjeros siguen cultivando. Es por eso que el Insòlit se quiere convertir en un punto de encuentro, un espacio de intercambio y discusión con creadores y teóricos de todas partes que sigan fomentando y consolidando este activo creativo insular.


Bonell+Dòriga

↳ Laura Bonell Mas & Daniel López-Dòriga Sagalés

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

Bonell+Dòriga DIFUSIÓ I DIVULGACIÓ DE L’ARQUITECTURA  ← 164


A Series of Rooms

A Series of Rooms és una col•lecció d’espais domèstics, una exploració dins de l’imaginari de l’habitació com a arquetip i de la seva representació en l’art, els mitjans de comunicació i els estudis humanístics.

165


ENG A Series of Rooms is a collection of domestic spaces, an exploration into the imaginary of the housing archetype – as portrayed in art, media, and human studies.

DIFUSIÓ I DIVULGACIÓ DE L’ARQUITECTURA  ← 166

A Series of Rooms es una colección de espacios domésticos, una exploración del imaginario de la habitación como arquetipo y de su representación en el arte, los medios de comunicación o los estudios humanísticos. CAST


La plataforma web www.aseriesofrooms. com té com a objectiu difondre aquest projecte de recerca al voltant del que és l’espai fonamental de l’arquitectura, l’habitació, al llarg de la història. A Series of Rooms vol expandir i enriquir la nostra visió d’aquest espai des d’un punt de vista multidisciplinari i transversal, allunyant-nos de l’estètica contemporània dominant. Vol incloure diferents formes de viure i diferents

167  →  A SERIES OF ROOMS ● BONELL+DÒRIGA

maneres de veure, amb la intenció de crear un atles de la construcció de la domesticitat. En poc més d’un any, hem publicat més de 180 obres i hem vist connexions entre diferents peces que van més enllà del seu format, període o origen, i hem reformulat, així, la nostra visió sobre la creació i la representació de l’habitació com a espai.


Th e web -p lat form , w w w. aseriesofrooms.com aims to disseminate this ongoing research project which focuses on a historical account of the fundamental architectural space - the room. A Series of Rooms aims to expand and enrich our vision of the subject from a multidisciplinary and transversal point of view and distancing us from mainstream contemporary aesthetics. It aims to convey different ways of perceiving and living, with the intention of creating an atlas of the domestic construction. Over the last year we have published more than 180 projects, and have established connections between pieces that go beyond their format, period or origin; reformulating our approach to the creation and representation of the room as a space.

DIFUSIÓ I DIVULGACIÓ DE L’ARQUITECTURA  ← 168


169  →  A SERIES OF ROOMS ● BONELL+DÒRIGA

La plataforma web www. aseriesofrooms.com tiene como objetivo la difusión de este proyecto de investigación alrededor del espacio fundamental de la arquitectura, la habitación, a lo largo de la historia. A Series of Rooms quiere expandir y enriquecer nuestra visión de este espacio desde un punto de vista multidisciplinario y transversal, alejándonos de la estética contemporánea dominante. Q uiere incluir diferentes formas de vivir y diferentes maneras de ver, con la intención de crear un atlas de la construcción de la domesticidad. En poco más de un año hemos publicado más de 180 obras y hemos visto conexiones entre diferentes piezas que van más allá de su formato, período u origen, reformulando de esta manera nuestra visión acerca de la creación y la representación de la habitación como espacio.


Jurat | Jurado | Jury �  Eva Soria �  Daniela Arias �  El Globus Vermell

Criteris de valoració | Criterios de valoración/ Evaluation criteria �  Originalitat del tema Originalidad del tema Originality of the theme ↳ 25 pts � Metodologia de treball Metodología de trabajo Work methodology ↳ 25 pts � Qualitat del desenvolupament del treball Calidad del desarrollo del trabajo Quality of work development ↳ 25 pts � Aportació del treball a l’àmbit de l’arquitectura Aportación del trabajo al ámbito de la arquitectura Contribution of work to the field of architecture ↳ 25 pts

En aquesta categoria s’hi podran presentar tots aquells treballs en format d’article o assaig que hagin estat publicats en revistes, blogs, treballs finals de grau o tesis, ja sigui en format físic o digital, sempre que la data de publicació entri dins dels límits admesos en aquesta edició dels Premis AJAC. S’admet l’adaptació dels textos sempre que sigui únicament per encaixar-los dins del format d’entrega dels Premis AJAC.

INVESTIGACIÓ I/O TEORIA ↳de l’arquitectura


En esta categoría se podrán presentar todos aquellos trabajos en formato de artículo o ensayo que hayan sido publicados en revistas, blogs, trabajos finales de grado o tesis, ya sea en formato físico o digital, siempre y cuando la fecha de publicación entre dentro de los límites admitidos en la presente edición de los Premios AJAC. Se admite la adaptación de los textos siempre y cuando sea únicamente para encajarlos dentro del formato de entrega de los Premios AJAC.

↳de la arquitectura

INVESTIGACIÓN Y/O TEORÍA

RRESEARCH AND/OR THEORY

↳of architecture

In this category, all the works in article or essay format that have been published in journals, blogs, final degree projects and theses can be presented; either in physical or digital format, as long as the date of publication falls within the limits admitted in the current edition of the AJAC Awards. The adaptation of texts is admitted if it is solely to fit them within the delivery format of the AJAC Awards.


Marta Masdéu Bernat TALLER D'ARQUITECTURA

APRENENTATGE PRESENCIAL

ÀMBIT ACADÈMIC

ÀMBIT PROFESSIONAL

Identificació del problema / Desenvolupament de la proposta / Revisió Presentació de la solució final / Avaluació del resultat

UN MODEL A SEGUIR

APRENENTATGE

EXPERIÈNCIA INDIRECTA

INDIVIDUAL CONSTRUCTIVISTA REFLEXIU

Grup d'estudiants i docent

UN GRUP DE TREBALL ÚNIC LLOC D'APRENENTATGE TEMPS LIMITAT DE TREBALL Esquema conceptual del model educatiu tradicional de Taller d'Arquitectura DI ESP S A IN TRI IS D TE BU 'A RC IT PR O S I EN N CO E N N EC M TA TI PA TG T V RT E IT IT di ecn AT S gi o ta lo ls gi es

S E NT TG DE TA EN T EN P TA N DE IE s RE ER AR ie og AP T IN ol D' IN L I P cn als IS LS CI Te igit PA A IS d ES ION RD C TE LA IN RE

ÀMBIT ACADÈMIC

ÀMBIT PROFESSIONAL

LABORATORI D'ARQUITECTURA

ÀMBIT SOCIAL

Tecnologies digitals ESPAIS D'APRENENTATGE EXPERIMENTALS RECERCA

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

Marta Masdéu Bernat INVESTIGACIÓ I/O TEORIA DE L’ARQUITECTURA  ← 172


La enseñanza de la arquitectura en la sociedad actual L’article «La enseñanza de la arquitectura en la sociedad actual. La integración de las nuevas formas de práctica profesional en el Taller de Arquitectura», premiat en l’edició dels Premis AJAC XI en l’àmbit d’investigació i teoria de l’arquitectura, es va publicar a la revista indexada de textos acadèmics Rita. Redfundamentos (Rita 05/ abril) el 2016. El contingut d’aquest article està vinculat amb la tesi doctoral La transformación del Taller de Arquitectura en nuevos espacios de aprendizaje. Un estudio sobre el proceso de integración entre la enseñanza y la práctica profesional, presentada a l’Escola Politècnica Superior de la UdG el 2017.

173


El artículo «La enseñanza de la arquitectura en la sociedad actual. La integración de las nuevas formas de práctica profesional en el Taller de Arquitectura», premiado en la edición de los Premios AJAC XI en el ámbito de investigación y teoría de la arquitectura, fue publicado en la revista indexada de textos académicos Rita. Redfundamentos (Rita 05/abril) en 2016. El contenido de este artículo está vinculado con la tesis doctoral La transformación del Taller de Arquitectura en nuevos espacios de aprendizaje. Un estudio sobre el proceso de integración entre la enseñanza y la práctica profesional, presentada en la Escuela Politécnica Superior de la UdG en 2017.

CAST

ENG The article, “La enseñanza de la arquitectura en la sociedad actual. La integración de las nuevas formas de práctica profesional en el Taller de Arquitectura” (The Teaching of Architecture in Present-day Society. The Integration of New Forms of Professional Practice in Design Studio), awarded in the edition of the AJAC XI Awards in the category of Research and Architectural Theory, was published in the indexed journal Rita. Redfundamentos (Rita 05/April) in 2016. The content of this article is linked to the doctoral thesis, “La transformación del Taller de Arquitectura en nuevos espacios de aprendizaje. Un estudio sobre el proceso de integración entre la enseñanza y la práctica profesional” submitted to the Polytechnic School at the UdG in 2017.

INVESTIGACIÓ I/O TEORIA DE L’ARQUITECTURA  ← 174


En l’actualitat la pràctica professional està experimentant canvis que estan afectant la manera de treballar dels arquitectes. Els estudis d’arquitectura estan reinventant-se per a adaptar-se a les noves demandes socials, tecnològiques i productives. No obstant això, tot i els canvis que s’estan produint en la professió, la formació dels arquitectes en les escoles d’arquitectura continua centrant-se en models educatius que s’allunyen cada vegada més de les demandes professionals. Davant d’aquest fet, les escoles s’han vist obligades a revisar els seus programes per tal de desenvolupar mètodes d’ensenyança que els permetin adequar-se a la situació actual. En conseqüència, el model educatiu del Taller d’Arquitectura —entès com a nucli de l’ensenyança en arquitectura— es troba immers en un procés de transformació important. En l’article «La enseñanza de la arquitectura en la sociedad actual. La integración de las nuevas formas de práctica profesional en el Taller de Arquitectura», s’identifiquen, des d’una perspectiva genèrica, algunes de les tendències que actualment es perceben en l’àmbit professional i el seu impacte en la formació dels arquitectes a les escoles d’arquitectura d’arreu del món. En particular, s’estudia com el model educatiu del Taller d’Arquitectura està evolucionant cap a nous espais d’aprenentatge híbrids

i deslocalitzats on es fomenta que els estudiants participin més activament, que els agents externs s’impliquin més en el procés creatiu, que l’arquitectura convergeixi dinàmicament amb altres disciplines i que hi hagi una relació més directa amb l’entorn professional i un ús intensiu de les tecnologies digitals. Finalment, a l’article s’analitzen alguns casos nacionals i internacionals basats en models educatius emergents (aprenentatge combinat, aprenentatge basat en projectes col•laboratius, aprenentatge digital i aprenentatge basat en la pràctica professional.

175  →  LA ENSEÑANZA DE LA ARQUITECTURA EN LA SOCIEDAD ACTUAL ● MARTA MASDÉU BERNAT


Nowadays, the professional practice is undergoing changes that are affecting the architects’ work. Architectural studios are reinventing themselves to adapt to new social, technological and productive demands. However, despite the changes that are occurring in the profession, the training of architects in schools of architecture continues to focus on educational models that have grown more and more distant from the professional demands. In view of this, schools have been forced to revise their programmes in order to develop teaching methods that enable them to adapt to the current situation. Thus, the educational model of the Design Studio -considered as the core of education in architecture- is undergoing a transformation process. The article “La enseñanza de la arquitectura en la sociedad actual. La integración de las nuevas formas de práctica profesional en el Taller de Arquitectura” (The Teaching of Architecture in Present-day Society. The Integration of New Forms of Professional Practice in Design Studio) identifies, from a generic perspective, some of the trends that are currently present in the professional practice and their impact on the training of architects in schools of architecture around the world. Especially, it studies how the educational model of the Design Studio is evolving into new hybrid and delocalized learning spaces that encourage students to participate more actively, involve external agents stronger in the creative process, make architecture converge dynamically with other disciplines, establish a more direct relationship with the professional environment and use digital technologies intensively. Finally, the article analyses some national and international cases based on emerging educational models (Blended Learning, Collaborative Project-Based Learning, Digital Learning and Work-Based Learning) and formulates several hypotheses about the future of the Design Studio.

LABORATORI MÒBIL

MICROAPRENENTATGE APRENENTATGE MÒBIL

APRENENTATGE PERSONALITZAT

ESCENARIS D'APRENENTATGE

LABORATORI OBERT

Gestió online i personalitzada del coneixement Estructures mutables de treball on la informació es pot compartir i ampliar amb l'ajuda d'altres

TECNOLOGIES DE LA I NFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

LABORATORI FLEXIBLE Exploració de coneixements en diversos llocs i contextos Fragmentació del coneixement en micro-activitats

APRENENTATGE PARTICIPATIU I EN XARXA

Construcció d'una identitat digital Pluritat de participants Pertinença a una comunitat d'aprenentatge i pràctica virtual

INVESTIGACIÓ I/O TEORIA DE L’ARQUITECTURA  ← 176


177  →  LA ENSEÑANZA DE LA ARQUITECTURA EN LA SOCIEDAD ACTUAL ● MARTA MASDÉU BERNAT

En la actualidad la práctica profesional está experimentado cambios que están afectando el modo de trabajar de los arquitectos. Los estudios de arquitectura están reinventándose para adaptarse a las nuevas demandas sociales, tecnológicas y productivas. Sin embargo, a pesar de los cambios que están produciéndose en la profesión, la formación de los arquitectos en las escuelas de arquitectura continúa centrándose en modelos educativos que se alejan cada vez más de las demandas profesionales. Conscientes de ello, las escuelas han empezado a revisar sus programas para desarrollar métodos de enseñanza que les permitan adecuarse a la situación actual. En consecuencia, el modelo educativo dedel Taller de Arquitectura —considerado el núcleo de la enseñanza en arquitectura— se encuentra inmerso en un proceso de transformación. En el artículo “«La enseñanza de la arquitectura en la sociedad actual. La integración de las nuevas formas de práctica profesional en el Taller de Arquitec-

tura”», se identifican, desde una perspectiva genérica, algunas de las tendencias que actualmente se perciben en el ámbito profesional y su impacto en la formación de los arquitectos en las escuelas de arquitectura de todo el mundo. En particular, se estudia comocómo el modelo educativo dedel Taller de Arquitectura está evolucionando hacia nuevos espacios de aprendizaje híbridos y deslocalizados donde se fomenta que los estudiantes participen más activamente, que los agentes externos tengan una mayor implicación en el proceso creativo, que la arquitectura converja dinámicamente con otras disciplinas y que se produzca una relación más directa con el entorno profesional y un uso intensivo de las tecnologías digitales. Finalmente, en el artículo se analizan algunos casos nacionales e internacionales basados en modelos educativos emergentes (Aprendizaje Combinado, Aprendizajeaprendizaje combinado, aprendizaje basado en Proyectos Colaborativos, Aprendizaje Digitalproyectos colaborativos, aprendizaje digital y Aprendizajeaprendizaje basado en la Práctica Profesionalpráctica profesional) y se formulan varias hipótesis sobre el futuro del Taller de Arquitectura.


Portada del libro de Charles Jencks, El lenguaje de la arquitectura posmoderna.

Marta Domènech Rodríguez & David López López

FOTOGRAFÍES | FOTOGRAFÍAS | PHOTOS

© Semanari Der Spiegel, © Charles Jencks & © Robert Venturi / Denise Scott Brown INVESTIGACIÓ I/O TEORIA DE L’ARQUITECTURA  ← 178


Posmodernidad crònica Aquest assaig sorgeix com una crítica i una crònica: comença mostrant com va ser derrotada l’esquerra intel•lectual després de la Segona Guerra Mundial i continua amb la seva degeneració fins a aquesta forma d’expressió anomenada postmodernisme, que presentarem desmitificadorament com una cortina de fum del neoliberalisme. Els motius que ens han portat a escriure sobre el postmodernisme són diversos, i potser convé declarar des del començament el més important: són debats que es van donar en l’últim terç del s. XX i que, en molts camps —i per descomptat en el de l’arquitectura—, van contribuir a alimentar la idea que la implicació política no era sinó una forma encoberta de voluntat de dominació i poder.

179


Un personatge que ens ha marcat especialment, el Florian Beigel, és mentor de diverses generacions d’arquitectes anglesos i europeus que s’allarguen des de Caruso St John fins a Adam Kahn o des de Tom dePaor fins a Jan de Vylder. El Florian proposava espais que anticipaven riques i diverses maneres de viure, malgrat que en cap cas seguien funcions o programes preestablerts. Espais amb qualitats perceptiblement específiques alhora que indeterminats en quan a la seva apropiació; navegant entre la precisió i la incertesa. Una arquitectura que es mostrava tal com ell era: profundament humana, intensa, honesta, inquietant, divertida i irònica.

PROCÉS CREATIU

Després de gairebé dos anys treballant a casa, fa uns mesos que tenim llogat un ampli espai sota coberta al Poblenou que fem servir com a estudi compartit. Ens agrada sortir al carrer per anar a treballar. No obstant això, ens interessa la idea d’un habitatge que parteix d’allò que la mateixa paraula diu: que remet a la idea d’hàbitat i de la seva acció per habitar, sigui quina sigui la seva funció. D’aquesta manera, ens podem imaginar vivint, treballant, gaudint, celebrant, llegint, discutint, somiant o simplement perdent el temps sota aquesta coberta amb encavallades de fusta des d’on escrivim aquestes respostes. No tenim ni creiem en un procés projectual ni en un mètode. Però les idees, que són sempre diferents —és a dir, són sempre iguals—, es van repetint i diferenciant i donen lloc a certes línies de treball i, per tant, a la construcció d’un marejat procés projectual o mètode; altrament, seria absurd. Estem totalment convençuts que l’espai anticipa la funció (ingènua) i que la funció (és a dir, «allò que es fa i que fan els éssers vius o els objectes») anticipa l’espai. Comencem els projectes des de dins i des de fora, intentant entendre totes les seves forces externes i internes, descobrint els projectes a mesura que es fan a ells mateixos, gaudint alhora d’una arbitrarietat (no aleatorietat) de vegades lleugera i de vegades meditada.

TIPOLOGIA DE PROJECTES

ZONA DE TREBALL

REFERENTS

Estudi baset Giramé

Ara per ara, mai hem dit que no a un projecte. Però hem tingut el dubtós èxit de ser acomiadats (sense voler-ho) quan no hem aconseguit persuadir un client. Creiem en l’acció pública per la construcció de les ciutats i territoris, i aspirem a participar-hi. Una acció que és infraestructura necessària per cosir la individualitat i canalitzar l’agressivitat estúpida i desorientada del capital contemporani.

180


REFERENCES WORKSPACE CREATUVE PROCESS

We don’t have and believe in a design method - that would be stupid. But the ideas, which are always different –and in other words are always the same– are repeated and differentiated, which give rise to working paths and therefore the construction of a certain design method, otherwise it would be stupid. We are totally convinced that space anticipates the (ingenuous) function and the function (the action or activity of living or dead bodies) anticipates the space, if not, it would be nonsense. We start projects from the inside and also from the outside, trying to understand their internal and external forces, thus discovering projects as they generate themselves, but enjoying sometimes light-minded and other times meditated levels of arbitrariness, not randomness. As of today, we have never rejected any projects, but we have had the dubious success of being fired when we haven’t managed to persuade a client. We believe in public agency for the construction of cities and territories and we intend to participate in it. An agency which is the necessary infrastructure to sew individuality and canalise the stupid and disoriented aggressiveness of contemporary capital. Un personaje que nos ha marcado especialmente, Florian Beigel, es mentor de diversas generaciones de arquitectos ingleses y europeos que van desde Caruso St John hasta Adam Kahn o desde Tom dePaor hasta Jan de Vylder. Florian proponía espacios que anticipaban ricas y diversas maneras de vivir, a pesar de que jamás siguieran funciones o programas preestablecidos. Espacios con cualidades perceptiblemente específicas a la vez que indeterminadas en cuanto a su apropiación; navegando entre la precisión y la incerteza. Una arquitectura que se mostraba tal y como él era: profundamente humana, intensa, honesta, inquietante, divertida e irónica.

PROCESO CREATIVO

Después de casi dos años trabajando en casa, hace unos meses que tenemos alquilado un amplio espacio bajo cubierta en Poblenou que usamos como estudio compartido. Nos gusta salir a la calle para ir al trabajo. Sin embargo, nos interesa la idea de una vivienda que parte de aquello que la palabra en catalán indica: habitatge, que remite a la propia idea de «hábitat» i a su acción «para habitar» sea cual sea su función. De esta manera, nos podemos imaginar viviendo, trabajando, gozando, festejando, leyendo, discutiendo, soñando o simplemente perdiendo el tiempo debajo de esta cubierta con cerchas de madera desde donde escribimos estas respuestas. No tenemos ni creemos en un proceso proyectual ni en un método. Pero las ideas, que son siempre diferentes —es decir, que son siempre iguales—, se van repitiendo y diferenciando, dando lugar a ciertas líneas de trabajo y, por tanto, a la construcción de un mareado proceso proyectual o método; de lo contrario, sería absurdo. Estamos totalmente convencidos de que el espacio anticipa la función (ingenua) y que la función (es decir, «aquello que se hace y que hacen los seres vivos o los objetos») anticipa el espacio. Empezamos los proyectos desde dentro y desde fuera, intentando entender todas sus fuerzas externas e internas, descubriendo los proyectos a medida que se hacen a sí mismos; gozando al mismo tiempo de una arbitrariedad (no aleatoriedad) a veces ligera y otras meditada.

TIPOLOGÍA DE PROYECTOS

ZONA DE TRABAJO

REFERENTES

A few months ago, after two years working form home, we finally rented a generous space in a ware-house in Poblenou that we use as a shared working area. We like to be in the street when we go to work. However, we like the idea of a dwelling that comes from what the Catalan word for dwelling indicates: habitatge, referring to the very idea of “habitat” and the action of “inhabiting”, regardless of its function. This way, we imagine ourselves living, working, enjoying, partying, reading, arguing, dreaming or simply wasting our time under the timber roof trusses from where we are writing these answers.

PROJECTS

A character that has inspired our work deep-ly - Florian Beigel. He is the mentor of diverse generations of British and European archi-tects ranging from Caruso St. John to Adam Khan and from Tom DePaor to Jan de Vylder. He would propose spaces that could anticipate rich and diverse ways of living, although they would never follow functions or pre-established programs. Spaces with qualities where one could feel very specific as well as indeterminate with regard to their use; weaving between precision and uncertainty. Architecture expressed as he would be - deeply human, intense, honest, funny, awkward and ironic.

A día de hoy, nunca hemos dicho que no a un proyecto. Creemos en la acción pública para la construcción de ciudades y territorios, y aspiramos a participar en ella. Una acción que es infraestructura necesaria para coser la individualidad y canalizar la agresividad estúpida y desorientada del capital contemporáneo.

181


Este ensayo surge como una crítica y una crónica: comienza mostrando cómo fue derrotada la izquierda intelectual tras la Segunda Guerra Mundial, y continúa con su degeneración hasta esta forma de expresión denominada posmodernismo, que presentaremos desmitificadoramente como una cortina de humo del neoliberalismo. Los motivos que nos han llevado a escribir sobre el posmodernismo son varios, y quizás convenga declarar desde el comienzo el más importante: se trata de unos debates librados en el último tercio del s. XX y que, en muchos campos —y desde luego en el de la arquitectura—, contribuyeron a alimentar la idea de que la implicación política no era sino una forma encubierta de voluntad de dominación y poder.

CAST

ENG This essay emerges as a critique and a chronicle. It begins by showing how the intellectual left was defeated after the Second World War, and continues with its degeneration to this form of expression called postmodernism, which we will present clearly as a smokescreen of neoliberalism. There are several reasons which led us to write about postmodernism and perhaps it’s convenient to state from the beginning the most important one. It is about debates held in the last third of the 20th century that in many fields, and certainly in architecture, contributed to the idea that political involvement was nothing more than a disguised form of will to dominate and impose power.

INVESTIGACIÓ I/O TEORIA DE L’ARQUITECTURA  ← 182


del qual ens hem d’alliberar tan aviat com sigui possible.» Quant a la primera tesi, advocarien per la recuperació dels símbols afegint una nova mirada a la història, però introduint-hi la idea que els agents socials privats coneixen millor que ningú, i en particular millor que els poders públics democràticament constituïts, què cal fer per satisfer les seves preferències i atendre les seves necessitats. ❸ I, finalment, la tercera tesi postmoderna sorgeix de manera polèmica, si no antagònica, amb les dues primeres. La relacionem amb adjectius com cismàtic, deconstruït, neoconstructivista... Aquí l’objectiu sembla ser molt diferent del de les tesis anteriors. Si considerem que els agrupats com a partidaris de les dues primeres van criticar bàsicament l’arquitectura moderna per ser abstracta, per ser de difícil accés al gran públic (és a dir, elitista) i per abandonar la funció comunicativa tradicional de la disciplina, aquest últim grup, partidari de la tercera tesi, aposta més aviat per la desintegració total de comunicació i consens, cosa que impossibilita donar significat a res. The eclectic houses series. 1972. Robert Venturi & DeniseScott Brown.

En aquest estudi de tota la varietat estilística que ofereix el postmodernisme, hem treballat sobre tres tesis essencials de la cultura postmoderna: ❶ La primera tesi estaria influenciada per filosofies estructuralistes, com la de l’antropòleg francès Claude Levi-Strauss. Aquesta tesi desenvoluparia la crítica al moviment modern com a oposició a la pèrdua d’arrels que s’hauria experimentat en la construcció i reconstrucció urbana després de la Segona Guerra Mundial. La recuperació dels símbols i necessitats de cada grup de població cobrarien gran rellevància en aquesta primera onada crítica. ❷ La segona tesi postmoderna s’expressaria en termes com eclecticisme historicista, populisme, tradicionalisme..., i desembocaria en declaracions com la següent de Philip Johnson: «No hi ha regles, no hi ha absolutament cap veritat donada en qualsevol de les arts. Només hi ha la sensació d’una llibertat meravellosa, d’una possibilitat il•limitada d’explorar, d’un passat infinit de grans exemples arquitectònics al llarg de la història per gaudir... L’honestedat estructural és per a mi un malson infantil

183  →  POSMODERNIDAD CRÒNICA ● MARTA DOMÈNECH RODRÍGUEZ & DAVID LÓPEZ LÓPEZ


REFERENTS

Per a nosaltres, un gran referent en l’àmbit de l’arquitectura i de l’enginyeria és Frei Otto, tant pel que fa a la seva obra construïda com per la dilatada trajectòria en recerca que va dur a terme a l’Institut d’Estructures Lleugeres de Stuttgart. Jorg Schlaich i més recentment despatxos com Str.Ucture són tanmateix interessants com a hereus d’aquelles investigacions centrades en l’ús de mètodes per trobar la forma. Ens sedueix també l’arquitectura de John Lautner, Alvar Aalto, Shigeru Ban, Lacaton & Vassal, Junya Ishigami, Schemata Architects i Gion Caminada, entre molts altres. En un terreny més experimental, ens apassiona seguir de prop l’obra d’artistes com Alison Grace Martin, que reinventen les pràctiques tradicionals de cistelleria a través de la topologia, o l’artista Anish Kapoor i les seves peces de gran format. Achille Castiglioni, Jasper Morrison, Benjamin Hubert o Enzo Mari serien alguns dels dissenyadors referents, però tenim màxima estima i respecte per Curro Claret i la seva capacitat d’insuflar sorpresa i reflexió alhora, des de la senzillesa i els mínims recursos. Quant a músics, recentment hem descobert James Rhodes, que fa una tasca fantàstica de divulgació de música clàssica. Així mateix, hem de dir que confiem en els algorismes ben dissenyats i que ens encanta la llista Discover Weekly de Spotify.

ZONA DE TREBALL

L’espai ideal no depèn només d’ell mateix, o de les seves dimensions, sinó de com s’hi viu, de què l’omples o de quant l’omples. Poques vegades habitem l’espai nu i la dificultat consisteix a trobar l’estabilitat entre ell i el que hi anem acumulant. També és cert que condiciona i predisposa… Algunes tasques només es poden desenvolupar si l’espai ho permet, i tenir-ne més sol ser un benefici. Però, deixant de banda la ubicació o l’amplitud, es podria valorar la idealitat d’un espai a través dels paràmetres de confort (lumínic, tèrmic, acústic, ambiental…) i de com s’ajusten aquests paràmetres a unes necessitats determinades.

PROCÉS CREATIU

Coda-Office

Comencem sempre buscant temes relacionats amb la millora d’alguna prestació de l’objecte que estem dissenyant a partir de les propietats físiques del material i mitjançant maquetes o simulacions digitals. Acostumem a arrencar amb la idea de donar resposta a coses molt simples i, en un segon estadi del disseny, anem introduint complexitat. En aquest punt hem de tornar a la pregunta original i començar a treure tot el que és prescindible i que ha anat apareixent pel camí. És probablement el que costa més del procés, però també la part de què gaudim més. 184


REFERENCES

For us, a great reference in the architectural and engineering fields is Frei Otto, both for his constructed work and for the extensive research he carried out at the Institute for Lightweight Structures in Stuttgart. Jorg Schlaich and more recently officesas Str. Ucture, are also interesting as heirs to those studies focused on the use of form finding methods in architecture. We are also captivated by the architecture of John Lautner, Alvar Aalto, Shigeru Ban, Lacaton & Vassal, Junya Ishigami, Schemata Architects, Gion Caminada... among many others. In a more experimental field, we are passionate about following the work of artists such as Anish Kapoor for his large-format pieces and Alison Grace Martin, who reinvents the traditional basketry through the topology. Achille Castiglioni, Jasper Morrison, Benjamin Hubert or Enzo Mari would be some of the referring designers. But, we have maximum admiration and respect for Curro Claret due to his ability to breathe surprise and reflection at the same time, from simplicity and use of minimum resources. As for music, we recently discovered James Rhodes. He creates fantastic work popularising classical music. Likewise, we trust well-designed algorithms and we love the Discover Weekly playlist on Spotify.

WORKSPACE

The ideal space does not depend solely on itself or on its dimensions, but on how you live in it, what you fill it with and how much you fill it. We rarely inhabit the naked space and the difficulty lies in finding stability between it and its content. It is also true that this conditions and predisposes. Some usages can only be developed if space allows it and having more is usually beneficial. But by putting aside the location or the amplitude, we can assess how ideal a space is through the parameters of comfort (luminous, thermal, acoustic, environmental..) and how these parameters are adjusted to specific needs.

CREATUVE PROCESS

We always start by searching for topics related to improving specific features of the object or the space we are designing from the physical properties of the material and by means of models or digital simulations. We tend to start a project with the goal of responding to very simple aspects and then in the second phase of design, we introduce complexity. At this point, we need to return to the original question and start removing everything inessential that appeared along the way. This is probably the most difficult part but also the one we enjoy the most during the process.

REFERENTES

Para nosotros, un gran referente en el plano arquitectónico y de la ingeniería es Frei Otto, tanto por su obra construida como por la dilatada trayectoria de investigación que llevó a cabo en el Instituto de Estructuras Ligeras de Stuttgart. Jorg Schlaich y más recientemente estudios como Str.Ucture son asimismo interesantes como herederos de esos estudios centrados en el uso de métodos de búsqueda de forma. Nos seduce también la arquitectura de John Lautner, Alvar Aalto, Shigeru Ban, Lacaton & Vassal, Junya Ishigami, Schemata Architects y Gion Caminada, entre muchos otros. En un terreno más experimental, nos apasiona seguir de cerca la obra de artistas como Alison Grace Martin, que reinventan las prácticas tradicionales de cestería a través de la topología, o el artista Anish Kapoor y sus piezas de gran formato. Achille Castiglioni, Jasper Morrison, Benjamin Hubert o Enzo Mari serían algunos de los diseñadores referentes, pero tenemos máxima estima y respeto por Curro Claret y su capacidad de insuflar sorpresa y reflexión a la vez, desde la sencillez y los mínimos recursos. En cuanto a música, recientemente hemos descubierto a James Rhodes, que desarrolla una fantástica labor de divulgación de la música clásica. Así mismo, reconocemos confiar en los algoritmos bien diseñados y que nos encanta la lista Discover Weekly de Spotify.

ZONA DE TRABAJO

El espacio ideal no depende únicamente de él mismo, o de sus dimensiones, sino de cómo lo vives, de qué lo llenas o de cuánto lo llenas. Pocas veces habitamos el espacio desnudo, y la dificultad reside en encontrar la estabilidad entre él y su contenido. También es cierto que este condiciona y predispone… Algunos usos solo se pueden desarrollar si el espacio lo permite y, disponer de más suele ser un beneficio. Pero, dejando a un lado la ubicación o la amplitud, podríamos valorar la idealidad de un espacio a través de los parámetros de confort (lumínico, térmico, acústico, ambiental…) y de cómo se ajustan estos parámetros a unas necesidades determinadas.

PROCESO CREATIVO

Empezamos siempre buscando temas relacionados con mejorar alguna prestación del objeto o espacio que estamos diseñando a partir de las propiedades físicas del material y a través de maquetas o simulaciones digitales. Normalmente emprendemos el proyecto con el objetivo de dar respuesta a cosas muy simples y, en una segunda fase, vamos introduciendo complejidad. Es en este punto que vemos la necesidad de volver a la pregunta original y empezar a eliminar todo aquello secundario que ha ido apareciendo por el camino. Esto sea probablemente lo más difícil pero también parte de la que disfrutamos más del proceso.

185


In this study and of all the stylistic variety offered by postmodernism, we have worked on three essential theses of postmodern culture: ❶ The first thesis would be influenced by structuralist philosophies such as the French anthropologist Claude Levi-Strauss. This thesis would develop a critique of the modern movement as an opposition to the loss of roots that would have been experienced in construction and urban reconstruction after the Second World War. The recovery of symbols and needs of each population group would gain great relevance in this first critical wave. ❷ The second postmodern thesiswouldbeexpressedinterms such as historicist eclecticism, POPulism and traditionalism, and lead to statements like Philip Johnson’s following: “There are no rules, there is absolutely no truth given in either of the arts. There is only the feeling of a wonderful freedom, of an unlimited possibility to explore and enjoy, of an infinite past of great architectu-

ral examples throughout history... Structural honesty is for me one of those childhood nightmares of which we will have to release as soon as possible.” Regarding the first thesis, they would advocate the recovery of symbols by adding a new look at history, but introducing the idea that private social agents know better than anyone, in particular, better than democratically constituted public powers and what the preferences and needs of the people are. ❸ And finally, the third postmodern thesis arises controversially, if not antagonistically, with the first two. We relate it to adjectives such as schismatic, deconstructed and neoconstructive. Here the objective seems to be very different from the previous theses. If we consider that supporters of the first two postmodern positions criticised modern architecture for being abstract, difficult to access the large public (the elitist) and for abandoning the traditional communicative function of the

discipline, this latter group, supporter of the third thesis, bet on the total disintegration of communication and consensus, making it impossible to give meaning to anything.

Der Spiegel. Agost 1973

INVESTIGACIÓ I/O TEORIA DE L’ARQUITECTURA  ← 186


187  →  POSMODERNIDAD CRÒNICA ● MARTA DOMÈNECH RODRÍGUEZ & DAVID LÓPEZ LÓPEZ

En este estudio de toda la variedad estilística que ofrece el posmodernismo, hemos trabajado sobre tres tesis esenciales de la cultura posmoderna: ❶ La primera tesis estaría influenciada por filosofías estructuralistas, como la del antropólogo francés Claude Levi-Strauss. Esta tesis desarrollaría la crítica al movimiento moderno como oposición a la pérdida de raíces que se habría experimentado en la construcción y reconstrucción urbana tras la Segunda Guerra Mundial. La recuperación de los símbolos y necesidades de cada grupo de población cobrarían gran relevancia en esta primera ola crítica. ❷ La segunda tesis posmoderna se expresaría en términos como eclecticismo historicista, populismo, tradicionalismo..., y desembocaría en declaraciones como la siguiente de Philip Johnson: «No hay reglas, no hay absolutamente ninguna verdad dada en cualquiera de las artes. Solo existe la sensación de una libertad maravillosa, de una posibilidad ilimitada de explorar,

de un pasado infinito de grandes ejemplos arquitectónicos a lo largo de la historia para disfrutar... La honestidad estructural es para mí una pesadilla infantil de la que tendremos que liberamos tan pronto como sea posible.» En cuanto a la primera tesis, abogarían por la recuperación de los símbolos añadiendo una nueva mirada a la historia, pero introduciendo la idea de que los agentes sociales privados conocen mejor que nadie, y en particular mejor que los poderes públicos democráticamente constituidos, qué hay que hacer para satisfacer sus preferencias y atender a sus necesidades. ❸ Y, finalmente, la tercera tesis posmoderna surge de modo polémico, si no antagónico, con las dos primeras. La relacionamos con adjetivos como cismático, deconstruido, neoconstructivo... Aquí el objetivo parece ser harto distinto al de las anteriores tesis. Si consideramos que los agrupados como partidarios de las dos primeras criticaron básicamente la arquitectura

moderna por ser abstracta, por ser de difícil acceso al gran público (es decir, elitista) y por abandonar la función comunicativa tradicional de la disciplina, este último grupo, partidario de la tercera tesis, apuesta más bien por la desintegración total de comunicación y consenso, imposibilitando dar significado a nada.


REFERENTS

L’Elías Torres ens va marcar molt com a professor de l’Aula PFC. Encara avui, quan projectem, ens preguntem què en diria ell, amb el seu to a vegades dolç a vegades irreverent. Ens interessa molt, per una banda, l’arquitectura endèmica i vernacla, tant la que va recollir Bernard Rudofsky en el seu llibre Arquitectura sin arquitectos com la que ens trobem en el dia a dia passejant, ja sigui per Catalunya o bé per l’altra punta del món. Per l’altra, ens sentim desbordats per la contínua producció i difusió de projectes creatius a través de les xarxes socials. Arquitectes, il•lustradors, dissenyadors de producte, escultors... Mai trobar referències noves i multidisciplinàries havia estat tan senzill. La democratització del sistema permet l’accés sense filtre d’edats, condicions socials o orígens. En un temps en què l’especialització semblava que enclotava i separava les diferents disciplines, les noves tecnologies de la comunicació han capgirat la situació.

ZONA DE TREBALL

Vivim i treballem en el mateix espai, però, més concretament, treballem allà on ens trobem. Carretegem l’estudi d’una banda a l’altra i n’endrecem el contingut al núvol, ja sigui des de casa, l’escola, un cafè, l’estació, el tren o des del parc. En els últims tres anys hem estat impartint classes a l’INDA, l’International Program for Design and Architecture, de la Universitat Chulalongkorn, a Bangkok. Hem combinat aquest temps amb mesos de viatges pel continent asiàtic i tornades a Europa per desenvolupar projectes. Això ens ha fet treballar fins ara d’una manera entre nòmada i tropical. Amb un peu a casa i l’altre a fora. Envejant la capacitat productiva i la serenitat dels nostres amics a casa, però nodrint-nos d’un coneixement perifèric que sense haver sortit potser no hauríem tingut.

TIPOLOGIA DE PROJECTES

Sarquella + Torres Architects

Hem treballat en diversos camps, des d’edificis d’ús públic, habitatges, espais comercials i instal•lacions efímeres fins al disseny de producte o la docència. D’entrada no tenim prejudicis, potser estem més interessats a treballar en el com que en el què dels projectes. En tot cas, valorem la possibilitat de flexibilitat i diàleg amb els diversos agents que hagin de participar-hi. Ara per ara ens interessen massa coses per aconseguir encabir-les en un manifest. Arquitectures toves, sistemes espacials, estructurals i constructius, memòries col•lectives, habitants actius, pedagogies socials, irreverències postmodernes, d’entre moltes altres que han de venir. 188


REFERENCES

We were influenced a lot by Elias Torres, our former professor for the final thesis, Aula PFC. Still, to this day while we are designing, we often ask ourselves what his would opinion be in his sweet and sometimes irreverent manner. We’re also very interested in endemic and vernacular architecture. That spans from the one curated by Bernard Rudofsky in his book Architecture without architects, to any other example we come across in our daily lives, either in Catalonia or on the other side of the world. Last but not least, we are overwhelmed by the continuous production and broadcasting of creative projects through social networks. Architects, illustrators, product designers, sculptors… Finding new and multidisciplinary references has never been so easy. The democratisation of the system allows unlimited access without filtering by age, social class or origin. At a time where specialisation threatened to isolate and separate the various disciplines, new communication technologies turned the situation upside down.

WORKSPACE

We live and work in the same place, or more specifically, we work wherever we are. We move our studio around and store its content in The Cloud, whether it’s at home, school, a café, in a station, on a train or in the park. For the last 3 years, we’ve been teaching at INDA, the International Program for Design and Architecture of Chulalongkorn University in Bangkok. During this time, we’ve also combined it with long trips through Asia on our way back to Europe to keep up with projects that we are developing here. That made us work in between a nomadic and tropical way - one foot in, one foot out. While we envy the productive capacity of our peers at home, we’ve been trying to absorb peripheral knowledge - which perhaps we would not have obtained without having left.

PROJECTS

We have worked in several fields from public-use buildings, housing, commercial spaces, ephemeral installations to product design and teaching. In principle we do not have many prejudices, we are more interested in the way we work on the how in projects rather than the what. Nonetheless, we value the possibility of flexibility and dialogue with the different agents that participate in the project. By now we are interested in too many things to try and frame them in a manifesto, such as soft architecture, space, structural and constructive systems, collective memories, active dwellers, social pedagogies, postmodern irreverence, among many others to come.

REFERENTES

Elías Torres nos marcó mucho como profesor del Aula PFC. A día de hoy, cuando proyectamos, nos preguntamos frecuentemente qué nos diría él, con su tono a veces dulce, a veces irreverente. Nos interesa mucho, por un lado, la arquitectura endémica y vernácula, tanto la que recogía Bernard Rudofsky en su libro Arquitectura sin arquitectos como la que nos encontramos en el día a día, ya sea en Cataluña o en la otra punta del mundo. Por el otro, nos sentimos desbordados por la continua producción y difusión de proyectos creativos a través de las redes sociales. Arquitectos, ilustradores, diseñadores de producto, escultores... Nunca encontrar nuevas y multidisciplinarias referencias había sido tan sencillo. La democratización del sistema permite el acceso sin filtro de edades, condiciones sociales u origen. En un tiempo en que la especialización aislaba y separaba las diferentes disciplinas, las nuevas tecnologías de la comunicación han dado la vuelta a la situación.

ZONA DE TRABAJO

Vivimos y trabajamos en el mismo espacio, pero, más concretamente, trabajamos allí donde nos encontramos. Carreteamos con el estudio de un lado para otro y ordenamos su contenido en la nube, ya sea en casa, desde la escuela, un café, la estación, un tren o desde el parque. Durante los últimos tres años hemos estado dando clase en INDA, International Program for Design and Architecture, de la Universidad Chulalongkorn, en Bangkok. Durante este tiempo hemos combinado meses de viaje por el continente asiático y estancias en Europa, donde seguíamos desarrollando proyectos. Esto nos ha hecho trabajar de una forma entre nómada y tropical. Con un pie en casa y el otro fuera. Envidiando la capacidad productiva de nuestros amigos de casa, pero nutriéndonos de un conocimiento periférico, al que quizás no habríamos accedido sin haber salido.

TIPOLOGÍA DE PROYECTOS

Hemos trabajado en diferentes campos, desde edificios de uso público, viviendas, espacios comerciales e instalaciones efímeras hasta el diseño de producto o la docencia. En principio no tenemos prejuicios, quizás nos interesa más cómo podemos trabajar en el cómo que en el qué de los proyectos. En cualquier caso, valoramos la posibilidad de flexibilidad y dialogo con los diferentes agentes que participan en ellos. Por ahora nos interesan demasiadas cosas para intentar embutirlas en un manifiesto: arquitecturas blandas, sistemas espaciales, estructuras y constructivas, memorias colectivas, habitantes activos, pedagogías sociales e irreverencias posmodernas, entre muchas otras a venir.

189


PATROCINADOR

190


PATROCINADOR

URBANISMO /PAISAJE

SPONSOR

191


REFERENTS

Els meus referents són multidisciplinaris i trobo la inspiració en camps tan dispars com la gastronomia i la política. Michel Bras, conegut xef francès, és un bon exemple d’algú que inspira en molts camps. Arquitectònicament, Renzo Piano és un dels arquitectes que més admiro, sobretot a l’inici de la seva trajectòria. Tot i això, m’agradaria trobar el pròxim referent en qualsevol lloc, sobretot si és en el menys pensat.

ZONA DE TREBALL

Mai. Treballo per viure i no al revés; és una cosa que sempre he tingut clara tot i gaudir amb la meva professió. Convertir casa teva en un lloc de treball pot ser que els funcioni a d’altres, però per a mi l’arquitectura té tant d’artístic com de tècnic, i en aquest punt jo renuncio a viure al meu taller. Prefereixo una vida més diversificada i una mica més saludable. El meu habitatge ideal necessita ben poc, però sí coses imprescindibles com viure a la ciutat i tenir un espai exterior: la resta és intercanviable. Pel que fa a la feina, avui dia qualsevol lloc és un bon espai si disposa de llum natural i Internet.

PROCÉS CREATIU

Al principi tots els projectes són il•lusionants, després alguns es converteixen en més interessants que d’altres. El nostre procés creatiu transcorre en paral•lel sempre. D’una banda, analitzem matemàticament el programa sense prejudicis per trobar la solució més eficient, encara que a vegades no sigui la més evident. D’altra banda, ens nodrim de molts referents i idees que emmagatzemem en forma d’imatges. Després toca escollir per quedar-se amb una idea que aporti alguna cosa. El bon jardiner és un bon podador.

TIPOLOGIA DE PROJECTES

Jaime Prous Architects

La situació actual t’obliga a estar obert a qualsevol mena d’encàrrec, i això s’aplica tant a un despatx petit com a una multinacional. Tot i això, nosaltres sentim que ens atrauen naturalment els projectes que impliquen la vida quotidiana de les persones, sobretot en habitatge. Com a despatx, creiem que tenim una visió pròpia de com pot ser l’arquitectura mediterrània en ple segle XXI. Tot i això, reconeixem que encara n’estem aprenent: hem d’incorporar moltes coses i desfer-nos d’altres.

192


REFERENCES

My references are multidisciplinary, and I find inspiration in fields as diverse as gastronomy or politics. Michel Bras, a well-known French chef, is a good example of someone who inspires in many fields. Architecturally, Renzo Piano is one of the architects that I most admire, especially in his early stages. Having said this, I would like to find my next reference anywhere I can, especially if it comes from the most remote place.

WORKING AREA

Never. I work to live and not the other way around. It's something I've always been clear about despite enjoying my profession. Transforming your home into your work space can work for others, but for me architecture is both artistic and technical, and at that point I don’t want to live in my atelier. I would rather live a more diverse and healthy life. My ideal home doesn’t need much apart from the essential things such as being in the city and having an outside space, the rest is interchangeable. Nowadays, when it comes to work, any place is a good space if you have natural light and the internet.

WORKSPACE

At the beginning all projects are exciting, and some become more interesting than others. Our creative process always runs parallel. On the one hand, we mathematically analyse the program without prejudice to find the most efficient solution, although sometimes it is not the most obvious. On the other hand, we feed ourselves with many references and ideas that we store as images. After, we must select and remove a lot, in order to hold on to an idea that is able to contribute somehow. A good gardener is a good pruner.

PROJECTS

The current situation forces you to be open to any assignment, and this applies to both a small office and a multinational one. Yet, we feel that we are naturally attracted to projects that involve people’s daily lives, especially housing.As an office, we believe we have a vision of how Mediterranean architecture can be in the 21st century. We admit, however, that we are still learning and there are many things to incorporate and others to do away with.

REFERENTES

Mis referentes son multidisciplinarios y encuentro la inspiración en campos tan dispares como la gastronomía y la política. Michel Bras, conocido chef francés, es un buen ejemplo de alguien que inspira en muchos campos. Arquitectónicamente, Renzo Piano es uno de los arquitectos que más admiro, sobre todo en sus primeras etapas. Sin embargo, me gustaría encontrar el siguiente referente en cualquier lugar, sobre todo si es en el menos pensado.

ZONA DE TRABAJO

Nunca. Trabajo para vivir y no al revés; es algo que siempre he tenido claro a pesar de disfrutar con mi profesión. Convertir tu casa en tu espacio de trabajo puede funcionarles a otros, pero para mí la arquitectura tiene tanto de artístico como de técnico y en ese punto yo renuncio a vivir en mi taller. Prefiero una vida más diversificada y un poco más saludable. Mi vivienda ideal necesita poco, pero sí cosas imprescindibles como estar en la ciudad y tener un espacio exterior: lo demás es intercambiable. En cuanto al trabajo, hoy en día cualquier lugar es un buen espacio si dispones de luz natural e Internet.

PROCESO CREATIVO

Al principio todos los proyectos son ilusionantes, luego algunos se convierten en más interesantes que otros. Nuestro proceso creativo discurre en paralelo siempre. Por un lado, analizamos matemáticamente el programa sin prejuicios para encontrar la solución más eficiente, aunque a veces no sea la más evidente. Por el otro, nos nutrimos de muchos referentes e ideas que almacenamos en forma de imagen. Después toca escoger para quedarse con una idea que aporte algo. El buen jardinero es un buen podador.

TIPOLOGÍA DE PROYECTOS

La situación actual te obliga a estar abierto a cualquier encargo, y esto se aplica tanto a un despacho pequeño como a una multinacional. Sin embargo, nosotros sentimos que nos atraen naturalmente los proyectos que implican la vida cotidiana de las personas, sobre todo en vivienda. Como despacho creemos tener una visión propia de cómo puede ser la arquitectura mediterránea en pleno siglo XXI. Sin embargo, reconocemos estar aprendiendo aún: tenemos muchas cosas que incorporar y otras de las que deshacernos.

193



RBANISM LANDSCAPE

URBANISMO /PAISAJE


PROCÉS CREATIU

ZONA DE TREBALL

REFERENTS

Festival Insòlit Tant en el cas dels efímers com en el desenvolupament de la direcció artística del Festival Insòlit, cerquem i tendim a una llibertat que fa que explorem camps diversos. I tot això, a la vegada que redescobrim i ens enamorem d’autors pretèrits responsables dels detalls més subtils que han donat forma a la nostra ciutat, Palma, i sobretot al seu caràcter urbà a través dels patis i els palauets. Tot això explica que puguem trobar en un mateix llistat, i de manera natural, referents admirats per nosaltres com Perejaume, Cristina Iglesias, els Maio, la gent de Domestic Data Stremers, Juan Muñoz, els BoaMistura, la productora Canadà, en Gabriel Alomar, na Pina Bausch, na Lyona, Enorme Studio, Josep Ferragut o Erki De Vries (per citar-ne alguns de ben dispersos). Per a aquest projecte, l’espai ideal hauria de ser un espai deslligat del mateix habitatge; un espai a compartir amb altra gent que pugui aportar i compartir projectes; un espai que pugui esdevenir espai de trobada i que, a més, ens permeti ser propers i oberts als habitants de la ciutat; un espai, també, que estigués obert a l’espai públic i que permetés la coexistència i convivència de les diverses iniciatives que s’estan desenvolupant a la ciutat. Dispers i obert. No podem parlar d’una metodologia concreta, ja que la naturalesa dels projectes que abordem són molt diversos. Tot i això, si ens centrem en la creació de projectes efímers i expositius, en el nostre cas sí que hi ha alguns elements que es repeteixen. Les nostres peces sempre es construeixen al voltant d’una narrativa lligada al mateix projecte, però mai des d’una perspectiva òbvia. Aconseguir crear un relat i una lectura superposada a la mateixa resolució programàtica és essencial per a nosaltres. Hi ha un esperit comunicatiu en tot allò que fem i un esperit d’interacció amb el receptor final. Les nostres peces volen ser catalitzadors que activin processos més enllà de la contemplació. Per fer-ho, el nostre procés passa per moltes fases, però la inicial sempre és una discussió. Una posada en comú que sempre fa créixer o transforma unes idees inicials i les porta molt més enllà. Aquest procés crític i d’enriquiment és essencial. Sempre cal posar en crisi, netejar, depurar conceptes per finalment impulsar-lo o iniciar-lo de nou. Cap idea és perfecta. Repensar, redibuixar i reinterpretar ens apropa al resultat de l’artesà. Una vegada passats els moments inicials, acostumem a fer treball en paral•lel per tal d’anar desenvolupant el projecte i, periòdicament, ho anem posant tot en comú. 196


CREATUVE PROCESS

Scattered and open. We cannot talk about specific methodology because as we mentioned in the previous question, the nature of the projects we work on, as well as their constraints, are very diverse. Even so, if we focus on the creation of ephemeral and exhibition projects, in our case, there are some elements that are repeated. Our ephemeral installations are always built around a concept linked to the project itself, but never from an obvious perspective. Creating a story and a complex understanding of the project is essential for us. There is a communicative spirit in everything we do and a desire to interact with the final recipient. Our ephemeral installations want to be catalysts that activate processes beyond contemplation. To achieve it, our process goes through many phases, but the initial step is always to brainstorm. The kind of sharing that generates growth, transforms initial ideas and takes them much further. This critical and enrichment process is essential. We always think it’s necessary to question ideas, clean them and debug concepts to finally promote or start the project again. No idea is perfect. Rethinking, redrawing and reinterpreting brings us closer to the best solution. Starting the project is always exciting and full of incentives, but it takes a high dose of commitment to the project to carry those intuitions to a constructed result, which is coherent and faithful at all levels. In this sense, once the initial moments of the project have passed, we usually work in parallel to develop the project. Periodically we put the work together.

REFERENTES

Tanto en el caso de los efímeros como en el desarrollo de la dirección artística del Festival Insòlit, buscamos y tendemos a una libertad que hace que exploremos campos diversos. Y todo esto, a la vez que redescubrimos y nos enamoramos de los autores responsables de los detalles más sutiles que han dado forma a nuestra ciudad, Palma, y sobre todo a su carácter urbano escenificado en sus patios y sus palacetes. Todo esto explica que podamos encontrar en una misma lista, y de una manera natural, referentes admirados por nosotros como Perejaume, Cristina Iglesias, los Maio, la gente de Domestic Data Stremers, Juan Muñoz, BoaMistura, la productora Canadà, Gabriel Alomar, Pina Bausch, Lyona, Enorme Studio, Josep Ferragut o Erki De Vries (por citar algunos).

ZONA DE TRABAJO

REFERENCES WORKSPACE

It would be better to have a separate space away from home, a space to share with other people who can participate in Insòlit and be a space used as a meeting point. It would be great to work somewhere that is open to the inhabitants of the city.

Para este proyecto, el espacio ideal debería ser un espacio desligado de la propia vivienda, un espacio para compartir con otra gente que pueda venir a aportar y compartir proyectos, un espacio que pueda ser lugar de encuentro y que, además, sea cercano y abierto a los habitantes de la ciudad. Que estuviera abierto al espacio público y que permitiera la coexistencia y convivencia de diversas iniciativas que se están desarrollando actualmente en la ciudad.

PROCESO CREATIVO

Both in the case of the ephemeral and the organisation of the Insòlit Festival, we look for freedom that allows us to explore different fields that take us from the world of advertising to the production of video clips, cinema, narratives of contemporary artistic creation, social and urban activism and to the world of performance. This explains why in the same list you can find such different people as PereJaume, Cristina Iglesias, Maio, Domestic Data Stremers, Juan Muñoz, BoaMistura, the production company Canada, Gabriel Alomar, Pina Bausch, Lyona, Enorme Studio, Josep Ferragut and Erki de Vries.

Disperso y abierto. No podemos hablar de una metodología concreta puesto que la naturaleza de los proyectos que abordamos es muy diversa. Aun así, si nos centramos en la creación de proyectos efímeros y expositivos, en nuestro caso, sí hay algunos elementos que se repiten. Nuestras piezas siempre se construyen alrededor de una narrativa ligada al propio proyecto, pero nunca desde una perspectiva obvia. Conseguir crear un relato y una lectura superpuesta a la propia resolución programática es esencial para nosotros. Hay un espíritu comunicativo en todo aquello que hacemos y un espíritu de interacción con el receptor final. Nuestras piezas quieren ser catalizadores que activen procesos más allá de la contemplación. Para hacerlo, nuestro proceso pasa por muchas fases, pero la inicial siempre es un debate. Una puesta en común que siempre hace crecer y transformar unas ideas iniciales y las lleva mucho más allá. Este proceso crítico y de enriquecimiento es esencial. Siempre hay que poner en crisis, limpiar, depurar conceptos, para finalmente impulsar o iniciar de nuevo el proyecto. Ninguna idea es perfecta. Repensar, redibujar y reinterpretar nos acerca al resultado del artesano. Una vez pasados los momentos iniciales del proyecto, solemos trabajar en paralelo para ir desarrollándolo y periódicamente ponemos este trabajo en común.

197


DIRECTORI ↓ Casa Retina

Arnau Vergés i Tejero

www.arnauestudi.cat

Pored

Ral Arquitectes (Marc Rabassa Piera)

www.ralarquitectes.com

A flor de pell

Andrea Capilla Mónaco & Joan Martí Elias

www.andrea-joan.com

Coop de falç

arqbag & LaCol

www.arqbag.coop www.lacol.coop

Cal Metre

Carles Enrich Giménez

www.carlesenrich.com

Jorba

Carles Enrich Giménez

www.carlesenrich.com

Ordit i trama

Kokudev·Padilla (Anna Padilla www.kokudevpadilla.com Corcho, Valentin Kokudev & Marcos Ruiz de Clavijo Cirajas)

Fent camí

Estudi08014 (Adrià Guardiet & Sandra Torres)

www.estudi08014.com

RE-Creant

arqbag (Bernat Colomé Franco, Jordi Mitjans Escobar, Marc Diaz Gallego, Adrià Vilajoana Martínez, Alfonso Godoy Muñoz & Simona Cerri)

www.arqbag.coop

Home in Mitre

Estudi Bajet Giramé (Pau Bajet Mena & Maria Giramé Aumatell)

www.bajetgirame.com

CB57

Agora Arquitectura (Joan Casals Pañella & Jose Luis Cisneros Bardolet)

www.agoraarquitectura.com

Jorge Vidal Tomás 10 sales per a la nova seu del Col•legi de Procuradors

www.jorgevidal.eu

198


DIRECTORY ↓ Potro

Coda Ge8rard Bertomeu www.coda-office.com Farnós, Miriam Cabanas Ballbè & Xavi Santodomingo Ortega)

Llur

Bonell+Dòriga (Laura Bonell Mas & Daniel López-Dòriga Sagalés)

Patis cinètics

Pau Sarquella Fàbregas & www.sarquellatorres.com Carmen Maria Torres González

Stand alumilux

Jaime Prous Architects

La Vall. Vestíbul a Barcelona

Clàudia Calvet Gómez

Una comunitat autosuficient

Guillem Pascual Perelló

Insòlit

Festival Insòlit (Erik Herrera www.insolitfestival.com Iturat, Aina Bigorra Gonzàlez & Josep Rovira Tolosa)

A Series of Rooms

Bonell+Dòriga (Laura Bonell Mas & Daniel López-Dòriga Sagalés)

www.bonelldoriga.com

La enseñanza de la arquitectura en la Sociedad

Marta Masdéu Bernat

https://issuu.com/redfundamentos/docs/rita_05_ completo

Posmodernidad crònica

Marta Domènech Rodríguez & David López López

www.map13bcn.com

↑ DIRECTORIO 199

www.bonelldoriga.com

www.jprousarchitects.com

guillempasarq.wixsite.com/ portfoli


REFERENTS

Un dels nostres projectes guardonats en aquesta edició dels Premis AJAC és, precisament, una recerca sobre els referents. A Series of Rooms és un projecte que investiga sobre la representació de l’espai domèstic al llarg de la història en diferents mitjans d’expressió. Qualsevol cosa pot esdevenir una referència per a un projecte: construccions antigues o recents, espais urbans o interiors, dibuixos del que està inacabat i fotografies del que ja està en ús, arquitectura d’autor i arquitectura sense arquitectes... Generalment treballem amb moltes referències, però sovint el que ens interessa és algun element particular, no la seva totalitat. Donem valor a les intencions, les relacions, les proporcions, les textures, les maneres de veure i les formes de ser.

ZONA DE TREBALL

L’habitatge ideal? L’oficina ideal? Creiem que necessitarem tota la nostra carrera professional per poder respondre a aquesta pregunta! Siguem on siguem, seguirem treballant també des de la taula de la cuina.

PROCÉS CREATIU

El procés és erràtic però personal. Donar-hi voltes. A part de la funció —que pot canviar al llarg del temps—, el context físic, històric o social, l’impacte ambiental, l’economia, la materialitat, la llum i les qualitats espacials són també alguns dels (molts) factors que incideixen en la formalització d’un projecte. Per a nosaltres, entendre la rellevància de cada un en cada projecte i establir criteris a partir d’ells és clau per a tot projecte.

TIPOLOGIA DE PROJECTES

Bonell+Dòriga

Ser un arquitecte jove al sud d’Europa ara mateix no difereix gaire de ser un artista, excepte que tens moltes més responsabilitats legals. Sovint treballes més per passió que per diners. Aquesta situació ens encoratja a fer arquitectura que parteix de la reflexió, més que arquitectura enlluernadora; senzilla, però interessant; complexa, però no complicada.

200


REFERENCES WORKSPACE

The ideal home? The ideal office? We believe it might take us our entire professional career to be able to answer this question! Wherever we are, we will keep working from the kitchen table.

PROJECTS

Being a young architect in Southern Europe right now is not that much different from being an artist, except that you have a lot more legal responsibilities. You often work more for passion than for money. This situation encourages us to create architecture that is well-thought out instead of dazzling, simple but never uninteresting and complex, yet not over-complicated.

REFERENTES

Uno de nuestros proyectos galardonados en esta edición de los Premios AJAC es, precisamente, una exploración sobre referencias. A Series of Rooms es un proyecto que investiga la representación del espacio doméstico a lo largo de la historia en diferentes medios de expresión. Cualquier cosa puede convertirse en una referencia para un proyecto: construcciones antiguas o recientes, espacios urbanos o interiores, dibujos de lo que está inacabado y fotografías de lo que ya está en uso, arquitectura de autor y arquitectura sin arquitectos… Generalmente trabajamos con muchas referencias, pero a menudo lo que nos interesa es algún elemento particular, no su totalidad. Damos valor a las intenciones, las relaciones, las proporciones, las texturas, las maneras de ver y las formas de ser.

ZONA DE TRABAJO

¿La vivienda ideal? ¿La oficina ideal? ¡Creemos que necesitaremos toda nuestra carrera profesional para poder responder a esta pregunta! Estemos donde estemos, seguiremos trabajando también desde la mesa de la cocina.

PROCESO CREATIVO

Our process is erratic but personal - lots of thinking and wondering. Apart from the function (which might change as time goes by) the physical, historical and social context, the environmental impact, the economy, the materiality, the light and the spatial qualities are some of the many factors that influence the formalisation of a project. For us, understanding the relevance of them in each project and establishing criteria from these factors is the key to every project.

El proceso es errático pero personal. Darle vueltas. Aparte de la función —que puede cambiar a lo largo del tiempo—, el contexto físico, histórico o social, el impacto ambiental, la economía, la materialidad, la luz y las cualidades espaciales son también algunos de los (muchos) factores que inciden en la formalización de un proyecto. Para nosotros, entender la relevancia de cada uno en cada proyecto y establecer criterios a partir de ellos es la clave de todo proyecto.

TIPOLOGÍA DE PROYECTOS

CREATUVE PROCESS

One of our awarded projects in this edition of the AJAC Awards is, precisely, an exploration of references. “A Series of Rooms” is a project that investigates the representation of domestic space throughout history throughout various types of media. Anything can be a reference for a project: ancient and recent construction, urban and interior spaces, drawings of what is still unfinished and photographs of what’s already in use, architecture d’auteur and architecture without architects. We generally work with many references, but more often than not, we are more interested in a particular element of an image instead of its entirety. We place value on intentions, relationships, proportions, textures, ways of seeing and ways of being.

Ser un arquitecto joven en el sur de Europa ahora mismo no difiere demasiado de ser un artista, excepto que tienes muchas más responsabilidades legales. A menudo trabajas más por pasión que por dinero. Esta situación nos anima a hacer arquitectura que parte de la reflexión, más que una arquitectura deslumbrante; sencilla, pero interesante; compleja, pero no complicada.

201


AGRAÏMENTS ↳ ● Als membres del jurat. ● A tots els arquitectes que han presentat un projecte per optar al premi. ● A tots els agrupats que donen suport a les accions que es proposen des de l’AJAC. ● Al jurat de la publicació: Jelena Prokoplevic, Jan Martí, Toni Mascaró, Núria Pujol, Victoria Salsas i Jordi Capdevila. ● Al Col•legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya.

202


● Al Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña

● Al jurado de la publicación: Jelena Prokoplevic, Jan Martí, Toni Mascaró, Núria Pujol, Victoria Salsas y Jordi Capdevila.

● A todos los agrupados que dan su apoyo a las acciones que se proponen desde la AJAC

● A todos los arquitectos que han presentado un proyecto para optar al premio.

● A los miembros del jurado.

AGRADECIMIENTOS ↳

● To the members of the jury.

ACKNOWLEDGEMENTS ↳

● To all the architects who submitted a project to the awards.

● To all the associates that give their support to the activities proposed by AJAC.

● To the jury of the publication: Jelena Prokoplevic, Jan Martí, Toni Mascaró, Núria Pujol, Victoria Salsas and Jordi Capdevila.

● To the Official College of Architects of Catalonia.

203


PROCÉS CREATIU

ZONA DE TREBALL

REFERENTS

Marta Masdéu Bernat Els meus referents són totes aquelles dones que al llarg de la història han treballat per aconseguir el respecte, la igualtat i la justícia de gènere en l’àmbit professional, docent i de recerca. En arquitectura destacaria Julian Morgan, Charlotte Perriand com a dissenyadora d’espais funcionals durant el Moviment Modern, Lina Bo Bardi com a articulista en revistes i diaris internacionals, Susana Torre com a crítica i experta en docència, Dorte Mandrup com a fundadora i directora creativa d’un estudi amb projecció internacional i Neri Oxman com a investigadora del grup Mediated Matter en el MIT Media Lab. Personalment, crec que l’habitatge ideal hauria d’estar compost per una sèrie d’espais flexibles, mutables i híbrids adaptables a les necessitats temporals dels seus habitants. L’habitatge ideal s’hauria de dissenyar de manera que fos capaç d’evolucionar en concordança amb els diferents canvis que es poden produir al llarg de la vida dels seus usuaris. I per treballar, els espais coworking em semblen un lloc ideal per a treballar. Si es gestionen correctament, poden arribar a ser espais socials i oberts a tothom amb un fort component creatiu. Al meu parer, l’habitatge ideal per a treballar hauria d’aglutinar aquests tipus d’espais inclusius per tal de crear múltiples sinergies entre la pràctica professional, la universitat i la societat. Acostumo a realitzar un estudi de l’estat actual de l’emplaçament o del tema d’investigació. La recopilació d’informació i l’anàlisi del problema són dues de les fases més importants. Ambdues tasques m’ajuden a definir i organitzar les idees prèvies al desenvolupament de la proposta de projecte o de recerca. Posteriorment, un cop obtinguda una visió integral de la situació, el resultat final surt per si sol. En iniciar un projecte existeixen diversos elements que cal tenir en compte —com la vigència del tema, les persones a qui va dirigit, els recursos econòmics i humans disponibles o l’impacte que tindrà la investigació— per tal de poder decidir si prosseguir amb el treball o no. En funció de tots aquests factors, es dissenya una primera proposta que ha de ser aprovada pel departament i la universitat. El millor és parar i reflexionar sobre el que has fet fins llavors. En general, els investigadors solem preguntar-nos sobre si la hipòtesi de partida, els objectius i la metodologia de treball emprats són els correctes i si per aquest camí es pot arribar a produir un treball de qualitat científica. Tot aquest sistema sol produir-se a través d’un procés de treball iteratiu i no lineal amb continus descobriments i canvis. 204


REFERENCES WORKSPACE

I believe that the ideal house would be composed of a series of flexible, mutable and hybrid spaces adaptable to the temporary needs of its inhabitants. The ideal house should be designed in order to evolve in accordance with the different changes produced throughout the life of its users. For work, I find co-working spaces are an ideal place to work. If they are managed correctly, they can become social and open spaces with a strong creative component. In my opinion, the ideal house to work in would have to agglutinate this type of inclusive space in order to create multiple synergies between professional practice, academia and society.

CREATUVE PROCESS

I usually study the current state of the site or follow a specialised research line. The collection of information and analysis of the problem are two of the most important phases. Both help define and organise the ideas prior to the development of the project or the research proposal. Later, once I get a comprehensive view of the situation, the final result comes out on its own. When I initiate a project, there are several elements that must be taken into account, such as the topicality of the subject, the people to whom it is addressed, the economic and human resources available and the impact of the research in order to decide whether to continue or not with the work. Then, I design a first proposal based on all these factors that must be approved by the department and the university. It is best to stop and reflect on what you have done so far. In general, researchers often ask themselves whether the starting hypothesis, the objectives and the work methodology used are correct and whether in this way they manage to produce a work of scientific quality. All this system usually occurs through an iterative and non-linear work process with continuous discoveries and changes.

PROCESO CREATIVO

ZONA DE TRABAJO

REFERENTES

My references are all those women who have worked to achieve respect, equality and gender justice throughout history in the professional, teaching and research fields. In architecture, I would highlight Julian Morgan as the first woman to obtain the title of architect for the École Beaux-Arts of Paris, Charlotte Perriand as a designer of functional living spaces during the Modern Movement, Lina Bo Bardi as a columnist in international journals and newspapers, Susana Torre as a critic and expert in architectural education, Dorte Mandrup (1961) as founder and creative director of a studio with international projection and Neri Oxman (1976) as a researcher of the Mediated Matter group at the MIT Media Lab.

205

Mis referentes son todas aquellas mujeres que a lo largo de la historia han trabajado para conseguir el respeto, la igualdad y la justicia de género en el ámbito profesional, docente y de investigación. En arquitectura destacaría Julian Morgan, Charlotte Perriand como diseñadora de espacios funcionales durante el Movimiento Moderno, Lina Bo Bardi como articulista en revistas y diarios, Susana Torre como crítica y experta en docencia, Dorte Mandrup como fundadora y directora creativa de un estudio con proyección internacional y Neri Oxman como investigadora del grupo Mediated Matter en el MIT Media Lab.

Personalmente, creo que la vivienda ideal tendría que estar compuesta por una serie de espacios flexibles, mutables e híbridos adaptables a les necesidades temporales de sus habitantes. La vivienda ideal debería diseñarse de forma que fuera capaz de evolucionar en concordancia con los diferentes cambios producidos a lo largo de la vida de sus usuarios. Y para trabajar, los espacios coworking me parecen un lugar ideal para trabajar. Si se gestionan correctamente, pueden llegar a ser espacios sociales y abiertos a todos con un fuerte componente creativo. En mi opinión, la vivienda ideal para trabajar tendría que aglutinar este tipo de espacios inclusivos con el fin de crear múltiples sinergias entre la práctica profesional, la universidad y la sociedad. Suelo realizar un estudio del estado actual del emplazamiento o del tema de investigación. La recopilación de información y el análisis del problema son dos de las fases más importantes. Ambas tareas me ayudan a definir y organizar las ideas previas al desarrollo de la propuesta de proyecto o de investigación. Posteriormente, una vez logro una visión integral de la situación, el resultado final sale por sí solo. Al iniciar un proyecto existen varios elementos que hay que tener en cuenta —como la vigencia del tema, las personas a las que va dirigido, los recursos económicos y humanos disponibles o el impacto que tendrá la investigación— para poder decidir si proseguir o no con el trabajo. En función de todos estos factores, diseño una primera propuesta que debe ser aprobada por el departamento y la universidad. Lo mejor es parar y reflexionar sobre lo que has hecho hasta el momento. En general, los investigadores solemos preguntarnos sobre si la hipótesis de partida, los objetivos y la metodología de trabajo usados son los correctos y si por este camino se puede llegar a producir un trabajo de calidad científica. Todo este sistema, suele producirse a través de un proceso de trabajo iterativo y no lineal con continuos descubrimientos y cambios.


La undécima edición de los Premios AJAC para jóvenes arquitectos ha sido organizada por la Agrupación de Jóvenes Arquitectos de Cataluña (AJAC), dentro del COAC.

ENG

The eleventh edition of the AJAC Awards for young architects has been organized by the Association of Young Architects of Catalonia (AJAC), within COAC.

CAST CAT

L’onzena edició dels Premis AJAC per a joves arquitectes ha estat organitzada per l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC), dins del COAC.

206


CRÈDITS | CREDITOS | CREDITS Comissió organitzadora | Comisión organizadora | Organising committee Junta directiva de l’AJAC ● Jordi Capdevila, president ● Pep Quílez, vicepresident ● Òscar Barrabín, tresorer ● Gavina Corbetta, secretària ● Alba Pijuan, vocal ● Toni Valls, vocal Edita | Edita | Publisher ● AJAC (Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya) Coordinació | Coordinación | Coordination ● Alba Pijuan Panadés Concepte i disseny | Concepto y diseño | Concept and design ● Ivan Jiménez  → www.ivanjimenez.ws ● Laura Mata  → www.lauramata.ws Traduccions i correccions | Traducciones y correcciones | Translations and corrections ● Gemma Martínez ● Cameron Gibson-Watt Impressió | Impresión | Printing ● Impresión OFFSET DERRA Distribució | Distribución | Distribution ● AJAC (Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya) ISBN ● 9788496842-69-4 Dipòsit Legal | Depósito legal | Legal deposit ● B 2894-2019

207


REFERENTS

Els nostres referents arquitectònics i artístics són sobretot aquells que s’impliquen ideològicament en els conflictes importants que es presenten en el món actual: de Solano Benítez a Lacaton & Vassal.

ZONA DE TREBALL

Treballem moltes vegades a casa, però no sempre. Compartir habitatge i lloc de treball per a nosaltres és un avantatge perquè ens permet ser més flexibles amb els horaris i conciliar millor la vida familiar i la professional. Pensem que, en aquests moments, abans que preguntar-nos sobre quin és l’habitatge ideal, és més important que reprenguem el debat sobre quin considerem que és l’habitatge digne. Propostes com les dels pisos rusc al barri de Sants de la nostra ciutat ens semblen una victòria del neoliberalisme postcrisi que cal combatre amb debats i propostes valentes, com van fer els nostres predecessors als anys vint.

PROCÉS CREATIU

El nostre procés creatiu sol començar amb un debat sobre la nostra posició ideològica sobre el problema a tractar i sobre les possibilitats que tenim d’experimentar i posar en pràctica la nostra recerca acadèmica. La forma segueix la funció, per descomptat, però no entenem la funció de manera simplista; és a dir, entenem que el projecte ha de respondre sempre a moltes funcions que sovint estan superposades a diferents escales i poden semblar contradictòries. El projecte arquitectònic ha de negociar i deliberar cada vegada, en cada projecte, amb aquesta ambigüitat quan s’enfronta a la realitat.

TIPOLOGIA DE PROJECTES

Marta Domènech Rodríguez & David López López

No acceptem tot tipus de projectes, només els que ens sembla que poden aportar-nos més coneixement a la nostra recerca. I mai no hem hagut d’acceptar un projecte que no estigués acord amb els nostres principis ideològics.

208


REFERENCES

Our architectural and artistic references are above all those that are ideologically involved in important conflicts that arise in the current world, from Solano Benítez to Lacaton & Vassal.

WORKING AREA

We work a lot at home, but not always. Sharing life and working for us is an advantage because it allows us to be more flexible with schedules and to better reconcile family and profession. Nowadays we think it is more important, rather than asking about what the ideal home is, that we return to the debate about what we consider decent housing. Proposals such as he Beehive Floors in the Sants neighbourhood of our city seem to us a victory for post-crisis neoliberalism that must be fought with courageous debates and proposals, as our predecessors did in the 1920’s.

CREATUVE PROCESS

Our creative process usually begins with a debate about our ideological position on the problem we are addressing and the possibilities we have to experiment and put our academic research into practice. The form follows the function, of course, but we do not understand the function in a simple way. That is, we understand that the project should always respond to many functions that are often superimposed on different scales and may seem contradictory. Architectural projects must b negotiated and deliberate each time, in each project, with this ambiguity when faced with reality.

PROJECTS

We do not accept all kinds of projects, only those that we think can give us more knowledge in our research. We have also never had to accept a project that was not in accordance with our ideological principles.

REFERENTES

Nuestros referentes arquitectónicos y artísticos son sobre todo aquellos que se implican ideológicamente en los conflictos importantes que se presentan en el mundo actual, desde Solano Benítez a Lacaton & Vassal.

ZONA DE TRABAJO

Trabajamos muchas veces en casa, pero no siempre. Compartir vivienda y trabajo para nosotros es una ventaja que nos permite ser más flexibles con los horarios y conciliar mejor la vida familiar y la profesional. Pensamos que, en estos momentos, más importante que preguntarnos sobre cuál es la vivienda ideal, es que retomemos el debate sobre cuál consideramos que es la vivienda digna. Propuestas como la de los pisos colmena en el barrio de Sants de nuestra ciudad nos parecen una victoria del neoliberalismo poscrisis que hay que combatir con debates y propuestas valientes como hicieron nuestros predecesores en los años veinte.

PROCESO CREATIVO

Nuestro proceso creativo suele comenzar con un debate sobre nuestra posición ideológica sobre el problema a tratar y sobre las posibilidades que tenemos de experimentar y poner en práctica nuestra investigación académica. La forma sigue a la función, por supuesto. Pero no entendemos la función de manera simplista; es decir, entendemos que el proyecto debe responder siempre a muchas funciones que a menudo se encuentran superpuestas a diferentes escalas y pueden parecer contradictorias. El proyecto arquitectónico debe negociar y deliberar cada vez, en cada proyecto, con esta ambigüedad cuando se enfrenta a la realidad.

TIPOLOGÍA DE PROYECTOS

No aceptamos todo tipo de proyectos, solo aquellos que nos parece que pueden aportarnos más conocimiento en nuestra investigación. Y nunca hemos tenido que aceptar un proyecto que no estuviera acuerdo con nuestros principios ideológicos.

209


11a EDICIÓ DELS PREMIS a AJAC ● 11 EDICIÓN DE LOS PREMIOS AJAC ● 11TH EDITION OF THE AJAC AWARDS



11a EDICIÓN DE LOS PREMIOS AJAC

11TH AJAC AWARDS


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.