PALMA DE MALLORCA
Palma de Mallorca (oficialment, Palma) 2 és un municipi i una ciutat espanyola, capital de l'illa de Mallorca i de la comunitat autònoma de les Illes Balears i la seu del partit judicial número 3 de la província. Se situa a la vora del mar Mediterrani, a uns 13 metres d'altura sobre el nivell del mar. Amb una població de 401.270 habitants, i una superfície de 208,63 km ² (INE 2009)
és la major ciutat de l'arxipèlag i la vuitena d'Espanya en nombre d'habitants. La seva àrea metropolitana engloba nou localitats que arriben als 509.116 habitants repartits en una superfície de 1.015,88 km ² 0,3 Va ser fundada amb el nom de Palma pel cònsol romà Quint Cecili Metel Baleàric l'any 123 aC S'estima que el seu assentament actual correspon plausiblement amb les ruïnes romans que es troben sota el seu casc històric, tot i que encara no hi ha proves irrefutables. Després d'altres conquestes per part dels vàndals i pels àrabs en 903, va ser finalment conquerida pel rei Jaume I d'Aragó el 31 de desembre de 1.229,6 el qual la va dotar d'una municipalitat que abastava tota l'illa, arribant a dir-la Ciutat de Mallorca.
Toponímia i Gentilici. Els romans van fundar una ciutat de províncies amb el nom de "Palma" el 123 a. C. El seu assentament actual correspon probablement a les ruïnes romans que es troben sota el casc històric, tot i que encara no hi ha proves irrefutables.4 5 Va ser Alcántara Penya el primer a assenyalar aquesta localització, ja que fins ara es creia que l'antiga Palma podria haver estat situada en les zones de Sa Carrotja (Ses Salines) oa S'Horta d'en Palmer (Campos), a causa del troballa de les restes d'una necròpoli, i restes de ceràmica, làpides i urnes funerarias.7 Només es coneix el nom amb
certesa des de l'època musulmana, moment en què es deia Madina Mayurqa.5 Amb la conquesta en 1229 per Jaume I es va traduir el nom a Ciutat de Mallorca, Ciutat de Mallorca en castellà. Després de perdre Mallorca la Guerra de Successió Espanyola, una de les mesures imposades pels Decrets de Nova Planta de Felip V va ser la recuperació del nom romà de Palma. Habitualment se la coneix per "Palma de Mallorca", especialment per gent de fora de l'illa. El nom ha estat utilitzat fins i tot en documentació oficial de l'Ajuntament .2 No obstant, segons un informe de l'arxiver municipal, mai va canviar el nom oficialment, i mai ha dut oficialment l'afegitó "de Mallorca" 2 Per diverses circumstàncies, majorment circumstàncies polítiques, el registre d'Entitats Locals del Ministeri d'Administracions Públiques va seguir portant el nom de "Palma de Mallorca" fins que va ser finalment corregit l'octubre de 2008.2 Cal destacar que és un error bastant comú denominar Palma de Mallorca, l'illa de Mallorca oa tot l'arxipèlag balear. Als noms de les dues principals ciutats romans a Mallorca, Palma i Pollentia, els estudiosos els han donat "connotacions militaristes, triomfalistes, augural, etc.", Interpretant "Palma" com "palmes del triomf", i relacionant-lo amb "Pollentia" , que significa la "Superioritat", el "Poder", encara que la relació entre els dos noms podria ser d'una naturalesa totalment diferent. Als habitants se'ls anomena palmenses, palmesans, o palmesans.
Heràldica L'escut d'armes de Palma de Mallorca té l'origen en l'edat mitjana i apareix per primera vegada, en la mateixa disposició que l'actual, en 1269.11 Es divideix en quatre casernes on apareixen, en el segon i el tercer sobre atzur, un castell de plata amb una palmera damunt sobre les ones del mar, i en el primer i quart quarter amb el símbol comtal / reial dels quatre pals de gules sobre or. També s'han trobat nombroses variants amb una, dues, tres, o fins i tot cinc barres verticals en cada caserna. L'escut va encapçalat per una corona, símbol de la sobirania dels monarques de la Corona d'Aragó sobre la ciutat, i un ratpenat amb les ales obertes.
Geografía
El terme municipal de Palma té una superfície de 20.863 hectàrees i limita amb els termes de Calvià, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Bunyola, Marratxí, Santa Eugènia, Algaida i Llucmajor, a més de amb el mar. Correspon al terme municipal de Palma l'arxipèlag de Cabrera, format per les illes de Cabrera, Conillera, Imperial, Rodona, Foradada, Plana, Pobra i altres illots menors. Es troba situada al sector occidental de l'illa de Mallorca, quedant enclavada entre les comarques naturals de la Serra de Tramuntana i el Pla de Mallorca. La Serra de Tramuntana presenta un relleu accidentat definit per alineacions de direcció nord-est-sud-oest. Les majors elevacions estan situades en l'alineació de la Serra de Puntals, amb els vèrtexs Puntals (882 m) i Galatzó (1.026 m). Cap al nord-oest el relleu descendeix bruscament cap al mar, mentre que cap al sud-est el descens és lent cap al Pla de Mallorca, a través de les Serres de Ram, Bauzá, Canyar, Son Bauzá i finalment les Serres de Na Burgesa, Cans i D'en Merrill, que amb altures que ronden els 400 metres, dominen el sector occidental de la badia de Palma. El barri de Gènova se situa a la falda d'aquestes serres a cotes que oscil.len entre els 100 i els 140 metres sobre el nivell del mar.
Nuclis de població
Segons les dades oficials de l'INE a 1 gener de 2009, la població empadronada ascendia a 401.270 habitants i segons el padró d'habitants de l'Ajuntament de Palma, a 422.387. La seva àrea metropolitana engloba a altres localitats properes com Calvià, la qual compta amb 50.777 habitants, Marratxí o Llucmajor. És la vuitena ciutat espanyola en nombre d'habitants. Va superar a la població de Bilbao el 2001 ia la de Las Palmas de Gran Canària el 2006.
Urbanisme Al llarg del segle XX Palma de Mallorca ha tingut un desenvolupament urbanístic molt intens a causa de
l'augment continu de la població, que va passar de 63.937 habitants l'any 1900-333.925 l'any 2000. Augment que va provenir del creixement vegetatiu i de la immigració procedent principalment d'altres localitats de l'illa. El centre de Palma és un mosaic urbà on el patrimoni històric es troba envoltat per una xarxa de carrers estrets, en gran part vianants. A partir del segle XIX i sobretot del segle XX, la ciutat va començar a desbordar el perímetre de la muralla. Progressivament es van establir barris que van augmentar la seva població i que van ser allunyant-se del centre i que es caracteritzen per les seves diferències pel que fa a població i equipaments
Clima
El clima de Palma és un clima temperat mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 16 º C i una precipitació mitjana anual de 410 l / m². El mes més fred és gener, amb 15,1 / 3,5 º C i el més calorós agost, amb 31,0 / 18,2 º C. Hi ha 51 dies de pluja a l'any i 2.756 hores (115 dies) de sol. S'ha vist nevar en rares ocasions, entre elles cal destacar el 2005 (1-2 cm de neu), 1985 (1 cm de neu) i el 1956 (40 cm al centre de Palma, cosa insòlita).
Castell de Bellver.
Torrent de la Riera.
Catedral de Palma.
Inici del carrer 31 de decembre en les
avingudes.
Balneari 6 de Platja de Palma. A partir dels anys 70 van ser construïts més d'una dotzena d'aquests entre l'Arenal i Can Pastilla.
Població estrangera A la ciutat hi havia censats el 2008, un total de 77.330 habitants de nacionalitat estrangera, que representaven el 19,5% de la població, percentatge superior a la mitjana nacional. Els estrangers residents a la ciutat procedeixen de diferents països i continents, sent les colònies de nacionalitat alemanya (4724), búlgara 5293, italiana (5142), marroquí (3397), argentina (5682), boliviana (5541) i colombiana (5200) , les més nombroses.
Turisme
El turisme és la principal activitat econòmica a Mallorca i, per tant, a Palma. Tota la seva economia depèn, directament o indirectament de les activitats turístiques en la major de les illes balears. Els inicis del turisme es remunten a principis del segle XX, amb la fundació del Foment del Turisme de Mallorca i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Balears. El tipus de turisme que la caracteritza és el de sol i platja, a causa de la gran quantitat de platges que posseeix l'illa i les temperatures del seu clima mediterrani. La ciutat també disposa d'una xarxa àmplia de bars i restaurants i mitjans privats per facilitar el coneixement de la ciutat, com ara cotxes de cavalls o autobusos panorámicos. En les proximitats de Palma de Mallorca destaquen els següents llocs d'interès turístic: Calvià és un municipi situat a l'oest de Palma. Destaca per les seves abundants localitats turístiques.
En Calvià està situat l'únic casino de joc de l'illa i l'única platja que té el distintiu Qualitat Q (Palmanova). Sóller és una vila situada 22 quilòmetres al nord de Palma, a la comarca de Tramuntana. Es pot accedir a ella mitjançant un ferrocarril des de Palma. Un dels seus majors atractius turístics és un tramvia que uneix el centre del poble amb el port del municipi.
Transport
Per aire. Per mar.
Carretera.
Ferrocarril.
Autobusos urbanĂstics.
Metro.
Carril-bici.
Gastronomía Un dels plats més populars és el frit mallorquí (frit mallorquí), que consisteix en una fritada de fetge amb patates i pebrots, pot ser de sang i / o freixura de xai, porc o també mariner. Cal també fer menció a les sopes mallorquines, el tumbet, el llom amb col o amb esclatasang (varietat més saborosa del rovelló trobat a la Península Ibèrica), i les albergínies farcides. Hi ha diverses formes de preparar l'arròs, la més típica és l'anomenada arròs brut, que consisteix en un arròs caldós amb bolets, cargols, carn de porc, conill i d'aus. El pa amb oli, propi d'algunes sopars, és també el plat regional de l'illa. Els embotits són també un dels principals elements de la seva gastronomia, sobrassada, botifarró, camaiot i blanquet entre d'altres. En menjars i trobades generalment familiars és típic fer porcella rostida, amb patates trossejades i condimentades amb herbes de l'illa, com el romaní. L'amanida que sol consumir a l'estiu o amb la porcella, la hi coneix com trempó i es fa amb tomàquet, ceba i pebrot verd.
Pa amb oli.
Tumbet.
Rebosteries i pastes El dolç per excel.lència és l'ensaïmada que sol prendre's en l'esmorzar, però que també es fan de mides familiars farcides de crema, cabell d'àngel, xocolata o amb sobrassada. En setmana santa són essencials les empanades, farcides de carn de porc, sobrassada i pèsols. Poden estar fetes de pasta dolça o salada, encara que són més habituals les de pasta salada. També són típics els crespells i els robiols, farcits tradicionalment de mató, de cabell d'àngel i de melmelada. També és molt habitual l'anomenada coca de verdura, feta de trempó o de pebrots vermells rostits, al costat dels cocarrois, que són una mena d'empanades de forma triangular farcides de verdura i panses.