Sant Cugat, un passeig per l'ahir i l'avui

Page 1

3

TomĂ s Grau i Garriga


Pròleg

Novament, us presentem el llibre Sant Cugat, un passeig per l’ahir i l’avui. Es tracta de la tercera entrega d’aquest treball fotogràfic després del gran èxit que van aconseguir les anteriors edicions.

A 4

A

De nou, el nostre col· laborador del Tot Sant Cugat, Tomàs Grau i Garriga, que setmana rere setmana ens porta cap a records llunyans sobre la nostra ciutat i la nostra història a la secció "Mirant enrere", ha estat l’encarregat de seleccionar-ne les fotografies. Aquesta vegada, Tomàs Grau ha comptat amb la col· laboració del nostre fotògraf Enric Fabre, un jove professional que, a través del seu objectiu, ha retratat la mirada actual del que foren les imatges d’un Sant Cugat que només resta a la memòria d’uns pocs. El Tot Sant Cugat pretén, una vegada més, obsequiarvos amb aquest llibre, que ens apropa a un poble desconegut per a la gran majoria de nosaltres. És bo conèixer com érem per saber com ha estat l’evolució que ens ha portat fins avui. La curiositat de veure com ha canviat aquest carrer, aquell espai o aquell racó i l’inevitable comparació entre una imatge i l’altra és un plaer per a la mirada i una troballa que descobrirem plana rere plana. Sant Cugat, un passeig per l’ahir i l’avui vol ser una petita contribució a la recuperació de la nostra memòria col· lectiva i dels nostres sentiments més entranyables. Amb un coneixement més profund de la nostra ciutat, aprendrem a estimar-la encara més.

Si la transformació de la ciutat que hem observat en els dos treballs anteriors ha estat força important, en aquest podreu apreciar el resultat dels canvis que en els darrers mesos ha sofert el centre històric. Per aquest motiu, hem esperat fins a l’últim dia per fotografiar aquests espais, ja que, a banda de la dificultat que suposava ser fidels al que ens marcaven les imatges originals, tampoc hauríem estat fidels a la realitat que avui coneixem. Aquest treball ha estat novament possible gràcies a l’aportació dels records fotogràfics de molts santcugatencs i santcugatenques, entre els quals volem destacar la família Villanueva, els responsables de l’establiment Contrallum, l’Arxiu Municipal, la col· laboració de Carles Cabanas i, evidentment, el pioner de la fotografia de reportatge local L. Roisin. L’elaboració i la difusió gratuïta de Sant Cugat, un passeig per l’ahir i l’avui, volum 3, no hauria estat possible sense la col· laboració entusiasta dels comerços i de les empreses de serveis que l’han patrocinat. A vosaltres, lectores i lectors, deixeu volar la vostra imaginació a través de la retina i gaudiu del plaer de descobrir com era un poblet anomenat Sant Cugat.

TOT SANT CUGAT


més joves i els que han arribat i han escollit la

treball de fotografies antigues d´imatges de la

nostra comunitat per viure-hi puguin conèixer

nostra estimada ciutat, gràcies als fotògrafs de la

amb aquestes imatges el que ha sigut la seva ciu-

nostra joventut i d´anteriors com L. Roisin i de la

tat.

família Cabanes. Els agraïm de veritat poder

Haig de donar les gràcies a tots aquells que

observar les imatges des de primers de segle pas-

m´han ajudat en aquest treball, com el fotògraf

sat fins a les acaballes.

Enric Fabre, que ha sabut captar la nova fotogra-

Els que teniu la meva edat, recordareu visions ja

fia de tots els llocs que corresponia, a totes les

moltes oblidades, altres les recordareu amb

entitats i famílies particulars que m´han deixat

nostàlgia de la joventut i els més joves podran

obrir el seu calaix dels records per escollir les

Introducció

Per tercera vegada, posem a les vostres mans un

A 5

A

conèixer

fotografies que eren més escaients.

llocs que ells ja han conegut transformats. Sant

Voldríem que els que no coneixieu gaire la nos-

Cugat, en el transcurs d´aquest últim mig segle,

tra ciutat trobéssiu en aquest treball una ajuda

ha fet un canvi tan radical que d´una vila agrícola

per conèixer millor el lloc que heu escollit per

d∂ uns 15.000 veïns, ha passat a ser una ciutat que

viure.

ja passa amb escreix els 60.000. Això forçosament ha comportat un canvi radical de les seves vies, places i carrers, que és bo que es reflecteixi en aquesta col· lecció fotogràfica, perquè els

Tomàs Grau i Garriga


A 6

A

Idíl.lic aspecte de la masia de Can Gatxet de la Riera a començaments de la primavera. Com ja he explicat diverses vegades, aquesta masia fou captada per molts fotògrafs, pintors i dibuixants fins que fou enderrocada als anys 70, per fer-hi la zona espotiva de la rambla del Celler

Foto de l'arxiu del «TOT Sant Cugat»


A 7

A


A 8

A

A l'any 1908 es va fer aquesta foto des de la plana de la Torre Blanca, aproximadament del que ĂŠs avui l'avinguda Pla del Vinyet. Des d'aquest indret es pot comprovar que encara tot eren terres de cultiu, que a poc a poc o massa de pressa han anat desapareixent.

Cedida per l'Arxiu Municipal


A 9

A


A

10

A

El carrer Santa Maria a inicis del segle xx. Al fons, la plaça Dr. Galtés. En aquesta foto es pot comprovar el canvi tan substancial que ha sofert, encara hi existeixen cases molt velles com la de mà dreta. Dues cases més avall, sobresortint un xic, hi havia una capelleta de la Mare de Déu que va ser enderrocada quan van fer-hi noves edificacions.

Foto de l'arxiu del «TOT Sant Cugat»


A

11

A

DelĂ­nea


A

12

A

Fotografia de primers de segle del carrer Francesc Moragas; quan es va eixamplar la carretera als anys 20, van mutilar gairebé la meitat de la masia, però encara va continuar uns anys dedicada a la pagesia. Arribaren els anys 50, i la febre constructora la va acabar d'abatre.

Foto de l'arxiu del «TOT Sant Cugat»


A

13

A


A

14

A

Plaça d'Octavià als anys 50, amb la plaça per urbanitzar i la masia de cal Xerina al fons. Foto feta des del campanar. Aquesta foto produeix certa nostàlgia en contemplar una masia -de les poques que quedaven dins del poble- que jo crec que mai no hauria d'haver desaparegut. Era una mostra ben evident del fenomen que s'experimentava: en créixer el poble, anava encerclant les masies que tenia al seu voltant.


A

15

A


A

16

A

Començament de la Carretera de Cerdanyola, principis de segle, quan encara era per asfaltar. Temps enrrere, la carretera era més estreta. La majoría de dones anaven a buscar aigua a la font. A part de dirigir-se a aquest indret per necessitat, allà

s´intercanviaven les informacions que circulaven pel poble. Alehores, de problemes, n´hi havia, com sempre o més, però la paraula estrés encara no es coneixia Foto L. Rosin Foto cedida per la familia Oliver Tizón


A

17

A


A

18

A

Aquesta fotografia de L. Roisin ens mostra les dues cases bessones de Can Blanquet, construïdes a inicis del segle XX a la falda del turó del Colomer. A la de mà dreta, en temps de la Guerra Civil, hi hagué instal· lat el comandament de les forces russes. En aquesta fotografia no es pot comprovar si ja hi ha

instal· lada la via del tren que condueix a Rubí i Terrassa, que passa per davant.

Foto cedida per José L. Villanueva


A

19

A


A

20

A

Aquesta fotografia és de més amunt del Pla del Vinyet, un sector que ha canviat molt. En primer terme, a la dreta, es veu el tancat de la construcció que es va fer per ubicar-hi un convent, però no es va acabar i abans de la guerra van ubicar-hi el lloc d'esbarjo de l'agrupació Institut de Cultura Infantil.

Foto de L. Roisin Cedida per José L.Villanueva


A

21

A


A

22

A

Aquesta estaci贸 aviat es va fer famosa i popular, i els caps de setmana i algun dia feiner s'aprofitava per respirar l'aire de ple bosc. En aquesta foto de l'estaci贸 de les Planes, es veu que la l铆nia del tren ja continuava vers Sant Cugat.

Foto de L. Roisin Cedida per Jos茅 L. Villanueva


A

23

A


A

24

A

Una altra imatge de la plaça d'Octavià, aquesta ja més recent i urbanitzada, amb els dos carrers intermitjos i la font emplaçada al mig de la plaça i ja metàl· lica, on instal· larien un llum elèctric. Del Monestir en sobresurt encara la torre, que més tard seria enderrocada.

Foto cedida per Josep Sanuy


A

25

A


A

26

A

Ací teniu una imatge de la plaça Major (Pere San) feta a inicis del segle xx, en què les voltes es veuen arrebossades i emblanquinades amb calç. L'edifici alt on va estar l'Ajuntament establert i el col· legi de nenes. En primer terme a l'esquerra, el racó de Cal Quel.

Fotografia cedida per José L. Villanueva


A

27

A


A

28

A

Fotografia feta del primer parc municipal que es va fer a la vila. Era entre el Monestir i la carretera de Cerdanyola, on hi havia l'hort de l'abat. Es va construir a principis del segle XX i va durar fins a la Guerra Civil. Durant la contenda, el van habilitar com a quarter militar. Després de la guerra, es volgué

tornar a posar en funcionament, però mossèn Griera, que es cuidava del Monestir, no va voler que al seu recinte hi hagués un lloc d'esbarjo, i el va fer enderrocar. Foto cedida per José L. Villanueva.


A

29

A


A

30

A

Ací us mostro una fotografia del cementiri vell de darrere del Monestir. Aquest fou establert a mitjans del segle XIX i traslladat a l'actual de Can Graells a finals del 1969 i principis dels anys 70. El primer cementiri de la vila era darrere de l'església de Sant Pere d'Octavià, on avui hi ha el mercat de la

plaça Pere San.

Foto cedida per la família Salvaldor Vidal


A

31

A


A

32

A

Fotografia de la plaça Pere San, abans de la Constitució, des de l'inici de les voltes. Encara estan arrebossades de calç i amb la imatge de la cantonada on avui hi ha la Xarcuteria Griful. Aquest local, amb el rètol de l'autobús i automòbils, seria el primer taller de reparacions. Aquesta imatge és de l'any 1915.

Foto cedida per la família Salvador Vidal


A

33

A


A

34

A

Aquesta antiga fotografia ens dóna a conèixer part de la plaça d'Octavià dels anys 20, on l'autocar dels Furriol que feia encara el trajecte a Barcelona, tot i haver-hi els ferrocarrils. Al fons a l'esquerra es pot veure la casa pairal dels Català, on actualment hi ha el Banc de Sabadell.

Foto cedida per la família Moncao


A

35

A


A

36

A

Aquesta fotografia ens mostra la primera gasolinera que vam tenir a la nostra vila. La regentava la família Vilarasau, davant de l'estanc, a la plaça d'Octavià. En aquell temps, de vehicles motoritzats n'hi havia pocs, i quan hi parava algun per posar-hi gasolina, sortia l'estanquera i subministrava el líquid que desitjava el xòfer.

Foto cedida per Pere Vilarasau


A

37

A


A

38

A

Ací tenim una imatge de l'any 1953, que ens mostra l'entusiasme que tenia el veïnat del carrer Xerric per adornar el carrer per a la processó del Corpus. Durant uns quants anys els carrers van tenir una rivalitat sense quimera per adornar la ruta per on passava el Santíssim.

Foto cedida per la família TortosaRecordà


A

39

A


A

40

A

Imatge del carrer Major, de mĂŠs de vint-icinc anys enrere, molt abans de la reforma per fer-lo per a vianants. Foto cedida per Emilio MuĂąoz Torrent


A

41

A


A

42

A

Antiga foto del Monestir de la col· lecció ATV, on es pot veure que la plaça Octavià encara no s'havia urbanitzat, i a l'esquerra, la primera font pública que s'alimentava de l'aigua del Monestir, provinent de la mina de Can Vullpalleres.

Foto cedida per la família Salvador Vidal


A

43

A


A

44

A

Fotografia feta el 1931 amb la imatge de Cal Gerrer en un dia festiu. A la balconada, que era habitada per un consolat, hi llueix la nostra senyera. A la foto petita, el Paret gerrer, l'Ăşltim de la nissaga dels gerrers d'aquesta casa.

Foto cedida per la famĂ­lia Salvador Vidal


A

45

A


A

46

A

Aquesta fotografia ens mostra aquesta creu que estava ubicada a l'angle de la paret de les hortes del Monestir, davant del carrer de la Creu. El carrer va agafar aquest nom per la proximitat que hi tenia aquest crucifix de pedra. Més endavant, a sota de la creu hi van instal· lar una

font pública per donar aigua a aquest barri que començava a créixer. Foto del Centre Excursionista de Catalunya, cedida per J. Lluís Villanueva


A

47

A


A

48

A

És una de les primeres imatges aèries del nostre Monestir. Aquesta foto deu ser feta als anys 20, ja que hi ha el camp d'esports. Les terres de cultiu arriben ben a prop del Monestir.

Foto cedida per la famĂ­lia Salvador Vidal


A

49

A


A

50

A

Aquesta plàcida fotografia del darrere del Monestir ens mostra la vegetació i la tranquil· litat que regnava en aquell indret als anys vint.

Foto cedida per la família Moncau


A

51

A


A

52

A

Carretera de Barcelona des de l'ermita del Sant Crist de Llaceres, a principis de segle. En aquells temps, la carretera encara era de terra i grava; no es va asfaltar i eixamplar fins als anys 20. És interessant observar les poques edificacions que la voregen, com passava en tots els entorns de la vila.

Aquestes edifiacions les van fer els primers estiuejants barcelonins. Foto: L. Roisin Cedida per l'Arxiu Municipal


A

53

A


A

54

A

Aquesta antiga fotografia d´autor desconegut ens mostra la banda posterior del nostre Monestir a les darreries del segle xix. Hi veiem la muralla i el tancat dels horts que envoltaven al recinte monacal.

Foto cedida per JosĂŠ L. Villanueva


A

55

A


A

56

A

Aquesta fotografia de L. Roisin ens mostra el començament del carrer Villà acabat d'urbanitzar. Es veu la font al mig del carrer, que feia poc que l'havien instal· lat, i a l'esquerra aquestes torres (la del mig encara es conserva). Aquest carrer abans d'urbanitzar-lo sols tenia construït el costat dret amb un nivell

més elevat i l'altre costat de carrer, més baix, era el camí que conduïa fins a la propietat de Can Mora, avui Club de Golf Sant Cugat Foto cedida per José L.Villanueva


A

57

A


A

58

A

En aquesta fotografia de Valldoreix es pot comprovar l'aspecte que tenia aquest barri els anys 30 i 40, quan l'expansió constructora de torres i d´estiuejants era molt forta. La torre de la dreta és actualment l´Associació de Propietaris de Valldoreix.

Foto cedida per José L. Villanueva


A

59

A


A

60

A

Ací tenim una fotografia de L. Roisin dels anys 20 del segle passat, on es pot comprovar l'aspecte de l'església del Monestir en aquella època. L'altar, les trones per fer els sermons dels rectors, les cadires de boga. Era ben bé una altra època.

Foto cedida per José L. Villanueva


A

61

A


A

62

A

Els 4 Cantons, el 1917, amb la vella font i el cafè Partenón. A mà dreta, la fleca que hi havia a les cases que enderrocaren a primers de segle per urbanitzar la plaça. Amb aquesta imatge, tornem a recordar aquells temps en què no hi havia presses de cap mena i la

gent era prou feliç amb la gran quantitat de mancances que sofria.

Foto cedida per l'Arxiu Municipal


A

63

A


A

64

A

La construcció de l'estació de la Floresta Pearson. Gràcies a aquesta comunicació, els trens ja arribaven a Sant Cugat. A la foto, podem veure que tot el seu entorn encara era completament de bosc, sense cap edificació. Es pot dir que era un lloc completament verge.

Foto: L. Roisin Cedida per l'arxiu del «TOT Sant Cugat»


A

65

A


A

66

A

Ací tenim una fotografia de col· lecció que ens mostra el frontal del nostre Monestir, de primers del segle xx. Aquesta font a la plaça fou el segon emplaçament que s'hi va fer, ja que el primer fou més a l'esquerra i era de pedra, com podreu comprovar en alguna foto-

grafia més antiga. A la dreta es pot divisar un rètol que anunciava el parc municipal, el primer de la vila.

Foto cedida per l'arxiu del «TOT Sant Cugat»


A

67

A

Dr. Jorge Sabat Bonich


A

68

A

Aquesta fotografia de col· lecció s'ha fet al barri de la carretera de Barcelona, una nova urbanització que s'inicià a finals del segle xIx, però la seva expansió forta fou en l'iniciar-se el segle xx. En primer terme es veu la torre Mònaco, avui de propietat municipal, i tot envoltat de molins de vent i arbres fruiters.

Foto de l'arxiu del «TOT Sant Cugat»


A

69

A


A

70

A

Aquesta és una romàntica fotografia del centre dels claustres, de finals del segle xIx feta per un fotògraf desconegut. No obstant, se'n pot observar la deixadesa per les dificultats econòmiques que es passava en aquells anys.

Foto cedida per J. Lluís Villanueva


A

71

A


A

72

A

Aquesta imatge és del primer parc municipal que va ser de Sant Cugat.Al fons, a l'altre costat de la muralla, s'hi va construir una sala d'esbarjo. El parc el feien servir per instal· lar-hi taules de refresc, a més d'una pista de patins. L'any 1940, el responsable del Monestir, mossèn Griera, el va fer enderrocar.

Foto de l'arxiu del «TOT Sant Cugat»


A

73

A


A

74

A

Aquesta imatge de la plaça Lluís Millet, de fotògraf desconegut, ens mostra el carrer des d'un angle no gaire vist. Es pot comprovar que encara no hi ha el monòlit dedicat a l'insigne mestre i músic, el Bar Catalunya i el començament del carrer Valldoreix.

Foto cedida per José L. Villanueva


A

75

A


A

76

A

Aspecte majestuós del Casino de l'Arrabassada, feta pel famós fotògraf L. Roisin a primers del segle xx. Fou clausurat als anys 20 per ordre del general Primo de Ribera. Fou abandonat i amb els anys s'enrunà. Va ser una llàstima, perquè aquest edifici s'hauria

pogut aprofitar com a hospital, sanatori, escola, etc., ja que tenia comunicació amb la ciutat amb un tramvia. Foto cedida per la família Salvador Vidal


A

77

A


A

78

A

Aquesta postal dels anys 30 ens mostra una imatge del Celler Cooperatiu al fons, encara amb molt poques tines. Aquest ramat de xais i ovelles que estan pasturant, ens mostren la tranquil· litat de què es gaudia en aquell temps en una vila de poc més de 5.000 habitants.

Foto cedida per la família Moncau


A

79

A


A

80

A

Fotografia de col· lecció de la plaça Barcelona de primers de segle xx. Durant les primeres dècades canviaria molt d'aspecte. La majoria de cases que veiem aquí no tenen res a veure amb les de l'actualitat. El que no hi podia faltar era la font al mig de la plaça. De portes, n'hi havia poques amb

vidrieres: eren d'aquelles de fusta clavetejades.

Foto cedida per José L. Villanueva


A

81

A


A

82

A

Fotografia de l'any 1910 del final del carrer de Santa Maria i del que avui és la plaça del Dr. Galtés. Hi ha un anunci de la Fonda Tadeo, que era al mateix carrer de Santa Maria.


A

83

A

estu-

Joan Enric Ejarque

arquitecte


A

84

A

Ací tenim una foto, d'autor desconegut, de l'església de Sant Cebrià de Valldoreix, feta l'any 1943, durant la restauració que s'hi va fer en aquella època. Aquesta església fou cedida pel Monestir, després de la ràtzia d'Almansor a finals del segle x, que va des-

truir la de la vall d'Aqualonga.

Foto cedida per José L. Villanueva


A

85

A


A

86

A

Un aspecte del pont Gros al carrer de Francesc Moragas a principis del segle xx, quan encara no s'havia fet la reforma dels anys 20 (que es va eixamplar, es van fer les voreres fora del seu espai i s'hi van posar les baranes de ferro, que encara s'hi conserven).Actualment, en varen tapar dos ulls i sols en resta un.Al fons es pot veure la

gran mansi贸 dels Musella amb el mol铆 de vent.Avui tot ha desaparegut a causa de la construcci贸 de nous habitatges. Foto cedida per Jos茅 L.Villanueva


A

87

A


A

88

A

Aquesta vella imatge d´autor desconegut ens mostra un aspecte de la plaça Pere San molt diferent del que és ara. El carreró que hi ha al mig és el de les Domes, on hi havien viscut els rectors de l'església de Sant Pere d'Octavià que era en el lloc on ara hi ha el mercat. A

continuació, la casa d'en Francesc Vila (el Bal), el carrer Sant Domènech, carrer Sabadell i la primera casa amb el carro davant Cal Mariàngela o Cal Sallès. Foto cedida per José L. Villanueva


A

89

A

Of. Pl. Pere San


A

90

A

Aquesta fotografia també és del Casino de l'Arrabassada, però de la part posterior, on es veu la magnitud de les seves dependències i de les moltes atraccions de què disposava.

Foto de L. Roisin Cedida per José L. Villanueva


A

91

A


A

92

A

El pou d'un hortet on actualment hi ha l'edifici on l'Ajuntament té les instal· lacions d'Urbanisme, al carrer Dos de Maig. Aquesta foto fou feta després d'una petita nevada. Al seu costat hi ha un paller que devia ser de la masia de Can Gatxet de la Riera.

Foto cedida per Josep Ma Casas Eroles


A

93

A


A

94

A

Aquesta fotografia ens mostra el que va representar l'arribada del tren a les Planes l'any 1916. Els refals instal· lats a les fonts existents eren la delícia dels ciutadans, que, en poc més de vint minuts de tren, podien gaudir en plena naturalesa.

Foto de L. Roisin Cedida per José L. Villanueva


A

95

A


A

96

A

Fotografia de la masia de Can Perebell a principis dels anys 20. S'hi pot veure la barana de pedra del Pont Petit, amb restes de material de construcció sobre l'era de batre de la masia. A partir d'aquest pont, avui cobert, és on comença el que seria més tard la ram-

bla del Celler. Es pot comprovar que la masia encara era sencera, però per poc temps, ja que en aquelles dates la mutilarien per eixamplar la carretera Foto cedida per la família Salvador Vidal


A

97

A


A

98

A

Pati desmantellat del Celler Cooperatiu, als anys 40, on després de la verema garbellaven la brisa (pinyol del raïm) per aprofitar-la per al bestiar, principalment conills. Per aquest article es pagava un preu simbòlic, que amb prou feines cobria el temps esmerçat en aquesta feina.

Aquesta imatge, al llarg del temps, canviaria substancialment per les necessitats de la societat agrícola. Foto: J. Cabanas Cedida per l'Arxiu Municipal


A

99

A


A

100

A

Aquí podem veure la importància del Casino de l'Arrabassada. Aquesta és del costat del darrere, on hi havia totes les atraccions. Quan fou clausurada durant la dictadura de Primo de Rivera, la majoria d'aquestes atraccions foren traslladades a les del Tibidabo.

Foto cedida per la família Salvador Vidal


A

101

A

AutoAlemania.com


A

102

A

Una fotografia de L. Roisin que ens mostra un aspecte de l'estaci贸 dels ferrocarrils, al cap de poc de ser inaugurada el 25 d'octubre del 1917. Els populars cotxes de tren van ser els primers que es van importar des de Chicago, per ordre de l'enginyer Pearson, director de la companyia.

Foto cedida per Jos茅 L. Villanueva


A

103

A

Tallers romรกn


A

104

A

Aquesta fotografia ens mostra els camps de cereals que encara es cultivaven al que és avui el Pla del Vinyet. Ací es mostren les primeres segadores del sembrat d'espiga que van arribar. Encara no lligaven feixos o garbes, solament deixaven els cereals a piles.

Foto cedida per la família Moncau


A

105

A


A

106

A

Fotografia de la plaça Barcelona als anys 20 del segle passat, quan encara a l'edifici de l'actual Ajuntament hi havia el cafè-espectacle El Rhin. S'estaven construint les tres cases bessones del costat, on actualment hi ha el Banc de Bilbao. Els plàtans de la plaça, ben joves, foren plantats pels veïns de la

plaça a la primera dècada del segle actualment faran cent anys.

Foto cedida per José L. Villanueva

xx, és

a dir:


A

107

A

oF. Pl. BarCelona


A

108

A

Una altra fotografia del nostre claustre de principis del segle xx, on es pot observar l'arbrat que hi havia i la font al mig. Foto cedida per JosĂŠ L. Villanueva


A

109

A


A

110

A

Una nova foto de la plaça d'Octavià, amb els arbres acabats de plantar. Potser penseu que hi ha moltes fotos d'aquesta plaça i del Monestir, però heu de saber que la majoria de les fotos antigues de la vila són d'aquest lloc i com que totes són molt boniques, se´ns fa molt difícil no incloure-les en

aquest àlbum. Aquesta deu ser dels anys 20 o 30, ja que la torre del Monestir, a la esquerra de la fotografia, encara hi és. Foto cedida per la família Moncau


A

111

A


A

112

A

Ací tenim una altra foto de col· lecció del nou barri de la carretera de Barcelona dels anys 20.Aquest nou barri fou el primer que es va construir a la vila amb els carrers urbanitzats rectilíniament amb torres i xalets amb les seves tanques i els molins de vent per abastar-se d'aigua dels seus pous.

Foto cedida per José L.Villanueva


A

113

A


A

114

A

Una fotografia de la Torre Negra de l'any 1916 amb la visita d'una escola, segurament de la vila. Aquesta masia, mĂŠs aviat torre de defensa, va tenir diversos propietaris amb plets amb el Monestir, fins que al segle xViii el cenobi la va comprar. Aquesta masia fou construĂŻda pel Monestir com a punt de defensa.

Foto cedida per JosĂŠ L. Villanueva


A

115

A


A

116

A

Fotografia del menjador d'estiu del Casino de l'Arrabassada. S'hi pot comprovar la grandesa i luxe de què gaudien a primers del segle xx aquestes instal¡ lacions. Foto cedida per JosÊ L. Villanueva


A

117

A


A

118

A

Ací tenim una fotografia de col· lecció de darrere del Monestir amb les seves muralles a inicis del segle xx. Hi podem comprovar el bon estat que encara tenien, molt diferent a l´actual. Foto cedida per José L. Villanueva


A

119

A


A

120

A

Panoràmica de Sant Cugat des del que avui és el barri Coll Favà. Aquesta imatge ens mostra la poca edificació exixtent en aquella època. Foto de l´Arxiu del “Tot Sant Cugat”


A

121

A


A

122

A

Fotografia que ens mostra la muralla, la porta de la llotgeta amb la torre del palau abacial. La muralla de continuaci贸, avui rebaixada, era el mur que fermaven els cavalls en venda a les diades de fira. Foto cedida per Jos茅 L. Villanueva


A

123

A

Sant Cugat de vidreS S.L


A

124

A

Una panoràmica preciosa de col· lecció de primers de segle xx. És feta des del camp del contractista d'obres Massana, que tenia al costat del torrent de Can Mora, on hi havien els tres famosos pollancres tombats vers el torrent. A l'altre costat del torrent, l'hort de la masia de Can Quitèria, la torre

dels Musella amb el seu molí de vent, el pont Gros amb els seus tres ulls que encara té la barana de pedra i al fons, el Monestir, amb un reduït nucli de població. En aquest camp als anys 40, un grup de joves de la localitat hi van muntar una pista de «bowling» (que era la moda d'aquella època). Cedida per José L.Villanueva


A

125

A


A

126

A

Treballadors de la brigada de serveis del traçat de via dels FGC, fent la seva feina a la cruïlla de les vies de Terrassa i Sabadell, a la sortida de l’estació de Sant Cugat, als anys 30. Es pot comprovar que encara no hi ha cap edificació al seu voltant; només hi ha unes petites cases al turó

del Colomer.

Foto: J. Cabanas. Cedida per l’Arxiu Municipal


A

127

A


A

128

A

La masia de Can Gatxet de la Riera coberta per la nevada de 1962.

Foto cedida per famĂ­lia de Josep BarberĂ


A

129

A


A

130

A

Aquest camĂ­ anava des de la carretera de Barcelona, travessant tots els camps del pla, fins a un barri de la masia de la Torre Blanca. El tros sense cultivar de la masia era la seva era interina de terra per batre els cereals i llegums.

Foto: Cedida per la famĂ­lia Pujol


A

131

A


A

132

A

Inauguració de la Plaça del mercat Pere San l´any 1911. Fou un gran esdeveniment en aquella època, ja que normalment les parades es muntaven al carrer. Aquest edifici es va poder fer en el lloc que ocupava l’antiga església de Sant Pere d’Octavià. Al fons, es pot observar l’antiga casa de cal Racó, que feia cantonada amb el carrer de Les Domes.

Foto: Cedida per Pere Fructuoso


A

133

A


A

134

A

A aquesta imatge del capdamunt del carrer Sant Domènech podreu comprovar el canvi que s'ha produït des dels anys trenta del segle passat, i la tranquilitat que en aquell temps es respirava. Es podien permetre el luxe de deixar el carro amb tota la tranquilitat al carrer.

Foto cedida per la Família Moncau


A

135

A


A

136

A

Aquesta fotografia ens mostra tal com va quedar l'edifici del Parc Municipal, ubicat als horts del Monestir, després d'un incendi que gairebé va destruir totalment el local on s'hi feien obres de teatre i de cinema, fins que el varen reconstruir.

A l'any 1941 per ordre de Msèn. Griera es va enderrocar.

Foto cedida per la Família Moncau


A

137

A

home-dona


A

138

A

Cruïlla dels carrers Alfons Sala i Martorell, a principis dels anys seixanta. Aquest carrer partia del costat de la carretera de Rubí, punt on anaven tirant runes de la construcció per posar-lo al nivell que és ara, ja que els camps que va ocupar eren molt ensotats. Va ser un dels últims

carrers importants del centre que es van urbanitzar.

Foto: Arxiu «Tot Sant Cugat»


A

139

A


A

140

A

Arrancada dels vells plàtans de la plaça d’Octavià, el 1950, per plantar un rengle de pebrers al costat de la muralla del Monestir. Foto: J. Cabanas. Cedida per l’Arxiu Municipal


A

141

A


A

142

A

Una magnífica fotografia de primers de segle xx. Sembla que s'ha fet des del costat de la muralla de la masia de la Torre Blanca, o bé dins la muralla que fou de l'institut de Cultura infantil del Pla del Vinyet. És la fotografia que m'ha fet dubtar més de totes, per

les distàncies entre els edificis i pel fet que la muntanya de Montserrat es vegi tan a prop.

Cedida per José L. Villanueva


A

143

A


A

144

A

La plaça d'Octavià, ja urbanitzada, amb la masia de Cal xerina, que acollia la seu del Club Muntanyenc de Sant Cugat. Fotografia de Lluís Puig


A

145

A


A

146

A

Antiga foto d'aquesta part del carrer la Torre, on encara existia la paret del costat esquerre que es va enderrocar mĂŠs endavant. Foto cedida per la famĂ­lia Prat


A

147

A


A

148

A

Una imatge de la rambla del Celler quan encara era un camí per accedir a la masia de Torre Blanca i a les terres de cultiu. En primer terme, l’edifici del Principal Cinema


A

149

A

25è


A

150

A

Casa d´Exercicis Espirituals de “San Francisco Javier” construïda als anys 40 pel contratista i mestre d´obres locals, el Senyor Casamitjana. Durant alguns anys hi residia molta joventut femenina per passar-hi alguns dies internades.Actualment, es residencia universitaria femenina dirigida per la institució xavierana.

Foto cedida per José L.Villanueva


A

151

A

Resid猫ncia-Instituci贸 Xavierana


A

152

A

El carrer de Santiago Rusiñol ha fet tants canvis durant el segle xx, que al final, aquest començament de segle, sembla que l'han deixat preparat per a poder-hi passejar amb tranquil· litat i amb goig, i amb el temps es pot transformar, junt amb el carrer Santa Maria, en la rambla de la ciutat. Però la transformació no sols l'ha fet el carrer, sinó també la majoria de cases que el composen. En aquesta foto de Cal Crispín de l'any 1923, la casa ja s'havia transformat en espardenyeria i estanc, però anteriorment havia estat una carboneria. En la nova renovació s'ha transformat en un luxós estanc i objectes de regal. Foto cedida per Cal Crispín


A

153

A


A

154

A

Carrer del Príncep (Santiago Rusiñol) a primers de segle. Aquest carrer va patir algunes alteracions fins que, als anys cinquanta, l'alcalde Josep Barnils el va fer redreçar dels seus sortints de les cases. Fou construït seguint l'antic camí del Monestir fins a l'església de Sant Cebrià de Valldoreix.

Foto: L. Roisin. Cedida per P. Barbany


A

155

A


A

156

A

Sortida d'un casament a la llotgeta. Foto feta en clixé de vidre l'any 1898. Encara no s'havien fet les modificacions de la casa del campaner, ja que aquesta unia el palau abacial amb l'església i la paret de la dreta, que separava l'hort de l'abat.

Aquest casament, per la vestimenta que porten, devia ser d'una família de renom a la vila.

Foto cedida per la família Salvador Vidal


A

157

A

Aquesta fotografia de la masia de Can Bell és feta l'any 1931. És la masia amb més història i la més antiga del nostre terme, i es troba al peu de la serra de Collserola, encara amb terres de conreu al voltant i sota la carretera de l'Arrabassada, al quilòmetre 13.500 més o menys.

Foto cedida per J. Lluís Villanueva

Bar Restaurant


A

158

A

Aquesta fotografia, que no porta nom de l'autor, Ês feta segurament als anys 40 per la joventut que representen els romeus del poble a Sant Medir. Els que viviu des de fa molts anys al poble els podreu reconèixer a tots.

Foto cedida per Roc GĂłmez


A

159

A

L. Roisin ens va deixar aquesta visió de l’estació del ferrocarril i els seus voltants. Com es pot comprovar, el Bar Catalunya no hi era i la plaça Lluís Millet encara no estava ben urbanitzada. Foto cedida per José L. Villanueva


A

160

A

Fotografia de la Font de Can Bell de finals del segle xix. Aquesta font ĂŠs aprop de la masia i el bosc de Collserola. Foto cedida per Josep Ma. Casas Eroles


A

161

A

Una imatge de la Creu de terme d'en Mates al seu lloc originari, al camí vell que conduïa de Sant Cugat a Rubí, després de l'era de batre de la mateixa masia. Actualment és el lloc on hi ha la plaça ajardinada d'en Rafel Casanovas. Avui és emplaçada a la Llotgeta del Monestir.

Aquesta fotografia de col· lecció seria feta a finals del segle xix.

Foto de l'arxiu del «TOT Sant Cugat»


A

162

A

Aquí teniu els primers malfactors que van ser agafats a la vila pels mossos d'esquadra instaurats a Sant Cugat. Aquests primers mossos foren Antoni Gené i Fernando Carné, aquest darrer fou un dels primers guàrdies urbans del poble. Foto cedida per la Família Salvador Vidal


Col.laboradors que han fet possible l´edició d´aquest llibre A

163

A

Pl. Octavià, 1 Tel. 93 675 12 48 Fax. 93 675 13 07 08190 Sant Cugat del Vallès contrallum@contrallum.com www.contrallum.com


Col.laboradors que han fet possible l´edició d´aquest llibre A

164

A

EMPRESA EL PATIO DE MI CASA MÁRMOLES SANT CUGAT VICAT 2 P.G.S. PS STAMPS AMAT FINQUES LA TABAQUERIA CARNISSERIA SEGARRA ESTUDI ARQUITECTURA EJARQUE GESTORIA CASAS CARNE I BOSCH EL FERRON CAOBA Y TECA CENTURY 21 SOLÉ REPARACIÓ DE L´AUTOMÓVIL CAL CRISPÍN LA FESTA CAL BUSCALLÀ FFCC EL MESÓN MASIA CAN AMETLLER EL REBOST DEL BOIX SANT CUGAT ESPORTS CATALANA OCCIDENTE CONSTRUALPA CONTRALLUM MILAR TOBELLA CENTRE MÈDIC SÀBAT MOBILIARI SANT CUGAT VITIVINICOLA SANT CUGAT SOREA BBVA GAP, Gabinet Ass. Professinal VIDRES SANT CUGAT INOGAR SERVEIS IMMOBILIARIS SEAT AUTOCOMARCA DEL VALLÈS VERPLA CAFÈ AUDITORI VÍDEO CLUB FR J. DÍAZ ESTUDI CUINES

ADREÇA Dr Murillo, 6 Pol. Can Fatjó dels Aurons, s/n Camí Can Calder, 12 Camí Can Calders, 29 Camí Can Calders, 6 b 2 Pça. Can Cadena, 2 Lluis Companys, 30-32 Endavallada, 22 Manel Farrés, 15 Av. Lluis Companys, 22 Francesc Moragas, 23 bis Av. Rius i Taulet Xerric, 22 Francesc Moragas, 11 C/ de la Creu, 2 Santiago Rusiñol, 23 Santiago Rusiñol, 8 Gorina, 5 Informació: Pça. Octavià, 5 Camí Can Ametller s/n Francesc Macià, 76 Pça. 4 cantons, s/n Av. Alcalde Barnile, 62 Pça. Doctor Galtès 8, 1r 3a Pça. Octavià, 1 Santiago Rusiñol 49 Santiago Rusiñol, 2, entresol Avda. Graells, 23-25 Pge. del Celler, s/n,local A Avda. Torreblanca, 2 Pça. Barcelona, 15 Lluís Companys, 29 Lluís Companys, 29 Rbla. Can Mora, 10 Manel Farrés, 6 Martorell, 49 Pça. del Centre Cultural, s/n Rbla. Celler, 93 Villà, 6

TELÈFON 93 675 66 07 93 675 51 08 93 455 70 23 93 544 25 85 93 589 27 84 93 590 68 80 93 675 04 05 93 674 01 60 93 590 61 87 93 674 14 91 93 589 60 88 93 674 68 47 93 589 53 00 93 590 14 30 93 674 16 31 93 674 03 08 93 675 33 04 93 674 06 65 93 205 15 15 93 674 10 47 93 589 22 72 93 583 65 17 93 674 30 81 93 582 05 00 93 589 01 51 93 675 12 48 93 590 69 80 93 674 15 26 93 674 41 00 93 674 11 52 93 589 00 21 93 674 75 00 93 589 72 00 93 674 13 98 93 674 57 16 93 674 68 50 93 583 68 87 93 674 69 73 93 674 79 68 93 674 74 49

FUNDACiÓ 1988 1992 1993 1930 1948 1985 1960 1996 1942 1955 1975 2002 2002 1967 1923 1993 1983 1979 1946 1980 2002 1978 1864 1987 1983 1977 1962 1964 1921 1974 1995 1964 1982 1988 1993 1983


ADREÇA Valldoreix, 45-47 Valldoreix, 16 Avda. Cerdanyola, 100 Elies Rogent, 52 Francesc Moragas, 33 Sant Jordi, 29 Ctra. Vallvidrera, km 6,5 De la Torre, 14 Rius i Taulet, 8 Av. Cerdanyola, 47 Vic, 18 Av. Ragull, nau 19 Merçé Rodoreda, 2 Pl. Pere San,

TELÈFON 93 674 53 35 93 674 14 82 93 589 45 20 93 675 27 06 93 674 09 95 93 589 02 66 93 280 59 49 93 674 12 85 93 590 79 00 93 674 06 66 93 674 00 86 93 589 00 23 93 590 14 07 93 674 57 99 93 674 94 37 Rbla. Mossen Jacint Verdaguer, 17-19 93 583 06 00 Francesc Moragas, 17-19 544 16 55 1967 Pl. Octavià, 7 93 674 32 08 Av. Cerdanyola, 97-101 93 589 20 00 Endevallada, 3 93 674 26 28 Santa Maria, 44 93 589 13 15 Rbla. del Celler, 2 93 589 00 66 Av. Lluís Companys, 50 93 589 17 99 C/ Caspe, 80 bxos 902 33 77 88 Camí Can Calders, 10, 2º 1ª 93 675 32 67 Camí Can Calders, 10, 2º 1ª 93 675 32 67 Valldoreix, 35 93 544 28 29 Francesc Moragas, 44 / Girona, 3 93 675 01 75 Borrell, 6 93 589 71 73 Av. Rius i Taulet, 29 local 1 93 590 12 73 Camí de la Creu, 5 93 589 16 74 Pl. Pere San, 8 93 589 72 74 Balmes, 22 93 675 47 27 Pl. Octavià, 3 93 674 01 74 Major, 32 93 589 02 02 Sant Bartomeu, 9 93 675 66 93 Sant Tomàs, 5 93 583 65 28 Hospital, 35 93 590 14 15 Major, 25 93 589 00 73 Sant Jordi, 18 loc. c 93 583 68 29 Francesc Moragas, 5 93 590 14 64 Sant Francesc Xavier, 27 93 674 07 23

FUNDACiÓ 1976 1948 1992 1991 1948 1992 1944 1970 1964 1948 2002 1926 1979 2003 1967 1967 1959 2003 1986 1996 1984 2000 2002 1997 1996 1984 2003 1997 1977 1995 2002 1927 2000 2003 2003 1947 1999 2003 2003 1946

Col.laboradors que han fet possible l´edició d´aquest llibre

EMPRESA LA BOTIGA DE PERYBEN CAMPMANY OPEL AUTOCUGAT VIT SEC CARRÉ MOBLES MAJIK FONT DE LES PLANES TUBAU GRIFUL OIL AUTORADIOS ROVIRA NISSAN-TALLERES ROMAN INDUBRUC AUTOALEMANIA.COM CAIXA CATALUNYA JOSEP MORA PRAT INSTAL· LACIONS VALLDOREIX ACTIVA ORGAN ORGAN DELPHI TUA’S PELL TUA’S PELL MULTICASA AUX-VYD MINERDENT SPAI PISCINA BAT XXI LOOK & FIND SUFE PONT CUBIC GESTIÓ SASI CENTRO POPULAR ANDALUZ TORRADA GRILL DELINEA SANT CUGAT ESTANC MONESTIR THE SHOP RESTAURANT SANT BARTOMEU RESTAURANT LA PIÑA DE PLATA GIRO ARTS THE BODY SHOP UN PEQUEÑO MUNDO COTTON ET BOIS RESIDENCIA XAVIER

A

165

A


Edita «TOT Sant Cugat» Oficines provisionals c/ Sant Jordi, 37. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 674 86 61 Selecció fotogràfica i textos: Tomàs Grau i Garriga Documentació fotogràfica actual: Enric Fabre Documentació d´arxiu: Joan Cabanas i família Lluís Puig L. Roisin Arxiu «TOT Sant Cugat» Arxiu Municipal Salvador Vidal José L. Villanueva Josep Sanuy Família Moncau Pere Vilarasau Família Tortosa-Recordà Emilio Muñoz Torrent Roc Gómez Família Josep Barberà Família Pujol Família Prat Maquetació i disseny: Anna Castanyé Equip comercial i producció: Núria Olivé, Cristina Fernández, Meritxell Aymamí Dipòsit legal: B-2135/96 Queda prohibida la reproducció total o parcial d´aquest exemplar


Amb la col.laboraci贸 especial de:

El seu concessionari a Sant Cugat

Vendes, taller i recanvis Av. Cerdanyola, 100 Tels. 93 589 45 20 - 93 589 32 00 Fax 93 589 46 40


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.