ÍNDEX
Referents
1
Treball personal relacionat amb l’obra
3
El material
7
El color
9
L’obra
10
REFERENTS S t e p h a n ie M etz és una escultora que crida l’atenció pel seu innovador treball realitzat a partir de llana enfeltrada. Les seves escultures es centren en la relació entre l’home i el món natural, l’observació reflexiva i la difuminada línia entre l’art i la ciència. Natural i no natural, orgànic i artificial.
(http://www.stephaniemetz.com/)
1
J osé G o n z á lez O n iev a el seu treball està molt relacionat amb la natura, que és la seva autèntica passió. La seva obra, de petit, mitjà i gran tamany, està realitzara en diversos materials com el bronze i l’acer i compta amb elements innovadors com són les escultures mòbils en equilibri.
(http://www.escultoronieva.com/)
2
TREBALL PERSONAL RELACIONAT AMB L’OBRA Fotografia
Aquest és un recull de fotografies que he anat fent a mida que elaborava el treball i que m’han ajudat a analitzar millor la morfologia dels arbres.
3
Dibuix
4
Pintura
Pintura acrĂlica sobre tela, 100 x 50 cm
5
Escultura
Realitzaci贸 a partir de planxes de feltre (130 x 50 cm)
6
EL MATERIAL
La l l ana és una fibra suau i arrissada que s’obté principalment de la pell de l’ovella domèstica, tot i que també existeixen altres animals a partir dels quals se’n fabrica, com el camell, la cabra de caixmir, el conill d’angora, el iak, entre d’altres. Químicament, la llana és una fibra de proteïna anomenada queratina, que es caracteritza per la seva finura, elasticitat i aptitud per l’enfeltrat. Aquestes característiques es deuen a que la superfície externa de les fibres que la formen està constituïda per escames molt petites, abundants i punxegudes que només estan fixades per la base i encaixades a pressió.
7
E l f el t re és un drap gruixut de llana o pèl, no fabricat a base de fils d’ordit i de trama, sinó compost de fibres entrellaçades i adherides les unes a les altres. El procés que es segueix per aconseguir el feltre es pot realitzar de diverses maneres. O bé mullant la llana amb aigua tèbia i sabó i fregant per tal d’aconseguir la resistència desitjada, o mitjançant unes agulles especials per enfeltrar que permeten modelar la llana amb la forma que vulguem. Aquesta última és la tècnica que he emprat jo per transformar el material inicialment tou, esponjós i lleuger, a quelcom rígid, resistent i compacte.
8
EL COLOR
La raó per la qual vaig triar la llana blanca (en lloc de la gris o la marró) per a dur a terme el meu treball va ser per les propietats d’aquest color i les sensacions que volia transmetre amb la meva escultura.
E l blan c s’associa a la llum, la bondat, la innocència o la puresa. És el color més protector de tots, aporta pau i confort, però també pot transmetre la sensació de soledat i fred.
9
10
L’OBRA El meu objectiu en aquest treball ha estat potenciar les qualitats naturals del material utilitzat. Per fer-ho, he donat diferents graus de duresa a l’escultura, fent que es poguessin apreciar així els llocs on la llana ha estat més i menys treballada. La peça consisteix en una branca d’un arbre d’uns 90 centímetres sostinguda en l’espai a mode de mòbil. He pensat que d’aquesta manera es simbolitzaria el vent acariciant les branques i s’unificaria el mitjà natural amb el mitjà escultòric. També he volgut representar la fragilitat de les branques i alhora la força d’una regeneració constant. Esquelets nus quan les fulles els hi cauen. Soledat, tristesa, nostàlgia, hivern.
11
Paula Remolà del Todo · Tècniques i tecnologies de les arts Curs 2010-2011