Portada per NGilbert; autor: Joel Peter witkin
Benvinguts senyorets i senyoretes, menuts, grans, cigrons i maduixons, benvinguts al Nº 1 d’aquest fancin que ha aparegut discretament a les vostres vides, potser per algun motiu que vosaltres desconeixeu, o no … El tema d’aquesta primera aventureta és « Amor ? » i, per què “Amor?” ? pos suposo que per saber-ne una mica més, per netejar-lo de tòpics que l’embruten i poder reconstruir la nostra pròpia realitat amb un Amor lliure de tòxics. Així que amb la curiositat a la motxilla i cadascú amb les seves ulleres de visió personalitzada, ens disposem a disseccionar allò que ens envolta per treure’n mostres relativament aprofitables.
Srta “Y”
Amor, Amar, Amante… Amistad, Amigo… Donde amor y cariño se mezclan reside la amistad y el amigo. Donde el deseo y el amor se confunden aparece la figura del amante. Tanto el amante como el amigo tienen el amor como hecho común, pero el matiz que concede el deseo al amante, es lo que le diferencia del amigo. También es verdad que la amistad solo se relaciona con el amigo, aún así es sano no dejarla de sentir por el amante. Es romántico pensar que es posible tener, tanto con el amante como con el amigo, la amistad como la describe Montaigne. Quizás si no diferenciásemos tanto, si hiciésemos las cosas más simples y creyésemos que el calor presente en la amistad de Montaigne también pudiese estar presente, en el amor por el amante, podríamos creer que el amor con el amante es algo más que deseo: En la amistad se produce un calor general y universal, por lo demás templado y regular, un calor constante y reposado, lleno de dulzura y pulcritud, que no tiene nada de violento ni hiriente.1 La Pr o té sico 1
Michel de Montaigne. “Los ensayos” (según la edición de 1595 de Marie de Gournay). Cap. XXVII “La Amistad” (pág 245). Ed. Acantilado (2008)
1
Michel de Montaigne. “Los ensayos” (según la edición de 1595 de Marie de Gournay). Cap. XXVII “La Amistad” (pág 245). Ed. Acantilado (2008)
La petita Duna Diuen que la petita Duna va a la seva, que no li importa ningú, no dona petons, no fa abraçades ... La petita Duna observa com els seus pares és fan molts petons i és toquen els culs però només quan hi ha gent ... Ella sap que els seus pares no s’estimen gens. La petita Duna no és creu les mostres d’amor que li fan els seus pares. La petita Duna sent molt d’amor però no el transmetrà mai com ho fan els altres ... Però no us preocupeu ... tot i que li costarà, aprendrà altres maneres meravelloses de transmetre’l . Srta “Y”
En Lluquet En Lluquet no ha rebut mai cap mostra d’amor ... al contrari, ha estat maltractat física i psíquicament i continuarà sent maltractat durant anys... En Lluquet sent molta tristesa (entre d’altres coses) i també sentirà molt d’amor ... Però no el transmetrà com els altres ho solen fer, tot i que durant un temps ho imitarà. El cas és preocupant però se’n sortirà ... i rebrà molt d’amor, amor del de veritat i n’aprendrà ... n’aprendrà molt! Srta “Y”
CONCLUSI-Ó (NO) Hola A tots! Us adreço aquestes paraules per donarvos la benvinguda al nou Relat “Y” vis(t) –me i compartir conclusions amb vosaltres. L’Amor? Aiiiihhh … Segurament cap de vosaltres tindrà el tema més clar després d’haver disfrutat de la lectura d’aquestes pàgines; doncs l’amor, sent un únic sentiment, té tantes interpretacions com persones, animals, plantes i objectes coneixem. És un sentiment altament inestable, donat al moviment continu i a la mutació. L’Amor hauria de ser etiquetat amb la llegenda “Handle with care” , ja que un moviment inesperat i craash!! es trenca. El que si és cert, és que qui l’ha provat, s’enganxa i que per més mal que pugui fer, mai abandonarà la recerca. Estimeu-vos doncs, que jo ho faré ! Arreveure i no oblideu relativitzar-vos ! Doctor X
I comque ens ĂŠs impensable concebre algo sense mĂşsica, la
ens
haanotat unabandasonoraper aquest mini viatge :
………………………………………………………………
relat “y” vitzans a: srta_y@yahoo.es