Antoine Laurent Lavoisier va ser un químic francès, pare de la química moderna. Va nàixer a Paris, França el 26 d’Agost de 1743 i va ser assassinat el 8 de Maig de 1794 a Paris, també. Orientat per la seua família en un principi a seguir la carrera de dret, va rebre una magnífica educació en el Collège Mazarino, on adquireix els brillants coneixements que li obren les portes de la Facultat de Dret, en la qual obté el grau de llicenciat quan compta, doncs va adquirir no soles bons fonaments en matèria científica, si no també una sòlida formació humanística. Va fer per la química el que Galileu va fer per la física dos segles abans i el resultat en química fou igualment rotund i es en part per açò que a Lavoisier se li acredita com el pare de la química moderna. Va destacar sobre tot en el camp de la ciència química i en ciències naturals. Per lo tant, pertanyia a una classe social alta, així afectant-li a millor en la seua carrera ja que va estudiar a les millors escoles i va tindre més recursos per a progressar en la ciència. Ell va realitzar els primers experiments químics realment quantitatius. Demostrà que en una reacció química, la quantitat de matèria es la mateixa al final i al començament de la reacció. Aquets experiments proporcionaren probes per a la llei de la conservació de la matèria que són lleis que afirmen que en un sistema tancat que experimenta un procés físic, determinades quantitats mesurables permaneixen constants una aplicació científica actual de les quals validava els seus coneixements amb balança, al grau que pesava cada un dels instruments, substàncies i materials que utilitzava, una cosa realment revolucionari per a l’època. Sin embarg ell mai va enunciar la ‘’llei de la conservació de la matèrica’’ com la coneguem ara. Lavoisier també investigà la composició de l’aigua y denominà als seus components oxigen i hidrogen. Va participar en un concurs convocat per l'Acadèmia de Ciències. El Treball per presentat, en competència amb Científics eminents, va ser guardonat amb la medalla d'or a Lavoisier que li va ser lliurada pel president de l'Acadèmia de Ciències, el 9 d'agost de 1766. Això va fer que Lavoisier gaudira de gran prestigi en els cercles científics de París recaptar.
Va publicar diversos llibres com; *Memòria sobre la calor Hi recull procediments calorimètrics per determinar calors específics. *Sistema Lògic de Nomenclatura Química En ella s'utilitza per primera vegada el concepte d'element químic. Recull els treballs de Lavoisier, De Morveau, Berthollet i De Fourcroy durant la dècada de 1780. *Tractat elemental de Química Es pot considerar el primer text modern de Química. Entre altres coses recull tots els elements químics coneguts fins aleshores. Lavoisier considera elements a aquelles substàncies que no podien descompondre's en altres més senzilles. Segons aquest criteri es coneixien 33, inclosos la llum i el calòric
Les persones que li van ajudar entre altres en el seu treball van ser Jamin Franklin i Thomas Jefferson o la seua esposa Anne-Marie,per exemple. En aquest sentit, Lavoisíer fou capaç d’estar al tant de les especulacions i els descobriments dels principals científics del moment. En quant s’adonava de una nova idea o de un experiment interessant, Anne-Marie i ell se embarcaven en noves investigacions pròpies. No obstant, no sempre fou lo bastant ràpid en reconèixer el treball de altres o la contribució que feren els demés als seus descobriments , i açò el va conduir a amargues disposats con els seus companys, que pensaven que els seus treballs no rebien un apropiat reconeixement. Va ser membre en una associació financera molt odiada; ‘’La Ferme Genérale ‘’, també va ser membre d'una comissió per establir un sistema uniforme de pesos i mesures en 1790. 773 Publica su primer libro, Opuscules physiques et chimiques, (Opúsculos físicos y químicos donde presenta resultados de sus lecturas y sus experimentos.
Al contrari hi va haver una persona que estava en contra d’ell; Joseph Priestley va ser un dels homes als que Lavoisier va cabrejar amb la seva actitud desdenyosa de les quals li va influir molt en la seua vida. Va ser el químic anglès i polític radical. Aquest, que era deu anys major que Lavoisier provenia d’un ambient molt distint. La intenció de Lavoisier al invertir en la associació en la que estava involucrat, era aconseguir uns ingressos fiables i recaptar diners dels impostos del estat dels que poder viure mentre prosseguia amb les seues investigacions científiques. En aquest aspecte va tindre èxit. Els ingressos, derivats principalment dels impostos que pagaven els pobres, van ser molt grans i li va permitir construir un excel·lent laboratori provat- possiblement el millor del món- que es va convertir en un lloc del trobe tant per als principals científics francesos com per a les celebritats que visitaven el país. El 1789 publicà la seva obra més important ‘’Tractat elemental de química’’ Va treballar en el cobrament de contribucions motiu també de ser condemnat a mort a la guillotina el 8 de Maig de 1794, cinc anys després d’haver-se iniciat la revolució francesa quan va ser retirat del seu laboratori quan varen descobrir quan varen adduir que era un científic i no un recaptador d’impostos. Va ser declarat culpable per un Tribunat Revolucionari amb un judici fals, on Marat, que era un poderós cap revolucionari, acusà a Lavoisier d’haver participat en complots absurds que ‘’Afavoria als enemics de França’’. També el president del tribunal va pronunciar la famosa frase ‘’La república no necessita savis’’. Aquell 8 de Maig al morir Lavoisier va nàixer un mite que lo convertiria en el pare de la química moderna, la química i aportacions que ens ha deixat per a l’actualitat un científic de cap a peus.
Però com van dir; "Els homes passen i les obres queden’’, no?
Enea, Yaiza i Xavi (Informaci贸 per introduir-la en el treball de la finestra)