Revoluci贸 Russa XX
Enea, Yaiza, Dani, Xavi 4B
Revolució Russa XX ÍNDEX; INTRODUCCIÓ ........................................................................................pàg. 3
LA RÚSSIA TZARISTA DURANT LA GUERRA...............................................pàg. 3
LA REVOLUCIÓ DE 1905 ..........................................................................pàg. 3,4
LA REVOLUCIÓ DE 1917 ..........................................................................pàg. 4
-LA REVOLUCIÓ DE FEBRER ..................................................................pàg. 4
-LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE .................................................................pàg. 4, 5
LA CONSTRUCCIÓ DE LA URSS ................................................................
-GUERRA CIVIL ....................................................................................pàg. 5,6
-CREACIÓ DE LA URSS .........................................................................pàg. 6
L’ESTALINISME I LA PLANIFICACIÓ ECONÒMICA.......................................pàg. 6
CONCLUSIONS........................................................................................ pàg. 6
-BIBLIOGRAFIA .......................................................................................pàg. 7
Revolució Russa XX Amb el segle XX recent nascut i després d'un poder imperial de quatre segles, Rússia s'obria a les idees liberals i socialistes europees. En 1904-1905 Rússia seguia tenint una monarquia absoluta a través del Tsarisme. La principal activitat econòmica de subsistència era l'agricultura que estava en mans de la noblesa i aquesta, provocava que la mortalitat fos més elevada. La població majoritàriament pobra, va començar a demanar reformes i millores de vida però com el govern no va tenir en compte les seves peticions, en 1905, es van donar casos de terrorisme, vagues de treballadors, disturbis camperols i motins militars, on van morir milers de persones. No van tenir èxit, encara que moltes persones van estar en contra del govern. Va ser finalment el 1917 quan va començar la vertadera Revolució Russa amb antecedents de la revolució de 1905, on es va iniciar un període de grans canvis per les seves conseqüències nacionals i mundials, ja que va ser l'esdeveniment polític i econòmic-social més important del segle XX. Com a conseqüència d'aquests fets, va nàixer el primer país comunista del món, on el comunisme va establir un únic sistema, el liberalisme-capitalisme.
A Rússia de principis de segle XX, el poder absolutista del tsar estava en contra de l'opressió Diumenge sagnant d'una població on vivien amb condicions veritablement miserables ja que, principalment, Rússia es trobava en guerra amb Japó. Lluitaven per Manchuria, una zona actualment pertanyent de la Xina. Competien pel control de la zona per la seva importància econòmica, però el vencedor de la guerra va ser Japó. ja que Rússia tenia una mala organització militar. Aquesta frustració i humiliació es va sumar al descontentament de la situació al país. Els tsars eren els que concentraven tots els poders, decretaven les lleis, designaven ministres i tenien autoritat religiosa. Governaven amb ajuda de la policia política i una complexa burocràcia. L'estructura social es classificava en classes altes, formades sobretot per la noblesa i els clergues on la noblesa ocupava l'oficialitat de l'exèrcit, l'alt funcionariat i posseïen la major part de les terres. La classe mitjana, molt escassa, estava formada per pagesos rics i petits comerciants i industrials (absència de burgesia). I finalment, la Classe baixa, composta per camperols i obrers industrials, que no tenien tota mena de drets i amb salaris mínims. La vida s'encaria més, ja que entre altres coses els preus del mercat començaven a elevar-se i la població, forçadament i voluntàriament va començar a combatre al front. Els ciutadans no estaven disposats a deixar passar molt més temps en condicions deplorables, així que molta població va començar a protestar. Inicialment no es manifestaven contra el Tsar, el seu president, sinó a reclamar millores econòmiques. Però no va ser fins el 9 de gener de 1905, quan els ciutadans van perdre l'afecte que tenien cap al tsar i a canviar la seva visió com benefactor per la d'un tirà, contra el qual es va dirigir l'odi popular; Es va portar a cap una gran manifestació al palau d'Hivern de Sant Petersburg el 9 de gener, on van fer una llarga marxa milers de camperols i obrers coneguda com la jornada del ''Diumenge Sagnant''. Aquesta marxa únicament va ser portada a terme per demanar-li al tsar, pacíficament, una pujada de salari i millors condicions laborals. Però l'oncle del tsar, en veure's acorralat va obrir foc cap a la multitud on van morir milers de persones. Ara sí, totes les manifestacions giraven contra el Tsar. Comptant, fins i tot, amb la revolta de la marina d'un vaixell de guerra (Acoratzat Potemkin). A partir d'aquest succés, es van radicalitzar les manifestacions, on ja no es demanaven millores econòmiques en l'àmbit agrari, sinó la creació d'una assemblea constituent i el final de la monarquia absoluta. Es va crear una duma, una assemblea consultiva i d'una llei electoral i una assemblea popular formada per obrers i soldats
Revolució Russa XX de les quals va ser l'antecedent de l'estructura de soviets que va tenir lloc durant la revolució de 1917. Van sorgir dos grups social-revolucionaris que tenien una arrel comuna, el marxisme. Estaven; Uns eren els menxevics, (la majoria) eren anomenats els blancs, defensors del marxisme i del Tsar Nicolau II. Y els bolxevics; que eren anomenats els vermells, lluitaven pels seus drets. No volien ser esclaus del Tsar i estaven en contra dels menxevics. Es va unir a ells l'Exèrcit Roig. Més tard, van ser seguidors de Lenin. El gran revolt del Palau d'Hivern, va sembrar la llavor que germinaria la gran revolució de 1917. El 1914 Alemanya va declarar la guerra a Rússia i ben aviat va haver moltes greus derrotes. En 1917, els problemes que van arrossegar a la revolució de 1905, encara perduraven. El control del govern estava en mans de la burgesia liberal, que impedia l'accés al poder dels grups més radicals. Hi va haver dues fases; Una al febrer i una altra a l'octubre. Nicolau II es va proclamar a comandant en cap dels exèrcits russos, però no va servir de res. La població civil patia una gran escassetat d'aliments i propietats. Les vagues i manifestacions seguien constants i dirigides al Tsar i la seva família, absolutament desprestigiats. La revolució de febrer es va iniciar de forma espontània el 23 de febrer i va ser una revolució contra la monarquia absoluta que representava el tsar. El 27 de Febrer de 1917, amb la derrota i l'abandó en els fronts de batalla, a més de la manca d'aliments, a les ciutats i el camp, una manifestació en Petrograd va llançar una taca de sang de nou, a la ciutat. Mentrestant, la població saquejava botigues i destruïen símbols de l'opressió. Es van cridar frases com "Pau i Pa" i "baix la Autarquia". El tsar va ordenar que es aixafés la revolta però les tropes del regiment es van negar a disparar, i es van revoltar contra els seus caps. Els soldats i els obrers es van unir, i els presos polítics van ser alliberats. El dia 2 de març, al quarter general de Pskov, Nicolau II, forçat al màxim, va dimitir en favor del seu germà, el gran duc Miquel qui va rebutjar l'oferiment i va posar fi a la dinastia Romanov. Finalment, la revolució de febrer va tenir èxit. A partir d'aquest moment, Rússia no tenia un govern estable i el govern de la Duma va governar inestablement. Però les condicions de vida de la població no veien millores. El 3 d'abril, Lenin, va tornar gràcies a la voluntat de Berlín però va haver de fugir a Finlàndia després de l'exposició de les seves intencions polítiques encara que controlava els seus seguidors Bolxevics a través de cartes, després del seu exili del tsar Nicolau II. Els bolxevics, en ser seguidors de Lenin, ja van tenir un veritable líder i controlaven a molts soviets i comptaven amb el suport de soldats, obrers i camperols. Lenin volia una gran revolució i un final cap a tot el govern anterior i el final de la guerra també resumia la seva idea bàsica en un eficaç lema, ''Tot el poder per al poble''. Suposava un poder provisional que mai havia tingut un suport de suficients sectors de la població. Al juny d'aquest important 1917, el Primer congrés de Soviets de totes les Rusies elaborava plans de futur. L'emoderat advocat Kerenski es va enfrontar als Voluntaris Russos per a la guerra bolxevics i es va posar al comandament de Rússia, empresonant a molts dels líders de les tropes lleials. El nou comandant i prestigiós general es va posar en contra del nou governant i el 7 de setembre, amb l'ordre de Lenin i amb un gran suport a les forces armades, es va enfrontar a l'autoritat política demanant la seva renúncia.
Revolució Russa XX Kerenski, com havia planejat Lenin, es va veure obligat a demanar suport als bolxevics, de les quals aquests, van tornar a recuperar forces. Els seguidors de Lenin van aconseguir acabar amb un cop d'estat que els seguidors del Tsar van voler dur a terme. Però en els fronts de batalla, la situació no podia ser pitjor, i Lenin va tornar finalment el 25 d'octubre per iniciar i liderar l'anomenada Revolució d'Octubre. A les poques hores del seu retorn, el Comitè Central del partit va acordar l’alçament polític acordat. Finalment Lenin va estar al comandament del govern Rus en octubre, ja que tot el va estudiar perfectament per a un canvi radical del país, com per exemple estava previst disposar tots els mitjans possibles per evitar que tropes lleials tornaren a actuar perquè tornara el Tsar. El mateix Kerenski es va veure obligat a fugir quan va tenir notícia certa de que no podria comptar amb forces lleials de suport. El 24 d'octubre els guàrdies vermells avien ocupat el palau d'hivern. Els tres primers assumptes abordats pels bolxevics van ser; - La pau amb Alemanya, acabant la Primera Guerra Mundial amb Rússia. - El repartiment agrari i així tot la pagesia va poder accedir a la terra. - El reconeixement de les nacionalitats com la Georgina, la polonesa o les bàltiques. - El 25 d'octubre de 1917, Lenin va ser elegit president del Govern pel Congrés dels Soviets de Rússia. No tot el mon va acceptar la revolució ni el nou model d'estat imposat pels bolxevics. Les diferències van desembarcar en una guerra civil (1918-1921) que va provocar milers de morts i molta misèria. Els dos blocs enfrontats eren l'exèrcit roig, format pels que recolzaven la revolució bolxevic (obrers i camperols), i l'exèrcit blanc, integrat pels que estaven en contra de la revolució. Al llarg de la guerra civil, els bolxevics van imposar el comunisme de guerra, un sistema econòmic que va intentar acabar el caos que regnava al país. Van lluitar al llarg de tres anys en una despietada confrontació sense quarter que tindria unes conseqüències veritablement dramàtiques sobre la població. La producció es va paralitzar per l'absència de treballadors agrícoles i industrials que es trobaven al capdavant, per tant el menjar es va convertir en la principal prioritat. Aquesta guerra va tenir dues fases: la primera, comprèn fins a la derrota alemanya i es caracteritza per les grans ofensives de l'exèrcit blanc sobre Moscou. Aquests atacs van ser rebutjats per l'exèrcit vermell. Una segona fase, on l'exèrcit roig va aconseguir guanyar terreny i recuperar territoris. Finalment, els bolxevics van guanyar la guerra. Després de la guerra civil, el desembre de 1922, va néixer la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), composta en un principi per quatre repúbliques: Rússia, Ucraïna, Biolorrússia i Transcaucàsia (unió entre Geòrgia, Armènia i Azerbaidjan). el Partit comunista, dirigit per Lenin, va decidir fer una pausa en la política de control estatal sobre l'economia. Es va crear una nova Política Econòmica (NEP), que va introduir elements capitalistes en el camp i en les indústries. Es va posar fi a les requises i confiscacions en el camp i els llauradors van poder disposar lliurement de les seues terres i comercialitzar els seus productes. Aquesta política del socialisme Rus va obrir un debat en el si del partit: per un costat un debat econòmic entre els partidaris d’aquesta lenta transició que comptara amb el suport dels llauradors i els que estaven a favor d'una col·lectivització accelerada que afavorira a la
Revolució Russa XX indústria. I d'altra banda, un debat polític a favor o en contra d'una major democratització de les estructures de l'Estat. Aquestos debats van ser el teló de fons dels últims anys de la vida de Lenin, fins a la seua mort en 1924. La direcció del partit seria col·legiada entre els principals dirigents bolxevics: Trotski, Stalin, Kamenev, Zinoviev i Bujarain. Trotski es presentava com el successor natural de Lenin, donat el seu prestigi personal i el seu protagonisme des de 1905, però s'oposava a la NEP i a la burocratització del partit, a més opinava que era impossible la construcció del socialisme en un sol país. Tot açò era defés per Stalin. Per això va prendre el comandament del partit i posteriorment expulsà d'aquest a Trotski i cap a 1929 va formar una autèntica dictadura personal. Aquesta unió es va formalitzar amb la constitució de 1924 i queia el poder en el cap d'estat. Va ser creat per el triomf de 1917 on es van aplicar els principis del socialisme. El Tractat de Creació de la URSS és un document que legalitzava la creació de la unió de vàries Repúbliques Soviètiques per formar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. També es va elaborar la Declaració de Creació de la URSS, considerat el preàmbul polític del Tractat. A partir de desembre de 1991, la Unió Soviètica es va dissoldre, i es van crear repúbliques independents. Set anys després, el 21 de gener de 1924, va morir després d'una llarga malaltia i Stalin va prendre el seu relleu.A partir de 1928 Stalin va abandonar els principis de la NEP (sistema transitori i mixt, en el que l'economia romandria sota la direcció i planificació de l'Estat), i va adaptar una nova forma de dirigir l'economia: la planificació i la centralització. L'Estat controlaria tota l'activitat i establiria les normes a seguir, tant en el sector industrial com en l'agrícola. La institució encarregada era el “Gosplan”, un comité que fixava les metes i els models a seguir. L'activitat econòmica es va planificar en fases de 5 anys, anomenats “Plans Quinquennals. El seu objectiu era alliberar a Rússia de l'endarreriment econòmic, proporcionarla d'un fort potencial industrial i fer-la agrícolament i militarment autosuficient. Els mitjans per a aconseguir-ho van ser la socialització de la indústria, la col·lectivització dels camps i el control de la distribució de la producció. El triomf de Stalin sobre els seus enemics va obrir una etapa marcada pel poder absolut i personalista del nou líder. La seua figura va ser convertida en objecte de devoció, i els manuals d'història van ser reescrits, les fotografies van ser trucades, es van alterar fets, llocs i protagonistes, afavorint la imatge del dictador i destruint la dels seus enemics. Stalin va derrotar el corrent trotskista que intercedia per l'exportació del socialisme a nivell internacional. En el seu lloc va imposar la tesi del socialisme en un sol país, l'URSS. El mecanisme utilitzat per Stalin per a dur a terme la seua política i silenciar les veus discrepants, va ser el règim de terror. Aquest va afectar líders de la revolució, oficials de l'exèrcit, quadros, militants del PCUS, intel·lectuals i tècnics responsables de la planificació econòmica. L'instrument emprat per a dur a terme l'opressió va ser el NKVD (Comissariat del Poble per a Assumptes Interiors), policia de caràcter polític el principal responsable del qual va ser Siberia. Esta policia era l'encarregada dur a terme les detencions, interrogatoris i execucions d'aquells Presoners d'un gulag considerats oposats al règim. Milers d'estos van ser enviats a camps de concentració (gulags), la majoria situats a Sibèria on van ser reprimits en condicions infrahumanes a treballs forçats. En total van perir tres milions de persones víctimes d‘aquesta situació. En 1938, uns deu milions de persones havien sigut en major o menor grau represaliades pel règim stalinista.
Revolució Russa XX A partir d’aquests fets, va nàixer el primer país comunista del món, Rússia, on el comunisme va
establir un únic sistema, el liberalisme-capitalisme.
BIBLIOGRAFIA http://www.monografias.com/trabajos6/reru/reru.shtml http://es.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3n_Rusa http://www.claseshistoria.com/revolucionrusa/rusiazarista.htm