URBANISME / CARRERS I PLACES
26
PLAÇA DE MOSSÈN JACINT VERDAGUER
Aspecte de l’Ajuntament antic. Al costat, a tocar de les escales, can Mir. A l’esquerra, l’era cercada de can Cardona. Els murs dels horts van ser enderrocats el juny del 1921 per formar una plaça que es va anomenar de la Casa de la Vila i, posteriorment, plaça de la Constitució. L’any 1923 l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana va proposar el nom de plaça de Mossèn Cinto Verdaguer i va pagar la placa de ceràmica que, fins al 1939, va presidir la plaça.
FOTOTIPIA THOMAS / Col·lecció ALBERT HILL GIMÉNEZ
27
URBANISME / CARRERS I PLACES
J.B. / Fons JOAQUIM CARBONELL CALDERS
PLAÇA DE MOSSÈN JACINT VERDAGUER
El primer Ajuntament o Casa del Comú va estar ubicat a l’Hostal Vell. Traslladat al darrer terç del segle xviii a l’emplaçament actual, ha sofert diverses reformes. Tres aspectes de l’evolució de la plaça. Sobre aquestes línies, el descampat l’any 1928. A la pàgina següent, a dalt, la remodelació amb escales centrals del 1933, i, a baix, la segona remodelació, inaugurada l’any 1974, amb escales laterals i amb la creu a les víctimes de la Guerra. A l’espai quadrat envoltat de bancs de la nova plaça se’l coneix popularment amb el nom de Rentapeus.
28
29
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DE SANT JUST
AUTOR DESCONEGUT / Fons JOAQUIM CARBONELL CALDERS
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DE SANT JUST
URBANISME / CARRERS I PLACES
30
PLAÇA CAMPRECIÓS
El que avui és la confluència del carrer d’Anselm Clavé amb el carrer Badó s’anomena plaça Campreciós. També era coneguda antigament com a plaça de Cal Sastre. Era l’era de can Campreciós, una de les principals famílies del poble que posseïa diferents finques. El nom de can Campreciós es menciona en un document del 20 d’agost de 1330. Actualment, la casa, que inclou la floristeria L’Arrel, forma el xamfrà de la plaça de Verdaguer.
31
URBANISME / CARRERS I PLACES
MIQUEL BOSCH / Col·lecció ÀNGEL PORCEL ANSÓN
PLAÇA CAMPRECIÓS
Catifes de flors pel Corpus dels anys cinquanta. A la primera porta començant per l’esquerra hi vivien els Canals, la Dora i el Jaume i els seus fills. Al portal per pujar als dos pisos hi vivien, al primer, l’Encarna i el Pepito amb la seva filla Elisabeth; al segon, la Ramona i el Josep. A la casa amb els porticons oberts hi vivien Peret Montagut, assegut –com feia sempre– al davant de la porta, i la seva dona, Marina Vivés, que despatxava la llet que cada dia els portaven de can Baró. A continuació, la casa dels Vilaplana, més tard de l’ebenista Romagosa. El darrer portal, amb el tendal, era la botiga de queviures de Maria Tubella.
32
33
TÈS AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DE SANT JUST - Col·lecció QUINTANA-COR
URBANISME / CARRERS I PLACES
34
CARRER BONAVISTA
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DE SANT JUST
Durant la Guerra Civil, el carrer va rebre el nom del dirigent anarquista Durruti, i, durant el franquisme, es va dir Calle José Antonio Primo de Rivera. A la imatge, el carrer Bonavista des del carrer de la Creu un dia d’hivern entre els anys 1915 i 1917, amb algun veí a la banda solella. Les voreres s’havien ampliat de 0,83 a 1,50 metres per tal de plantar-hi acàcies. Al carrer, ple de roderes, no hi ha cap carruatge. Al fons, els cims de la penya del Moro i Santa Creu d’Olorda.
35
AUTOR DESCONEGUT / Fons CAROLINA TORRENT VILA
URBANISME / CARRERS I PLACES
36
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DE SANT JUST - Col·lecció LLUÍS VILA CASAS
CARRER BONAVISTA
A la pàgina anterior, casa situada a la cantonada entre els carrers Bonavista i del Marquès de Monistrol entre els anys 1914 i 1918, on, posteriorment, viuria Fernando Leuthard Egli, impulsor de l’esport a Sant Just. Actualment hi té la seu Finques Amat. En aquesta pàgina, la casa del senyor Llevallol, jardiner, amb els cultius de clavells. A l’extrem esquerre es pot veure el festejador modernista de can Vendrell, situat a la cantonada Bonavista amb el carrer de Catalunya i que s’ha mantingut tal com era el 1917-1918.
37
URBANISME / CARRERS I PLACES
38
CARRER BONAVISTA
A primer terme, el jardí de la torre d’Antonio Martínez Salcido, que havia demanat llicència d’obres el setembre de 1915. En segon terme i a l’altra banda del carrer hi ha la casa de Manuel Garcia Solà, que seria el primer president de l’Ateneu, mort el 1918 a causa de la grip. A les casetes modernistes construïdes per Miquel Malaret, situades als números 37 i 39, hi vivien, a la de la porta fosca, Muç Poll i, a la del costat, el doctor Antoni Ribalta Vilaplana. Fotografia del 1915-1917. AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DE SANT JUST - Col·lecció LLUÍS VILA CASAS
39
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DE SANT JUST - Col·lecció LLUÍS VILA CASAS
URBANISME / CARRERS I PLACES
40
AUTOR DESCONEGUT / Fons ATENEU DE SANT JUST DESVERN
CARRER DE LA CREU
A la pàgina del costat, el carrer de la Creu cantonada amb el del Raval de la Creu, el 19091910, amb la casa de Lluís Soler Morell, que hi venia a passar els estius. El propietari, afeccionat als escacs, s’hi va fer posar les rajoles que imiten un tauler. Al seu costat, més modesta, la botiga de queviures de cal Biel. Sobre aquestes línies, vista posterior del carrer de la Creu, el 1917. Els horts interiors de les cases s’allargaven fins a tocar amb els de les cases de l’actual carrer Major. A la dreta, s’identifica cal Lluís per l’escut de la façana. A continuació, la casa alta és l’Hostal Vell.
41
URBANISME / CARRERS I PLACES
AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció ALBERT HILL GIMÉNEZ
CARRER DE LA CREU
El carrer va rebre aquest nom per la creu de terme que hi havia a l’entrada del poble, prop de l’Hostal Vell, destruïda per un escamot de revolucionaris l’any 1868; recentment ha estat reconstruïda i restituïda. Sobre aquestes línies, el carrer de la Creu a l’altura del carrer Bonavista, l’any 1924. A la pàgina del costat, dues imatges de la cantonada amb el carrer del Raval separades per deu anys. A dalt, la rasa per a la instal·lació del clavegueram, els anys cinquanta. A baix, aspecte del carrer després de la nevada de la nit de Nadal de 1962.
42