INDEPENDENTS PER SANT GREGORI - PROGRÉS MUNICIPAL
JULIOL 2009
IMPRÈS POSTAL SENSE ADREÇA
independents de Sant Gregori
u i t S e on
B FesteS ! ! S r o j a M
Sant Gregori Cartellà Ginestar Domeny Constantins Taialà Sant Medir Contacte: independentspersantgregori@hotmail.com
INDEPENDENTS PER SANT GREGORI - PROGRÉS MUNICIPAL
JULIOL 2009
EXTRACCIONS D’ÀRIDS
Tots sabem que les activitats econòmiques són importants per a tothom, i més en un període de crisi com el que estem vivint. Ho són per a les persones que les porten a terme, donant llocs de treball allà on es desenvolupen i per als municipis on tenen lloc, aportant riquesa al territori. Tot i això des del grup Independents per Sant Gregori pensem que algunes d’aquestes activitats poden esdevenir més perjudicials que no beneficioses. En concret pensem que les extraccions d’àrids són una activitat que malmet el territori allà on es porta a terme, no només per la pròpia extracció, sinó també per tota la infraestructura que porta associada. Un exemple clar d’això el tenim al nostre municipi, el qual des de ja fa molt de temps ha estat Trànsit al Mal Pas suportant la càrrega d’aquest tipus d’activitat. Concretament al sector de Constantins on, a més de les molèsties del trànsit de camions de gran tonatge, en algunes ocasions les extraccions s’han produït sense un seguiment acurat de l’activitat, provocant el soterrament de runes provinents d’obres d’altres municipis. Afortunadament actualment el Departament de Medi Ambient de la Generalitat és més curós amb l’adjudicació i seguiment de les extraccions. Potser per això el conveni entre l’empresa Àrids Sant Gregori i l’Ajuntament, per a l’extracció de la zona de Can Rossell, situada al veïnat de l’Argelaguet, signat amb data 23 d’abril de 2003, ha sofert alguns canvis. En la 6a. clàusula el conveni recollia que la sortida i entrada dels camions per les tasques d’extracció es faria per un passallís d’accés que travessés el riu Ter en direcció a Salt o Bescanó. I en la 7a. deia: no es permetrà el pas de camions ni de buit, ni plens pel poble o terme de Sant Gregori...
Com que des del Departament de Medi Ambient no s’ha donat permís a la construcció d’aquest passallís, que hauria malmès una zona de gran importància ecològica i hagués obert la possibilitat de trànsit rodat amb les poblacions veïnes, el recorregut dels camions s’ha modificat, passant ara pel tram de camí anomenat “Mal Pas”. Després que durant anys els veïns de Constantins demanessin l’arranjament d’aquest camí ara s’ha arreglat perquè hi puguin passar camions de gran tonatge, amb el consegüent perill que suposa per a la gent que hi transita, sobretot a peu o amb bicicleta. El Camió circulant pel trànsit constant de caMal Pas mions, en una zona de gran importància ecològica, ja que és a tocar el riu, pensem que no és gens adequat per aquest camí. Així ho ratifica l’informe presentat per l’arquitecte municipal de Sant Gregori amb data 8 de gener de 2009 (posterior al començament de l’activitat), en el qual diu “El pas continuat de camions de gran tonatge per la zona del Mal Pas podria ocasionar deformacions en el paviment i en el seu propi subsòl i posar en evidència la seguretat de la via. Caldria que un tècnic amb titulació d’enginyer de camins pogués avaluar la idoneïtat del traçat i, en tot cas, manifestar-ne la seva seguretat” i també que “Cal formigonar el sobreample de la corba on recentment s’ha estret la mota de terra al final del Mal Pas”. Això es va fer perquè els camions no passaven. Pensem, doncs, que tot i que es puguin resoldre aquests detalls, hi ha activitats que són negatives per al nostre territori i que, per tant, s’haurien d’evitar. De la mateixa manera que tots diem no a infraestructures com la MAT o a la variant de Bescanó, pels problemes que comporten al medi, les extraccions d’àrids pensem que també són perjudicials, sobretot quan es fan sense tenir en compte els efectes i els inconvenients que provoquen.
Contacte: independentspersantgregori@hotmail.com
INDEPENDENTS PER SANT GREGORI - PROGRÉS MUNICIPAL
JULIOL 2009
LA NOVA BIBLIOTECA
Al butlletí del mes d’abril fèiem esment al projecte de la nova Biblioteca, que està previst emplaçar a la plaça del pavelló. El grup Independents per Sant Gregori pensem que aquell espai s’hauria de reservar per ampliar el pati de l’Escola, tal com vam proposar al ple fa uns anys. La situació més idònia per a la nova Biblioteca Miquel Martí i Pol seria precisament
la plaça del poeta de Roda de Ter, a tocar de l’escultura que hi té dedicada. En aquest fotomuntatge us presentem com podria quedar la Biblioteca a l’emplaçament indicat. Evidentment l’edifici és manllevat d’una construcció aliena i només es mostra a tall d’exemple per fer-nos una idea de com podria quedar l’equipament.
En canvi, en aquest lloc, l’actual equip de govern té previst construir-hi un bloc de pisos per a gent gran. Pensem que aquests pisos es podrien fer en un altre lloc del centre del poble, al Pla de can Serra, per exemple, o en el lloc reservat a la nau de la brigada municipal, a tocar el carrer de Baix. La nau podria anar al polígon. CIRCULANT PEL POBLE ...
I ara que som al Pla de can Serra ens preguntem per què les noves voreres de la carretera són molt més estretes que les de la resta de l’avinguda de Girona ...
Contacte: independentspersantgregori@hotmail.com
INDEPENDENTS PER SANT GREGORI - PROGRÉS MUNICIPAL
JULIOL 2009
ORDENANCES MUNICIPALS: ELS ABOCAMENTS DE PURINS
Encetem un apartat informatiu sobre les ordenances municipals vigents en el nostre municipi en el qual destacarem uns aspectes de cada ordenança. Comencem amb la que regula els abocaments de purins als camps Des del 2005 a l’Ajuntament hi ha vigent l’Ordenança que regula els abocaments de purins als camps (el nom complet és: Ordenança reguladora de l’Aplicació de Dejeccions Ramaderes, Fangs de Depuració i Fertilitzants químics
als camps) que es va aprovar per unanimitat de tots els grups polítics presents al consistori. Objectiu: regular la gestió i correcta aplicació de les dejeccions ramaderes, dels fangs de depuració i els fertilitzants químics en l’àmbit del terme municipal de Sant Gregori i que es realitzin conforme a la normativa vigent per tal de garantir la protecció mediambiental i al mateix temps actuar preventivament i reduir la possible contaminació del sòl i les aigües.
ARTICLE 3: Criteris de gestió de dejeccions ramaderes. 1. Les explotacions ramaderes i agrícoles estan obligades, després de l’aplicació de les dejeccions ramaderes, a realitzar el seu enterrament en les condicions següents: b) El mateix dia de l’aplicació si s’apliquen a una distància de menys de 200m dels diferents nuclis urbans del municipi, de nuclis rurals, urbanitzacions o edificis d’ús o servei públic. c) En les 48 hores següents a l’aplicació si s’apliquen en la resta de parcel·les agrícoles del municipi. 2. Els equips i mitjans de transport han de garantir que no es produeixin pèrdues en la via pública i camins. En cas contrari s’haurà de procedir a la seva neteja immediata. ARTICLE 4: Prohibicions en la gestió de dejeccions ramaderes. 1. Queda prohibida l’aplicació de dejeccions ramaderes tots els festius i festes oficials del municipi de Sant Gregori, de tal manera que el dia anterior a les 12 del migdia han d’estar enterrades totes les dejeccions que s’hagin pogut aplicar en dies anteriors. 2. Queda prohibida l’aplicació de dejeccions ramaderes de l’1 de juliol a 1 de setembre sense autorització expressa de l’Ajuntament. En la sol·licitud s’ha d’especificar el polígon i parcel·la cadastral on es vol realitzar l’aplicació. 3. Queda prohibida l’aplicació de dejeccions ramaderes a menys de 100 metres de pous o fonts de captació d’aigua per al consum humà. 4. Queda prohibida l’aplicació de dejeccions ramaderes en èpoques de pluges intenses o continuades. 5. Queda prohibida fer cap aplicació directament a pous, lleres fluvials, rieres, torrents o cursos d’aigua superficials. 6. Queda prohibida l’aplicació de dejeccions ramaderes d’explotacions d’altres municipis a excepció d’aquelles que estiguin en municipis que limiten amb el terme municipal de Sant Gregori i tinguin una relació de propietat o lloguer amb les terres on s’apliquen les dejeccions. L’Ordenança contempla infraccions, sancions i mesures cautelars per a qui no apliqui correctament els criteris establerts i pertoca a l’Ajuntament aplicar-les... I els veïns podem col·laborar
en la protecció del nostre entorn informant a l’Ajuntament sobre aquelles aplicacions que es saltin els criteris que marca aquesta ordenança. Protegim el nostre entorn!
Contacte: independentspersantgregori@hotmail.com
Àrea de creixement econòmic estratègic
Sector la Torre
Cal Gall
Coincidència entre POUM -PDU
JULIOL 2009
Pla de Can Simon
Polígon Joeria Sud
Proposta de creixement de l’Ajuntament no prevista al POUM
Delimitacions aproximades
INDEPENDENTS PER SANT GREGORI - PROGRÉS MUNICIPAL
Zona prevista al POUM i protegida al PDU
POSAR ORDRE O CRÉIXER IL·LIMITADAMENT?
Des de fa un temps la Generalitat de Catalunya ha impulsat els Plans Directors Urbanístics (PDU) de diferents zones del país i fa poc s’ha aprovat el de l’àrea de Girona, el qual inclou Sant Gregori. L’objectiu dels PDU és equilibrar i posar en ordre els creixements urbanístics de cada municipi. No cal dir que això no ha estat ben vist per tothom. Fins i tot, hi ha qui pensa que és una ingerència en les competències municipals, sobretot per aquells que creuen en un creixement pràcticament il·limitat. A Sant Gregori hi ha certament un problema. PDU de Girona i pla general del municipi (POUM) no encaixen, almenys de moment. L’Ajuntament havia previst fer créixer el nucli de Sant Gregori al nord del sector de la Torre (Sector Nord), als terrenys de Cal Gall (la granja que és a tocar de la Pineda), una part del pla de Can Simon i, a més, ampliar el polígon industrial al nord i al sud de la Jueria. Doncs bé, el PDU només preveu el creixement residencial a una part del pla de Can Simon i, a més, proposa la protecció dels espais de Cal Gall, les deveses i part del pla de Can Simon, del sector sud del polígon industrial i, també, de la zona compresa entre aquest i l’autopista. L’Ajuntament, governat per CIU, ha protestat amb el suport d’ERC per la protecció d’aquests espais, considerats com a connectors naturals.
Per als Independents de Sant Gregori aquesta reacció era d’esperar. Ara bé, les al·legacions de l’Ajuntament, sota el que anomena “petites puntualitzacions”, amaguen un parell de sorpreses considerables. La primera és que, tot i que reconèixer que el POUM no ho preveu, l’Ajuntament no descarta urbanitzar tot el pla de Can Simon, fins al torrent del Garrabia. La segona és que, a part de l’ampliació prevista en el POUM del polígon industrial de la Jueria tan al sud com al nord, l’Ajuntament vol reservar també tot el pla de la Jueria fins a l’autopista com a “àrea de creixement econòmic estratègic”. És a dir, molt més polígon encara, ara també i a més a més a l’esquerra de l’actual carretera en direcció a Girona. Ni l’una ni l’altra s’han previst al POUM, ni tampoc la variant que ara es reclama al PDU. Per tant, de participació i transparència més aviat poca per part de CiU, i per part d’ERC o bé han canviat el seu programa electoral, o bé no s’han llegit les al·legacions. Arribats a aquest punt, nosaltres tenim clar que cal posar ordre, malgrat que segurament no ens agradi tot el que es proposa, altrament com a alternativa només ens queda dir “Benvinguts a la República Independent de Sant Gregori”.
Contacte: independentspersantgregori@hotmail.com
INDEPENDENTS PER SANT GREGORI - PROGRÉS MUNICIPAL
JULIOL 2009
Entreteniments verds Aquí a sota hi ha dos grups d’imatges de la vegetació de Sant Gregori, però per un petit incident hi ha dues imatges que s’han canviat per unes altres. Saps veure quines són?
Sabies que ... Sabies que fa quatre-cents anys va néixer a can Simon de Sant Gregori en Rafel Simon?
Per enveges professionals va ser denunciat al tribunal de la inquisició, el qual el va empresonar a Mallorca d’on es va escapar i va anar a Barcelona. Va venir a passar uns dies a casa de la seva família i d’aquí va anar a Roma a demanar perdó al papa i en tornar la policia inquisitorial el va detenir a Girona i el va enviar a la presó de Mallorca. El salconduït que li van fer a Roma li va donar la llibertat i va tornar a Ciutadella. Tot plegat una vida digna d’una gran novel·la amb moltes llàgrimes, tortures, dolors i algunes alegries.
El 17 d’abril es va presentar a la Biblioteca Miquel Martí i Pol el llibre de Josep Pellicer i Pons “Gironins a Menorca” a càrrec de l’arxiver LluísEsteve Casellas i Serra. Va ser un acte amè en el qual l’autor del llibre va fer una interessant i entretinguda pinzellada de la història de Sant Gregori del segle XVI.
Sabies que l’Aulina de Can Serra està malalta? Algú ens ho pot explicar? Ramon Prior, en el seu llibre La Llémena dibuixada, deia al respecte d’aquesta aulina: Sant Gregori podria tenir com a símbol l’alzina de can Serradevall. És una planta augusta, amb un brancam que s’estén com unes ales protectores capaces d’acollir a sota tot un ramat. Aquests arbres em causen una mena de tendresa. Són com amables gegants que en la seva dilatada vida
n’hauran vist de totes, però algú i en algun moment els ha estimat i des d’aleshores han estat preservats i ben conservats, restant així singularitzats de la resta per successives generacions, que els ha tractat amb respecte ininterromput. Aquesta planta és la mostra viva del tarannà d’un poble que estima l’arbre
Contacte: independentspersantgregori@hotmail.com
IMPRÈS POSTAL SENSE ADREÇA
Va aprendre l’ofici de sastre a Girona i, a Barcelona, es va casar amb una senyora de Menorca i va anar a viure a Ciutadella.