Ferit Orhan Pamuk (Istanbul, 7 de juny de 1952) és un escriptor turc, Premi Nobel de Literatura 2006.
Va néixer en el si d'una família acomodada (el seu pare era enginyer), resident al occidentalitzat barri de Nisantasi d'Istanbul, similar als que descriu en algunes de les seves novel·les. Va cursar la secundària en el nord-americà Robert College de la seva ciutat natal i després va començar a estudiar arquitectura, però tres anys més tard abandona la carrera per dedicar-se a la literatura a temps complet. El 1977 es va graduar a l'Institut de periodisme de la Universitat d'Istanbul, encara que mai va exercir la professió. Entre 1985 i 1988 va residir a Nova York i va treballar com a professor visitant a la Universitat de Columbia mentre la seva dona, la historiadora Aylin Türegün, estudiava allà mateix. Posteriorment va tornar a Istanbul. Pamuk és musulmà cultural. El matrimoni amb Türegün es va estendre des de 1982 fins 2001; el 1991 va néixer la seva filla, Rüya. Sobre la seva vocació ha dit: "Recordo perfectament del moment en què vaig voler ser escriptor. Va ser una tarda de març o abril, a la primavera de 1973. Vaig agafar un paper i un bolígraf i em vaig posar a escriure. Així va ser. Recordo haver llegit l'estranger, de Camus, i tot i que no va influir en la meva escriptura vaig pensar que m'anava a ajudar a ser escriptor ". i sobre el moment en què va abandonar arquitectura:" Jo tindria 23 anys i li vaig dir a la meva família i als meus amics que no anava a ser l'arquitecte o pintor que tots ells volien, sinó un novel·lista. tots em van dir que no ho fes, que jo no tenia ni idea de la vida.
Crec que pensaven que anava a escriure una sola novel·la. Però els vaig dir que existien Borges i Kafka, i que ells tampoc tenien ni idea de la vida ... Les novel·les, em sembla, són una forma inèdita de veure la vida. Només ara, després de tot aquest temps, confesso que quan la meva família em va dir que jo no sabia res de la vida, tenien raó. En aquell moment no sabia res ". Encara que la seva carrera com a escriptor va començar a final dels anys 70, i la seva primera novel·la es va publicar en 1982, la seva obra va començar a tenir repercussió internacional amb la novel·la El astròleg i el sultà (Beyaz Kale, 1985), lloada pel nord-americà John Updike, i va aconseguir la seva consagració definitiva amb Em dic Vermell (Benim ADIM Kırmızı, 1998), una novel·la que combina la narració de misteri, la història d'amor i la reflexió filosòfica, ambientada a l'Istanbul del segle XVI, sota el regnat del sultà Murad III. Orhan Pamuk al seu estudi. Pamuk va ser portat a judici al desembre de 2004 per «insultar i afeblir la identitat turca» (article 301 del codi penal), en una entrevista a un diari suís en què va pronunciar la següent frase: «A Turquia van matar un milió d'armenis ja 30 000 kurds. Ningú parla d'això i a mi em odien per fer-ho ». La primera sentència li va imposar una condemna condicional de sis mesos, durant els quals havia d'abstenir de cometre delictes per poder mantenir la seva llibertat. Es va reafirmar en les seves paraules a l'octubre de 2005. Al gener de 2006 un tribunal va abandonar el procés judicial. La posició cívica de Pamuk davant dels drets humans, particularment davant els problemes armeni i kurd a Turquia, l'han convertit en un personatge que genera polèmica en la seva pàtria, i mentre allà uns ho admiren altres el consideren un traïdor. El govern turc s'ha negat a admetre que va cometre un genocidi contra els armenis a 1915. La campanya d'odi deslligada en contra seva a Turquia després d'aquella entrevista ho va obligar a abandonar el país per un temps. Ja abans, el 1995, va estar entre el grup d'escriptors jutjats pels seus assajos en els quals criticaven al govern per la seva política amb els kurds. Després de l'assassinat del periodista turc-armeni Hrant Dink, ocorregut al gener de 2007, i les amenaces de mort que va rebre, Pamuk va abandonar novament la seva pàtria.
Alguns mitjans turcs, com el diari Aksam, el van acusar d'haver utilitzat l'assassinat de Dink com un pretext per anar a Estats Units a guanyar diners donant conferències a la Universitat de Columbia. Les acusacions van ser negades per Fatih Altayli, director del diari Sabah, qualificant-les de "xafarderia". Pamuk va tornar a la seva ciutat natal a l'abril d'aquest mateix any per escriure la seva següent novel·la, Masumiyet Muzesi (Museu de la innocència). En una entrevista al setmanari alemany Der Spiegel, al començament d'una gira de lectures de la seva obra per Alemanya, esmenta que després de la mort de Dink, molts intel·lectuals van caure en una depressió profunda i que per a ell personalment va ser un xoc terrible. Per això va preferir distanciar-se dels fets, concorrent a les càtedres a la Universitat de Columbia de Nova York. La cancel·lació sobtada de lectures de la seva obra a Alemanya al febrer de 2007 es va deure al fet que, per la recent dels fets, se li anava a estar qüestionant constantment; a més, les amenaces de mort els atorgaria una rellevància que ell no pensava donar-los. Va assegurar que aquella cancel·lació no es va deure al fet que dubtés de l'eficàcia dels cossos policíacs alemanys per prevenir els possibles atacs de grups islamistes residents a Alemanya. Les seves estades acadèmiques en Estats Units han estat sempre productives. Allí va concloure el seu més recent novel·la (El museu de la innocència) i en 1990 El llibre negre, el seu primer èxit internacional. D'altra banda, tot i que han existit amenaces de mort de turcs fonamentalistes, Pamuk considera que res ni ningú l'obligarà a l'exili. El 12 d'octubre de 2006 Pamuk va guanyar el Premi Nobel de Literatura com un escriptor que, «en recerca de l'ànima malenconiosa de la seva ciutat natal, ha trobat nous símbols per reflectir el xoc i la interconnexió de les cultures», segons diu el veredicte de l'Acadèmia Sueca. És el primer turc que rep aquest guardó. Les seves obres han estat traduïdes a més de 40 idiomes. El 28 d'abril de 2012 obre les seves portes a Istanbul el Museu de la Innocència basat en la seva novel·la homònima (El museu de la innocència) A Beyoglu.
El Nobel de Literatura, Orhan Pamuk, y su receta para la felicidad El autor de obras como "Me llamo Rojo" o "El libro negro" distingue entre la felicidad individual y la social
EXEMPLARS DISPONIBLES A LA NOSTRA BIBLIOTECA
NF Pam
Le libre noir
92(Pam) Pam
Estambul. Ciudad y recuerdos
N Pam
Em dic vermell
El nobel de Literatura turco Orhan Pamuk aseguró el domingo en la Feria Internacional del Libro (FIL) de Guadalajara que escribe "para ser feliz", aunque en el ámbito "social" esta es una meta inalcanzable para él.
N Pam
Me llamo rojo
N Pam
El museo de la inocencia
N Pam
La nova vida
"Escribo porque existe un lugar al que tengo que ir; es un tema continuo con el que siempre estoy lidiando, escribo porque quiero ir a ese lugar y porque nunca llego a ser feliz, escribo para ser feliz", aseveró el autor en una charla que abrió el Salón Literario de la FIL y tras la cual recibió la medalla Carlos Fuentes.
N Pam
El Castell blanc
N Pam
La vida nova
El Periódico - Guadalajara - Lunes, 26/11/2018
A partir de este comentario, el escritor mexicano Jorge Volpi le preguntó qué es para él ser feliz, a lo que el turco respondió que a veces piensa que "la felicidad es llevar una vida significativa". "Sigo escribiendo porque creo en su importancia, y en que es algo significativo, que le da a mi vida algo más profundo", aseveró el autor, quien agregó que cuando está escribiendo lo que considera que es "una gran novela" es feliz. Sin embargo, el autor de obras como "Me llamo Rojo" o "El libro negro" distingue entre la felicidad individual -que asemeja a la que tienen los niños cuando se entretienen con sus juguetes- y la social. "En mi caso, hay una imposibilidad de ser feliz (socialmente) en un país donde la política es horrible", argumentó.
EL RACÓ DE: