ira que m’agraden poc les coses extravagants i a les que no trobo explicació. Doncs ves per on que, en aquest segon número del nostre Fanzine acabat de néixer, la proposta de treball és el RETROFUTURISME. I amb aquest començament ja us podeu imaginar que ni m’agrada, ni l’entenc. Però em toca escriure perquè dibuixar no en sé i, per tant, he hagut de reflexionar sobre el tema. Retro que ve d’anƟc i futurisme que va cap al demà, no se li escapa a ningú que són conceptes, a priori, incompaƟbles, o si més no a mi m’ho semblava abans de posar-m’hi a pensar. I sí, he trobat un producte retrofuturista que me’l crec: l’hotel de Gaudí a Nova York. Bé, com ja us podeu imaginar, de Gaudí no serà, sinó que uƟlitzen l’imaginari gaudinià per dissenyar un gratacels nou per a la ciutat. I li diuen retrofuturista quan, no seria més fàcil dir-li inspiració? Resulta que el Retrofuturisme es defineix com una corrent arơsƟca que busca l’estèƟca d’un temps passat per construir expressions d’art del futur. I tot això ho relaciono amb un debat que ja sé que crearà polèmica però no per això el vull evitar, i és l’oportunisme de l’art i dels arƟstes. Quantes vegades no hem pensat que un arƟsta ens pren el pèl? Aquell quadre que ningú entén o una escultura que no agrada però que tampoc ningú s’atreveix a criƟcar. I és que l’art, com tantes altres coses, també és una qüesƟó de gust personal, d’estèƟca, d’opinió, d’interpretació i de respecte i responsabilitat. Jo penso moltes vegades que alguns arƟstes tracten amb poc respecte els espectadors volent fer-los creure el que és del tot inversemblant... o potser hi haurà qui li trobarà el què a aquella obra que a mi no em diu res? I l’art també és això: polèmica, debat, visió personal, podríem dir que hi ha molt de cos, a més a més de molta ànima. La conclusió que en trec de tot plegat és que això del Retrofuturisme és un nou invent, buscat com excusa per trobar noves formes d’expressió arơsƟca, com si es volgués aprofitar la creaƟvitat desaprofitada d’un temps passat. I ara penso en el Renaixement, quan també van voler recuperar una anƟguitat que els semblava que no s’havia de perdre. I si tot això és pel bé de l’art, VISCA EL RETROFUTURISME!
Maria Glòria Masdeu
Roser Pi
Trisi
Miss Pinitos
Maria Boto
Francesc Ba単eres
Maria Jose PortolĂŠs
Maria Palet
Adicci贸 digital
Sergi Miranda
Eli Ramirez
Carlos Sanz
Esther Navarro
Txino
Emi Huguet
Gemma Aguado
Sílvia Gàmiz
Lali Cordomi
Elisabeth Alfonso
I si el passat no ha estat exactament com ens han explicat
Llum G.J
Genoveva Perez Volpe
Història de la Il·lustració. La prehistòria”
La Ilustrada Escarlata
Alba Cucurull
Judith Sells
Esther VoltĂ
Francisco Palop
Què Ɵnc, doctor?
Anna Ponsa