JM Osuna: “Aquest últim any serà el més intens del mandat” pàg

JM Osuna: “Aquest últim any serà el més intens del mandat”

Al maig de 2023 hi haurà eleccions municipals i l’alcalde, JM Osuna, no serà el cap de llista de Decidim. A poc més d’un any per a la cita i després de dos marcats per la pandèmia parlem amb ell de com arriben a aquest tram final del mandat importants projectes de ciutat

Fa dos anys de l’inici de la pandèmia. Com recordes aquells moments?

Ho recordo com una situació imprevisible, inesperada, extraordinària, que ens va fer canviar tots els nostres costums. En aquells moments pensàvem que seria una cosa que acabaria ràpid però ens trobem dos anys després en una situació millor però tampoc molt bona. I a veure com acaba evolucionant, perquè esperem que el 2022 sigui realment l’any de la reparació col·lectiva i una mica ja ho està sent. Tot el que hem viscut també ens deixa aprenentatges com que cal una sanitat pública de qualitat i també, prenem nota els que tenim responsabilitat política, que les mesures han de ser proporcionades i ben explicades. I cal estar alerta perquè no s’han de prendre com a normals.

Ara vivim novament amb incertesa per la guerra d’Ucraïna, la pujada de preus i la inflació. Aquesta situació farà replantejar inversions o projectes? La COVID ja va endarrerir molts projectes i ara que pensàvem que podrien sortir... doncs no s’està aturant res però afrontem les licitacions amb expectativa perquè depèn com sigui la pujada de preus poden no presentar-se ofertes o també pot passar que licitacions que ja s’han fet no es puguin tirar endavant perquè amb la nova situació no surtin els comptes. Tanmateix cal dir que és complicat preparar-se per això des d’A-

L’alcalde ens atèn al seu despatx 8 David Rúa

juntaments com el nostre perquè caldrien lleis que ens donessin més recursos, no només econòmics, per poder atendre les noves necessitats que tenim. Ara no és així. Gran part de la legislació de contractes, de procediments, de subvencions està pensada des d’una lògica molt garantista que seria molt bona en un món ideal on les administracions funcionessin d’una forma perfecta però això no és la realitat, ni a Ripollet ni enlloc. I això des dels Ajuntaments ho hem de dir més perquè genera un dèficit democràtic a les institucions i ens impedeix tirar endavant determinades polítiques públiques que són de justícia.

Això que comentes afecta, per exemple, al tema de l’habitatge. Què més pot fer l’Ajuntament per atendre l’emergència residencial?

És cert. Ens trobem amb una mesa d’emergència on hi ha apuntades moltes famílies de Ripollet però triguen dos anys en poder accedir a un habitatge. La realitat és que no hi ha bossa d’habitatges, pisos buits hi ha molts pocs i el que s’ha de fer és habitatge públic on no es perdi la titularitat pública.

el projecte?

Estem buscant col·laborador perquè ens trobem que operadors que haurien de tenir una vocació més de servei públic, com l’IMPSOL, no l’està tenint. No és un operador pensat per donar resposta a aquesta necessitat i per això ja estem parlant amb altres com l’INCASOL, l’Agència Catalana de l’Habitatge, fundacions... Busquem un operador que assumeixi el cost d’una part de l’obra i amortitzi la inversió al cap dels anys amb els lloguers.

Un altre problema de difícil solució és l’alta taxa d’atur al municipi. Ens hem de resignar a que els polígons només siguin atractius per instal·lar centres logístics i magatzems de distribució?

No. Resignar-nos no. Cal treballar.

Quines dificultats hi ha, per exemple, en la cerca d’una nova activitat industrial que vulgui ocupar la nau que ha deixat buida la Sintermetal?

Ens trobem que hi ha poques activitats i que no sempre acaben encaixant amb la realitat d’aquell emplaçament i aquella nau. Perquè també moltes d’aquestes activitats estan en fase de replegament, més que de créixer. Així que resignació de cap manera. Hem de seguir picant molta pedra i fent conèixer Ripollet. Podem arribar a ser molt atractius per empreses industrials degut a la nostra ubicació, amb proximitat a vies de comunicació i a pols d’activitat econòmica, recerca i de formació. Estem creant un relat amb un perfil propi d’activitats econòmiques i seguirem fent més inversions de millora als polígons. Sense resignar-nos però sabent que tampoc hi ha una solució a curt termini.

Fa temps que no sabem res de l’Hospital. S’ha avançat?

De l’Hospital farà un mes que vam tenir una reunió amb el conseller Argimon i ens va traslladar que, malgrat el relleu al departament, l’hospital segueix sent prioritari i que aquest mateix any tenen previst començar estudis. El que ens interpel·la als ajuntaments és la qüestió urbanística que també és complexa perquè cal encaixar diferents interessos d’administracions i propietaris. S’encarregarà de fer-ho l’AMB i estem pendents de la signatura d’un protocol entre AMB, ajuntaments i Generalitat per deixar clar el compromís amb l’hospital i el paper de cada part.

I en el soterrament?

També estem en converses. Un cop traslladada la resposta de Ripollet que de les opcions plantejades per l’estudi del Departament les nostres preferències eren les de soterrament ens van dir que ells no les veien, que no volen modificar la cota de l’autopista perquè en haver aigües freàtiques al subsol implicaria una operativa molt complexa, cara i sense garanties que funcionés. En les últimes converses ens van traslladar que la seva proposta és fer alguna forma de coberta que pugui ser aprofitable però no sabem com se la imaginen tenint en compte la proximitat dels edificis. La nostra postura és que la única solució tolerable ha de comportar rebaixar la cota de l’autopista i per aconseguir-ho necessitem una reivindicació de ciutat molt més potent.

Abans arribarà el porta a porta, un canvi que afecta a tothom. Els hi preocupa la posada en marxa?

És una implantació que m’agradaria que s’hagués pogut fer abans. Encara que amb l’última proposta de mantenir els contenidors de l’orgànica penso que es treu molta angoixa als veïns. Ara ja iniciem de forma immediata un treball més quirúrgic, anar comunitat de veïns per comunitat per determinar quina és la forma concreta d’aplicació a cada lloc. Mirarem si hi ha més o menys vorera, si hi ha algun pàrquing proper que es pugui utilitzar, si hi ha espai per tenir cubells comuni-

HOSPITAL

“Argimon ens ha confirmat que segueix sent una prioritat pel Departament de Salut”

SOTERRAMENT

“La Generalitat no vol tocar la cota de la C-58 i ens proposa novament una coberta”

PORTA A PORTA

“Ara començarem a visitar les comunitats de veïns per veure com s’adapta a cada lloc”

NO SERÀ CAP DE LLISTA

“És important com arribes a l’alcaldia, com exerceixes i també com la deixes”

taris a l’entrada o en tot cas, si cal habilitar a l’espai públic quelcom per deixar les fraccions d’envasos, cartró i paper i fracció resta. Serà un canvi molt important en els hàbits de tothom i també ens haurem d’acostumar a veure l’espai públic d’una manera diferent però serà només unes hores a la setmana.

No està faltant informació a la ciutadania?

Evidentment m’agradaria que tota la pedagogia i la resolució de dubtes ja s’hagués fet perquè és important que tothom tingui la informació quan comenci el porta a porta però al final no serà fins a la posada en marxa que la gent veurà que anem de debò i com funciona. S’estan fent els passos quan els diferents contractes ens permeten fer-los. En poc temps començarà un camí que continuarà i serà llarg. Sabem que com a govern és una decisió valenta, que no tots haurien pres, però és la que correspon.

Les entitats locals ho estan passant malament. Com i quan sortiran les subvencions d'enguany?

En aquest ple de març aprovarem les bases generals i específiques i també un augment de les partides amb romanents. L’arribada de persones habilitades als càrrecs de secretari i interventor de l’Ajuntament va fer emergir certes accions que per una raó o una altra no s’estaven fent com correspondria. Vivíem una situació de falsa seguretat que semblava que era més àgil però no estava del tot ben travada. Ara s’arreglarà i això suposarà un esforç per a l’administració i per les entitats a qui tenim previst explicar-ho molt bé i acompanyarles en el procés.

Encares la recta final del mandat i ja has fet públic que no seguiràs. Satisfet amb el que s’ha fet?

Molt. Moltíssim. Molts veïns em diuen que han recuperat la il·lusió i que tenim un Ajuntament amb qui es pot parlar, que escolta i que obre noves oportunitats i alternatives. Aquest últim any de mandat serà el més intens i deixarem un mapa de futur que s’anirà materialitzant en els següents mandats. També deixem unes formes de fer més properes i que han vingut per quedar-se.

Vuit anys d’alcalde són prou, massa o poc?

T’adones que venint d’on veníem, sense projectes a l’Ajuntament i circumstàncies com les viscudes que

“Si desapareix la Revista de Ripollet la ciutat perdrà en qualitat del debat democràtic”

Preguntem a l’alcalde si s’imagina Ripollet sense la Revista de Ripollet i és taxatiu: “No. No me la imagino”. Osuna afegeix que “la Revista de Ripollet és una eina d’identitat com a ciutat. I segurament no hi caiem sovint. És una eina interessant pel mateix ajuntament, perquè segurament és el mitjà de comunicació local que té més influència al municipi. Si vols que la gent s’assabenti has de sortir a la Revista de Ripollet. I també una eina molt important per a les entitats, sobretot culturals i esportives. Si no hi hagués la Revista de Ripollet hi hauria una davallada en la qualitat del debat democràtic a la ciutat”.

han condicionat certes actuacions, com el procés nacional o la COVID, ens ha faltat temps per fer tot el que volíem. I un tercer mandat ens permetria acabar moltes coses. Però això forma part del projecte polític i no tant de les persones. Ho podrà seguir fent la Txell, que estic segur que serà la nova alcaldessa, i la resta de l’equip. Em crec la limitació de mandats i l’estem exercint. Ara era el moment de fer-ho perquè tant important és com arribes a l’alcaldia, com l’exerceixes però també com la deixes.

En la decisió també ha influït el desgast personal?

Vuit anys d’alcalde i quatre abans de regidor a l’oposició, evidentment hi ha també part de desgast personal. I sempre ho hem dit, preferim estar menys temps però buidant-nos. Negar que això genera un desgast seria absurd.

Tens clar a què et dedicaràs l’endemà de deixar el càrrec?

No tinc clar que faré. Ara mateix no tinc cap expectativa al respecte i a dia d’avui no és la meva prioritat. M’agradaria aportar el bagatge viscut allà on sigui útil. Ara estic estudiant dret i fer encaixar la ciència política, que és d’on venia; la política real viscuda, i les lleis, que com he dit a l’entrevista tant determinen l’acció política, és un camp que m’interessa. !David Rúa