6 minute read

ESPORTS Eva Fernández guanya un torneig ITF pàg

POLÍTICA Decidim participa a l...

Eva Fernández guanya el primer gran ITF

La carrera de la millor jugadora de tenis platja d'Espanya continua creixent. La ripolletenca ha arrencat el 2022 sumant un nou trofeu per a la seva vitrina personal: el BT200 Campinas. Aquesta competició està englobada en la gira que està disputant des del gener al Brasil. Celebrat aquest passat cap de setmana, del 4 a 6, és el primer trofeu ITF que guanya d'aquest grau, un rècord més per la jove tenista. Acompanyada per la tenista alemanya Maraike Biglmaier van disputar un total de cinc partits. Van vèncer amb facilitat la primera ronda, mentre que la segona i quarts de final van estar molt més ajustats. A les semifinals van guanyar 7 a 5 i 6 a 4. En la final es van enfrontar amb Veronica Casadei, número 13, i Sophia Chow, número 37, i no van fallar en cap dels dos jocs: 4 a 6 i 2 a 6. Fernández disputarà dos tornejos més al Brasil aquest mes. !FRS

Fernández 8 Cedida - Ana Borba

Satisfacció per la recollida solidària

Diumenge membres de la junta del CB Ripollet van lliurar a la jugadora del sènior femení, Blanca Perdiguer, una gran maleta plena de medicaments i material que ella portarà a l'Equador. Tant Perdiguer com el club mostren la seva satisfacció per la resposta de la gent. !FRS

Lliurament dels medicaments 8 CBR

El sènior masculí esgota les seves opcions d'entrar en la fase d'ascens

Els ripolletencs perden contra el Vic (6-0), però guanyen al Badalona (4-3)

Cap de setmana agredolç per al WB Travel Club Tenis Taula Ripollet. Els homes entrenats per Miquel Arnau van jugar dos partits en la sisena jornada i van veure la cara i la creu: dura derrota en el primer matx jugat contra el Vic (6-0) i victòria soferta i lluitada contra el Badalona (4-3). Amb aquests dos partits els ripolletencs es mantenen quarts amb vuit punts i es mantenen a dos punts de la tercera plaça, el Badalona, que dona accés a la fase d'ascens. Si els ripolletencs vencen a casa de Els Amics Terrassa, el cuer, i els badalonins perden contra el Vic, el líder, la tercera posició serà per als blaus. El dissabte els ripolletencs es van desplaçar a casa del líder. El Vic es va mostrar intractable en tots els jocs. El diumenge l'equip havia de guanyar per esprémer totes les possibilitats d'aconseguir la tercera plaça. Izani Mora i Raul Porta van obtenir els dos primers punts. Pau Barceló va perdre el tercer punt, però Porta va tornar a puntuar per al Ripollet (3-1). Els badalonins van empatar i, així, van anar a dobles, Barceló i Porta van fer que la victòria es quedés a casa. !RdR

Els ripolletencs, de vermell, abans de l’enfrontament amb el Badalona 8 CTT Ripollet

Microscopi: No falta neteja, falta civisme.

Kevin Muñoz SOM Ripollet

Des de fa uns mesos, no paro de veure i escoltar queixes de que Ripollet està molt brut, que no es neteja i que fa fàstic. I sí, és veritat, està molt brut, però no per falta de neteja, sinó per falta d’educació i civisme per part d’una part de la ciutadania. Des del 2017, s’ha incrementat més de mig milió d’euros el pressupost per a la recollida de residus i la neteja viària del poble, però sembla ser que no és suficient. Asseure’s vint minuts a un banc de la Rambla serveix per adonar-se de per què no és suficient i mai ho serà. Passen unes quantes persones que fumen i llencen la burilla al terra. Un senyor es moca i llença el tovalló. Un altre comença a tossir i escup. Al banc del costat, unes persones mengen pipes i llencen les closques a terra. Passa una família que està obrint l’embolcall del suc al seu nen, que també acaba al terra. Passen dos passejant al gos, un no recull la caca i l’altre no avoca aigua a l’orina que fa el seu animal. Al contenidor de la cantonada, una senyora rebusca entre les bosses de deixalles, dispersant pel carrer tot el que hi ha dins. Com que hi ha hagut mercat setmanal, tot els plàstics i residus que han deixat s’estan volant. Una altra persona camina llegint un paper de publicitat que acaba al terra tot i tenir la paperera a mig metre. I tot això en només vint minuts i en plena Rambla. No vull pensar què passaria durant tot el dia i tampoc en carrers adjacents amb molta menys afluència. Molta gent pensa que, per pagar impostos, ja ens ho han de fer tot, però no. El fet de pagar l’impost de

recollida de residus i neteja viària no vol dir que haguem de deixar de ser cívics.

Per tot això, no crec que falti neteja al municipi, el que sobren són persones incíviques. I aquestes haurien de ser ‘castigades’ fent la feina que fan les persones que netegen la via pública, per tal d’empatitzar una mica més i conscienciar-se.

Bústia: Sobre el nom de l’escola Enric Tatché i Pol

Familia Tatché i Sallent

Benvolgut/da lector/a de la Revista de Ripollet,

No és cap secret que Enric Tatché i Pol va ser veí de Ripollet, dels que llavors s’anomenaven “els de can Pol”. I tampoc cal indagar gaire per descobrir que era un ferm amant dels esports, especialment del bàsquet. La seva gran afició, l’han compartida tant els seus fills com els seus nets. Sí, l’Enric Tatché i Pol va ser regidor de l’Ajuntament de Ripollet a mitjans dels 70, a les acaballes de la dictadura, però això no significa que compartís la ideologia franquista ni que participés, en cap cas, en la més mínima activitat repressiva. Ben al contrari,

l’únic interès que el movia era millorar el poble que tant estimava, Ripollet. I per aconseguir-ho va treballar de manera absolutament desinteres-

sada. Es considerava una persona “apolítica” i mai cap dels seus tres fills li va sentir dir ni una sola paraula que mostrés simpatia amb la dictadura.

El que potser molta gent no sap és que va ser regidor amb l’únic propòsit de potenciar l’esport al poble. Va impulsar i treballar per tenir el pavelló de bàsquet (l’actual Pavelló Joan Creus) i l’antiga piscina en el terreny que avui dia coneixem com la plaça Joan Abad. Així mateix, es va implicar en el sector educatiu, essent un dels impulsors de l’avui escola d’infantil i primària que porta el seu nom. L’Enric Tatché i Pol va morir l’abril del 1976 i, en agraïment a la seva feina, l’Ajuntament va decidir posar el seu nom a l’escola que va entrar en funcionament el curs 197879.

L’Enric Tatché i Pol fa anys que ja no hi és i no pot dir la seva sobre aquesta etiqueta imposada. Els que hi som, però, volem fer públiques quines van ser realment les seves intencions a l’hora d’acceptar ser

regidor. A més, ens agradaria que, abans de publicar afirmacions com les que s’han publicat, es preguntés a aquells qui el van conèixer, siguin familiars o amics, per tal de contrastar la informació i, alhora, donar veu a qui l’estimava.

De fet, voldríem reiterar que mai ningú de la família ha demanat cap tipus de reconeixement per la seva tasca. És més, ens mostrem a favor de canviar el nom de l’escola, si és el que es considera adient per les raons pedagògiques i/o educatives que convinguin. Ara bé, que no s’aprofiti l’avinentesa per fer mal a algú que ja no pot defensar-se.

Gràcies per la vostra atenció.