L’OBRA POÈTICA DE JOSEP ZARAGOZA I PÉREZ, PEP EL CARRERÓ (1919-1998) Francesc Xavier Llorca Ibi Universitat d’Alacant
Josep Zaragoza i Pérez, Pep el Carreró, autodidacta, enamorat del seu poble, de la mar i de l’almadrava, ha arribat a ser el gran joglar de Benidorm. Però la seua obra no es queda tancada en l’àmbit local. És el fidel reflex d’un temps i d’una època que transmesos mitjançant una riquesa lèxica excepcional, fa que el puguem considerar com un referent de l’etnopoesia valenciana. Aquest treball pretén donar a conéixer l’obra irrepetible d’un personatge singular que sabé posar en versos la vida tradicional de la Mediterrània i els canvis que l’esborren dels anys seixanta ençà. El marc geogràfic on Zaragoza i Pérez centra la seua obra és Benidorm. Històricament, una petita població vora la mar que sobrevisqué, amb més o menys fortuna, a l’ombra d’un castell. La pesca i la navegació fou la dedicació de la majoria dels benidormers, especialment, amb l’art de l’almadrava que els portà a recórrer la Mediterrània i l’Atlàntic des de Sicília al Marroc. Aquesta situació durà fins als anys 60 del segle XX, en què la població és convertí en la capital turística d’Espanya, activitat fonamentada en el turisme madrileny i l’anglés atrets per allò que en diuen «les tres esses»: Sun, Sand and Sex (‘sol, arena i sexe’). Una població de vora quatre mil habitants passà en pocs anys als seixanta mil. Costums, teixit social i llengua se sotragaren davant l’allau imparable. Cal dir que la reconversió portà efectes econòmics beneficiosos, però també una desestructuració social i cultural que s’hagué d’assumir amb resignació, especialment en el cas de les generacions nascudes abans dels anys 50. A grans trets, aquest és el món que reflecteix el nostre poeta. Pel que fa a l’home, la millor manera de saber-ne són les paraules pròpies. En una poesia datada el 31 d’agost de 1984 s’autodefinia d’aquesta manera: Senyor Carreró, el poeta. / Seixanta-quatre anys d’edat, / de fer versos ja cansat / i sense cap de pesseta. / Treballant en la labor / i un poc en la poesia, / gràcies si no desvaria / i perd ferro i ferrelló.1
El poeta benidormer va nàixer el 24 d’octubre de 1919, dia de sant Rafel, al carrer dels Quatre Cantons, número 19. És a dir, al nucli històric de la ciutat de Benidorm, residència de les famílies originàries del poble, en una llar dedicada des de temps immemorial a la pesca amb diverses arts, particularment la tarrafa i l’almadrava. 1
ZARAGOZA I PÉREZ, Josep (1997): De la Cala al Racó. Poesies benidormeres, a cura de FrancescXavier Llorca Ibi, Ajuntament de Benidorm. Totes les citacions que trobareu a continuació són d’aquesta entrevista que vaig realitzar al senyor Zaragoza a l’octubre de 1995 i que serveix d’introducció a la publicació que recull la seua obra. 67