L’encant de les estacions fantasmes

L’ENCANT

DE LES ESTACIONS FANTASMES

Celes Piedrabuena Foto obertura: Toni Grases/www.photoset.es, Archiu Generau d’Aran

Avui dia existeixen a casa nostra un total de deu estacions alpines i sis de nòrdiques, però va haver-hi un temps on existien més centres hivernals que malauradament van haver de tancar, passant a formar part de l’imaginari blanc català

Quan parlem d’estacions fantasmes no ens estem referint a centres hivernals en què es passegin éssers fantasmagòrics, propis de les històries de Stephen King o de Howard Philips Lovecraft, sinó espais blancs que van existir en el seu dia, que van tenir el seu protagonisme, els seus dies de glòria i on moltes persones van aprendre i conèixer la màgia dels esports blancs. Unes eren més grans que altres, però totes elles van haver de tancar les seves instal. lacions. La seva ubicació, la mala gestió o les seves pròpies característiques van fer que els seus projectes fossin inviables i els seus noms passessin a formar part de la història blanca del país, tot i que per a molts aficionats, els més veterans, la seva història, la seva força segueix estant molt present, si més no en el seu record i, seguidament, en el dels seus fills o nets, quan a les fredes tardes d’hivern, asseguts davant la llar de foc, les millors històries encenen la flama de la il.lusió. Noms com els de Rasos de Peguera, Llessuí, La Tuca o Bonabé (esquí de fons), per no parlar del projecte de la Vallfosca que mai va arribar a arrencar o dels diferents projectes que han dibuixat una estació d’esquí indoor a la ciutat de Barcelona centren l’atenció d’aquest article, encara que les que bategen amb més força en el cor de tots els aficionats són les tres primeres, sense voler desmerèixer en cap moment a la resta.

L’origen de l’esquí a Catalunya

Pot ser que no tingués el glamour o el renom d’altres grans centres d’esquí, però el pes de Rasos de Peguera en la història de l’esquí a Catalunya és fonamental, bàsic. De fet, va ser on tot va començar, gràcies a un grup d’entusiastes de la muntanya que formaven part de la Secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya. “Aquests joves van ser els responsables de la introducció de l’esquí a Catalunya. En una memorable anada al santuari de Corbera, als rasos de Peguera, pel Nadal de 1908, un nombrós grup de socis de la nova secció, capitanejats per Albert Santamaria i Josep Aamat, feien les primeres practiques amb esquís i luges. Acabava de néixer l’esquí a Catalunya”, es pot llegir al llibre del tot recomanable ‘Els inicis de l’esquí a les valls de Ribes i Camprodon, 1907-1930’. Com a estació d’esquí, Rasos de Peguera es va inaugurar l’any 1975.

LA MÀGIA D’AQUESTES ESTACIONS PERDURA EN EL MEMÒRIA DE TOTS ELS AFICIONATS CADA HIVERN SÓN MOLTES LES PERSONES QUE GAUDEIXEN DE LA NATURA EN AQUESTS DOMINIS PRETÈRITS

Llessuí

Llessuí

Situada a dalt de la ciutat de Berga, a 13 quilòmetres de distància, era l’estació més pròxima a Barcelona i tenia bones comunicacions amb altres importants poblacions catalanes i això la convertirà en una proposta molt interessant per a tots els barcelonins, molts dels quals s’hi desplaçaven per passar el cap de setmana o fer un ‘puja i baixa’. La seva proposta (2 pistes verdes, 2 de blaves, 5 de vermelles i cap de negra) la feia idea per a l’esquí familiar i pel primer contacte amb la neu, per aprendre a esquiar, amb el punt a favor de la suavitat del clima. “Les característiques del terreny, aglevat a la base i sense rocs, permeten esquiar sense perills i tot amb pocs centímetres de neu.

L’esquí nòrdic és també una modalitat amb força tradició en aquesta estació. Es tracta d’una estació escassament urbanitzada, però amb els serveis indispensables relacionats amb l’esquí a peu de pistes”, es podia llegar en el catàleg ‘Esquí a Catalunya’ publicat al mes de novembre de 1988. Però, alguns dels seus puntals van jugar en contra seva, i la família Pujals, propietària de l’estació, va comunicar a l’inici de la temporada 2004-2005 que tancaven les seves instal.lacions després d’arrossegar anys de pèrdues, marcades per la manca de neu donada la seva altura (1.850-2.050 metres), per la bonança del seu clima i per la manca de canons de neu. L’any 2010 l’estació va tornar a obrir el 2021 com a parc de neu i segueix oberta tant a l’estiu com a l’hivern. Un magnífic espai on gaudir de la neu en família, a menys d’1h 30 minuts de la ciutat de Barcelona, on es poden fer excursions amb raquetes de neu, trineus i gaudir de l’esquí de fons i de l’esquí de muntanya o, si més no, fruir de la neu, la muntanya i la pau. I, quan us entri la gana, podreu recuperar forces al Restaurant La Creu.

NOMÉS RASOS DE PEGUERA ES PODRIA DIR QUE SEGUEIX COM A CENTRE D’ACTIVITATS A LA NATURA

Rasos de Paguera

Rasos de Paguera

TRES REFERENTS HISTÒRICS

Rasos de Peguera

Any d’inauguració: 1975 Any de tancament: 2004 Cotes: 1.850-2.050 metres Pistes: 2 verdes, 2 blaves, 5 vermelles Remuntadors: 4 telesquís, 1 telebaby Viatgers/hora: 2.500 A dia d’avui: Rasos de Peguera segueix oberta com a parc de neu, en el que moltes famílies aprofiten per tenir el primer contacte amb la neu, podent fer excursions amb raquetes, trineus, gaudir de l’esquí de fons o de l’esquí de muntanya. També hi ha el Bar Restaurant La Creu (telèfon d’informació i reserves, 638 977 662, Toni) Més informació: www.rasos.net i www.turismeberga.cat i 93 821 13 84