MónMarató
R E V I S TA D E L A F U N D A C I Ó L A M A R AT Ó D E T V 3 · NOVEMBRE 2005 · NÚM.14
Marató 2005: “Diu molt de tu” Mobilització social contra l’Alzheimer i altres malalties del cervell Passem comptes
PATRONAT
COMISSIÓ ASSESSORA
President: Sr. Joan Majó Director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Dr. José J. Navas Palacios Departament de Salut (coordinador).
Vocals Sra. Marta Aymerich Directora de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica. Sr. Francesc Escribano Director de Televisió de Catalunya. Sr. Marc Mateu Director del Programa La Marató de TV3. Sr. José J. Navas Palacios Departament de Sanitat i Seguretat Social. Sr. Miquel Reniu Vocal del Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Dr. Josep M. Antó Director de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica. Dra. Marta Aymerich Directora de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica. Dr. Lluís Blanch Torra Director científic del Parc Taulí. Sabadell Dr. Josep M. Borràs Director científic de l'Institut Català d’Oncologia. Dr. Juan Emilio Feliu Albiñana Director general de l'Institut de Recerca de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. Dr. Alberto de Leiva Hidalgo Director de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Sr. Oleguer Sarsanedas Director de Catalunya Ràdio.
Sr. Marc Mateu Director del Programa La Marató de TV3.
Sr. Antoni Segarra Secretari general del Departament de Benestar i Família.
Dr. Xavier Matias Guiu Director científic de l’Hospital Arnau de Vilanova.
Sr. Esteve Mañá Secretari, no patró.
Dr. Romà Pallarés Director científic de la Fundació August Pi i Sunyer.
DIRECCIÓ EXECUTIVA Sr. Miquel Vilar
© 2005 Fundació La Marató de TV3 Tiratge: 74.500 exemplars Distribució gratuïta. Direcció: Miquel Vilar Redacció: Begonya Garcia i Batllori Disseny gràfic: Zink comunicació Impressió: Gramagraf SCCL Fundació La Marató de TV3 Ganduxer, 117, 1a planta 08022 Barcelona fundaciomaratotv3@ccrtv.es www.fundaciomaratotv3.org Aquesta publicació ha estat possible gràcies a l’aportació de: Astrazeneca Esteve Lundbeck Marc Martí MRW Wall Video D.L.: B-18.855.04
Dr. Ricardo Pujol Director científic de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Dr. Wilfredo Ricart Engel Cap de la unitat Endocrí de l’Hospital Josep Trueta de Girona. Dr. Joan Rodés President de la Fundació Privada Clínic per a la Recerca Biomèdica. Dra. Rosa Solà Alberich Vicerectora d’Investigació i Institucions Sanitàries de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Sr. Miquel Vilar Director executiu de la Fundació La Marató de TV3. Dr. Ernest Viñolas Comitè Científic de la Fundació Jordi Gol i Gurina. Dr. Carles Miquel Departament de Salut (secretari tècnic).
Protecció de dades Les dades de caràcter personal formen part d’un fitxer de la Fundació La Marató de TV3, amb la finalitat d’oferir informació sobre els actes propis de la Fundació. En qualsevol moment es podran exercir els drets d’accés, d’oposició, de rectificació i de cancel·lació previstos en la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre. S’han adoptat les mesures tècniques i organitzatives necessàries per garantir la seguretat de les seves dades, i únicament s’utilitzen amb la finalitat esmentada. Si vol exercir algun dels drets indicats, només cal que ens ho comuniqui amb la petició concreta.
Per què cal fer recerca en neurociències? Durant el segle XX la recerca científica va fer passes fonamentals en el coneixement del nostre món. Els grans avenços en física, química, biologia i en tecnologies de la informació van permetre d’assolir un elevat nivell de coneixement de l’estructura i el funcionament del cos humà. El gran esforç col·lectiu del Projecte Genoma Humà ha estat un gran exemple de com la col·laboració internacional pot atènyer grans fites. Ja entenem el nostre codi genètic, i probablement podrem arribar a conèixer les bases moleculars de les vies metabòliques més importants. Alguns científics rellevants, incloenthi premis Nobel que han tingut resultats excel·lents en aquesta “fase genòmica de la medicina”, es decanten sobre la conveniència d’intentar comprendre els sistemes i les funcions complexes del cos humà. Per aquest motiu, comencen a haverhi intents importants per entendre com funcionen en el seu conjunt les cèl·lules humanes, comprendre les funcions complexes del cervell, i també els mecanismes de la memòria, de la consciència, etc. En definitiva, les neurociències es presenten com la nova frontera del coneixement científic. I això és especialment rellevant per dues raons:
primerament perquè al cervell tenen lloc les funcions de relació i de reflexió superiors (pensament, judici i raciocini) i en segon lloc perquè les malalties que afecten el cervell són altament prevalents (demències, accidents cerebrovasculars, trastorns del moviment, etc.) i tenen una gran influència sobre la qualitat de vida de les persones i suposen una important càrrega social. Per tot això, i després de conèixer les manifestacions d’interès de diverses societats científiques i associacions de pacients, i havent obtingut una valoració positiva de la Comissió Assessora Científica de la Fundació, el Patronat ha decidit escollir el tema de recerca en neurociències per a la propera jornada de La Marató de TV3 d’aquest any 2005. Aquesta decisió permetrà aportar recursos econòmics per a la recerca bàsica i aplicada en neurociències, amb la finalitat última de poder trobar nous tractaments, més eficaços que els actuals, en les malalties neurològiques.
Dr. José J. Navas Vicepresident segon i coordinador de la Comissió Assessora Científica de la Fundació La Marató de TV3
4 - M Ó N M A R AT Ó
Dr. Miquel Gallofré Director del Pla director de la malaltia cerebral i vascular. Departament de Salut
Les malalties neurològiques El cervell és l’òrgan més complex de l’organisme, també el menys conegut, i alhora el que marca les diferències més importants entre l’home i les altres espècies. En el decurs de l’evolució s’ha anat fent cada vegada més complex. Des del cervell “automàtic”, que comanda les funcions vitals i que tenen tots els animals, s’ha anat desenvolupant progressivament tot al llarg de milions d’anys fins a arribar al còrtex, seu de les funcions superiors: consciència, raó, judici, llenguatge, percepció. Amb més de 30 bilions de neurones interconnectades per les sinapsis, que recullen les situacions internes i el que ens envolta, el nostre cervell ens permet una adaptació dinàmica al medi. Cap model matemàtic no pot reproduir tanta complexitat, i aquest nombre gairebé infinit d’associacions fa que no hi hagi cap home igual a un altre. Aquestes funcions tan “humanes” estan basades en processos fisiològics –irrigació sanguínia, conducció elèctrica, transmissió química– els quals fan que el nostre cervell funcioni. L’alteració d’aquests processos bàsics, que permeten el bon funcionament del sistema nerviós, és el que produeix les malalties neurològiques. Si sobre altres sistemes del nostre organisme hi ha hagut progressos importants pel que fa a conèixer-ne el funcionament, les malalties que comporten i els seus diagnòstic i tractament, podem dir en canvi que en el sistema nerviós, malgrat els avenços que s’han fet, el camí per recórrer encara és molt llarg. Hem aconseguit conèixer els símptomes i diagnosticar les malalties, però les terapèutiques són molt escasses, i encara queden zones fosques per a les quals no tenim explicació.
Aquesta Marató acara quatre malalties: l’Alzheimer, el Parkinson, l’esclerosi múltiple i l’ictus, que es comenten més endavant, tot i que no són les úniques. L’epilèpsia, amb més de 30.000 pacients a Catalunya, malgrat els enormes avenços terapèutics, continua sent un problema per als pacients i familiars per dur una vida normal. Les malalties de la motoneurona –amb l’esclerosi lateral amiotròfica com la més destacada–, malgrat la baixa incidència, tenen efectes devastadors. La miastènia Gravis, tot i els tractaments útils, continua sent de causa desconeguda. Les miopaties i distròfies musculars, que afecten de manera predominant nens i persones joves, són discapacitants i molt invalidants, i no tenen terapèutica. També les neuropaties, que tot i que en general són menys greus, poden ser causa d’alteració important de la vida quotidiana dels pacients afectats. I tot un seguit de malalties poc conegudes i infreqüents poden tenir repercussions així mateix dramàtiques per als pacients que les viuen i el seu entorn. Si la recerca és bàsica en tots els camps de la salut, en el camp de les malalties neurològiques és imperativa. Però més que en cap altre cas, quan parlem de malalties que afecten el cervell, l’òrgan que ens fa persones, és fonamental entendre el pacient, no com un conjunt de símptomes, sinó com una persona que pateix i lluita, i que només amb la seva col·laboració i amb l’ajut dels qui l’envolten podrem avançar.
EL CERVELL
M Ó N M A R AT Ó - 5
Dr. Secundí López-Pousa Neuròleg. Cap de la Unitat de Recerca. Coordinador de la Unitat de Valoració de la Memòria i les Demències. Hospital de Santa Caterina. Institut d’Assistència Sanitària. Girona
Alzheimer... quan no sabem qui som Les demències són malalties que deterioren les funcions mentals, com la memòria, l’atenció, la capacitat d’aprenentatge i el llenguatge, entre d’altres, i que comporten una dificultat progressiva per poder dur a terme les activitats de la vida diària, des de l’ús dels diners i del telèfon, o la utilització del transport públic, la conducció de vehicles, fins a disminuir la capacitat per vestir-nos, rentar-nos i alimentarnos, en les fases més avançades de la malaltia. Els diversos tipus de demències es caracteritzen perquè presenten un quadre clínic amb símptomes comuns i es diferencien per la causa que produeix aquests símptomes: l’edat d’inici, la forma de presentació, el curs clínic i els trastorns de comportament associats. La malaltia d’Alzheimer és el tipus de demència més freqüent. Es caracteritza per un inici insidiós, un deteriorament cognitiu i funcional progressiu i per la presència durant les fases evolutives de la malaltia d’alteracions de l’estat d’ànim i de la conducta. Els estudis epidemiològics assenyalen que anualment apareixen entre 0,5 i 1 cas per cada 100 persones majors de 64 anys i que, actualment, els casos de malaltia d’Alzheimer representen entre el 6 i el 9% de totes les persones de més de 64 anys. A partir d’aquesta edat el nombre de casos s’incrementa de forma exponencial, i així, als 65 anys és de l’1%, als 75 anys del 9%, als 85 anys del 35% i als 90 anys arriba fins a un 50% i més. A Catalunya, en la darrera dècada, les persones grans han esdevingut un col·lectiu molt nombrós, tant en valors absoluts com amb
relació a la resta de població. Segons el padró de l’any 2003, a Catalunya hi havia 1.149.171 persones majors de 64 anys, que suposaven el 17,2% de la població total. Les estimacions realitzades preveuen que l’any 2050 aquest grup de població representi el 25% del total, de la qual, el 10% tindrà 80 anys o més. Si tenim en compte aquestes dades, avui dia a Catalunya el nombre de casos de malaltia d’Alzheimer oscil·la entre 68.986 i 103.480 casos, ja siguin diagnosticats o no, i l’any 2050 podria oscil·lar entre 99.782 i 149.674 casos. Davant d’aquesta realitat, és indispensable que en un futur no gaire llunyà disposem d’eines terapèutiques, més eficaces que les actuals, que permetin alentir o aturar la malaltia i que disposem també de models d’atenció sanitària que donin resposta a les necessitats dels pacients i dels seus curadors. Des de la dècada dels anys vuitanta s’han produït avenços notables en la comprensió de les causes i en les tècniques de diagnosi i s’han desenvolupat models assistencials que han permès millorar la qualitat de vida dels pacients. Tanmateix, encara continua essent una patologia crònica i irreversible amb un tractament pal·liatiu. La recerca que avui volem promoure i potenciar ha de contribuir a l’establiment de nous principis d’atenció i tractament que han de permetre fer front a una malaltia que atempta contra la identitat de la persona.
6 - M Ó N M A R AT Ó
Dr. Eduard Tolosa Cap del Servei de Trastorns del moviment. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona
Parkinson... quan no podem caminar i tremolem Amb el nom de Parkinson s’engloben diverses malalties neurològiques en les quals el pacient té tremolors, lentitud de moviments i dificultat a l’hora de caminar. En totes es produeixen dipòsits anormals de proteïnes al cervell que s’associen a una mort prematura de diversos grups de neurones en zones molt concretes del cervell i en particular d’aquelles neurones en l’anomenada substància negra, especialitzades en la producció de dopamina. La malaltia de Parkinson és molt freqüent, per la qual cosa no és estrany que se’n coneguin nombroses personalitats públiques afectades: Mao Tse Tung, Hitler, Michael Fox, el papa Joan XXIII, en són diversos exemples. A Catalunya hi ha uns 15.000 individus afectats de Parkinson. Les probabilitats que un individu desenvolupi aquesta malaltia són d’un 1% després dels 65 anys, i és més freqüent en persones d’edat més avançada, no fumadors i que tinguin un o més familiars amb afecció de Parkinson. La freqüència del Parkinson és més alta en individus d’edat avançada i a Catalunya va en augment, perquè la mitjana de vida de la població s’està incrementant d’una manera espectacular. Però no és només una malaltia d’individus grans, perquè en el 10% dels casos, la malaltia es manifesta abans dels 40 anys. L’impacte del Parkinson sobre la nostra societat és enorme. D’una banda, genera alts costos sanitaris tant directes com indirectes. Però, naturalment, és sobre la persona afectada i els seus familiars més directes en qui recau el pes de la malaltia. Si bé la mitjana de vida dels individus amb Parkinson amb els
tractaments de què disposem avui dia no queda reduïda, són considerables les limitacions que la malaltia imposa als pacients, que veuen com la seva autonomia va minvant d’una manera lenta però progressiva. El paper de l’home o la dona del malalt, generalment d’edat avançada, és crucial en el manteniment d’un nivell de qualitat de vida acceptable. Des de la primera Marató de TV3 sobre malalties neurodegeneratives, el nostre concepte del que és el Parkinson ha canviat espectacularment. Sabem, per exemple, que si bé altera d’una manera important la mobilitat, altres funcions corporals també queden alterades i a vegades amb precocitat. Aquests símptomes, que es denominen no motors, inclouen la pèrdua de l’olfacte, restrenyiment, urgència urinària, depressió mental i pèrdua de memòria o malsons nocturns, entre d’altres. Curiosament, els símptomes varien molt d’un pacient a un altre. Hem descobert també que en alguns casos l’herència hi és una causa determinant. En només deu anys s’han identificat sis gens en els quals una mutació és causa de la malaltia. També sabem que en la majoria dels casos hi ha una proteïna que es diposita en quantitats excessives al cervell. Aquesta proteïna s’anomena alfasinucleïna, substància clau en el Parkinson. Investigar el perquè l’alfasinucleïna es diposita al cervell i n’altera les neurones és un objectiu prioritari de la recerca mundial en neurociències. Un aspecte important que s’ha desenvolupat els darrers anys ha estat el tractament quirúrgic del Parkinson per mitjà de la implantació de marcapassos intracerebrals. En grups
seleccionats, aquests estimuladors elèctrics han produït millores destacables en la qualitat de vida dels afectats, impossibles d’assolir amb els medicaments de què disposem actualment. Encara resten, no cal dir-ho, enormes buits en el nostre coneixement del Parkinson i les malalties relacionades. Excepte en aquells casos en què la malaltia és genètica, no superior al 5% dels casos, la causa continua sent desconeguda. I una cosa que encara preocupa més, no es disposa d’un tractament capaç de modificar el curs progressiu de la malaltia, un dels grans reptes... Avançar en els nostres coneixements sobre el Parkinson i les malalties afins és una tasca de tota la societat. Per això cal involucrar-hi els afectats i els seus familiars, investigadors clínics i bàsics i també la indústria farmacèutica i empreses privades, juntament amb les institucions sanitàries. La nova Marató de TV3 dedicada a les malalties neurològiques permetrà consolidar els grups de recerca en Parkinson a Catalunya i donarà un nou impuls a aquestes investigacions, que han de millorar la qualitat de vida dels pacients i curadors i, finalment, dur-nos a identificar-ne les causes i desenvolupar-hi una teràpia preventiva eficaç.
M Ó N M A R AT Ó - 7
Dr. Xavier Montalbán Neuròleg. Cap de la Unitat d’Esclerosi Múltiple. Hospital Vall d’Hebron
Esclerosi múltiple... quan no podem veure-hi o sentir Entre nosaltres, a Catalunya, hi ha prop de 4.000 persones amb esclerosi múltiple. Igual que les seves manifestacions clíniques, també els aspectes de què ens hem d’ocupar els qui tenim com a objectiu millorar la qualitat de vida d’aquestes persones són múltiples. Com a resposta a aquest repte, a Catalunya hi ha, en el si d’unitats mèdiques d’esclerosi múltiple, centres de recerca bàsica (de genètica o biologia molecular, entre d’altres) que investiguen les causes de la malaltia, els quals són fonamentals a l’hora de trobar tractaments efectius; i també hi ha unitats de neurorehabilitació destinades a millorar el rendiment en les activitats de cada dia de les persones discapacitades per raó d’aquesta patologia. Així, actualment és possible, per a una persona afectada –no només de Barcelona, sinó d’arreu del territori català–, rebre els tractaments farmacològics registrats i, en alguns centres, les persones amb esclerosi múltiple poden participar en assajos clínics terapèutics, que són clau per al desenvolupament de nous tractaments farmacològics. A més, la informació d’arreu de Catalunya recollida en el procés de tractament és analitzada d’una manera centralitzada i molt acurada, la qual cosa ha de permetre confirmar que els tractaments disponibles actualment a les nostres mans són efectius. En tots els aspectes que hem esmentat és fonamental el treball en equip entre professionals sanitaris, sociosanitaris i investigadors, juntament amb la col·laboració de la societat civil i les administracions públiques. Aquesta
col·laboració s’està produint, i diverses iniciatives estan aconseguint d’ajuntar esforços amb l’objectiu comú de la millora de la qualitat de vida dels afectats. En la llista de coses per fer els propers anys, però, hi figura el desenvolupament formal d’una xarxa de centres catalans d’excel·lència que serveixi d’irradiador de models d’atenció a les persones afectades i que faci investigació bàsica rellevant però de repercussió immediata en la vida diària de les persones afectades. Per últim, és molt important recordar que quan es va fer la primera Marató de TV3 dedicada a les malalties neurològiques, només disposàvem d’un tractament aprovat, mentre que ara ja són cinc les especialitats farmacèutiques a l’abast per al tractament de l’esclerosi múltiple. Ara, com abans, podem tractar farmacològicament les persones que han tingut un inici amb brots, però també les persones que estan progressant després d’haver tingut un sol brot. Ara bé, malgrat aquests avenços, i tot i haver-se practicat a Catalunya un dels primers assajos amb teràpia immunomoduladora en aquest grup, continuem sense disposar d’un tractament efectiu per a les persones amb esclerosi múltiple d’inici progressiu. També en aquests prop de deu anys, des dels petits serveis que atenien un nucli reduït de persones, s’ha desenvolupat una xarxa de centres especialitzats en el tractament neurorehabilitador de les persones amb esclerosi múltiple. I esperem que, en escriure un text similar per a una altra Marató de TV3, puguem parlar d’avenços similars.
8 - M Ó N M A R AT Ó
Dr. Antoni Dávalos Cap del Servei Cerebrovascular. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Ictus... quan no podem moure un costat del cos És probable que molts de nosaltres hàgim viscut alguna vegada entre els familiars o amics l’aparició sobtada d’un trastorn de la parla o de la comprensió, la paràlisi de les extremitats i la pèrdua de la sensibilitat d’un costat del cos. Aquesta malaltia cerebral, que anomenem de maneres diferents (embòlia, trombosi, hemorràgia), s’esdevé com a conseqüència d’un trastorn del reg sanguini cerebral necessari per aportar l’oxigen i les substàncies nutritives a les cèl·lules del nostre cervell, les neurones. Quan les neurones no reben aquests compostos imprescindibles per mantenir el seu metabolisme, inicialment aturen la seva activitat i finalment moren. El resultat és que perdem aquella funció per a la qual les nostres neurones estaven programades. Els neuròlegs preferim d’emprar la paraula “ictus” per referir-nos a aquesta malaltia, perquè independentment de la causa que provoca el problema circulatori –l’obstrucció d’una artèria del cervell per un coàgul que prové del cor (embòlia), l’obstrucció per un coàgul que es forma dins de la mateixa artèria pel dipòsit de colesterol i la inflamació en la seva paret (aterotrombosi) o la ruptura de l’artèria amb formació d’un hematoma (hemorràgia cerebral)–, els símptomes són idèntics i, per tant, els senyals d’alarma i la conducta que han de seguir els pacients són els mateixos. Ictus, o “cop” (aquest és el significat etimològic), reflecteix la brusquedat del problema, i la necessitat que la intervenció mèdica sigui
immediata. L’ictus és una malaltia amb un extraordinari impacte social i sanitari: és la segona causa de mort i la primera causa d’incapacitat en els adults. Es considera que a Catalunya es produeix un ictus cada 30 minuts (més de 12.000 l’any) i un de cada 20 s’esdevé en persones de menys de 50 anys. Un terç dels pacients moren i dos terços dels que sobreviuen presenten seqüeles permanents que els incapaciten per a les seves activitats més bàsiques de la vida diària, com ara menjar, caminar, vestir-se, controlar els esfínters, etc. Això comporta una càrrega greu per als seus familiars. Tanmateix, el present i el futur de les recerques sobre l’ictus ens permeten mirar aquesta malaltia amb optimisme i esperança. L’ingrés dels pacients en unitats especialitzades (unitats d’ictus), on s’apliquen tractaments estandarditzats i rehabilitació precoç, ha aconseguit fer minvar una quarta part la mortalitat i la dependència. A més, disposem de fàrmacs capaços de recanalitzar les artèries obstruïdes, o d’aturar la sagnia de les hemorràgies. Amb tot, la seva eficàcia depèn del fet que siguin administrats com abans millor, preferentment durant les 3 primeres hores des de l’inici dels símptomes. Actualment menys del 20% dels pacients hi arriben a temps. Per això el Departament de Salut està desenvolupant mecanismes que facilitin l’atenció immediata dels pacients amb ictus en hospitals preparats en cadascun dels territoris de Catalunya.
M Ó N M A R AT Ó - 9
El programa: renovació i dinamisme Marc Mateu Director
En la nova edició de La Marató, l’equip del programa volem consolidar la línia engegada l’any passat, amb renovació formal i més dinamisme televisiu. Així, mantindrem la presència d’un mateix conductor de La Marató des de l’inici fins al final, que serà acompanyat d’altres cares famoses de la casa. Una de les novetats més sonades és El disc de La Marató de TV3. Es tracta d’un disc compacte amb música gravada expressament per a La Marató, una col·lecció de clàssics del pop adaptats al català i interpretats per: Manolo García, Moncho, Lluís Gavaldà, Gertrudis, Mayte Martín, Sergio Dalma, Núria Feliu... La majoria de les cançons tenen com a fil conductor el record, la memòria, l’oblit... El disc l’ha produït Marc Parrot, que tornarà a ser el director musical del programa. El disc es vendrà conjuntament amb El Periódico, La Vanguardia i l’Avui el diumenge 11 de desembre, una setmana abans del programa. El 18 de desembre s’interpretaran en directe al plató alguns dels temes del disc. És la primera vegada que es fa música expressament per a La Marató i s’enregistra en disc. No cal dir que els diners que es recullin amb la venda s’afegiran al marcador, juntament amb la resta d’aportacions de particulars i empreses. Una altra de les novetats del programa d’enguany és que farem tres actualitzacions de marcador fora del plató. Les actualitzacions són un moment catàrtic, fins ara compartit pel públic present a l’estudi, però que encara pot ser més catàrtic si el traslladem a algun dels actes populars que s’organitzen per La Marató. Un camió transportarà una pantalla gegant de vídeo per mostrar dues actualitzacions de dia i una de nit; aquesta última a la plaça dels Àngels de Barcelona. En aquesta plaça, hi farem un seguit d’activitats. Al matí s’obrirà al FAD (Foment de les Arts Decoratives) una exposició fotogràfica amb tres mostres sobre l’Alzheimer, i que es podrà visitar de les 11 del matí a les 8 del vespre.
Durant la jornada també s’organitzaran diverses activitats lúdiques, que culminaran amb l’actualització del marcador, que promet ser espectacular, amb projeccions de vídeo i làser a la façana del MACBA. Pel que fa a la divulgació, en les quatre franges del programa és parlarà de les quatre malalties del cervell a les quals dediquem La Marató d’enguany (Alzheimer, Parkinson, esclerosi múltiple i ictus), per tal que els conceptes quedin clars a l’espectador independentment de l’hora en què vegi el programa. Es vol explicar també que les malalties del cervell afecten gent de totes les edats i es farà èmfasi en el tema assistencial: curadors, residències, etc. L’explicació del funcionament del cervell no només se centrarà en vídeos i explicacions dels metges, sinó que un dispositiu de realitat virtual també permetrà veure en temps real tots els racons del cervell. Els espectadors encara podran copsar més canvis: la sala de telèfons que s’instal·lava al Hall de TV3, es trasllada a un plató, amb unes condicions d’il·luminació, àudio i escenografia molt millors. Això ens permetrà de fer-hi alguna activitat paral·lela, com actuacions de petit format o entrevistes. Des d’aquest plató es farà una crida als espectadors perquè ens enviïn els seus records (fotos de moments vitals: les noces, l’escola, etc.), que projectarem en una pantalla gegant. Igual que en la passada edició, el programa demanarà la col·laboració de les televisions locals perquè ens cedeixin imatges d’actes que es facin arreu de Catalunya per La Marató. També cal esmentar la col·laboració de Catalunya Ràdio amb La Marató, col·laboració que s’enforteix any rere any i que enguany es materialitzarà amb l’estrena radiofònica d’El disc de La Marató i amb la implicació dels programes que s’emetran en directe el diumenge 18 de desembre.
EL PROGRAMA
M Ó N M A R AT Ó - 1 1
ELS TESTIMONIS Pateixen per culpa de les malalties del cervell, perquè els ocasiona un canvi dràstic en la seva vida personal i professional i, en molts casos, una afectació psíquica latent. Podria semblar que ens referim a les conseqüències que han d’afrontar els malalts neurològics, però en aquest cas parlem de la realitat que viuen els familiars dels malalts de les quatre patologies que hem volgut reflectir en aquest espai de Món Marató. Hem volgut escoltar la veu d’aquells que són les mans dels malalts de Parkinson, la memòria dels que pateixen Alzheimer, els músculs dels qui tenen distròfia muscular o les cames de qui ha de conviure amb l’esclerosi múltiple. En molts casos, han de deixar de treballar, aparcar les seves aficions..., viure una vida paral·lela o una doble vida. I ho fan convençuts, amb 1 Un cop diagnosticada la malaltia del teu familiar, com ha afectat aquest diagnòstic els teus hàbits diaris?
energia, assumint com a seva una malaltia de la qual encara es desconeix la causa i que, ara com ara, no té guariment. Viuen a cavall de les rehabilitacions, dels centres de dia, dels tractaments i amb una lluita constant contra els entrebancs físics i socials conseqüència de la manca generalitzada de sensibilització envers els seus familiars, els malalts, persones que han d’assumir les limitacions que la malaltia els ocasiona i que en molts casos els fan totalment dependents, una nova condició molt difícil d’assumir per uns i per altres. Les malalties neurològiques trien persones de totes les edats i sexes, com és el cas de la M. Àngels, malalta de Parkinson; el Xavier, amb esclerosi múltiple; la Neus, que pateix distròfia muscular, i la M. Teresa, malalta d’Alzheimer. Però nosaltres hem volgut dialogar amb les persones del seu entorn més directe, amb l’Emilio, la Verònica, la Isabel i la Concepció, “els altres afectats”.
Alzheimer
2 Com creus que influencia la teva dedicació en la seva actitud per afrontar la malaltia?
Concepció Balmanya, pagesa i mestressa de casa. Cuida de la seva mare, M. Teresa Torregrossa, de 75 anys. Diagnosticada d'Alzheimer l'any 2000.
3 A banda d’incrementar la inversió en la recerca biomèdica del nostre país, què demanes a l’actual sistema sanitari?
1 He hagut de deixar la feina i dedicar-me a l’atenció de la meva mare. Visc en un poble i això m’impossibilita la relació amb gaire més gent.
4 Enguany, el 18 de desembre, TVC dedicarà 14 hores de programa a les malalties neurològiques. Què n’esperes, de La Marató de TV3?
2 Crec que és indispensable per al seu benestar (menjar, anar neta, tenir les coses al seu lloc, etc.); si no hagués estat així, no hauria pres aquesta decisió tan dràstica en la meva vida. 3 Que hi hagi més atenció psicològica per als familiars, més suport i centres que ajudin a poder compaginar les nostres obligacions familiars amb les laborals d’una manera gratuïta. 4 Que s’hi reflecteixi, tant el que suposa la malaltia com l’esforç en tots els nivells de tanta i tanta gent que pren la responsabilitat moral de tenir cura del malalt.
“Durant els seus períodes en desconnexió, em necessita al seu costat com la seva taula de salvació” Emilio Mansilla
1 2 - M Ó N M A R AT Ó
Parkinson
Esclerosi múltiple
Emilio Mansilla, de 58 anys, pèrit taxador d'automòbils. Casat amb la M. Ángeles García, de 56 anys, malalta de Parkinson, estadi H-Y 2,5. Diagnosticada l'any 1993. Exsecretària de direcció. Rep classes de piano, canta a la Coral Margalló de Castelldefels.
Verònica López, de 24 anys, empleada de banca. Parella de Xavier Pacho, de 26 anys, ara pensionista, abans agent comercial. Diagnosticat d'esclerosi múltiple l'any 1995. Apassionat de la música, dels esports i dels viatges.
1 De primer, el diagnòstic t’espanta, perquè no coneixes gaire la malaltia; més endavant, a mesura que es va desenvolupant, vas adaptant les seves necessitats a la teva vida quotidiana.
1 Quan vaig conèixer en Xavier, ja tenia diagnosticada la malaltia, però fèiem vida normal perquè es trobava molt bé. Va ser quan feia un any que sortíem que li va donar un brot molt fort i llavors tot va canviar. La meva llista de prioritats va canviar, ja que en una situació com aquesta dediques més temps a cuidar-lo, a estar amb ell perquè no es trobi sol, fer-li oblidar el que li passa i donar-li suport i ànims perquè tiri endavant. Deixes de fer moltes coses, però en fas d’altres de noves que potser mai t’hauries pensat que faries. La veritat és que al principi resulta molt dur. En Xavier va haver de deixar de conduir i aleshores jo no conduïa; per tant, vaig haver de treure’m la por d’agafar el cotxe, si no no podíem sortir enlloc.
En el meu cas, al principi no vaig tenir grans canvis, sinó que van anar apareixent amb el temps. 2 Molt positivament, perquè ella és molt oberta, ha assumit la malaltia i té moltes ganes de lluitar-hi. Sent el meu suport i la meva comprensió. I això malgrat els nombrosos canvis, de tota mena, en la nostra vida quotidiana. Durant els seus períodes en desconnexió, em necessita al seu costat com “la seva taula de salvació”, tal com diu ella mateixa. Tot plegat es tradueix en la gran estimació que sentim l’un per l’altre, tot i que el camí no sempre és ple de roses i de vegades tenim les nostres discussions. 3 Més centres on els malalts es puguin rehabilitar, tant físicament com psicològicament, i també centres on se sentin acompanyats i atesos en casos extrems. Aquesta mancança avui dia la supleixen les magnífiques associacions que hi ha per tot Espanya. Jo vull aprofitar l’oportunitat per lloar la tasca de l’Associació de Parkinson de Catalunya. 4 Espero que les persones que segueixin el programa puguin agafar prou informació com per entendre el que suposen malalties com el Parkinson i/o l’Alzheimer, i que així, com a part de la societat, aquests malalts s’hi sentin plenament integrats i compresos. D’altra banda, per bé que cada vegada apareixen més notícies sobre la recerca existent per millorar la malaltia, encara resta molt de camí per recórrer, i això comporta grans inversions econòmiques. Confio en la solidaritat humana perquè es pugui continuar treballant per aquesta via.
Ja no era ell qui em venia a buscar a casa, sinó que jo l’anava a buscar. La malaltia va fer que intercanviéssim els papers en la nostra relació. Però contradictòriament, això ens ha enfortit com a parella i com a persones. Som millors persones ara. 2 Penso que jo li faig tenir present la seva vida “anterior”, em refereixo a l’aspecte de normalitat del dia a dia. En cap moment l’he deixat de tractar com abans. Jo l’ajudo si ell em demana ajuda, però estic atenta –sense que ell se n’adoni– per si té alguna dificultat a fer les coses. Mai l’he tractat com un malalt, ni he sentit “pena” ni “compassió”, perquè penso que tothom té el risc de patir aquesta malaltia. Mai ens hem deixat de tractar amb naturalitat, la malaltia s’ha convertit en el tercer membre de la parella, sempre hem de comptar amb ella per a tot. Ella decideix el tipus d’hotel, el tipus de museu, el tipus de restaurant que visitem quan anem de vacances [ja que actualment en Xavi necessita una cadira de rodes quan camina distàncies molt llargues]. Avui dia ens riem de la malaltia. I en això crec que he ajudat molt en Xavi.
M Ó N M A R AT Ó - 1 3
3 Investigació, investigació i més investigació. Penso que sembla impossible, en el segle en què som, que no trobin res efectiu per pal·liar els efectes d’aquesta malaltia, quan a la vegada enviem turistes espacials a fer un volt per la Lluna... Amb els milions que val això podrien viure i treballar durant uns anys els investigadors. Tot depèn de diners, malauradament. Tot és un negoci i estem parlant de la salut de les persones. La nostra esperança, ara, és tot el que fa referència a les cèl·lules mare. Els grups polítics que hi estan en contra, que pensin si alguna vegada tinguessin algun familiar o la seva parella, com és el meu cas, amb una malaltia neurològica, que en depèn la possibilitat de curar-se. Per això reitero que es necessita investigació, investigació i més investigació. 4 Una conscienciació de la gent, que siguin més solidaris i més respectuosos. A vegades les mirades fan molt de mal. I sobretot que es recullin molts diners per dedicar-los a la investigació.
Distròfia muscular Isabel Salla, de 35 anys, excomercial del moble, ara mestressa de casa. Té cura de la Neus Miró, de 10 anys, diagnosticada amb distròfia muscular congènita amb dèficit de merosina des del seu naixement. Té molts recursos emocionals per viure la vida alegrement. 1 Una vegada li van haver diagnosticat la distròfia muscular congènita a la meva filla, no és que em canviés la vida, sinó la manera de pensar. Els hàbits de cada dia sí que van canviar molt; una criatura de cinc mesos no té altra cosa a fer que menjar, dormir i jugar. Per a la meva filla, les activitats extraescolars van començar abans d’hora. A causa de la seva malaltia muscular, la Neus no pot estar ni un mes de l’any sense fer fisioteràpia física i respiratòria, acompanyada de la natació adaptada per poder enfortir els seus pulmons, ja que té poca funció respiratòria. Així doncs, a diferència d’un altre nen sa,
ella va anar a la llar d’infants i feia moltes més activitats. Per a mi va suposar un canvi molt gran de manera de fer i pensar, ja que quan tens un nadó és com si estiguessis en un niu i jo vaig haver d’abandonarlo ràpid i posar-me mans a l’obra. 2 Aquests nens necessiten molta dedicació, però s’hi ha d’anar amb compte, perquè són molt llestos i poden utilitzar la seva necessitat per absorbir-te fins al punt de pensar que només tu els pots cuidar. No és així, aquests nens han de ser tractats com qualsevol altre fill sa, se’ls ha d’ajudar i acompanyar en tot allò que ells no poden fer, però també hem de tenir en compte que els curadors són persones i ells ho han d’entendre. Se’ls han de posar límits i educar-los en la mesura que ho faríem amb qualsevol altre nen. És l’única manera que ells es veuen molt propers a la normalitat. No volen ser tractats diferents. Si viuen en un ambient de massa protecció, es tornen tirans, egoistes i seria molt difícil la seva integració a la societat. 3 Demanaria que davant una malaltia desconeguda i en un moment d’urgència, el professional de torn abans de treure conclusions s’informés posant-se en comunicació amb els col·legues que porten el malalt, ja que traspassen molt incòmodament sensacions i diagnòstics incerts a la família. Això ha fet en ocasions que jo mateixa hagués d’assessorar el metge en quina direcció anar. Penso que hi ha prou mitjans al nostre abast per comunicar-se entre ells, com ara el telèfon o Internet. 4 Aquest any espero de La Marató de TV3 el mateix que espero cada any. Que la gent prengui consciència de com és de difícil viure en una societat on si no ets perfecte, resulta molt fàcil que t’arraconin. Estar malalt o ser portador d’alguna malaltia no vol dir estar mort ni ser un indesitjable o semblar que vinguis d’un altre planeta. També espero que la qüestió econòmica sigui suficient per poder dedicar-la a la recerca d’aquestes malalties i, és clar, que la meva filla, algun dia, pugui utilitzar els resultats d’aquestes investigacions per guarir o almenys pal·liar els efectes de la malaltia.
“Estar malalt no vol dir estar mort ni ser un indesitjable o semblar que vinguis d’un altre planeta” Isabel Salla
1 4 - M Ó N M A R AT Ó
LES ACTIVITATS Els joves protagonitzen la campanya de sensibilització La Fundació ha iniciat durant el mes de novembre una campanya de difusió i sensibilització sobre l’Alzheimer i altres malalties del cervell, adreçada a escoles i associacions de tot Catalunya. L’objectiu d’aquesta acció és conscienciar, majoritàriament, els escolars entre 14 i 16 anys, per mitjà de més de 3.000 conferències en centres educatius i cívics catalans.
i està coordinada per la Direcció General d’Accions Comunitàries i Cíviques del Departament de Benestar i Família de la Generalitat. Els metges fan les sessions amb el suport d’un vídeo divulgatiu editat expressament per a aquesta campanya, que motiva encara més la participació dels joves en el col·loqui final de la sessió informativa.
Aquesta campanya de difusió social, la duen a terme més de 200 professionals de la medicina, formats especialment per la Fundació,
Pinta La Marató La campanya de difusió de les malalties que centraran La Marató del 2005 als centres de Secundària catalans inclou la participació voluntària en el concurs Pinta La Marató, en la seva sisena edició. Els joves presenten uns cartells on plasmen el resultat del que representa per a ells l’Alzheimer i la resta de malalties del cervell, tot involucrant el conjunt de la classe en aquesta tasca artística col·lectiva. La Fundació farà una exposició virtual amb tots els cartells presentats al concurs en el seu web: <www.fundaciomaratotv3.org/pinta> Les obres seran valorades per un jurat que decidirà el cartell guanyador, que tindrà un premi d’un cap de setmana en un alberg de la Generalitat, sufragat pel Departament de Benestar i Família, per a tots els alumnes que hagin participat en la producció de l’obra.
M Ó N M A R AT Ó - 1 5
Voluntaris En La Marató de TV3 participen més de 2.700 voluntaris que, coordinats pel Departament de Benestar i Família, atenen les trucades dels donants i els diversos serveis necessaris per al bon funcionament de les 5 seus posades en marxa el dia de La Marató, enguany el 18 de desembre. El Palau Sant Jordi, el Plató de TV3, la Universitat de Lleida, el Cobert 1 del Port de Tarragona i la Fira de Girona cedeixen, un any més, les seves instal·lacions per encabir-hi els voluntaris que atendran els milers de trucades al 905 111 213, procedents de donants anònims a través de les 770 línies telefòniques instal·lades per Telefónica. El control immediat i el seguiment posterior de les donacions el du a terme “la Caixa”, amb l’auditoria de PricewaterhouseCoopers, tots ells col·laboradors habituals de La Marató de TV3.
Els mons cultural, polític i de l’espectacle també es reserven aquest dia per participar desinteressadament en aquest programa solidari de TVC, com també el personal de totes les empreses de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). Entitats culturals catalanes, com ara les companyies teatrals i les sales de teatre, i l’Administració local són puntals molt importants per divulgar La Marató. Així, dies abans del programa, centenars d’ajuntaments pengen una o més pancartes al seu terme municipal, tot recordant als seus ciutadans la possibilitat de fer un donatiu i també fan una aportació econòmica solidària per aprovació del seu Ple. Per la seva banda, els artistes de teatre fan una crida el dia abans de La Marató amb la lectura d’un manifest de suport.
Actes populars Centenars d’activitats col·lectives de milers de ciutadans es posen en marxa arreu de Catalunya amb l’objectiu de recaptar diners per a La Marató de TV3. N’hi ha per a tots els gustos: originals, espontànies, tradicionals, molt elaborades, etc., qualsevol motiu és bo per mobilitzar la gent en la lluita contra les malalties del cervell. La gran participació ciutadana que any rere any mostra la seva fidelitat a La Marató de
TV3 queda reflectida en l’eslògan que enguany s’ha volgut destacar en la promoció publicitària del programa: “Diu molt de tu”. Perquè sense tu els investigadors no disposarien d’una font de finançament cabdal actualment en el sector de la recerca biomèdica del nostre país; perquè sense tu, simplement La Marató de TV3 no podria dur-se a terme. Per això, La Marató et necessita a tu, continua necessitant la teva implicació directa o indirecta per aconseguir, novament, que La Marató torni a ser un èxit.
Diu molt de tu
M Ó N M A R AT Ó - 1 7
Marató 2004: Càncer Cost zero La Marató de TV3 es du a terme amb el suport solidari de les empreses col·laboradores i les més de 200 que, a les seus, aporten els seus productes i serveis. A més, el cost de funcionament de la Fundació s’assumeix amb els interessos bancaris dels recursos que administra. Si aquests són insuficients, es completen amb els diners obtinguts per patrocini. Tot per tal que els donatius vagin íntegrament a finançar la campanya de sensibilització i la recerca biomèdica del país.
Despeses d’administració 4,70%
Sensibilització i difusió 9,62%
Ajuts 85,68%
PASSEM COMPTES La Fundació La Marató de TV3 va ser creada amb l’objectiu de promoure la recerca biomèdica i de posar en marxa campanyes de sensibilització i difusió de les malalties de què tracta el programa La Marató de TV3. Els fons recaptats durant el programa, provinents de la conscienciació ciutadana sobre la necessitat d’avançar en la recerca biomèdica en la lluita contra les malalties de les quals es desconeix el seu guariment, permeten dur a terme ambdues finalitats. L’aplicació dels recursos que es van obtenir durant l’exercici 2004-2005 és la que es detalla al gràfic adjunt.
El Patronat de la Fundació va aprovar els comptes en la reunió del dia 21 d’octubre de 2005, i són auditats per PricewaterhouseCoopers i per la Subdirecció General de Control de la Intervenció General del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat.
M Ó N M A R AT Ó - 1 9
VI Simposium Fundació La Marató de TV3
Es presenten els resultats sobre trasplantaments El 26 d’octubre, la Fundació va presentar els resultats dels projectes de recerca biomèdica sobre trasplantaments finançats amb els recursos econòmics obtinguts en La Marató del 1999. El descobriment d’un nou immunodepressor, la prodigiosina, i els resultats en la recerca de la tipificació amb PCR (tècnica de laboratori per ampliar l’ADN) d’una manera més ràpida, per reduir notablement el temps d’isquèmia dels empelts, i mantenint la fiabilitat, són alguns dels resultats que els investigadors van presentar en aquest acte científic. En la inauguració del VI Simposium, hi van intervenir la consellera de Salut, Marina Geli; la directora de la CIRIT, Marta Aymerich, i el director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i president de la Fundació, Joan Majó. La consellera de Salut va coincidir amb Marta Aymerich a destacar l’increment de la conscienciació ciutadana respecte del concepte “retorn”, és a dir, el benefici sanitari que deriva de l’aportació econòmica a La Marató de TV3. Geli també va subratllar com un signe d’identitat de Catalunya el fet de ser un dels primers països del món pel que fa a nombre de donants d’òrgans per milió d’habitants.
Per la seva banda, Joan Majó va voler incidir en la confiança amb la qual la gent fa el seu donatiu a La Marató, “perquè saben que aquests diners seran ben aprofitats. Hem de ser capaços de continuar mantenint l’extraordinària credibilitat que té la Fundació des de fa anys i estem obligats a retre comptes a la societat perquè sàpiguen que poden continuar confiant-hi”. La gran resposta de la societat civil catalana a La Marató del 1999 va permetre el finançament de 56 projectes de recerca biomèdica amb una dotació econòmica total de 3.885.668 euros. El VI Simposium va estar organitzat conjuntament amb l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques, del Departament de Salut. La Fundació edita un CD-ROM amb les memòries finals de tots els projectes de recerca biomèdica guanyadors, que es distribueix entre els centres d’investigació més acreditats i els científics especialistes en trasplantaments.
LA RECERCA
2 0 - M Ó N M A R AT Ó
LA RECERCA
Càncer El 9 de novembre l’Aula Magna de la Casa Convalescència de la Universitat Autònoma de Barcelona va acollir l’acte de lliurament dels guardons que la Fundació La Marató de TV3 atorga als investigadors dels projectes de recerca sobre càncer que es finançaran amb els fons recaptats durant La Marató del 2004. Un total de 7,7 milions d’euros permetran impulsar 31 projectes de recerca biomèdica dels 260 que es van presentar al concurs d’ajuts. Cent seixanta-nou científics especialistes d’àmbit internacional van avaluar els projectes en funció de la seva qualitat, metodologia i rellevància. La gestió de l’avaluació va ser duta a terme per l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques, del Departament de Salut. L’acte va ser presidit pel rector de la UAB, Lluís Ferrer; per la secretària general del Departament de Salut, Marta Segura, i pel director general de Recerca del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI), Francesc Xavier Hernàndez, que van estar acompanyats del president i del
director de la Fundació, Joan Majó, i Miquel Vilar, respectivament, i del vicepresident i coordinador de la Comissió Assessora de la Fundació, José Navas. El doctor Manuel Perucho, director del Laboratori de Genètica i Epigenètica del Càncer del Burnham Institute de La Jolla (Califòrnia) va informar sobre les alteracions genètiques i epigenètiques i la medicina predictiva del càncer, en una conferència davant de la comunitat científica assistent a l’acte. Els investigadors disposen de tres anys per dur a terme els seus projectes i després hauran de donar a conèixer els seus resultats en un simposi científic organitzat per la Fundació.
La Fundació La Marató de TV3 va celebrar a la UAB l’acte de lliurament d’ajuts als projectes que seran finançats amb els diners recollits durant La Marató del 2004
M Ó N M A R AT Ó - 2 1
Investigadors que rebran finançament Dr. Joaquín V. Arribas López Hospital Universitari Vall d'Hebron Identificació i caracterització dels mecanismes de tumorigènesi mediats pels fragments carboxiterminals de l’HER2 Dr. Agustí Barnadas Molins Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Identificació d'un perfil d'expressió gènica predictiu de la resposta tumoral i la supervivència en el carcinoma de cap i coll localment avançat Dr. Jerónimo Blanco Fernández Centre d'Investigació Cardiovascular BCN Cèl·lules mare mesenquimàtiques de lipoaspirat: vehicles terapèutics que es localitzen en els tumors Dr. Francesc Bosch Albareda Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Efecte de l'expressió anòmala de ZAP-70 en les síndromes limfoproliferatives cròniques Dr. Miquel Coll Capella Institut de Biologia Molecular de Barcelona Proteïnes de regulació epigènica de la cromatina com a dianes en estratègies anticancerígenes. Dra. Miriam Cuatrecasas Freixas Hospital Universitari Vall d'Hebron Estudi prospectiu comparatiu de l'estadiatge ganglionar entre la tècnica estàndard d'hematoxilina-eosina i la immunohistoquímica amb citoqueratines en el carcinoma colorectal en estadi I-II: correlació pronòstica Dra. Carme de Bolós Pi Institut Municipal d'Investigació Mèdica Dr. Pere Clapés Saborit Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona Dra. Rosa Peracaula Miró Facultat de Ciències UdG Anàlisi del paper de les fucosil- i sialiltransferases en el comportament metastàtic de les cèl·lules
Dra. Silvia de Sanjosé Llongueras Institut Català d'Oncologia Interacció gens-ambient en l'etiologia dels limfomes en un estudi multicèntric europeu Dr. Luciano Di Croce Centre de Regulació Genòmica Cooperació d'oncoproteïnes en el desenvolupament de la leucèmia Dra. Mireia Duñach Masjuan Facultat de Medicina UAB Dr. Josep Baulida Estadella Institut Municipal d'Investigació Mèdica Dr. Antoni Riera Escalé Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona Identificació d'inhibidors específics de l'activitat transcripcional de la betacatenina en la progressió tumoral Dr. Lluís Espinosa Blay Institut de Recerca Oncològica Dr. Marty W. Mayo School of Medicine Virginia Estudi de les funcions nuclears dels IKK associades a la tumorigènesi Dr. Joan Ignasi Esteban Mur Hospital Universitari Vall d'Hebron Estudi de tolerància perifèrica a la proteïna no estructural NS3 del virus de l'hepatitis C (VHC) per desenvolupar immunoteràpia contra la infecció per VHC per a la prevenció de l'hepatocarcinoma Dr. David Gallardo Giralt Institut Català d'Oncologia Sobreexpressió del gen WT1 per al monitoratge de la malaltia residual mínima a la leucèmia mieloblàstica aguda Dra. M. Àngels Ginès Gibert Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Ecoendoscòpia amb punció aspirativa amb agulla fina (USE-PAAF) en la reestadificació medianística després de teràpia neoadjuvant dels pacients amb càncer de pulmó de cèl·lules no petites (CPCNP). Impacte terapèutic i estudi cost-efectivitat
Dr. Francesc Gudiol Munté Hospital Universitari de Bellvitge Colonització i infecció per escheríchia coli productor de betalactamases d'espectre estès en malalts neutropènics amb càncer Dra. Pilar Lauzurica Gómez Facultat de Biologia UB Una nova estratègia de regulació immune del creixement tumoral basada en la molècula CD69 com a diana Dra. Matilde Esther Lleonart Pajarin Hospital Universitari Vall d'Hebron Dr. Zhao-Qi Wang International Agency for Research on Cancer Lyon Dr. David Hugh Beach Oncology Laboratory at the WIBR, UCL, London Imiten les cèl·lules canceroses l'estratègia de les cèl·lules mare embrionàries per ser immortals? Dra. Núria Malats Riera Institut Municipal d'Investigació Mèdica Dra. María Luz Calle Rosingana Escola Politècnica Superior de Vic Dr. Javier Benítez Ortiz Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) Factors genètics i ambientals en l'etiologia i el pronòstic del càncer de bufeta Dr. Xavier Matias-Guiu Guia Hospital Arnau de Vilanova Dr. Miguel Abal Posada Hospital Universitari Vall d'Hebron Dr. Jaime Prat Díaz de Losada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Dr. José Palacios Calvo Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) Alteracions moleculars en el desenvolupament i la progressió del carcinoma d'endometri
2 2 - M Ó N M A R AT Ó
LA RECERCA
Dra. Anna Meseguer Navarro Hospital Universitari Vall d'Hebron Implicacions del receptor del virus de l’hepatitis A humà (hHAVcr-1) en el desenvolupament i la progressió del carcinoma renal. Valor com a marcador diagnòstic i pronòstic en els carcinomes de bufeta i renals Dra. Pilar Navarro Medrano Institut Municipal d'Investigació Mèdica Control transduccional en el càncer de pàncrees: una nova estratègia terapèutica? Dra. Rosanna Paciucci Barzanti Hospital Universitari Vall d'Hebron Caracterització funcional del complex PTOV1flotillin-1 en la modulació de la proliferació de cèl·lules canceroses: control mitòtic i interacció amb la via Notch Dr. Manuel Palacín Prieto Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona Dra. Maria Antonia Lizarbe Iracheta Facultad de Ciencias Químicas UM Dr. Joaquin Abian Moñux Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona Paper de la 4F2hc en la tumorigènesi Dr. Santiago Ramón y Cajal Hospital Universitari Vall d'Hebron Estudi i identificació de nous gens de senescència i factors pivot o comodí en senyalització cel·lular, l’angiogènesi i la invasivitat en carcinomes de còlon i mama. Una correlació clinicopatològica Dr. Juan Carlos RodríguezManzaneque Hospital Universitari Vall d'Hebron Cribatge de proteoglicans per proteases ADAMTS i les seves implicacions en l’angiogènesi i en els processos metastàtics
Dra. Glòria Inés Sánchez Institut Català d'Oncologia Dr. Chris J. L. M. Meijer VU University Amsterdam Dr. Massimo Tommasino International Agency for Research on Cancer Lyon Variabilitat genètica del virus del papil·loma en l'adenocarcinoma de coll d'úter Dr. Carlos Saura Antolin Facultat de Medicina UAB Regulació de les vies de transducció de senyals dependents de les presenilines en el càncer de pell Dr. Francesc Solé Ristol Hospital del Mar Caracterització genètica dels limfomes B de la zona marginal: nodals, esplènics primaris i extranodals de teixit limfoide associat a mucoses (MALT) Dr. Timothy Thomson Okatsu Institut de Biologia Molecular de Barcelona Dr. Pedro Luis Fernández Ruiz Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Dr. Santos Mañes Brotón Centro Nacional de Biotecnología Madrid Noves molècules en la diagnosi i la teràpia dels càncers de pròstata i mama. Modulació del creixement de tumors per la quimioquina CX3CL1 (fractalquina) Dra. Laura Tusell Padrós Facultat de Ciències UAB Disfunció telomèrica associada a inestabilitat cromosòmica en cèl·lules epitelials mamàries humanes Dr. Francesc Viñals Canals Facultat de Medicina CSUB Dr. Francisco Javier García del Muro Solans Institut Català d'Oncologia Identificació de noves dianes terapèutiques en tumors germinals refractaris
1