ESCENARIS ÚNICS CAMÍ ALS JOCS OLÍMPICS DE PARÍS 2024

Tot va començar a l’estiu de 2009: sense haver fet mai cap esport, llevat del de l’escola, vaig començar en el campus d’estiu del Club ACEUS de Sueca. Per a mi era un esport desconegut, ja que amb quasi 5 anys era mot xicoteta per a saber els esports que existien i les meues preferències. Després d’aquell estiu ens van aconsellar que continuara practicant la gimnàstica perquè tenia moltes qualitats innates –com l’elasticitat– per a aquest esport.

Poc de temps després, em van muntar un ball amb el qual vaig competir en una categoria que pràcticament no existia per la meua curta edat. Com anava obtenint bons resultats, en 2012 em presentaren al campionat d’Espanya base individual sense passar pels campionats federatius de la comunitat valenciana.

Per a entendre millor els nivells de la gimnàstica rítmica expose un resum de menor a major nivell:

Nivell no federat (interclubs, lliga... sol en l’àmbit provincial).

Nivell federació valenciana (és a escala de la Comunitat Valenciana i hi ha tres nivells –bàsic, mig i avançat–).

Nivell nacional (en l’àmbit de tota Espanya i hi ha 2 nivells –Campionat Nacional Base i Campionat d’Espanya absolut).

Nivell internacional formant part de la selecció espanyola.

A banda del nivell, es pot participar en la modalitat d’individual (el ball el fa una gimnasta) o de conjunts (el ball el fan cinc gimnastes.

Des dels meus inicis en aquest esport vaig anar alternant la modalitat d’individual i de conjunts en la mateixa temporada. En 2013 em proclamí subcampiona d’Espanya base en la modalitat de conjunts amb el Club Quart de Poblet al qual estava cedida. En l’estiu de 2014 vaig entrar al Club Almussafes per a poder progressar com a gimnasta; proclamant-me subcampiona d’Espanya conjunts base, subcampiona d’Espanya conjunts absolut i subcampiona d’Espanya individual.

Des del 2014 vaig començar a estar en seguiment pel Programa de Tecnificació de la Federació Valenciana i des del 2015 també per part de la Federació Espanyola, on van veient la teua evolució i van captant futures promeses de la gimnàstica rítmica.

IMATGE: FOTO SPORT EVENTS

En l’estiu de 2018 em convocaren per a formar part de la Selecció Espanyola junior de conjunts, amb quasi 14 anys, i en 2019 vam participar en el campionat d’Europa i del món quedant quartes en ambdós en la final per aparells. En setembre de 2019, amb 15 anys, em convoquen novament per a formar part de la Selecció Espanyola, sènior en aquest cas.

En 2020 no vam poder competir a causa de la pandèmia de la COVID-19 i en 2021 vam obtenir bons resultats per a ser un conjunt de nova creació enfront d’altres conjunts que ja duien treballant quatre anys junts; ens vam quedar a les portes de la classificació per a les Olimpíades de Tòquio 2020 en l’última plaça que quedava per assignar, quedant sèptimes d’Europa i quintes del món en les finals per aparells.

En 2022 la progressió dins del conjunt espanyol, després de molt de treball i dedicació, ha estat important, quedant subcampiones d’Europa en la final per aparells i terceres en el mundial en la general i final per aparells.

A banda dels grans resultats, al Campionat del Món de 2022 es repartien les tres primeres places de les Olimpíades de París 2024 per a les primeres posicions de la classificació general. El conjunt espanyol, el nostre, finalitzaren terceres obtenint una d’aquestes primeres places.

Quan et donen una beca per a formar part de la Selecció Espanyola et fa molta il·lusió, però has de pensar en tot el sacrifici que això comporta. De xicoteta i estàs a la teua localitat comences a perdre’t aniversaris de companys i celebracions diverses perquè has d’entrenar. Ja de xicoteta s’entrenen unes dotze hores setmanals que van incrementant-se a mesura que puges de nivell fins a unes setze hores setmanals aproximadament, i molts caps de setmana has d’anar a competir. La gent normalment no ho entén i molts no comparteixen eixa decisió: sols ho arriben a valorar quan veuen on has arribat.

Quan passes a la Selecció Espanyola has de viure a Madrid i combinar les sis hores de classe amb altres sis hores d’entrenament diari de dilluns a divendres, amb sols una vesprada de descans. Els dissabtes se sol dedicar entre quatre i cinc hores o més si s’acosten les competicions. Tens molt poc de temps per a tindre vida social i per als estudis. Et separes de la teua família i amics i és molt dur, però t’acostumes perquè les teues companyes del conjunt es converteixen en amigues i germanes. I gràcies a les videotrucades no perds tant el contacte amb els teus.

És una vida molt dura i de vegades et passa pel cap si val la pena tant d’esforç amb la poca recompensa que obtens, perquè el camí no és tan bonic ni fàcil com pareix. Com a esportista d’alt nivell no tens cap benefici en els estudis, ja que l’ESO i el Batxillerat és igual que per a qualsevol estudiant, excepte que no fas educació física, i es perden moltes hores de classe quan vas de campionats. Una de les coses que ens va passar és que ens vam perdre un campionat prou important perquè havíem de fer l’EVAU en les dates que estaven posades per a tot el món. L’únic avantatge és que la nota de tall del cupo d’esportistes d’elit per a entrar a la universitat sol ser menor que l’ordinari. En el meu cas fer una carrera universitària és pràcticament impossible de compaginar amb l’esport d’elit perquè els horaris d’entrenament se superposen amb les classes, i jo que he elegit una carrera amb moltes classes pràctiques és quasi incompatible. Jo, soc forta i treballadora, i m’he proposat traure algunes assignatures de primer curs com a objectiu i si tarde més anys a obtenir el títol que qualsevol persona de la meua edat, no passa res. Un dels nostres objectius prioritaris és seguir amb els estudis, ja que has de formar-te per a un futur pròxim, per a quan arribe el moment que deixes de fer esport, i nosaltres com a gimnastes la nostra vida en l’elit és curta.

Després del Campionat del Món on vam obtenir la plaça per a les Olimpíades 2024, preparem amb molta més energia els balls per a la pròxima temporada en la qual hem de demostrar que l’equip espanyol està entre els millors del món, com també ha estat en darrers anys.

Serà dur de nou, però recompensa començar tindre bons resultats. Queden encara dos anys per a la cita olímpica, i espere estar bé físicament i que compten amb mi per a poder representar al meu país en un esdeveniment tant important. Tot un orgull.

A finals d’agost de 2023 es celebrarà el Campionat del Món a València, una oportunitat molt gran per a aquelles persones –independentment de l’edat–que els agrade la gimnàstica rítmica de poder veure esport d’alt nivell en la nostra terreta.

I fins ací arriba la meua trajectòria en aquest món tan dur i ple de sacrifici en el qual estic endinsada des de la infantesa.

La jove Patricia Pérez, distingida per l’Ajuntament de Sueca després d’aconseguir el bronze i la classificació per als Jocs Olímpics de París 2024

IMATGE: ARXIU PATRICIA PÉREZ