FER FALLA

La història del teatre faller –o més bé, dels sainets–a la falla Sol i Tarongers té un curt però intens recorregut.

Tot va començar allà l’any 1993 quan tres amigues van decidir fer una obra curta al nostre cau faller del Mareny de Barraquetes. Tot va anar tan bé que, l’any següent i amb la idea al cap de recaptar fons per a ajudar a un bon amic, s’ajuntaren un grup més nombrós i feren una obra de la qual encara es parla al Mareny: Locura Solta.

D’aquesta manera, durant l’any 1994, aquesta colla fallera no sols va actuar al Mareny, sinó que actuaren a pobles veïns com Cullera o Corbera, aconseguint així el propòsit que s’havien marcat: recaptar fons.

Després de l’èxit viscut amb Locura Solta, va vindre alguns sainets més. Però el que ens agradaria destacar fou el de 1999, ja que, amb el sainet anomenat La taseta de plata una colla renovada de la nostra comissió va decidir obrir-se camí aquell any, en el recentment estrenat Primer Concurs de Sainets a Sueca.

No són massa els anys que hem participat en el concurs i, tal vegada, no som les millors persones per a parlar del tema. Però una cosa és ben certa: som una xicoteta família a la qual ens agrada passar molt de temps junts. I, encara que mai hem tingut grans recursos econòmics, ens agrada col laborar i provar cada activitat –tant internament com les activitats programades per JLF–, abans de decidir si perdurarà en el temps o no.

Nosaltres, com bé sabeu, som una comissió no massa nombrosa i això significa que cada vegada que s’ha de participar amb qualsevol classe d’acte o activitat, sempre som les mateixes persones. Posats a reflexionar, també és important tindre en compte que, com a tota comissió fallera, sols hi ha una petita part dels integrants disposats a participar i a exposar-se en aquest tipus d’activitats.

A més a més, si tenim en compte que mai hem comptat amb cap pressupost per a disfresses o decoració, sumem que aquesta petita colla s’ha de sacrificar encara una mica més… ja que al final tot ix de la mateixa butxaca.

Fotograma de l’obra Locura Solta interpretada en 1994, la qual va gaudir d’un èxit aclaparador

IMATGE: ALMUDENA PERUGA

Malgrat l’èxit del 94, la resta d’obres s’han interpretat al cau faller i, en l’actualitat, el grup de teatre s’ha dissolt

IMATGE: ALMUDENA PERUGA

Des d’aquell moment fins a la dècada dels 2010, les poques obres més que s’han realitzat han sigut al cau de la nostra falla. En aquest moment, estem parlant d’una tercera generació d’edats a la comissió. Aquestes obres més noves, eren ja representades per un grup d’actors i actrius joves que, amb ajuda d’uns pocs adults, decidiren emprendre aquest nou camí i sacrificar les poques hores que els sobraven després de l’escola, l’estudi i les activitats extraescolars que realitzaven per tirar endavant el grup de teatre.

A poc a poc, i amb la falta d’iniciativa de les noves generacions, tot açò es va anar acabant. Entre els anys de crisis que ens vam trobar, una baixada considerable del cens faller i moltes altres preocupacions, ens resultava difícil pensar a realitzar sainets.

Tal vegada, i gràcies a aquest escrit, ens podem trobar en un punt d’inflexió: des de fa uns anys que tenim un notori augment de fallers i falleres joves, amb moltes ganes de comboi i de festa. Encara que no ens podem emocionar tan fàcilment, ja que també faria falta molta implicació, responsabilitat i poca vergonya i això ho porta –o no– cada persona.

Esperem que les noves generacions s’impregnen de tots aquests valors i que menegen allò que als més majors ja ens va costant més. Tant de bo, allò que començaren pel 1993 torne a nosaltres vint anys després; seria un bon aniversari!

No parlem de creure’ns uns professionals, sinó de recordar temps passats, històries que ens contaven els nostres avis, de parlar valencià, d’aprendre dites i frases fetes i, per tant, de reviure la cultura valenciana. Qui millor per a reivindicarho que els fallers i les falleres, amb les seues sàtires i amb l’humor que tant ens caracteritza?

Portem la cultura en la sang i això s’explica sols preguntant a tota aquella gent per la seua participació en els sainets. Cap ni una d’aquestes et respon amb grans aspiracions artístiques, al contrari, et diuen que el que volen és fer colla, passar-ho bé entre ells i fer-ho passar millor encara a la resta de públic assistent.

A la nostra comissió sempre diem que el nostre és

i des de l’any 1991 seguim intentant complir-ho al peu de la lletra, si no amb una cosa, ho fem amb altra.