DECÀLEG PER A EIXIR AL TEATRE FALLER

El que vos escriu aquestes lletres sols ha eixit una vegada al teatre, en dotze anys, i hi havia un decorat en un marc de fusta que representava una porta, en el qual jo vaig eixir per on no tocava, com si fora el fantasma Casper que haguera travessat la paret com si res. En això vos demostre que el teatre no és el meu fort, però com escriure sé una mica més, i responsabilitat n’he tingut una mica dins d’una directiva, i amb l’experiència que han tingut companys i companyes, m’he permés el luxe d’escriure una mena de manual d’autoajuda per a eixir al teatre en forma de decàleg, per tal de convéncer o no als indecisos de fer-ho, ajudant al fet que aquestes paraules puguen ajudar al susdit o susdita:

LA VERGONYA CRIA RONYA. Si eres una persona que li costa parlar en públic i té vergonya, una de dos, o la perds, o cal que et dediques a una altra cosa, ja que has d’afrontar personatges que poden distar molt de la teua personalitat. Així que, si vols eixir, ja tens feina.

EL TEATRE COM A REMEI CONTRA L’ANSIETAT I L’ESTRÉS . No sé si els metges ho fan, però jo em prenc la llibertat de recomanar-ho contra l’estrés del treball o del que siga, ja que quatre crits que té el teu paper o quatre animalades assajant per tal de riure’t amb els companys del teu grup. Això sí, que l’animalada no ofenga perquè després el mal ambient pot aflorar i que l’obra acabe sent un femer per culpa teua.

TINDRE PARAULA. Si ixes al teatre, has de tindre-ho clar des d’un principi. No val això que tu vols i en acabant, a dues setmanes de fer l’obra no pots perquè treballes, perquè no tens ganes, o perquè directament no vulgues eixir perquè no t’ix de... ja m’enteneu, ja que fotries a la resta del grup i a la falla, pel fet que el teatre reporta beneficis econòmics a la falla.

TINDRE MEMÒRIA. Si eres curt de memòria, recorda demanar un paper curtet i prou, no vulgues creure’t a la primera un actor de l’Alqueria Blanca que aleshores en l’obra aniríeu apanyats perquè es produiran una sèrie de despropòsits durant tota la funció. A poc a poc, s’agafa l’experiència.

INTENTAR EVITAR LA CASSALLA ABANS D’EIXIR AL TEATRE. Això del no cassalla, no party intenteu evitar-ho, ja que se vos pot enredar la llengua. Això està bé quan tingues algun altre tipus d’activitat com unes disfresses, una paella o similar, per a ser una mica més feliç, però no en el teatre, ja que en eixe cas sí que faries teatre, sí...

SI ET PENSES QUE A LA PRIMERA GUANYARÀS UN PREMI, LLEVA-T’HO DEL CAP. En el món del teatre faller hi ha moooooolt de nivell, i moltes vegades ja pots tenir sort a l’hora d’aconseguir un guardó. Si ho assoleixes a la primera, eres un o una figura, però no sol ocórrer. El mateix ocorre amb els premis grupals, tot no és tan fàcil i cal treballar de valent per tal d’obtenir-lo. Així que cal assimilar que a la primera (i potser a la segona, tercera, quarta...) te n’aniràs en les mans buides.

PER A FER TEATRE NECESSITES TEMPS . Una obra de teatre no es fa en quatre dies. Primer cal llegir-la dues-centes setanta voltes, després anar representant-la, assimilar els gestos, és a dir, són moltes hores de sacrifici, de baixar al casal en els mesos de tardor i hivern que fa un fred que pela o plou i no pots estar sopant en el sofà calentet en la manta... Sacrifici a manta! Si no esteu preparats o preparades psicològicament, ni vos ho plantegeu.

FICAR-LI C... Si es feu avant amb el teatre, amb un parell! No val això de cagarse en els pantalons. Si no, haver-ho pensat abans...

Si fas teatre, no feu altra activitat grossa de la falla: si en la teua falla vols fer teatre i eres vicepresident, secretari, delegat de loteries, delegat del llibret, delegat del monument i delegat de festes, has de plantejar-te la vida d’una altra manera. Al teatre li has de dedicar temps, i si fas tot açò, o una de dos, o t’has instal lat en el casal amb llit i dutxa incorporada i eres Superman o Superwoman, o no t’ho has pensat bé. En açò vull dir que cal distribuir-te el temps com toca per a fer activitats com aquestes.

Bé, esperem amb aquest decàleg haver animat a algú a fer teatre, o almenys ajudar a reflexionar sobre fer-ne o no fer-ne, ja que cal pensar-ho amb deteniment pel bé de la comissió fallera. Recordeu, sempre l’escut està per damunt de tot i de qualsevol persona, no hi ha ningú imprescindible.

EL SUPORT FAMILIAR ÉS IMPORTANT. Si el/la que tens al costat no el dona el seu suport, malament, ja que també et lleva temps de les obligacions familiars (cuidar dels fills, neteja de casa...) i sempre estarà el maleït teatre pel mig. Si el suport està ahí, de categoria, però si no, et pot afectar psicològicament en el desenvolupament de l’obra.